1

UNITAT 2

Lectura
La granota de terra
Windisch es dirigix cap al molí. El vigilant nocturn deixa el ganivet damunt del
banc i diu:
—He dormit una mica.
Windisch està inclinat damunt de la bicicleta, alça el cap i diu:
—I jo t’he despertat.
—Tu no, ha sigut la meua dona, qui m’ha despertat —diu el vigilant nocturn, i
s’espolsa les engrunes de la jaqueta—. Sabia que no podria dormir —continua—
amb una lluna tan immensa. He somiat la granota seca. Estava esgotat i no podia
anar-me’n a dormir. M’he posat a parlar amb la meua dona. La granota de terra
m’ha mirat amb els ulls de la meua dona. Tenia la trena de la meua dona i duia la
seua camisa de dormir arromangada fins a la panxa. Jo li he dit: «Tapa’t, que tens
les cuixes arrugades». Ho he dit a la
meua dona i la granota de terra s’ha
tapat les cuixes amb la camisa de dor-
mir. Llavors jo m’he assegut a la cadi-
ra, al costat del llit. La granota de ter-
ra m’ha somrigut amb la boca de la
meua dona. «Aquesta cadira grinyola»,
m’ha dit. Però la cadira no grinyolava
pas. La granota de terra s’ha posat la
trena de la meua dona damunt de
l’espatla. Era tan llarga com la camisa
de dormir. Jo he dit: «T’han crescut els
cabells». I la granota de terra ha alçat
el cap i ha cridat: «Estàs borratxo, en-
cara cauràs de la cadira».
Adaptat de L’home és un gran faisà en el
món. Herta Müller. Ed. 62.
Romania.

Comprén, pensa, aplica...

1 Quins personatges protagonitzen el fragment?

2 Sobre quin tema dialoguen en un principi? A quina hora penses que ha

tingut lloc la conversa? Justifica la resposta.

3 Què conta el vigilant nocturn a Windisch?

4 Quin ha sigut el seu somni?

5 Quin és l’espai real on transcorre la conversa i quin és l’espai imaginat pel

vigilant?

10

228 © Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

2 Comunicació
UNITAT 2

Textos objectius i textos subjectius

Els textos objectius tenen com a finalitat informar sense introduir elements
valoratius. En són exemple les notícies, les cartes formals, els textos exposi-
tius, instructius, els d’àmbit acadèmic, etc. Aquest tipus de textos solen tin-
dre un grau de formalitat alt. També, estan escrits en tercera persona, prefe-
rentment amb el verb en mode indicatiu. Les oracions són enunciatives i fan
servir un lèxic no valoratiu.
Els textos subjectius pretenen influir d’alguna manera en el receptor o ex-
pressar els sentiments o les opinions de l’emissor. Les narracions, les cartes a
amics i familiars, els articles d’opinió o els textos literaris són exemple de tex-
tos subjectius. El grau de formalitat pot ser alt o baix. Solen estar escrits en
primera o segona persona, el verb apareix indistintament en mode indicatiu,
subjuntiu o imperatiu. A més, inclou totes les modalitats oracionals, lèxic va-
loratiu, verbs d’opinió o de desig, diminutius, augmentatius, frases fetes i fi-
gures retòriques.

Comprén, pensa, aplica...

1 Classifica aquests missatges segons que siguen objectius o subjectius.

a) El València guanya el Sevilla per la mínima.
b) El partit del València va ser molt emocionant.
c) El banyador és de dues peces amb estampat floral.
d) El banyador és molt afavoridor i les flors molt boniques.
e) Hui hi ha llentilles per dinar.
f) Les llentilles són el meu plat favorit.
g) Per demà s’espera un dia assolellat.
h) M’encanta quan fa sol!

2 Llig el text següent i fes les activitats.

DIA DE SOL! Per fi una oportunitat per a aconseguir el meu bronzejat de MAS-
CLOT. Potser també millorarà la meua acne. Podria inclús desaparéixer tot plegat!
Motí quan el pare va suggerir que anéssem a la platja nudista local. Jo no pense
llevar-me tota la MEUA roba. Susie, que quasi NO té RES, no vol anar ni tan sols
sense sostenidors. Tant de bo ho hagués rebutjat la mare també. Podria tindre un
poc de consideració cap a Mat.
Aidan MacFarlane i Ann McPherson. Diari d’un jove maniàtic. Ed. Bromera.

• Digues de quin tipus de text es tracta.

• Assenyala les marques lingüístiques que ho justifiquen.

11

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat. 229

 3
UNITAT 2

Llengua i societat
La variació lingüística (II). Els dialectes
La variació lingüística segons l’usuari
Hi ha tres tipus de variació lingüística.
• La variació geogràfica o diatòpica (dialectes) identifica les característiques
lingüístiques dels parlants d’una zona del domini lingüístic: un valencianopar-
lant d’Alacant presenta unes particularitats distintes de les d’un de Castelló.
• La variació social o diastràtica identifica la forma de parlar dels diferents
grups o classes socials, bé perquè usen un vocabulari tècnic molt precís,
com l’argot científic, o bé perquè tenen una intencionalitat críptica, com
l’argot de la delinqüència.
• La variació històrica o diacrònica sorgix com a conseqüència de l’evolució de
la llengua. No és igual la llengua de Ferran Torrent que la de Joanot Martorell.

Els dialectes
La nostra llengua presenta una gran unitat estructural però s’hi poden distingir
dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental, al qual pertany el valencià.
El valencià
Algunes característiques del valencià són:
• La e- àtona inicial sovint esdevé a en contacte amb n, s: entendre → /an-
tendre/; escala → /askala/.
• La d intervocàlica desapareix: aixada → /ai∫a/; cadena → /kaena/.
• Us dels demostratius este, eixe, aquell i les seues variants de gènere i nombre.
• S’usen els possessius mon, ma, etc. en termes de parentiu: mon pare, ta
mare, sa tia… i davant d’altres substantius d’un cert aire d’intimitat: ma
casa, sa vida.
• L’imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en -re manté l’accentuació clàssi-
ca: caïa, reïa, creïa… en comptes de queia, reia, creia…
• L’imperfet de subjuntiu amb la forma en -r-: vinguera, excepte al nord del
territori, on es fa vingués.
• Forta tendència a l’ús del diminutiu: nuet, blanet, per nu, bla.

Comprén, pensa, aplica...

1 Quin tipus de varietat lingüística pots reconéi- f) Ús de bòfia o policia.

xer en cada cas? g) Ús de la conjunció e o i.

Històrica o Geogràfica Social o 2 Subratlla les característiques generals del va-

diacrònica o diatòpica diastràtica lencià que pots trobar en el text següent.

a) Ús de patata o de creïlla Eixe dia la meua xiqueta no va voler que anara a

b) Us de cefalea o maldecap. buscar-la a ca ma mare. Havia passat tota la ves-
c) Ús del possessiu llur o el seu.
prada jugant amb la seua cosina, la neteta de mon
tio i ara no volia tornar a sa casa.
d) Ús de granera o escombra.

12

230 © Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

4 Gramàtica
UNITAT 2

Classes d’oracions
Segons la intenció comunicativa del parlant les oracions es poden classificar
en diverses modalitats oracionals: enunciatives, interrogatives, exclamati-
ves, exhortatives, desideratives i dubitatives segons que el parlant expresse
un fet, una pregunta, admiració o sorpresa, una ordre, un desig o un dubte.
Segons l’estructura del predicat les oracions poden ser:
• Atributives: formades per un subjecte i un predicat nominal que consta
d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) i un atribut: Enric és xa-
tiví. La mare sembla cansada.
• Predicatives: formades per un subjecte i un predicat verbal. Els verbs
d’aquestes oracions poden ser transitius (Ell explica la lliçó.), intransitius
(L’obra dura una hora.), reflexius (Es pentina amb una pinta especial.) i re-
cíprocs (Ens veiem cada dia.).
• Impersonals: no tenen subjecte i es formen amb verbs en 3a persona. Són
impersonals els verbs que expressen fenòmens atmosfèrics (tronar, ploure,
nevar, etc.), el verb haver-hi, i alguns usos de fer i ser.

Comprén, pensa, aplica...

1 Quina modalitat representa cada oració?

– Quina por que tinc! – Menja’t la sopa!
– Ja s’ha acabat el treball. – D’on véns?
– T’agrada el bàsquet? – Qui poguera anar-se’n de vacances!

2 Convertix aquestes ordres en prohibicions.

– Escriu-ho bé!
– Viste’t sol!
– Menja amb la boca tancada!

3 Classifica aquestes oracions en la graella.

a) Miquel vol estudiar idiomes a l’estranger. f) Les meues amigues s’abracen.
b) Els xiquets juguen al parc. g) El programa ja s’ha acabat.
c) Maria sembla contenta. h) Marina i Rosa s’eixuguen els cabells.
d) Joan sempre conta acudits molt divertits. i) Hi ha massa violència als carrers.
e) Lola és valenciana. j) Fa molt de fred.

Predicatives
Atributives Impersonals
Transitives Intransitives Reflexives Recíproques

13

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat. 231

 UNITAT 2
z
Taller d’ortografia

L’apòstrof i les contraccions

1 Escriu el singular dels sintagmes següents i completa la graella.
les abraçades les ungles les aigües els alumnes les ensenyances
els esmorzars les infermeres els hippies les olors els halls
les hores les intel·ligències les ulleres les històries les hienes
les iaies les anormalitats les esses les unitats les hawaianes

Excepcions a l’apostrofació
Amb préstecs L’article la no s’apostrofa
Davant de i, u
no adaptats Davant de i, hi, Amb el nom Amb certes
consonàntiques
(h consonàntica) u, hu àtones de les lletres paraules

2 Posa la forma de l’article corresponent davant de cada paraula.

… anell … encàrrec … índia … ós … ull
… illa … urna … indústria … humitat … horta
… hall … iode … iogurt … ira … handbol
… ESO … IVA … 11 … amor … ena
3 Escriu l’article apostrofat o no, segons calga, davant dels números següents.
… 12 …1 … 15 … 11a … XI … IX
4 Pronuncia cada sigla en veu alta i després escriu-la amb l’article apostro-
fat o no, segons calga.
IPC – ESO – DOGV – UE – BOE – ITV – IRPF – ONU
5 Completa les expressions amb de o d’.
gelat … iogurt escola … infermeria
productores … Hollywood productes … higiene femenina
aeroport … Heathrow esmalt … ungles
rialles … hiena senyals … stop
6 Completa les oracions amb la forma adequada.
del – de l’ – dels
– La casa … veïns és com la nostra.
– El carril dret … autopista està col·lapsat.
– Quan arribes … supermercat, guarda la compra.
pel - pels - per l’
– El meu pare passejava … avinguda.
– Hem fet una volteta … jardins de Vivers.
– Heu vist el meu gos … parc?
al – a l’ – als
– No vol anar … poble perquè hi fa massa calor.
– Carles, llig un conte … teus cosins.
– Tinc al·lèrgia … aire condicionat.

14

232 © Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

5 Literatura
UNITAT 2

El Realisme
El Realisme es desenvolupa a Europa a partir de la segona meitat del segle
xix. Aquest corrent té per objectiu reflectir la realitat de la manera més ob-
jectiva possible rebutjant qualsevol element meravellós o fantàstic. Els au-
tors s’interessen pels problemes que planteja la vida quotidiana, retraten la
societat i analitzen els canvis en els costums i en les relacions socials, com
ara la desaparició de la societat rural i l’ascensió de la burgesia.
El narrador ho sap tot sobre els personatges, fa descripcions molt detallades
i té una intenció moralitzadora. Els autors realistes més importants en la nos-
tra llengua són Marià Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserdà
i, sobretot, Narcís Oller.
Narcís Oller
Oller retrata una societat marcada pel creixement econòmic, l’expansió de la
xarxa del ferrocarril, el desenvolupament i el creixement dels pobles i de les
ciutats que acullen la mà d’obra de les noves factories. Els protagonistes són
famílies emprenedores que s’enriquixen ràpidament i d’altres, ancorades en
la riquesa rural, que experimenten el seu declivi econòmic.
Algunes obres seues són La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), La
bogeria (1898), Vilaniu (1885), La febre d’or (1892) o Pilar Prim (1906).

Comprén, pensa, aplica...

1 Llig aquest fragment de La febre d’or de Narcís a Com descriu l’autor els protagonistes del
Oller i respon les qüestions. fragment?

En Foix trobà, des d’aquell dia, tan submisa i ma-
nyaga la Mimí, que, penedit d’haver-la renyada
tant, i més que mai enamorat d’ella, la invità, un
matí, a sortir amb ell a peu per triar-se una bona
joia. «Que gràcies…, que no… que sí…, que torna
i gira», arribaren a la rue de la Paix, i després de
molt de mirar i remirar aparadors, la Mimí acceptà
un escardot de brillants amb una bella perla al
mig, que costà al banquer vint-i-cinc mil francs.
Tan manyaga i entendrida aparegué des de llavors
aquella dona, que en Foix bavejava de content,
2 Quines d’aquestes característiques realistes
descuidava fins un xic el negoci, i àdhuc trobava
malversat el temps que li calia per a escriure a la
família. La gran gata maula, per acabar-lo d’explo-
tar només, […] es vestia esplèndidament, i, molt
formaleta i festosa, tornava a concórrer cada tarda
el Bosc, menjava amb en Foix i els paràsits
d’aquest en els restaurants més cars, i l’acompa-
nyava, molt agençada i amb el ric escardot al pit,
als principals teatres.
b L’autor fa una valoració positiva o negativa
dels personatges? Justifica la resposta.
c Després de llegir les activitats que duen a
terme la parella, què pots deduir sobre la
seua relació?
d On creus que se situa l’acció? Com ho has sa-
but?
apareixen en el fragment anterior de La febre
d’or? Justifica la resposta.
– Detallisme en les descripcions.
– El tema de les activitats econòmiques que mar-
quen el canvi cap a una societat capitalista.
– Rebuig de la idealització i del to exaltat del
llenguatge.
– Esperit crític.

15

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat. 233