Professional Documents
Culture Documents
UNITAT 2
Lectura
La granota de terra
Windisch es dirigix cap al molí. El vigilant nocturn deixa el ganivet damunt del
banc i diu:
—He dormit una mica.
Windisch està inclinat damunt de la bicicleta, alça el cap i diu:
—I jo t’he despertat.
—Tu no, ha sigut la meua dona, qui m’ha despertat —diu el vigilant nocturn, i
s’espolsa les engrunes de la jaqueta—. Sabia que no podria dormir —continua—
amb una lluna tan immensa. He somiat la granota seca. Estava esgotat i no podia
anar-me’n a dormir. M’he posat a parlar amb la meua dona. La granota de terra
m’ha mirat amb els ulls de la meua dona. Tenia la trena de la meua dona i duia la
seua camisa de dormir arromangada fins a la panxa. Jo li he dit: «Tapa’t, que tens
les cuixes arrugades». Ho he dit a la
meua dona i la granota de terra s’ha
tapat les cuixes amb la camisa de dor-
mir. Llavors jo m’he assegut a la cadi-
ra, al costat del llit. La granota de ter-
ra m’ha somrigut amb la boca de la
meua dona. «Aquesta cadira grinyola»,
m’ha dit. Però la cadira no grinyolava
pas. La granota de terra s’ha posat la
trena de la meua dona damunt de
l’espatla. Era tan llarga com la camisa
de dormir. Jo he dit: «T’han crescut els
cabells». I la granota de terra ha alçat
el cap i ha cridat: «Estàs borratxo, en-
cara cauràs de la cadira».
Adaptat de L’home és un gran faisà en el
món. Herta Müller. Ed. 62.
Romania.
10
DIA DE SOL! Per fi una oportunitat per a aconseguir el meu bronzejat de MAS-
CLOT. Potser també millorarà la meua acne. Podria inclús desaparéixer tot plegat!
Motí quan el pare va suggerir que anéssem a la platja nudista local. Jo no pense
llevar-me tota la MEUA roba. Susie, que quasi NO té RES, no vol anar ni tan sols
sense sostenidors. Tant de bo ho hagués rebutjat la mare també. Podria tindre un
poc de consideració cap a Mat.
Aidan MacFarlane i Ann McPherson. Diari d’un jove maniàtic. Ed. Bromera.
11
Llengua i societat
La variació lingüística (II). Els dialectes
La variació lingüística segons l’usuari
Hi ha tres tipus de variació lingüística.
• La variació geogràfica o diatòpica (dialectes) identifica les característiques
lingüístiques dels parlants d’una zona del domini lingüístic: un valencianopar-
lant d’Alacant presenta unes particularitats distintes de les d’un de Castelló.
• La variació social o diastràtica identifica la forma de parlar dels diferents
grups o classes socials, bé perquè usen un vocabulari tècnic molt precís,
com l’argot científic, o bé perquè tenen una intencionalitat críptica, com
l’argot de la delinqüència.
• La variació històrica o diacrònica sorgix com a conseqüència de l’evolució de
la llengua. No és igual la llengua de Ferran Torrent que la de Joanot Martorell.
Els dialectes
La nostra llengua presenta una gran unitat estructural però s’hi poden distingir
dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental, al qual pertany el valencià.
El valencià
Algunes característiques del valencià són:
• La e- àtona inicial sovint esdevé a en contacte amb n, s: entendre → /an-
tendre/; escala → /askala/.
• La d intervocàlica desapareix: aixada → /ai∫a/; cadena → /kaena/.
• Us dels demostratius este, eixe, aquell i les seues variants de gènere i nombre.
• S’usen els possessius mon, ma, etc. en termes de parentiu: mon pare, ta
mare, sa tia… i davant d’altres substantius d’un cert aire d’intimitat: ma
casa, sa vida.
• L’imperfet d’indicatiu dels verbs acabats en -re manté l’accentuació clàssi-
ca: caïa, reïa, creïa… en comptes de queia, reia, creia…
• L’imperfet de subjuntiu amb la forma en -r-: vinguera, excepte al nord del
territori, on es fa vingués.
• Forta tendència a l’ús del diminutiu: nuet, blanet, per nu, bla.
12
Classes d’oracions
Segons la intenció comunicativa del parlant les oracions es poden classificar
en diverses modalitats oracionals: enunciatives, interrogatives, exclamati-
ves, exhortatives, desideratives i dubitatives segons que el parlant expresse
un fet, una pregunta, admiració o sorpresa, una ordre, un desig o un dubte.
Segons l’estructura del predicat les oracions poden ser:
• Atributives: formades per un subjecte i un predicat nominal que consta
d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar o paréixer) i un atribut: Enric és xa-
tiví. La mare sembla cansada.
• Predicatives: formades per un subjecte i un predicat verbal. Els verbs
d’aquestes oracions poden ser transitius (Ell explica la lliçó.), intransitius
(L’obra dura una hora.), reflexius (Es pentina amb una pinta especial.) i re-
cíprocs (Ens veiem cada dia.).
• Impersonals: no tenen subjecte i es formen amb verbs en 3a persona. Són
impersonals els verbs que expressen fenòmens atmosfèrics (tronar, ploure,
nevar, etc.), el verb haver-hi, i alguns usos de fer i ser.
Predicatives
Atributives Impersonals
Transitives Intransitives Reflexives Recíproques
13
Excepcions a l’apostrofació
Amb préstecs L’article la no s’apostrofa
Davant de i, u
no adaptats Davant de i, hi, Amb el nom Amb certes
consonàntiques
(h consonàntica) u, hu àtones de les lletres paraules
14
El Realisme
El Realisme es desenvolupa a Europa a partir de la segona meitat del segle
xix. Aquest corrent té per objectiu reflectir la realitat de la manera més ob-
jectiva possible rebutjant qualsevol element meravellós o fantàstic. Els au-
tors s’interessen pels problemes que planteja la vida quotidiana, retraten la
societat i analitzen els canvis en els costums i en les relacions socials, com
ara la desaparició de la societat rural i l’ascensió de la burgesia.
El narrador ho sap tot sobre els personatges, fa descripcions molt detallades
i té una intenció moralitzadora. Els autors realistes més importants en la nos-
tra llengua són Marià Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserdà
i, sobretot, Narcís Oller.
Narcís Oller
Oller retrata una societat marcada pel creixement econòmic, l’expansió de la
xarxa del ferrocarril, el desenvolupament i el creixement dels pobles i de les
ciutats que acullen la mà d’obra de les noves factories. Els protagonistes són
famílies emprenedores que s’enriquixen ràpidament i d’altres, ancorades en
la riquesa rural, que experimenten el seu declivi econòmic.
Algunes obres seues són La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), La
bogeria (1898), Vilaniu (1885), La febre d’or (1892) o Pilar Prim (1906).
1 Llig aquest fragment de La febre d’or de Narcís a Com descriu l’autor els protagonistes del
Oller i respon les qüestions. fragment?
En Foix trobà, des d’aquell dia, tan submisa i ma- b L’autor fa una valoració positiva o negativa
nyaga la Mimí, que, penedit d’haver-la renyada dels personatges? Justifica la resposta.
tant, i més que mai enamorat d’ella, la invità, un
matí, a sortir amb ell a peu per triar-se una bona c Després de llegir les activitats que duen a
terme la parella, què pots deduir sobre la
joia. «Que gràcies…, que no… que sí…, que torna
seua relació?
i gira», arribaren a la rue de la Paix, i després de
molt de mirar i remirar aparadors, la Mimí acceptà d On creus que se situa l’acció? Com ho has sa-
un escardot de brillants amb una bella perla al but?
mig, que costà al banquer vint-i-cinc mil francs.
Tan manyaga i entendrida aparegué des de llavors
aquella dona, que en Foix bavejava de content,
2 Quines d’aquestes característiques realistes
apareixen en el fragment anterior de La febre
descuidava fins un xic el negoci, i àdhuc trobava
d’or? Justifica la resposta.
malversat el temps que li calia per a escriure a la
família. La gran gata maula, per acabar-lo d’explo- – Detallisme en les descripcions.
tar només, […] es vestia esplèndidament, i, molt – El tema de les activitats econòmiques que mar-
formaleta i festosa, tornava a concórrer cada tarda quen el canvi cap a una societat capitalista.
el Bosc, menjava amb en Foix i els paràsits
d’aquest en els restaurants més cars, i l’acompa- – Rebuig de la idealització i del to exaltat del
nyava, molt agençada i amb el ric escardot al pit, llenguatge.
als principals teatres. – Esperit crític.
15