118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 44

AVALUACI DE LA UNITAT
9. El text potic. El metre i la rima
1. Llegeix atentament el poema segent i respon les preguntes que tens a continuaci:
Lletra dassass per amor
Llavi, llavi, llavi blanc,
ull quiet i m colltorta,
benamada Marta morta,
com pots viure sense sang?
Calenta, tot seguit freda
i espessa com el vi dol,
la sang tenyia la seda,
la fusta del banc, la pols.
Tenganyen. No sn prou savis
Els metges per a tornar-te,
benamada morta Marta,
la sang i la mel als llavis.
PERE QUART
a) Quin s el tema de la poesia? (Fixat en qu s el que li passa a la Marta).
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
b) Fes el recompte mtric dels versos. Sn versos dart major o dart menor?
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
c) La rima s assonant o consonant? Indica-la en el poema i explica per qu. Subratlla la sllaba o sllabes que
facin la rima del poema.
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
d) Quin s el tipus destrofa que trobes en aquest poema? Justifica la resposta.
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
2. Digues si les formes el, la, els, les sn articles o pronoms febles. Indica-ho a sota de cada forma:
Avui, el meu ve mha demanat si el puc portar en cotxe. Quan la meva dona ho ha sentit, ha sortit al repl per

retreure-li que el dia anterior li havia dit que no la podia dur en cotxe perqu anava carregat (i el molt fresc

noms tenia un paquet al seient de darrere). Per cert, quan el descarregava, es va entrebancar i va caure. Les

venes, que el van veure, es van posar a riure. Les haureu dhaver sentit quines riallades deixaven anar!

44

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 43

SOLUCIONARI
1. a) El tema de la poesia s la mort de Marta. b) Els versos sn
heptasllabs, per tant, sn dart menor. c) La rima s consonant, amb el segent esquema mtric: abba cdcd effe.

c) Tothom (PR) diu que heu estat tots els (D) nois els
(PR)que ho heu preparat.

2. Avui, el (A) meu ve mha demanat si el (PR) puc portar en

cotxe. Quan la (A) meva dona ho ha sentit, ha sortit al repl
per retreure-li que el (A) dia anterior li havia dit que no la (PR)
podia dur en cotxe perqu anava carregat (i el (A) molt fresc
noms tenia un paquet al seient de darrere). Per cert, quan el
descarregava, es va entrebancar i va caure. Les (A) venes,
que el (PR) van veure, es van posar a riure. Les (PR) haureu
dhaver sentit quines riallades deixaven anar!

e) Qui (PR) sap alguna (D) endevinalla?

3.
e) No s si tindr el llibre, en tot cas, si el t, el deixar a la
bstia.
f) A lvia, li agraden molt les maduixes, per aix sempre en
compro.
g) No s quants serem, tu ho saps?
h) Alguns amics vindran a casa a jugar a la play, daltres, es
quedaran a sopar.
i)

Doctor, vost creu que el meu avi podr venir al casament?

4.

d) Alg (PR) de vosaltres ha vist dues (D)carpetes taronges?

j)

Tinc pocs (D)exercicis fets, deu ser que he treballat poc.

k) Em sobren unes quantes (D) entrades, en voleu alguna

(PR)?
l)

Em va dir que noms nhavia trobat dues. (PR)

m) Els meus (D)pares mhan dit que a les dues he de ser

casa, i els teus (PR)?
n) Un altre (D)dia mho dius a mi, que els altres (PR) no
sencarreguen daix.
5. a) Ambds, quantitatiu; b) El meu, possessiu; c) Tots, indefinit; d) tantes, quantitatius; e) hi, li, febles; qualsevol, indefinit; f ) mi, fort; vosaltres, personal; g ) qu, quan, interrogatius.
6. Imaginat que et trobes en un vag de tren. s un tren molt
llarg que corre veloment. No recordes quan vas pujar-hi, tampoc no saps quan haurs de baixar. Noms saps que, un dia,
sobrir la porta i tobligaran a baixar a landana i que mai ms
no podrs tornar apujar-hi.

a) Quin (D)pasts he de triar? Jo no s quin (PR) triar!

b) Aquella (D) casa no s tan gran com aquesta (PR).

43

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 51

11. EL TEXT POTIC. LES ESTROFES

COMPETNCIES BSIQUES
Potenciar la lectura i lescriptura de textos potics.
Saber expressar i interpretar fets, emocions, sentiments i idees.
Desenvolupar la voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora.
Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crtic.
Apreciar la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments a travs de la literatura.
Ser conscient de la importncia dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogrfics, morfosintctics, semntics) i controlar-ne laplicaci.
Facilitar el desenvolupament de lhbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.
Potenciar ls de la biblioteca i de plataformes dInternet com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor.
Desenvolupar mtodes de treball eficaos i adequats a la situaci escolar amb ls de les TIC.
Utilitzar tcniques i estratgies diverses en la cerca, captaci, selecci i processament de la informaci.

CRITERIS DAVALUACI
Comprendre i analitzar textos potics tot tenint en compte els diferents tipus de composicions.
Elaborar textos potics, usant els recursos propis de la poesia experimental.
Avaluar la identificaci de diferents tipus de composicions potiques.
Valorar la capacitat de distingir els diferents tipus de preposicions i de locucions preposicionals.
Comprendre textos literaris de tipologia diversa, analitzar-ne lestructura i ls del llenguatge, i situar el sentit de
lobra.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci del propi procs daprenentatge amb una actitud activa i de
confiana en la prpia capacitat.
Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites per a laprenentatge i per a les relacions
socials, dintre i fora de laula i amb ls de les TIC.

SOLUCIONARI
1. Un sonet est format per catorze versos organitzats en dos
quartets i dos tercets (amb decasllabs o alexandrins).

6. a) preposici, b) adverbi, c) preposici, d) adverbi, e) preposici.

2. a) Tema de lenyor i el comiat des de la pres.

7. a) Al mat, quan em llevo, estic de molt mal humor.

b) La pausa rep el nom de cesura. Les parts en qu queda

dividit el vers sn els hemistiquis.

b) Estem i grau sota zero.

c) Son versos de 10 sllabes, decasllabs (4+6 la majoria).

d) A Rub es balla una dansa tradicional catalana: El ball de

gitanes.

3. a) El poema rep el no dhaik.

b) Lesquema mtric s 4a + 6b + 4b.

c) A lhivern, els arbres de fulla caduca perden les fulles.

e) No s qu fer des que ten vas anar (o vas marxar).

4. a) 4, b) 5, c) 1, d) 2, e) 3.
5. a) avenir-se amb, b)recordar-se de, c) pensar en, d) jugar a, e)
adonar-se de, f) confiar en, g)riures de, h) posar-se a, i) fixarse en, j)acostumar-se a.

51

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 52

AVALUACI DE LA UNITAT
11. El text potic. Les estrofes
1. Explica quina estructura presenta un sonet.
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________

2. Llegeix el poema que tens a continuaci i respon les preguntes segents:

Lespanyolet presoner
All a Pars nhi ha una gentil dama
Que t un roser que fa les roses blanques,
Ja en trenqu un ram de la branca ms alta.
ja ho han sabut els mossos de lesquadra,
me nhan gafat i a la pres em portaven:
Pengeu-men dalt de la torre ms alta,
All veur les muntanyes dEspanya,
i l Arag, Rossell i la Cerdanya.
Lespanyolet vol escriure una carta
Per enviar a son pare i a sa mare,
Tamb a lamor que sola lha deixada.

a) Indica el tema del poema.

__________________________________________________________________________________________________
b) Els versos dart major, com aquests, poden tenir una pausa mtrica a linterior dun vers. Quin nom rep aquesta pausa? Com sanomenen les dues parts en qu queda dividit el vers?
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
c) Fes el recompte sillbic dels versos. Quin nom rep aquest vers?
__________________________________________________________________________________________________

3. Llegeix el poema que tens a continuaci, fixat que ests davant dun poema molt breu de noms tres
versos, i respon les preguntes segents:
Cam de sol,
Per les rutes amigues,
Unes formigues.
J. SALVAT-PAPASSEIT

a) Quin nom rep aquest poema?

__________________________________________________________________________________________________
b) Quina mtrica t el poema? Compta el nombre de sllabes.
__________________________________________________________________________________________________
52

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 47

10. EL TEXT POTIC. LES FIGURES LITERRIES

COMPETNCIES BSIQUES
Potenciar la lectura i lescriptura de textos potics.
Saber expressar i interpretar fets, emocions, sentiments i idees.
Desenvolupar la voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora.
Aprendre a gestionar el pensament creatiu i potenciar el pensament crtic.
Apreciar la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments a travs de la literatura.
Ser conscient de la importncia dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogrfics, morfosintctics, semntics) i controlar-ne laplicaci.
Facilitar el desenvolupament de lhbit lector i descobrir el plaer del gust per la lectura.
Potenciar ls de la biblioteca i de plataformes dInternet com a dinamitzadores de laprenentatge lector i escriptor.
Desenvolupar mtodes de treball eficaos i adequats a la situaci escolar amb ls de les TIC.
Utilitzar tcniques i estratgies diverses en la cerca, captaci, selecci i processament de la informaci.

CRITERIS DAVALUACI
Comprendre i analitzar textos potics tot tenint en compte les principals figures literries.
Elaborar textos potics, usant els recursos expressius propis del gnere.
Avaluar la identificaci de les principals figures literries.
Mostrar inters per la millora de lexpressi oral i escrita.
Valorar la capacitat de distingir els diferents tipus dadverbis i de locucions adverbials.
Comprendre textos literaris de tipologia diversa, analitzar-ne lestructura i ls del llenguatge, i situar el sentit de
lobra.
Participar activament i reflexivament en lavaluaci del propi procs daprenentatge amb una actitud activa i de
confiana en la prpia capacitat.
Participar activament i reflexivament en interaccions orals i escrites per a laprenentatge i per a les relacions
socials, dintre i fora de laula i amb ls de les TIC.

SOLUCIONARI
1. Figures literries de lmbit fontic: lalliteraci, lonomatopeia i la paronomsia.

4. a) El tema del poema s les floristes de la Rambla.

b) Els versos sn heptasllabs. Alterna planes, agudes.

Figures literries de lmbit morfosintctic: lanfora, el

parallelisme, el polisndeton, lasndeton, lencavalcament i
lhiprbaton.

c) Anfora: Les floristes de la Rambla

d) Parallelisme: Venen flors per a turistes/venen flors per
aimadors/ venen flors per a les festes. /Venen flors per a les
santes/ venen

Figures literries de lmbit semntic: La comparaci, la metfora, la personificaci, loxmoron i la sinestsia.

e) flors a pecadors/ Venen flors per a conquistes

2. a) encavalcament, b) oxmoron, c) sinestsia, d) anfora,

e) asndeton, f) parallelisme, g) paronomsia, h) onomatopeia, i) polisndeton, j) alliteraci, k) comparaci, l) personificaci, m) metfora, n) hiprbaton.
3. a) sinestsia, b) hiprbaton, c) parallelisme, d) alliteraci,
e) alliteraci, f) personificaci, g) personificaci.
Temps
ahir
avui
dem

Lloc
aqu
lluny

Manera
aix
rpidament
breument
b
clarament

f) Asndeton: de rics, de pobres, de morts.

g) Encavalcament: Venen flors per a conquistes / de joves
malgastadors
5.
Quantitat
massa
prou

Dubte
potser

Afirmaci i negaci
no
s

47

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

Pgina 48

AVALUACI DE LA UNITAT
10. El text potic. Les figures literries
1. Classifica les figures literries segents segons que siguin de lmbit fontic, de lmbit morfosintctic o
de lmbit semntic:
Onomatopeia, parallelisme, polisndeton, metfora, sinestsia, paranomsia, personificaci, encavalcament,
alliteraci, anfora, asndeton, comparaci, oxmoron, hiprbaton.
mbit fontic

mbit morfosintctic

mbit semntic

2. Relaciona les figures literries de lactivitat anterior amb les definicions segents:
a) Es produeix quan les estructures sintctiques no coincideixen amb el lmit del vers.
b) Associa conceptes contraris de manera contigua.
c) Consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials diferents.
d) Consisteix a repetir una o ms paraules a linici dalguns versos.
e) Consisteix a suprimir conjuncions de coordinaci.
f) Es basa en la repetici destructures gramaticals.
g) Consisteix a escriure en un mateix vers mots molt semblants pel que fa a la forma.
h) Es basa en la imitaci de sons naturals.
i) Consisteix a repetir conjuncions de coordinaci.
j) Consisteix a repetir un so voclic o consonntic en un vers o poema per produir un resultat acstic determinat.
k) Consisteix a associar dos elements que presenten una relaci de semblana. Generalment, suneixen a partir dun nexe.
l) Consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, objectes...
m) Converteix en idntics dos elements que sassemblen dalguna manera.
n) Es basa en lalteraci de lordre habitual dels elements.

3. Llegeix els versos segents i assenyala els parallelismes, les sinestsies, les alliteracions, els hiprbatons i les personificacions que hi trobis:
a) Parlem, ara, asseguts

c) No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

en la gran plaa del rellotge. Cauen

campanades vermelles.

Ni cap vent tan subtil com els teus dits

M. MART I POL

J. VINYOLI
b) Enfront, movien, entre la fina boira,
els verds pollancres les fulles
BLAI BONET
48

d) Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels

J. VERDAGUER

118704-01 Avaluacio Lleng Catalana 2n:Evaluacion

11/7/08

17:00

e) Vius la vida veritable

Pgina 49

g) El vent juga amb el mol

J. MARAGALL

i amb la rosa desclosa

f) Sentim a la teulada

B. ROSSELL-PRCEL

ballar teules i vent.

J. CARNER
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________

4. Llegeix aquest poema i fes les activitats segents:

Les floristes de la Rambla
Les floristes de la Rambla
sembren flors a tots els vents
i si a lestiu no les venen,
ja les vendran a lhivern.
Venen flors per a turistes
venen flors per aimadors,
venen flors per a les festes
de rics, de pobres, de morts.

Les floristes de la Rambla

ajuden a sortir el sol,
donen el blanc a casades
donen a vdues el dol.
Venen flors per a les santes
venen flors a pecadors.
Venen flors per a conquistes
de joves malgastadors.

Hi ha una florista a la Rambla

que quan plega, cap al tard,
guarda una rosa vermella:
la guarda per lestimat.
M. PORTER I MOIX

a) De quin tema tracta?

__________________________________________________________________________________________________
b) Fes el recompte mtric del poema i indican la rima.
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
c) Assenyala les figures literries segents en el poema: anfora, encavalcament, parallelisme i asndeton.
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________________________
5. Assenyala els adverbis i les locucions adverbials que hi ha a les oracions segents, i indica en cada cas
de quin tipus sn; classificals en la graella que hi ha a continuaci:
a) Ahir no vas estudiar, avui tampoc. Si continues aix no aprovars.
b) Van contestar rpidament i breument totes les preguntes que els van fer.
c) Aqu shi est b, lluny dels sorolls i la contaminaci de la ciutat.
d) Avui no hem fet classe, dem s que en farem.
e) Mhas posat massa menjar, potser amb la meitat en tindr prou.
f) Magrada que em diguis les coses clarament.
Temps

Lloc

Manera

Quantitat

Dubte

Afirmaci i negaci

49