VÍCTOR CATALÀ

BIOGRAFIA: primers anys

 L’Escala 1869-1966
 Filla gran d’una família de propietaris rurals.
 A la mort del pare (1899), ella administra les
propietats familiars
 Forta personalitat, seguretat, caràcter
independent i solitari
 Gran sensibilitat artística
La família afavoreix les seves inclinacions
artístiques (pare, advocat i polític. Mare,
música i poesia. Àvia, narradora d’històries)
BIOGRAFIA: formació
 Bona part de la seva formació la rep a
casa: classes particulars, arts plàstiques
(dibuix, pintura i escultura)
 Interès per l‟arqueologia –Empúries- i pel
folklore: recerca i conservació de la
cultura popular

• Voluntat de salvar les paraules frases

fetes, dites, refranys, goigs, nadales,
cançons, rondalles…
BIOGRAFIA: la literatura
 Comença a escriure de molt jove. El
1898 es dóna a conèixer com a
escriptora

 Poema “El llibre nou” i el monòleg

teatral La infanticida premiats als
Jocs Florals d‟Olot
 1901: publica el 1r llibre de poesies. Pren
el pseudònim de VÍCTOR CATALÀ Protagonista
d’una novel·la
inacabada
BIOGRAFIA: la literatura
 Ús del pseudònim:
• Protecció de l‟opinió pública
• Traspassa els límits de la classe social i la família
Quan ja és coneguda, el continua usant

• Frontera entre la vida pública i la privada

• Projecta amb ell la seva creativitat i rebel·lia
 Altres estratègies per no ser rebutjada en el
seu cercle com a dona :
• Es presenta com a amateur
BIOGRAFIA: la literatura
 Dualitat vida privada-pública:
• 1917 presideix els Jocs Florals
• 1923 membre de l‟Acadèmia de Bones
Lletres
• Manté múltiples relacions literàries epistolars:
• Narcís Oller Cartes: documents
• Joan Maragall descobreixen una autora
lliurada a la literatura:
•Capacitat narrativa
•Defensora de a seva estètica i
la seva llengua
BIOGRAFIA: la literatura
 DOS aspectes presents en la vida
privada i en l‟obra que donen cohesió a
l„AUTORA:
1. La vinculació emotiva amb la llengua
catalana
2. La vinculació emotiva amb el paisatge de la
seva terra, l‟EMPORDÀ
BIOGRAFIA: la literatura i la
llengua
 Llengua catalana:
Defensa com a És la llengua de
afirmació de la creació
catalanitat: durant el literària
franquisme
BIOGRAFIA: la literatura
 Necessitat de versemblança i l‟emotivitat

situa les obres a la realitat més propera:

• L‟Empordà
• Els voltants de l‟Escala
Vinyes, horts,
muntanya del Montgrí,
ermita de Santa
Caterina, Torroella de
Montgrí

 De vegades els disfressa amb topònims inventats

 L’OBRA
 Narrativa, poesia i teatre
 El gènere fonamental: la narrativa
 Escriu 74 títols al llarg de 50 anys,
trencats per dos buits:
• 1907-1920: discrepàncies amb els
noucentistes
• 1930-1944: mort de la mare, Guerra Civil,
postguerra, malalties dels germans, d‟ella…
 L’OBRA

Tres etapes:
 1a 1902 al 1907: Drames rurals (1902),
Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), i la
novel·la Solitud (1905)
 2a 1918-1930: Un film (3.000 metres)
(1920), La mare Balena (1920), Marines
(1928) i Contrallums (1930)
 3ª 1944-1966: Vida mòlta (1950) i Jubileu
(1951)
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
 Planteja les relacions conflictives entre
un una
individu massa
inquiet i & social
revoltat passiva

Asfixia la
voluntat La pagesia Entrebanc per a
renovadora de la modernització
de Catalunya
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA

"
 Nova manera d‟enfocar la ruralia que
trenca amb la visió idíl·lica del segle XIX
 El camp i la terra, representen l‘ànima
d’un país, conforma l‟esperit dels que hi
viuen i en determina la forma de ser
 El món rural apareix focalitzat des d‟un
vessant totalment fosc i tràgic, primari
LA NOVEL·LA RURAL MODERNISTA
 El camp: lloc on la vida es manifesta en
brut, amb tota la seva violència
 No hi ha refinaments ni el filtre de la
cultura
 Els éssers humans són alhora víctimes i
botxins
 Ús d'un lèxic força més ric, treballat i
precís que el de la narrativa anterior
 LA NOVEL·LA RURAL
MODERNISTA
El tema rural determina el llenguatge

Reflex de la parla dels pagesos

Síntesi del català popular de les zones
rurals
Ús d’exclamacions, diminutius,
augmentatius, dialectalismes, vulgarismes,
en morfologia i sintaxi
 ELS DRAMES RURALS
 En paraules de Joan Lluís Marfany:

“el ruralisme modernista reacciona

violentament contra la visió pintoresca i
folklòrica del camp, pròpia de la literatura
de la Renaixença, la qual es veia com
una perpetuació de la concepció
regionalista de la cultura catalana. Hi
reaccionen com una visió alternativa del
camp català, una visió antifolklòrica que
en feia el marc no d’uns pintorescos
usos i costums locals, sinó d’uns
problemes d’abast humà universal”.
 DRAMES RURALS
Víctor Català és un dels màxims
representants del RURALISME
Drames rurals
• 1a obra ruralista important de l‘autora
• es defineix estèticament i reflexiona sobre
la seva literatura: pròleg PREC
 DRAMES RURALS

Basada en el
coneixement
rural de
l’autora

l’espai, la llengua viva

dels pagesos, les Contempla el món Té una
difícils relacions des de la realitat PERCEPCIÓ
humanes, les LIMITADA I
MÉS CRUA SUBJECTIVA de
tragèdies i
dificultats de la vida la realitat
al camp
 DRAMES RURALS
 TEMÀTICA:
1. La duresa de la vida amb les seves fatalitats, en
concret la dels PAGESOS
2. La PROBLEMÀTICA de les RELACIONS
HUMANES
3. La COMPLEXITAT de les PERSONALITATS i
dels comportaments individuals i socials
4. La situació de LA DONA en una societat que li
és HOSTIL
 DRAMES RURALS
 CARACTERÍSTIQUES DELS DRAMES

 Brevetat i concisió
 Domini de la llengua i simbiosi llengua-temàtica
 Capacitat d’observació: fets, personatges,
varietat i riquesa lingüística
 Presència de nivells de llenguatge diferents:
culte, col·loquial, mots vius de la parla dels
pagesos, de l’empordà, localismes
 DRAMES RURALS
 Estil suggestiu i plàstic: contrastos, efectes
visuals de llums, ombres i colors; efectes
sonors: estimulació dels sentits i les
emocions.
 Al·literacions, intensificacions, adjectivació,
metàfores, símbols i sobretot les
comparacions, múltiples i variades
 Presència del paisatge, en molts casos amb
dimensó simbòlica: valor còsmic. Elements
atmosfèrics i celestes
DRAMES RURALS
 Els contes presenten les històries d‟uns
personatges marcats per la FATALITAT,
contra la qual no poden lluitar:
Influèndia del
NATURALISME

•.pèrdua de la vida

•. Fracàs definitiu
•. Violència d’un home encegat per la passió mata algú:
una DONA
•La fatalitat pot venir donada per un element superior del
cosmos
•També pot venir donada per un acte inconscient: ser primitiu,
nen
DRAMES RURALS
2. Diversitat de personatges, personalitats
o tractaments:
 Observació externa dels comportaments
 Projecció del món interior
 Contraposició aparença externa-món
interior desconegut i impenetrable
 Varietat de formes i recursos propis de la
seva narrativa
 Sílvia Caballeria i Ferrer
 Carme Codina i Contijoch

 COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS

Llengua i literatura catalana 1r BAT