4esocat Solucionari PDF

Llengua catalana
i literatura
4t ESO
Solucionari del llibre de l’alumne

SOLUCIONARI ÍNDEX
ÍNDEX
Unitat 1. Reiniciem? ......................................................................................................... pàg. 3
Unitat 2. Allunyar-se per trobar-se .................................................................................. pàg. 26
Unitat 3. L’últim que es perd ........................................................................................... pàg. 46
Entrena’t 1. Fem teatre! .................................................................................................. pàg. 66
Unitat 4. Soc lliure ............................................................................................................ pàg. 69
Unitat 5. La necessitat de saber ....................................................................................... pàg. 90
Unitat 6. Fem salut ........................................................................................................... pàg. 110
Entrena’t 2. El banc del temps ......................................................................................... pàg. 132
Unitat 7. Només ho has de voler ..................................................................................... pàg. 136
Unitat 8. Ser o no ser ....................................................................................................... pàg. 159
Unitat 9. Sobren les paraules? ......................................................................................... pàg. 180
Entrena’t 3. Turisme literari ............................................................................................. pàg. 202
Literatura. De la Renaixença a la literatura actual
1. Segle XIX: la Renaixença ................................................................................................ pàg. 205
2. El tombant de segle ...................................................................................................... pàg. 220
3. De la postguerra a l’actualitat ...................................................................................... pàg. 228
2 Llengua catalana 4t ESO

SOLUCIONARI UNITAT 1. REINICIEM?
REINICIEM? pàgina 6
 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes

plantejades.
Respostes model.
 Perquè les energies no renovables són finites, o sigui, es poden acabar; en canvi,
les energies renovables no tenen aquest problema; en tot cas, en plantegen d’altres
com pot ser l’estètica.
 Moltes: per exemple, l’eòlica, la solar, hidràulica, geotèrmica, mareomotriu...
 Segurament no, perquè consumim molta energia, però si, com a mínim, certa
energia de la que consumim ens arriba a través d’aquestes energies som més
respectuosos amb l’entorn.
EXPRESSIÓ ORAL pàgina 7
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat la campanya per promoure

el reciclatge i haver reflexionat al voltant de les preguntes plantejades.
Respostes model.
 No, l’objectiu és reciclar.
 Perquè un nen desperta més sensibilitats i si ell és conscient de la importància
de reciclar, més conscients haurien de ser-ne els adults.
 «Envàs on vas?». Sortien tres noies que cantaven una cançó. L’objectiu era
prendre consciència no només de reciclar sinó també de reciclar bé.
 Hi havia una campanya que deia «recicles o embrutes?».
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver pensat en mesures per augmentar el

percentatge del reciclatge i respecte als companys en les seves intervencions.
Activitat oral. Resposta model.
1. Intentar generar pocs residus.
2. Evitar comprar productes que generin residus.
3. Optar pels productes a granel i no pels envasats.
4. Reutilitzar el material.
5. Tenir diferents cubells per separar les escombraries a casa.
6. Optar per productes duradors, no d’un sol ús.
7. Evitar les bosses de plàstic.
8. Anar a comprar amb un cabàs o una bossa de roba.
9. Utilitzar paper i altre material reciclat.
10. Abocar cada material al contenidor adient.

3 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver preparat els arguments que els permeten
defensar la seva posició.
Activitat oral.
Seria interessant crear una campanya adreçada a prendre consciència de l’aigua que
gastem, ja que normalment no som prou conscients que l’hem d’administrar amb
mesura.
ÚS I COMUNICACIÓ _ Les propietats textuals: la coherència pàgines 8-10
1 Criteris d’avaluació. Que demostri entendre el problema de coherència dels textos.

Respostes model.
a) Una caixeta blanca, que s’obre i no es tanca. Què és?
És una endevinalla i per això cal ocultar-ne la solució (l’ou), això és, el tema
al voltant del qual gira el text.
b) Senyora germana meva, voldria vostè passar-me el clorur de sodi que
té a l’abast de la mà, si és tan amable?.
És una comunicació quotidiana entre dos familiars i cal esperar un tractament
informal (de tu, en compte de vosté) o un vocabulari estàndard i no especialitzat
(sal, en compte de clorur de sodi).
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

Resposta model.
Tema: Les tres cabretes. Idees secundàries: Relació entre elles; lloc on habiten; el que
fan a l’hivern; el que fan a l’estiu.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i haver-ne reconegut la

progressió temàtica.
Resposta model.
Tema: La casa d’en Jordi. Es tracta d’una progressió lineal perquè en la primera oració
s’informa de la superfície i la ubicació del pis, en la segona oració es tracta l’olor de
laca que noten els amics d’en Jordi quan el visiten, i en la tercera oració s’explica
l’origen de l’olor i dels productes que es fan servir a la perruqueria de la planta baixa.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Les propietats textuals: l’adequació pàgines 8-11
1 Criteris d’avaluació. Que demostri captar la diferència de significat i tenir imaginació

i creativitat per crear nous exemples.
Respostes model.
a) Aquesta va ser la primera vegada que en Miquel va aprovar l’examen amb bona
nota.
b) La primera vegada que en Miquel va fer l’examen el va aprovar amb bona nota.
Han aprovat tots els alumnes que han estudiat de valent.
Han aprovat tots els alumnes, que han estudiat de valent.
Carregarem el cotxe amb les maletes, les bosses i les capses que hi havia a la cuina.
Carregarem el cotxe amb les maletes, les bosses i les capses, que hi havia a la cuina.
Sortim? No, vull anar-me’n a dormir.
Sortim? No vull anar-me’n a dormir.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer la coherència en els textos.

Resposta model.
Es pot dir que en el text no es respecta la propietat de la coherència perquè
la informació no progressa de manera lògica ni congruent ja que la Noia i l’Home Gran
barregen dos temes inconnexos (la trobada amb una amiga i la preparació de
l’amanida). Aquesta manca de coherència és un recurs literari buscat expressament
per l’autor per tal de plasmar la manca de comunicació entre els personatges.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un text coherent i reconèixer quin
tipus de progressió temàtica utilitza.
Respostes model.
La casa que ens ocupa és ecològica i això vol dir que és autosuficient a l’hora
de produir energia. D’una banda, té molins per aprofitar l’energia eòlica. També
disposa de plaques solars per autoabastir-se. Finalment, presenta dipòsits per
acumular l’aigua de la pluja.
El text empra una progressió de tema constant.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer el grau de formalitat i l’àmbit d’ús dels
textos.
Respostes model.
a) El grau de formalitat entre els interlocutors és baix, com ho demostra l’ús
de vocabulari informal com ara pel·li (truncació de «pel·lícula») i els
col·loquialismes paio (home), plantar (trencar la relació amb) i tocar el dos (anar-
se’n).
b) És un àmbit d’ús privat, es tracta d’una comunicació entre dos amics.
c) –Has vist una pel·lícula sobre el secret de la felicitat?
–Diria que no.
–Es tracta d’una pel·lícula d’un psiquiatre amb una vida molt avorrida i monòtona.
Un bon dia s’adona que no sap com aconseguir que els seus pacients siguin
feliços i pren una decisió dràstica: trenca la relació amb la seva nòvia i se’n va.
Viatja per diferents països (la Xina, Amèrica del Sud...) i coneix molta gent.
Va prenent nota de tot el que descobreix en una llibreta. Quan torna pren
consciència d’allò que realment és important a la vida.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer les diferències lingüístiques segons

el context.
Respostes model.
a) Ahir vaig caure i em vaig fer una incisió a l’avantbraç. Estic preocupat perquè
la ferida no ha cicatritzat bé.
b) Em vaig fotre de cap i vaig fregar el terra amb el braç! És una rascadeta de no res.
Hi ha diferències en el llenguatge, en la intenció i, tot i que no ho puguem sentir, també
en el to. En cada cas, l’emissor fa servir un registre diferent: amb el metge utilitza un
registre formal i amb els amics, informal. La intenció comunicativa en el primer cas és
explicar què ha passat amb la voluntat que el metge li doni el seu punt de vista; en el
segon cas, fer el fanfarró. El tema, en tots dos casos, és la caiguda i la rascada al braç
que li ha causat. El canal és l’oral.

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Amb propietat pàgines 12-13
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se fixat en els diferents elements que
s’indiquen.
Respostes model.
a) Tema  Energia geotèrmica solar
Idees principals  Energia tèrmica mobilitzada per una bomba de calor
geotèrmica
Idees secundàries  Utilitza el subsol. Té com a origen l’energia solar. Manté
la temperatura de l’escorça terrestre.
Tema  Energia geotèrmica
Idees principals  Energia renovable que s’obté per la calor de l’interior
de la Terra
Idees secundàries  Què és?: Desintegració d’elements radioactius, calor
a través dels processos geològics, ús sanitari, etc. / Avantatges i inconvenients:
avantatges + inconvenients
b) Progressió de tema constant  Energia geotèrmica solar: utilitza el subol (R1) + té
com a origen l’energia solar (R2) + manté la temperatura de l’escorça terrestre
(R3).
Progressió de temes derivats: Energia geotèrmica: Què és? (T1 → R1)
+ Avantatges (T2 → R2) + Inconvenients (T3 → R3)
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la situació comunicativa de cada text
i la necessitat de coherència.
Resposta model.
Intencionalitat  Definir el terme / Explicar el terme i indicar-ne els avantatges
i els inconvenients
Canal  Escrit
Àmbit d’ús  Acadèmic
Sí, el grau de formalitat dels textos és coherent amb aquesta situació.

Planifica i escriu
3 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i aplicar la coherència

i la cohesió en els seus textos.
Respostes model.
A. Energia solar
Forma de manifestar-se l’activitat del sol.
L’energia solar és deguda a la fusió de nuclis d’hidrogen, segons el cicle protó-protó,
la qual cosa significa, per a aquest astre, la transformació, cada segon, d’uns 4 milions
de tones de la seva massa en energia (a aquest ritme se'n pot assegurar una durada
de prop de 100 mil milions d’anys abans que no s’exhaureixi la reserva d’hidrogen).
Per a la Terra, el Sol representa un focus energètic d’1,779×1011 MW de potència, que
l’home utilitza directament o indirectament. L’energia eòlica i qualsevol altra
manifestació meteorològica, així com el desenvolupament de la vida vegetal i animal,
constitueixen l’aprofitament natural de l’energia solar. D’una manera artificial, l’home fa
útil l’energia solar mitjançant la captació de la radiació solar i la seva conversió
a energia elèctrica mitjançant les piles fotovoltaiques, que poden ésser emprades en
emissores, radioenllaços, sistemes de bombatge per a regadiu, etc. Un dels projectes
de més gran interès és el satèl·lit d’energia solar format per un conjunt de piles
fotovoltaiques i situat en òrbita geosincrònica. L’energia solar convertida en electricitat
es transmet a la Terra mitjançant un feix de microones que, captades per antenes, és
reconvertida en electricitat. Una utilització directa de l’energia solar a baixes
temperatures (60-120 °C) és la que es fa amb els captadors solars plans que poden
ésser utilitzats per a calefacció industrial i domèstica, en hivernacles, dessalatge
d’aigua de mar, etc. A temperatures mitjanes (150 – 300 °C), l’energia solar pot
substituir els combustibles clàssics en processos i centrals tèrmiques (centrals solars).
Mitjançant la concentració de l’energia solar amb captadors parabòlics pot arribar-se
a temperatures superiors als 3.000 °C en els forns solars d’utilitat en tractaments
químics que necessiten una font d’energia neta.
B. Energia eòlica
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un
aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela,
l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home. Els
perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de
pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III. Als
Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge
dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines
industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor. Els molins de vent han estat
molt utilitzats en l’agricultura, per a bombar l’aigua dels pous, fins al desenvolupament
de les xarxes elèctriques i els generadors dièsel.
A partir de la crisi energètica dels anys setanta hom ha tornat a interessar-se per
l’energia eòlica. L’energia eòlica és una forma indirecta de l’energia solar que depèn
de les diferències de temperatures i de pressions que s’indueixen en l’atmosfera (per
l’absorció de radiació solar) i que posen els vents en moviment. Aproximadament un
2% de l’energia solar rebuda per la terra és convertida en energia cinètica dels vents.
Això comporta una energia d’uns 30 milions de TWh per any (unes 500 vegades el
consum energètic mundial de l’any 1975). Tot i que solament un 10% és aprofitable

a nivell del sòl, el potencial energètic és molt elevat.

Actualment, però, l’energia eòlica és utilitzada per a subministrar energia a llocs aïllats
(amb nivells de potència d’unes desenes de kilowatts) o també com a fonts
d’alimentació secundàries de xarxes elèctriques (amb nivells de potència d’alguns
megawatts). Les zones més favorables per a la instal·lació de molins són les regions
costaneres i les grans planes on els vents bufen amb regularitat. La velocitat mitjana
necessària del vent ha d’ésser superior als 30 km/h. La potència (en kW) d’un
aerogenerador que intercepta una secció d’àrea S (en m2) d’un vent que bufa a
velocitat V (en m/s) s’expressa:
P = K·0,5·S·ρ·V3
essent ρ la densitat de l’aire (en kg/m3) i K un coeficient de correcció que oscil·la entre
1,5 i 3,5. Segons el teorema de Betz, en una situació ideal hom recupera el 59,3% de
l’energia cinètica del vent incident. Per a l’aprofitament directe del vent, cal conèixer la
freqüència de les velocitats o bé les velocitats mitjanes horàries durant períodes llargs
(entorn de 10 anys). Atès que hom coneix solament velocitats mitjanes diàries,
mensuals o anyals, per tal de conèixer la freqüència, hom pot recórrer als mètodes
estadístics.
El 1982, algunes centenes de milers de petits aerogeneradors funcionaven ja al món,
en particular als EUA, en aplicacions agrícoles. Els grans aerogeneradors són encara
en estat d’assaig i desenvolupament. Els EUA, la RF Alemanya, Dinamarca, etc, han
dut a terme programes per a la construcció de grans aerogeneradors d’entre 1 i 10
MW de potència elèctrica màxima. Actualment només són explotats comercialment
aerogeneradors amb potències inferiors als 100 kW. Hom assoleix potències eòliques
importants mitjançant la connexió de petits aerogeneradors, agrupats en el que hom
anomena «parcs eòlics», cosa que permet la producció i la cessió a la xarxa elèctrica
de grans quantitats d’energia amb aparells de petita potència, que no tenen els
problemes mecànics dels aerogeneradors de potències elevades.
Mapa eòlic de Catalunya
Pel que fa als Països Catalans, al principi del segle X hom havia deixat de moldre gra
amb els molins de torre, i el vent començava a ésser utilitzat per a bombar aigua de
reg i per a produir electricitat mitjançant els petits molins multipala. La introducció de
les xarxes elèctriques, amb l’abaratiment de l’energia convencional, féu desaparèixer
la major part de fabricants de molins de vent, amb el consegüent abandonament de les
instal·lacions existents, que han deixat de funcionar. El potencial eòlic del Principat
i l’àrea amb velocitat mitjana anual superior a 5 m/s és d’uns 5.800 km 2. Hom
considerà vàlida per a la instal·lació d’aerogeneradors un 10% d’aquesta àrea. La
potència instal·lable hom l’estima entre 600 i 1.600 MW, i la producció anual entre
1.350 i 3.500 GWh. Amb l’actual situació energètica al Principat, la dependència
energètica exterior podria disminuir en un valor de l’ordre de 2.400 GWh, que
representen el 4,1% de la demanda d’energia prevista per a l’any 2000. Cal destacar el
parc eòlic pilot de l’Empordà, inaugurat el 1984, amb una potència total de 120 kW i
que és el segon realitzat a Europa (el primer fou el de l’illa grega de Citnos amb una
potència total de 100 kW). La velocitat mitjana del vent és estimada en 6 m/s
(tramuntana i brisa marina de la Mediterrània), ocupa una extensió de terreny de
gairebé 2 ha i disposa de 5 aerogeneradors funcionant en paral·lel, cadascun dels
quals es compon de dos generadors asíncrons de 24 kW i 5,5 kW, respectivament.
Cada aerogenerador consta de 3 pales de 5 m de longitud, té l’eix de rotació
horitzontal i és instal·lat damunt d’una torre metàl·lica de 12 metres d’alçada.
Enciclopèdia catalana

Escolta i parla
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver escoltat l’àudio.

Resposta model.
La comunicació telefònica falla perquè cada interlocutor tracta un tema diferent:
la Dona simula que està parlant de llibres amb una altra dona i l’Home s’exaspera
perquè no li dona la rèplica.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber aplicar la coherència.

Resposta model.
DONA: Ja te’l tornaré, el llibre. Estigues tranquil.
HOME: No passis ànsia, que no corre pressa! Divendres et telefono i anem al cine.
DONA: Adéu, doncs. Truca’m. I recorda’m que et torni el llibre.
HOME: D’acord. Tinc ganes de veure la pel·lícula basada en l’últim llibre de Silvestre
Vilaplana.
DONA: Aquest no el conec. Com dius que es diu, el llibre?
HOME: Un sepulcre de lletres minúscules. Em va tenir enganxat des de la primera
pàgina, però vaig patir molt amb la història. Ara bé, sé que a tu no t’agraden gaire
les novel·les claustrofòbiques...
DONA: Ja...
Reflexiona i opina
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer i saber aplicar les característiques

de l’adequació i la coherència.
Resposta model.
Sí, perquè es distribueix la informació de manera lògica i congruent al llarg del text i el
conjunt de recursos que s’utilitzen s’adapten a les exigències de la situació
comunicativa.

LECTURA _ Desconnecta! pàgines 14-17
Criteris d’avaluació. Que sàpiga donar la seva opinió i que aprengui a respectar els
torns de parla en un debat amb els companys.
Què nópines?
Respostes model.
 Haurem de fer servir altres recursos.
 Normalment es fa difícil perquè ja estàs acostumat a viure i fer d’una determinada
manera, però tot és proposar-s’ho o veure-s’hi obligat.
 No. Per exemple, no tothom té aigua a l’abast com nosaltres.
 Activitat oral.
Criteris d’avaluació. Que sàpiga comprendre els elements que acompanyen

la història escrita.
Mira més enllà
Respostes model.
 L’endoll representa la nostra manera de viure. Vivim enganxats als aparells
electrònics.
 El fet de donar molt de pes a les màquines en detriment de les relacions humanes.
 El mòbil en diferents moments del dia, jugar tan sovint i durant tanta estona als
videojocs...
Interpreta i relaciona
1 b) Fer reflexionar sobre la situació de pobresa energètica que viuen algunes persones.
Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.
Resposta model.
La informació següent del text és important per tal de comprendre la necessitat
d’accés als recursos energètics, accés al qual no disposen totes les persones:
«2.400 milions de persones al món no tenen accés als recursos energètics necessaris
per generar calor, llum i electricitat, el 80 % de les quals viuen a les àrees rurals dels
països empobrits.»
«Imagina com seria la teva vida si, només durant unes hores, no tinguessis accés
a cap tipus d’energia.»
«Tot ha estat pura ficció. A les nostres ciutats mai no s’ha produït un tall simultani de
gas, d’electricitat, de subministrament de petroli o de qualsevol energia renovable que
alimenti les llars, els vehicles o l’enllumenat públic. No ho és per als 2.400 milions de
persones al món –2,5 de cada 10 habitants– que no tenen accés als recursos
energètics bàsics per a la generació de calor a les llars, la cocció d’aliments
o l’electrificació.»
«Cadascun de nosaltres consumeix, de mitjana, la mateixa quantitat d’energia que
setze habitants de països del Tercer Món i, a més, ells reben amb més intensitat que
nosaltres les conseqüències del canvi climàtic [...].»

«Trobes que seria just limitar ara la seva voluntat de creixement quan en realitat som
les societats desenvolupades les que no hem fet els deures?»
D’aquesta manera, l’autora ens fa reflexionar no només sobre la importància que tenen
aquests recursos en la nostra vida diària, sinó també en els problemes que passen les
persones que no hi tenen accés.

Resposta model.
L’autora utilitza la paraula «desconnecta» per aconseguir que el lector s’aturi a pensar
el que passaria si no tingués accés als recursos energètics que ens fan la vida tan fàcil
(l’ús de la paraula «desconnecta» va més enllà de la mera interrupció elèctrica entre
els aparells i la línia general).

Resposta model.
La primera part («Prem l’off») introdueix una situació hipotètica per tal de mostrar
el que podria succeir-nos si no tinguéssim accés als recursos energètics, mentre que
la segona part («Ara prem l’on») serveix per introduir la nostra situació i poder fer el
contrast entre les limitacions energètiques que pateixen algunes persones i allò que
nosaltres tenim.

Resposta model.
Il·lustració c. Es tracta de la moto perquè es parla del combustible necessari per tal
de fer funcionar la màquina.

Resposta model.
La majoria de persones que tenen limitacions energètiques viuen a les àrees rurals
dels països empobrits. Es tracta de les zones més desafavorides i, per tant, amb més
limitacions a l’hora d’aconseguir recursos (en aquest cas, energètics). Aquestes
diferències poden mantenir, o fins i tot incrementar, la situació de pobresa en què es
troben els països en vies de desenvolupament, ja que aquests països no poden
aproximar-se als països desenvolupats en els quals l’accés als recursos energètics
està garantit.

Amplia el teu vocabulari
6 A les palpentes.
Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la definició.
Resposta model.
Anàvem a les palpentes perquè no hi vèiem gens.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la paraula i saber-ne trobar

un sinònim.
Resposta model.
(a la) despensa
8 llumins  nom
glaçada  adjectiu
malbé  adverbi
desaforat  adjectiu
espelma  nom
Imagina i escriu
9 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, haver-se informat

i saber aplicar les normes de coherència, cohesió i adequació.
Resposta model.
Formes de producció d’energia que no depenen, en principi, d’una primera matèria
exhaurible i que es caracteritzen per l’absència de contaminació i de residus.
Principals energies renovables o alternatives
Al llarg dels darrers anys, la preocupació per la possible reducció de les reserves de
petroli i de gas natural ha portat a la recerca de noves energies alternatives. També
el temor a l’augment de la pol·lució ambiental i acords com el Protocol de Kyoto han
estimulat la investigació de noves fonts energètiques amb un menor impacte
ambiental. Dins d’aquesta categoria, s’hi inclouen des de l’hidrogen fins
a l’aprofitament d’elements naturals com ara l’aigua (energia hidroelèctrica), el vent
(energia eòlica) o la llum del sol (energia solar), la biomassa i l’energia geotèrmica.
Malgrat els programes iniciats en la major part de països industrialitzats per trobar
noves tecnologies per a l’aprofitament d’energies alternatives, aquestes encara tenen
un cost elevat i suposen només una petita proporció de l’oferta energètica total.
El 2003, les energies renovables tan sols representaven al voltant del 7% del total de
la producció a l’Estat espanyol, i a Catalunya, el 13%. L’energia eòlica i la biomassa
són les que tenen un creixement previst més alt. Cal destacar, en aquest sentit, la
instal·lació de nombrosos parcs eòlics en diverses comarques catalanes els darrers
anys.

ORTOGRAFIA _ El sistema vocàlic pàgines 18-19
1 [Quin caragol veloç

rosega, lent, les vores
d’aquest matí d’hivern,
vell sota la pluja nova?]
quin  i: tancada anterior.
caragol  a: oberta central ~ a: mitjana central ~ o: oberta posterior.
veloç  e: mitjana central ~ o: tancada posterior.
rosega  o: tancada posterior ~ e: oberta anterior ~ a: mitjana central.
lent  e: tancada anterior.
les  e: mitjana central.
vores  o: oberta posterior ~ e: mitjana central.
d’aquest  a: mitjana central ~ e: tancada anterior.
matí  a: mitjana central ~ i: tancada anterior.
d’hivern  i: tancada anterior ~ e: oberta anterior.
vell  e: tancada anterior.
sota  o: tancada posterior ~ a: mitjana central.
la  a: mitjana central.
pluja  u: tancada posterior ~ a: mitjana central.
nova  o: oberta posterior ~ a: mitjana central.
 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat sobre la pregunta plantejada.
Respostes model.
No perquè integren tant vocals obertes com tancades.
2 a) mètode: oberta ~ somni: oberta ~ mel: oberta ~ porta: oberta

intèrpret: oberta ~ horta: oberta ~ rosa: oberta ~ misteri: oberta
b) Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer derivats i saber adonar-se dels
canvis en la vocal tònica.
Respostes model.
mètode  metodologia ~ somni  somniar ~ mel  melós ~ porta  porter
intèrpret  interpretació ~ horta  hortet ~ rosa  rosat ~ misteri  misteriós
Les vocals passen d’obertes a tancades. Passen de ser tòniques a ser àtones
i, en posició àtona, la e es pronuncia vocal neutra i la o es pronuncia u.

3 menjador ~ telèfon ~ problema ~ hores ~ línia ~ petroli ~ costos ~ energètics
e oberta i tancada o oberta o tancada

telèfon línia hores menjador
problema petroli
energètics costos
4 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer la diferència de significat de les

paraules segons la seva pronúncia.
Respostes model.
seu amb e tancada: possessiu, com seva, seus, etc.
seu amb e oberta: lloc on té el domicili principal un organisme públic o privat.
dona (o tancada): forma del verb donar
dona (o oberta): femella de l’espècie humana.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure correctament les vocals a i e, i tenir
imaginació i creativitat.
Respostes model.
cosmopolita ~ patriota ~ plegar ~ idioma ~ arravatar ~ esportista ~ amable ~ puntaire ~
monestir ~ sergent ~ meravellós ~ humanoide
Vet aquí una puntaire que es va enamorar d’un sergent i es van casar en un monestir.
Tot era meravellós a la ciutat cosmopolita on vivien. Fins que un bon dia va aparèixer
a la vida de la puntaire un esportista molt amable. Es trobaven cada dia quan ella
plegava de la feina. I tot i que era un patriota irlandès no van tenir cap problema amb
l’idioma perquè ella dominava molt bé l’anglès. Li hauria arravatat l’amor, però
finalment ella es va adonar que no era humà, era un humanoide i ja no en va voler
saber res més. Va recuperar l’amor pel seu sergent i avui pau i demà glòria!
6 a) Obre l’ampolla d’una vegada!

b) Podríeu fer una màquina com aquesta?
c) El contractista d’obres voldrà vendre la casa aviat.
d) El monarca ha hagut d’anar al dentista.
e) Avui ha nascut en Pere, el fill del meu cosí tenista.
f) He signat un contracte per treballar d’ebenista.

GRAMÀTICA _ L’oració pàgines 20-22
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure subjectes i distingir-ne el tipus.

Respostes model.
a) L’Eva i jo: subjecte agent.
b) El consistori: subjecte causatiu.
c) Els fanals del carrer Major: subjecte pacient.
d) Els tècnics: subjecte agent.
2 a) Segons el nombre de predicats

b) Segons la naturalesa del predicat
c) c) Segons la presència o l’absència del subjecte
3 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i conèixer les diferents
modalitats d’oracions.
Resposta model.
–Què us sembla aquesta idea per a la jornada?
–A mi m’agrada moltíssim! Però com dissenyarem els cartells?
–El meu cosí Pep és dissenyador gràfic.
–Doncs vinga, telefona-li!
–Esperaré fins a més tard. Encara no deu haver arribat a casa.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir les oracions des del punt de vista
sintàctic.
Resposta model.
Ø (Subjecte impersonal) + A Nova York les nits de dissabte hi ha gent pertot arreu,
(Predicat O1) però aquella nit (Predicat) els carrers (Subjecte) estaven fins i tot més
plens que de costum (Predicat O2), (Oració composta, personal, predicativa,
enunciativa) i entre una cosa i una altra (Predicat) Ø (Subjecte elidit = nosaltres) vam
tardar més d’una hora a tornar (Predicat).
Oració simple, predicativa i enunciativa.
La Grace (Subjecte) va aconseguir trobar un taxi just davant de casa d’en John
(Predicat O1), però quan (Predicat O2) Ø (Subjecte elidit = nosaltres) hi vam pujar i Ø
(Subjecte elidit = nosaltres) vam dir al taxista que (Predicat O2) Ø (Subjecte elidit =
nosaltres) anàvem a Brooklyn (Predicat O2), Ø (Subjecte elidit = el taxista) es va
inventar l’excusa que anava just de gasolina (Predicat O2) i Ø (Subjecte elidit = el
taxista) no ens hi va voler portar (Predicat O2).
Oració composta, personal, predicativa i enunciativa.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i conèixer els diferents
tipus de predicat, de subjecte i d’oració.
Resposta model.
–En John estava una mica distret...
–Li deu passar alguna cosa.
–Quina quantitat de gent! Sembla que Nova York hagi estat envaïda per una multitud.
–Mira, allà hi ha un taxi!
–Bona nit, porteu-nos a la 6a avinguda de Brooklyn.
–Heu dit Brooklyn? Tant de bo pogués portar-vos-hi, però vaig massa just de
gasolina...
6 a) Oració composta, impersonal, predicativa, exclamativa.

b) Oració composta, personal (subjecte elidit), predicativa, exhortativa.
c) Oració composta, personal, predicativa, dubitativa.
d) Oració composta, personal (subjecte elidit), predicativa, interrogativa.
e) Oració simple, impersonal, predicativa, desiderativa.
f) Oració composta, personal (subjecte elidit), predicativa, exclamativa.
Mode subjuntiu e) fos Signe d’exclamació a) !; f) !

Perífrasi de probabilitat c) deu saber Signe d’interrogació d) ?
Mode imperatiu b) Ajuda Interjeccions a) Uf
7 a) Simple, impersonal, predicativa, enunciativa.

b) Composta, personal (subjecte elidit), predicativa, dubitativa.
c) Simple, personal (subjecte elidit), predicativa, exhortativa.
d) Simple, personal (subjecte elidit), atributiva, exclamativa.
e) e) Simple, personal, atributiva, interrogativa.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir els tipus d’oracions.

Respostes model.
a) La benzina és petroli, i és prohibida durant aquestes hores... (l. 22-23)
b) Trobes que seria just limitar ara la seva voluntat de creixement quan en realitat som
les societats desenvolupades les que no hem fet els deures? (l. 38-40)
c) Tot és a les fosques (l. 6)
d) Estàs salvat! (l. 14)

9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir els tipus d’oracions.

● Oració impersonal: Plou.
● Oració composta: M’agradaria que ja fos l’estiu.
● Oració atributiva: Sóc genial. Etc.
GRAMÀTICA COMPARADA _ L’ordre de l’oració pàgina 23
T’hi havies fixat?
1 Criteris d’avaluació. Que s’adoni que els constituents de les oracions enunciatives
en català, castellà i anglès segueixen un ordre fix comú: subjecte-verb-complement.
Resposta model.
a) La Maria té un gos. – María tiene un perro. – Mary has a dog.
S V C S V C S V C
b) Sí, l’ordre és el mateix en totes tres llengües.
c) Amb un altre ordre, les oracions no són igual de bones.
Recomanacions didàctiques.
Si algun alumne suggereix que d’altres ordres són possibles, se’ls pot fer veure que
l’entonació és un element clau per adonar-se que, en aquests casos, les oracions no
són igual de neutres que amb l’ordre S-V-C, sinó que el seu context d’ús és més
restringit. Per exemple, en oracions com Un gos, té la Maria o Té un gos, la Maria hi ha
una pausa imprescindible, indicada gràficament amb la coma, com a efecte de
l’alteració de l’ordre neutre dels constituents. Per il·lustrar que el sentit de l’oració no és
neutre es pot posar l’exemple de la lectura contrastiva, pròpia de les estructures amb
l’ordre alterat: Té un gos, la Maria (i no pas un gat).
Esbrina
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber jutjar l’acceptabilitat estructural de les

oracions en català; en aquest cas, de les interrogatives.
Resposta model.
L’oració a) La Maria és bonica? és la més bona, perquè reflecteix l’ordre neutre de
les oracions interrogatives en català, igual que el de les enunciatives: S-V-C. Però les
oracions interrogatives també tenen tendència a atraure el verb i el seu complement
davant del subjecte, per això l’oració d) És bonica la Maria? també és bona.
Recomanacions didàctiques.
Com en els casos especials comentats en l’exercici 1, l’alumne pot observar que una
oració com Bonica, és la Maria?, amb el complement dislocat a davant, també és bona
amb una entonació marcada i un sentit restringit, com per exemple com a expressió
d’estranyesa. En canvi, les oracions b), c) i e) no són bones en cap cas.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri capacitat de traduir una oració interrogativa simple

a l’anglès i de jutjar la seva estructura correcta.

Resposta model.
Is Mary beautiful? Aquesta oració només és correcta amb aquest ordre de mots:
l’ordre de mots de l’anglès és rígid.
4 Criteris d’avaluació. Que sàpiga reflexionar sobre les dades vistes en els exercicis
anteriors per treure’n conclusions sobre el comportament estructural de les llengües;
en aquest cas, sobre l’ordre de mots de les oracions enunciatives i interrogatives del
català i de l’anglès d’una manera comparada.
Resposta model.
Les afirmacions correctes són:
b) ...les oracions interrogatives són més flexibles en català que en anglès.
d) ...les oracions interrogatives són més flexibles que les enunciatives en català, però
igual de rígides en anglès.
Descobreix
5 Criteris d’avaluació. Que sàpiga observar dades lingüístiques del llatí i analitzar-ne
els contrastos bàsics amb el català; en aquest cas, que s’adoni que la informació sobre
la funció sintàctica del subjecte i el complement directe d’un verb ens la proporciona
l’ordre de mots, mentre que en llatí ens la proporciona la morfologia (la desinència de
cas) de cada sintagma nominal. I que entengui que aquesta diferència afecta l’ordre de
mots en cada llengua: el del català és més rígid que el del llatí, perquè ens aporta una
informació crucial per a la interpretació de l’oració, a diferència del llatí.
Resposta model.
a) En llatí són igualment bons els ordres S-C-V i C-V-S.
b) Si el català fos igual de flexible que el llatí, no tindríem manera de saber quin és el
subjecte i el complement directe d’una oració, i per tant tindríem problemes per
interpretar-la.
c) En llatí no tenim aquest problema perquè la desinència del nom ens marca la seva
funció sintàctica, per tant podem canviar l’ordre de mots d’una oració sense que la
seva interpretació canviï:
Discipulus magistrum audit. ‘L’alumne escolta el professor.’
Magistrum discipulus audit. ‘L’alumne escolta el professor.’
Magister discipulum audit. ‘El professor escolta l’alumne.’
Discipulum magister audit. ‘El professor escolta l’alumne.’

LÈXIC _ Les relacions semàntiques pàgina 24
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver pensat en els referents sol·licitats.

Respostes model.
cantant: Cesk Freixas ~ president: Lluís Companys ~ muntanya: Pedraforca
parc: PortAventura ~ sèrie de televisió: La Riera ~ esportista: Kilian Jornet
 No coincideix perquè cadascú té uns referents diferents.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver buscat els altres significats de les parts del
cos.
Respostes model.
cap  Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres
a les seves ordres, capitost.
falda  Part inferior d'una muntanya, d'una serralada.
braç  Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç partint d'un tronc, un eix o un
fulcre. El braç d'una grua. Un salomó de sis braços.
cul  Racó, part extrema on es considera que acaba un lloc, un espai.
coll  Part superior i més prima d'una ampolla, d'un flascó, d'una gerra, etc. L'ampolla
s'ha trencat pel coll.
galta  Cadascuna de les plaques de banya, de fusta, etc., col·locades a banda
i banda del mànec de les pistoles, dels revòlvers o dels ganivets.
 Perquè s’utilitza una paraula comuna per designar una realitat amb la qual manté
cert tipus de relació.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat.

Respostes model.
Si no vols problemes, no t’hi emboliquis.
En castellà podria ser: Quien con niños se acuesta mojado se levanta.

Respostes model.
Són sinònims parcials. «Alçada» es refereix a l’alçària, especialment d’un home o
d’una bèstia. «Altura», en canvi, és el terme genèric per referir-se a la distància vertical
d'un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre terme de comparació.
 L’alçada del Pere en aquests moments és d’1,55 m.
L’avió vola a gran altura.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber què són els sinònims i els antònims.
Respostes model.
Substantiu: noia, nois, terra
Adjectius: guapa, alta, contenta
a) noia  al·lota, xiqueta (segons el dialecte)
nois  al·lots, xiquets (segons el dialecte)
terra  sòl, paviment (segons la formalitat)
b) noia: noi ~ nois: noies ~ terra: aire
LLENGUA I SOCIETAT _ La diversitat lingüística pàgina 25

Respostes model.
a) Perquè són un element important de la identitat de cada cultura, com l’ADN ho és
per a les persones.
b) Sí. Quan es perd una llengua es perd part de la nostra diversitat i complexitat,
enteses com a elements positius que ens estructuren i ens defineixen com a
societat.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els diferents tipus de situacions
lingüístiques.
Respostes model.
a) Bilingüisme desequilibrat i unidireccional, ja que afavoreix el guany de lectors en
anglès i la disminució de lectors en gal·lès. L’anglès i el gal·lès estan en una
situació diglòssica.
b) El mateix cas que l’anterior però ara entre el català (llengua minoritzada)
i el castellà (llengua dominant) que propiciarà la pèrdua de gent que té
coneixements del català escrit. Passa en generacions de persones grans que no
han pogut estudiar en la seva llengua.
c) Un sistema educatiu que no permet l’estudi de la llengua pròpia d’un territori
(en aquest cas, el quítxua), en favor d’altres llengües afavorirà la desaparició
d’aquesta llengua, primer en els contextos formals i, posteriorment, en els
informals. Per tant, es donarà la substitució lingüística del quítxua pel castellà.
d) Situació diglòssica entre l’italià (llengua dominant) i el sard (llengua minoritzada).

QUÈ HAS APRÈS? pàgina 26
Organitza’t les idees
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber aplicar els diagrames de flux.

Respostes model.
a) És una oració simple perquè només té un verb i està en forma personal. És una
oració predicativa perquè no té cap verb copulatiu. És una oració personal perquè
sí que té subjecte.
b) És una oració composta perquè té més d’un verb en forma personal. És una
oració copulativa perquè el verb de l’oració principal és copulatiu. És una oració
personal perquè sí que té subjecte.
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els principis d’adequació.

Resposta model.
No s’ajusta als principis d’adequació. El grau de formalitat del text, que pertany
a l’àmbit d’ús administratiu, no admet expressions del tipus «em prens el pèl»,
«Espavila» o «a tot drap» o la salutació inicial «Ei!» o el comiat «Au!», més pròpies de
contextos informals.
3 afaitava  vocal mitjana central turment  vocal tancada posterior

enyorat  vocal mitjana central monestir  vocal mitjana central
muntanya  vocal tancada posterior cerimònia  vocal tancada anterior
avaria  vocal mitjana central meravella  vocal mitjana central
brúixola  vocal tancada posterior
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit el text i haver reflexionat al voltant
de la pregunta plantejada.
Respostes model.
Els casos de les zones de l’Estat espanyol amb llengua pròpia cooficial amb
el castellà: Galícia, el País Basc, Navarra, Catalunya, les Illes Balears i el País
Valencià. Es tracta de casos de diglòssia.
5 Espanya (subjecte) ressalta, en efecte, com el país més multilingüe de la Unió

Europea (predicat) i
[Espanya: subjecte elíptic] ostenta el grau més gran de diversitat lingüística dins
l’Europa occidental (predicat).
Dins el marc de l’Estat espanyol (forma part del predicat), el conjunt de poblacions de
les comunitats on hi ha una llengua diferent del castellà, amb rang oficial (subjecte),
superen el 40% del total d’habitants (predicat).

6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents tipus d’oració.

Resposta model.
–Sembla que hagi de ploure. Què farem?
–Ens quedarem a casa.
–Quina ràbia! Jo volia anar al cinema!
7 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer cada paraula i saber-la escriure

correctament.
Respostes model.
a) avaria
b) enyorar
c) ebenista
d) raspall
e) peixateria
POSA’T A PROVA pàgina 27
Comprèn els textos
1 Fomentar les pràctiques que busquen un entorn sostenible per als infants.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver consultat el web de la fundació Roger

Torné.
Respostes model.
a) Prevenir la salut infantil a través de l’educació respiratòria i el contacte amb la
natura, i sensibilitzar sobre la importància que té l’entorn en la salut dels nens
i nenes. En definitiva, millorar el benestar de la infància.
b) Tant a un públic infantil i familiar com professional.
c) Les activitats es divideixen segons el tipus de públic. En relació amb el públic
infantil trobem: La Casa de l'Aire, Respiro en Xarxa, Contes Infantils… En relació
amb el públic familiar: seminaris, jornada de portes obertes, Quaderns de l'Aire, la
guia Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida, Inspira… En
relació amb el públic professional: jornades científiques, Inspira, recerca...
d) Projecte Respiro en Xarxa, projecte Airea i el projecte anterior Respiro.

3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents tipus de progressions

temàtiques i reconèixer les que hi ha en el text.
Resposta model.
Progressió de tema constant, perquè bàsicament es parla de la jornada educativa del
dia 7 d’abril; però també hi trobem progressió de temes derivats quan a partir de la
informació de la jornada i de dir-nos que l’organitza la Fundació Roger Torné se’ns
parla d’aquesta fundació.
Reflexiona sobre la llengua
4 Paraules amb e oberta Paraules amb o oberta

Amb accent Sense accent Amb accent Sense accent
influència, medi, 7 (set), respiratòria, inclou,
perquè projecte, socioeconòmics socioeconòmics,
mediambientals, socioambiental
nens, nenes, dret
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions compostes.

Resposta model.
[...] fomenta la sensibilització de la societat respecte a l’impacte que els factors
mediambientals provoquen en la salut infantil.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions enunciatives

i transformar-les en exhortatives.
Resposta model.
La Fundació Roger Torné commemora el Dia Mundial de la Salut amb la VII jornada
dedicada a la salut infantil i el medi ambient, el dia 7 d’abril.  Commemora el Dia
Mundial de la Salut amb la VII jornada dedicada a la salut infantil i el medi ambient,
el dia 7 d’abril!
La Fundació centra la seva activitat en mesures de prevenció.  Centra la teva
activitat en mesures de prevenció!

Escriu
7 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació.

Resposta model.
Jornada educativa
La Fundació Roger Torné commemora el Dia Mundial de la Salut amb la VII jornada
dedicada a la salut juvenil i el medi ambient, el dia 14 de maig.
És important protegir la salut juvenil i afavorir-ne el creixement en entorn sostenible.
Per això en la jornada es tractarà no només què poden fer els pares i les altres
persones de la societat per afavorir-ho sinó també què poden fer els mateixos joves
per aconseguir-ho.
Si no prenem consciència de la importància de créixer en un entorn sostenible,
després els joves i els éssers humans en general ho pagaran car. Cal que aprenguem
a respectar la natura i adonar-nos de tots els valors positius per a la salut i per al
nostre benestar espiritual ens aporta, només així aconseguirem dur una vida sana
i equilibrada i la podrem garantir als que ens segueixin.
Amb la jornada, que se celebrarà als jardins de la Casa Colomer de Barcelona,
pretenem crear o despertar les consciències en aquest sentit i generar debat per tal de
resoldre dubtes i aportar dades.

SOLUCIONARI UNITAT 2. ALLUNYAR-SE PER TROBAR-SE
ALLUNYAR-SE PER TROBAR-SE pàgina 28

plantejades.
Respostes model.
 Pot ser interessant per conèixer més a fons aquell personatge: la seva vida
quotidiana,
els seus pensaments...
 En primer lloc, deu buscar informació sobre el personatge a entrevistar i, després,
formular unes preguntes o unes altres en relació amb l’interès del personatge en
qüestió. Malgrat preparar-se prèviament les preguntes, però, no s’ha de cenyir al
guió, sinó deixar-se endur per les respostes de la persona entrevistada.
 M’agradaria entrevistar el president dels EUA per la rellevància que té aquest càrrec
en l’àmbit internacional, però també escriptors de relleu com l’autora de Harry
Potter, Joanne Rowling.
 Cal ser famós o haver fet alguna cosa rellevant.
1 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver-se fet les preguntes del qüestionari.
Activitat oral. Respostes model.
 Sóc molt amiga dels meus amics.
 La seva sinceritat.
 M’encanta fer safreig.
 A llegir.
 Morir-me.
 El respecte.
 Bona persona.
 Tenir empatia.
 A Catalunya.
 Sí, per més que conegui l’altra persona, em permet conèixer-la una mica millor.
2 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver seguit tots els passos indicats.
 Quin és el teu animal de companyia preferit?
 Què faries si tinguessis molts diners?
 Quin llibre t’enduries a una illa deserta?

3 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver seguit tots els passos indicats.
Activitat oral.
 A Mallorca.
 Prefereixes volar o anar amb vaixell? / T’agrada anar d’excursió? / T’agrada banyar-
te a la platja? / Ets sociable? / Ets respectuós amb els altres?
 Activitat oral.
ÚS I COMUNICACIÓ _ Les propietats textuals: la cohesió pàgines 30-33
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els recursos amb què es reprenen els
referents destacats i saber quina funció fan.
Respostes model.
–«El teu pare» es reprèn mitjançant una el·lipsi (Ho ha fet → Subj) i una anàfora (li →
CI).
–«S'ha matriculat en un curs de reciclatge d'informàtica» es reprèn amb una anàfora
(ho → CD).
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els recursos de reiteració i d’associació.

Resposta model.
Convé que els joves perdin la por de cuinar. Per guisar (reiteració: sinonímia), cal
perdre la por als fogons (associació: relacions enciclopèdiques) i fer coses senzilles:
bullir (associació: hipònim) pasta, coure (associació: hipònim) carn…
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els connectors.

Respostes model.
a) Temps  abans que. Contrast  encara que, però.
Igualtat  o, fins i tot. Causa-conseqüència  per tant.
b) Abans que  el tornés a veure / entre els oncles i la Delina ja me n’havien
explicat vida i miracles.
Encara que  abans que el tornés a veure / va ser aviat
O  obrar / apariar.
Fins i tot  treballava, ara aquí, ara allà, on calia obrar o apariar una casa / deien
que havia estat a la Vall d’Aran.
Però  el tenien per xicot treballador i espavilat / els apareixia com si fos un
rodamon.
Per tant  més lliure i / més despreocupat que la majoria.
c) Abans que  prèviament al fet que Encara que  tot i que
O  o bé Fins i tot  i també
Però  no obstant això Per tant  consegüentment.

4 Ho  enviar la Fàtima i els fills fora de Sarajevo

El  el pare.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els díctics.

Respostes model.
Il·lustració A  Demà (referent: el dia següent a l'enunciació, en l’edat mitjana);
nosaltres (referent: Jaume I i el seu exèrcit); allí (una ciutat emmurallada).
Il·lustració B  Demà (referent: el dia següent a l'enunciació, en l’actualitat); nosaltres
(referent: els dos parlants); allí (el centre educatiu).
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer recursos per evitar repetir el mot genèric.
Resposta model.
Els meus oncles tenen una casa al camp. La van comprar fa quatre anys i en tot
aquest temps l’han decorada a l’estil rústic. Té cinc dormitoris i sovint ens conviden
a anar-hi.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer el grau de formalitat i l’àmbit d’ús dels
textos.
Respostes model.
a) No pots defugir les situacions crítiques, però pots superar-les. SÈNECA
b) Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que sigui a costa teva. En realitat
haurà de ser a costa teva... JOAN FUSTER
c) Es pot enganyar una estona tota la gent i tota l’estona una part de la gent, però no
es pot enganyar tota l’estona tothom. ABRAHAM LINCOLN
8 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer els diferents casos de cohesió lèxica
per associació a «crema catalana» del text.
Resposta model.
Les postres de sempre: crema cremada
És comunament coneguda com a crema catalana, però el seu nom tradicional és
crema cremada o crema de Sant Josep. Aquestes postres (hiperonímia) són les
protagonistes d’aquesta recepta (metonímia): parlem de la seva història i de com fer
una crema (hiponímia) de deu!
Als receptaris medievals catalans ja en trobem referències i per aquesta raó és
coneguda com una de les postres (hiperonímia) més antigues d’Europa. En el seu
origen, la crema (hiponímia) s’espessia amb midó, no incloïa nata ni clares d’ou,
i s’aromatitzava amb canyella i pell de llimona, o eventualment amb taronja.
És una de les receptes dolces (metonímia) que es recullen al Calaix de Sastre,
al segle XVIII, i que més agradaven al baró de Maldà. També sembla que Casanova en
va menjar a Barcelona. Al segle XX, es parla de la crema cremada a l’obra de Josep
Pla i de Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Des del meu punt de vista pàgines 34-35
Observa i analitza
s’indiquen.
Respostes model.
La presència de l’emissor es veu en el lèxic valoratiu (que ens indica què pensa
l’emissor sobre algunes de les coses que esmenta), en els verbs modals i de
coneixement (que, a més estan en primera persona), en les modalitats oracionals no
assertives i en les figures retòriques. També utilitza al llarg de tot el text pronoms en
primera persona.
 El grup de paraules que predomina en el lèxic valoratiu són els substantius
abstractes.
 Es tracta d’una comparació. / El nen estava ben assegudet.
 Si hi vas [...]
 Agradar, considerar, semblar, pensar.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i aplicar la cohesió en

els seus textos.
Resposta model.
Doña Urraca contra l’incivisme: guerra perduda
Pujo al metro. Després de superar un concert de rap al mig del vagó, saltar per sobre
d’una bicicleta i obrir-me pas a hòsties en un coàgul de guiris, aconsegueixo fer-me
fort en un racó del comboi. Respiro.
I detecto que un paio s’aixeca dels seients reservats, deixant al descobert el dibuix
d’una iaia que recorda enormement a una vídua de poble castís. És calcada a Doña
Urraca, el magnífic personatge de còmic creat per Miguel Bernet a Pulgarcito. Porto
mesos mirant-la de cua d’ull a les instal·lacions del metro de Barcelona. Resulta que
es diu Karma i l’han posat al seient per recordar als incívics que aquella àrea està
reservada per a avis, embarassades i lesionats. ¿Impacte de Doña Urraca? Zero.
Aquesta senyora de Puerto Hurraco és l’as a la màniga de TMB per erradicar els
comportaments incívics i les infraccions que es cometen cada dia al transport públic.
Un disseny lleig, gris, inofensiu. Des del gener, la senyora Karma ens avisa que el
karma és molt puta i que si ens portem malament al metro, la llei kàrmica ens ho farà
pagar. No et colis, que l’univers s’hi torna!
Si els usuaris incívics es passen pel voraviu l’amenaça de pagar multes, quina mena
de cas li fotran a les amenaces budistes d’una Doña Urraca mal dibuixada? Diria que
hi ha una desproporció de to enorme entre el missatge que es pretén enviar i el
missatger que s’ha utilitzat. Trobo difícil que la gent es prengui seriosament aquesta
caricatura. La inversió en aquesta campanya podria haver-se dedicat a estratègies
més serioses; a conscienciar els viatgers d’una forma més directa, com si fossin
adults, amb treballadors de carn i os.

No obstant això, si la intenció és continuar enviant missatges als usuaris de transport

públic amb personatges de tebeo, proposo que els artífex de la idea ampliïn el focus, i
que Doña Urraca tingui reforços a la propera campanya de conscienciació... Amb
l’ajuda de les germanes Gilda, Gordito Relleno, la família Trapisonda i el reporter
Tribulete l’incivisme al metro té els dies comptats.
ÒSCAR BROC, Time out (27/04/2017)
3 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat.

Respostes model.
 Al transport públic, sigues cívic!
 Activitat gràfica.
Escolta i parla

Respostes model.
Situació a: Guillem Garriga, que és amic de la Marina, farà un concert allà aquesta nit.
Situació b: Sóc jo, Albert.
Situació c: Estic a Berga i hi plou prou.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat i haver reflexionat al voltant

de les preguntes plantejades.
Resposta model.
La redundància és l’acumulació d’elements lingüístics i de dades que no són
estrictament necessaris per a la recepció del missatge. No obstant això, és útil en la
comunicació quotidiana perquè evita malentesos.
Reflexiona i opina
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber revisar i millorar el seu propi text.
Activitat de revisió. Respostes model.
a) Lleig, gris, inofensiu, budistes, mal dibuixada, difícil, directa, comptats...
b) Potser es podria ser més políticament correcte en algunes de les frases.

LECTURA _ Viatge a les arrels pàgines 36-39
Què nópines?

Respostes model.
 Sí, perquè es regeix per una cultura determinada.
 Sí, perquè ens ajuda a entendre aspectes de nosaltres mateixos: el nostre
comportament, la nostra llengua, les nostres creences.
 Activitat oral.

Mira més enllà
Respostes model.
 A l’Índia.
 No, el significat se’n va més enllà; vol dir que es recorre als orígens per conèixer-se
millor un mateix.

Resposta model.
La història transcorre a l’Índia. La protagonista decideix vestir amb la indumentària
tradicional a causa de la calor i com a senyal d’acceptació de ser una dona índia.
2 Imatge A.
3 d) La porta de l’entrada. Línies 35-37

Respostes model.
Emprèn el viatge perquè vol trobar explicacions i informació sobre els seus orígens.
 No sembla que li resulti fàcil, ja que aquests tipus de viatges amb els quals s’intenta
trobar explicacions sobre el passat d’una persona solen ser difícils d’afrontar. Sent
emoció i nerviosisme.
Per exemple, la protagonista assenyala que: «Parlar amb ella [la mare Adelina] per
telèfon va ser un acte intens, jo també em vaig emocionar. Un pas més que
m’acostava als meus orígens.»; «De cop i volta m’assalta un desfici que em gela el
cor, ja no noto la xafogor de l’ambient, em recorre un tremolor que no em permet
d’avançar fins que recordo que sóc aquí per fer un net amb el passat.»; «Vaig seguint
el camí que porta cap a l’entrada a poc a poc, mirant-ho tot amb una gran emoció».

5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les expressions.

Respostes model.
Un cop a  En arribar a un lloc determinat.
De cop i volta  De sobte, d’improvís, sense esperar-ho.
● Un cop a l’hotel, passàrem per recepció. / Un cop a casa, vaig estirar-me al llit.
● De cop i volta, ja no hi vèiem; s’havia fet de nit. / De cop i volta m’havia fet gran;
me’n vaig adonar en aquell precís moment.
6 destresa–habilitat ~ reguitzell–sèrie ~ desassossec–desfici ~ cistella–panera
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès l’expressió.

Resposta model.
Aquestes paraules fan referència als records dèbils o vagues que té la protagonista,
és a dir, a la falta de claredat dels records de la seva infantesa a Bombai. No és
el mateix significat que apareix al diccionari. Aquestes paraules s’han utilitzat amb una
altra finalitat.
Imagina i escriu

Resposta model.
Qui sóc jo?
«Que qui sóc jo? Ah, si vostè m’ho pogués dir, li estaria molt agraït» Schopenhauer
Jo sóc una persona diagnosticada amb un problema de salut mental des de l’edat dels
21 anys. No només sóc això, cal recalcar-ho. Tinc estudis de secundària i he sigut
treballador, generalment de treballs poc qualificats, en diverses empreses i fàbriques
de molts sectors econòmics. Donada la meva tendència a canviar de feines tot sovint,
bé per haver sigut acomiadat o per deixar les feines voluntàriament, la meva vida ha
anat fluctuant entre la inquieta cerca d’un treball que em donés estabilitat, i la idea de
canviar per trobar feines més qualificades o més ben pagades. Unes vegades amb
més sort que altres he aconseguit mantenir feines que m’han permès tenir una
economia sanejada. Altres vegades he estat a l’atur, cercant de manera activa feines
que he anat aconseguint, superant els processos de selecció o aportant coneixements
en el currículum o la voluntat de fer un bon treball.
Si no fos perquè als 21 anys vaig ser diagnosticat amb un problema de salut mental
i vaig decidir que llavors treballaria més dur que ningú, donades les meves mancances
i poques esperances que el meu estat de salut mental pogués millorar amb el temps.
Arrel del diagnòstic, la meva vida va prendre un caire diferent al que tenia abans de
ser diagnosticat. Però, tan diferent? Jo veig la meva vida en retrospectiva, ara, i he de
dir que en alguns aspectes sóc la mateixa persona d’abans del diagnòstic i una
persona diferent, en tant que la persona evoluciona tota la seva vida, pel mer fet de
l’oxidació de les cèl·lules i la renovació constant dels teixits i òrgans que em
constitueixen. Els científics saben més de tot això.

El més important i destacable de la meva persona seria el fet que, alhora que tenia
feina, vaig començar a fer voluntariat en una petita associació: AFMMO (Associació de
Familiars de Malalts Mentals d’Osona) en defensa de les persones amb problemes de
salut mental, els/les seus/seves familiars o persones properes, durant bastants anys.
Essent aquesta associació, part de la federació SMC (Salut Mental Catalunya), l’antiga
FECAFAMM (Federació Catalana de Familiars i Persones amb Malaltia Mental), alhora
confederada amb la FEAFES (actual: Confederación Salud Mental España). Per tant,
puc dir amb orgull que els orígens d’AFMMO són ben humils i que abasten un territori
ben petit. Una associació casolana i amb molt pocs recursos, amb la que vaig lidiar,
durant anys, amb temes informàtics i de comunicació, per tal d’aconseguir recursos
per la salut mental a la comarca d’Osona. En aquesta associació se’m van reconèixer
sempre les meves aportacions i se’m va premiar quan el seu president, en Ramón
Viñas, va moure els fils per reconèixer els meus mínims mèrits.
M’he fet activista en contra els prejudicis, l’estigma i la discriminació del col·lectiu de
persones amb trastorn mental, en una associació, a nivell català, anomenada
Obertament. Arrel d’entrar a Obertament, he conegut altres activistes per la salut
mental, diagnosticats de trastorn mental, com jo. Gent amb ambició i afany de
superació. Gent guerrera i disposada a lluitar per disminuir l’estigma i la percepció
social que envolta el col·lectiu de persones amb trastorns mentals, sovint més negativa
del que caldria. Gent molt capacitada en alguns casos, altres amb més limitacions.
Però gent amb la sensibilitat a flor de pell per temes de salut mental.
Web d’Obertament, Associació Catalana per a la Lluita contra l’Estigma en Salut Mental

ORTOGRAFIA _ El sistema consonàntic pàgines 40-41
1 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer les consonants indicades.

Respostes model.
a) lluminosos (línia 5), destresa (línia 5)
b) senyal (línia 3), nyap (línia 6)
c) c) així (línia 7), reconèixer (línia 27)
2 m  bilabial, nasal, sonora

b  bilabial, oclusiva, sonora
p  bilabial, oclusiva, sorda
ig  palatal, africada, sorda
f  labiodental, fricativa, sorda
j  palatal, fricativa, sonora
l  alveolar, lateral, sonora
s  alveolar, fricativa, sonora.
3 pàl·lid ~ cap ~ salut ~ probabilitat ~ fang ~ pop ~ verd ~ sord ~ groc

vena/bena ~ tomb ~ advocat ~ cerebel ~ taverna ~ arc ~ cabut
 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les diferents normes.
Respostes model.
S’escriu b, d i g després de vocal àtona o consonant si apareix també en els
derivats  pàl·lid, fang, verd, sord, tomb. / llarg
S’escriu p, t i c després de vocal tònica  cap, salut, groc. / grip
S’escriu p, t i c després de vocal àtona o consonant si apareix també en els derivats
 pop, arc. / blanc
Paraules que venen directament del llatí i que no han evolucionat com la resta de la
família lèxica  probabilitat, cerebel. / mòbil
Divergències amb altres llengües  taverna. / Àlaba
Em vaig quedar pàl·lid quan vaig veure que la seva pell s’havia tornat d’aquell color
groc tan sòrdid. Alguna cosa li passava, era evident, i no podia trucar a ningú amb
el mòbil perquè m’havia quedat sense bateria. Aviat del groc va passar al blanc,
cada vegada feia la impressió que la seva salut estava més dèbil i la probabilitat de
trobar una sortida per salvar-li la vida es feia més difícil.

GRAMÀTICA _ El predicat nominal pàgines 42-44
1 b) L’aigua de la nevera està massa freda.

c) El pi és grandíssim.
2 a) El llibre petit és el que m’havies demanat.

b) Aquell tigre semblava un gatet.
c) Si vas a veure l’avi, estarà content.
d) El forat era enorme.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els predicats nominals i saber
indicar de quin tipus són.
Resposta model.
és la nit (d’identificació)
4 a) Parlar amb ella per telèfon va ser un moment agradable. (SN)

b) La mare Adelina és de Puerto Rico. (SPrep)
c) La roba que he portat no és la més adient. (SN)
d) El veí nou sembla de fiar. (SPrep)
e) La Laia és molt bona. (SAdj)
f) Els meus pares estan de viatge. (SPrep)
5 a) La cançó que sona l’és.

b) L’alzina ho semblava.
c) El teu poble ho està.
d) La dona alta ho serà.
e) La teva mare l’era.
f) La Gina i la Maria les són.
 a) La cançó que sona és la meva preferida.
b) L’alzina semblava molt seca.
c) El teu poble està molt a prop de Cardona.
d) La dona alta serà directora.
e) La teva mare era la millor amiga de la meva tieta.
f) La Gina i la Maria són les meves amigues.

6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber quins són els verbs copulatius.
Resposta model.
El salwar kameez no és tan elegant com el sari, però hi estic molt còmoda i hi estic molt
fresca.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber utilitzar els diferents sintagmes que poden fer
la funció d’atribut.
Respostes model.
Les persones que hi ha dibuixades són una família (predicat nominal d’identificació –
SN).
Les persones semblen de la prehistòria. (SPrep)
Les persones estan contentes. (SAdj)
Els dibuixos són d’un sol color. (SPrep)
Els nens estan asseguts. (SAdj)
Els adults estan dempeus. (SAdv)
 Les persones que hi ha dibuixades ho són.
Les persones ho semblen.
Les persones ho estan.
Els dibuixos ho són.
Els nens ho estan.
Els adults ho estan.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir el subjecte i el predicat de les

oracions atributives.
Respostes model.
a) En Manel (subjecte; l’altre no està elidit; concorda amb el verb; no respon a què)
serà el professor substitut (atribut; l’altre no està elidit; concorda amb el verb,
respon a què).
b) (Ø =Ella) (subjecte; està elidit) Era la germana d’en Lluís (atribut; l’altre està elidit).
c) El propietari (atribut; l’altre no està elidit; no concorda amb el verb) sóc jo
(subjecte, l’altre no està elidit; concorda amb el verb; no respon a què).
d) Els encarregats (atribut; l’altre no està elidit; concorda amb el verb, respon a què)
érem en Carles i jo (subjecte; l’altre no està elidit; concorda amb el verb; no
respon a què).

9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber elaborar un diagrama de flux.

Resposta model.
GRAMÀTICA COMPARADA _ El predicat nominal pàgina 45
1 Criteris d’avaluació. Que demostri entendre la diferència entre predicat nominal

i predicat verbal.
Respostes model.
a) Perquè les taules són objectes i, per tant, ni poden llegir ni poden ser llestes.
b) Resposta semioberta. Per exemple:
a. Les taules pesen molt
b. Les taules són pesades
c) En el primer cas es canvia el verb. En el segon cas, l’atribut.
Esbrina
2 Criteris d’avaluació. Que demostri ser capaç d’analitzar, a partir del que sap del
català, què passa en altres llengües. Que demostri una actitud positiva envers les
errades comeses per aprenents de català. En concret, que demostri saber relacionar
les dades que té del català (que el verb copulatiu no té pràcticament significat) amb les
dades provinents d’aprenents de la llengua de diversos orígens lingüístics.
Respostes model.
a) En general no.
b) Falten els verbs copulatius ser i estar:
- Tothom és igual dins la diversitat, no?
- Perquè l’arbre està trencat.
- El cuscús és/està molt bo.
- Abans, quan jo era jove, treballava molt.
- El meu pare és paleta.

Com ja s’ha vist en català, els verbs copulatius no tenen contingut semàntic
i només fan d’enllaç entre el subjecte i l’atribut, i, per tant, com que no aporten
res és fàcil elidir-los. De fet, a causa del poc o nul contingut semàntic dels verbs
copulatius podem deduir que hi ha llengües (com, de fet, les llengües primeres
dels aprenents) que no tenen verbs copulatius. Per tant, l’elisió dels verbs
copulatius per part dels aprenents és deguda a dos factors: que en la seva
llengua primera no en tenen i que, a més, en català, aquests verbs tampoc no
són imprescindibles per a la construcció del significat de l’oració ja que, com s’ha
vist, no tenen contingut semàntic.
Recomanacions didàctiques. L’exercici ha estat concebut per percebre i analitzar
l’error en l’aprenentatge d’una llengua com un fet positiu, en què l’aprenent, quan erra,
moltes vegades mostra trets de la seva pròpia llengua. Alhora, aquests trets poden
tenir correlació amb el que podem veure en català.
Descobreix
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les diferents distribucions dels verbs ser,
estar, haver-hi i tenir en català. Que demostri conèixer i ser capaç d’analitzar la
proximitat semàntica i sintàctica entre aquests verbs. Que s’adoni de la variació en les
distribucions d’ús d’aquests verbs en les llengües romàniques.
Resposta model.
a) El català fa servir els quatre verbs: ser, estar, haver-hi i tenir.
El castellà, com el català, fa servir quatre verbs: ser, estar, haber i tener, però no
hi coincideix sempre en la distribució.
El francès fa servir només dos verbs: être i avoir.
El romanès fa servir només dos verbs: a fi i a avea.
b) Català i castellà fan servir verbs diferents en les locatives. El català fa servir ser
i el castellà estar.
c) El francès fa servir être en les atributives i les locatives (que són els casos en
què tant el català com el castellà fan servir o ser o estar) i avoir en les
existencials
i les possessives (precisament els casos en què tant català com castellà fan
servir o bé haver-hi o bé tenir).
El romanès fa servir sempre a fi (l’esquivalent als nostres ser i estar) excepte en
un dels exemples de les possessives. Quan s’expressa la “possessió”
o “experimentació” de sensacions com por, fred, calor, el romanès fa servir a fi
(ser/estar), en canvi, en les possessives més prototípiques, quan fa referència
a la possessió d’objectes, fa servir a avea (haver/tenir).
Recomanacions didàctiques. L’exercici ha estat concebut per evidenciar que,
encara que en un primer moment no ens ho sembli, els verbs ser, estar, haver i tenir
guarden una estreta relació, com evidencien moltes llengües del món, que en el
contextos del requadre fan servir sempre el mateix verb, i com poden comprovar a
partir dels exemples de la distribució d’usos en aquestes quatre llengües
romàniques. De fet, quan expressem possessió, en català també podem fer servir
una construcció amb el verb ser o una construcció amb el verb tenir, com mostra el
requadre del marge dret amb la imatge del conill.


LÈXIC _ L'estructura de la paraula: arrel i morfema pàgina 46
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir el llenguatge denotatiu del

connotatiu.
Respostes model.
a) perfilava: es començava a veure la solució
perfilar: Dibuixar el contorn o perfil d’un dibuix o d’una pintura.
b) abatut: trist
abatut: Bancarroter.
c) ferro: molt forta
ferro: Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en
la taula periòdica, de nombre atòmic 26 i de pes atòmic 55,847.
d) esmola: aguditza
esmolar: Fer agut el tall o la punta d'una eina, una arma, etc., donant a la fulla
l'angle de tall adequat per a l'ús a què és destinada.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir el llenguatge denotatiu del

connotatiu.
Respostes model.
Sol:
El sol avui no sortirà fins a les 7.45 h. (denotatiu)
Ets un sol, sempre m’ajudes en tot! (connotatiu)
Escalar:
Els muntanyistes escalaven un cim de 4.000 m. (denotatiu)
En Jesús va anar escalant posicions en el rànquing de candidats a president.
(connotatiu)
Fosc:
El dia s’ha fet fosc en cobrir-se el cel de grans nuvolades. (denotatiu)
Aquell era un assumpte ben fosc i calia investigar-lo. (connotatiu)
Esclat:
Vam sentir l’esclat de la bomba molt a prop nostre. (denotatiu)
L’esclat del seu estil de vida era previsible. (connotatiu)
Ressaca:
La ressaca de la festa d’ahir encara em dura. (denotatiu)
Estic de ressaca, el meu fill petit ha estat plorant tota la nit. (connotatiu)
Fauna:
En aquest indret hi ha una fauna única. (denotatiu)
La fauna d’aquesta classe és d’allò més salvatge. (connotatiu)

Desembarcar:
Van desembarcar al port de Barcelona. (denotatiu)
Ja han desembarcat totes les maletes a casa meva; sembla un camp de batalla!
(connotatiu)
Impuls:
Agafo impuls per començar a córrer. (denotatiu)
No necessito cap impuls per posar-me a estudiar; sé que ho he de fer i prou!
(connotatiu)
3 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat.

Respostes model.
a) El preu del petroli va tocar sostre.
b) Van guanyar el llorer de Catalunya.
c) L’examen ha estat maquiavèl·lic.
d) Em moro de ganes d’anar al concert.

Respostes model.
a) els adolescents  l’adolescència
els alumnes: l’alumnat
els joves  la joventut
tots  tothom / tota la gent
els treballadors  el personal / la plantilla
b) Activitat gràfica.

LLENGUA I SOCIETAT _ Les actituds i els prejudicis lingüístics pàgina 47
1 Criteris d’avaluació. Que demostri distingir els actes propis de la normalització i de la

normativització.
Respostes model.
a) normativització
b) normalització
c) normalització
d) normativització
e) normalització
f) normalització
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els prejudicis lingüístics.

Respostes model.
a) Interlingüístic.
b) Intralingüístic, entre dialectes d’una mateixa llengua.
c) Intralingüístic, entre l’estàndard i les formes dialectals.
d) Interlingüístic  prejudici basat en aspectes subjectius. No hi ha llengües fàcils ni
difícils.
e) Interlingüístic  no hi ha llengües més dolces, musicals, aspres… Són trets
subjectius que els parlants els atorguen.
f) Interlingüístic  són afirmacions totalment subjectives.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la situació que es planteja i saber
trobar-ne un altre exemple.
Respostes model.
La clienta que demana que l’atenguin en català mostra una actitud de lleialtat
lingüística. Sembla que l’estaven atenent en una altra llengua i ella sol·licita que
l’atenguin en la seva.
Un altre exemple de lleialtat lingüística es produeix quan ens dirigim en la nostra
llengua a una persona que no coneixem i que, per tant, no sabem quina llengua parla.

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer el predicat nominal.

Resposta model.
Predicat nominal:
–Verbs copulatius  ser, estar, semblar
–Atribut  sintagma nominal, sintagma adjectival, sintagma adverbial, sintagma
preposicional
–Segons la informació sobre el subjecte  d’identificació, de caracterització
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer en el text el que es demana en cada

apartat.
Respostes model.
a) la  la pedra -ne una altra  una altra pedra
’s  ell mateix S’hi  ell mateix plorant
li  a ell
b) Es tracta en tots els casos de cohesió gramatical.
c) Labiodentals Alveolars
Sordes agafar, força, superfície... força, continuació, saltaven...
Sonores apuntava, saltaven, rajava... es [va guardar], desapareixien, recolzar...
*pràcticament podem dir que s’ha
perdut.
3 a) poc cabalós: sintagma adjectival

b) de les Borges Blanques: sintagma preposicional
c) aquell ocell en perill d’extinció: sintagma nominal
d) infermera: sintagma nominal
e) de fusta: sintagma preposicional
4 a) Predicat nominal de caracterització. El riu Tordera ho és.

b) Predicat nominal de caracterització. En Robert ho és.
c) Predicat nominal d’identificació. El trencalòs l’és.
d) Predicat nominal de caracterització. La Maria ho és.
e) Predicat nominal de caracterització. La caixa del regal ho és.

5 a) daurat
b) Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les diferents consonants.
Respostes model.
so fricatiu  preferència
so africat  llotja
so nasal  somrigué
so lateral  involuntàriament
so ròtic  corredor.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer el sentit figurat de les paraules donades.
Resposta model.
Aquesta fauna de trapelles no sabrà sortir-se’n sense ajut. Caldrà que algú els ensenyi
a desembarcar de manera correcta a la vida professional i a superar la ressaca laboral
cada cap de setmana amb un bon esclat de vida per la natura.
7 també, embafador, arbres, havia, negativa, mòbil, canviat, combina, oblidar

Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les normes de la b i la v.
Resposta model.
b Darrere de m (també, embafador, combina); davant de r i de l (arbres,

oblidar). En els pseudoderivats (mòbil).
v Darrere de n (canviat). El verb haver (havia).
Alternant amb u (negatiu-negativa).

Comprèn els textos
1 fisiològic
2 Perquè no entenen les actituds i els canvis dels fills.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber argumentar la resposta triada.

Resposta model.
En un web d’ajuda als adolescents, perquè els indica com poden sentir-se per fer-los
adonar que no és una situació única la que pateixen, sinó compartida per molts altres
adolescents.
4 El desenvolupament de la identitat o del concepte de si mateix… (subjecte) un dels

aspectes psicològics que mereix especial atenció en l’adolescència (atribut).
5 aconsegueixin  palatal fricatiu sord

necessitat  alveolar fricatiu sord
pot  dental oclusiu sord
seves  bilabial oclusiu sonor
culturals  alveolar ròtic bategant sonor
un  alveolar nasal sonor
oposició  alveolar fricatiu sonor
sorgir  palatal fricatiu sonor
platja  palatal africat sonor
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir el vocabulari denotatiu

del connotatiu.
Resposta model.
El vocabulari és majoritàriament denotatiu. Com que es tracta d’un text de l’àmbit de la
psicologia i divulgatiu, hi ha absència de significats subjectius; els mots són emprats
amb el seu sentit explícit i no amb el figurat o subjectiu.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer l’actitud lingüística que es

detecta en l’àudio.
Resposta model.
Autoodi, perquè pensa que la seva pròpia llengua no és útil o adequada per a àmbits
que no siguin el familiar.

Escriu

Resposta model.
Tatuatges i pírcings
Un tatuatge és una marca permanent feta a la pell mitjançant la inserció de tinta
o pigments sota l’epidermis.
Tot i que existeixen diferents tècniques per a eliminar els tatuatges, aquestes
representen uns processos dolorosos i cars, i normalment deixen cicatrius.
Abans de fer-te un tatuatge, reflexiona-ho i pensa que és per a tota la vida i que també
tens l'opció de fer-te'n un de temporal o solar.
Un pírcing representa una perforació de la pell per a col·locar-hi una arracada.
Aquesta peça ha de ser d'acer inoxidable, d'or de 14-18 quirats o de titani i ha d'estar
esterilitzada.
Es pot realitzar en diferents zones del cos (melic, orelles, celles, llavis, llengua,
mugrons, genitals...) i cadascuna comporta un procediment, uns riscos i una cura
diferenciats.
Una decisió responsable
Si has decidit fer-te un tatuatge o posar-te un pírcing has de ser conscient de les
complicacions i contraindicacions que hi pot haver i has de tenir en compte que és
essencial posar-te en mans d'un/a bon/a tatuador/a o perforador/a professional que
estigui degudament acreditat/da (que tingui el diploma higienicosanitari) i que
compleixi les mesures higièniques bàsiques i la normativa estatal vigent.
Un cop presa la decisió és aconsellable que la consultis amb un/a metge/ssa que
t'informi dels possibles problemes de salut que pot produir (per exemple, hi ha
persones que presenten contraindicacions que poden afectar la cicatrització).
Has de saber que si el tatuatge o el pírcing no es realitza correctament i no se
segueixen les mesures profilàctiques hi ha un alt risc de contagi d'infeccions de la pell,
hepatitis B i C, SIDA, tètan, tuberculosi, queloides (cicatriu protuberant) o al·lèrgies.
Abans de fer-te un tatuatge o un pírcing, hauràs de signar un document de
consentiment que inclou la pràctica a realitzar, els riscos sanitaris i complicacions, les
cures necessàries per a la cicatrització, les condicions de reversibilitat de la pràctica,
les indicacions i contraindicacions d'aquesta i les característiques dels productes
i materials a implantar o a utilitzar en la pràctica escollida.
Si tens menys de 16 anys, a més d'aquest consentiment, hauràs d'aportar un certificat
de maduresa signat pels pares o tutors legals.
Després de fer-te el tatuatge o el pírcing t'has d'informar bé sobre quines mesures de
cura, desinfecció i neteja hauràs de seguir fins que cicatritzi totalment la ferida i seguir-
les meticulosament.
Web de l’Ajuntament de Barcelona

SOLUCIONARI UNITAT 3. L’ÚLTIM QUE ES PERD
L’ÚLTIM QUE ES PERD pàgina 50

plantejades.
Respostes model.
 Sobretot nervis, però també alegria i felicitat.
 Em feia por el rei negre que, a la vegada, era el meu preferit i la nit de Reis ho
passava molt malament pensant en ell.
 A l’escola els amics m’ho van explicar.
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber llegir en veu alta i saber explicar l’anècdota
des d’un altre punt de vista
Respostes model.
a) Activitat oral.
b) Activitat oral.
c) Al carrer Gran, al vespre de la cavalcada de Reis. La meva neta de set anys,
l’Elisenda, saberuda i neguitosa, tiba la mà del seu pare –el meu fill– calb, baixet,
amb el coll de l’abric cap amunt. La gentada, petits i grans, sosté fanalets
encesos. Les carrosses van desfilant enmig de la música. Plouen gotes fredes i
algun caramel. L’Elisenda s’enfada amb un marrec més petit que ella. Es queixa
que li doni empentes cada cop que cau algun caramel a la vora. Fa veure que està
molt afectada, però tampoc gaire. Quan veu un caramel, s’hi tira de cap.
Al cap d’una hora, davant d’una sabateria, els dic:
–Hauríeu d’anar a dormir ben d’hora.

ÚS I COMUNICACIÓ _ La comunicació personal pàgines 52-55
1 a) Històric b) Familiar c) Acadèmic
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els tons interpersonals que permeten
saber la relació que hi ha entre el remitent i el destinatari.
Resposta model.
El remitent empra un to cordial. La relació que hi ha amb el destinatari és de confiança.
Les mostres de subjectivitat de l’emissor són la presència de verbs en primera persona
(em pots), expressions col·loquials (donar senyals de vida, una abraçada ben forta),
modalitat oracional interrogativa (On deus ser que encara no has donat senyals de
vida?), etc.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la funció comunicativa dels telegrames.

Respostes model.
Els telegrames requerien síntesi perquè el seu preu depenia del nombre de paraules.
El telegrama de l’activitat sí que acompleix la funció comunicativa per a la qual s’ha
redactat.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques dels textos

personals.
Respostes model.
Els trets de caràcter personal que presenta el text són: datació (5 de desembre),
enllaços (categoria: lectura recomanada), presència de l’emissor (deixo, regalaré),
apel·lacions al receptor (aneu, parleu, mireu, fullegeu). El perfil del visitant d’aquest
blog pot ser el de lectors de literatura infantil i juvenil o pares i mares que busquen
lectures per als seus fills.
Un blog de recomanacions de llibres és el de la Marta Botet: http://www.e-
cruilla.cat/recomanacions_llibres
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el to interpersonal dels textos.

Respostes model.
a) Respectuós, solemne. L’emissor s’adreça a la reina d’Anglaterra i fa servir el
tractament de majestat i de vós (el vostre regne, us escric, considereu). Hi ha una
relació formal, marcada per la distància entre remitent i destinatari.
b) Cordial. L'emissor té una relació de confiança amb la destinatària i, per això, fa
servir expressions col·loquials i modalitats oracionals exclamatives (Hola, Pepi!,
Serà la canya!), modalitats oracionals interrogatives (Vens amb nosal3?),
abreviatures pròpies del llenguatge de la missatgeria instantània (nosal3, pto).

6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els díctics i saber extreure la relació que
hi ha entre emissor i receptor.
Respostes model.
Els elements díctics que apareixen en el text es relacionen amb el referent de la postal
que acompanya l’activitat (Aquesta és la darrera postal), la fotografia de la mateixa
postal (aquest mar, aquestes cases que veus).
 Entre l’emissor i el receptor hi ha una relació sentimental o, si més no, afectuosa.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els elements propis d’una carta.
Resposta model.
Els elements que hi falten són el lloc des d’on s’escriu, la data i la identificació del
destinatari. No apareixen perquè el to interpersonal entre les interlocutores és cordial
i de molta confiança i això fa que se’n pugui prescindir.

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Tens un missatge nou pàgines 56-57
Observa i analitza
s’indiquen.
Respostes model.
El correu està molt ben estructurat i jo no sempre l’estructuro d’aquesta manera
perquè, sobretot, escric als amics i deixo les formalitats a banda. Hi escric quasi quasi
com si es tractés d’un WhatsApp, de manera directa i col·loquial.
 Emissor  Montserrat Sants
Receptor  Els usuaris de la biblioteca
Mantenen una relació cordial.
 Ha triat un to formal, de respecte.
 Caldria afegir-hi la data i, al sobre, l’adreça postal del destinatari.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un correu electrònic formal.

Resposta model.
De: tcanut@estudiants.cat
Per a: teatretre@gencat.cat
Assumpte: Oferta trimestral
Benvolgut/uda,
Sóc estudiant de 4t d’ESO. Us escric per si em podeu facilitar l’oferta trimestral del
vostre teatre perquè potser m’agradaria assistir a alguna de les representacions.
D’altra banda, us agrairia que em facilitéssiu informació sobre com adquirir les
entrades, en cas que m’interessi comprar-ne alguna, i si feu algun tipus de descompte
als estudiants.
Cordialment,
Teresa Canut
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un correu electrònic formal.

Resposta model.
De: cvila@estudiants.cat
Per a: oblai@arquitectes.cat
Assumpte: Assessorament professional
Benvolgut senyor Blai,
Em dic Marcel i estic estudiant 4t d’ESO en un institut de Viladecans. Us escric,
després d’haver localitzat el vostre correu electrònic per Internet, perquè m’agradaria
esdevenir un arquitecte de renom com en el vostre cas.

He vist que vau estudiar arquitectura a l’estranger i que, de fet, teniu una dilatada
carrera professional fora de Catalunya. M’aconsellaríeu, també, que anés a estudiar a
fora?
A quin país concretament? I a quina universitat? O en aquests moments podria
estudiar aquí, a Catalunya, i després complementar-ho amb estades a fora?
Com veieu, només tinc clar que vull fer arquitectura, però no sé massa bé com fer-
m’ho per assegurar no errar els meus passos. Espero que em pugueu guiar una mica.
Cordialment,
Carles Vila
Tel.: 669017051
Escolta i parla

Respostes model.
Els personatges utilitzen un to respectuós perquè és la primera vegada que parlen
entre ells.
 Amb algun desconegut amb qui parlem per primer cop: un nou veí, un nou metge...
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat sobre el context més adient per a
les oracions inacabades.
Resposta model.
L’ús d’oracions inacabades és més propi dels textos personals orals perquè
acostumen a ser espontanis i estan més oberts a la improvisació i a les interrupcions
que els textos escrits.
Reflexiona i opina
a) Un grau de respecte i fórmules de cordialitat.
b) Sí: dades de contextualització del correu, fórmules de salutació i comiat, cos i
signatura.
c) Sí.

LECTURA _ La nina viatgera pàgines 58-61
Què nópines?

Respostes model.
 Pensar que la vida continua i ens esperen noves il·lusions.
 Tenir forces, energia i ganes per fer les coses.
 Activitat oral.
Criteris d’avaluació. Que sàpiga comprendre els elements que acompanyen la

Mira més enllà
història escrita.
Respostes model.
 París, l’Índia, Nova York, Hawaii, Venècia...
 La passió per l’aventura i la vida.
 Sí, però a través d’un altre mitjà: el correu electrònic, el WhatsApp...

Resposta model.
Les imatges A i C. La primera imatge no es correspon amb la informació del text
perquè el protagonista es troba amb la nena només al banc, i no en una altra zona del
parc. L’última imatge tampoc no es correspon amb la informació del text perquè,
en aquest, la nena ja ha perdut la seva nina i no surt jugant amb ella.
2 c) Donar-li esperances.
Resposta model.
Perquè pretén que la nena no perdi l’esperança de tornar a veure la seva nina.

Respostes model.
Fa referència al fet que les esperances de la nena depenen de les habilitats del
protagonista per fer que la història de la carta sigui creïble.
La resta depenia de la seva habilitat per crear una història meravellosa.


Respostes model.
a) No, perquè el narrador parla en tercera persona, no en primera, així que no parla
d’ell mateix, sinó d’un altre.
b) El narrador és omniscient, perquè coneix el que sent i pensa el protagonista. No
sabia si ella s’ho creuria (lín. 11), Franz Kafka va sentir el formigueig a les mans
(lín. 38), Es va aixecar del banc fet un manat de nervis, literalment enfebrat (lín.
45).
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver consultat l’enllaç.

Respostes model.
Quan el protagonista escriu, la imaginació el porta a altres mons meravellosos que
només existeixen en la seva ment.
 De la mateixa manera, les ales d’Ícar el van portar cap a la llibertat que hi havia
més enllà del laberint.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les frases fetes.

Respostes model.
filar prim  Pensar o fer una cosa de manera subtil, minuciosa.
estar fet un manat de nervis  Estar molt nerviós.
haver-hi en joc  estar en una situació en què es pot perdre alguna cosa.
● No cal filar tan prim, la qüestió és més simple del que sembla.
● Està fet un manat de nervis perquè demà té l’examen final del curs.
● Has de pensar molt bé una decisió com aquesta perquè hi ha molt en joc.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les definicions.

Respostes model.
A. empremta B. adient

Imagina i escriu

Resposta model.
De: brigida@laninaviatgera.cat
Per a: elsi@quitxalla.cat
Assumpte: Comiat
Estimada Elsi,
Aquest és un correu de comiat. Me n’he hagut d’anar de pressa i corrents perquè he
sabut que el meu germà petit s’ha perdut –m’ho ha dit a cau d’orella una altra de les
nines que hi havia al parc– i, és clar, no em podia pas quedar de braços plegats.
El meu germà és molt poruc i no té massa sentit de l’orientació, jo que en tinc més
espero trobar-lo.
T’aniré escrivint de tant en tant perquè després de tots aquests anys juntes no
m’agradaria que tot es perdés en un obrir i tancar d’ulls. I, qui sap, potser el trobo aviat
i puc tornar al teu costat.
Sigui com sigui recorda que al teu costat he estat molt feliç i que això no ho oblidaré
mai.
T’estimo!
Brígida
ORTOGRAFIA _ Els diftongs i els hiats pàgina 62
1 Diftong creixent Diftong decreixent Triftong

riuen, quaranta, guant, mai, llei, neu, boira, Paraguai, dèieu
ianqui, seqüència, riu, ciutat, cuina, buit,
iarda, ungüent, iaia, pou, bocoi, aiguós,
lingüista, obliqüitat, reina, pau
quota, aquós, hiat,
aiguós, cauen,
aquarel·la
2 L’Ajuntament construirà un parc als afores de la ciutat.

L’Ajuntament construiria un parc als afores de la ciutat.
El mestre influirà molt en l’aprenentatge dels alumnes.
El mestre influiria molt en l’aprenentatge dels alumnes.
Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar el canvi ortogràfic produït.
Resposta model.
Es perd la dièresi perquè les formes verbals de futur i condicional no en porten.

ORTOGRAFIA _ L’accentuació pàgina 63
1 Agudes  futbol, Tibet, fluor, poliglot, timpà, oboè, interval, eriçó, ciclop, iber.
Planes  medul·la, acne, atmosfera.
Esdrúixoles  Himàlaia, èczema, elèctrode, olimpíada, isòbara, diòptria, dòmino.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir les paraules amb o sense accent
diacrític.
Respostes model.
Amb accent diacrític Sense accent diacrític

bé (adverbi de manera) be (corder) be (lletra b)
Déu (divinitat) deu (numeral; verb deure)
és (verb ser) es (pronom reflexiu)
mà (part del cos humà) ma (possessiu àton)
més (quantitatiu) mes (part de l’any)
món (univers) mon (possessiu àton)
pèl (cabell) pel (contracció)
què (relatiu, precedit de preposició) que (conjunció)
sé (verb saber) se (pronom reflexiu)
sí (adverbi d’afirmació) si (pronom si (conjunció) si (nota
reflexiu) musical)
sòl (superfície) sol (astre) sol (adjectiu)
són (verb ser) son (possessiu àton) son (ganes/acte de dormir)
té (verb tenir) te (pronom feble) te (infusió) te (lletra t)
ús (acció d’usar) us (pronom feble)
vós (pronom fort) vos (pronom feble)

GRAMÀTICA _ El predicat verbal i els complements I pàgines 64-66
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir els verbs transitius dels intransitius.
Respostes model.
Portar: verb transitiu. La Laura portava un pentinat molt modern.
Continuar: transitiu o intransitiu. Continuarem la conversa després (transitiu).
Continuo sense entendre el problema de Matemàtiques (intransitiu).
Apropiar-se: verb intransitiu. S’ha apropiat d’una motxilla que no era seva.
Córrer: transitiu o intransitiu. Vol córrer la marató (transitiu). Vas córrer en la cursa de
diumenge? (intransitiu).
Complir: transitiu o intransitiu. No ha complert la seva promesa (transitiu). He complert
amb el meu deure (intransitiu).
Caminar: verb intransitiu. El gat camina sigil·losament
Regalar: verb transitiu. El Joan m’ha regalat un llibre.
Seure: verb intransitiu. Ens asseurem al pedrís de la plaça.
Prendre: verb transitiu. No em prenguis la goma, que la necessito.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el CD.

Respostes model.
Em bec el cafè  El cafè és begut per mi.
despatxo els correus  Els correus són despatxats per mi.
Confirmo la data de visita d’un grup d’estudiants que té previst venir al museu
d’història a principis del curs vinent  la data de visita d’un grup d’estudiants que té
previst venir al museu d’història a principis del curs vinent és confirmada per mi.
arxivo informació sobre unes jornades dedicades a l’art grec que m’ha reenviat la
direcció  (La) informació sobre unes jornades dedicades a l’art grec que m’ha
reenviat la direcció és arxivada per mi.
3 insistir en, referir-se a, amenaçar amb, alegrar-se de, participar en

Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació.
Respostes model.
Insistia en les necessitats més urgents del poble.
Va referir-se a aquell problema mil vegades.
La regidora va amenaçar amb la dimissió si no es complia l’acord al qual s’havia
arribat.
Em vaig alegrar molt del premi que li havien donat.
La Jana participava en la volta a peu cada any.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els complements.

Respostes model.
a) Si es passa l’oració a passiva (Els deures seran fets per nosaltres després de
berenar), el constituent els deures esdevé el subjecte. Si fem la substitució
pronominal (Els farem després de berenar), el pronom que cal utilitzar és els. Per
tant, es tracta d’un CD.
b) Si es passa l’oració a passiva (Les teves claus són deixades per tu a la Maria),
el constituent a la Maria no esdevé el subjecte. Si fem la substitució pronominal
(Deixa-li les teves claus), el pronom que cal utilitzar és li. Per tant, es tracta d’un
CI.
c) Un correu: Si es passa l’oració a passiva (Un correu serà escrit per nosaltres
a l’anunciant), el constituent un correu esdevé el subjecte. Si fem la substitució
pronominal (N’escriurem un), el pronom que cal utilitzar és en. Per tant, es tracta
d’un CD.
A l’anunciant: Si es passa l’oració a passiva (Un correu serà escrit per nosaltres
a l’anunciant), el constituent a l’anunciant no esdevé el subjecte. Si fem la
substitució pronominal (Li escriurem un correu), el pronom que cal utilitzar és li.
Per tant, es tracta d’un CI.
d) En aquest cas no es pot aplicar cap de les proves anteriors i, a més, el verb
participar requereix la preposició en per tenir sentit complet. Per tant, és un CRèg.
e) Si es passa l’oració a passiva (Elles han sigut fotografiades per mi), el constituent
elles esdevé el subjecte. Si fem la substitució pronominal (Les he fotografiades
a elles), el pronom amb què s’hi fa referència és les. Per tant, es tracta d’un CD.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els complements.

Resposta model.
El Manel, tenint en compte els estudis que vol fer i el seu caràcter altruista, serà un
metge reconegut. Segur que tindrà molta clientela (CD) i es dedicarà absolutament als
altres (CRèg). S’integrarà a Metges sense Fronteres o alguna ONG similar (CRèg),
dedicada als que menys recursos tenen (CI).
La substitució pronominal
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els diferents complements

necessaris.
Resposta model.
la carta d’una nina viatgera (CD)
a la nena (CI)
del banc (CRèg)
una volta (CD)
totes les nenes (CD)
com era la Brígida (CD)
d’aquest detall (CRèg).

2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber pronominalitzar correctament.

Respostes model.
la carta d’una nina viatgera  l’
a la nena  li
del banc  en
una volta  en (una)
totes les nenes  les (totes)
com era la Brígida  ho
d’aquest detall  n’
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber indicar les funcions dels pronoms i inventar
un sintagma al qual puguin substituir.
Respostes model.
a) CRèg.  M’he acostumat molt aviat a menjar bé i sa.
b) Els: CI; ho: CD.  He deixat als nens tot el que volien per a l’excursió damunt
la taula.
c) Ne / en: CD.  Vull comprar més maduixes la setmana que ve.
d) Les: CD.  He guardat les bufandes al calaix.
e) CRèg.  El que has de fer és oblidar-te de tots els problemes.
f) Ens: CI.  Ha portat pastissos de moniato al Jaume i a mi.

GRAMÀTICA COMPARADA _ El gènere gramatical pàgina 21
1 Criteris d’avaluació. Que reflexioni sobre l’estructura interna de les oracions que
presenten, alhora, un CD i un CI: l’ordre dels constituents (lliure o rígid), la presència o
l’absència de preposició per a introduir el SN que fa de CI, i la possibilitat o no de
transformar aquestes oracions des de la veu activa a la veu passiva, fixant-se en quin
és el complement que pot acabar assumint la funció de subjecte pacient, fent servir la
prova de la concordança per a detectar la funció gramatical de subjecte. Així mateix,
que s’adoni de les diferències entre l’anglès i el català en aquesta mena de
construccions.
Recomanacions pedagògiques: Es pot aprofitar aquesta activitat per a introduir el
concepte de ditransitivitat (o d’oracions ditransitives), que designa ‘aquelles oracions
que tenen, alhora, un CD i un CI preposicional’ (per exemple, He donat dos llibres a en
John, I gave two books to John, En Pere ha regalat a la Maria un anell), i també per a
introduir el concepte de construcció de doble objecte, que designa ‘aquelles oracions
(possibles en llengües com l’anglès, però no en les llengües romàniques) en què el CI
precedeix necessàriament el CD i, a més, no és encapçalat per cap preposició’ (per
exemple, I gave John two books).
També es pot aprofitar aquest exercici per a explicar que, a diferència de l’anglès, el
català admet que, per raons informatives, el subjecte, quan es remàtic (amb informació
nova) o contrastiu, aparegui en posició postverbal (per exemple, Canta en Joan, i no
pas la Maria), i que això és molt freqüent en el cas de les oracions passives (A en Joan
li han estat donats dos llibres, A la Maria li ha estat regalat un anell).
Resposta model.
a) És el CD de l’oració activa ditransitiva (I gave two books to John) el complement
que, en la corresponent oració passiva, esdevé subjecte pacient (Two books were
given to John), com ho demostra el fet que el verb hi concorda (were) —si el CD
hagués estat a book (en singular), la passiva resultant hauria estat A book was
given to John.
b) En català passa el mateix que en anglès: el CD d’una oració activa ditransitiva (He
donat dos llibres a en Joan; En Pere ha regalat a la Maria un anell) esdevé el
subjecte pacient de la corresponent oració passiva (Dos llibres han estat donats a
en Joan o A en Joan li han estat donats dos llibres; Un anell ha estat regalat a la
Maria o A la Maria li ha estat regalat un anell), com ho demostra el fet que el verb
hi concorda —en la primera d’aquestes frases, si el CD hagués estat un llibre (en
singular), la passiva resultant hauria estat Un llibre ha estat donat a en Joan (o A
en Joan li ha estat donat un llibre); i, en la segona d’aquestes frases, si el CD
hagués estat dos anells (en plural), la passiva resultant hauria estat Dos anells
han estat regalats a la Maria (o A la Maria li han estat regalats dos anells).

2 Resposta model.
En català no existeixen les construccions de doble objecte pròpies de l’anglès i, per
això, no és possible fer la transformació a passiva d’oracions com
I gave John two books (→ John was given two books). Així, en català, són
agramaticals frases actives com *He donat en Joan dos llibres (on el CI en Joan no
porta preposició) i, per tant, també són agramaticals frases passives com *En Joan ha
estat donat dos llibres. És cert que en català es pot dir A en Joan li han estat donats
dos llibres, però aquí a en Joan és CI, i no pas subjecte pacient: el subjecte pacient és
dos llibres, com ho demostra la concordança amb el verb (han estat donats).
Esbrina
3 Criteris d’avaluació: Que prengui consciència que, en català, els pronoms febles
datius o de complement indirecte (CI) són morfològicament invariables pel que fa al
gènere (masculí o femení), però que això no és així en italià, i tampoc en els parlars
laístas del castellà.
Resposta model.
● He vist en Joan i li he donat un llibre.  Ho visto Gianni e gli ho dato un libro.
He vist la Maria i li he donat un llibre.  Ho visto Maria e le ho dato un libro.
● En català, els pronoms febles de CI són invariables pel que fa al gènere: tant en
masculí (singular) com en femení (singular), el pronom feble datiu és li. De fet, el
mateix passa en plural: els serveix tant per al masculí (Els regalarem un llibre, als
teus amics) com per al femení (Els regalarem un llibre, a les teves amigues).
En canvi, en italià, els pronoms febles de CI, en singular, són morfològicament
variables pel que fa al gènere: gli (per al masculí singular i, de fet, també per al
masculí plural i per al femení plural), però le (per al femení singular).
4 Resposta model.
● El castellà, en els registres formals, es comporta com el català (i no pas com
l’italià): els pronoms febles datius o de CI són invariables pel que fa al gènere: le
(en singular, tant per al masculí com per al femení) i les (en plural, tant per al
masculí com per al femení). Per exemple: Le daré un libro a Juan/María, Les daré
un libro a tus hijos/hijas.
● El laísmo consisteix a emprar les formes la (en singular) i las (en plural) del
pronom feble per al CI femení, en lloc de le i les. L’àrea laísta se circumscriu
bàsicament a la zona central i nord-occidental de Castella; aquest fenomen no va
arribar ni a Andalusia ni a Amèrica. Es tracta d’un ús condemnat per la norma
culta del castellà, atès que els pronoms febles la i las, en llatí, eren pronoms
acusatius o de CD, i no pas de CI.

Descobreix
5 Criteris d’avaluació: Que prengui consciència de la riquesa lingüística que hi ha arreu

del món i demostri haver cercat informació sobre una llengua que, en principi, li és
llunyana.
Resposta model.
El quitxé (també escrit k’iche’) és una llengua maia parlada per bona part dels quitxés
originaris de Guatemala, tot i que també es troba present al sud-est de Mèxic (a causa
de la migració de refugiats a aquest país durant el període del genocidi maia en els
anys 80). Segons el cens guatemalenc de 2002, compta amb gairebé un milió de
parlants a Guatemala, i uns 524 a Mèxic, tot i que SIL International estima que el
nombre total de parlants de quitxé és de més de 2 milions. És la llengua maia amb la
comunitat lingüística més extensa i la segona llengua de Guatemala, després del
castellà. L’obra més coneguda escrita en quitxé clàssic és el Popol Vuh (‘llibre de la
comunitat’).
Recomanacions pedagògiques: Es pot aprofitar aquesta activitat per a explicar que
el quitxé, a banda de pertànyer a la família lingüística maia, és una llengua polisintètica
o d’arguments obligatòriament pronominals. Així, es pot introduir el concepte
d’argument, i també es pot establir un cert paral·lelisme entre aquestes llengües i les
llengües de subjecte nul.
Els predicats verbals requereixen una sèrie de participants en l’esdeveniment que
s’anomenen arguments, i que poden ser de dos grans tipus: subjecte i complements.
En català i en la majoria de llengües romàniques (tret del francès), els SN subjecte
són opcionals, perquè ja es poden deduir a partir de les desinències verbals, que són
obligatòries: canto (jo), cantaràs (tu), cantàvem (nosaltres), etc. Per això es parla de
llengües de subjecte nul.
Pel que fa als complements, podem substituir el CD i el CI de les següents frases (He
vist la teva germana i He donat un llibre a la Maria) per un pronom feble: L’he vista, Li
he donat un llibre.
Però hi ha llengües, com el quitxé, en què tant els subjectes com tots els complements
s’han d’expressar, necessàriament, mitjançant afixos verbals o pronoms febles, mentre
que els sintagmes nominals plens o sencers són sempre opcionals. Aquestes llengües
s’anomenen polisintètiques o d’arguments obligatòriament pronominals, perquè
concentren tots els arguments del predicat (el subjecte i els complements) ben al
voltant del radical verbal.
Així, per exemple, si el català fos una llengua polisintètica, una frase com L’estimo
(amb un pronom feble) seria perfecta. En canvi, *Estimo la Maria seria agramatical; el
CD sencer (la Maria) només es podria utilitzar com un adjunt opcional, sempre que hi
hagués el pronom feble ben enganxat al verb: L’estimo (la Maria).

LÈXIC _ Les associacions semàntiques pàgina 68
1 Criteris d’avaluació. Que sàpiga elaborar el camp associatiu de la paraula pluja.

Resposta model. aigua, tempesta, primavera, paraigua, botes, gavardina, bassal.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar els camps semàntics.

Respostes model. Camps semàntics:
Nàutica  timó, bot, coberta, àncora, masteler, hèlix, proa, cabina.
Medicina  pressió, temperatura, anàlisi, gasa, esterilitzador, bàscula, xeringa.
Informàtica  pantalla, navegador, memòria, mega, ratolí, teclat, antivirus.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar els camps semàntics.

Respostes model. Camps semàntics:
Esports  casc, genolleres, colzeres, monopatí, patins, patinet.
Medicina  hospital, termòmetre, gasa, tisores, bony, estetoscopi.
LLENGUA I SOCIETAT _ Les varietats de la llengua pàgina 69
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els enunciats incorrectes.

Respostes model.
c) Els dialectes es parlen a les zones on la llengua s’utilitza amb moltes interferències.
 Correcció: Els dialectes es parlen a totes les zones, ja que tots els parlants d’una
llengua parlen un dialecte o un altre.
e) Les varietats diafàsiques es relacionen amb les fases de l’evolució d’una llengua al
llarg del temps.  Correcció: Les varietats diafàsiques es relacionen amb cada
situació comunicativa concreta i amb les característiques dels elements que hi
intervenen: l’emissor, el receptor, el missatge, el canal, el codi i el context.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri trobar una paraula que s’adeqüi al que es demana.
Resposta model.
patata  varietat diatòpica: trumfa ~ varietat diacrònica: papa ~ varietat diastràtica:
pataca ~ varietat diafàsica: patata
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la situació que es planteja.

En totes, perquè cada parlant (o grup de parlants) parla un dialecte determinat.

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer el predicat verbal.

Resposta model.
Predicat verbal  Nucli  verb predicatiu + complements 
 seleccionats pel verb 
CD  designa l’element que rep l’acció d’un verb transitiu
CI  designa el destinatari de l’acció del verb
CRèg  completa el significat d’un verb intransitiu
 no seleccionats pel verb  CC
 altres CPred
 CAg
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les parts de la carta.

Respostes model.
a) Podem observar un primer bloc on apareix la identificació del destinatari (nom
i cognoms i adreça). Tot seguit, hi trobem la salutació. A continuació, els dos
paràgrafs següents correspondrien al cos, que és on hi ha el contingut de la carta.
Finalment, després del comiat, apareix el nom i cognoms del remitent i el càrrec.
Tanca la carta el lloc i la data.
b) Tenen un caràcter respectuós, com correspon a un escrit formal (una carta escrita
des d’un centre d’ensenyament a un dels pares d’un alumne).
c) Institut, centre educatiu, quadern, professor, alumne, curs, etc.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les parts d’una nota.

Respostes model.
Antoni Roig,
Et faig saber que durant la setmana vinent es durà a terme un estudi sobre els hàbits
de treball amb alumnes del nostre centre. Els resultats són totalment anònims i
confidencials.
Si no vols que el teu fill hi participi, especifica-m’ho contestant-me aquesta nota. En
cas contrari, hi participarà.
Francesca Pons
a) Hi he utilitzat un llenguatge més col·loquial.
b) Sí, el to és més directe.

4 Li  substitueix a vostè, que fa la funció de CI.

hi  substitueix en l’estudi sobre hàbits de treball, que fa la funció de CRèg.
ho  substitueix que no vol que hi participi, que fa la funció de CD.
5 recordar-se de
Sempre que vaig al meu poble em recordo de quan era petita.
Sempre que vaig al meu poble me’n recordo.
oblidar-se de
M’he oblidat de portar les claus! ~ Me n’he oblidat!
pensar en
Penso en tu quan passo pel parc de davant de casa teva.
Hi penso quan passo pel parc de davant de casa teva.
creure en
Crec en les possibilitats que t’ofereix la vida. ~ Hi crec.
acostumar-se a
Ara ja s’ha acostumat al teu to de veu. ~ Ara ja s’hi ha acostumat.
renunciar a
No vol renunciar a intentar-ho. ~ No vol renunciar-hi.
consistir en
Tot consisteix en la responsabilitat adquirida. ~ Tot hi consisteix.
avenir-se a
S’ha avingut a donar-li un cop de mà. ~ S’hi ha avingut.
tardar a
El correu tarda molt en arribar, avui. ~ El correu en tarda molt, avui.
comptar amb
Compten amb tu. ~ Hi compten.
contribuir a
Han contribuït a fer realitat aquest somni. ~ Hi han contribuït.
aspirar a
Aquests són els estudiants que aspiren a la màxima nota. ~ Aquests són els estudiants
que hi aspiren.
gaudir de
Volen gaudir de la plenitud de la vida. ~ En volen gaudir.

6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber la normativa de l’accentuació.

Resposta model.
baixaré  paraula aguda acabada en vocal.
històries  paraula esdrúixola.
necessària  paraula esdrúixola.
hèlix  paraula plana acabada en -x.
exàmens  paraula plana acabada en -ns.
depenia  paraula plana acabada en vocal.
segon  paraula aguda acabada en -on.
diríeu  paraula plana acabada en semivocal.
desaparèixer  paraula plana acabada en -r.
trauma  paraula plana acabada en vocal.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els camps semàntics i els camps
associatius.
Resposta model.
Camp semàntic  notes, professors, exàmens, institut, estudiar, alumne, mitjana,
percentatge, aprovat, suspès
Camp associatiu  excel·lent, notable, bé, aprovat, suspès, recuperació, setembre,
vacances, observació, deures

Comprèn els textos
1 Les tres respostes anteriors són correctes.
2 Editant la conversa abans d’enviar-la.
3 En enviar els llibres impresos, l’empresa esborra totes les converses dels servidors.

Respostes model.
enllaç  Element d’un document, generalment d’hipertext, que permet connectar amb
altres documents o amb parts de documents, imatges o fitxers.
arxiu  Bloc lògic d'informació designat per un nom i configurat com una unitat per
l'usuari.
correu  Servei ofert per un servidor que permet a un internauta d'accedir a la seva
bústia electrònica a través d'una pàgina web des d'un ordinador connectat a Internet.
Al camp semàntic de la informàtica.
5 a) els teus correus i les teves converses de missatgeria instantània  els

b) una part de la conversa  -ne (una part)
c) més d'una revisteta  -ne (més d’una)
6 a) la instrucció c) la unitat e) l’opció

b) la conversa d) l’usuari f) l’arxiu
Escriu
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de la situació

plantejada.
Resposta model.
Pot ser interessant publicar converses d’una aplicació de missatgeria instantània per
tal de valorar com i sobre què s’hi escriu, sempre, però, que es compti amb
l’autorització de les persones implicades; en cas contrari, se n’estaria vulnerant els
drets.

SOLUCIONARI ENTRENA’T 1. FEM TEATRE!
FEM TEATRE! pàgines 72-73
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els textos.

Respostes model.
a) Fals: El muntatge teatral d’aquests estudiants és una adaptació de l’obra original
d’Àngel Guimerà.
b) Vertader: Els companys de la classe s’han organitzat en grups i s’han dividit les
diverses tasques.
c) Fals: Un dels actors estava molt nerviós perquè li fa por parlar en públic.
d) Vertader: El professor de Valencià ha sigut qui ha promogut el muntatge de l’obra.
2 c) Dramaturg que ha escrit el text original.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer el que es demana en cada cas.

Respostes model.
a) dia ~ b) següent ~ c) gratuïta ~ d) són ~ e) surt, festejar
f) nerviosos, tranquil ~ g) obra
4 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els camps associatius.

Resposta model.
Obra, escenografia, caracterització, assaig, bastidors. Pertanyen al camp associatiu
del teatre. La relació de significat que hi ha entre aquestes paraules és d’associació.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber diferenciar el significat denotatiu i el signi-

ficat connotatiu de les paraules.
Respostes model.
Significat denotatiu  El que més em relaxa és anar a la platja i mirar la mar en silenci.
Significat connotatiu  La Clàudia està la mar de contenta des que li van dir que seria
l’actriu principal.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques dels textos

personals.
Respostes model.
Elements díctics (això), lèxic col·loquial (flipat, profe, cracs) i sintaxi senzilla (Hem
après moltíssim amb aquest projecte).

7 a) Els decorats: Subjecte passiu ~ han sigut dissenyats pel grup encarregat de
l’escenografia: Predicat
han sigut dissenyats: N ~ pel grup encarregat de l’escenografia: CAg
b) Les nostres companyes: Subjecte ~ són unes artistes: Predicat nominal
són: N ~ unes artistes: Atr
c) Tots: Subjecte ~ estàvem nerviosos el dia de l’assaig general: Predicat nominal
estàvem: N ~ nerviosos: Atr ~ el dia de l’assaig general: CCT
8 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents sons.

Respostes model.
a) Barca. b: consonant bilabial oclusiva sonora; a: vocal central oberta; r: consonant
alveolar ròtica bategant sonora; c: consonant velar oclusiva sorda; a: vocal mitjana
central.
b) Poble. p: consonant bilabial oclusiva sorda; o: vocal posterior oberta; b: consonant
bilabial oclusiva sonora; l: consonant alveolar lateral sonora; e: vocal mitjana
central.
9 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els dos conceptes donats.

Resposta model.
Bilingüisme: El programa de la representació està en català i en castellà.
Prejudici lingüístic i autoodi: L’actitud del Carles, que és catalanoparlant, però pensa
que la literatura important s’escriu en castellà.
10 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els tres eixos de la normalització

lingüística.
Resposta model.
Amb la planificació lingüística, perquè contribueix a potenciar l’ús normal de la llengua.

11 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques dels correus

electrònics.
Resposta model.
De: cmontero@estudiants.cat
Per a: xobiols@estudiants.cat
Assumpte: La filla del mar
Ei, Xavi!
Divendres passat vaig debutar com a artista. Vaig fer d’Àgata a La filla del mar, una
obra d’Àngel Guimerà. Estic molt contenta, perquè durant el curs hem fet molts
assajos en què m’ho he passat molt bé i he après moltes coses: que el treball d’actor
no és fàcil, que has de respectar els companys, que has d’escoltar les aportacions dels
altres per tal de millorar el paper i mai mai prendre-t’ho malament... És un món
fantàstic!! I, com et deia, finalment divendres vam fer la representació davant dels
pares. Estava molt nerviosa, però em penso que va anar molt bé. Jo n’estic molt
contenta i tothom en sortir en parlava molt bé.
Llàstima que ja no vagis al nostre institut i que visquis tan lluny! T’ho vas perdre!!
I tu, què fas? Com t’ha anat aquest curs? Vinga, va, fes-me’n cinc cèntims!
Petons,
Carme
12 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques de l’obra d’Àngel

Guimerà.
Respostes model.
a) Romanticisme
b) Realisme
 La filla del mar pertany a l’etapa de plenitud o realista, que es caracteritza per
l’acostament al drama realista i als temes més quotidians, tot i que els personatges
encara mostren un caràcter apassionat i sentimental, i l’abandonament del vers per
la prosa. És l’etapa en què l’autor escriu els seus grans èxits.
13 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la Renaixença.

Resposta model.
La Renaixença va ser un moviment literari, ideològic i cultural que exaltava les glòries
passades i buscava la recuperació de l’ús culte de la nostra llengua. Tres autors
destacats són Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller.

SOLUCIONARI UNITAT 4. SOC LLIURE
SOC LLIURE pàgina 74
 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes plantejades.
Respostes model.
 Es va enderrocar el mur de Berlín.
 El mur de Berlín separava el Berlín de l’Est del Berlín de l’Oest.
 Sí. Hi ha un mur que separa la Corea del Nord de la Corea del Sud, hi ha una tanca que
separa Ceuta i Melilla del territori àrab, etc. S’hauria de permetre la lliure circulació de les
persones sempre.
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver seguit els passos indicats.

Activitat digital.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar les possibles reivindicacions a fer i
tenir imaginació i creativitat.
Activitat oberta.
ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos periodístics informatius pàgines 76-79
1 Veracitat, objectivitat i precisió.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques dels titulars dels
textos periodístics informatius.
Resposta model.
«Psicòlegs de tot el món afirmen que la llibertat de decisió afavoreix la maduresa entre
els adolescents», perquè és l’únic que ofereix una informació clara i precisa.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un titular i una entrada.

Respostes model.
Titular  Un museu d’Irlanda del Nord adquireix més de 7.000 objectes del Titanic.
Entrada  El Museu Ulster Folk and Transport commemora el centenari
de l’avarament del Titanic i exposa una col·lecció de més de 7.000 objectes del
transatlàntic a partir del 31 de maig.


Resposta model.
La imatge A és més apropiada perquè mostra individus treballant. A més, està
relacionada amb la font que s’esmenta en el text. La imatge B, en canvi, mostra una
imatge arquitectònica que no té relació amb el text.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat sobre el contingut del reportatge.
Respostes model.
● És un reportatge d’interès general perquè tracta un tema que afecta uns 36 milions
de persones.
● És difícil que perdi actualitat perquè no és una situació fàcil de resoldre.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques d’un text periodístic
informatiu.
Resposta model.
Es tracta d’un text informatiu perquè informa de manera veraç i objectiva, en un to
formal (vostè) sobre les declaracions d’una personalitat rellevant obtingudes en una
entrevista. A més, té l’estructura pròpia d’un text informatiu: un titular (Màrius
Sampere: «La infantesa és el meu big bang»), una entrada (És el poeta de…) i un cos,
format per les preguntes de la periodista i les respostes de l’entrevistat.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una notícia i indicar-ne les parts.
Respostes model.
La imatge representa l’arribada de l’ésser humà a la Lluna.
Arribada a la Lluna [Titular]
El 16 de juliol els Estats Units van enviar a l’espai la missió Apol·lo XI. Va ser
la primera missió tripulada en arribar a la superfície lunar. [Entrada]
L’Apol·lo XI va estar impulsat pel coet Saturn V. La tripulació la formaven el comandant
Neil Amstrong, acompanyat pels pilots Edwin Aldrin i Michael Collins. El mòdul lunar va
ser batejat amb el nom d’Eagle i el mòdul de comandament amb el de Columbia.
El comandant Amstrong va ser el primer ésser humà a posar el peu a la lluna el 20 de
juliol al sud del lloc conegut com el Mar de la Tranquil·litat. El fet es va retransmetre
per televisió a tot el món.
El 24 de juliol els astronautes van amarar en aigües de l’Oceà Pacífic; posaven
fi, d’aquesta manera, a la missió espacial que significà un gran pas endavant en la
investigació de l’univers.
Blog Aula-ràdio (adaptació)
Titular  Arribada a la Lluna
Entrada  El 16 de juliol els Estats Units van enviar a l’espai la missió Apol·lo XI.
Va ser la primera missió tripulada en arribar a la superfície lunar.
Cos  L’Apol·lo XI [...] l’univers.

8 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la intenció de l’emissor.

Resposta model.
L’autora del text analitza detalladament els motius que estigmatitzen les persones que
estan en tractament psicològic amb la intenció de posar fi a aquesta estigmatització.
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un reportatge i haver-se informat.

Resposta model.
Els nens refugiats per la guerra de Síria arriben al milió
Al marge de les conseqüències psicològiques, «els nens refugiats s'enfronten a perills
com ara l'explotació sexual, els matrimonis i treballs forçats i el tràfic de menors».
Un milió de nens sirians han fugit de la guerra a Síria i s'han refugiat a Jordània, el
Líban, Turquia, Egipte i l'Iraq, segons ha informat el Fons de Nacions Unides per a la
Infància (UNICEF) i l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) en
un comunicat conjunt.
D'acord amb les seves xifres, del milió de nens sirians refugiats en altres països,
768.000 tenen menys d'11 anys. Però no tot són xifres, tal com adverteix el director
executiu d'UNICEF, Anthony Lake: «No són només números. És una forma real
d'arrencar als nens de les seves llars i, en alguns casos, de les seves famílies,
enfrontant-los a horrors que només podem començar a comprendre».
I és que, al marge de les conseqüències psicològiques, «els nens refugiats s'enfronten
a perills com ara l'explotació sexual, els matrimonis i treballs forçats i el tràfic de
menors».
D'altra banda, dins de Síria hi ha uns dos milions de nens desplaçats internament,
segons les agències humanitàries. I, a més, es calcula que 7.000 nens han mort en el
conflicte.
ACNUR i UNICEF han mobilitzat ajuda per donar suport als milions de famílies i nens
afectats per la crisi siriana, que s'ha convertit per la seva gravetat en l'operació
humanitària més important de la història.
JAUME BARTROLÍ, CCMA (23/07/2013)

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Més enllà de la notícia pàgines 80-81
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit, entès i valorat la crònica i saber
respondre les preguntes que es plantegen.
Respostes model.
Aquesta crònica conté informació que pot interessar tant a persones a qui els agrada
viatjar com a persones que senten curiositat per saber coses de llocs diferents del lloc
on viuen.
 La ciutat de Casablanca.
 L’estructura és descriptiva perquè explica com és la ciutat de Casablanca.
 El cronista fa servir el present (no deixa indiferent; té el que tota ciutat gran;
és cantelluda) perquè té caràcter duratiu i esmenta característiques perdurables de
la ciutat de Casablanca.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una crònica.

Resposta model.
Bruges. Patrimoni de la Humanitat
Quan un s'imagina Bèlgica, sovint pensa en Bruges. Els canals serpentegen a través
de la ciutat com un collaret de perles, originant el seu sobrenom ben guanyat de «la
Venècia del Nord». Amb carrers de llambordes, arcs de maó, esglésies de pedra
i ponts pintorescs, és gairebé impossible prendre una mala fotografia. Suma-hi els
cignes a l'aigua, els carruatges tirats per cavalls als carrers i narcís al parc, fan que el
resultat sigui gairebé màgic.
Inclosa en el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, Bruges té l'exemple més ben
conservat d'un barri urbà medieval, dominat pel seu campanar a la seva plaça Major.
Amb el centre tancat als cotxes, la impressionant bellesa i la cultura d'aquesta ciutat
inoblidable es poden explorar fàcilment a peu, tret que facis una passejada amb vaixell
pels canals tranquils, que és una cosa que no has de perdre't.
Encara que sigui una ciutat petita, per descobrir realment els molts plaers en cada
cantonada, des de boutiques de punta de coixí i xocolateries fins a tresors
arquitectònics i històrics, concedeix-te el temps necessari per perdre't feliçment a
Bruges.
Web visita Flandes


Resposta model.
Per un canal escrit:
Crònica d’una fira diferent
El passat cap de setmana del 20 i 21 d’octubre es va celebrar, malgrat les pèssimes
previsions meteorològiques, la VI Fira del Món Geganter a la població de Sant Feliu de
Llobregat.
Aquesta edició de la fira ha estat atípica respecte a les anteriors. D’entrada, no es va
poder anunciar la població quan va finalitzar l’anterior fira a Ulldecona. Hi va haver
diverses candidates, però degut als moments de crisi que passem, els Ajuntaments no
es podien fer càrrec d’aquesta inversió. Finalment, l’Agrupació va optar per proposar a
l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, seu de la nostra entitat, l’organització de la
fira. Després de reunions amb les dues colles de la població i acordar les necessitats
amb l’Ajuntament, es va poder anunciar que la 6a edició de la fira es celebraria a Sant
Feliu de Llobregat.
Uns dies previs a l’inici de la fira, l’organització es va haver d’enfrontar a dos grans
problemes. El primer, va ser l’anunci per part de la colla de Ciutat, de no participar a la
fira per raons alienes a l’organització. El segon problema, eren les nefastes previsions
meteorològiques anunciades pel cap de setmana de la fira. En un temps rècord es va
haver de modificar el guió de l’espectacle, cercar colles per la mostra de balls,
organitzar el sopar popular de dissabte i buscar espais per realitzar les activitats
programades en cas de pluja.
Finalment, va arribar el dissabte 20 d’octubre. Al matí, el cel estava ennuvolat, però la
pluja no feia acte de presència, de manera que els 23 expositors van poder muntar els
seus estands a l’exterior de la plaça Lluís Companys, tal i com estava programat.
Com és tradició a la fira, les entitats locals de la població van col·laborar en algunes
actuacions. Les primeres a fer-ho, van ser les colles de tabalers el Tro de Falguera
i Tabalers de la Garsa, que van realitzar una passejada fins a l’espai firal per atreure el
públic. A continuació, es va inaugurar oficialment la fira amb la presència del senyor
Lluís Puig, Director de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya.
Abans del migdia, va fer-se la primera xerrada, «El món geganter com moviment
integrador», amb els ponents Pedro Curado, invident, portador de la colla de Sant
Vicenç de Montalt, Josep Serres, amb paràlisi cerebral i paralític cintura avall, portador
i cap de colla de Castellcir, i Gustavo Mansilla, amb síndrome de Down, tabaler de la
colla de Masquefa. El moderador va ser en Jordi Segura, col·laborador de la Creu Roja
de Roses i secretari de l’Agrupació. Sens dubte, va ser una de les xerrades més
emotives que s’han fet a les sis edicions de fira, i on es va fer palès l’esperit de
superació.
Al migdia, el públic present va poder gaudir de la mostra de balls de les colles de l’ACF
de Sant Feliu de Llobregat, Puigcerdà, Xamarca de Mataró i Castellcir, amb el gegant
Trencapins, adaptat per ser portat amb la cadira de rodes d’en Josep Serres, ponent
de l’anterior xerrada. Posteriorment a aquesta mostra de balls, les formacions musicals
d’Iluro de Mataró i Sant Boi de Llobregat van interpretar tres peces amb gran mestria.
A les dues del migdia, es va tancar l’espai firal per anar a dinar. La colla de l’ACF de
Sant Feliu de Llobregat va organitzar un dinar popular dins de la sala Iberia amb més
d’un centenar de comensals.
Acabat el dinar, i de nou amb l’espai firal obert al públic, va ser el torn d’una nova
entitat de la població, l’Esbart de Sant Feliu, que va realitzar una mostra de danses
tradicionals, finalitzant just quan començava a ploure i un fort vent feia perillar els

estands dels expositors. Per tal d’evitar possibles accidents, l’organització va optar
perquè els expositors tanquessin els estands i es van passar la resta d’activitats
programades a l’interior de la sala Iberia, exceptuant les passejades nocturnes, que es
van suspendre.
La següent activitat, va ser la xerrada «Publicacions Gegants», amb els ponents
Ricard Vinyets, de la revista Gegants, Nicolàs Alonso, de la publicació El món
geganter i Xavier Navarro, de l’informatiu Maresme Gegant, moderat per Robert Carles
Quirantes, vocal de música i balls de l’Agrupació. Una interessant xerrada, on va
quedar clar l’interès per les publicacions especialitzades en el món geganter.
Posteriorment a la xerrada, es realitzà la segona mostra de músics, amb la participació
de les formacions de La Llacuna, La Roca del Vallès i Manresa, que ho va fer per
partida doble.
Al vespre, un gran número d’espectadors van poder gaudir de l’espectacle «Què li
passa a la Mamelluda?», que com ja és habitual organitza el cos de monitors de balls
de l’Agrupació, en aquesta ocasió, amb la música en directe del grup Canya Borda. En
aquest fantàstic espectacle, que tenia a quatre capgrossos portant el fil conductor, hi
van participar la Mula i la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, el Gall de Molins de Rei,
els gegants de l’Arboç, Cervelló, Montblanc, Poble Nou de Manresa, Sant Climent de
Llobregat i ACF de Sant Feliu de Llobregat, i els capgrossos de Montblanc i Sallent.
Sens dubte, com ja ens tenen acostumats en les darreres edicions, un magnífic
espectacle.
Posterior a l’espectacle, unes dues-centes persones van participar al sopar popular.
Per acabar la jornada, un parell de grups discjòqueis van fer ballar, fins a altes hores
de la nit, als noctàmbuls que omplien la sala Iberia.
Diumenge al matí els núvols amenaçaven pluja, però de mica en mica es va anar
aclarint. El terra estava ben moll, però els expositors van poder muntar els estands,
obrint al públic l’espai firal. Per esmorzar, es va organitzar una xocolatada amb un gran
èxit de participació.
Les activitats van començar amb la tercera xerrada, sobre «La fal·lera pels gegants».
Els ponents van ser en Lluís Ardèvol, col·leccionista, Bernat Reher, gestor del web
Minigegants, Joan-Miquel Merino, especialitzat en documentació del món geganter,
Carlos Morillo, vinculat a diverses colles geganteres, i Josep Maria Ubiergo, fotògraf.
El moderador va ser en Ricard Vinyets, coordinador de la revista Gegants. Una
interessant xerrada on es va poder copsar que el món geganter aixeca les més
diverses passions.
Al migdia, va donar inici la passejada pels diferents carrers de la població, aprofitant
que el temps havia donat una treva, amb la participació d’una trentena de figures.
En acabar la passejada, i amb la col·laboració del capgròs d’en Mingo Umbert, es van
presentar les figures estrenades des de la darrera fira. Hi van participar, el capgròs Avi
Piwo (Rubí), els gegantons Ocellaire de l’Eixample (Sagrada Família de Barcelona),
Carabruta (Sant Joan Despí), Mariona i Arnau (La Llacuna), Magí (Sant Pere i Sant
Pau de Tarragona), Salud (Sant Cugat del Vallès), i els gegants Pare Echarri (La
Llàntia de Mataró) i Domènec i Elisenda (Puigcerdà), acompanyats del gegantó
Campanar.
A continuació, arribava un dels moments més esperats. Desvetllar el secret de quina
població organitzaria la fira de l’any 2013. Agafant el curs del riu Llobregat, el mateix
capgròs d’en Mingo Umbert va fer una original presentació de la població
organitzadora, Sallent, que va aparèixer a plaça amb els seus gegants Bernat
i Ermessenda. El batlle de Sallent, va donar les gràcies per poder assumir aquest repte
i va aprofitar per convidar-nos a tots a la VII Fira del Món Geganter, que es celebrarà a
Sallent els dies 12 i 13 d’octubre, coincidint amb la I Ciutat Gegantera de Catalunya

celebrada en aquesta població.

Per clausurar la fira, els gegants de l’ACF de Sant Feliu de Llobregat van ballar el Ball
Nou, i la imatgeria de l’Agrupació, portada per Masquefa i el cos de monitors de
capgrossos, van realitzar els seus balls protocol·laris, acabant just en el moment en
què començaven a caure les primeres gotes de pluja.
AMADOR CODINA, web Gegants (26/10/2012)
Escolta i parla

Respostes model.
Mireia Grau publica la biografia novel·lada de Frederica Montseny, la primera dona
ministra a Espanya.
 Sí.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber elaborar una entrevista radiofònica.

Resposta model.
Avui parlem amb Jordi Sierra i Fabra. L'autor presenta la seva primera col·laboració
literària amb Oxfam Intermón, Núvols al cel, una novel·la que parla d'integració, de
racisme i dels tabús presents avui dia en les nostres escoles i barris, a través de la
història de cinc adolescents immigrants. Amb gairebé nou milions de llibres venuts,
Sierra i Fabra, periodista i crític musical durant anys, és avui una de les referències
més destacades de la narrativa per a joves. Les seves obres s'han traduït a 25
llengües i entre els guardons més recents destaquen el Premi Nacional de Literatura
Infantil i Juvenil 2007, i la seva candidatura al Premi Andersen 2006, el Nobel Juvenil
per a Espanya.
–Bona tarda.
–Bona tarda.
–Com aconsegueix connectar i mantenir el contacte amb la realitat dels joves d’avui
dia?
–Pel contacte directe que tinc amb els adolescents: parlo molt amb ells arran de
xerrades o perquè rebo trucades seves o m'escriuen, rebo centenars de correus
electrònics a la setmana. Tot això és informació clau. Però crec que la raó principal és
que, encara que tinc 61 anys, dins meu segueixo tenint 20, em sento molt jove.
El contacte directe amb els joves i el fet de venir del món de la música et fa veure les
coses de manera diferent, et fa més vital.
–Com va passar del periodisme musical a l'escriptura per a joves?
–De petit tenia clar que volia ser escriptor. I un adult em va dir que per aconseguir-ho
havia de tenir un mecenes, diners o ser famós. Com que no disposava de les dues
primeres opcions, vaig decidir ser famós. Durant l'adolescència em vaig adonar que el
que millor sabia fer era escriure, i d'allò que més en sabia era de música. Vaig
començar a col·laborar com a periodista de música per fer-me un nom dins d'aquest
camp. Però mai vaig deixar d'escriure i quan vaig poder vaig deixar aquesta feina per
dedicar-me al meu somni de ser escriptor.
Jo no vaig decidir ser només un «autor juvenil», això és al que més m'he dedicat, però
tinc més de 50 novel·les per a adults. A la gent li agrada posar etiquetes, però van ser
els joves qui em van escollir.

–Creus que la literatura juvenil és el «germà petit» d'altres estils?

–El mercat de la literatura infantil correspon en vendes al 30% del mercat total, però
som els grans desconeguts dels mitjans de comunicació. Acostumo a vendre entre 50
mil i 100 mil exemplars per llibre, però la gent no ho sap. Crec que no es posa tanta
atenció en aquest sector com en altres. Estem formant als lectors del demà, complim
una tasca molt important, però no ens fan cas. L'escriptor juvenil no interessa, encara
que vengui més de 10 mil llibres. En el fons, és un desinterès també pels joves.
–Com sorgeix la idea de Núvols al cel?
–En una de les visites als col·legis de Barcelona, em vaig assabentar d'una escola que
tenia alumnes de 54 països. Aquesta xifra em va sorprendre. I és que per moltes
ganes d'integració que hi hagi, acaben sorgint problemes.
Conec personalment els cinc adolescents que protagonitzen el llibre. Són joves amb
històries al darrere que he plasmat en un sol personatge: he parlat amb en Roberto, el
noi equatorià que podria acabar caient en les bandes juvenils; la Fátima, la noia
musulmana a qui volen casar amb un home més gran que ella i que no coneix;
o moltes joves dels Balcans, com la Sonja, que han arribat com a refugiats fugint de la
guerra.
–Potser la problemàtica d'aquests joves no és molt visible. La majoria va arribar amb
les seves famílies, però ells no van escollir venir a aquí.
–És cert, els seus pares van emigrar perquè les oportunitats eren reduïdes a la seva
terra, però clar, ells no ho van escollir. Els pares arriben amb la il·lusió de lluitar, de
tirar endavant, i aquests joves tenen oportunitats que potser no haguessin tingut en els
seus països d’origen, però han d'adaptar-se a un lloc nou, on moltes vegades no són
ben rebuts i la integració és difícil.
Molts professors no gosen tractar aquests temes, però els meus llibres són una
oportunitat perquè els adolescents els coneguin i siguin conscients del que succeeix
a l'altre costat; però també perquè les noies musulmanes que viuen aquí sàpiguen que
la llei espanyola les protegeix i que no estan obligades a un matrimoni concertat, per
exemple.
–En el llibre, els protagonistes prenen consciència dels seus drets a través d'un treball
escolar, creu que l'escriptura pot alliberar els joves?
–Si els nens i les nenes sabessin que llegint seran més lliures, i que escrivint podran
expressar-se millor i saber més de sí mateixos, aquest món seria diferent. Aquesta és
la meva lluita, que els joves descobreixin aquesta possibilitat. Que treguin el que tenen
a dins seu, que no s'ho quedin, jo mateix era un nen vergonyós que va patir
maltractament escolar, he viscut també moltes de les coses que viuen els adolescents
d'avui dia. Els problemes canvien, però el fons segueix sent el mateix.
Els meus llibres no són ni dogmàtics ni moralistes, presento una història que està
basada en fets reals. Els meus llibres són miralls que reflecteixen les vivències dels
joves i vull que s’hi vegin reflectits en ells.
–Doncs moltes gràcies per aquesta estona i per aquestes confidències. Fins una altra.
–Moltes gràcies a vosaltres.
SOL ORTEGA, web Oxfam intermon (12/2008) (adaptació)
Reflexiona i opina

a) Descriptiva.
b) Sí.
c) Sí.
LECTURA _ Història d’un esclau pàgines 82-85
Què nópines?

Respostes model.
 Sí, quan els meus pares no em deixen fer alguna cosa que vull fer.
 Sí, col·laboro amb una ONG que treballa per millorar la situació dels refugiats.
 Activitat oral.

història escrita.
Mira més enllà
Respostes model.
 Sí, hi havia una guerra, la guerra de Successió Hispànica.
 La nena i la dona que hi ha a sobre del llit són de condició social alta i, en canvi, el
noi de color negre i la dona que està arreglant el pentinat de la dona de damunt del llit,
de condició social baixa.
 La noia porta un vestit més o menys clàssic, però les seves sabates són modernes.
1 a) Aleix
b) Ilka
c) Omar
d) Berwick

Respostes model.
A. L’Omar s’acosta a l’Ilka amb una espelma a la mà.
B. Com que a la comtessa no li agrada provar-se la roba amb presència d’estranys
l’Ilka se n’ha d’anar.
C. A fora l’Ilka i l’Omar veuen passar un milicià uniformat.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès l’àudio.

Respostes model.
a) Certa  Aquests gossos de Berwick [militar francès al servei de França] no han
aconseguit entrar!

b) Falsa corregida  En l’època en què se situa la història, a Barcelona encara hi ha

esclavisme.
c) Falsa corregida  L’exèrcit de Berwick no ha aconseguit entrar a la ciutat.

Resposta model. Perquè aboca la gent pobra a la mort.

Respostes model.
Perquè no hi ha diners per poder-los alimentar.
Perquè el seu «amo» encara té diners.

Resposta model.
Sí. Tailàndia, per exemple, que és el tercer exportador de mariscos del món, inclou en
les tripulacions dels seus vaixells birmans i cambodjans que estan forçats a treballar-hi
com a esclaus; al Vietnam hi ha nens que estan obligats a treballar en fàbriques de
marihuana; Haití i la República Dominicana són els països amb un percentatge més
elevat de població destinada a treballs forçats; etc.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les expressions.

Respostes model.
a) desig de llop afamat: desig de luxúria
b) no poder aclucar l’ull: no poder dormir
c) dies de foc: moment de guerra
d) amb la cua entre cames: esporuguits
8 emmirallar  mirall enrenou  xivarri

gana  fam ofensa  insinuació
provar  emprovar / emprova fortuna  afortunat
Imagina i escriu

Resposta model.
Família i llar, Barcelona 1714
A la Barcelona de 1700 hi vivien prop de 9.000 famílies que estaven formades per
unes 4 persones.
Les famílies que tenien més membres formaven part o bé del món dels oficis, on

comptaven molt els aprenents i els fadrins, o bé del món dels privilegiats, on tenien un
gran pes numèric les persones dedicades al servei domèstic.
L’esperança de vida de la ciutat de Barcelona el 1700 era força baixa, però això no vol
dir que molts dels seus habitants arribessin a tenir 50, 60 0 70 anys. Les epidèmies
feien molts estralls en la ciutat, a més dels conflictes violents que afectaven a la baixa
edat de vida dels homes.
Dins de les muralles de Barcelona s’aixecaven més de cinc mil cases. Els més
habituals i necessaris dels elements que milloraven el confort de la casa eren les
xemeneies. Eren tant essencials que les llistes de caps de famílies, a efectes
recaptatoris o militars, s’havien anomenat tradicionalment fogatges. La ciutat estava
formada per caps de foc, la unitat més clara i útil per efectuar el recompte i el control
dels ciutadans. Sense foc no hi havia casa.
La casa típica de la ciutat era una casa entre mitgeres, amb pati a la part de darrere,
pou i secreta, era una casa estreta, estructurada amb planta baixa on hi podia haver el
taller o comerç , la cuina i menjador i un o dos pisos amb escala de cargol. Podia tenir
una galeria oberta a la part superior i balcons. Així eren un 85% de les cases de la
ciutat.
La residència dels més acabalats, al voltant d’unes 250 eren cases grans; cap d’elles
tret les vinculades al Bisbat i a la Corona rebien el nom de Palau. Tot i que als actuals
barris de la Ribera i gòtic hi havia bastant barreja social, sí que podem determinar
alguns carrers més nobles, com el carrer Portaferrissa, el carrer Montcada, carrer
Ample, Mercè, Mercaders..
Les cases grans seguien una mateixa estructura; la planta baixa estava destinada
a espais de serveis, la primera a la vida de la família, mentre que la segona,
normalment, podia incloure cambres dels propietaris, però s’utilitzava sobretot per
allotjar als criats
i per a encabir-hi alguns espais de serveis, com ara els guarda-robes.
Arquitectònicament en el primer pis de les cases i a vegades més amunt, dominaven
els balcons. Les antigues petites finestres medievals ja no eren apreciades, les noves i
les grans obertures simbolitzaven la modernitat. Els balcons no eren només objectes
arquitectònics sinó que tenien altres funcions com la de lluïment, per això estaven
treballats amb molta cura.
A les cases grans els espais masculins/femenins estaven segregats; estudis
o llibreries per als homes, estrades/estrados per a les dones. En els dos casos es
tractava d’habitacions de la casa pensades per al descans, la reunió, rebre visites.
Aquestes cases nobles per costum tenien capella, normalment a la part del darrere de
la casa compartint espai amb el jardí.
En les cases de Barcelona, igual que en altres grans ciutats, no existia encara
el confort domèstic, sovint les habitacions eren fosques, i el centre de la casa estava al
voltant de la llar de foc. La majoria de les cases eren una prolongació dels tallers o
obradors, carregades d’estris, fins i tot les cases més luxoses de la ciutat tenien poc
mobiliari i encara menys decoració. Només algunes pintures de caràcter religiós
trencaven la monotonia de l’espai.
Per les restes arqueològiques sabem que els objectes habituals que es podien trobar
en una casa de la ciutat, eren de bona qualitat. Els més abundants com la roba de
vestir o la roba de la llar podien ser importades, però en bona part eren produïdes al
país. Els objectes que més s’han conservat són les ceràmiques de cuina i de
menjador, hi ha peces de fabricació local i altres que arriben de diversos punts

d’Europa.
També s’han localitzat molts objectes relacionats amb el consum d’aiguardents,
l’explosió del consum del tabac i la generalització en totes les capes socials del
consum de la xocolata. La millora de les condicions de vida també es pot observar en
el vestit, el calçat i diversos objectes d’ús personal. Sabem que a Barcelona hi
arribaven més de tres-cents tipus diferents de teixits, molts de fora de Catalunya. A
partir de 1600 va augmentar el nombre de peces de vestir, la diversitat de colors, la
qualitat dels teixits i també la riquesa dels acabats.
[...]
Alimentació
L’alimentació d’època moderna era variada però austera, hi ha nombrosos elements
de continuïtat amb l’alimentació d’època medieval, que es basa en la trilogia essencial
de pa, vi i carn. El rei de les proteïnes era la carn de porc i la sopa d’escudella amb
fideus un dels plats més comuns. Les verdures i llegums eren un complement obligat
de la dieta diària, la fruita fresca era poc valorada, però era molt apreciada la fruita
seca.
La incorporació de productes americans va ser tardana i es produeix al final de l’època
moderna.
Els barcelonins eren llaminers. Els dolços més comuns eren els melindros, torrons
i neules, les aigües garapinyades (granissats), i la xocolata.
La base de la cuina catalana d’època medieval la coneixem gràcies als receptaris,
hi ha receptaris de tot tipus: receptaris cortesans, receptaris de confiteria, receptaris
femenins, receptaris conventuals.
Un dels receptaris més impresos del set-cents és Nuevo arte de cocina de l’aragonès
Juan Altimiras. D’altra banda fra Miquel Agustí, amb el seu Llibre dels secrets
d’agricultura, casa rústica i pastoril, que obté un gran èxit, ens informa dels principals
cultius de l’època, assolada per la fam, el bandolerisme i els excessos aristocràtics,
però que al segle XVIII, amb els inicis de la Revolució Industrial, comença a esdevenir
més pròspera.
Web Materia bcn

ORTOGRAFIA _ Les consonants fricatives i africades alveolars pàgines 86-87
1 aparent  aparença
distant  distància
intel·ligent  intel·ligència
pacient  paciència
confiat  confiança
creient  creença
decent  decència
pertinent  pertinença
enyor  enyorança
2 He anat a una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona. Mentre ens

esperàvem per entrar, ha començat una enraonadissa a l’avantsala. Tot ha vingut per
la conversa sobre la importància de la llibertat i la situació que es viu en alguns
països. M’ha semblant una discussió interessantíssima.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir les paraules.

Resposta model.
casa  Edifici que serveix d’habitatge humà. ~ caça  Acció de caçar.
presa  Obstacle construït a través d’un riu o en un estany per a desviar l’aigua
o detindre-la. ~ pressa  Necessitat de fer ràpidament una cosa.
rosa  Flor del roser. ~ rossa  Que té els cabells rossos.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar les normes en cada cas.
Respostes model.
polsoses  -s- després de consonant per representar el so alveolar fricatiu sord.
passeig  s’escriu -ss- entre vocals per representar el so alveolar fricatiu sord.
revolució  sufix -ció, etimològic, -c- davant de vocal per representar el so alveolar
fricatiu sord.
atzar  -tz- entre vocals per representar el so alveolar africat sonor.
disposats  -s- entre vocals per representar el so alveolar fricatiu sonor.
meravellosos  -s- entre vocals per representar el so alveolar fricatiu sonor.

Resposta model.
Vaig entrar a la sala, i a sobre d’aquella taula de fusta vaig veure tot d’objectes
diversos: un calendari de l’any dos mil disset, un pinzell, diversos llapis, un estoig de
color blau grisós, unes grans tisores, un rotllo de cel·lofana i una pinça per a papers.

GRAMÀTICA _ El predicat verbal i els complements II pàgines 88-90
1 a) La teva mare ha tancat la porta amb clau (CCM).

b) En Pep és a classe (CCL) amb en Carles (CCC).
c) Al poble del meu avi (CCL) neva molt (CCQ) a l’hivern (CCT).
d) T’he telefonat tres vegades (CCQ) amb el mòbil (CCI).

Respostes model.
La colla d’amics, amb un noi que havien conegut (CCC) pel camí (CCL), van fer una
ruta amb bicicleta (CCI) per la comarca (CCL). Havien pedalat a bon ritme (CCM)
i estaven cansats. Per això, cap a migdia (CCT) van fer una parada per agafar forces
i van decidir esmorzar en un parc preciós (CCL). Van menjar algunes peces de fruita
i s’ho van passar d’allò més bé (CCM).
3 a) La Glòria s’ha tenyit els cabells de vermell.  (remet al CD)

b) Van tornar contents del viatge a Londres.  (remet al subjecte)
c) Els participants van respondre nerviosos les preguntes del presentador
del concurs.  (remet al subjecte)
d) Els ous de la cistella arribaran a casa trencats.  (remet al subjecte)
e) Ens van servir una hamburguesa crua.  (remet al CD)
f) Saluda amb alegria.  (remet al subjecte)
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure oracions amb complement agent.
Respostes model.
● Les bicicletes han estat aparcades pels joves.
● Les fruites han estat menjades pels adolescents.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer frases amb complements predicatius.
Respostes model.
Es va trobar perdut en aquella selva. (remet al subjecte)
Es va trobar un gos perdut per la muntanya. (remet al CD)
Després de la cursa es va sentir cansat. (remet al subjecte)
Després de la cursa va estirar els músculs cansats. (remet al CD)
Es va quedar bocabadada mirant l’espectacle de circ. (remet al subjecte)
Observava els espectadors bocabadats. (remet al CD)
Vinc esgotat del viatge a París. (remet al subjecte)
Mirava com els viatgers venien esgotats del viatge. (remet al CD)
6 En algun moment durant la nit (CCT) va tornar a arrencar el cotxe. El nivell de l’aigua
havia pujat molt (CCQ) i havia inundat la riba. Quan Peter es va despertar l’endemà al
matí (CCT), eren dalt d’un turó, des d’on es dominava la carretera (CCL). Als seus
peus (CCL), el carrer no es veia i els arbres semblaven molt curts, amb les branques
més baixes nedant en una pasta espessa de color xocolata (CCM). El seu pare estava
assegut al capó del cotxe (CCL), sota el paraigua vermell (CCL), contemplant el
paisatge. L’Archibald roncava. Suposo que al final (CCT) havia pensat que bona nit
viola. Peter va picar a la finestra (CCL).
7 a) SAdj  CCM  M’hi agrada beure la llet.

b) SPrep  CCT  Hi va acabar el concert de jazz.
c) SN/SN  CPred/CCL  Aquella noia se’n deia i hi vivia.
d) SPrep  CCM  El dependent no hi parlava quan vaig preguntar per l’oferta.
e) SPrep  CCL  En venia quan la vaig conèixer.
f) SAdj/SPrep  CPred/CCL  Els escoltes hi van arribar esgotats. / Els escoltes
hi van arribar al refugi.
g) SN  CPred  La Mireia la hi han nomenada.
h) SAdj  CPred  Aquesta camisa no s’hi fa.
i) SAdj  CPred  Aquest barri s’hi ha tornat.
8 La Carme i l’Antoni  subjecte

viatjaven meravellats per la Patagònia amb un grup de turistes americans  predicat
viatjaven  verb
meravellats  CPred
per la Patagònia  CCL
amb un grup de turistes americans  CCC

GRAMÀTICA COMPARADA _ El complement predicatiu pàgina 91
1 Criteris d’avaluació. Que demostri que sap reconèixer l'opcionalitat o obligatorietat

dels complements (en aquest cas, predicatius), tot tenint en compte si el verb exigeix la
seva presència perquè l'oració esdevingui correcta o gramatical.
Resposta model.
a. Opcional e. Opcional
b. Obligatori f. Obligatori
c. Opcional g. Obligatori
d. Obligatori h. Opcional
Esbrina
2 Criteris d’avaluació. Que demostri que s’adona que hi ha variació en l'estructura que
presenta el complement predicatiu en anglès en comparació amb una llengua
romànica com el català. Que sàpiga traduir al català les oracions i esbrinar que allò
que expressa el CPred en anglès és el resultat de l'acció, mentre que en català aquest
ja ve incorporat en el verb (veg. quadre).
Resposta model.
a) El van matar a trets.
b) Vaig blanquejar la roba.
c) Vam obrir la porta d'una puntada de peu / d'un cop de peu
Descobreix
3 Criteris d’avaluació. Que prengui consciència que un CPred en llatí podia prendre
formes diferents a la d'un SAdj, SN o SPrep. Així doncs, que comprengui que una
oració de gerundi com la de l'exemple pot equivaldre a un Complement Circumstancial
de Mode, com s'estableix a la gramàtica tradicional del català, però també es pot
plantejar com un CPred en la mesura que també expressa una circumstància del
subjecte durant el desenvolupament de l'acció.
Resposta model.
1) Es tracta d'una oració formada per un verb en forma no personal (gerundi).
2) En català és comú analitzar aquest tipus de complements com a oració
subordinada adverbial de mode. Tot i així, encara que formalment no sigui
un SAdj, SN o SPrep, es podria considerar que les oracions de gerundi com la de
l'exemple també es poden tractar com un CPred, en tant que igual que un CCM
indica una circumstància del subjecte (tapant-se els ulls) durant el
desenvolupament de l'acció (descansar).

LÈXIC _ La derivació i la composició pàgina 92
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber formar paraules derivades

Respostes model.
tall  tallat, tallada, tallar, retallar...
mort  mortal, morir, mortaldat, moribund...
negre  negror, ennegrir, negrada, negrenc...
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar els afixos.

Respostes model.
riqu/íssim  ric
pis/et  pis
absèn/cia  absent
carbo/nera  carbó
fag/eda  faig
caix/er  caixa
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber substituir les paraules per un derivat.
Respostes model.
a) Aquí sol venir a ballar la joventut del barri.
b) No va voler ni una cullerada més.
c) Telefona-li i aclariu-ho.
d) Agafa el paraigua que el cel està ennuvolat.

LLENGUA I SOCIETAT _ Les varietats diatòpiques pàgina 93
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els enunciats correctes.

Respostes model.
Geosinònim  Sinònim d’una paraula en una altra varietat diatòpica d’una mateixa
llengua.
ca/gos, moix/gat
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer el diccionari.

Activitat de cerca.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber com es denomina aquest fruit en diferents
llocs.
Resposta model.
Tomaca.
 Olot  [tumátə]
Tremp  [tomátɛ]
Alcoi  [tomáka]
Manacor  [tomátigə], [domátigə]

Respostes model.
El benasquès és un dialecte de transició propi de la Vall de Benasc, a la comarca de
l'Alta Ribagorça. Se li estimen entre 1.000 i 2.500 parlants. El benasquès és una
modalitat de transició entre la llengua aragonesa i la llengua catalana, amb l'adscripció
a l'una o l'altra llengua debatuda, i amb influències gascones.
Un dialecte de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de
la mateixa llengua o entre dues llengües diferents. Es caracteritza pel fet que s'hi
troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes
formant un feix.
 Patuès  Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en
especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa
familiar. Prové del francès, perquè amb aquest terme pretenia menysvalorar les
llengües del territori que no eren el francès. Per tant, és una denominació de
desprestigi que, per tant, només la poden utilitzar aquells que vulguin desprestigiar
algun dialecte o alguna llengua.
Feliu Ventura i Lluís Llach: «Que no s’apague la llum»  valencià / central

Enllaç
Victòria Quingles: «La balanguera»  balear

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les semblances i diferències entre

el complement circumstancial i el predicatiu.
Resposta model.
Complement circumstancial Complement predicatiu

No manté concordança Els dos són Concorda amb el
amb cap part de l’oració. complements no exigits subjecte o el CD.
Exemple → Vaig al pel verb. Exemple → En Xavi ha
gimnàs cada dimarts. quedat satisfet de
l’examen.
Es pot eliminar sense La substitució Funciona com a adjectiu
que l’oració sigui pronominal es fa amb en del subjecte o del CD i
incorrecta. i hi. com a adverbi del verb.
Exemple → Vaig al Exemple → Els animals
gimnàs. viuen feliços a la selva.
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit el text i haver fet el que es demana a
continuació.
Respostes model.
a) què  han sigut alliberats
qui  tres joves periodistes d’Olost.
com  en bon estat de salut.
quan  la setmana passada.
on  Vanuatu
per què  perquè s’ha resolt el malentès que els mantenia tancats.
b) empresonats  per convertir el substantiu en verb.
malentès  per indicar ‘mal’.
alliberats  per convertir el substantiu en verb.
sobrepès  per indicar excés.
hipertensió  per indicar excés.
c) sonora  mesos  una sola essa entre vocals.
sorda  Barcelona  c davant e o i.
d) els tres joves van ser alliberats (CAg  per la policia)

3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les normes de la essa.

Respostes model.
brasa  -s- entre vocals quan és sonora.
massís  -ss- entre vocals quan és sorda.
metzina  -tz- entre vocals per representar el so alveolar africat sonor.
comunicació  c davant de e o i amb el so de essa sorda.
saborosos  s a principi de mot quan és essa sorda, -s- entre vocals quan és sonora,
-s a final de mot quan és sorda.
estruç  s entre vocal i consonant quan és essa sorda, -ç a final de mot quan és
sorda.
4 En Bernardet era un al·lot prim i esblanqueït, que no suportava el més mínim contacte
del sol (Atr). Jo gairebé (CCQ) no (CCNeg) era conscient de la seva existència (Atr).
Era una criatura esquerpa i fugissera, que no s’allunyava una passa de la seva mare
tret de quan algú de nosaltres s’hi acostava (Atr). Llavors (CCT) s’esmunyia
silenciosament (CCM) davall la taula de la cuina, dins el rebost, dalt de la païssa o
darrere el galliner (CCL).
Com cada any en consolidar-se el bon temps (CCT), ens vàrem traslladar a Son
Galiana (CCL) a passar-hi l’estiu (CCFinalitat). Com cada any (CCT), mumara floria a
Son Galiana (CCL), sobretot els primers dies (CCT). Quan hi arribàvem (CCT), la casa
estava neta com un sol (Atr), però les criades li (CI) havien deixat la cambra dels
padrins (CD) a ella (CI), i ella hi (CCL) entrava i la (CD) netejava amb desfici, amb
tendresa, gairebé amb devoció, com si fos una capella (CCM).
a) Els complements que es poden pronominalitzar són:
En Bernardet ho era. Jo no ho era. Ho era. Llavors s’hi esmunyia silenciosament.
/ Llavors s’hi esmunyia davall la taula de la cuina, dins el rebost, dalt de la païssa
o darrera el galliner.
Com cada any en consolidar-se el bon temps, ens hi vàrem traslladar a passar-hi
l’estiu. Com cada any, mumara hi floria, sobretot els primers dies. Quan
hi arribàvem, la casa ho estava, però les criades la hi havien deixat, i ella hi
entrava i la hi netejava.
b) Pertany al balear: al·lot, païssa, mumara (lèxic) / seva (morfosintaxi)

Comprèn els textos
1 Un joc per construir textos col·lectivament.
2 Escrivint a l’espai «Deixa un comentari» del blog que s’ha creat.
3 Portar a terme una activitat literària col·lectiva i creativa.
4 Titular  Cadàver exquisit – una proposta de creació col·lectiva

Entrada  El Cadàver exquisit [...] el vi nou).
Cos  Des de la Biblioteca [...] enviats.
5 pels surrealistes  CRèg

a un altre  CRèg
al voltant de l’any 1925  CCT
el primer escrit  CD
al Quiosc d’actualitat  CCL
amb tots els textos enviats  CCM
6 Alveolar fricativa sonora [z]  exquisit, frase, casa, visualitzarà

Alveolar africada sonora [dz]  visualitzarà
Escriu
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una notícia.

Resposta model.
Èxit de participació al cadàver exquisit de l’Institut Marta Mata
Durant aquest trimestre els alumnes de l’Institut Marta Mata han pogut participar
en una redacció col·lectiva i la prova ha resultat ser tot un èxit.
La proposta sorgeix d’un joc col·lectiu que es van inventar els surrealistes en què
diferents persones confegien un text. Els participants escrivien una part del relat i el
passaven a un altre perquè el continués, sense saber el que havien escrit els altres
participants prèviament.
Han participat en la proposta alumnes de tots els cursos. L’únic que havien de fer és
passar per la biblioteca a l’hora del pati i continuar la història només veient l’últim que
s’hi havia escrit. El resultat ha estat un escrit sense cap ni peus que quedarà penjat
a la biblioteca fins a final de curs.

SOLUCIONARI UNITAT 5. LA NECESSITAT DE SABER
LA NECESSITAT DE SABER pàgina 96

plantejades.
Respostes model.
 Entendre’l i saber quin és el sentit de la nostra existència.
 La ciència que s’encarrega del coneixement, del saber, en termes genèrics.
 Qui som i qui volem ser, per exemple.
 Sí, a vegades tot és més senzill; però sense les preguntes no assoliríem
nous coneixements i no aniríem evolucionant.

Resposta model.
María Zambrano
 Va viure al segle XX (1904-1991).
 Va desenvolupar, especialment, la distinció entre idees i creences, i va estudiar la
relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia. Finalment,
es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós. Les seves
idees encara són vàlides.
 «Si s’hagués de definir la democràcia podria fer-se dient que és la societat en la
qual no només és permès, sinó exigit, ser persona.» Es pot aplicar actualment en
alguns indrets en els quals encara predominen les dictadures.
 Activitat oral.
2 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver consultat el fulletó i haver seguit els passos
indicats.
Activitat oral.
3 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver llegit la crítica, tenir opinió pròpia
i respectar la dels companys.
Activitat oral.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos periodístics d’opinió pàgines 98-101
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber conèixer la tesi, els arguments i els
contraarguments del text.
Respostes model.
La tesi és implícita, ja que l’autor confirma que el llibre electrònic substituirà el paper.
Arguments  La revolució tecnològica que vivim no té aturada; El sector del llibre
s’adaptarà a les TIC.
Contraarguments  Passar pàgines palpant és més plaent que clicant; Cal lluitar
contra la pirateria.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els editorials i les cartes
al director.
Resposta model.
Es tracta d’un editorial perquè no hi ha informació de la persona emissora del text.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber conèixer el tema i els arguments del text.
Respostes model.
Tema  Inclusió de la paraula «antaviana» en el diccionari.
Arguments per atacar la tesi ¿quin sentit tindria llegir: «una vegada, un nen que es
deia Abel es va inventar una paraula nova: “Antaviana”»?; ¿Com s’ho faria, l’Abel,
cada vegada que tornéssim a llegir el conte, per inventar-se aquesta paraula nova
i enigmàtica?
4 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la tesi i els arguments del text.
Respostes model.
a) Tesi  Blue Monday es una típica etiqueta banal contemporània
Arguments  Substitueix el santoral del calendari / Els fragments del Llibre
de l’Eclesiàstic.
b) Es tracta d’arguments d’exemplificació.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar un editorial sobre la visibilitat de les
dones en la filosofia.
Resposta model.
Dones i filosofia
Si llegim qualsevol de les edicions clàssiques d’història de la filosofia ens quedem amb
la sensació que això de la filosofia és exclusivament cosa d’homes.
En resposta a aquest greuge, Ingeborg Gleichauf ens presenta al seu llibre Vull
comprendre. Història de dones filòsofes les importants aportacions de 44 dones al llarg
d’un període de temps que va des del segle VI aC fins a l’actualitat.
Treballs com el llibre esmentat haurien de servir perquè en el futur no es torni a
escriure una història de la filosofia silenciant sistemàticament les aportacions de les
dones.
ORIOL LÓPEZ, Web Des de la Mediterrània
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el tema, el tipus de text

periodístic i les característiques pròpies d’aquest text.
Respostes model.
Tema  Cada gra de raïm de Manel Ballart
a) Es tracta d’una crítica perquè es parla d’una obra literària de la qual es fa una
valoració.
b) Hi ha judicis de valor: un fet poc habitual, individualitza, credibilitat, acurada... i hi
ha marques de la presència de l’emissor: no conec, suggereix, intueixo, hi trobo
a faltar...
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una carta al director.

Resposta model.
Ordinadors a les aules
Per tal de possibilitar un aprenentatge adaptat a les noves necessitats laborals caldria
que els alumnes disposessin d’un ordinador per persona i, en el cas d’aquells que no
se’l puguin pagar, que l’institut o el Departament d’Ensenyament els en faciliti un.
Només d’aquesta manera podem preparar alumnes per a la societat actual i fer-ho
sense discriminacions de cap tipus. Cal que tots ens mobilitzem per fer-ho realitat,
perquè si no es garanteix aquesta situació, els docents prescindiran de les noves
tecnologies i els alumnes no sortiran suficientment preparats de les aules.
CARLA RODRÍGUEZ

TALLER DE COMUNICACIÓ _ T’ha agradat? pàgines 102-103
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit la crítica i saber respondre

les preguntes plantejades.
Respostes model.
 L’últim paràgraf.
 La desídia amb què transcorre la primera part.
 Que està molt ben travada i que porta el lector cap a unes pàgines finals de pur
frenesí.
 Sí, però no sempre; principalment cal que es deixi assessorar per gent entesa
abans de treure-la al mercat. Segurament en relació amb un lector, el que més
funciona és el boca orella, deixar-se aconsellar per aquells que tenen uns gustos
similars; les crítiques no sempre s’ajusten als gustos d’un mateix.
 Sí. Sí.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una ressenya.

Resposta model.
La societat del cansament
Byung-Chul Han
Trad.: Jordi Rosique Piqué
Barcelona, Herder, 2015. 12,50 €
71 pàgines
Aquest filòsof coreà format a Alemanya, país al qual exerceix com a docent, presenta
una sèrie d’etapes per les quals ha passat la societat moderna i que han determinat el
seu tarannà. Parla d’una societat disciplinària, caracteritzada per l’imperi absolut de
l’autoritat i el càstig, corresponent a l’era de la industrialització i els primers temps del
passat segle. La succeeix la societat immunitària, determinada pels avenços mèdics
del segle XX que van eradicar epidèmies i malalties. Per últim, arriba la societat del
rendiment: un cop superades la por a l’autoritat i les sancions coercitives, i assolit un
desenvolupament farmacèutic que controla les pandèmies, la societat d’avui dia es
mou segons el paradigma del rendiment.
Una societat amb excés de positivitat. Reconec que m’ha costat copsar l’abast
d’aquest terme, del qual poden oferir-se diverses lectures i arribar-se a conclusions
que, igual que fa l’autor, m’abstinc de proposar. La societat del rendiment pateix una
indefensió neuronal que, a diferència de les malalties víriques, no es pot combatre
amb medicaments, si més no fins al present. La sobreabundància, l’excés d’estímuls
constants, el bombardeig d’informació, l’escassa capacitat de concentració o l’atenció
dispersa, la hiperactivitat, la uniformització global que anorrea la diferenciació,
l’obligació autoimposada d’estar fent sempre alguna cosa sense aturar-se, defugir el
silenci, el pànic a l’avorriment, incrementar la productivitat en els processos de treball,
optimitzar-ho tot… Aquests i altres factors, exposats de manera molt més estructurada

i raonada que aquí, desemboquen en el que l’autor anomena societat del cansament.
L’individu no actua per pròpia voluntat, sinó reaccionant de manera aïllada, apartat de
qualsevol sentiment de col·lectivitat, pressionat per la societat del consum i del
rendiment, o més ben dit autopressionat, i això li provoca un cansament perpetu.
Segons l’autor, els condicionants actuals inhibeixen els efectes beneficiosos i
necessaris de l’avorriment
i el cansament: la societat està fatigada, sense forces per aturar-se a reflexionar,
a pensar, a avorrir-se, a ser conscient del seu estat. En aquest sentit, es dona suport a
referents filosòfics de primer ordre com Nietzsche, Hegel o Benjamin, i literaris
(Bartleby) que, a la seva manera, anticipen la situació actual de la societat.
Diria que el principal encert d’aquest llibre és l’estructura discursiva aplicada per
diagnosticar la situació actual de la societat, per bé que els motius siguin prou
coneguts i ja estiguin molt explotats a les anàlisis sociològiques. Al mateix temps, però,
és la principal deficiència: com a consideració general, és una classificació ben
exposada, però l’abstracció tan genèrica que se’n fa també és l’objecció que se li pot
plantejar: sense cap intenció de fer demagògia, realment s’ha superat l’imperi de
l’autoritat i el càstig? S’han eradicat les malalties víriques? Tots els països estan lliures
d’epidèmies devastadores, en disposen de prou mitjans? Sembla donar per fet que
tota la població mundial es troba en la mateixa conjuntura sociopolítica i amb les
mateixes mancances. Tal vegada, d’aquí a uns anys, la globalització ens haurà
homogeneïtzat dintre d’uns paràmetres comuns, però encara hi ha ritmes socials i
polítics –i sobretot econòmics– prou diferenciats. Potser en el fons esperava que, a
més d’aportar una anàlisi lúcida
i generosament argumentada de la societat del cansament, n’oferís alternatives.
Suposo que la finalitat, si és que n’hi ha cap, és que cada lector prengui consciència i
decideixi quina actitud ha de mantenir com a membre de la societat del cansament.
Cal tenir present que els assaigs filosòfics no són manuals d’autoajuda.
Blog Llibres i més llibres
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un comentari.

Resposta model.
Selfies al cementiri: el retorn dels morts vivents
Totalment d’acord i, per tant, totalment recomanable la lectura de la novel·la de Maria
Carme Roca. Es tracta de morts reciclats que poden decidir si són visibles o no per als
altres, uns personatges que enganxen i que no et deixen fins que acabes la lectura o,
fins i tot més endavant. Una bona proposta a tenir en compte!
FRANCESC RODERGUES
Escolta i parla

Respostes model.
Aspecte positiu: El disc descobreix una nova cara del registre del grup.
Aspecte negatiu: A una part dels seguidors del grup no li ha agradat aquest gir cap a la
música més ortodoxa.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer una crítica.

Som un riu que sempre avança (Crítica Som riu Txarango)
El passat 18 de març, mentre molts de nosaltres cremàvem les últimes energies amb
les falles, els Txarango van alliberar a través de la xarxa el seu segon treball
discogràfic sota el joc de paraules Som riu. En poques hores van quedar col·lapsats
els servidors i, fins i tot, una pàgina com Mediafire va caure per la gran demanda de
descàrregues. És tota una fita per als Txarango que a dia de hui ja compten amb més
de 40.000 en tant sols un parell de dies, perquè després alguns dubten del potencial
de la xarxa i la cultura lliure.
En aquest treball ens presenten 14 cançons, algunes de les quals us sonaran familiars
si heu anat als últims concerts del grup com «Tant de bo», que tornen a recórrer als
temes clàssics del grup com els pobles, el carrer, el circ i, com no, l’amor. Però cal
destacar que en aquest treball els Txarango han donat un pas endavant cap al
compromís i la lluita amb cançons com «Esperança» o «Som un riu», on el grup ens
presenta lletres directes amb ritmes potents que fan que el seu missatge arribe clar als
seus oients. El grup ha madurat i ha donat forma a un missatge propi que, com ells
mateixos ens conten als vídeos de presentació del disc, ha estat un compendi de tots
els concerts i experiències dels darrers anys.
La part íntima i pròxima del grup segueix present amb temes com «El meu poble»,
on se’n recorden de les places petites i de la terra que els ha vist créixer amb ritmes
llatins que recorden als grans Dusminguet, clar referent del grup. A més, cal destacar
la gran producció musical realitzada a l’estudi Can Pardal d’Artés pel productor David
Rosell (Brams, Dept) que ha aconseguit arrodonir el so del grup i fer-lo encara més
compacte. Cada instrument es diferencia a la perfecció amb una gran presència dels
vents que fa que el nou treball del grup català siga una de les apostes més fermes
d’aquest any.
En aquest disc trobem cançons més pausades, «Governant» o la increïble «Batega»
amb una de les parts més boniques de piano que podreu escoltar, que conviden
a ballar amb la parella o a tancar els ulls i deixar-nos endur per les seues lletres.
En general, ens trobem amb un disc més reflexiu, que s’endinsa en els ritmes llatins
i cubans que s’entremesclen amb el reggae deixant de banda l’ska i els temps més
ràpids i frenètics que trobàvem a la seua primera referència discogràfica.
Les melodies i harmonies d’aquest treball tornen a demostrar la gran qualitat musical
dels Txarango que, seguint l’estela de Benvinguts al llarg viatge, ens regalen un disc
molt treballat que quasi es podria considerar una segona part del primer, una
continuació lògica de tot allò que ja ens havien ensenyat. I és ací on trobem el punt
feble d’aquest disc, algunes lletres pareixen extretes del seu primer treball, així com
melodies que són fàcilment identificables amb cançons antigues, però com diuen els
savis: «quan una cosa funciona és millor no tocar-la».
El que està clar és que aquest disc agradarà als fans de Txarango i no els deixarà
indiferents. Per contra, si esperaves un disc completament diferent pot ser que no et
sorprenga completament. Txarango es consolida en l’escena musical catalana com un
dels grups més forts i deixa clar que tenen melodies i lletres per molts anys. Ara
solament ens queda poder gaudir dels seus grans directes per ballar al ritme dels
clowns sense parar. [...] Com diuen els Txarango: «som un riu que sempre avança»,

així que no t’ho penses més: descarrega’t el seu disc i deixa’t endur pels seus ritmes!
JOAN ANDREU QUILES, Web tres deu (21/03/2014)
Reflexiona i opina
d) Sí.
e) Sí.
LECTURA _ Arribar a la saviesa pàgines 104-107
Què nópines?
Respostes model.
 Com la capacitat de saber/conèixer coses.
 Estudiant, pensant i reflexionant sobre les coses.
 Per anar evolucionant.
 Activitat oral.

història escrita i valorar altres aspectes vinculats amb la lectura.
Mira més enllà
Respostes model.
 Es juga amb l’expressió «arribar a vell» i, per tant, hi ha una identificació entre
«vell» i «saviesa», perquè la saviesa s’atribueix a les persones grans, les persones
que han pogut adquirir més coneixement perquè porten més anys i, per tant, més
experiència a l’esquena.
 Molta experiència i un punt de vista diferent del nostre, més racional.
 No, ha anat evolucionant i, per tant, canviant.

Resposta model.
a) Falsa corregida  El Donador és la persona que dona tota la seva saviesa al seu
deixeble.
b) Certa.
c) Falsa corregida  En Jonàs és escollit per rebre la saviesa del Donador.
d) Falsa corregida  En Jonàs és el Receptor.


Resposta model.
Amb els records del món sencer.

Resposta model.
La feina del Donador consisteix a transmetre la informació de què disposa, serveix per
obtenir saviesa.

Respostes model.
El d’una ocasió en què es volia augmentar la població i el Donador va aconsellar-los
que no perquè si no arribaria la fam i amb la fam la guerra.
Li pot servir per fer front a una situació similar.

Respostes model.
A. La saviesa, perquè permet donar consells.
B. Els records, el coneixement del món sencer.

Resposta model.
És un món antic basat en diferents classes socials i en diferents categories
de persones i ells són considerats savis.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les paraules.

Respostes model.
a) poble
b) més enllà de les nostres fronteres
c) deixeble
d) savi
e) dona
f) treballadors

8 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els adjectius.

Respostes model.
atroç: Terriblement cruel, inhumà.
turmentós: Que causa dolor.
honrosa: Que glorifica la persona que ho fa, ho té, etc.
Imagina i escriu
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una ressenya.

Resposta model.
L’home dels records de Lois Lowry
L'home dels records és, sense cap mena de dubte, una lectura màgica amb tots els
ingredients necessaris per fer gaudir d'una lectura increïble en molts aspectes.
La trama es desenvolupa en una comunitat a manera d'utopia on tot és perfecte;
tots diuen la veritat, la professió i parella són predeterminades i fins i tot els fills.
Jonàs, és el protagonista al costat de qui viurem una experiència traçada amb
delicadesa i una ploma excepcional. La trama, original, ens fica de ple en
l'aprenentatge de la tasca que Jonàs haurà d'assumir: la de ser el nou home dels
records.
Tot i ser un llibre molt primet, aconsegueix crear un món complet, complex i al qual no
m'ha faltat res. Potser ha estat una mica introductori (és el primer lliurament d'una
saga de tres). Però la mostra de la societat és tan detallada que arribes a sentir-te un
membre més de la comunitat.
En el llibre, i a través del seu protagonista, gaudirem d'una lectura carregada
de sentiments i amb una màgia especial entre Jonàs i el seu mestre.
El final del llibre és d'infart. Només puc dir una cosa: vull la segona entrega ja! [...]
Blog El sotano de Joan

ORTOGRAFIA _ Les consonants fricatives i africades palatals pàgines 108-109
1 a) esponja, esponges.
Derivats  esponjós, esponjament, esponjositat, esponger, espongiforme.
b) corretja, corretges.
Derivats  corretjós, corretjut, corretjam, corretgeria, corretger.
c) taronja, taronges.
Derivats  taronger, tarongerar, tarongereda, tarongina, taronjada, taronjaire,
taronjar.
2 Escrivim -tg- entre vocals quan darrere hi ha una e, i.
3 a) avantatjós ~ b) metge ~ c) xantatgista ~ d) àgil ~ e) projector ~ f) objectiu ~ g) maig.
4 ∫ Ʒ t∫ dƷ
caixa, xifra, marge, jardí, brotxa, empatx, coratge, fetge,
guix, rauxa pujar txeca, roig desitjar, natja, lletjor
5 marejar  mareig
despatxar  despatx
mitger  mig
enutjar  enuig
esquitxar  esquitx

Resposta model.
La jutgessa presidia la sessió al jutjat número 5 de Xixona. Començà parlant
severament als quatre acusats, quatre joves acusats de xantatge, els quals esperaven
sortir absolts del judici. A la paret hi havia penjat un quadre d’una balança que
representava la justícia. No se sabia la gent que hi havia a la sala.

GRAMÀTICA _ L’oració composta pàgines 110-112
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els verbs de les oracions i indicar
quines són compostes.
Respostes model.
a) M’agrada molt que nevi a l’hivern.
 composta subordinada: nexe que.
b) Vaig parlar amb en Xavi i m’ho va dir.
 composta coordinada: conjunció i.
c) Més tard passarem per casa de la Laia.
 simple.
d) El bolígraf que m’has deixat no funciona.
 composta subordinada: nexe que.
e) Estic molt contenta; avui és el meu aniversari.
 composta juxtaposada, amb valor consecutiu; sense nexe.
f) Envia-li un missatge o telefona-li.
 composta coordinada: nexe o.
g) S’ha fet tard; ja deuen haver tancat.
 composta juxtaposada, amb valor consecutiu, sense nexe.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions coordinades

i les juxtaposades.
Respostes model.
De nit escrivia històries de gent senzilla i parlava amb el gat. (coordinada)
Caius era un felí de fumeral; un pòtol voltateulades [avesat a viure al dia i a esquivar
el cop de pedra]. (juxtaposada, que té dins una coordinada)
Això l’havia fet molt comprensiu i es passava hores escoltant les cabòries. (coordinada)
 També li agradava roncar al sol i roncar a l’ombra. (coordinada). Així era feliç;
no necessitava res més per ser-ho. (juxtaposada); per què havia de fer gens
d’esforç si tot li ho donaven fet? (subordinada)
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions coordinades i saber-
ne localitzar el nexe.
Respostes model.
Ja no culpava la gent pel que havien fet, sinó que vaig començar a mirar els actes de
les persones com a vivències que formaven part del seu propi aprenentatge.
(adversativa) i que, per tant, tots teníem el dret d’equivocar-nos i de rectificar. (il·lativa)
Vaig entendre que tot el que m’havia passat fins llavors m’havia preparat per afrontar
cada un dels reptes presents i futurs, i que havia de continuar plantant cara a les
demandes de la vida (copulativa), tot i saber que no sempre seria un camí de roses.
(adversativa en relació amb l’anterior copulativa)

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer oracions coordinades.

Respostes model.
a) L’un és dretà, l’altre esquerrà. (distributiva)
b) La trama del llibre no el va enganxar, tanmateix volia acabar-lo. (adversativa)
c) No li agrada cap programa de la tele; en altres paraules: no veu la tele. (explicativa)
d) Anirem a sopar al restaurant italià del carrer Gran, excepte que no vulguis pizza o
pasta. (adversativa)
e) M’ho has manat de mala manera; per tant, no ho faré. (il·lativa)
f) Llegia àvidament aquell llibre de poesia i, fins i tot, se sabia de memòria les 30
primeres poesies. (continuativa)
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer oracions coordinades.

Respostes model.
Els músics tocaven al parc i el públic escoltava atent. (copulativa)
Què t’agrada més com sona, la guitarra elèctrica o el violí? (disjuntiva)
Ara tocaven tots harmoniosament, ara el saxofonista feia un solo. (distributiva)
La banda tocava a l’uníson, però el saxofonista de vegades desafinava. (adversativa)
Els músics tocaven al parc, és a dir, feien el concert a l’aire lliure. (explicativa)
El concert es feia al parc, per tant era d’entrada gratuïta. (il·lativa)
El concert va durar una hora i, fins i tot, van tocar alguna peça més a petició del públic.
(continuativa)
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer l’oració juxtaposada.

Respostes model.
El text A és el que conté una oració juxtaposada: «Em sentia com posseït i no podia
fer res per evitar-ho; del matí fins a la nit no feia res més que pensar en alfils i
peons…»
El punt i coma marca la juxtaposició, però les oracions que uneix tenen una relació
il·lativa, ja que la primera condueix a una conseqüència. Es podria reescriure com:
«Em sentia com posseït… i, per això, del matí fins a la nit no feia més que pensar en
alfils i peons…»
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber transformar les oracions juxtaposades

en coordinades.
Respostes model.
a) L’he acompanyat avui, però demà m’acompanyarà ell. (adversativa)
b) Tens ganes de veure l’àvia; per tant, vine a visitar-la. (il·lativa)

c) No dirà res; o sigui, té molta vergonya. (explicativa)
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber completar les oracions per formar oracions
juxtaposades.
Respostes model.
A. Avui he d’estudiar molt; demà tinc un examen.
B. Soparà fora de casa, ja m’ha avisat.
C. Es quedarà a casa; demà s’ha de despertar molt d’hora.
GRAMÀTICA COMPARADA _ La juxtaposició pàgina 113
1 Criteris d’avaluació. Que demostri entendre els diferents tipus de composició

oracional i ser capaç d’abstreure’n i esquematitzar-ne l’estructura lògica i sintàctica.
Resposta model.
a. Subordinació b. Coordinació
► ;
:
2 Criteris d’avaluació. Que demostri entendre la composició per juxtaposició i els

diferents valors lògics (de coordinació i subordinació) que poden tenir les oracions
juxtaposades.
Resposta model.
1. Agafa el paraigua [:/;] plou molt.
2. Aquesta nit no he dormit gaire [;/:] necessito descansar.
3. Vam anar al cinema [:/;] la pel·lícula ja havia començat.
4. És una persona molt activa: treballa, estudia, fa esport i llegeix molt.
a) Es pot capgirar l’ordre de les oracions en els casos 2, 4 i 5:
2. Necessito descansar [:/;] aquesta nit no he dormit gaire.
4. Treballa, estudia, fa esport i llegeix molt [:/;] és una persona molt activa.
5. Plou molt [:/;] agafa el paraigua.

b) 1. Juxtaposició amb valor de coordinació il·lativa o consecutiva:

Plou molt, per tant, agafa el paraigua.
2. Juxtaposició amb valor de coordinació il·lativa o consecutiva:
Aquesta nit no he dormit gaire, així que necessito descansar.
3. Juxtaposició amb valor de coordinació adversativa:
Vam anar al cinema però la pel·lícula ja havia començat.
4. Juxtaposició amb valor de subordinació causal:
És una persona molt activa perquè treballa, estudia, fa esport i llegeix molt.
Esbrina
Criteris d’avaluació. Que s’adoni i esbrini les múltiples funcions d’alguns nexes
3 coordinants del català. Que s’adoni de la diversitat en les llengües del món pel que fa
a l’existència i la distribució dels nexes.
Resposta model.
a) En la primera filera de la taula, el nexe i uneix dos sintagmes nominals: el gos i el
gat. En la segona filera el nexe uneix dues oracions, formant, així, una oració
composta per coordinació copulativa. En català i en anglès el nexe és el mateix en
els dos casos. En català i i en anglès and. En canvi, en dagbani, quan es
coordinen dos sintagmes nominals, fan servir el nexe mini i quan es coordinen
dues oracions fan servir el nexe ka.
b) El nexe coordinant copulatiu ni.
El nexe coordinant disjuntiu o.
Descobreix
4 Criteris d’avaluació. Que s’adoni de la diversitat de les llengües del món pel que fa
a l’existència i l’ús de la juxtaposició (un recurs que algunes llengües fan servir molt
més que altres) i a la distribució dels nexes (coordinants i subordinants) .
Resposta model.
a) Aprenen marroquí i quan fan tercer tenen francès.
Ella salta i ell l’agafa.
M’agrada el restaurant d’aquí perquè hi ha tres plats al menú.
b) Els exemples que podrien ser oracions compostes per juxtaposició en català són
el primer (Aprenen marroquí; quan fan tercer tenen francès) i el segon (Ella salta;
ell l’agafa). El tercer exemple no podria ser en cap cas una oració composta per
juxtaposició en català.
Recomanacions didàctiques. L’exercici ha estat concebut per percebre i analitzar
l’error en l’aprenentatge d’una llengua com un fet positiu, en què l’aprenent, quan erra,
moltes vegades mostra trets de la seva pròpia llengua. Alhora, aquests trets poden
tenir correlació amb el que podem veure en català.


LÈXIC _ Procediments de creació lèxica: la parasíntesi i l’habilitació pàgina 114
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els mecanismes de creació lèxica.

Respostes model.
A. adhesiu  habilitació (d’adjectiu a nom).
B. motocicleta  compost format per: moto+cicl-eta (nom + nom).
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer el significat de cada paraula.

Respostes model.
a) enraonar  Parlar alternativament dues o més persones entre elles.
raonar  Fer ús de la raó; pensar.
Han estat enraonant tota la nit i no m’han deixat dormir.
Cal que ho raonis bé abans de prendre una decisió.
b) anomenar  Donar nom (a algú o a alguna cosa).
nomenar  Designar algú per a un càrrec, una funció.
No m’agrada que l’anomenis d’aquesta manera, fes el favor d’anomenar-lo pel
seu nom.
L’han nomenat president de l’associació.
c) aviciar-se  Contreure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. /
viciar: Fer tornar viciós algú.
S’ha aviciat a fumar!
Els seus pares el vicien amb el seu comportament tan tolerant.
d) abaixar  Fer descendir a un nivell més baix.
baixar: Anar de dalt a baix, d'un punt a un altre de situat en un nivell més baix;
davallar.
Abaixa el volum de la música, sisplau!
Baixa les escales de dues en dues, qualsevol dia d’aquests caurà!
e) encorbar  Esdevenir corb.
corbar: Fer corba (una cosa).
Amb l’edat s’ha encorbat.
Fes una línia corba després de la línia recta.
f) espolsar  Netejar de pols alguna cosa, especialment fregant-la o donant-li cops.
polsar: Prémer, pitjar, especialment amb els dits.
Has d’espolsar tots els llibres.
No polsis més el timbre, ja et deuen haver sentit!

3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber la categoria lèxica de cada paraula i saber
fer-ne una oració amb la paraula habilitada com a substantiu.
Respostes model.
cantant (adjectiu). El cantant no aconseguia entonar bé aquella cançó tan difícil.
(substantiu)
audiovisual (adjectiu). Els audiovisuals de producció pròpia són d’excel·lent qualitat.
(substantiu)
somriure (verb). Té un somriure preciós. (substantiu)
danone (substantiu propi). Prefereixo un flam, no treguis danones que no en vull.
(substantiu comú)
remuntada (participi). L’equip local de futbol va aconseguir una remuntada històrica
i es va classificar per a la final. (substantiu)
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar les paraules habilitades com
a substantius i un mot parasintètic.
Respostes model.
la meva Mont Blanc  habilitació  adjectiu > substantiu
comandament  parasíntesi  co-mand-ament
un boig  habilitació  adjectiu > substantiu
aquell bromista  habilitació  adjectiu > substantiu

LLENGUA I SOCIETAT _ Les varietats diacròniques o històriques pàgina 115
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber què són les varietats diacròniques
o històriques.
Respostes model.
a) Les varietats diastràtiques de la llengua es relacionen directament amb el parlant
i les seves condicions personals (creences, procedència social, etc.).
d) La variació diacrònica i la variació diastràtica es donen en totes les llengües.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber quin tipus de variació hi ha en aquests

textos.
Resposta model.
La variació que s’observa en aquests textos és diacrònica.
Text A Text B
lo el
no s convé no era convenient
malvolença poca estima
car perquè ja que
s’han es tenien es tenien
torbar pertorbar
 L’avantatge principal és poder fer el text comprensible a tothom. L’inconvenient

principal és perdre la riquesa (en diferents sentits) del text originari.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri ser capaç de reescriure el text en català actual.
Resposta model.
Senyor, en primer lloc, et prego i et suplico que em vulguis escoltar tranquil·lament,
i que allò que jo et diré, encara que greu, no t’inciti a fer alguna cosa sense pensar,
medita-ho i pensa en el teu honor, la qual cosa a vegades t’és difícil, abans de fer res.

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions coordinades.

Resposta model.
copulatives i, ni Vine i gaudeix del dinar.

disjuntives o, o bé Anem de viatge o ens quedem
a casa?
Oracions coordinades
distributives ara... ara, l’un... l’altre, L’un volia estudiar Medicina,

etc. l’altre volia treballar de mecànic.
adversatives però, mentre que, etc. Els precedents no eren bons,
però va ser capaç de resoldre els
problemes.
explicatives és a dir, o sigui, en És un text argumentatiu, o sigui,
altres paraules, etc. es defensa una opinió.
il·latives per tant, per consegüent, S’han preparat l’examen, per
etc. tant, és probable que aprovin.
continuatives a més, i fins i tot, així Van renovar la casa i, fins i tot,
mateix, etc van canviar els electrodomèstics.
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit i entès el text, i saber resoldre les
preguntes plantejades.
Respostes model.
a) Es tracta d’una crítica, és a dir, d’un article on s’ofereix una valoració argumentada
d’un esdeveniment cultural o artístic. En aquest cas, d’un disc.
b) Hi ha més elements valoratius, com correspon a un text crític.
Elements informatius  Ferran Palau és membre del grup Anímic; Santa ferida és
el nou disc de Ferran Palau.
Elements valoratius  és un artista amb talent; el nou disc és una col·lecció de
cançons acurades i magnètiques; de vegades el resultat del nou disc és
recargolat; una vegada escoltes les cançons, t’atrapen.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions coordinades adversatives,

copulatives i continuatives.
Respostes model.
Coordinada adversativa  «Però un cop t’atrapen, les duus enganxades [...].»
Coordinada copulativa  «I tot i que aquest nou disc està més vestit que L’aigua del
rierol, no és el cas.»
Coordinada continuativa  «Fins i tot en els passatges més aspres.»

4 Fricatives Africades
Sonores justifica, arranjament, conjunt passatges
Sordes Xavier, enganxades fraseig
5 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents tipus de variació lingüística.
Resposta model.
S’hi observa una variació diacrònica o històrica.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la parasíntesi.

Respostes model.
as/segur/ar ~ es/brav/ar ~ es/grogu/eir ~ en/tel/ar
Totes estan formades per parasíntesi perquè s’hi ha afegit simultàniament un prefix
i un sufix.
Comprèn els textos
1 ● Perquè això contribueix a aconseguir la igualtat.

● Perquè la visió femenina complementa l’experiència audiovisual.
2 Denunciar el foment de l’èxit sense esforç.
3 L’èxit només s’aconsegueix amb treball constant.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar oracions atributives i saber-hi

indicar el sintagma que fa funció d’atribut.
Respostes model.
…molts premiats han sigut dones…
L’èxit a qualsevol preu és un valor en alça…
…estàs tan perdut com la gota d’aigua…
5 premiats  d’adjectiu passa a substantiu.

docents  d’adjectiu passa a substantiu.
responsables  d’adjectiu passa a substantiu.

6 M’ha arribat la carta; el paquet, encara no. (coordinació)

L’Arnau sí que hi va assistir: volia veure-la. (subordinació)
Hem de parlar cara a cara; cal arribar a un acord. (subordinació)
No assistiren al concert; no aparegueren pel sopar. (coordinació)
7 i, per tant  il·lativa ~ o ... o  disjuntiva ~ ni  copulativa
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar les comparacions.

Respostes model.
Primer paràgraf: «tan perdut com la gota d’aigua que s’escapoleix del tambor
de la rentadora». Es refereix al fet que estàs molt perdut, que és una situació
impossible d’aconseguir en el futur.
Segon paràgraf: «la gent et mira compassivament com si la teva pròxima parada fos
una foguera en flames», o sigui, compassivament, sentint llàstima de tu. «O puges
ràpid com l’escuma de mar, o estàs mort», és a dir, que es tracta d’obtenir l’èxit molt
ràpid.
Escriu
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una carta al director.

Resposta model.
Per a què serveix la filosofia?
Emprem la paraula «filosofia» en diferents contextos. En el seu origen designa
el coneixement racional, enfront de les simples opinions, creences, supersticions...
El mot s'atribueix a Pitàgores que, no volent anomenar-se «savi», va preferir ser
qualificat com a «amant de la saviesa», és a dir, «filòsof». El saber racional a Occident
s'inicia a les colònies gregues al segle VI aC i, pràcticament des d'aleshores, ha estat
present als plans d'estudi de les diferents civilitzacions i cultures d'arreu.
La nostra ciència va anar sorgint des de fa cinc-cents anys a partir de la filosofia,
distingint-se'n progressivament com a coneixement particular i especialitzat, amb un
caràcter i mètode matematicoexperimental, però sempre racional. Molts científics –
Newton mateix– es consideraven, i es consideren, filòsofs.
En el pla d'estudis la filosofia té un paper integrador respecte a la resta de
coneixements, ofereix elements clau per comprendre les manifestacions
tecnocientífiques i també eticopolítiques del nostre món, i acosta els joves a la reflexió
i a l'empatia amb la cultura i la història de les idees. Actualment és una àrea sotmesa
a una pressió i persecució irracionals: se n'ha reduït en la dotació horària, volent-la fer
una maria, i se l'arracona en els projectes pedagògics del Departament d'Educació.
Per aquest motiu moltes persones, conscients d'aquest disbarat que s'està duent
a terme, s'han adherit al Manifest d'Igualada (blocs.xtec.cat/sphn), on se'n reivindica la
importància i s'hi proposen solucions. L'evident confusió educativa del nostre país no
ha de silenciar les errades de la conselleria. El dissabte 10 d'abril, al matí, a la
Biblioteca Central d'Igualada hi ha convocada una concentració –amb lectura pública
de textos filosòfics– per demanar que se salvi l'ensenyament de la filosofia
a secundària. La necessitem. Tots ens hi podem implicar.
XAVIER SERRA, El Punt Avui (3/4/2010)


SOLUCIONARI UNITAT 6. FEM SALUT
FEM SALUT pàgina 118
Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes

plantejades.
Respostes model.
 Suc de taronja natural i flauta de fuet de Vic.
 Completa, variada i tradicional.
 Normalment sí. Crec que és cert perquè menjar bé és una manera de cuidar-se.

Activitat audiovisual.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar les possibles opinions

a fer i tenir imaginació i creativitat.
Activitat oral.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar les possibles opinions

a fer i tenir imaginació i creativitat.
Resposta model.
Web KAIZEN SALUD

Activitat audiovisual.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos publicitaris pàgines 120-123
1 a) A. Bordegassos de Vilanova; B. Can Torreta; C. Generalitat de Catalunya.

b) A. Informativa; B. Comercial; C. Conscienciadora.
c) A. Públic jove o adult desenfadat de qualsevol categoria social de Vilanova.
Utilitzen una imatge d’un plat que desperta l’interès i la curiositat sobretot a aquest
públic; d’altra banda, el cartell es devia distribuir només per Vilanova.
B. Clients de Can Torreta, sobretot parelles joves o adolescents que ja viuen sols i
que, per tant, tenen un poder adquisitiu intermedi; els dibuixos que s’hi utilitzen
demostren que no es pretén atreure persones grans, per exemple; d’altra banda,
el cartell es devia repartir als establiments Can Torreta
C. Qualsevol tipus de públic, a partir dels 16-18 anys, per això la imatge és més
sòbria (més adreçada als adults) però es tracta d’un dibuix (més adreçat al públic
jove).
d) Sí. El que potser em crida més l’atenció és el de l’aleta (A), perquè t’incita a
descobrir què és realment una aleta i recorda al famós quadre: Ceci n’est pas une
pipe de Magritte.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents recursos.

Respostes model.
a) onomatopeia ~ b) apariat ~ c) personificació
d) interrogació retòrica ~ e) metàfora ~ f) metàfora
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver realitzat els passos indicats.

Respostes model.
Emissor: United Nations / Receptor: la població en general, sobretot la masculina /

Finalitat: Combatre o denunciar la violència de gènere

Emissor: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball / Receptor: empresaris /

Finalitat: Evitar els accidents laborals
Emissor: Ajuntament de Londres, Transport de Londres / Receptor: la població en

general / Finalitat: evitar els accidents viaris

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat els cartells.

Respostes model.
A través de la xarxa.
El mateix cartell s’ofereix amb diferents imatges de fons i diferent contingut informatiu,
d’aquesta manera és més fàcil captar l’atenció del públic potencial; s’ofereix molta
importància a la imatge real del lloc al qual fa referència com a fórmula de captar
l’atenció, tenint en compte que les pantalles ofereixen gran qualitat cromàtica; etc.
 El primer s’adreça al públic jove, el segon al públic adult.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els productes i eslògans del guió.
Resposta model.
Una floristeria («Floristeria Aliaga. Flors naturals a preus espectaculars»)
i un restaurant («Salons Empar. Ambient agradable per menjar com un maharajà»).
6 Criteris d’avaluació. Que demostri haver valorat el text.

Resposta model.
És cert, la publicitat exerceix molta importància en el nostre dia a dia.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat els anuncis.

Respostes model.
Plantes oblidades  En relació amb els aspectes lingüístics, hi ha una sintaxi senzilla
(el text que apareix és l’estrictament necessari per informar sobre les jornades). Quant
al codi no lingüístic, els recursos visuals es limiten a una taula parada amb un manat
de fulles dins d’un plat; la tipografia de les lletres sembla ser la mateixa, però en canvia
el cos i el color (blanc o negre).
Trufa  En relació amb els aspectes lingüístics, hi ha una sintaxi senzilla (el text que
apareix és l’estrictament necessari per informar sobre les jornades). Quant al codi no
lingüístic, els recursos visuals són austers (fotografia de trufes i presència del color
negre al fons de l’anunci); en canvi, hi ha diferents tipus de tipografia per destacar el
text i utilitza un cos de lletra més gran per a la paraula trufa, que és la protagonista de
les jornades.
Jornades Gastronòmiques  «Tasta els calçots»: En relació amb els aspectes
lingüístics, hi ha una sintaxi senzilla (el text que apareix és l’estrictament necessari per
informar sobre les jornades, incloent la informació dels establiments que hi participen).
Quant al codi no lingüístic, els recursos visuals es limiten a un manat de calçots i poca
cosa més; en canvi, hi ha diferents tipus de tipografia per destacar el text
i també s’utilitzen cossos de lletra i colors diferents.
En els tres anuncis, hi predomina la funció referencial o informativa, ja que pretenen
informar sobre la 1a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, les XIII Jornades
Gastronòmiques de la Trufa o les Jornades Gastronòmiques: «Tasta els calçots».


Activitat artística.
TALLER DE COMUNICACIÓ _ Informar per convèncer pàgines 124-125
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat el fullet.

Respostes model.
A les peixateries.
 Imperatius  consumiu, netegeu, traieu, congeleu, cuineu; s’utilitzen per implicar
una acció que es pretén que facin els consumidors.
Present  podem, es recomana, és; s’utilitza per indicar que és una situació actual.
Infinitius  matar, netejar, treure, sotmetre, prevenir, cuinar; s’utilitzen per
remarcar les accions que cal fer.
Nominalitzacions  elaboració, preparació, prevenció; s’utilitzen per remarcar les
accions que cal fer.
El fullet inclou un apartat que segueix la tipologia instructiva per netejar el peix
i prevenir l’anisakiosi, per això fa servir imperatius i verbs en present, per conferir
al text un valor atemporal.
 Els fullets informatius permeten a l’anunciant donar més detalls sobre la idoneïtat
del producte, el servei o el comportament que promou. Per als consumidors, els
fullets informatius tenen l’avantatge que permeten conèixer allò anunciat amb molta
més profunditat.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber elaborar un fullet informatiu.

Activitat artística. Resposta model.
La gastronomia del Penedès
A taula, acompanyant els vins i caves penedesencs, també hi ha lloc per a una rica
i gustosa gastronomia autòctona. La cuina més tradicional és la de l’aviram, sota el
regnat dels ànecs muts i els galls de raça Penedès. La comarca de l'Alt Penedès
sempre ha tractat amb molta cura el seu aviram, amb una criança acurada i una bona
alimentació natural. No en va, els ous penedesencs eren considerats els més cars de
Catalunya i encara avui es manté la Fira del Gall de Vilafranca. Els restaurants no
obliden la bona cuina d’aviram, en una carta en què també hi pot haver plats més de
temporada, com el xató, també típic de les comarques del Baix Penedès i el Garraf.
També típiques de la comarca del Baix Penedès són les coques enramades,
decorades amb productes de l'horta penedesenca, carn o peix.
No podem oblidar tampoc la rebosteria tradicional, començant per les coques dolces
de Vilafranca, els gelidencs de Gelida, les coques de les Viudes o els Noiets de Sant
Sadurní i els Carquinyolis de Sant Quintí o de Torrelles de Foix, els bufats del Baix

Penedès, les orelletes del Vendrell i d’altres especialitats acreditades per diverses
pastisseries, a més de les propostes específiques dels mestres xocolaters.
Web enoturisme Penedès (adaptació)
Escolta i parla
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar l’emissor i el perfil del receptor
a qui s’adreça la falca publicitària.
Resposta model.
L’emissor és el centre de dietètica La Pomera. El perfil de receptor a qui s’adreça
és el de persones que necessiten un assessorament nutricional.
4 Criteris d’avaluació. Que demostrin saber redactar el guió d’una falca publicitària.
–Mmmm!!!! Quin entrepà més bo!
–És clar, és oli de les Garrigues.
–Garrigues?
Si també t’has quedat igual, descarrega’t la nova app TURISME GARRIGUENC.
Descobriràs un ampli món d’una comarca de secà on podràs gaudir de les seves rutes,
dels seus llocs d’interès, conèixer les seves especialitats, saber on allotjar-te si estàs
planejant anar-hi i un munt de coses més. A què esperes?
Web Entiness productions , «Creació de la falca publicitària» (adaptació)
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat sobre els canvis a fer al cartell
per adreçar-lo a un públic jove.
Respostes model.
Hi hauria d’haver més color o hi haurien d’aparèixer joves. La informació relativa al
«Sabies que?» hauria de contenir dades referides a joves i, en general, la tipologia de
lletra hauria de ser més atractiva per al jovent, no tan seriosa com la que hi ha ara.


Reflexiona i opina
f) Sí.
g) Informativa.
LECTURA _ L’engranatge del cos pàgines 126-129

Què nópines?
Criteris d’avaluació. Que sàpiga donar la seva opinió i que aprengui a respectar
els torns de parla en un debat amb els companys.
Respostes model.
 Si ens alimentem bé, en el futur no patirem tantes malalties.
 Activitat oral.

Mira més enllà
la història escrita i valorar el que es pregunta.

Respostes model.
 Representen els nostres òrgans, el nostre cos. Els fa funcionar una taronja, o sigui
els aliments, perquè els aliments és allò que necessitem per viure, créixer, trobar-nos
bé...
 Intento que no m’afecti excessivament, però la pressió és molt forta.

Respostes model.
a) La importància d’alimentar-se correctament i la necessitat d’aportar a l’organisme
vitamines i minerals.
Tot i que els problemes que podem patir si no introduïm les vitamines i minerals
necessaris en la nostra alimentació s’esmenten en el text, l’autora no tracta
detalladament els símptomes derivats de la falta d’aquests nutrients.

Resposta model.
Il·lustració C. La fruita pot compensar la falta d’ingesta de verdura perquè té nutrients
molt semblants.


Respostes model.
Es manifesta en la falta d’elasticitat de la pell.
Podem recuperar-ne els nivells si mengem tomàquets i pebrots, ja que es tracta de
dues fonts de vitamina C.

Respostes model.
a) Són estables. Liposolubles
b) Es fan malbé amb facilitat. Hidrosolubles
c) Els dipòsits són grans. Liposolubles
d) És fàcil tenir-ne carències. Hidrosolubles
e) Els dipòsits són petits. Hidrosolubles
f) És difícil tenir-ne carències. Liposolubles
 1) A – Liposoluble 2) B - Hidrosoluble
3) C – Hidrosoluble 4) D – Liposoluble
5) E – Liposoluble 6) K - Liposoluble

Resposta model.
L’estrès fa minvar la nostra salut física i mental a poc a poc. Quan patim molt d’estrès,
el consum de vitamines B i C s’incrementa (el nostre organisme consumeix més
quantitat d’aquestes vitamines); per tant, acostumen a aparèixer símptomes
de deficiència i la nostra salut se’n ressent.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir opinió pròpia.

Resposta model.
Sí, perquè si mengem adequadament i ens preocupem per mantenir-nos ben
alimentats, el benestar consegüent no només ens afectarà positivament a nosaltres,
sinó que també tindrà un efecte positiu sobre la resta de persones amb qui estem.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les definicions i els conceptes.
Respostes model.
a) Vitamina; b) Símptoma; c) Àpat
La caiguda del cabell és un símptoma de falta de vitamines, però he preparat un bon
àpat per començar a combatre-la.


Resposta model.
Per què cal aconseguir que la dieta sigui equilibrada i variada
L'alimentació és equilibrada quan la dieta cobreix les necessitats diàries individuals de
nutrients i d'energia. Per tant, és una alimentació sense carències nutritives i aquest
perfil de dieta és el que s'associa a un millor estat de salut.
Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporti tots els nutrients que el nostre
organisme necessita. Per això, l'alimentació és equilibrada quan la ingesta diària inclou
productes de tots els grups alimentaris, segons la freqüència que s'exposa en la
piràmide dels aliments.
Així, l'alimentació equilibrada es basa en tres principis bàsics:
1. Cobrir les necessitats energètiques de l'organisme
2. Aportar els requeriments nutricionals necessaris
3. Incloure aliments de tots els grups alimentaris
Els aliments que estan dins de cada grup són equivalents i, intercanviant-los,
permetran que la dieta sigui variada. Si l'alimentació és variada, la vitamina, el mineral
o la proteïna que falti en algun aliment, ens l'aportarà un altre i així, podrem aconseguir
l'equilibri nutricional necessari.
Per assolir aquest equilibri nutricional, és molt important no saltar-se cap àpat i fer una
distribució adequada de l'energia i dels aliments ingerits en cada menjar. Es recomana
repartir-los de la manera següent:
25% a l'esmorzar (si pot ser en dos àpats, en llevar-se (20%) i a mig matí (5%)), 35%
al dinar, 15% al berenar, i 25% al sopar.
Una alimentació saludable no vol dir necessàriament una dieta avorrida o monòtona ni
a base de productes especials i bàsicament cars, com poden ser productes light o els
aliments ecològics; tot al contrari, una alimentació saludable ha de ser:
Equilibrada: adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o
vegetal. Cap aliment per si sol pot considerar-se beneficiós o perjudicial per a la salut.
És la freqüència amb la qual estigui present en l'alimentació diària i la seva
composició, el que definirà un perfil més o menys saludable.
Variada: tant en aliments com en tècniques de preparació.
Moderada: cal adequar la quantitat de les racions a l'edat i a les necessitats individuals
(ni carències, ni excessos).
Satisfactòria: el plaer de menjar bé. Cal aconseguir combinar el caràcter saludable de
l'alimentació i gaudir del menjar.
L'alimentació mediterrània constitueix un model alimentari que reuneix totes aquestes
característiques, i per això ha estat científicament reconeguda com una de les
maneres d'alimentar-se més saludables del món.
Web Universitat Pompeu Fabra (adaptació)


Resposta model.
 Hi ha una sèrie d'indicadors conductuals de risc com són:
 Inici de restriccions alimentàries no justificades.
 Canvis bruscos d'humor i de l'estat d'ànim.
 Excuses per no menjar a casa.
 Intents per menjar sola quan està a casa.
 Increment exagerat per l'interès de la seva imatge corporal i el seu pes,
i inici d'activitats excessives.
 Augment en el control i vigilància en relació al pes.
 Augment de l'auto-observació a través del mirall, prendre mesures corporals,
comprovació de cintura, etc.
 Sospita de vòmit i queixes de malestar físic després dels àpats.
 Visites recurrents al lavabo immediatament després dels àpats.
 Callositats a les mans.
 Pèrdua brusca de pes no justificada o detenció del creixement normal.
 Increment de l'aïllament social i en l'ambient familiar.
En primer lloc, no obtenir una conclusió precipitada. És convenient observar durant
un temps la conducta que preocupa i no deixar-se portar per l'angoixa.
.Si la conducta observada persisteix, consulteu a professionals especialitzats.
.Tractar el tema amb tranquil·litat i sense pressions en el medi familiar.
.Confiar i seguir les directrius de l'especialista. És convenient transmetre i fer saber
als pares que la malaltia no és conseqüència dels errors educatius, desculpabilitzar-
los i ajudar-los a acceptar el diagnòstic ja que aquests són una peça clau en el
procés del tractament.
.Si bé inicialment podria semblar poc convenient fer una consulta precipitada, això
no és cert, i no hem de relativitzar el problema, ja que l'experiència ens demostra
que la intervenció primerenca és un factor que afavoreix un millor pronòstic.
.És molt important destacar que un bon diagnòstic és primordial per afrontar la
problemàtica de forma satisfactòria i evitar actituds i intervencions (en tots els
àmbits) que dificultin una adequada evolució. Per això cal que el professional que
intervingui realitzi un bon diagnòstic diferencial.
Blog Transtorns alimentaris

ORTOGRAFIA _ L’apòstrof pàgines 130-131
1 l’oficina ~ l’endemà ~ l’objecte ~ l’estrès ~ d’hortalisses ~ d’elasticitat
Article masculí Article femení Preposició de

L’endemà, l’objecte, L’oficina D’hortalisses, d’elasticitat
l’estrès
L’article el s’apostrofa L’article la s’apostrofa La preposició de
sempre davant d’una sempre davant d’una s’apostrofa sempre
paraula que comença per paraula que comença per davant d’una paraula que
vocal o h + vocal. vocal o h + vocal, a no ser comença per vocal o h +
que la paraula comenci vocal.
per i/u o hi/hu àtones.
2 a) La universitària de l’11a planta s’havia criat a l’Índia.

b) Quan treballava per a l’ONU visità algunes ciutats d’Israel i d’Ucraïna.
c) L’única cosa que us demano és que estigueu l’una i l’altra aquí a la una en punt.
d) Has de visitar l’Speakers’ Corner i el monument de Stonehenge.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber trobar els substantius i saber-los escriure
amb l’article corresponent.
Respostes model.
 A. La sessió d’hipnosi va funcionar: vaig imaginar que era una hiena i vam riure
d’allò més.
B. La hivernació de molts mamífers és habitual en zones que experimenten una
temperatura molt baixa a l’hivern.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber utilitzar correctament els pronoms febles
i tenir imaginació i creativitat.
Resposta model.
–Ja l’has avisat que hi arribaràs tard?
–Ups, encara no l’he avisat. M’agradaria fer-ho cara a cara i no enviant-li
un WhatsApp, perquè sé que s’ho pot prendre malament.
–Dona, si és per anar al metge.
–Sí, però és la seva festa d’aniversari i ja saps que és molt sentida!
–Bé, doncs quan acabem de fer la ruta passa per casa seva i li ho comentes.
–Sí, això és el que pensava fer. Però no sé si serà a casa, llavors.
–A mi no m’ha comentat que hagi de fer res, avui al matí.
–A veure si la hi trobo, doncs!

GRAMÀTICA _ La subordinació pàgines 132-134
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar les oracions subordinades.

Respostes model.
a) L’has de col·locar com es veu en el dibuix. (sub. adverbial de manera)
b) Avui vull que arribis aviat a l’institut. (sub. Substantiva completiva)
c) He vist la noia que viu al costat de casa teva. (sub. adjectiva especificativa)
d) Sortirem a passejar encara que estigui núvol. (sub. d’implicació lògica
concessiva)
e) Ho parlarem mentre ens prenem un refresc. (sub. adverbial de temps)
f) Per fi he trobat el que buscava. (sub. substantiva de relatiu)
g) Sempre faig una mica tard quan plou. (sub. adverbial de temps)
h) Aquesta és la pel·lícula que veurem dissabte. (sub. adjectiva especificativa)
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber substituir les oracions subordinades

substantives, adjectives i adverbials.
Respostes model.
a) L’has de col·locar com es veu en el dibuix. (subordinada adverbial de manera) 
L’has de col·locar així.
b) Avui vull que arribis aviat a l’institut. (subordinada substantiva completiva)  Avui
vull la puntualitat en el treball.
c) He vist la noia que viu al costat de casa teva. (subordinada adjectiva
especificativa)  He vist la noia veïna teva.
d) Ho parlarem mentre ens prenem un refresc. (subordinada adverbial de temps) 
Ho parlarem aleshores.
e) Per fi he trobat el que buscava. (subordinada substantiva de relatiu)  Per fi he
trobat això (les coses que buscava)
f) Sempre faig una mica tard quan plou. (subordinada adverbial de temps) 
Sempre faig una mica tard en aquesta situació.
g) Aquesta és la pel·lícula que veurem dissabte. (subordinada adjectiva
especificativa)  Aquesta és la pel·lícula esperada.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure oracions subordinades substantives,

adjectives i adverbials.
Resposta model.
La noia vol alguna cosa per menjar que sigui ben bona (oració subordinada adjectiva).
La dependenta li diu que tot és molt bo i saborós (oració subordinada substantiva).
Quan la noia s’hagi decidit (oració subordinada adverbial), demanarà el noi.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les diferents oracions subordinades

substantives que hi ha.
Resposta model.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber classificar les oracions subordinades segons
el tipus.
Respostes model.
a) Saps [si has aprovat l’examen?]
(subordinada substantiva interrogativa. Nexe: conjunció interrogativa, sense
funció)
b) [El que dius] no té sentit.
(subordinada substantiva de relatiu. Nexe: relatiu substantivat, funció de subjecte)
c) Digues-li [quina camisa li queda millor].
(determinant relatiu interrogatiu, sense funció)
d) Li agradarà molt [conèixer-te].
(subordinada substantiva d’infinitiu: Nexe: infinitiu, funció de subjecte)
e) M’alegra [que hagis vingut amb nosaltres].
(subordinada substantiva completiva. Nexe: conjunció, sense funció)

6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber quina funció fa l’oració subordinada en cada
cas.
Respostes model.
a) La meva intenció és convidar-lo a sopar.  Atribut
b) No parla mai del que li va passar.  Complement de règim verbal
c) Em preocupa que s’hagin perdut pel camí.  Subjecte
d) Les paperetes són segellades pels qui organitzen el sorteig.  Complement agent
e) S’adonà que encara no havia arribat.  Complement de règim verbal
f) Tinc la impressió que arribarem tard.  CN
g) Li preguntaré què prefereix.  Complement directe
h) Explica’m com ho farem.  Complement directe
i) La intenció de la Cèlia és que fem el cim al migdia.  Subjecte
j) Té por que torni a caure per les escales.  Complement del nom
7 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la funció dels complements destacats i

saber-los substituir per una oració substantiva.
Respostes model.
a) Estava convençuda del seu avantatge en les enquestes  CAdj
Estava convençuda que tenia avantatge en les enquestes.
b) Ahir vaig veure un amic de classe  CN
Ahir vaig veure aquell amic que ve amb mi a classe.
c) Et recomano el restaurant nou de la plaça  CD
Et recomano que dinis al restaurant nou de la plaça.
d) L’Andreu sembla bon noi  Atr
L’Andreu sembla que sigui bon noi.
e) És desaconsellable el consum excessiu de proteïna animal  Subj
És desaconsellable que consumeixis excessivament proteïna animal.
f) En Manel ha preparat un plat de quinoa amb verdures  CN
En Manel ha preparat un plat que està fet de quinoa amb verdures.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un text breu sobre les il·lustracions
amb subordinades substantives i en sàpiga indicar el tipus.
Respostes model.
Observava les il·lustracions d’aquells dos personatges que eren tan diferents. L’un,
el de l’esquerra, era com Goliat, forçut. M’imaginava que podia trencar una barra de
ferro per la meitat. (subordinada substantiva - CD). Em preguntava si només de ferro
o també d’acer (subordinada substantiva - CD). Del personatge de la dreta,
em preocupava que volgués posar-se dret (subordinada substantiva - CD), perquè no
sabia pas com s’ho faria. Malgrat això semblava que fos feliç (subordinada substantiva
- Atr), i això va fer que el veiés amb simpatia. (subordinada substantiva - CD).

GRAMÀTICA COMPARADA _ Les oracions subordinades substantives pàgina

135
1 Criteris d’avaluació
Que detecti que distingeix el català del castellà el fet que les preposicions que podrien
introduir un complement (d’un verb o d’una altra categoria) no apareguin quan
el complement és una oració subordinada substantiva completiva (és a dir, amb
la conjunció que).
Recomanacions didàctiques
Aquest exercici vol contribuir a presentar el català i el castellà com a llengües
diferents, amb unes particularitats independents de les particularitats de l’altra llengua.
Es pretén, a més, fer notar que el fenomen tradicionalment conegut com a “caiguda de
preposicions” no afecta només els complements de règim verbal (CRèg), que és el cas
amb el qual se sol associar, sinó que té a veure en general amb el contacte entre
preposicions i oracions subordinades completives (la conjunció que).
Convé tenir present que en castellà també pot haver-hi, col·loquialment, algun cas
de “caiguda de preposicions”. En la tradició gramatical d’aquesta llengua se sol parlar
de “queísmo”, que es considera un vulgarisme.
Resposta model
Verbs (CRèg)  (a) Va renunciar que li donessin el premi. (b) S’havia descuidat que
l’examen era avui. (c) Confiava que al final les coses sortirien bé.
Substantius  (a) La idea que al final no hi podria anar el turmentava. (b) Tenia un
gran interès que aquella representació sortís molt bé. (c) Cal valorar el fet que s’hi
pugui arribar amb transport públic.
Adjectius  (a) La direcció és contrària que es faci aquesta excursió. (b) Estic segur
que hi ha un camí més curt. (c) No és conscient que hauria d’estudiar bastant més.
Preposicions  (a) Hi aniré abans que (no) es faci fosc. (b) Des que li han comprat la
moto està insuportable. (c) Van obtenir beneficis gràcies que oferien uns bons preus.
Traduccions al castellà (amb les preposicions rellevants en cursiva):
Verbs (CRèg)  (a) Renunció a que le dieran el premio. (b) Se había descuidado de
que el examen era hoy. (c) Confiaba en que al final las cosas saldrían bien.
Substantius  (a) La idea de que al final no podría ir lo atormentaba. (b) Tenía un
gran interés en que aquella representación saliera muy bien. (c) Debe valorarse el
hecho de que pueda llegarse en transporte público.
Adjectius  (a) La dirección es contraria a que se haga esta excursión. (b) Estoy
seguro de que hay un camino más corto. (c) No es consciente de que debería estudiar
bastante más.
Preposicions  (a) Iré antes de que oscurezca. (b) Desde que le compraron la moto
está insoportable. (c) Obtuvieron beneficios gracias a que ofrecían unos buenos
precios.

Esbrina
Que s’adoni que el català no és l’única llengua en què les preposicions no apareixen
davant d’una oració subordinada substantiva completiva (és a dir, amb la conjunció
que), sinó que passa això mateix en francès i italià.
L’objectiu de l’exercici és fer notar que el català no està sol entre les llengües
romàniques pel que fa al fenomen tradicionalment conegut com a “caiguda de
preposicions”, sinó que, de fet, és més aviat el castellà el que s’aparta del que és força
general.
Resposta model
Traduccions: Em sento molt honorat / content que en Joan pensi això de mi.
Va insistir que li donés les claus del pis.
a) No, no hi ha més preposicions: ni en francès, ni italià, ni en català no apareixen les
preposicions davant de les oracions subordinades substantives completives /
davant de la conjunció que.
b) Aquestes llengües s’assemblen més al català que no pas al castellà, en aquest
aspecte, ja que en castellà les preposicions sí que apareixerien davant de les
oracions subordinades substantives completives / davant de la conjunció que.
Descobreix
Que detecti que, així com el català i altres llengües tenen la particularitat d’eliminar les
preposicions davant de les oracions subordinades substantives completives, unes
altres llengües tenen una particularitat diferent que afecta la mateixa classe d’oracions
subordinades: pot ser que la conjunció no aparegui.
Convé fer notar que el castellà i l’anglès tenen en comú (més limitadament en la
primera llengua que en la segona) la possibilitat d’eliminar la conjunció de les oracions
subordinades substantives completives, que / that, i que aquesta possibilitat no existeix
en català (és a dir, en català no es pot prescindir en cap cas de la conjunció).
En castellà i en anglès es tracta, en tot cas, d’una possibilitat, no d’una necessitat.
Amb aquest exercici es connecta l’omissió de that en anglès amb l’estudi de les
oracions compostes en català. També es fa incidència en alguns contextos (cartells,
sobretot) en què de vegades es troba el castellanisme que suposa prescindir de la
conjunció en català.
Resposta model
En aquestes oracions són prescindibles que, en castellà, i that, en anglès, que són
conjuncions en totes dues llengües.
Traduccions: (a) Sol·licitem que confirmin la seva assistència a l’acte. (b) Es prega
als senyors clients que desconnectin els telèfons mòbils. (c) Pensava que no
venies. (d) Va suggerir que hauria de consultar un metge.
a) No, en català no serien correctes: en català la conjunció ha d’aparèixer sempre.

LÈXIC _ Les locucions, les frases fetes i els refranys pàgina 136
1 a) Els dies de rebaixes les botigues estan de gom a gom i has de fer cua per pagar.
b) Si s’ofereix a ajudar-te, no menyspreïs la seva col·laboració, tota pedra fa paret.
c) M’han encarregat tanta feina que no dono l’abast, i vaig endarrerida.
d) És una decisió molt important, pensa-t’ho, no la prenguis a la babalà.
 donar l’abast  frase feta
al mal temps, bona cara  refrany
en ferm  locució
fer costat  frase feta
anar al gra  frase feta
tota pedra fa paret  refrany
d’amagat  locució
a la babalà  locució
de gom a gom  locució
no dir ni piu  frase feta
Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les locucions, les frases fetes
i els refranys, i el significat de cada grup de paraules.
Respostes model.
 És una locució quan es tracta d’un conjunt de paraules, entre les quals no hi ha cap
verb, amb un significat connotatiu determinat.
És una frase feta quan es tracta d’un conjunt de paraules, amb un significat
connotatiu determinat, entre les quals hi ha un verb que es pot conjugar de diferents
maneres.
És un refrany quan es tracta d’un conjunt de paraules, amb un significat connotatiu
determinat, que funcionen com una oració.
 No hi donis més voltes i distreu-te; al mal temps bona cara.
Sí, aquesta és la meva decisió en ferm, no em faré enrere.
Quan un amic ho passa malament cal fer-li costat.
No tinc gaire temps, ves al gra!
Li ho ha donat d’amagat, alguna o altra en preparen aquests dos!
És una festa sorpresa, no en diguis ni piu.

2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber el significat de les frases fetes i com
localitzar-lo.
Respostes model.
Fer l’aleta  Alçament de mà que fa, com a salutació, l'enxaneta quan és al
capdamunt del castell humà.
Fer el cor fort  Sobreposar-se a les adversitats o perills amb la força de la voluntat.
Estar a l’aguait  Estar vigilant per descobrir alguna cosa que s'espera.
Posar fil a l’agulla  Començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars.
3 Sentit literal  A sentit figurat  B

Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar un altre exemple.
Resposta model.
Tocar el dos  sentit literal: tocar el número dos.
Tocar el dos  sentit figurat: marxar.
LLENGUA I SOCIETAT _ Les varietats diastràtiques pàgina 137
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit i entès el text i saber respondre les
preguntes que es plantegen a continuació.
Respostes model.
a) No, l’argot no és un fenomen actual de la nostra societat. Com diu el text,
en època dels tsars de Rússia, l’aristocràcia parlava francès perquè els servents
no s’assabentessin de certes intimitats. El francès va esdevenir, en aquell context,
un llenguatge críptic.
b) Esmenta l’efecte de «muralla protectora» de privilegis, el llenguatge críptic, que no
entenia tothom. O en temps de remeis magistrals, els metges feien mala lletra
perquè no els entenguessin els apotecaris, els que feien els remeis magistrals.
En general, moltes professions han creat argots per a un ús intern, però això
provoca que vagi fent-se a poc a poc críptic i «esotèric», com bé diu l’autor.
c) Sí, hi estic d’acord; respon a la voluntat de mantenir confidències i, per tant, no és
una voluntat incorrecta.
d) Significa «difícil de comprendre».
e) En un altre àmbit, hi ha l’argot dels delinqüents o dels drogoaddictes.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver vist el programa i saber-hi localitzar paraules
de l’argot casteller.
Resposta model.
descarregar, folre, donar pit, fer pinya, enxaneta, fer l’aleta

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions subordinades substantives.

Resposta model.
Completives Explica-li què s’ha de fer en cada cas.

Segons la forma
Totals Pregunta’m si he dinat.

Interrogatives
Pregunta-li quants diners hem de deixar de
Parcials
dipòsit.
D’infinitiu Necessita creure en ell mateix.
Oracions subordinades substantives
De relatiu Els qui acabin poden sortir.
Subj M’interessa que vinguis demà.
L’advocada més jove és qui defensa

Atribut
l’acusat.
Segons la funció sintàctica
CD Decidirem si el comprem.
El president lliurarà els diplomes als qui

CI
superin les proves.
CRèg S’ha acostumat que li ho facin tot.
Els certificats han estat expedits pels qui en

CAg
tenien potestat.
CN L’objectiu de qui estudia és aprendre.
S’ha mostrat satisfeta que l’hagin admés en

CAdj
el màster.
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar l’anunci.

Respostes model.
a) Comercial.
b) A través de l’eslògan «T’estima».
c) Sí, està escrit en llenguatge estàndard, amb sintaxi senzilla i recursos literaris
(que Vichy Catalan t’estimi és una personificació). Malgrat tot no utilitza verbs en
imperatiu. D’altra banda, en relació amb el codi no lingüístic utilitza recursos
visuals i tipogràfics.

3 a) adverbial (temps); b) adverbial (manera); c) adjectiva.
4 L’empresa de l’avinguda de l’Eucaliptus ha comunicat a l’Associació d’Amics del Barri

que l’obsequiarà amb l’assortit de productes més bons del seu catàleg per al sorteig
que s’ha de fer amb motiu de la inauguració del nou local social. Un responsable de
l’Associació l’haurà de recollir a la seu de l’empresa abans del 5 d’abril.
Comprèn els textos
1 En alguns expositors de la Fira, en una degustació de begudes i en dos berenars.
2 Decoració d’aparadors, donació de sang i música.
3 Perquè és una zona productora de maduixes.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes

plantejades.
Respostes model.
El podríem trobar a llocs públics com un mercat municipal, la biblioteca, l’estació o pel
carrer, en format de cartell.
Es tracta d’un fullet informatiu que serveix per a donar a conèixer les activitats que es
fan al voltant de la Fira de la Maduixa. Pertany, doncs, al camp de la publicitat i té una
finalitat informativa.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber la relació que s’estableix entre els dos mots.
Resposta model.
Musicòleg és una paraula derivada, composta pel lexema músic- i el sufix -òleg. Pel
que fa al significat, músic és aquella persona professional de la música, ja sigui perquè
en compon, perquè n’ensenya, etc. Musicòleg és la persona que estudia la música des
d’un punt de vista científic, ja sigui en el terreny de la tècnica, de l’estètica o de la
història.

6 S’apostrofen
No s’apostrofa
Article el/la Preposició de Pronom feble
l’Arturo, d’abril, pinta’t la infància
l’Estació, d’infants,
l’AMPA, d’arpa,
l’ermita d’escolta,
d’aparadors
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar per què les paraules duen accent,
dièresi o cap de les dues coses.
Respostes model.
direcció  conté un hiat. Duu accent perquè és una paraula aguda que acaba
en vocal.
maduixa  conté un diftong decreixent (ui). No duu accent perquè és plana i acaba
en vocal.
infància  conté un hiat. Duu accent perquè és esdrúixola.
genuïnes  conté un hiat. Precisament la dièresi indica que la segona vocal no forma
diftong amb la primera.
material  conté un hiat. No duu accent perquè és aguda i no acaba en cap de les
terminacions de les agudes.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure cada mot i saber-ne localitzar
la dificultat ortogràfica.
Resposta model.
càrrec (s’escriu amb c final)
dolços (s’escriu amb ç)
desig (s’escriu amb -ig final)
musicòleg (s’escriu amb g final)
paisatge (s’escriu amb tg)
esmorzar (s’escriu amb z)

Escriu
9 Criteris d’avaluació. Que demostrin saber fer un cartell.

Activitat gràfica. Resposta model.
Web de Quart de poblet

SOLUCIONARI ENTRENA’T 2. EL BANC DEL TEMPS
EL BANC DEL TEMPS pàgines 140-141

Respostes model.
a) Fals  És un servei adreçat a tot tipus de persones.
b) Vertader.
c) Fals  L’objectiu és difondre la literatura entre persones de qualsevol condició.
d) Fals  Està destinat a ajudar qualsevol persona en qualsevol aspecte.
2 Ajuda Rep ajuda de

Eva Alícia Baixauli Gerard Reig
Rebeca Gerard Reig Meritxell Casal
Dídac Meritxell Casal Alícia Baixauli
3 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer el que es demana en cada cas.

Respostes model.
Alveolar fricativa sonora mesura, poesia
Alveolar fricativa sorda necessitat, adreçat
Palatal fricativa sonora registra’t, jubilat
Palatal fricativa sorda ofereixen, dibuixos
Palatal africada sonora viatge, missatge
Palatal africada sorda Reig, faig
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el bloc dialectal de les diferents
intervencions.
Resposta model.
Pertanyen tots al bloc oriental: 1a pers. del pres. d’ind. en -o (necessito, ofereixo);
verbs incoatius en -eix (ofereixo), present de subjuntiu en -i (busqui); lèxic (tardes, si
us plau).

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber indicar el procediment lèxic que se segueix
en la formació de les diferents paraules.
Respostes model.
a) intermunicipal  derivació successiva
b) bocabadat  composició pròpia
c) formar part  composició sintagmàtica
d) endinsar-se  derivació successiva
e) dibuixant  habilitació
f) modernistes  derivació
g) afluència  parasíntesi
h) apropar  derivació
i) vilaniuenc  derivació
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer paraules derivades a partir de les
imatges i una frase amb elles.
Respostes model.
a) llibret  El llibret de festes de Vilaniu, ja a la bústia dels vilaniuencs.
b) escriptura  L’escriptura de poemes, protagonista del certamen literari.
7 Titular  Gran èxit de les XXVII Jornades Literàries de Vilaniu

Entrada  Un any més, un gran nombre de vilaniuencs es reuniren per gaudir
de la cultura literària.
Cos  Divendres passat [...] gom a gom.
Criteris d’avaluació. Que demostri saber respondre les sis qüestions bàsiques de les
notícies.
Respostes model.
què  ha organitzat les XXVII Jornades Literàries;
qui  la Regidoria de Cultura;
on  a la vila de Vilaniu;
quan  divendres 2 de març;
com  amb un gran èxit;
per què  per a apropar la literatura a tots aquells que hi estiguin interessats.

8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber donar la informació que es demana.

Respostes model.
L’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza pel protagonisme de personatges femenins,
l’ús de la simbologia, el lirisme, la narració en primera persona i la introspecció
psicològica. De vegades fa ús del monòleg interior, que consisteix a transmetre
directament i sense filtre els pensaments dels personatges.
Pere Calders i Rossinyol destaca no només com a escriptor, sinó també com
a periodista i dibuixant català. És conegut sobretot per la seva faceta de contista.
Va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes de 1986.
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber esmentar les característiques de l’anunci.

Resposta model.
S’hi utilitza la llengua estàndard, una sintaxi senzilla, verbs en imperatiu (visita),
recursos literaris (la rima estiu/viu/somriu), recursos visuals com l’escut del poble
i recursos tipogràfics com els colors i els tipus i grandàries de la lletra.
10 Criteris d’avaluació. Que demostri saber indicar les funcions dels complements.
Respostes model.
a) Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Regidoria de Cultura: Complement
agent  no es pronominalitza
b) Divendres passat, van tenir lloc les jornades: Complement circumstancial
de temps  hi
c) Els comerciants del poble han manifestat bocabadats que també en van sortir
beneficiats  Complement predicatiu: hi.
11 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions juxtaposades,

coordinades i subordinades.
Resposta model.
De juxtaposada: no n’hi ha cap; coordinada: Visita’ns, registra’t en el web i inverteix
en literatura!; subordinada: necessito que algú m’expliqui les empremtes modernistes
de Vilaniu.

12 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar l’oració.

Respostes model.
Els comerciants han manifestat bocabadats que també en van sortir beneficiats.
___ _____ __ _______ _________
nexe mod. CRèg N CPred
____________ __________ ____________________________
N CPred Or. sub. subs. CD
_____________ ___________________________________________________
Subj. Pred.
13 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una crítica.

Resposta model.
Vilaniu s’omple de llibres
Aquest passat 2 de març, Vilaniu, amb motiu de les XXVII Jornades Literàries, es va
vestir de gala. Va omplir els seus aparadors de llibres i alguns dels carrers més
cèntrics fins i tot en tenien que volaven per l’aire. A més, les lletres literàries omplien
diferents parets. Es respirava literatura arreu per on passessis. A més, però, et podies
sumar a les diferents xerrades i actes que hi havia. Per treure’s el barret. Que la
Regidoria de Cultura continuï amb aquesta embranzida.

SOLUCIONARI UNITAT 7. NOMÉS HO HAS DE VOLER
NOMÉS HO HAS DE VOLER pàgina 142

plantejades.
Respostes model.
 Per al Rick, demostrar que malgrat que no pugui caminar pot participar a la cursa.
Per al seu pare, demostrar-li que res és impossible; ajudar i sentir-se a gust
ajudant-lo .
 Que estar allí al mig, al costat de l’altra gent, el fa sentir igual.
 Que junts tot és possible.

Activitat oral.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar les possibles reivindicacions a fer i
tenir imaginació i creativitat.
Activitat oral.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos acadèmics pàgines 144-147
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el recurs que ha fet servir l’autor
per eliminar la presència de l’emissor i aportar objectivitat.
Resposta model.
L’emissor s’amaga fent servir el nosaltres inclusiu conjugant els verbs en primera
persona del plural. Exemples: ens veiem obligats, ens servirà, designarem, escriurem.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber adaptar els enunciats.

Respostes model.
a) El cian és un color primari. S’ha canviat la tipologia argumentativa per l’expositiva.
b) Els dialectes del català són molt variats. S’han eliminat els judicis de valor i s’han
substituït per l’objectivitat.
c) El símbol del sodi és Na. S’ha canviat la modalitat dubitativa per l’enunciativa.

Respostes model.
a) A la conclusió.
b) Sobre l’ortiga i l’ús que se’n fa en la medicina natural.
c) Experts en medicina natural, usuaris d’aquesta, naturòpates, metges, experts
en plantes medicinals, etc.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els textos acadèmics.

Respostes model.
Són exemples de textos acadèmics orals les explicacions dels continguts,
les exposicions de treballs, etc.
La persona que més textos acadèmics orals produeix és el professor o la professora
perquè és qui explica més continguts.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber les característiques dels resums

i de l’esquema.
Resposta model.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer la resposta més ben redactada
i saber explicar per què.
Respostes model.
La millor redactada és la resposta B. La resposta A és massa telegràfica i no té
elements de cohesió entre les parts i, tot i ser correcta, ofereix una imatge molt pobra
de l’expressió escrita de l’estudiant que l’ha redactada; la resposta B, en canvi,
no conté tots aquests errors.
La correcció de la menys precisa és, precisament, convertir-la en l’altra; o sigui,
convertir la A en la B.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els recursos propis dels textos
acadèmics.
Resposta model.
Present amb valor atemporal (es transmeten, apareixen, són), recursos per facilitar
la comprensió (per exemple), modalitat oracional enunciativa (es transmeten de
generació en generació) i absència de marques de l’emissor.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber com redactar un text acadèmic.

Resposta model.
1. Fase de preparació i documentació. Caldria establir el tema i buscar bibliografia
i llocs web sobre la motivació humana i sobre la piràmide de Maslow.
2. Fase de redacció. Caldria processar la informació recollida, escriure el text, elaborar
la llista bibliogràfica...
3. Fase de revisió. Caldria fixar-se en la comprensibilitat del text, l’ús dels signes
de puntuació, altres aspectes d’estil, etc.

9 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la piràmide de Maslow.

Resposta model.
Per tal que una persona se senti feliç i motivada, hi ha una sèrie de necessitats que ha
d’anar assolint i satisfent. Segons l’ordre d’importància, en primer lloc, es troben les
fisiològiques (respiració, alimentació, descans...); en segon lloc, les relatives
a la seguretat (física, laboral, de salut...); en tercer lloc, hi ha les d’amor i pertinença;
en quart lloc, les de reconeixement (confiança, respecte, èxit...), i, finalment,
les necessitats d’autorealització.
10 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la usabilitat dels diferents textos.

Respostes model.
a) Exposició oral
b) Monografia
c) Informe
d) Combinació de guió, resum o esquema
11 Criteris d’avaluació. Que demostri saber elaborar una presentació oral.

Activitat oral.
TALLER DE COMUNICACIÓ _ En poques paraules pàgines 148-149
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit l’abstract i haver-lo analitzat.

Respostes model.
El tema que s’hi tracta és el pa.
 L’abstract s’ha de redactar una vegada s’ha elaborat el treball complet perquè
generalment es produeixen canvis en l’esquema del qual es parteix a l’hora de
començar l’escriptura d’un text. Si s’escriu després, la visió de l’abstract serà més
completa perquè l’autor tindrà el text que ha escrit com a referència.
 És preferible que l’abstract sigui breu i condensat per tal que el lector que el llegeixi
tingui una panoràmica completa del contingut del treball sense haver de llegir un
text extens i excessivament detallat.
 El lector que llegiria un text com el de l’activitat 1 seria una persona interessada en
el pa. Podria fer-ho perquè busca informació sobre el tema, sent curiositat, té
dubtes sobre la qüestió, etc.

Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un abstract.

Resposta model.
Els textos acadèmics
Sofia Balsells (4t C)
Els textos acadèmics es produeixen en l’àmbit educatiu i científic, i presenten una
tipologia expositiva, perquè estan destinats a explicar i fer comprendre conceptes.
La primera part d’aquest apartat d’Ús i comunicació de la unitat 7 del llibre de Català
de 4t ens aporta informació genèrica per tal de conèixer les característiques d’aquests
textos.
En la segona part, primer s’aporta informació sobre l’estructura i l’elaboració dels
textos acadèmics i, després, es parla dels diferents tipus de textos acadèmics que
podem trobar: guió, resum, esquema, examen, informe, monografia i exposició oral.
Paraules clau: textos acadèmics, guió, resum, esquema, examen, informe, monografia,
exposició oral.
Escolta i parla
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver escoltat els fragments.

Resposta model.
En primer lloc, parla el presentador de la conferència i presenta el conferenciant,
que pren la paraula a continuació. El perfil dels oients interessats en el tema d’aquesta
conferència poden ser persones joves o que, per la seva ocupació o situació familiar,
estiguin en contacte amb els joves, com ara professors, metges, pares i mares, etc.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer una presentació oral.

Activitat oral.

Resposta model.
TED (Technology, Entertainment and Design) és una societat de responsabilitat
limitada nord-americana que organitza un conjunt de conferències seguint el seu lema:
«Ideas worth spreading» (Idees que val la pena difondre).
TED fou fundada l'any 1984 amb la idea de ser un esdeveniment únic i ocasional, però
l'èxit de la primera edició va portar als seus promotors a repetir l'experiència.
Concretament, les conferències es van organitzar de forma irregular, fins que el 1990
el projecte es va convertir en un cicle regular de conferències anuals a Monterey
(Califòrnia, Estats Units). Als seus orígens, posava l'èmfasi en la tecnologia i el
disseny, seguint la moda imperant a Silicon Valley, però posteriorment es va ampliar
a altres camps.
L'esquema de TED es configura amb la celebració anual d'una conferència principal
a Long Beach (Califòrnia, Estats Units), i una altra, sota les sigles de TEDActive que té
lloc a Palm Springs (Califòrnia, Estats Units). Puntualment, i amb motiu del 30è

aniversari de l'empresa, ambdues conferències van variar la seva seu el 2014

de manera que la conferència principal es va traslladar a Vancouver (Canadà) i la
TEDActive a Whistler (Canadà). De manera paral·lela, hi ha esdeveniments TED que
se celebren en diferents indrets d'arreu del món, i que es coneixen com a TED Talks.
Les TED Talks són miniconferències d'un màxim de 18 minuts que ocupen una àmplia
gamma de temes. Aquestes poden ser visionades en línia a través del lloc web de
l'organització, que a més ofereix un servei de subtítols en un gran nombre d'idiomes,
entre ells el català.
Els ponents de les TED Talks, que, com els subtituladors, no reben cap remuneració
econòmica, han de presentar les seves idees de la manera més innovadora i atractiva
possible. [...] Actualment, es calcula que hi ha vora 1.400 Ted Talks, que són visitades
per un milió i mig de persones diàriament i que estan subtitulades a 90 idiomes,
gràcies a la col·laboració dels més de 8.000 traductors voluntaris.
L'aposta de l'empresa per retransmetre les seves conferències s'inicia el juny de 2006,
moment a partir del qual, les TED Talks es retransmeten en obert i de forma gratuïta
a través del web, sota la llicència GNU Free Documentation Share Alike amb llicència
de Creative Commons i a través del portal www.TED.com. Les estadístiques mostren
que el novembre de 2011, hi havia disponibles més de 1.050 TED Talks, que s'havien
vist per uns 500 milions d'usuaris. El 13 de novembre de 2012, arribaven als mil
milions de reproduccions arreu del món, el que reflectia una audiència mundial en línia
ascendent.
Viquipèdia (adaptació)
Activitat oral.
Reflexiona i opina
a) Sí.
b) Sí.

LECTURA _ Hauràs de treballar pàgines 150-153
Què nópines?
Respostes model.
 Sí; en la majoria de casos penso que és certa, però també cal tenir en compte les
limitacions de cadascú i que per aconseguir les coses sovint cal esforçar-se molt.
 Sí, guanyar un premi al qual m’havia presentat. Sí, que calia esforçar-m’hi més,
si realment el volia aconseguir.
 Activitat oral.
Mira més enllà

la història escrita i parlar d’ell(a) mateix(a).
Respostes model.
 Sí. Penso que tinc voluntat i constància.
 Ballar. També li caldrà esforç i dedicació.
1 a) De vegades hem d’assumir riscos per aconseguir el que volem.

c) El desig és l’alè que ens mou a fer coses.

Respostes model.
La senyoreta Wilkinson creu en el seu alumne i pretén dedicar-li els esforços que
calgui; deu ser de condició social benestant perquè no necessita els diners.
El Billy és jovenet, encara no és conscient de les seves habilitats en dansa, però sí
que li agrada ballar i per això quan la senyoreta Wilkinson li fa la proposta ho veu amb
bons ulls, tot i que ho hagi de fer d’amagat del seu pare; deu ser de condició social
baixa perquè no té diners per pagar les classes.
Es relacionen de manera amical, entre ells s’estableix una relació de complicitat.

Respostes model.
a) Perquè la societat marca unes aficions com a pròpies de nois i unes altres com
a pròpies de noies i ballar és una afició pròpia de noies i, a ell, li fa vergonya que
s’adonin que ell balla.
b) Precisament per aquesta consideració d’aficions pròpies de nois o de noies. Ballar
no és una afició pròpia de nois i, per això, el seu pare –que és de mentalitat
tancada i tradicional– no hi està d’acord.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i haver reflexionat al voltant
de la situació plantejada.
Resposta model.
No sap si realment té capacitats d’aprovar la prova. Segurament no li han ensenyat
a tenir amor propi, autoestima o, com a mínim, en aquest àmbit, precisament perquè a
casa seva consideren que aquesta afició seva no li escau.

Respostes model.
A. El Billy està enmig d’un grup de noies ballarines. Això demostra que es tracta
d’una afició eminentment femenina i potser ell no s’hi acaba de trobar prou a gust.
Al darrere, hi veiem una professora, que pot ser la senyoreta Wilkinson, amb
ganes d’aconseguir treure el millor de cada ballarí/ina.
B. El Billy és al costat del seu pare, sembla avergonyit, potser el seu pare li ha dit
que això de ballar és una cosa de noies i ell no sap com respondre-li perquè el
seu caràcter és molt autoritari i poc dialogant i comprensiu.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de la situació plantejada.

Resposta model.
També es necessita la possibilitat d’aconseguir-ho. No podem desitjar, per exemple,
ser un elefant, perquè per més que ens hi escarrassem no ho aconseguirem. Es tracta
de treballar en aspectes que realment es puguin assolir.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri comprendre les expressions.

Respostes model.
a) No cal que hi doni massa voltes.
b) Fuig d’aquí.
c) És atrevit.
d) Seria fantàstic.
8 expressar

Imagina i escriu

Resposta model.
La voluntat i la motivació com a font d’energia
Per què fracassen tantes persones capaces? És una pregunta que de segur que t’has
plantejat alguna vegada. Les causes no són només la falta de motivació inicial, sinó
també el fet que no sabem mantenir en el temps l’actitud positiva i conscient que ens
permet complir, cada dia, la tasca que ens hem assignat prèviament. Per això, sovint
deixem de lluitar per vèncer les dificultats i caiem en el desànim. I quan deixem que
aquest sentiment s’apoderi de nosaltres, l’únic que aconseguim és bloquejar-nos
i entrar en un cercle viciós que ens porta de l’apatia al sentiment d’inferioritat.
Per evitar caure en aquesta situació és important no perdre la perspectiva i saber
prioritzar; si no arribem a tot, haurem d’establir unes tasques mínimes diàries que hem
d’intentar portar a terme sense cap mena d’excusa. Per descomptat, s’ha de tenir fe en
un mateix perquè no baixi l’autoestima i el sentiment de ser competent, encara que les
coses al principi no surtin com pensem.
Quatre passos per aconseguir l’èxit
1. Elaboració d’un pla.
Una vegada definit l’objectiu que vols aconseguir, valora objectivament les
possibilitats que tens i elabora el pla d’acció que et sembli més oportú per
aconseguir-ho.
2. Compromís per escrit.
Si poses les tasques pendents per escrit i et marques uns terminis de temps per
complir-les, serà més difícil que abandonis quan sorgeixin les primeres dificultats.
3. Dedicació i esforç.
Comença a treballar immediatament; com més t’ho pensis més et costarà seguir el
pla. Si flaqueges, demana ajuda a algun amic o familiar perquè t’animi a continuar
esforçant-te.
4. 4. Visualització positiva.
Per motivar-te en els moments difícils, practica la visualització positiva: tanca els
ulls, dedica un temps a imaginar que ja has aconseguit el teu objectiu i pensa com
et sentiràs d’orgullós quan ho aconsegueixis.
Web Alimenta sonrisas

ORTOGRAFIA _ Les majúscules i les minúscules pàgines 154-155
1 a) Un dels moviments més importants de l’edat moderna fou la Il·lustració.

b) L’Ester, la presidenta de l’associació Ets capaç, viu a la plaça Major d’Alp.
c) No deixis la carn al sol, que es farà malbé.
d) Has sentit el disc de Txarango, «El cor de la terra»?
e) El cap d’en Miquel és mallorquí, és a dir, de Mallorca.
f) La Terra tarda 365 dies, 5 hores i 57 minuts a fer una volta al Sol.
g) Enguany el Divendres Sant cau el dia 25 de març.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer l’ús de les majúscules i les minúscules.
Respostes model.
S’escriuen en majúscula:
● Júlia perquè és un nom propi (funció distintiva).
● Fisioterapeuta perquè va al principi de la línia (funció demarcativa).
● Nou perquè és un topònim, el nom d’un carrer (funció distintiva).
● Gaià perquè és un topònim, el nom d’una localitat (funció distintiva).
S’escriu en minúscula:
● La paraula entrenadora perquè és un mot comú.
● La paraula carrer perquè es tracta d’un nom genèric de la toponímia urbana.
Activitat de recerca.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer l’ús dels diferents tipus de lletres i el de
les majúscules i les minúscules.
Respostes model.
S’escriu el primer fragment en negreta per destacar el dia i l’hora de l’acte.
Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, Allegro, Cor de Teatre i Paco Mir s’escriuen en
majúscula inicial perquè es tracta de noms propis.
Arriba i Com s’escriuen en majúscula inicial perquè es troben a principi d’oració.
En canvi, dissabte, febrer i director s’escriuen en minúscula perquè es tracta de noms
comuns.

GRAMÀTICA _ Les oracions subordinades adjectives pàgines 156-158
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer tant les oracions subordinades
adjectives com les que no ho són.
Respostes model.
Són oracions subordinades adjectives:
«Algú que és dins mateix de casa nostra...»
«La noia que somriu i tu no saps per què...»
«Tot el que descobrim és vell i agrest»
 Oracions que no són adjectives. Ho podem comprovar perquè no es poden
intercanviar per un adjectiu o per un CAdj, sinó per altres categories segons si són
substantives, adverbials o tenen una relació semàntica d’implicació:
«Deixa que els mots conservin el misteri...»
la conservació del misteri (SN) (subordinada substantiva completiva)
«Sóc més vell que els records...» (subordinada d’implicació lògica comparativa)
«Diguem que me n’anava, però torno...»
això (SN) (subordinada substantiva completiva)
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber canviar els adjectius per una oració
subordinada adjectiva.
Respostes model.
a) Ahir la seva germana Mireia em va recomanar una pel·lícula que s’acaba
d’estrenar.
b) El teu company de classe que és pèl-roig va telefonar anit.
c) T’has creuat amb una dona que és molt alta quan sorties?
d) L’han contractada enguany per fer un treball que és realment interessant.
e) La tassa que és de color verd és la que utilitzo per esmorzar cada matí.
f) No oblidis portar demà a classe el llibre que és més gros per a en Francesc.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure oracions subordinades adjectives.

Respostes model.
CD  Enguany he visitat dos països que fins ara no coneixia.
Atribut  Ella era l’amiga que més m’estimava.
CI  Deixa una nota al conserge que té el torn de tarda.
Subjecte  La televisió que utilitzava per veure pel·lícules no tenia bona qualitat.
CRèg  Em va advertir de les conseqüències que tindria aquella decisió precipitada.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els pronoms relatius

i els antecedents.
Respostes model.
L’antecedent apareix en negreta i el relatiu, subratllat:
a) El marit de la meva cosina parla una llengua l’origen de la qual (CN)
és incert.
b) Volem tornar al poble on (CCL) ens vam conèixer.
c) La persona de qui (CRèg) depèn aquest tema encara no ha arribat.
d) Has vist damunt de la taula el llapis que (Subjecte) està rosegat?
e) El llibre al qual (CRèg) et refereixes me’l vaig emportar jo la setmana passada.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber transformar les oracions simples

en subordinades adjectives.
Respostes model.
a) L’Antoni parla d’una idea innovadora que va ser de la Lluïsa.
b) Tinc un amic al poble a qui li agrada moltíssim l’escalada i el barranquisme.
c) Hem visitat una casa les habitacions de la qual tenen molta llum.
d) Han obert una botiga de roba al local de la plaça que estava buit i acabat de
pintar.
e) Jo estudiava en una facultat que es troba a dos carrers del pis.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber inventar-se l’argument d’un llibre que tingui
com a portada la imatge donada fent servir els adjectius que s’indiquen.
Resposta model.
Tres amics que no s’han vist des de fa temps, els quals eren inseparables de menuts,
es retroben i decideixen fer unes minivacances que consisteixen en una ruta de tres
dies amb bicicleta. Troben una cala, a la qual arriben després de perdre’s, on hi ha una
casa en què viu un personatge misteriós amb qui descobriran que comparteixen un
secret.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber utilitzar els relatius correctament.

Respostes model.
a) El dia que vam anar al museu feia un fred terrible.
b) Aquesta és la violinista de què / la qual et vaig parlar l’altre dia.
c) La història ocorre en un lloc on / en què / en el qual tots els desitjos es fan realitat.
d) És l’objectiu perquè / pel qual hem treballat tots els voluntaris durant tant de
temps.
e) La paraula en què / la qual penses i no recordes és elefant.

8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar les oracions subordinades

adjectives i classificar-les en especificatives i explicatives.
Respostes model.
Una altra persona també havia canviat moltíssim: la Vera, que tornà de París amb un
aire agressiu i mortificat. (explicativa) [...] Tenia els ulls coriacis, i se li havien fet unes
ulleres profundes, carregades de ressentiment. Estava tan pàl·lida que se li marcaven
unes pigues que abans no se li veien (especificativa), i que ara li cobrien la cara
(especificativa) tot donant-li un aspecte malaltís.
9 b) Les ampolles, que estan plenes, tenen l’etiqueta verda.

Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure oracions similars.
Respostes model.
Les ampolles que semblen de vidre tenen el coll rodó.
Les ampolles, que semblen de vidre, tenen el coll rodó.
En les etiquetes que hi ha enganxades a les ampolles no es pot llegir res.
En les etiquetes, que hi ha enganxades a les ampolles, no es pot llegir res.
GRAMÀTICA COMPARADA _ Els pronoms relatius pàgina 159
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer, entendre i ser capaç d’analitzar el procés
de formació de les oracions subordinades adjectives i l’ús dels diferents pronoms
relatius.
Resposta model.
El gos que he adoptat és molt juganer.
L’escriptor a qui/al qual van donar el premi m’agrada molt.
L’assumpte a què/al qual et refereixes és molt interessant.
► En les oracions simples es repeteix l’element que, en combinar-les per crear una
oració composta amb subordinació adjectiva, serà substituït pel pronom relatiu i
l’antecedent a l’oració principal:
El gos
L’escriptor
L’assumpte
► Quan combinem les oracions, desapareix un dels elements nominals repetits,
concretament el que hi ha a l’oració subordinada adjectiva, que és substituït pel
pronom relatiu:
Que
(A) qui/ (A)l qual*
(A) què/ (A)l qual*

*Les preposicions estan entre parèntesi per fer notar que aquests elements ja són
presents a les oracions simples, però són arrossegades pels pronoms relatius qui,
el qual, què.
► L’oració subordinada adjectiva se situa a continuació de l’antecedent. Recordem
que l’antecedent era l’element nominal que es repetia en les dues oracions simples
i que és substituït pel pronom relatiu dins la subordinada.
► Les preposicions se situen al costat del pronom relatiu, precedint-lo, és a dir, són
arrossegades a la posició que ocupa el relatiu, com a introductor de l’oració
subordinada adjectiva.
Recomanacions didàctiques. L’exercici ha estat concebut per il·lustrar el procés de
transformació de dues oracions simples en una oració composta amb subordinació
adjectiva. Pot ser interessant exemplificar tot aquest procés de manera il·lustrativa.
Per exemple:
L’escriptor m’agrada molt. Van donar el premi a l’escriptor.
1. Identifiquem quina serà l’oració subordinada adjectiva i quina serà l’oració
principal:
L’escriptor m’agrada molt  Oració principal
Van donar el premi a l’escriptor  Oració subordinada adjectiva
2. Identifiquem i esborrem l’element nominal repetit de l’oració subordinada adjectiva:
L’escriptor m’agrada molt. [Van donar el premi a l’escriptor]
3. L’element nominal esborrat és substituït pel pronom relatiu. I el pronom relatiu
es mou a la posició d’enllaç o nexe, encapçalant l’oració subordinada adjectiva.
Quan hi ha una preposició, aquesta acompanya el pronom relatiu a la posició
d’encapçalament de l’oració subordinada adjectiva.
L’escriptor m’agrada molt. [Van donar el premi a qui]
L’escriptor m’agrada molt. [A qui van donar el premi]
4. L’oració subordinada adjectiva se situa al costat del seu antecedent:
L’escriptor [a qui van donar el premi] m’agrada molt
Esbrina
2 Criteris d’avaluació. Que demostri ser capaç d’analitzar, a partir del que sap del
català, què passa en altres llengües. Que demostri saber relacionar les dades que té
del català (la distribució dels diferents pronoms relatius i el procés de formació d’una
oració subordinada adjectiva) amb les dades provinents d’altres llengües. Que
demostri conèixer els usos i la distribució dels pronoms relatius en català.
Resposta model.
a. En les subordinades adjectives, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte
el català fa servir el relatiu que (tant en persones com en coses) i el francès fa servir
el relatiu qui (tant en persones com en coses).
b.
 En català, que i qui, en francès qui i que i en anglès who, which, that i whom.
 En català i en francès, la distinció persona/no persona no és rellevant a l’hora de

fer servir un pronom o altre. El català fa servir que quan el pronom fa la funció de
subjecte i de complement directe, tant si l’antecedent és persona com si és cosa.
El francès fa servir qui quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte, tant si és
persona com cosa, i fa servir que quan el relatiu fa la funció de complement
directe, tant si l’antecedent és persona com cosa. Només hi ha distinció quan el
relatiu fa la funció de complement indirecte o d’altres complements
preposicionals:
La jove a qui vas donar la clau.
La cosa a què et refereixes.
En menorquí, tal com s’explica al requadre, la distribució dels pronoms relatius
és com la del francès. En català antic també existia la distribució dels pronoms
relatius com la del menorquí i el francès, al costat de la distribució que presenta
el català actual.
A diferència del català general i del francès, l’anglès fa servir un pronom relatiu
o un altre depenent de si l’antecedent és persona o cosa. Quan és persona
fa servir el relatiu who (o whom) quan l’antecedent és no persona (o cosa) fa
servir which. Paral·lelament, l’anglès també té l’opció de fer servir that en tots
els casos.
 En català i en francès, quan hi ha una preposició, és a dir, quan el pronom relatiu
fa la funció de complement indirecte o d’altres complements preposicionals (de
lloc, de temps, etc.), la preposició se situa al costat del pronom relatiu, precedint-
lo.
En anglès hi ha dues possibilitats: la preposició pot precedir el pronom relatiu
(whom), com en català i en francès, o pot mantenir-se a l’interior de l’oració de
relatiu en la posició canònica que ocuparia el complement preposicional:
You gave the key to the girl.
The girl to whom you gave the key.
The girl who/that you gave the key to.
Recomanacions didàctiques. L’exercici està concebut per aprofundir en el triple
paper dels pronoms relatius: com a nexe, com a pronom amb funció sintàctica dins
l’oració de relatiu i com a element que remet a l’antecedent.
Descobreix
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer i ser capaç de formar una oració
subordinada adjectiva de relatiu.
Resposta model.
Hi ha moltes noies [a les quals/a qui] agrada el mateix noi

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès l’estructura i el procés de formació de

les oracions subordinades adjectives de relatiu. Que s’adoni de l’existència d’altres
formes d’expressar la subordinació adjectiva, sense pronoms relatius, com el cas del
dagbani, de les subordinades adjectives amb that de l’anglès o de les anomenades
“relatives col·loquials” romàniques.
Que demostri ser capaç d’aplicar els coneixements adquirits pel que fa a la formació
de les subordinades adjectives de relatiu per tal d’analitzar l’estructura de
les subordinades adjectives d’altres llengües (sense pronoms relatius) i de les
anomenades “relatives col·loquials” romàniques.
Resposta model.
En les subordinades adjectives de relatiu, el pronom relatiu fa una triple funció: com a
nexe, com a pronom amb funció sintàctica dins de l’oració i com a element que remet
a l’antecedent. En les “relatives col·loquials” l’oració de relatiu és introduïda per un
nexe que invariable, com l’anglès that. La funció que faria el pronom relatiu en les
adjectives de relatiu, és expressada, en aquest cas, per un pronom feble.
Vegem-ho pas a pas:
Hi ha moltes noies. El mateix noi agrada a moltes noies.
1. Identifiquem quina serà l’oració subordinada adjectiva i quina serà l’oració principal:
Oració principal: Hi ha moltes noies
Oració subordinada adjectiva: El mateix noi agrada a moltes noies
2. Identifiquem i esborrem l’element nominal repetit de l’oració subordinada adjectiva:
Hi ha moltes noies. [El mateix noi agrada a moltes noies.]
3. L’element nominal esborrat és substituït per un pronom feble (en aquest cas,
de complement indirecte, de tercera persona del plural: els). I les oracions s’uneixen
mitjançant un nexe invariable que:
Hi ha moltes noies. [El mateix noi els agrada]
Hi ha moltes noies. [que el mateix noi els agrada]
4. En aquest cas, capgirem l’ordre del subjecte i del verb de l’oració subordinada
adjectiva (el mateix noi i agrada).
Hi ha moltes noies. [que els agrada el mateix noi]
Recomanacions didàctiques. L’exercici està concebut per consolidar el coneixement

de l’estructura i la formació de les oracions subordinades adjectives de relatiu
normatives i anar un pas enllà, descobrint l’existència d’altres formes de construcció de
subordinades adjectives sense pronoms relatius (en altres llengües i també en català
i altres llengües romàniques). Proposant l’anàlisi de les subordinades adjectives
“col·loquials” o “relatives col·loquials” del català i altres llengües romàniques, es
consolida el coneixement de les oracions de relatiu i alhora, s’obre la possibilitat
d’explicar i treballar la variació lingüística funcional (o registres). Les “relatives
col·loquials” o analítiques són estructures pròpies del català (i de la resta de llengües
romàniques), i, per tant, estan recollides en la Gramàtica de la Llengua Catalana (IEC,
2016), però són pròpies dels registres informals de la llengua.

LÈXIC _ Els mots patrimonials i els cultismes pàgina 160
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber relacionar els mots i escriure’n una oració.
Respostes model.
computar  comptar
òpera  obra
nítid  net
gratificant  gràcies
filial  fill
No li van computar la nota del primer trimestre a l’hora de fer-li la mitjana, però va voler
comptar com li canviarien les notes si reclamava i més li valia no dir res.
He anat a l’òpera a veure una obra de Rossini.
Ho podré veure tot ben nítid després d’haver deixat ben net el vidre de la pantalla.
És gratificant que et donin les gràcies quan ajudes algú.
El director de la filial d’aquesta empresa és el fill de l’alcalde.
2 a) llegir (mot patrimonial); b) mundial (cultisme); c) metàl·lic (cultisme);

d) endolcir (mot patrimonial); e) medicina (cultisme); f) rebre (mot patrimonial).
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber què volen dir els prefixos i sufixos i saber-
los utilitzar per escriure frases.
Respostes model.
auto-  ‘mateix’. Autoescola.
tele-  ‘distància’. Teledirigit.
omni-  ‘tot’. Omnívor.
hemi-  ‘mig’. Hemicicle.
-teca  ‘col·lecció, dipòsit’. Biblioteca.
-grafia  ‘escriptura’. Cal·ligrafia.
-terapia  ‘tractament’. Fisioteràpia.
-logia  ‘paraula, discurs’. Geologia.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure doblets dels elements assenyalats.
Respostes model.
ulls  ocular ~ llavis  labial ~ orella  aurícula ~ cabells  capil·lar

LLENGUA I SOCIETAT _ Les variacions diafàsiques o funcionals pàgina 161
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber el registre que cal utilitzar en cada cas
i saber inventar-se’n una frase.
Respostes model.
a) Registre col·loquial. / Pesada, sí que faré cap a l’hora!
b) Registre estàndard oral, amb trets del registre literari que seran exigits per la
temàtica. / L’objectiu del meu llibre era acariciar els núvols amb tendresa.
c) Registre acadèmic si la conferència es fa en un congrés d’experts. / Amb aquesta
tercera detecció confirmem l’existència d’una població inesperada de forats
negres de massa estel·lar amb masses per damunt de 20 masses solars.
d) Registre col·loquial o vulgar. / No et passis, napbuf!
e) Registre literari. / El 1714 fou quan les tropes van arrabassar la porta d’entrada de
la població amb l’ajut d’aquell aprenent de comerciant de teixits que amb prou
feines tenia 16 anys aleshores.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el text des del punt de vista que es
demana.
Respostes model.
Tema  Els trens turístics de FGC
Canal  escrit
Propòsit  informatiu
To  grau mitjà

QUÈ HAS APRÈS? Pàgina162
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions subordinades adjectives.

Resposta model.
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber per què s’utilitza la cursiva i quan s’utilitzen
les majúscules.
Respostes model.
a) S’utilitza la cursiva per indicar els títols de novel·les (La decisió de Sophie i Las
confesiones de Nat Turner) i per indicar les paraules d’una altra llengua (statu
quo).
b) Demarcativa: Ara, Es tracta, Els, La novel·la, La clau, No ho entenen, On, Vet.
Distintiva: Willian Styron, La decisió de Sophie, Capitán Swing, Las confesiones
de Nat Turner, Estats Units.
3 que volen passar comptes amb el seu país  especificativa (CN)

que des del mateix moment que accepta l’statu quo esclavista ja està entrant en joc 
especificativa (CN)
que accepta l’statu quo esclavista  especificativa (CN)

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reescriure el text perquè tingui les
característiques d’un text acadèmic i col·loquial.
Respostes model.
William Styron (1925-2006), conegut internacionalment per haver escrit La decisió de
Sophie (1979), ara reedita gràcies a l’editorial Capitán Swing una de les seves
novel·les anteriors més exitoses Las confesiones de Nat Turner (1967). Hi trobem el
tòpic d’un estatunidenc que vol passar comptes amb el seu país. Recordem que els
creadors dels Estats Units tant poden oferir-nos una gran demostració de patriotisme
com autoanalitzar-se i criticar-se. El punt de vista de la novel·la és clar: els blancs no
són capaços de comprendre la revolució de les persones de color. Els mateixos blancs
hi reflexionen, s’adonen que no són capaços d’entendre-ho, però que els mantenen i
en tenen cura; i pensen que no poden estar enlloc ni de cap manera millor. Aquest,
però, és el punt de vista de qui està tolerant l’esclavisme.
 Ei, bandarra, saps que han tornat a publicar Las confesiones de Nat Turner de
William Styron? S’hi parla de la incomprensió per part de l’home blanc de la revolta
negra. Llegeix-te’l, t’agradarà. / S’ha escurçat per adequar-lo al tipus de missatge
d’un xat i s’hi han incorporat aspectes col·loquials com l’onomatopeia (Ei), una
pregunta (?) o lèxic (bandarra) propi d’aquest registre.
5 ètim cultisme patrimonial

STRICTUM estricte estret
VOLUMEN volum embalum
IGNORARE ignorar enyorar
LABORARE laboral llaurar
FOLIUM foli full
EXAMEN examen eixam
6 a) Té un concepte d’estètica sui generis.

b) L’assassinat de dissabte imita el modus operandi de l’anomenat assassí del
calendari.
c) Va trobar-los in fraganti.
d) Si no hi ha quòrum, no podrem votar.
e) Qui ho hagi fet ha d’entonar el mea culpa.
f) Hi havia unes 100 persones grosso modo.

Comprèn els textos
1 La capacitat de triar el nostre destí i de gaudir de la solitud.

Destinar el nostre temps per aconseguir tot allò que ens fa falta.
2 La intel·ligència i la voluntat ens permetrà allunyar-nos del dolor.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer per què s’utilitza la cursiva i la
negreta.
Resposta model.
La cursiva s’utilitza per introduir el nom d’una obra i la negreta s’utilitza per destacar el
nom de l’autor del qual s’està parlant.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver vist el fragment de la sèrie televisiva i saber
reconèixer-hi la variant dialectal que s’hi parla.
Respostes model.
Com que la noia neutralitza es tracta d’una variant dialectal oriental, en concret, català
central. Com que la professora no neutralitza es tracta d’una variant dialectal
occidental, en concret, valencià.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar una frase amb un pronom relatiu
àton i saber-la analitzar.
Resposta model.
L’home no serà mai feliç, però es passarà la vida treballant per una cosa [que creu que
el farà feliç] (CN). Antecedent: cosa
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber utilitzar les perífrasis.

Resposta model.
12. Pots alleujar qualsevol problema llegint una hora.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar oracions subordinades

substantives i saber indicar-ne la funció.
Respostes model.
Els homes vulgars només pensen [com passar el temps]. CRèg
L’home no serà mai feliç, però es passarà la vida treballant per una cosa que creu [que
el farà feliç]. CD

Escriu

plantejada i saber-ne redactar un text.
Resposta model.
Què és la felicitat?
[...] Què és la felicitat exactament? De què està feta?
Potser et sembla una pregunta una mica estranya, ja que normalment tendim a pensar
que la felicitat és una sensació, no una cosa que tingui substància. Però al cap i a la fi ,
la felicitat no deixa de ser un element més de l’univers. La felicitat existeix, igual que
existeixen els arbres i les pedres, i per tant té substància. No és una substància física,
com la d’una roca o una patata, però és un tipus de substància.
La pregunta és: quina és aquesta substància? De què està feta la felicitat?
És una qüestió molt important si volem ser feliços. I tots volem ser feliços, oi?
La fórmula de la felicitat
Per entendre bé què és la felicitat, podem fer servir una de les fórmules
més importants i poderoses de l’univers, per no dir la que més: la fórmula de la felicitat.
No sé si coneixes aquesta fórmula. Vaig escriure un article per explicar-la fa temps
(pots llegir-lo aquí), però va ser al principi del blog, així que va passar una mica
desapercebut. Ara penso que potser hauria d’haver esperat una mica i publicar-lo més
tard, perquè crec que és el més important que he escrit i escriuré mai.
Per a mi, la fórmula de la felicitat és el coneixement més important de tot l’univers.
Si hagués de triar saber només una sola cosa del funcionament de l’univers, triaria
saber això.
I què diu la fórmula de la felicitat? Doncs que la quantitat de felicitat que sentim
en cada moment és exactament igual a la quantitat d’amor que estem expressant.
O el que és el mateix:
Felicitat = Amor expressat
És una fórmula exacta que no falla mai. I la pots comprovar tu mateix: quan expresses
amor, et sents feliç, i quan no, no. Així de senzill.
Què és la felicitat?
Aquesta fórmula és extremadament poderosa. A primera vista pot semblar molt simple,
però conté una gran quantitat d’informació.
És una mica com la fórmula de la Teoria de la Relativitat (E = mc2) o com la de la
segona llei de Newton (F = ma): en aparença semblen senzilles, però en realitat són
molt profundes.
És tan important i profund el que hi ha al darrere de la fórmula de la felicitat que es
necessitaria com a mínim un llibre sencer per explicar-la correctament (ja el tinc
començat ). Amb la fórmula de la felicitat podem entendre perfectament com
funcionen els nostres sentiments i com controlar-los, per exemple, i també el paper
que juga la ment en la nostra vida. Fins i tot la creació mateixa de l’univers depèn de la

fórmula de la felicitat. No exagero gens quan dic que és molt i molt important.
I una de les moltes coses que ens dóna aquesta fórmula és la resposta a la pregunta
que ens plantejàvem al principi: què és la felicitat?
La felicitat és amor
La substància amb què està feta la felicitat és amor. Allò que anomenes felicitat
no és res més que el teu propi amor que ha sortit a l’exterior i s’ha expressat.
De què depèn la teva felicitat?

De cara al nostre propi benestar, és molt important veure clar que amor i felicitat són
el mateix.
En general, tendim a pensar que la felicitat depèn en gran part de factors externs, com
les persones que tenim a prop i les circumstàncies que ens envolten, però no és així.
La nostra felicitat depèn únicament i exclusivament de la nostra capacitat d’expressar
amor.
Per veure-ho més clar, et proposo un petit exercici. Pensa un moment en una cosa
que estimis. Pot ser qualsevol cosa: els teus fills, la teva parella, un amic, la teva feina,
una afició que t’agradi… El que vulguis, però que sigui una cosa per la qual sentis
amor.
Ara pregunta’t, sempre que tens això que estimes et sents feliç?
Sempre que ets amb els teus fills, o amb la teva parella, et sents feliç? Sempre que
estàs fent aquelles activitats que t’agraden et sents feliç?
La resposta és no. Pots estar envoltat de coses i persones que estimes, i sentir-te
malament. A tots ens ha passat.
En canvi, com et sents quan expresses amor per allò que estimes?
Com et sents quan ets amb persones que estimes i expresses amor per elles? Com et
sents quan estàs fent una determinada activitat i la fas amb amor?
La resposta és completament diferent, oi?
La clau de la teva felicitat es troba en la teva capacitat d’expressar amor. Res més que
això. Perquè amor i felicitat són exactament la mateixa cosa. Són la mateixa
substància.
Web Jana Guita

SOLUCIONARI UNITAT 8. SER O NO SER
SER O NO SER pàgina 164
Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes

plantejades.
Respostes model.
 Monòleg.
 Que tot rau en l’existència de les coses i en la nostra pròpia.
 El príncep Hamlet que estava estudiant en la universitat alemanya de Wittemberg
torna a la cort de Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare i el casament de la
seva mare, la reina Gertrudis, amb el nou rei, Claudi. El fantasma del seu pare
s’apareix a Hamlet, l’informa que va ser Claudi qui el va matar abocant-li verí a
l'oïda i li demana que vengi la seva mort, però sense injuriar la seva mare en cap
sentit.
El jove Hamlet vol estar segur del regicidi per part del seu oncle, però la incertesa
i la incapacitat per actuar augmenten la seva malenconia i sembla que es torni boig.
Per la seva banda, Claudi, a qui mina la culpabilitat, intenta determinar la causa de
l'aparent alienació de Hamlet i contracta dos nobles companys d'estudis,
Rosencrantz i Guildenstern, perquè espiïn el comportament del príncep. Hamlet se
n’adona i exagera la seva suposada demència.
Poloni, un cortesà vell i pompós, creu que la causa de la bogeria de Hamlet rau en
la seva passió amorosa per Ofèlia, filla de Poloni, i ho comunica als reis. Hamlet
i Ofèlia estan veritablement enamorats, però en la seva desesperació el jove veu en
la noia la representació de tota la traïció i la luxúria que poden motivar les dones i la
rebutja pressionant-la perquè se’n vagi a un convent.
Hamlet ordeix un pla per esbrinar la culpabilitat del seu oncle Claudi; amb aquesta
finalitat contracta un grup teatral perquè representi una obra en la qual un rei és
enverinat pel seu germà, el qual seguidament es casa amb la seva vídua. Tal com
Hamlet esperava, l'obra enerva profundament Claudi; però el príncep encara és
incapaç d'actuar. Quan té l'oportunitat de matar Claudi no ho fa perquè està resant
i Hamlet no el vol enviar directament al cel.
Claudi insta Gertrudis perquè tingui una conversa amb el seu fill. Poloni s'amaga
rere un tapís i Hamlet el mata creient que es tracta de Claudi; després amonesta
severament la seva mare, malgrat els advertiments de l'espectre del seu pare, que
se li torna a aparèixer a l'habitació de la reina.
Ara Claudi ja té un motiu per treure's Hamlet del damunt i amb el pretext d'amagar-
lo arran de la mort de Poloni l'envia a Anglaterra amb Rosencrantz i Guildenstern,
que duen ordres confidencials de matar el príncep. Hamlet descobreix el complot
i altera les ordres secretes del rei de tal manera que els dos joves nobles seran els
ajusticiats.
Amb l'ajuda d'uns pirates, Hamlet torna a Dinamarca, acut a l’enterrament d’Ofèlia,
que alienada s'ha suïcidat, i s'enfronta verbalment a Laertes; ambdós s'emplacen
a un duel. Claudi proporciona un verí perquè Laertes impregni la punta de la seva
llança i a més enverina el vi que pensa donar a Hamlet. La reina beu aquest vi
i mor. Els dos joves reben ferides mortals en el duel, però abans de morir Laertes té
temps de descobrir la veritat, venjar la mort del seu pare i fer les paus amb Hamlet.

Hamlet també aconsegueix ferir mortalment Claudi i que Horaci no begui de la copa
enverinada. Després mor amb tots els honors recuperats i com a legítim rei de
Dinamarca. Fortimbràs, príncep de Noruega, hereta la corona i presideix el funeral
reial de Hamlet.
Blog de xtec Salonso (adaptació)

Activitat oral.

plantejada.
Resposta model.
1. Agafar algun objecte per tenir temps de pensar què has de dir.
2. Repetir el que acabes de dir.
3. No posar-te nerviós.
4. Verbalitzar que t’has quedat en blanc.
5. Buscar la complicitat d’algú altre.
6. Prendre’t uns segons.
7. Tossir.
8. Dir alguna altra cosa que creguis que pot anar bé en el context en què et trobes.
9. Passar-te la mà / les mans per la cara o els cabells, posar-te bé la roba, etc.
10. Mirar, durant uns segons, el terra per concentrar-te i oblidar-te que estàs davant
de més gent.
3 Criteris d’avaluació. Que demostrin haver seguit els passos indicats.

Activitat oral.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos administratius pàgines 166-169
1 a) taxa b) compulsar c) venciment d) exempció e) expedir
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber a quin tipus de text pertany el fragment.
Resposta model.
Es tracta d’una resolució perquè comunica a un ciutadà una decisió presa sobre
un assumpte determinat.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions incorrectes i saber-
les corregir.
Respostes model.
Les afirmacions incorrectes són a), b), d). Les correccions queden així:
a) Normalment el llenguatge administratiu pot resultar poc comprensible a causa del
lèxic conservador, les estructures rígides i la sintaxi complexa.
b) Tots els textos administratius són formals.
d) Una resolució és la decisió presa per un òrgan administratiu sobre un assumpte
determinat.

Resposta model.
Data de la llei Número de publicació Nombre Institució que la

del DOGC d’articles signa
Llei 12/2009, de 10 de DOGC 16 de juliol 205 Departament
juliol, d'educació 5.422 d’Educació
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els apartats d’una sol·licitud.
Respostes model.
a) Nucli de la sol·licitud
b) Exposició de motius
c) Identificació del sol·licitant
d) Datació i signatura
e) Documents que s’hi adjunten

6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar una sol·licitud.

Resposta model.
Manel Roigé Crisol, amb DNI núm. 39812052-Z, amb domicili a Barcelona, codi postal
08081, carrer Major, 15,
EXPOSO: Que les carreteres que duen a la ciutat estan massa plenes de cotxes
i circular-hi esdevé una tasca realment difícil. Aquesta massificació de cotxes produeix
una pol·lució que afecta a tota la ciutadania.
SOL·LICITO: Que es dugui alguna campanya de foment del transport públic.
Barcelona, 4 de maig de 2018
(signatura)
Ajuntament de Barcelona
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el text.

Respostes model.
 Es tracta d’una resolució perquè es tracta d’un òrgan administratiu a través del qual
s’expressa la decisió que s’ha pres sobre un assumpte determinat.
 Formalitat alta: «dictar resolució relativa al nomenament»; rigorositat expressiva:
«Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, podeu interposar els
recursos següents:»; estructures rígides: «Assumptes», «Fets», «Fonaments de
dret», «Resolució»; construccions impersonals i passives: «va ser nomenada»;
fraseologia pròpia: «recurs de reposició»; datació i autoria: «David Reverté Soley»,
«Vilanova i la Geltrú, 16 de febrer de 2017».
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les característiques de l’acta

de reunió.
Respostes model.
a) L’encarregat de redactar l’acta és el secretari, que la signa juntament amb
el president.
b) No s’adreça a ningú en concret. S’empren construccions impersonals, el secretari
parla d’ell mateix en tercera persona i es fan servir una sèrie de recursos que
impersonalitzen al màxim el text.
c) Deixar constància dels fets esdevinguts en la reunió d’un òrgan col·legiat, dels
acords presos, de les intervencions, etc.
d) Capçalera, identificació de la reunió, assistents, ordre del dia, desenvolupament
de la sessió, acords, temes pendents, fórmules finals, signatura, annexos.

9 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat i saber revisar i adaptar el propi
text.
Resposta model.
a) Escriviu de manera concreta. Eviteu el llenguatge abstracte.
b) Sigueu lògics. L’acció hauria de seguir un sol fil amb continuïtat lògica.
c) L’acció hauria de ser directa i simple, sense llargues introduccions ni la implicació
de gaires personatges.
d) Eviteu el llenguatge simbòlic (metàfores) que pot ser mal entès pel lector.
e) Sigueu concisos. Eviteu que hi hagi diverses accions en una sola frase. Poseu
una oració per línia, si és possible.
f) Eviteu paraules difícils, però utilitzeu un llenguatge adult i digne. Les paraules poc
corrents haurien de poder-se comprendre pel propi context.
g) Expliqueu o descriviu les relacions complicades d’una manera concreta i lògica,
en què els esdeveniments tinguin lloc en un marc temporal lògicament cronològic.
h) Encoratgeu els escriptors i il·lustradors a conèixer els seus grups d’audiència
i a aprendre més coses sobre què significa tenir dificultats de lectura. Feu que es
trobin amb els seus lectors i que escoltin les seves experiències i vida diària.
i) Proveu el material abans que vagi a la impremta.
W EB DE COL·LEGI OFICIAL DE BIBLIOTECARIS I DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA
 Manel Roigé Crisol, amb DNI núm. 39812052-Z, amb domicili a Barcelona, codi
postal 08081, carrer Major, 15,
EXPOSO:
Que les carreteres que duen a la ciutat estan massa plenes de cotxes.
Que circular per les carreteres esdevé una tasca realment difícil.
Que aquesta massificació de cotxes produeix una pol·lució que afecta a tota la
ciutadania.
SOL·LICITO:
Que es dugui alguna campanya de foment del transport públic.
Barcelona, 4 de maig de 2018
(signatura)
Ajuntament de Barcelona

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Hi tens dret pàgines 170-171
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat la reclamació.

Respostes model.
La sol·licitud i la reclamació s’assemblen en les parts de què consten (identificació
de qui la signa, exposició, sol·licitud, documentació que s’adjunta, datació i signatura,
destinació). Es diferencien en l’objectiu que persegueixen: la sol·licitud pretén fer una
petició i la reclamació, deixar constància d’un perjudici.
 Rigorositat expressiva (una càmera reflex de la marca Nisao, model DKT540,
de 24.2 MP); estructures rígides (exposo que, sol·licito que); datació i autoria
(Vilanovella, 2 de maig de 2018, Gemma Albert)...
 Convé remarcar que quan s’escriu una reclamació cal deixar de banda l’enuig que
hagi suscitat en el ciutadà el perjudici causat per l’Administració o l’empresa
privada.
 Les reclamacions poden fer que es repari el perjudici al consumidor i prevenir futurs
perjudicis a altres persones. Per a les empreses, implica que aquestes revisin els
seus procediments perquè el resultat sigui el més òptim.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una reclamació.

Resposta model.
Full oficial de reclamació
Dades de la persona consumidora
Vic, 5 de maig de 2018
Cognoms i nom: Capafonts Garriga, Oriol
Adreça: C/ de les Magnòlies, 28 - 08503 Vespella
Data de naixement: 4-8-2001
DNI: 54909102-G
Fets de la reclamació
Exposo que el passat 29 d’abril havia d’anar a fer un examen a l’Escola Oficial
d’Idiomes de Vic.
L’autobús amb què hi estava anant era de la vostra companyia.
A l’alçada de Gurb l’autobús es va espatllar.
Per no fer tard a l’examen, vaig haver d’agafar un taxi.
Petició de la persona consumidora
Sol·licito que se’m tornin els diners que vaig haver d’utilitzar per pagar el taxi.
Documents que s’adjunten
Factura del taxi
Signatura
Oriol Capafonts Garriga

DEPARTAMENT D’ATENCIÓ AL CLIENT. MONOBUS
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una acta i una sol·licitud.
Respostes model.
Acta de la reunió d’alumnes de 4t ESO B
Reunió del dia 12 de maig de 2018
Assistents: Gerard Llurba, Enric Garcia, Roger Canals i Emili Camarasa.
A les 10.30 h es reuneixen a l’aula de 4t ESO B de l’Institut Bones Lletres les persones
indicades anteriorment per fer una reunió amb l’objectiu de trobar alguna millora que
es podria fer al nostre centre.
1. Propostes de millora.
Després de debatre-ho una estona es considera que la millor proposta a fer és
demanar que s’instal·li aire condicionat a totes les aules de l’institut. Emili Camarasa
comenta la importància de deixar constància de la nostra proposta al centre a través
d’una sol·licitud. Es redactarà entre tots el proper dia de classe de Català, tot i que qui
la signarà serà Gerard Llurba.
2. Torn obert de paraules.
No n’hi ha.
S’alça la sessió a les 11.55 h, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.
Gerard Llurba, amb DNI núm. 39812052-Z, amb domicili a Granollers, codi postal
08400, carrer de la Vila, 15,
EXPOSO: Que després d’haver-nos reunit alguns alumnes de 4t ESO B: Enric Garcia,
Roger Canals, Emili Camarasa i jo mateix, hem valorat que a les classes s’hi passa
molta calor.
SOL·LICITO: Que s’instal·lin aparells d’aire condicionat a totes les aules.
Granollers, 14 de maig de 2018
(signatura)
Institut Bones Lletres (Granollers)

Escolta i parla

Respostes model.
a) Demana a l’Ajuntament que tanqui una tapa de claveguera que no està ben
tancada.
b) Cada vegada que passa un cotxe per damunt, tremola i fa molt de soroll.
No només pot ser perillós per als cotxes, també és una molèstia per als veïns,
ja que de nit i de matinada produeix molt de soroll.
5 Criteris d’avaluació. Que demostrin saber trucar per formular una queixa.
Resposta oral.

Reflexiona i opina
c) Sí.
d) Sí.
LECTURA _ Una trobada inquietant pàgines 172-175
Què nópines?

Respostes model.
 No.
 Intentar prendre’ns les coses més serenament i raonadament.
 Activitat oral.
Mira més enllà

Respostes model.
 Quatre persones. Són en un castell. És la nit.
 En registre col·loquial.
1 c) Dramàtic.
Criteris d’avaluació. Que demostri saber justificar el gènere literari del text.
Resposta model.
Pertany al gènere dramàtic perquè ha estat escrit per ser representat davant d’uns
espectadors. Els personatges intervenen sense la mediació d’un narrador i segueixen
les acotacions que conté el mateix text teatral.

Respostes model.
a) Vigilar i protegir un lloc, és un sentinella. Francesc i Bernat tenen el mateix treball.
b) Visca el rei!
c) A la una de la matinada.
d) Es va quedar admirat i horroritzat per la seva semblança amb el rei de Dinamarca.

3 Imatge b.
Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar quina il·lustració representa millor
l’espectre.
Resposta model.
L’espectre vist amb armadura de cap a peus; du la visera alçada i una porra a la mà.

Resposta model.
L’Horaci els acompanya per confirmar que es tracta d’un espectre el que van veure
en Bernat i en Marcel dues vegades.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i saber quina metonímia
s’utilitza per referir-se a l’Horaci.
Respostes model.
En Bernat i en Marcel consideren l’aparició un fet objectiu.
 Utilitzen el terme «orella» per referir-se a Horaci: «provarem una vegada més
de vèncer aquesta orella tan rebel a creure’s el que hem vist dues nits».
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les expressions.

Respostes model.
Fa un fred que talla: Fa molt de fred, fa un fred molt intens.
Fa un fred que pela. Estar gelat com un poll.
No es mouen ni les rates: Hi ha molta tranquil·litat.
Estar com una bassa d’oli (molt tranquil o calmat).
7 a) Pregar. b) Estrella. c) Armadura. d) Idèntic.

Imagina i escriu
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar una reclamació.

Resposta model.
Full oficial de reclamació
Dades de la persona consumidora
Riudoms, 7 de maig de 2018
Cognoms i nom: Muntané Coll, Ginesta
Adreça: C/ de la Nau, 26 - 43330 Riudoms
Data de naixement: 16-7-1998
DNI: 39009182-T
Fets de la reclamació
Exposo que acabo de veure Hamlet i m’he adonat que el director hi ha introduït canvis
importants respecte a l’obra original i ho considero una falta de respecte per les
persones que veníem a veure l’obra original.
Petició de la persona consumidora
Sol·licito que es canviï el títol de l’obra per tal que quedi clar que no es tracta de la
versió original.
Signatura
Ginesta Muntané Coll
DEPARTAMENT D’ATENCIÓ AL CLIENT. TEATRE GEST

ORTOGRAFIA _ Els signes de puntuació de pausa pàgines 176-177
1 a) Maria! T’ha telefonat en Jordi, l’amic del teu germà.

b) Dissabte anirem a Molló, i diumenge a Camprodon.
c) Les meves claus, les has vistes? No sé on les he posades.
d) Quina sorpresa, Lluís! Des de quan ho saps?
2 No vull dormir més! ( Ja he dormit prou.)

No. Vull dormir més! ( Encara no he dormit prou.)
3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la funció dels signes de puntuació.

Respostes model.
BERNAT: És mitjanit; ves a dormir, Francesc.
(punt i coma: pausa forta que no trenca la relació entre dues oracions; coma: indica
trencament de l’ordre neutre dels elements de l’oració: Francesc, com a subjecte
hauria d’ocupar la posició inicial d’oració).
FRANCESC: T’agraeixo el relleu: fa un fred que talla, i estic molt abatut.
(dos punts: indiquen una causa).
GRAMÀTICA _ Les oracions subordinades adverbials I pàgines 178-180
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir les oracions adverbials i saber
indicar-ne el tipus.
Respostes model.
a) Començarem la universitat quan acabem el batxillerat. (Subordinada adverbial de
temps); ( després del batxillerat)
b) Col·loca els llibres on jo els pugui trobar. (Subordinada adverbial de lloc);
( allí, en un lloc visible)
c) T’he preparat el sopar com a tu t’agrada. (Subordinada adverbial de manera);
( així)
d) Quan era petit, m’agradava veure dibuixos animats de bon matí. (Subordinada
adverbial de temps) ( aleshores, fa molts anys)
e) Com van començar, van acabar. (Subordinada adverbial de manera); ( així)

2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les oracions subordinades

adverbials.
Respostes model.
Ella està dempeus com es posa sempre, (Subordinada adverbial de manera)
tombada de costat, alhora expectant i acovardida, com si es delís... (Subordinada
adverbial de manera)
Quan era petita, no tenia pessigolles [...] (Subordinada adverbial de temps) però
aleshores tornava a inclinar-se, encorbada, incapaç d’evitar-ho, les esmolades
espatlles enfonsades com ales plegades (Subordinada adverbial de manera) i el cap
inclinat a una banda, com si, abatuda, el convidés a intentar fer-la xisclar de nou.
(Subordinada adverbial de manera)
3 a) freqüència b) posterioritat c) anterioritat d) posterioritat
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber completar les oracions amb una oració
subordinada adverbial de lloc.
Respostes model.
a) No tornis a mirar on he deixat els diners.
b) M’agradaria ser on ningú no em pugui trobar.
c) Ves per on no trobis cotxes ni camions.
d) T’he deixat les ulleres on les puguis trobar.

adverbials de manera.
Resposta model.
D’una manera maquinal, menaven la vida ordinària, però no sortien de casa, com si hi
estiguessin fermades per un vincle secret. Maria Teresa les mirava de cua d’ull, tot
mossegant-se el llavi. Algun moment, cuidava d’interrogar l’una o l’altra, però, se
n’estava, una peresa egoista la retenia al caire del precipici. Sense endevinar la
pregonesa del conflicte que aombraria un moment la seva felicitat d’enamorada
confiada i corresposta.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber canviar l’oració adveribal per un nexe.
Respostes model.
a) Després de fer la reunió, els executius van continuar treballant.
b) Li agrada cuinar mentre mira sèries de ciència-ficció.

7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer l’anàlisi de les oracions.

Respostes model.
a) Els nens es diverteixen on hi ha gresca.
nexe V CD
_______ _____________
Det N V Sub. adv. lloc = (CCL)
_______ ________________________
SN SV
b) Abans que (tu) vinguis a casa, (tu) compra el pa.

V CCL
_________ ___________
Nexe Subj SV
________________________ ____ _____ ____
Sub. adv. temps (CCT) Subj. V CD
c) (Ell) es prenia les coses com si s’acabés el món.

Nexe V Subj.
V CD Sub. adv. manera (= CCM)
____ ___________________________________
Subj. SV
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber descriure la imatge amb una subordinada
adverbial de cada tipus.
Respostes model.
Els investigadors no sortien ni un moment del laboratori, on buscaven una solució
urgent. Volien saber com vèncer aquella rara malaltia que havien descobert després
de fer moltes observacions i proves.
Els investigadors no sortien ni un moment del laboratori, allí buscaven una solució
urgent. Volien saber, així, la curació d’aquella rara malaltia que havien descobert
temps enrere.

GRAMÀTICA COMPARADA _ Les oracions adverbials pàgina

de temps no personals 181
1 Criteris d’avaluació. Que demostri apreciar els matisos de significat entre les oracions
causals i les temporals.
Resposta model.
a) El got es va trencar perquè va picar contra terra.
b) El got es va trencar just quan va picar contra terra.
Esbrina
2 Criteris d’avaluació. Que demostri capacitat de raonament sobre estructures

poc comunes per denotar contextos temporals.
Resposta model.
En veient la nostra ensenya // quan convé seguem cadenes
Descobreix
3 Criteris d’avaluació. Que demostri respecte pels dialectes catalans a través

de l’observació de patrons i l’apreciació de detalls singularitzants.
Resposta model.
a) Resposta oberta
b) En acabat: Girona, Barcelona, Lleida
En acabant: València, Tortosa
En acabar: Barcelona, Lleida

LÈXIC _ Els neologismes pàgina 182
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber classificar les paraules segons la llengua
de pertinença, escriure el manlleu en català i inventar una oració amb cada terme.
Respostes model.
francès  garage, casino, foulard, jardin.
italià  gnocchi, sonetto.
anglès  football, piercing, hockey.
castellà  mochila (però té origen basc: motxil).
garage  aparcament. Deixa el cotxe a l’aparcament de la plaça del Mercat.
mochila  motxilla. Ficaré alguns plàtans a la motxilla per sortir a caminar per la
muntanya.
casino casino. Al casino jugaven a cartes i a bingo.
gnocchi  nyoqui. M’agraden més els espaguetis que els nyoquis.
football  futbol. Diuen que el futbol és l’esport rei.
piercing  pírcing. S’ha fet un pírcing al nas i un altre a l’orella.
foulard  fulard. Es va comprar un fulard de seda que li tapava tot el coll.
jardin  jardí. He plantat al jardí rosers i geranis.
sonetto  sonet. Aquell sonet no tenia catorze versos.
hockey  hoquei. Hi ha diverses modalitats d’hoquei: hoquei sobre gel, hoquei sobre
herba...
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber indicar quines paraules són préstecs.
Respostes model.
Vist des del punt de vista històric, aquests mots són els que provenen d’altres
llengües: blau (alemany), catifa (àrab), espagueti (italià), xalet (francès), beisbol
(anglès), magatzem (francès).
 Es tracta de paraules adaptades.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar l’escena utilitzant neologismes

i saber indicar de quina llengua provenen.
Respostes model.
Els nois i les noies juguen a futbol (anglès). El Pere xuta (anglès) la pilota i fa gol
(anglès). Com que el Miquel ha fet córner (anglès) el Guillem és qui saca (castellà).

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar l’adaptació o traducció dels

neologismes.
Respostes model.
En les paraules angleses, s’han adaptat els sons de les paraules angleses a la grafia
catalana. En la paraula castellana, senzillament s’ha inclòs al lèxic català. Se n’ha
adaptat l’ortografia en tots els casos.
LLENGUA I SOCIETAT _ L’estàndard pàgina 183
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar si són vertaderes o no les frases.
Respostes model.
a) V  L’estàndard és una varietat que s’ha creat a partir de criteris o models
diferents segons la llengua.
b) V  L’estàndard pretén ser clar i senzill i fer que els parlants de zones diferents
es puguin entendre.
c) F  Una llengua pot funcionar sense estàndard, però hi haurà dificultats a l’hora
d’entendre’s entre parlants de diferents àrees geogràfiques i a l’hora d’emetre els
mitjans de comunicació.
2 Cal utilitzar l’estàndard en els casos a), b), d).
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber elaborar un treball sobre l’estàndard

del català.
Resposta model.
El català, llengua multidialectal
Repàs de què és l'estàndard i de les seves variants lingüístiques
La llengua catalana té molt d’abast territorial. Té estatus oficial a Catalunya, València
i a les Illes Balears, a més d’Andorra, però també s’entén i es parla a l’Alguer
(Sardenya) i al Rosselló (França). Lògicament, això comporta que puguem distingir
una gran varietat de dialectes, és a dir, diferents parlars d’una mateixa llengua, que
alhora es componen de diversos subdialectes.
Però els dialectes són d’abast limitat, de manera que es fa necessari eliminar al màxim
les diferències dialectals. És així com neix l’estàndard, un model de llengua que
neutralitza la variació lingüística i que pretén facilitar la comunicació entre parlants de
diversos dialectes. I precisament la base d’una llengua estàndard és la llengua
històrica, el conjunt de dialectes dels quals parlem.
D’entrada, tot i la complexitat que sembla mostrar el català per la gran varietat de
dialectes, hem de partir de la idea del català com una llengua relativament homogènia.
Hi hauria més diferències si els dialectes haguessin evolucionat des del llatí –sense
la influència de l’àrab– i no a partir del segle XIII, quan el català es comença a formar.
Les petites diferències doncs, no impedeixen la comunicació, però tot i així es

necessita un model de referència per a tots els catalanoparlants.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va voler que el català estàndard integrés els cinc
grans dialectes del territori. I és per això que va establir que l’estàndard seria igual per
a tots, a excepció d’alguns trets lingüístics que cada territori faria a la seva manera.
Quins són aquests trets lingüístics? Els que en filologia s’anomenen d’àmbit restringit,
és a dir, els que no se solen repetir en més d’un dialecte, com ara algunes
terminacions verbals (cant/cante/canto). Per tant, com resumeix el doctor Joan Veny,
membre de l’IEC, «el català estàndard constitueix un model unitari amb algunes
particularitats dels dialectes ancorades en la tradició i allunyades de vulgarismes
i d’elements interferits».
La idea que l’estàndard dels Països Catalans utilitza els trets del català central no
s’adequa al cànon de l’IEC. Tot i així, s’ha difós pel fet de ser el dialecte més utilitzat
i més influent, a causa d’uns potents mitjans de comunicació i d’una forta activitat
cultural.
Per intentar compensar aquest desequilibri, les tres autonomies que formen els Països
Catalans han volgut codificar en certa manera el seu estàndard particular. L'estàndard
valencià, regulat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, se centra en
l’estandardització del valencià, que pren com a base les Normes de Castelló. No és
res més que l’ortografia de Pompeu Fabra adaptada a la pronunciació del català
occidental i les característiques dels dialectes valencians. També hi ha l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, creada pel govern valencià per tenir una regulació pròpia.
A les Illes Balears, per la seva banda, s’utilitza l'estàndard de l’IEC, però adaptat
al marc dialectal per la secció filològica de la Universitat de les Illes Balears. Si l’IEC,
per exemple, admet les formes verbals «cantem/cantam», l’estàndard balear indica
com a forma preferent la forma «cantam», també en registre formal.
No es parla de l'estàndard alguerès pel poc abast territorial del dialecte, tot i que s’ha
de tenir en compte que l’IEC reconeix el català de l’Alguer com un model d’àmbit
restringit, que admet trets característics de la variant com l’article «lo».
ANNA CORBATERA, LAURA FABREGAT, SERGI CASTELLS, Vilaweb (19/05/2012)

1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions subordinades adverbials.

Resposta model.
Funció de complement
Equivalen a un grup
Funció circumstancial dins de
adverbial
l’oració principal
Hem respost quan

Amb nexe Quan, on, com
Oracions subordinades adverbials
ens han preguntat.

Nexes
Amb una forma No sé estudiar
Sense nexe
verbal no personal escoltant música.
Començaran
Temps l’actuació quan
siguin les quatre.
Tipus Anirem on tu ens

Lloc
indiquis.
Ha ocorregut tot com

Manera
ens havien avançat
Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer les diferents activitats que es demanen.
Respostes model.
a) La primera coma indica que hi ha un canvi d’ordre d’una subordinada temporal
(«Quan Serena va anomenar-los Scotch i Brite, [...]»). La segona, marca un incís
explicatiu («El fantasma apareixia sobre xanques, embolcallat amb roba negra»).
b) La primera és «mentre s’empenyien i s’enretiraven pels seients», que indica
simultaneïtat.
La segona, «Quan Serena va anomenar-los Scotch i Brite», que indica anterioritat.
La tercera, «fins que el fantasma del pare de Hamlet aparegué i aterrí tothom»,
que indica anterioritat.
c) mentrestant / aleshores / fins més tard

3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar una oració adverbial de temps.
Resposta model.
Oració: em vaig quedar al passadís mentre s’empenyien i s’enretiraven pels seients.
-L’oració subordinada és «mentre s’empenyien i s’enretiraven pels seients».
-La introdueix el nexe temporal mentre (amb valor de simultaneïtat) i, per tant, és una
adverbial temporal que indica simultaneïtat amb l’acció del verb de l’oració principal.
-L’oració subordinada fa una funció de CCT de l’oració principal.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber valorar de quin tipus de manlleu es tracta i
com s’ha introduït a la llengua catalana.
Resposta model.
És un manlleu o préstec. En aquest cas, un germanisme. Segons la manera com s’ha
incorporat, és una paraula adaptada.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar les parts del text que es demanen.
Respostes model.
a)
Préstec Col·loquialisme
Estrangerisme Paraula adaptada closca
punk paio punyeta
tio curt de gambals
b) No. El sentit original és: ‘Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la
major part dels crustacis i dels mol·luscs i l'ossi i corni dels quelonis.’ En canvi,
en el text s’utilitza com a sinònim de «cap».
c) Utilitzen un registre col·loquial.

Comprèn els textos
1 Perquè necessiten dates prèvies a l’estrena per als assajos tècnics a la sala d’actes.
2 És un treball conjunt de l’alumnat de l’assignatura.
3 Perquè forma part del grup que s’encarrega de la producció del muntatge teatral.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar les parts de la sol·licitud.

Resposta model.
En primer lloc tenim les dues primeres línies, que correspondrien a la identificació de la
persona que sol·licita. Tot seguit, i encapçalat pel mot «Exposo», hi ha l’exposició dels
motius pels quals es fa la petició. A continuació, i amb el mot «Sol·licito» com a
encapçalament, hi ha el nucli de la sol·licitud, és a dir, on trobem expressada de
manera clara i concisa allò que se sol·licita. Finalment, hi ha la data i la signatura de la
persona sol·licitant i la persona o l’organisme al qual s’adreça.
5 a) Es tracta d’una conjunció.

b) Introdueix una oració subordinada substantiva.
c) Fa la funció de CD.
6 a) Introdueixen oracions subordinades adjectives.

b) L’antecedent del primer que és «la dificultat tècnica de so i llum»; l’antecedent del
segon és «les dates del mes de maig i juny».
c) El primer fa funció de CD; el segon, de CC.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer sis paraules del camp semàntic
del teatre.
Respostes model.
Assaig general, attrezzo, vestuari, actors, escenografia, companyia.

Escriu
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una sol·licitud.

Resposta model.
Estefania Rovira Calaf, amb DNI núm. 42901816-F, amb domicili a Riudebitlles, codi
postal 08776, carrer de la Patacada, 18,
EXPOSO: Que el poliesportiu es troba en un estat lamentable: hi ha goteres,
s’hi passa molta calor, no està habilitat perquè hi puguin entrar persones amb cadira
de rodes, etc.
SOL·LICITO: Que es dugui a terme una remodelació del poliesportiu per tal
de resoldre aquestes i altres problemàtiques: es facin obres al sostre, es posi aire
condicionat, s’hi instal·li una rampa per a les persones amb cadira de rodes, etc.
Riudebitlles, 15 de maig de 2018
(signatura)
Ajuntament de Riudebitlles

SOLUCIONARI UNITAT 9. SOBREN LES PARAULES
SOBREN LES PARAULES pàgina 186

plantejades.
Respostes model.
 Estar d’acord, trobar bé alguna cosa.
 La mirada, per exemple.
 Si estem mentint, sí.
 És difícil, però sí.
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el llenguatge no verbal.

Respostes model.
La noia: que ho ha aconseguit, ha arribat al cim de la muntanya, per exemple.
El submarinista: que tot va bé.
 Fer l’ullet, com a senyal de complicitat.
 Per transmetre l’estat anímic.
2 Criteris d’avaluació. Que demostrin saber expressar amb gestos les obres indicades.
Activitat gestual.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber seguir els passos indicats.

Activitat gestual.

ÚS I COMUNICACIÓ _ Els textos professionals pàgines 188-191
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer la finalitat del text.

Respostes model.
La finalitat és oferir un lloc de treball públic.
Els destinataris són els aspirants, és a dir, les persones que compleixin les
característiques que es demanen a l’anunci i que estiguin interessades a treballar-hi.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer una mostra de fraseologia pròpia
dels textos professionals.
Resposta model.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el…
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver valorat la carta.

Respostes model.
No, el remitent es posa a disposició de l’empresa en cas que el necessitin.
Es veu clarament en el fragment següent: «us envio adjunt el meu currículum perquè
el tingueu en compte en cas que necessiteu incorporar algú com a auxiliar
d’automoció».
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber indicar les diferències entre una carta
de presentació enviada per correu ordinari o per correu electrònic.
Respostes model.
Hi hauria diferències molt subtils, per exemple caldria indicar que el correu ha d’anar
a l’atenció (A/A) del Departament de Recursos Humans.
Pel que fa al llenguatge no hi hauria cap diferència.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una carta de presentació.

Respostes model.
Em dic Joana Micó i em dirigeixo a vosaltres perquè he conegut la vostra empresa de
classes particulars a través de la xarxa i crec que el meu perfil podria resultar-vos
interessant.
Adjunto el meu expedient acadèmic, en què podeu veure les qualificacions que he
obtingut en l’etapa de primària i en els primers cursos de l’ESO.
Actualment faig 4t d’ESO i tinc experiència treballant com a monitora amb nens fins als
12 anys. Tot i que la meva experiència no està directament relacionada amb les
classes, penso que el fet d’haver treballat amb nens em resultarà molt útil a l’hora
d’enfocar-les.
Em considero una persona seriosa i responsable, però al mateix temps tinc iniciativa
per pensar maneres de motivar els estudiants.

Si el meu perfil us interessa, estaré encantada de fer una entrevista per tal de
completar tota la informació que pugueu necessitar.
Atentament,
Joana Micó
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el model de contracte.

Respostes model.
Claredat expositiva: Les clàusules apareixen numerades i cadascuna presenta
una oració simple.
Llenguatge precís, evita les ambigüitats: el treballador es compromet a, la durada
de les vacances serà de...
Impersonalitat: s’estén aquest contracte, s’indiquen en la capçalera...
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber adaptar els textos.

Respostes model.
A. Es necessita treballador/-a per cobrir un lloc de…
B. Em presento a aquesta oferta laboral perquè considero que, pel meu currículum,
puc donar el perfil que esteu buscant.
C. Es requereixen coneixements d’anglès. Cal acreditar-los amb el barem
corresponent al Marc Europeu Comú de Referència.
D. Es lloga el pis per 700 € al mes.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els problemes d’adequació i coherència

que presenta el text.
Resposta model.
He acabat fa poc l’institut: Cal indicar quins estudis s’han acabat (ESO, batxillerat...)
i en quin mes i any.
Adjunto el meu currículum, que no he pogut revisar: El currículum s’ha de mantenir
actualitzat i s’ha de revisar abans d’enviar-lo en una carta de presentació.
Ja em fareu un truc: És una construcció excessivament col·loquial. Cal optar per
construccions més formals del tipus: Quedo a la vostra disposició si esteu interessats
a contactar-me.
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar una oferta de treball.

Resposta model.
Es necessiten dependents per als mesos de juny, juliol i agost.
Imprescindible carnet de manipulador d’aliments i bon tracte amb la gent.
Es valorarà experiència prèvia en el món de l’hostaleria i coneixements d’idiomes.
Els interessats han d’aportar el currículum abans de l’1 de maig.

Per a més informació, adreceu-vos a l’encarregat de la Gelateria Fresquets.
10 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar les característiques dels textos
professionals.
Resposta model.
Hi trobem: identificació explícita d’emissor i receptor (espai perquè s’identifiquin),
l’estructura rígida característica d’un formulari i nombroses marques d’impersonalitat
(el/la treballador/a…), claredat expositiva i fraseologia pròpia.
11 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar una carta de presentació.

Resposta model.
Em dic Arnau Gil i em dirigeixo a vosaltres perquè he sabut que esteu buscant
un dependent per al vostre establiment de Mollerussa per aquest estiu i crec que el
meu perfil podria resultar-vos interessant.
Us adjunto el meu expedient acadèmic, en què podeu veure les qualificacions que he
obtingut en l’etapa de primària i fins a 3r d’ESO, que és del que disposo en aquests
moments; ja que actualment estic acabant 4t d’ESO.
Tinc experiència treballant en una botiga familiar i tot i que no es tracta d’una
sabateria, com és el vostre cas, sí que m’ha permès adquirir certa cordialitat amb els
clients que crec que pot resultar útil a l’hora de treballar al vostre establiment.
Em considero una persona seriosa i responsable, però al mateix temps sóc amable
i comprensiu.
Si el meu perfil us interessa, estaré encantat de fer una entrevista per tal de completar
tota la informació que pugueu necessitar.
Atentament,
Arnau Gil

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Busques feina? pàgines 192-193
Observa i analitza
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat el currículum.

Respostes model.
 Podria treballar en un mitjà de comunicació sobre esports, com a representant
d’una botiga de material esportiu, etc.
 No hi ha verbs conjugats. Per evitar-los, s’empren nominalitzacions com ara
coneixement, experiència o disponibilitat.
 Els coneixements d’idiomes.
 La disponibilitat total a partir de l’última setmana de juny implica que l’empresa que
vulgui contractar-lo no podrà disposar del treballador abans d’aquesta data.
Planifica i escriu
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un currículum.

Resposta model.
CURRÍCULUM
Dades personals:
Joana Castellano Maspujols
40182109-Z
02/10/2004
C/ de les Gavines, 15 – 08183 Castellterçol
6401902192
joanacastellano@correu.com
Dades acadèmiques:
2018. CFGS administratiu. Institut Rovira i Virgili, Barcelona
2020. Curs d’Informàtica de Gestió. Institut Tecla, Barcelona
2019. Curs d’administrativa de personal. Institut Tecla, Barcelona
2018. Curs d’administratiu comercial. Institut Tecla, Barcelona
2017. Curs de comptabilitat. Institut Tecla, Barcelona
2017. Curs de tècniques de màrqueting. Institut Tecla, Barcelona
Experiència professional:
-2025 / Actual Administrativa comercial. Empresa BITS. Parets del
Vallès
Funcions:
• Seguiment de clients per telèfon (nacional i internacional),
• Gestió de l’agenda comercial.
-2020 / 2024 Recepcionista. Empresa INSITE. Barcelona.

Funcions:
• Atenció directa a clients i atenció telefònica,
• Gestió Base de Dades.
-2018 / 2019 Auxiliar administrativa. Empresa WORD. Mollet del Vallès.
Funcions:
• Arxiu i missatgeria,
• Atenció de clients per telèfon i personalment.
Idiomes:
Català: Llengua materna.
Castellà: Nivell alt.
Anglès: Nivell Advanced.
2022. Títol Advanced, EOI Drassanes, Barcelona.
2026-2027. Estada a Londres i Dublín.
Alemany: Nivell mig.
Informàtica:
2006 Títol d’Aplicacions informàtiques de gestió. Centre. Barcelona
• Domini del paquet office i d’Internet
• Nocions de Photoshop.
Altres dades:
- Permís de conduir tipus B i vehicle propi.
- Incorporació total i immediata
- Disposada a desplaçar-me per motius laborals
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber com aconseguir el perfil que vol tenir.
Resposta model.
2017. Curs de comptabilitat. Institut Tecla, Barcelona
2017. Curs de tècniques de màrqueting. Institut Tecla, Barcelona
2018. Curs d’administratiu comercial. Institut Tecla, Barcelona
2018. CFGS administratiu. Institut Rovira i Virgili, Barcelona
2019. Curs d’administrativa de personal. Institut Tecla, Barcelona
2020. Curs d’Informàtica de Gestió. Institut Tecla, Barcelona

4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer un decàleg per tenir en compte a l’hora
de buscar feina.
Resposta model.
1. El teu treball quotidià consisteix a buscar feina.
2. Apunta, per ordre de prioritat, la llista de treballs que més t’interessa trobar.
3. Reconeix quines coses saps fer i quines no sobre els treballs que busques, només
així podràs plantejar-te aprendre el que no coneixes bé.
4. Busca empresaris, treballadors, i orientadors que mantinguin relació amb la feina
que busques. Pregunta tot el que t’interessi saber. Replanteja’t la llista de treballs que
busques.
5. Defineix l’inici del període de recerca, les condicions laborals –econòmiques i no
econòmiques– amb les quals no estàs disposat a acceptar un treball.
6. Prioritza les zones geogràfiques on t’agradaria treballar. Dibuixa cercles concèntrics
sobre el mapa i dirigeix-te a les empreses que et marquis.
7. Determina a priori el període de recerca que dedicaràs a trobar la feina ideal.
8. Valora quants diners necessitaràs pel període de recerca, de quant disposes i com
podràs finançar la resta.
9. Pensa en la imatge més aproximada que s’espera de tu segons la feina que
busques, la imatge personal, el llenguatge, els documents escrits, els gestos... Tot
compta.
10. Abusa dels familiars, amics i coneguts. Dirigeix-te personalment a tots els
intermediaris possibles.
Web blanes promoció
Escolta i parla
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber detectar els errors comesos per l’entrevistat.
Resposta model.
L’entrevistat vacil·la a l’hora de parlar de la seva formació reglada i és inexacte quan
parla dels títols que té i del curs que està estudiant actualment; transmet inseguretat
quan parla de les seves nocions d’altres llengües; malparla dels llocs on ha treballat
amb anterioritat.
En la segona part, transmet precisió a l’hora de parlar de la seva formació reglada;
parla amb seguretat del seu currículum lingüístic i destaca els aspectes positius de la
seva experiència laboral. Es pot destacar que en la segona part es disposa del mateix
currículum, però que la seguretat amb què el presenta transmet una millor imatge.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber simular una entrevista laboral.

Activitat oral.

Reflexiona i opina
e) Sí.
f) Sí.
g) Sí.
h) En la carta de presentació, hi podria afegir la meva seriositat i emprenedoria.
LECTURA _ Com t’ho podria dir? pàgines 194-197
Què nópines?

Respostes model.
 No sempre, a vegades està bé quedar-nos les coses per a nosaltres mateixos,
però cal no abusar d’aquesta situació.
 Per patir-les o viure-les un sol; és més interessant, en aquest sentit, compartir-les.
 Activitat oral.

Mira més enllà
Respostes model.
 Potser són parella. El noi no sembla estar còmode, perquè mira cap al terra
i es toca el braç, sembla que hi tingui algun tipus de mal.
 Que s’ha trencat alguna cosa, que s’està trencant la seva relació.
 Estàndard.
1 c) No pot parlar i pensar alhora.

Resposta model.
El protagonista troba difícil sincronitzar l’acte de pensar i l’acte de verbalitzar els seus
pensaments, per això no és capaç d’articular el que pensa en cada moment.


Respostes model.
a) Falsa corregida  El protagonista té una actitud poc cooperativa amb la doctora.
c) Falsa corregida  El protagonista pensa que és millor no dir res que dir qualsevol
cosa.

Respostes model.
Moltes vegades el protagonista no parlava perquè la doctora Adler tampoc ho feia
i, com que ell no volia ser sempre qui tingués la responsabilitat de començar la
conversa, romania en silenci.
 Sembla que el silenci entre dues persones no incomoda ni el protagonista ni
la doctora Adler, ja que cap dels dos parla per tal de trencar-lo i poden romandre
hores i hores sense dir res.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el fragment.

Respostes model.
Il·lustració A  El protagonista compara l’expressió dels pensaments amb
la traducció simultània en les conferències de l’ONU, en què els intèrprets escolten
i tradueixen el que es diu d’un idioma a un altre.
Il·lustració B  El protagonista diu que té una mena de garbell al cervell que
li impedeix articular ràpidament els seus pensaments.
Il·lustració C  El protagonista compara la rapidesa amb què les paraules es llancen
a l’aire en un idioma i aterren en un altre en les traduccions simultànies amb la
rapidesa amb què una pilota és llançada a l’aire i atrapada.

plantejada.
Respostes model.
Sí, perquè ens basem en relacions socials que es basen, al seu torn, en relacions
verbals. I si aquestes relacions verbals no són possibles o són complicades tot
l’engranatge se’n ressent.
Al futur pot tenir problemes, per exemple, a l’hora de trobar feina.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer l’expressió.

Respostes model.
Buidar el pap: Dir tot el que calia dir, desfogar-se.
Després de tants dies sense dir-li-ho, no vaig poder aguantar més, vaig buidar el pap
i li ho vaig dir tot; això em va fer sentir molt millor.

7 Disposat a acollir idees o propostes: receptiu.

Que se succeeixen l’un a l’altre: consecutius.
Que tenen lloc alhora: sincrònics o simultanis.
Imagina i escriu

Resposta model.
Sóc culte, molt racional i tinc molt clars els meus pensaments.
ORTOGRAFIA _ Els signes de puntuació d’incisos pàgines 198-199
1 a) MARE: Vine. (S’apropa a ella i l’abraça.) No et preocupis.

b) —Què has dit? —li va preguntar.
—Que no agafis la jaqueta; no fa fred.
c) Víctor Català, Caterina Albert, va néixer a l’Escala (Alt Empordà) el 1869.
d) «El termini … finalitzarà el 14 d’abril de 2019.»
e) Vaig agafar l’estoig –la carpeta ja l’havia agafada.
f) T’ho repeteixo perquè ja t’ho vaig dir, que no escalfis menjar al microones
en envasos de plàstic.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber la funció que fan les cometes en cada cas.
Respostes model.
a) Insereixen paraules o expressions amb sentit connotat.
b) Insereixen el títol del capítol de la sèrie.
c) Insereixen el títol d’un capítol d’un llibre.
d) Insereixen una citació textual.
3 a) Li vaig repetir –no era la primera vegada que li ho deia– que hauria de venir amb
nosaltres.
b) «L’ésser humà […] és d’una gran complexitat.»
c) El poble de la meva mare (l’Ametlla de Mar) té una platja preciosa.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i saber utilitzar

els signes de puntuació correctament.
Resposta model.
Ella li ho havia advertit: «No et fiquis en cap embolic». Ella, la Laura –la seva
companya inseparable des de feia mig any–, el coneixia molt bé. Per això també li
va dir: «No val la pena, no era conegut teu […]» o alguna cosa semblant. Però ell no
li va fer cas. I ara érem a febrer, fred i gelor i mals averanys (febrer mata més que
el carnisser) i tots sabíem que hi hauria algun damnificat, i no pel fred, amb carnisser
o sense carnisser pel mig.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure les intervencions en estil directe,
utilitzant els signes de puntuació correctament.
Resposta model.
—Com és possible? —va dir ella sorpresa.
—El paquet ha desaparegut… —va exclamar el carter intentant trobar una explicació
al fet.
GRAMÀTICA _ Les oracions subordinades adverbials II pàgines 200-202
1 a) L’Estefania mira tant la tele durant el dia (causa) que a la nit li fan mal els ulls.
(efecte)
b) El terra de la cuina té molles de pa (efecte) perquè en Josep no ha escombrat.
(causa)
c) Tu arribaràs a ser el que vulguis en la vida (efecte) si tens constància suficient.
(causa)
d) Si la Maria Lluïsa es posa nerviosa, (causa) menja moltes llepolies a tothora.
(efecte)
e) Com que li ho recordo cada matí, (causa) no se n’oblida mai. (efecte)

2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar la funció dels complements

destacats i saber-los substituir per una subordinada adverbial.
Respostes model.
a) Malgrat les temperatures baixes, van poder pujar fins al cim de la muntanya.
(Concessió)  Malgrat que les temperatures van baixar, van poder pujar fins al
cim de la muntanya. Funciona com a adjunt no circumstancial.
b) Hem fet tard per culpa de la vaga de metro. (Causa)  Hem fet tard perquè hi ha
la vaga de metro. Funciona com a adjunt oracional.
c) Tanqueu les finestres en cas de pluja! (Condició)  Tanqueu les finestres en cas
que plogui! Funciona com a adjunt no circumstancial.
d) Tot i la seva joventut, és una persona molt madura. (Concessió)  Tot i que és
jove, és una persona molt madura. Funciona com a adjunt oracional.
e) La Maria acostuma a anar als museus pel descompte d’estudiant. (Causa) 
La Maria acostuma a anar als museus perquè fan descompte d’estudiant.
Funciona com a adjunt oracional.
3 a) En cas que faci mal temps, (causa) hem organitzat activitats dins del gimnàs.
(efecte) (Subordinada d’implicació lògica condicional)
b) El Museu Picasso rep tants visitants (causa) que han hagut de limitar-ne l’accés.
(efecte) (Subordinada d’implicació lògica consecutiva)
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure oracions subordinades.

Respostes model.
a) Com que plou tant, no hem pogut anar a la platja. (causal)
b) Tot i que aquests núvols de tempesta són ben amenaçadors, demà farà calor
i bon temps. (concessió)
c) Si la tempesta passa aviat, avui encara podrem anar a prendre el sol a la platja.
(condicional)
d) A causa de les intenses pluges encara no han tirat sorra nova a les platges.
(causal)
5 a) Parla més llengües estrangeres que els amics. (superioritat)

b) Com més viatjo per Amèrica, més conec la cultura indígena.  proporcionalitat
c) El seu llibre nou és tan interessant com els anteriors.  igualtat
d) L’aire dels pobles alts de muntanya està menys contaminat que el dels municipis
pròxims a les ciutats.  inferioritat
e) Com més ho conec més m’agrada.  proporcionalitat
f) Parla amb tanta gràcia com la seva germana.  igualtat

6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar les oracions.

Resposta model.
a) (Ells) no el van contractar, encara que (ell) tenia un bon currículum.
N CC CD V N V CD
______ _______________ ___________ ___ __________________
SN-Subj SV- Pred Nexe SN-Subj SV- Pred
_____________________ ____________________________
O1 principal O2 (sub. implic. lògica concessiva)
b) Si (tu) m’ajudes, (nosaltres) podem acabar abans.

N CI V N V CD
__ ___ _______ ________ ____________________
Nexe SN-Subj SV SN-Subj SV
_______________ ____________________________
O2 (sub. implic lòg. condicional) O1 principal
c) Com que la seva mare té el cotxe espatllat, avui (ell) vindrà amb metro.
Det N V CD CPred CC N V CCM
______ ___________ ______________ ___ ___ ________________
Nexe SN-Subj SV SN-Subj SV
_________________________________ _______________________
O2 (sub. implic. lògica causal) O1 principal
7 De fet, sovint progressaven en silenci, (O1 efecte), perquè la doctora Adler de seguida
va deixar clar que era una terapeuta primàriament, si no exclusivament, reactiva (O2
causa)
Subordinada d’implicació lògica causal
O sigui que si jo no tenia res a dir, (O1 causa) cosa que succeïa sovint, passàvem
gran part de les nostres sessions asseguts a les cadires, l’un de cara a l’altra. (O2
efecte)
Subordinada d’implicació lògica condicional
Em somreia amb aquell somriure fals i inamovible, (O1 efecte) intentant semblar
oberta i receptiva (O2 causa)
Subordinada d’implicació lògica causal

GRAMÀTICA COMPARADA _ Les oracions subordinades condicionals pàgina

203
Que detecti que les dues parts d’una oració composta amb una oració subordinada
condicional (és a dir, l’oració amb si [o pròtasi] i la resta [l’apòdosi o “oració principal”])
són separables, però no independents.
Les oracions subordinades condicionals presenten bàsicament tres combinacions de
temps verbals entre l'oració subordinada (o pròtasi) i la resta de l'oració composta
(l'apòdosi o "oració principal"). Aquestes tres combinacions corresponen a les tres
classes d'oracions subordinades condicionals que se solen distingir, fent referència,
normalment, al seu significat (la relació de la condició amb la realitat). De fet,
l'existència d'aquestes combinacions facilita que es parli simplement, en diferents
tradicions gramaticals, de "oracions condicionals". Aquest nom suggereix que se solen
considerar en conjunt l'oració subordinada condicional i l'"oració principal".
Convé fer notar que l'ordre d'aquestes dues parts no és crucial; el que compta és
l'estructura sintàctica, i aquesta es manifesta amb els dos ordenaments. També es
manifesta només amb una de les dues parts. Això vol dir que els temps verbals
oportuns apareixen al marge de l'ordenament o del fet que manqui una de les dues
parts.
Resposta model
-(Ella hauria vingut encantada si) hagués pogut.
-(Si tu ho dius, deu ser) ben bé així.
2 Criteris d'avaluació
Que descobreixi que en català no és possible que una oració subordinada condicional
tingui el verb en plusquamperfet de subjuntiu i que la resta de l'oració composta
(l'"oració principal") també tingui el verb en plusquamperfet de subjuntiu; aquest darrer
temps verbal ha de ser el condicional perfet.
El que s’ha indicat per a l’exercici 1 és vàlid també per a aquest. Convé afegir el
següent: en castellà pot combinar-se el plusquamperfet de subjuntiu en l’oració
subordinada condicional amb aquest mateix temps verbal en la resta de l’oració
composta (en tots dos casos en qualsevol de les dues formes que té aquest temps
verbal en aquesta llengua, -ra / -se). Aquesta combinació, en català, no és possible: el
plusquamperfet de subjuntiu (hagués + participi) en l’oració subordinada condicional es
combina amb el condicional perfet (hauria + participi) en la resta de l’oració composta
(aquesta combinació, de fet, també és possible en castellà; en aquesta llengua se sol
parlar de condicional compuesto).

Resposta model
Traducció: Si lo hubiera /-ese encontrado, hubiera / -ese estado contenta. Si lo hubiera
/ -ese encontrado, habría estado contenta.
En castellà és possible utilitzar el plusquamperfet de subjuntiu o pretérito
pluscuamperfecto de subjuntivo no sols en l’oració subordinada condicional, sinó
també en l’altra part. És a dir, és possible utilitzar aquest mateix temps verbal en les
dues parts de l’oració composta.
En català això no és correcte: si en una oració subordinada condicional hi apareix
el plusquamperfet de subjuntiu, aquest temps verbal ha de combinar-se amb el
condicional perfet.
Esbrina
Que observi que les llengües romàniques, que en el present s’assemblen molt, encara
s’assemblen més si se’n considera el passat i la variació interna, de manera que les
formes que semblen exclusives d’una determinada llengua romànica és fàcil que
apareguin també en una altra, encara que sigui en el passat o només en algunes
varietats o registres.
Encara que en francès els verbs disposen d’un mode subjuntiu, aquest s’utilitza força
menys que en català, en particular perquè no apareix en les oracions subordinades
condicionals. S’hi utilitza, en canvi, el passat (imperfet o plusquamperfet) d'indicatiu.
Ara bé, en català antic, les oracions subordinades condicionals en què en l'actualitat
s'utilitza el mode subjuntiu es construïen habitualment en mode indicatiu (Si ell hi
anava, jo també hi aniria), cosa encara avui és possible (Si la junta s'assabentava del
que ha passat realment, tindríem molts problemes), més aviat en registres formals.
(Això és impossible en castellà.)
La diversitat històrica o interna d’una llengua sovint permet descobrir que allò que
d’entrada sembla estrany en una llengua estrangera potser no ho és tant si es coneix
amb més profunditat la llengua més propera. Això és particularment cert pel que fa
a les llengües romàniques; és ben sabut, de fet, que conèixer més d’una llengua
romànica és un ajut molt considerable a l’hora d’aprendre’n més.
Resposta model
En francès es combinen l’imperfet d’indicatiu i el condicional simple, en la primera
oració, i el plusquamperfet d’indicatiu i el condicional perfet, en la segona.
El francès, pel que fa als temps verbals en les oracions subordinades condicionals,
s’assembla al català antic.

Descobreix
Que detecti que les combinacions de temps verbals en les oracions compostes amb
oracions subordinades condicionals de l’anglès són molt semblants a les del català.
En anglès existeixen (com en català i en francès, de fet) tres combinacions bàsiques
de temps verbals entre les oracions subordinades condicionals i les “oracions
principals” corresponents. El que no existeix en anglès (i tampoc en català ni en
francès) és la possibilitat de repetir el mateix temps verbal en les dues parts, com sí
que arriba a passar en castellà (exercici 2).
Tot i això, l’anglès se separa del català estàndard pel que fa als temps verbals que
entren en aquestes combinacions. Això és així en particular perquè en anglès (no
americà) el mode subjuntiu apareix molt rarament i sembla en decadència. L’anglès
utilitza, doncs, formes verbals del mode indicatiu (passat simple o plusquamperfet)
en aquelles oracions subordinades condicionals en què el català estàndard utilitza
formes del mode subjuntiu. S’assembla, per tant, al francès actual i al català antic.
Tot i això, es pot fer notar que existeix una forma del mode subjuntiu força viva per
a un únic verb, were, Past Subjunctive (imperfet de subjuntiu) del verb to be: If I were
English, I would certainly understand this sentence (tot i que també pot ser If I was
English..., amb la forma was del passat simple). En aquest cas l'anglès és idèntic, pel
que fa a les oracions subordinades condicionals, al català estàndard (Si fos anglès,
segur que entendria aquesta oració).
És interessant fer observar que els noms dels temps verbals en la tradició gramatical
de l’anglès i en la del català s’assemblen molt, encara que els usos no coincideixin
sempre. Potser la diferència més notable en les denominacions és que el “Past
Perfect” (had + Past Participle) de l’anglès correspon, aproximadament, al
“plusquamperfet” (havia + participi) del català.
Resposta model
Les combinacions de temps verbals són, en la primera, Present Simple i Future Simple
(Future Will); en la segona, Past Simple i Conditional Simple; en la tercera, Past
Perfect i Conditional Perfect.
(En la tradició gramatical del català, els noms equivalents d’aquests temps verbals
són: en la primera, present d’indicatiu i futur simple; en la segona, passat simple
i condicional simple; en la tercera, plusquamperfet d’indicatiu i condicional perfet.)
Aquestes combinacions s’assemblen molt a les del francès (i, per tant, són diferents
de les del català estàndard, tot i que s’assemblen a les del català antic, encara
existents).

LÈXIC _ Les abreviacions pàgina 204
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reescriure les frases substituint

les abreviacions.
Resposta model.
a) Necessites el teu número de document nacional d’identitat per demanar hora amb
la doctora Planes.
b) El 20 per cent de les persones matriculades a l’Escola Oficial d’Idiomes
són estudiants d’Educació Secundària Obligatòria.
c) El Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància patrocinarà
una campanya per a la prevenció de la síndrome d’immunodeficiència adquirida
que durarà un mínim de 5 anys.
d) Aquest cotxe teledirigit circula a 20 quilòmetres per hora, per tant tardarà 36
segons a recórrer 200 metres.
e) De petita, la Maria Teresa volia construir un radar per detectar ovnis.
2 Sigles Acrònims Abreviatures Símbols

DNI, EOI, ESO, Unicef - Dra., mín. %, km, h, s, m
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber distingir els diferents tipus d’abreviacions
i fer-ne frases.
Respostes model.
Sigles Acrònims Abreviatures Símbols

UGT, UPF Renfe, Cesid av., ed. aC, l
A les set hi ha convocada una manifestació de la UGT.
El meu cosí estudia a la UPF.
M’he d’anar a queixar a Renfe perquè el tren ha arribat dues hores més tard.
D’aquesta investigació, se’n fa càrrec el Cesid.
Viu a l’av. del Carrilet des de fa dos mesos.
Aquesta nova ed. del teu llibre m’agrada més que la primera.
Va néixer l’any 420 aC.
Necessito una ampolla de plàstic d’1 l per fer una manualitat.

LLENGUA I SOCIETAT _ La situació actual del català pàgina 205
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat i haver seguit els passos que
s’indiquen.
Activitat de camp.

plantejada.
Resposta model.
Hi ha una legislació catalana que aposta fermament pel català, però a vegades
aquesta legislació topa amb la legislació espanyola. Sobretot el factor que més hi pot
contribuir és l’ús que facin els parlants de la llengua.
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions subordinades adverbials.

Resposta model.
Ha decidit assumir les

Indiquen, en relació amb l’oració
responsabilitats del càrrec, tot i
principal, una concessió, una finalitat,
Funció
no tenir una preparació

una condició...
específica.
En cas que actuïn sobre tota l’oració Li ha sortit bé l’examen perquè
Oracions subordinades adverbials
principal, no fan cap funció. se l’havia preparat molt.

Com que ha fet un curs
Nexes; atès que, ja que,
Causals d’informàtica, li han fet un nou
com que…
contracte indefinit.
Consecutives Nexes: tant, tan... Corre tant que l’han seleccionat.
Nexes: si, en cas que, Aniré a buscar-te sempre que
Condicionals
sempre que… surtis a hora.
Tipus
Nexes: per tal que, perquè

Finals (+ mode subjuntiu), a fi Hi anirem perquè ho vegis.
que…
Nexes: malgrat que, Assistirem a l’estrena encara
Concessives
encara que, tot i que… que plogui.
Nexes: tan/tant... com,
Com més escolto el disc, més
Comparatives més... que, com més...
m’agrada.
més/menys...

Repassa
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver llegit el text.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber respondre les preguntes.

Respostes model.
a) Inclouen informació aclaridora.
b) Serveix per introduir el nom científic.
c) NASA (sigla), ⁰ C (símbols)
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reescriure el text correctament.

Resposta model.
Alícia al país de les Meravelles (Lewis Carroll, 1865) narra les aventures d’una noia
que cau en un pou molt profund perseguint un conill que repeteix, molt amoïnat:
«Arribo tard!». Carroll –el veritable nom del qual era Charles Lutwitge Dogson–
era un matemàtic anglès força tímid.

plantejada.
Resposta model.
Perquè d’aquesta manera arriba a molta gent.

i saber-les analitzar.
Respostes model.
Oració subordinada concessiva  tot i que se sap que és impossible aconseguir
unes condicions absolutament estèrils [...] ningú no es pensava que la situació seria
tan greu
Oració subordinada concessiva  tot i que se sap que és impossible aconseguir unes
condicions absolutament estèrils
tot i que  nexe
Se sap  verb
Que és impossible aconseguir unes condicions absolutament estèrils 
oració subordinada substantiva (CD)
Oració principal:ningú no es pensava que la situació seria tan greu
ningú  subjecte
no es pensava que la situació seria tan greu  predicat
no  Adv (CCNegació)
es pensava  verb

que la situació seria tan greu: oració subordinada substantiva (CD)

Oració subordinada comparativa  l’Estació Espacial Internacional [...] està tan
plena de fongs i bacteris que poden arribar a representar un perill per a la salut dels
astronautes
Oració principal  l’Estació Espacial Internacional està plena de fongs i bacteris
l’Estació Espacial Internacional  Subjecte
està plena de fongs i bacteris  predicat nominal
està  verb
plena de fongs i bacteris  Atr
Oració subordinada comparativa  tan [...] que poden arribar a representar un perill
per a la salut dels astronautes
tan [...] que  nexe
(els fongs i els bacteris)  subjecte
poden arribar a representar un perill per a la salut dels astronautes  predicat
poden arribar a representar  verb
un perill  CD
per a la salut dels astronautes  CCFinalitat
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un resum amb dues oracions
subordinades adverbials.
Resposta model.
Si pensàvem que l’extrema fredor de l’espai exterior ho matava tot (oració subordinada
condicional), ens equivocàvem. Tot i que s’ha utilitzat regularment des del principi de
segle l’Estació Espacial Internacional (oració subordinada concessiva), Katshuri
Venkateswaran hi ha descobert fongs i bacteris.

Comprèn els textos
1 20 hores setmanals de dilluns a divendres.
2 El perfil B necessita haver cursat un cicle superior.
3 El campament acceptaria com a monitor d’adults l’Eva, però no en Blai, perquè

ell no té el títol de tècnic superior, només el mitjà.
4 Perquè s’espera que hi assisteixin participants de la Vall d’Aran.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar l’oració i substituir-ne

els complements pels pronoms febles adients.
Respostes model.
Si analitzem els verbs, veurem que hi ha un verb principal («obre»), que és l’únic
en forma personal.
L’oració principal, aleshores, seria: «L’empresa Activitats del Lleure, SL, especialitzada
en la direcció de campaments d’estiu familiars, obre un nou procés de selecció».
Tot seguit trobem la presència d’un connector, en aquest cas la preposició «per»,
que equivaldria a la locució conjuntiva «amb la finalitat de». Per tant, tenim
una subordinada final.
La substitució pronominal seria: «L’empresa Activitats del Lleure, SL, [...], n’obre un.»
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber completar la taula amb paraules del text.
Respostes model.
Composta Préstec Derivada

fisicoesportives, currículum dinamització,
cicloturístiques disponibilitat
7 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer l’ús de la negreta, dels parèntesis i dels
dos punts.
Respostes model.
-Negreta: Es fa servir per remarcar els apartats.
-Parèntesis: Es fan servir per a incisos que aclareixen o expliquen.
-Dos punts: Introdueixen una explicació o una enumeració.

Escriu
8 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un reportatge.

Resposta model.
Campaments d’estiu 2017: Som pirates!
Els campaments d’estiu del 2017 van transcórrer a Horta de Sant Joan. Com que
a Activitats de Lleure, SL sabem que les necessitats i els interessos dels més petits
són diferents de les dels més grans, vam dissenyar unes estades de colònies que,
sota la mateixa temàtica: els pirates, s’adaptaven a cada persona.
La metodologia, com sempre, va encarar-se a gaudir de la família tot aprenent
i divertir-se. Per això els jocs podien ser de diferents tipus: buscar un tresor, pintar-se
les cares, ballar... Cada família i, de fet, cada membre de família podia triar les
activitats que més li vinguessin de gust en el moment concret. A més, les famílies
també tenien la llibertat d’escollir els dies d’assistència que més bé li anessin i de
marxar quan volguessin.
La població d’Horta de Sant Joan va contribuir a fer l’estada temàtica tot un èxit,
perquè ells també van ser pirates, lladres i delinqüents o fins i tot fantasmes que
durant aquells dies anaven traient el cap entre les famílies dels nostres campaments.
Segons l’alcalde: «els vilatans s’hi van implicar de valent, perquè van gaudir de la
proposta com si fossin participants dels campaments».

SOLUCIONARI ENTRENA’T 3. TURISME LITERARI
TURISME LITERARI pàgines 208-209
1 A una novel·lista
2 Perquè Rodoreda hi va néixer i hi va passar la infantesa.
3 a) Tres.
b) Segons si fan referència als llocs que es visiten o no.
c) Casal Gurgui.
4 1. carrer de Balmes
2. carrer de Manuel Angelon
3. carrer de Pàdua (cantonada Vallirana)
4. carrer de Francolí
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer la relació entre les dues
paraules.
Respostes model.
a) Hi ha una relació de derivació; o sigui, escriptora és una paraula derivada
d’escriure. Es tracta de paraules de la mateixa família lèxica.
b) Escriptora és un substantiu; escriure és un verb.
c) Escriure perquè és una paraula que evoluciona del terme llatí: scrībĕre. En canvi,
escriptor s’agafa, com a cultisme, directament del llatí: scriptor més endavant.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les abreviatures i els símbols.
Respostes model.
Abreviatura  C/; pl., av.
Símbol  @; L, km
7 El pis, que l’escriptora va comprar al carrer de Balmes, tenia una finestra que donava
al parc.
Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els usos de les comes.
Respostes model.
 La coma. Indica una explicació.
Altres usos de la coma són: introduir enumeracions, marcar un vocatiu, marcar que
un element de l’oració està fora del lloc que li pertoca.

8 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les oracions subordinades adverbials

i d’implicació lògica.
Respostes model.
Rodoreda hi anava sempre que podia perquè li agradava perdre’s entre el desordre
i les fulles arrancades de verdures que cobrien el terra. Oració subordinada adverbial
(de temps) - CCT
Rodoreda hi anava sempre que podia perquè li agradava perdre’s entre el desordre
i les fulles arrancades de verdures que cobrien el terra. Oració subordinada
d’implicació lògica (final) - CCFinal
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer de quin autor es parla.

Resposta model.
Es tracta de Miquel Martí i Pol, que va ser considerat el poeta del poble perquè
escrivia poesia realista de manera molt entenedora i propera, i a causa de l’esclerosi
múltiple que va patir va haver de moure’s amb cadira de rodes.
10 Criteris d’avaluació. Que demostri saber les característiques d’un programa

radiofònic informatiu.
Respostes model.
tema  la ruta literària de Mercè Rodoreda
to  formal
canal  radiofònic
propòsit  donar a conèixer la ruta literària de Mercè Rodoreda
 Registre  estàndard perquè es pretén que tothom pugui comprendre la informació
i és el registre propi dels mitjans de comunicació. Es tracta d’una varietat neutra,
que s’utilitza per oferir claredat i senzillesa, tot i que és pròpia dels àmbits que
requereixen una formalitat mitjana-alta.
11 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure el text que es demana.

Resposta model.
7. Els Jardinets de Salvador Espriu o Jardinets de Gràcia
Aquests Jardinets servien a Rodoreda o, si més no, als seus personatges per
desconnectar de la rutina, per trasmudar-se i aconseguir forces renovades. Ho podem
veure –o llegir!– tant a La Plaça del Diamant («sortíem a passejar fins als Jardinets
perquè havia de fer exercici») com a El carrer de les Camèlies («Quan vaig arribar als
Jardinets ja no plovia.»); per tant, aquest espai de la seva estimada Gràcia esdevé un
espai recurrent no només per ella sinó també pels seus personatges, que s’hi apropen
i es deixen amarar per la bellesa de l’entorn, un entorn que els serveix d’element
catàrtic.

12 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure una redacció sobre la ruta literària.
Resposta model.
El Sant Gervasi rodoredià
Sant Gervasi ja no tornarà a ser el mateix per als alumnes de 4t d’ESO de l’Institut
Salvador Seguí. Si hi tornem a passar, sentirem les passes de Mercè Rodoreda.
Escoltarem com ens parlen els seus personatges. Fer la ruta literària de Mercè
Rodoreda ens l’ha apropada. Hem llegit quina petjada va deixar d’aquell paisatge de la
seva infantesa en la seva obra i ens n’hem enamorat: del paisatge i de l’obra. El jardí
de Can Brusi li va servir d’inspiració; a la casa familiar, hi va créixer i es va apassionar
per les flors; la torre Farriols surt descrita a Mirall trencat; la botiga de la senyora
Matilde era un bon lloc on perdre’s; al col·legi del carrer de Pàdua és on va aprendre a
escriure aquelles lletres que després l’havien de portar tan lluny; la casa de les
modistes valencianes també surt retratada a Mirall trencat. En fi, a Sant Gervasi la
Rodoreda és per totes bandes.
13 Criteris d’avaluació. Que demostri saber redactar una sol·licitud.

Resposta model.
Mireia Capdevila Esteve, amb DNI núm. 29540254-D, amb domicili a Rocallaura, codi
postal 13202, carrer Filipines, 54,
EXPOSO: Que tenint en compte que Josep Pla passava alguna temporada
a Rocallaura perquè hi tenia família i que en alguns dels seus escrits es recullen
aquestes estades o aquest coneixement de la nostra localitat.
SOL·LICITO: Que es creï una ruta literària dedicada a la seva figura que, al seu torn,
servirà per donar a conèixer més Rocallaura i per fomentar-ne més el turisme.
Rocallaura, 16 de maig de 2018
(signatura)
Ajuntament de Rocallaura

SOLUCIONARI UNITAT 1. EL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA
EL SEGLE XIX: LA RENAIXENÇA pàgina 213

Resposta model.
Pel que fa a l’àmbit polític, les revolucions burgeses marquen el pas d’una societat
feudal basada en la monarquia absoluta i la societat estamental (allò que es coneix
amb el nom d’Antic Règim) a un nou sistema caracteritzat per la divisió de poders (on
la sobirania rau en el poble, que elegeix els seus representants mitjançant eleccions
periòdiques) i que té com a base els drets d’igualtat, llibertat i propietat.
Quant a l’economia, amb els canvis dels sistemes de producció que du la revolució
industrial, es produeix el pas al sistema capitalista, amb la proletarització dels
treballadors i l’acumulació de diners en mans dels burgesos, classe que, al capdavall,
aconseguirà el poder polític.

Resposta model.
A la vora dels rius Llobregat, Ter, Fluvià i els seus afluents s'instal·laren fàbriques,
especialment les de filats, mentre les de teixits es concentraven a Barcelona, Manresa,
Vilanova, Sabadell, Terrassa, Reus, Salt de Girona i diverses poblacions del Maresme;
es van conèixer com als «passadissos industrials catalans». Els nous treballadors
es van establir en barris o conjunts residencials expressament adreçats a ells.
 Els barris proletaris són els que tenen les rendes més baixes. Reus, per exemple,
segons dades del 2017 disposa d’una renda més baixa que altres municipis de la
mateixa comarca. [http://www.e-cruilla.cat/reus_renda]

EL ROMANTICISME I LA RENAIXENÇA pàgines 214-215

Respostes model.
 Richard Wagner. Músic. Autor d’òperes com Tristany i Isolda (1865), L’or del Rhin
(1869) o Parsifal (1882).
 Johann Wolfgang Goethe. Escriptor. Autor de la novel·la Els sofriments del jove
Werther (1774) o la tragèdia Faust (1707).
 Mary Shelley. Escriptora. Autora de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern
(1818).
 Frédéric Chopin. Músic. Autor d’obres com Sonata fúnebre (1839), Fantasia en fa
menor (1842) o Barcarola (1846).
 Francisco de Goya. Pintor. Autor d’obres com El dos de maig (1814) o Els
afusellaments de la Moncloa (1814).
 Edgar Allan Poe. Escriptor. Autor conegut sobretot pels seus relats fantàstics com
«La caiguda de la casa Usher» (1839), «El pou i el pèndol» (1842) o «El gat negre»
(1843).
 Giusseppe Verdi. Músic. Autor d’òperes com Nabucco (1842), Il Trovatore (1853)
o La Traviata (1853).
 Victor Hugo. Escriptor. Autor conegut per novel·les com Nostra Senyora de París
(1831) o Els miserables (1862).
2 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques renaixentistes.

Resposta model.
S’hi pot veure el desig per recuperar les referències als orígens dels pobles i, d’altra
banda, l’estima per una llengua pròpia que ha perdut vitalitat, prestigi i ús.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les característiques comunes

dels dos textos.
Resposta model.
En el fragment continua al·ludint a la llengua pròpia i a la necessitat d’emprar-la tot i
que soni sense harmonia, ja que és l’única que és genuïna (no és bastarda) i la més
apropiada per a recordar els fets cavallerosos d’antics herois, com ara els laietans.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el poema.

Resposta model.
Aquests són dos temes característics de la poesia renaixentista. D’una banda, l’edat
mitjana es considera una època passada d’esplendor perquè existia la Corona d’Aragó
i la cultura i la llengua catalanes tenien prestigi. De l’altra, els primers grans poetes
catalans eren trobadors i s’exalta aquesta figura com a part de la recuperació dels
orígens propis.
COMENTA EL TEXT _ La Pàtria pàgines 216-217
Comprèn

Resposta model.
Representa la primera estrofa. Serres: desiguals; palau: alt; Montseny: cobert de boira
i de neu; mar: immens.

Resposta model.
El poeta creu que no el compensa el fet d’haver viatjat a Castella només per qüestions
professionals (i, per tant, econòmiques) si no pot sentir la seva llengua i perquè
aquesta no li desperta cap record.

Resposta model.
Utilitza la seva llengua perquè és l’única que, segons ell, sent el seu esperit i perquè
allò que diu li surt directament del cor. És la manera que té el poeta d’explicar que la
llengua materna es fa servir quan un reflexiona sobre els seus sentiments i estats
d’ànim, i que és la llengua de la sinceritat, la que millor pot transmetre els sentiments.
Analitza
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el poema i saber-ne distingir el tema
general de l’específic.
Resposta model.
Tema general: l’evocació i la reivindicació de la pàtria. (1a estrofa)
Tema específic: el sentiment personal d’enyorança del poeta. (2a, 3a i 4a estrofes)

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer els tòpics romàntics.

Respostes model.
historicisme Referències a la llengua dels trobadors (vers 11), als savis que
ompliren l’univers de llurs costums i lleis (versos 17 i 18).
paisatgisme Descripció del paisatge (les serres, el Montseny...) en la
primera estrofa.
nostàlgia Enyor del riu Llobregat (vers 14) i d’escoltar la seva llengua
(versos 22 i 23).
interioritat Reflexió interna en els últims quatre versos.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar la mètrica i la rima del poema.
Resposta model.
Es tracta d’una estrofa de vuit versos alexandrins, és a dir, versos de 12 síl·labes amb
cesura després de la sisena (6+6). La rima és consonant, a més de masculina en els
versos segon i tercer de l’estrofa i femenina, en la resta. L’esquema mètric de l’estrofa
és ABBA ACCA.
Valora
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber valorar la importància del poema.

Resposta model.
L’evocació de l’època medieval, l’enyorança de temps antics i l’exaltació de la pàtria
i de la llengua catalanes.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat sobre les qüestions que
es plantegen.
Resposta model.
Pels temes, la llunyania en relació amb la pàtria, sí que podria tractar-se d’un poema
actual; per la llengua utilitzada no, perquè hi ha algunes formes arcaiques. Moltes
persones al llarg de la història han hagut d’abandonar la seva terra per motius polítics,
econòmics...

TALLER LITERARI _ Jocs florals pàgina 217
 Criteris d’avaluació. Que demostri saber crear una oda.

Resposta model.
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa — dels saguntins

i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.
Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.
On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
JOAN MARAGALL

JACINT VERDAGUER pàgines 218-219
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer les característiques

renaixentistes.
Resposta model.
Al poema es pot observar l’exaltació de la soledat (vers 6) i el predomini de l’expressió
dels sentiments (dels versos 8 al 12). Aquestes dues característiques són pròpies del
romanticisme, amb el qual s’identificaven els escriptors de la Renaixença.

Resposta model.
El balanç del que ha sigut la seva vida fins al moment no sembla molt positiu. El poeta
mostra la seva insatisfacció amb versos com el 6 i el 12.
3 a) superbes i decrèpit.
Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat.
Respostes model.
b) Són a la Catalunya Nord.
Monestir de Serrabona
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt
(Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església,
i el 1802 s’hi instal·là una comunitat de canonges augustinians. La comunitat, que
aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s. XII una vintena de
membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major
i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per
dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb
columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular; també
s’edificà la massissa torre que servia de campanar i de defensa. El bisbe d’Elna
Artal consagrà l’església renovada el 1151. És molt important el conjunt
d’escultura de la nova església que comprèn el portal, els capitells de la galeria i,
sobretot, la tribuna o cor sobre voltes de nervadures, de marbre rosa, sostinguda
per columnes i capitells, i amb una façana, tot ornat amb temes d’influència
oriental. També l’església fou ornada amb pintures, de les quals resta una
Crucifixió i fragments d’un Naixement de Crist. Les guerres i la pèrdua de població
precipitaren la decadència de la comunitat, que el 1535 només tenia tres
membres. Fou secularitzat el 1592 a instàncies de Felip II de Castella i unit a la
mesa capitular del bisbat de Solsona, que retingué la seva propietat fins el 1835,
que la vengué a un particular. Esdevingué parròquia de Serrabona. Fins el 1793
fou la darrera terra rossellonesa de propietat i jurisdicció d’una entitat de la resta
de Catalunya. El 1904 Serrabona passà a la jurisdicció de la comuna de Bula
d’Amunt i l’Estat francès. Ha estat restaurat.


Resposta model.
La institució no sempre va reconèixer la figura de Jacint Verdaguer. Hi va haver un
període de desmitificació i recerca de la plataforma que havien estat els Jocs Florals;
és a dir, havent obtingut l’èxit dins el certamen, hi va haver una etapa en la qual
Verdaguer no va aconseguir ser premiat públicament per la institució pels seus propis
mitjans. A més, hi va haver un sector que, per una banda, no va acceptar la reacció del
poeta durant la seva crisi i el va considerar víctima de males influències i, per l’altra,
no es va manifestar en públic sobre el cas Verdaguer.

Resposta model.
Pintor alemany.
Greifswald, Pomerània, 5 de setembre de 1774 — Dresden, 7 de maig de 1840
Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis
a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N. Abilgaard (1794-98). Establert
a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge. El 1805 Goethe, que després tingué
diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels Amics de l’Art de Weimar per dues
obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat. L’any següent començà a pintar
regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup Phöbus juntament amb H. Kleist. Fou
elegit acadèmic de Berlín el 1810. Durant l’ocupació francesa de Dresden (1813)
es retirà a Elbsardsteingebirge, i tres anys més tard esdevingué membre de l’acadèmia
de Dresden, d’on el 1824 fou professor associat, sense que mai hi fos admès,
tanmateix, com a titular. Eminentment paisatgista, les seves visions idealitzades
o fantàstiques i sempre inquietantment plàcides, on sovint silenciosos personatges
contemplen la immensitat dels horitzons, fan pensar en el paisatge del surrealisme del
s. XX. La seva tècnica va d’acord amb la constant de l’escola romàntica alemanya:
pinzellada minuciosa i factura tradicional, contra la tècnica més esbossada i lliure dels
romàntics francesos. De la seva obra cal destacar Dolmen a la neu (1807, Staatliche
Kunstsammlungen, Dresden), La Creu a les muntanyes (1807-08, Dresden), Penya-
segats de l’illa de Rügen (1818, fundació O. Reinhart, Winterthur), Monestir
de Graveyard (1819, desaparegut), Dos homes contemplant la lluna (1819, Dresden),
Naufragi de L’Esperança al glaç (1821, Kunsthalle, Hamburg), Sortida de la lluna sobre
el mar (1822, Nationalgalerie, Berlín Occidental) i Dona a la finestra (1822, Berlín
Occidental). Reuní un selecte nombre de deixebles, com l’insòlit pintor-metge Carl
Gustav Carus, Ernst Ferdinand Oehme, George Friedrich Kersting, el romàntic noruec
J.C. Dahl i Carl Julius von Leypold, les obres del qual han estat confoses sovint amb
les seves. Figura bàsica del Romanticisme, la seva obra ha romàs sempre una mica
postergada per una major valoració del Romanticisme pictòric francès. El 1972 la Tate
Gallery de Londres li muntà una exposició, punt important en l’inici de la seva
revaloració.
Obra: Sortida de la lluna sobre el mar (1822)


Resposta model.
Perquè encara es recordava com d’important havien estat els trobadors, i aquests
feien servir el llemosí, una llengua molt propera al català.
LA NARRATIVA DEL SEGLE XIX pàgines 220-221
1 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques del realisme.

Resposta model.
Hi podem detectar l’individu com a centre de l'interès narratiu (descripció de com es
prenia la vida), la presència del narrador omniscient que fins i tot arriba a jutjar els
personatges (la conversa de Charles era molt planera, d’un nivell intel·lectual baix,
«com una voravia de carrer») i la localització de l’acció en llocs recognoscibles (Rouen
o París).
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i conèixer les característiques
del naturalisme.
Respostes model.
a) Hi podem observar la descripció dels personatges a partir de les condicions de
l’entorn (entenem, per les paraules de la protagonista, que unes circumstàncies
de misèria els obliguen a «guanyar-se el pa» com sigui) i la influència de
l’herència genètica (la manera de parlar de la protagonista ens ajuda a fer-nos la
imatge d'un ésser poc raonable, tal com ella descriu que era el seu pare).
b) Tal com ella diu, és una persona que no renega del seu pare i de la seva mare,
però que tampoc amaga els aspectes desagradables del seu origen.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès les característiques del naturalisme.
Resposta model.
Perquè el naturalisme es fixa en la biologia de l’ésser humà.

NARCÍS OLLER pàgina 222-223
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els textos i conèixer

les característiques del narrador realista.
Resposta model.
En el primer text el narrador està en primera persona, la qual cosa ens fa pensar en un
narrador que no és omniscient, característica principal del narrador realista.
En el segon text, el narrador és omniscient, però no relata els fets d’una manera
objectiva. A més, no ho fa per a emetre cap judici sobre el comportament d’un
personatge, sinó per a relatar d’una manera subjectiva els fets.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i conèixer les característiques
de les descripcions realistes.
Respostes model.
a) Objectius  altot, ossut, magre, cappetit, [cabells] negres i arranats, barbamec,
[celles] gruixudes, [nas] llarguet i cantellut, [llavis] prims i cenyits [a l’os].
Subjectius  [nines dels ulls] fredes, escorcolladores, guspirejants i dolces.
b) Sembla un personatge de geni curt pel que es pot llegir en l’última oració del text.
c) No, aquest tret de subjectivitat en la descripció no és típic dels escriptors realistes,
que prefereixen la minuciositat objectiva per elaborar els retrats dels seus
personatges.

Resposta model.
La persona que vull descriure és més o menys alta i tímida. També és tan ràpid com
un api i simpàtic, però quan s’enfada es descontrola una miqueta. Sempre m’ajuda
amb el que li demano i em fa favors. Sempre riu i sempre està content.
A l’hora de pujar als arbres és el rei, perquè és tan àgil com una moneta
de l’Amazones.
Vesteix roba de marca i les seves aficions són jugar a l’ordinador i a les consoles.
Li agrada molt jugar a futbol amb els de la classe. També li agrada molt anar a
càmpings, a la platja i a PortAventura.
Pel que fa el seu aspecte físic, té la cara rodona i no porta ulleres; té els braços llargs
i unes cames molt elàstiques. Té els cabells llargs i és bastant moreno.
Té bones qualitats per a l’esport, sobretot al futbol, l’handbol, el bàsquet, l’hoquei,
el mataconills...
Li agraden les pel·lícules d’aventures com Piratas del Caribe o Viaje Al centro
de la Tierra.
Ara té 10 anys i viu a Albesa. De caràcter és molt llest, quasi es podria dir que és més
llest que Albert Einstein.

De gran, vol fer una empresa amb mi de diferents videojocs de l’ordinador, la Nintendo
Ds, Xbox i més consoles...
http://www.e-cruilla.cat/descripcio_ceip_alber

Respostes model.
a) Madame Bovary de Gustave Flaubert, La Regenta de Leopoldo Alas, «Clarín», i
Anna Karènina de Lev Tolstoi són tres exemples de la novel·la realista.
b) Estan escrites en francès, espanyol i rus, respectivament.
c) El que tenen en comú és el tema: la infelicitat de la dona en el tipus de vida que
en la seva època s’entén que ha de dur.
d) Les tres novel·les estan ambientades en una societat burgesa del final del segle
XIX i en un espai que, si bé en algun cas no és real o concret, sí que és totalment
versemblant.
e) Aquesta novel·la és menys complexa. A més, la protagonista, en comptes d’estar
casada, és vídua, la qual cosa no implica un adulteri pròpiament dit. També, per
la manera com se n’explica l’argument, sembla que el desenllaç d’aquesta
novel·la no és tan tràgic.

COMENTA EL TEXT _ Un ascens amb retorn pàgina 28-29
Comprèn

Resposta model.
La seva situació econòmica ha millorat. Ho veiem en oracions com la de les línies 4 i 5
(«comptà els augments de son tresor sempre creixent.»), o la de les línies de la 9 a la
11 («I quan en Gil Foix repassava els avenços fets en sa última carrera, el cor li batia
de goig veient el bon peu amb què marxava a obtenir aquella fortuna i aquell nom.»),
o en l'oració final («En Gil Foix se sentia tot un altre i aixecà el cap amb orgull.»).

Resposta model.
Pensa que són deguts bàsicament a la sort («La sort el protegia»).

Resposta model.
Està convençut que són «enviats de la capritxosa sort» i que cal no desdenyar-los
(«Per què refusar els dons que la sort, inesperadament, brinda en misteriosos
moments de la vida?»).
Analitza
4 C
5 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els diferents tipus de narrador.

Resposta model.
És un narrador extern omniscient perquè coneix tots els pensaments i sentiments
del protagonista.
Valora
6 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir opinió i saber argumentar-la.

Resposta model.
Sí, perquè parla de la bogeria que generen els diners. Per exemple: «Somnis
d’ambició havia vist voltar també per les fosquedats d’aquell sostre en hores
consemblants, quan sols l’argentada aurèola que escampava el vidre del quinqué s’hi
gronxava bullidora.»

7 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir opinió i saber argumentar-la.

Resposta model.
Sí. Sobretot si el teu origen és més humil, perquè pots recordar com n’era de difícil
viure en aquell context.
TALLER LITERARI _ Una mirada al passat pàgina 225
 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació, i conèixer

les característiques bàsiques de la narrativa realista.
Resposta model.
La pintura de Millet recorda Rembrandt pel que fa al dibuix (línies rectes, trencades).
La utilització del color sempre està tenyida de la llum solar daurada, terrosa. La seva és
una pintura pastosa, densa, amb molta matèria pictòrica damunt la tela. Els
personatges que pinta Millet són autèntics. Els retrata realitzant les seves dures
tasques, en contacte amb la natura, sense posar artificiosament. Millet és solidari amb
els seus personatges. Els mostra cansats, així, per exemple en el quadre que ens
ocupa, la dona de la dreta ni tan sols pot ja ajupir-se com les altres pel dolor físic de la
seva esquena.
http://www.e-cruilla.cat/Millet

EL TEATRE DEL SEGLE XIX pàgines 226-227
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber diferenciar els dos fragments.

Resposta model.
El primer fragment pertany al teatre popular. Correspon a un sainet de Bernat Baldoví,
escrit en un to irònic. El segon fragment, en canvi, de Frederic Soler, pertany a un
drama romàntic, subgènere del teatre culte; escrit amb un to més seriós.

Resposta model.
L’esquella de la Torratxa, El castell dels Tres dragons, La botifarra de la llibertat,
Les píndoles d'Holloway o la pau d'Espanya – no romàntiques (es tracta d’arguments
satírics).
El ferrer de tall, Les joies de la Roser, Batalla de reines, O rei o res – romàntiques
(es tracta de teatre no paròdic, fan referència a l’honor).
ÀNGEL GUIMERÀ pàgines 228-229
1 L’aspecte biogràfic «Va néixer [...]» es relaciona amb Marta, la protagonista de Terra
Baixa i amb Àgata, de La filla del mar.
L’aspecte biogràfic «S’educà [...]» es relaciona amb Saïd, el personatge principal
de Mar i cel i també amb Àgata, que arriba a un lloc llunyà després de naufragar.

Respostes model.
El títol honorífic de mestre en gai saber era atorgat al poeta que havia guanyat els tres
premis ordinaris.
 L’autor que va precedir Guimerà va ser Soler –que havia estat el màxim
representant del teatre popular. El va succeir Damas Calvet (1878), poeta i dramaturg,
que no va ser de les màximes figures literàries del període. L'any 1880 també va ser
reconegut amb aquest títol Jacint Verdaguer.

3 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les obres d’Àngel Guimerà.

Resposta model.
Les obres que deuen estar ambientades en llocs exòtics són Gal·la Placídia, Judith de
Welp i Mar i cel perquè formen part de l’etapa romàntica i aquesta localització és
característica dels corrents romàntics. També ens podrien donar alguna pista els títols
exòtics de les novel·les (Judith de Welp) o els noms dels personatges (Saïd, de Mar
i cel). Com que la localització en espais recognoscibles és pròpia del realisme, deuen
estar situades en llocs d’aquestes característiques les obres de l’autor que
corresponen a aquesta etapa: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar. A més a més,
Terra Baixa té com a tema central l’individu i La filla del mar narra la història d’una
protagonista que manté una relació tensa amb la societat, arguments que s’associen
amb el realisme.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver vist i haver entès el vídeo.

Respostes model.
a) Les seves primeres creacions són poètiques. Tenen un caràcter narratiu i un to
líric, s’adscriuen al romanticisme, estan inspirades en imatges del passat
i presenten un llenguatge molt expressiu i extens.
b) Dominaven l’escena teatral les sàtires i les paròdies. L’autor més destacat era
Frederic Soler, també conegut com a Serafí Pitarra.
c) Àngel Guimerà pretenia dignificar i renovar el teatre català tant pel que fa a la
forma com als temes.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se fixat en els diferents elements

que s’indiquen.
Respostes model.
a) En aquest fragment podem observar els personatges desarrelats i les passions
amoroses.
b) Els trets que hi falten són l’ànsia de llibertat, l’estil artificiós i l’ús del vers, trets
propis de l’etapa romàntica de l’autor.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer les característiques del teatre realista,
i tenir creativitat i imaginació.
Resposta model.
ÀGATA (amb mirada desafiant): Que ja ho sé tot! Que a mi no m’enganyes!
PERE MÀRTIR (implorant): Però si no t’enganyo, que t’ho dic amb el cor a la mà.
ÀGATA (decidida): Doncs em sembla que aquest cor teu no en té de sang, que
té hipocresia.
PERE MÀRTIR (implorant més encara): Perdona’m si t’he fallat. Però t’ho dic de debò,
que per a mi ets l’única estrella que brilla al món en les meves nits d’insomni per no
tenir-te al costat.

SOLUCIONARI UNITAT 2. EL TOMBANT DE SEGLE
BOHÈMIA I LLUITA DE CLASSES pàgina 231

Resposta model.
Liberty: Itàlia; Secession: Àustria; Art Nouveau: França i Bèlgica; Jugendstil:
Alemanya; Modern Style: països anglosaxons.

Resposta model.
El detonant va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia
començat la guerra de Melilla.
Les conseqüències van ser un ampli rebuig cap a Maura a Espanya i a tot Europa i, per tant,
una gran situació de malestar.
EL MODERNISME pàgina 232

Resposta model.
L’expressió «l’art per l’art» es relaciona amb la tendència esteticista perquè descriu
una actitud que defensa la validesa de la finalitat de l’art per si mateix enfront dels
diferents tipus de compromís, que sí que tenen a veure amb el regeneracionisme.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber conèixer les característiques de

l’arquitectura modernista.
Resposta model.
En la fotografia del Palau de la Música, s’hi observa una lluerna central que representa
el sol; es troba, a més, repleta de figures, com les muses que envolten l'escenari, les
valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, i elements de la natura, com flors,
palmeres i fruits.
En la fotografia de la Casa Batlló, s’hi observa la teulada que sembla la pell d’un rèptil,
coberta d’escates, i els elements vegetals pintats en la façana que, en conjunt, imiten
el color d’un espai amb vegetació abundant.

Resposta model.
La Casa Milà, la Sagrada Família, la Casa Vicens, Queviures Núria, la Casa Solà
Morales, el Grand Hotel...

LA POESIA MODERNISTA pàgina 233

Resposta model.
El simbolisme i el parnassianisme, perquè el primer descriu el món a partir de la
imaginació i l’evocació del poeta i el segon té com a única preocupació la bellesa de
la forma pura del poema. Per tant, cap dels dos implica cap compromís amb la
societat.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el poema.

Resposta model.
El tema és l’expressió espontània que neix de l’interior del poeta i que el fa escriure
sense parar. Aquesta força que el fa escriure és sincera i el poeta no pot parar-la.
És, al capdavall, el que Maragall va anomenar «la paraula viva».
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber relacionar el text amb una de les dues
tendències modernistes.
Resposta model.
La característica del poema que més l’aproxima al modernisme és la voluntat de teixir
un nou futur que es pot vincular amb el regeneracionisme.
COMENTA EL TEXT _ La vaca cega pàgines 234-235
Comprèn

Resposta model.
Un nen va buidar-li un ull d’una pedrada; l’altre, el té afectat amb una cataracta.

Respostes model.
1r Topa amb diverses soques.
2n Avança intuïtivament.
3r Topa amb la pica.
4t Recula.
5è Torna a avançar fins que troba l’aigua.

Analitza
3 c) Transmetre l’emoció que li produeix l’escena que observa.
4 Es tracta de decasíl·labs, versos de 10 síl·labes.
5 Metàfora  orfe de llum (vers 21)

Hipèrbole  gesto tràgic (vers 19)
Metonímia  camí de l’aigua (vers 2)
Personificació  les mortes nines (vers 20)
Epítet  embanyada testa (vers 8)
Valora

plantejada.
Resposta model.
b) Es tracta d’un poema vitalista perquè la vaca arriba a la font tot i els entrebancs;
representa la lluita de l’individu contra l’entorn.
Maragall, en aquest poema, hi deixa veure una actitud vitalista en la mesura que la
vaca, tot i les dificultats que troba a causa de la seva discapacitat, arriba a l’aigua;
trobem, doncs, la lluita de l’individu contra l’entorn ajudat per l’element natura com a
revitalitzador.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de la pregunta

plantejada.
Resposta model.
Una opinió vitalista davant la vida, de creure en un mateix malgrat que tot sembli que
et vagi en contra.
TALLER LITERARI _ La llibertat de la natura pàgina 235
 Criteris d’avaluació. Que demostri saber crear un poema similar al de Maragall.

Resposta model.
C. L’ESQUIROL
Surt l’esquirol a menjar aglans
avui que la tardor ha arribat.
Necessita gran energia
per grimpar tothora pels arbres.
Ha deixat al cau la família.

La mandra els té mig adormits.
Només una cosa els desperta:
la seva ansietat famolenca.

LA NARRATIVA MODERNISTA pàgina 236

plantejada.
Resposta model.
Perquè aleshores encara no estava ben vist que les dones escrivissin o que ho fessin
amb ínfules artístiques.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els poemes.

Respostes model.
A. Es tracta d’un text costumista: la realitat quotidiana d’una família de botiguers
als quals no els agraden els llibres, ja que «posen tristos a n’els desgraciats que
llegeixen». Tanmateix, en Ramonet lluitarà contra aquests prejudicis i optarà per
l’art, la qual cosa provocarà un greu conflicte familiar.
B. Es tracta d’un text decadentista, en què es descriu l’impacte que provoca una
dona en l’ànim de Josafat, el campaner: la «terrible cabellera rossa, crespa
i onejant com les flames d’una foguera» anuncia el que serà la perdició del
campaner.
C. Pertany a la narrativa ruralista. La protagonista de la novel·la sent, en aquesta
contemplació que fa del paisatge de la muntanya, el que serà una premonició:
la soledat i foscor («com una boira negra») que l’amenaça.
EL TEATRE MODERNISTA pàgina 237
1 A B
Obra El cor del poble Cigales i formigues

Autor I. Iglesias S. Rusiñol
Tipus de teatre Teatre d’idees Simbolista
Criteris d’avaluació. Que demostri saber raonar la seva resposta.

Resposta model.
En el fragment de Rusiñol veiem personatges poc realistes, en aquest cas, animals
que recorden les faules tradicionals, que simbolitzen diferents actituds davant de la
vida. En el cas de l’obra d’Iglesias, veiem la reivindicació, per part dels personatges
principals, de la classe treballadora, que representa la justícia i l’amor.

EL NOUCENTISME pàgines 238-239
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber relacionar els textos amb els conceptes
noucentistes.
Resposta model.
La primera glossa es relaciona directament amb dos conceptes de l’ideari noucentista:
d’una banda, el classicisme (fa referència a les estàtues gregues com a model de
bellesa); de l’altra, al civisme (la consideració de la ciutat com a espai idoni de
convivència i, per tant, de bellesa social).
En la segona glossa, hi trobem la referència a l’arbitrarisme: l’art havia de ser arbitrari,
però entenent el concepte positivament: no un simple rampell o una excentricitat, sinó
un art basat en uns ideals ètics pensats i meditats que serviren de model de conducta
(«Lo Arbitrari no és lo excèntric, sinó, contràriament, lo concèntric, lo clàssic»).

plantejada.
Respostes model.
Perquè gràcies a això, per primera vegada el poder polític i la cultura anaven de la mà.
Els noucentistes pensaven que un país modern i avançat havia d’apostar per la
cultura, la formació i el desenvolupament de les idees. El fet de formar part del partit
que governava feia més fàcil la implementació de mesures culturals i educatives.

Resposta model.
a) La primera estrofa correspon a la vellesa. Allà se’ns diu que, malgrat les
mancances provocades pel pas del temps, encara conservem encant («encara
sou plaents per als amics / ametlles duradores»); la segona, a la maduresa: la
dona, que de jove fou tan bella, ara la canvia per ser mare («fer-se espremuda
i lassa per la frescor del fill»); la tercera, a la infantesa, el moment de la vida «de
meravelles i jocs».
b) L’autor pren els fruits com a metàfores dels seus personatges.
c) En la primera: «ametlles duradores», «amagueu les blancors una mica
arrugades», «velluts suaus». En la segona: «l’infant que ja s’atansa», «la taronja
que fou bella», «fill». En la tercera: «en meravelles i jocs atrafegat».
d) Noms clàssics (Filemon, Aglae i Pandara); les etapes de la vida; l’ús d’alexandrins
perfectes; l’amor serè («en la vellesa»); la resignació («amb un sospir molt tendre
solleva el pit caigut»); la importància de la família (la maternitat).

LES AVANTGUARDES pàgines 240-241
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber completar el cronograma amb els fets més
rellevants de l’avantguardisme.
Resposta model.
1907: Neix el cubisme amb el quadre de Picasso Les Senyoretes d’Avinyó.
1909: Publicació del Manifest futurista de Marinetti en el diari Le Figaro, a París.
1916: Lectura a Zuric del Manifest Dada per part de Tristan Tzara.
1917: Publicació del Manifest Art-evolució, de Joaquim Torres-Garcia.
1919: Publicació de Poemes en ondes hertzianes de Joan Salvat-Papasseit.
1922: Estrena de la pel·lícula Nosferatu, de Murnau.
1924: Publicació del Manifest du Surréalisme, d’André Breton.
1928: Publicació del Manifest groc, de Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.

Respostes model.
a) El primer podria correspondre al surrealisme, perquè recorda un paisatge oníric.
El segon, pel motiu del que sembla un vehicle i per les línies obliqües que
semblen voler indicar moviment, podria correspondre a un quadre d’art futurista.
b) Sí, perquè el de Dalí sembla referir-se a alguna cosa irreal, mentre que el segon
remet directament a la tècnica, a les màquines.
c) En el primer quadre, un art que no té els referents en la realitat, amb creacions
que veuen del món dels somnis i del subconscient (més enllà de la realitat); en el
segon, l’atracció de l’artista per la màquina, pels avenços tecnològics i l’intent de
plasmar en l’obra d’art el moviment.
d) El que tenen en comú és que el poema de Papasseit també introdueix
la tecnologia, com el quadre de Russolo, i que el text de Foix és clarament
surrealista, amb tocs clars d’elements onírics, com el de Dalí.

COMENTA EL TEXT _ La poesia es dibuixa pàgines 242-243
Comprèn
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber relacionar paraules i text.

Resposta model.
El primer grup es relaciona amb el dibuix b) i el primer cal·ligrama. S’hi representa una
balança, que el cal·ligrama també intenta mostrar. El «canastró» és la barra horitzontal
als caps de la qual pengen els plats de la balança. El «fulcre» és el punt de suport del
canastró o dels balançons. El «braç» és cadascuna de les dues meitats del canastró.
El «balançó» és cadascun dels dos plats d’una balança.
El segon grup es relaciona amb el dibuix a) i el segon cal·ligrama. Hi veiem la
representació d’un vaixell. El «bauprès» és el pal gros que neix a la proa dels grans
velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per assegurar els estais del
trinquet i orientar els flocs. La «banderola» és la bandera que duen els vaixells al
capdamunt dels pals. El «pal» és cadascun dels arbres de fusta, ferro o acer que
serveixen per sostenir els elements propis per a la maniobra dels velers, suportar
antenes, hissar banderes o establir llocs d’observació. El «buc» és el cos d’un vaixell,
sense tenir en compte les màquines ni les superestructures. També es deixa veure, en
la part inferior del cal·ligrama, una representació del mar.

Respostes model.
Tema espiritual  oh, tota pulcra; l’estampeta d’or; jaculatòria; pregant; feriu ma carn;
espines; rosa.
Tema amorós  pit; bes; rosa; lliga-amant; cremant; pregant.
Cal dir que algunes de les expressions podrien adscriure’s als dos camps (rosa,
pregant…)
Analitza

Resposta model.
En el primer poema apareixen dues veus: la del poeta (en la quarteta de versos
octosíl·labs que fa de canastró i en el braç de l’esquerra) i la de l’amada (en el braç de
la dreta).
En el segon poema apareixen també les veus dels dos enamorats: la del poeta (en els
dos pals i en la banderola del pal dret) i la de l’amada (en la banderola del pal esquerre
i en el text escrit en francès). A més, hi apareix una tercera veu, la d’un narrador, que
sembla adreçar-se al mariner-enamorat (en els dos versos que representen el
bauprès).
4 b) La victòria de l’amor passional sobre l’amor espiritual.


plantejada.
Resposta model.
Perquè es fa referència a una ciutat, Marsella –i la seva patrona: la Mare de Déu de la
Guarda–, en què es parla aquesta llengua.

plantejada.
Resposta model.
El color vermell és l’habitual en la simbologia de l’amor. També és el color de la sang.
El blau és el color de la mar.
Valora

plantejada.
Resposta model.
Perquè trenquen amb les convencions mètriques i sintàctiques tradicionals i, a més,
utilitzen una puntuació poc ortodoxa o inexistent i l’ús lliure del substantiu.
TALLER LITERARI _ Homenatgem la saviesa! pàgina 243
 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació i saber seguir els
passos indicats.
Activitat artística.

SOLUCIONARI UNITAT 3. DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT
DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT pàgina 245

Respostes model.
Teresa Pàmies  Quan érem capitans
Encarnació Martorell  Amb ulls de nena
La brutalitat de la guerra va afectar tant pobles com ciutats; de fet, no depenia de si es
tractava d’un poble o d’una ciutat la brutalitat rebuda, sinó de si es tractava d’un punt
estratègic, si hi havia més resistència...

Activitat de camp.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat i saber parlar en públic.

Activitat oral.
LA NARRATIVA DELS ANYS 30 ALS 70 pàgines 246-249
1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els textos i haver-se informat.
Respostes model.
1. Existencialista, perquè posa en qüestió el sentit existencial de la dona.
2. Fantàstica, perquè la situació que s’hi descriu s’escapa de la lògica racional.
3. Realista, perquè fa un retrat de la societat del moment.
4. Psicològica, perquè intenta fer una anàlisi del món interior dels personatges.
 Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre

i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques.
El 1947 queda finalista del Premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem
morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a
narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard
Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de
directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa
etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites
anteriorment,
El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista,
dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre
diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. Es dedica també al
guionatge de ràdio i televisió.

En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura

i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona,
des del 1983 fins a la seva mort.
Fou sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003). Poeta, novel·lista, crític d'art i articulista.
Publica poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica
d'art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt
personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, mons misteriosos
i plena de referències adreçades a un públic culte.
Als 27 anys publica el primer llibre de poemes, Sota la sang (1947), i el 1956 el
primer conte de caire fantàstic: Amb tècnica de Lovecraft. Però no és fins a la
dècada de 1980 que li arriba l'èxit popular, amb la reedició de la novel·la Les
històries naturals (1960), traduïda a més de 15 llengües, i també amb la publicació
de Les aventures del cavaller Kosmas (1981), que obté els premis Ramon Llull,
Nacional de la Crítica Catalana i Joan Creixells. Pel que fa a poesia, cal destacar
Quadern d'Albinyana (1983), que obté el premi Cavall Verd dels escriptors catalans.
També publica reculls d'articles, com ara La meva visió del món (1998) i La darrera
mirada (2001), entre d'altres.
És guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica (1981), el Premi Nacional de
Literatura (1995) i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona
(2001), entre d'altres. Va ser Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili,
membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i soci d'honor de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927) és un escriptor polifacètic que compta amb un
públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats,
abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d'interès
cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d'articles
periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.
En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels
fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra
Completa a edicions La Campana, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda
a l'alemany, l'anglès, el castellà, l'èuscar, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès,
el portuguès i el txec.
La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot
Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el
Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la
modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d'Or (2006) pel llibre de viatges A peu per
Mallorca (2005). L'any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes
i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria.
Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980), escriptor i metge psiquiatre.
Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix com a metge
a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la
ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears.
Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma
amb un conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions

anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera

novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra
de marcat caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins
el món regional mallorquí que s'hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha
convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de
les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica nacional i, sens dubte
una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a
més d'aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de diverses obres que
configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi
retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la
seva desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més
concretament Bearn, amb Il Gattopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa,
obra que Villalonga traduí al català el 1962.
També cal destacar les obres de teatre: Fedra (1932), Silvia Ocampo (1935)
i Desbarats (1965), i el recull d'articles Centro (1934).
Es tracta d’autors que no van marxar a l’exili; malgrat tot, però els va tocar viure un
exili interior marcat per la repressió, la censura, la manca de llibertat... I, això,
evidentment va marcar no només la seva vida sinó també la seva obra.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar les característiques de la literatura

de Pere Calders.
Resposta model.
Planteja una situació amb éssers sobrenaturals, en aquest cas, un esperit, però ho fa
amb ironia i humor. Per exemple, quan afirma que «feia el distret» perquè «per a
tractar amb esperits se n’han de tenir moltes ganes». O quan diu de l’esperit que
estava «carregat de prejudicis», i ho rebla dient que tenia aire «de no tocar de peus
a terra» al·ludint alhora a la imatge tradicional dels esperits –que semblen flotar en
l’aire– i al fet que no era conscient de la realitat. Al final, davant la petició d’ajuda de
l’esperit, li diu que no entén la mania dels esperits de «tornar al món per ficar-vos
en coses de mortals».

Respostes model.
Pere Calders pretén codificar les actituds, els neguits, les desorientacions,
les alarmes dels humans; o sigui, els aspectes més negatius que els identifiquen.
Niciesa  «El millor amic»
Fariseisme  «Vinc per donar fe»
Cinisme  «Un trau a l’infinit»
Candidesa  «Nosaltres dos»
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar els coloms amb la protagonista.
Resposta model.
Mercè Rodoreda utilitza els símbols i les imatges per expressar metafòricament els
sentiments dels personatges. En el cas de La plaça del Diamant, identifica la

protagonista amb els coloms, amb els ocells engabiats, dada que al·ludeix al context
de la postguerra i de la dictadura franquista.
5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber identificar els trets de la narrativa de Mercè
Rodoreda.
Resposta model.
En aquest fragment podem observar l’ús d’un narrador en primera persona; el recurs
del monòleg interior (en què l’autora ens mostra el procés del pensament de la
protagonista) i, finalment, l’element poètic, líric, amb el recurs a figures retòriques
(«aquesta angoixa que em devora», «la pudor de tramvia em desfeia»).
COMENTA EL TEXT _ La plaça del Diamant pàgines 250-251
Comprèn
1 b) Una barreja d’alegria i d’enyorança.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber argumentar la seva decisió.

Resposta model.
La il·lustració A) és la que més s’assembla a l’escenari descrit. En la línia 17 diu que
«el sostre era com un paraigua a l’inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven
lligats més enlaire que no pas al mig, on totes s’ajuntaven».
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber vincular cada fragment amb una part
concreta de l’estructura.
Resposta model.
a) Acumulació dels pensaments que li venen a la Natàlia en trobar-se immersa en
la festa i aparició sobtada d’algú que li demana ballar: línies 26-34 (4a part).
b) La Julieta proposa a la Natàlia anar al ball i, tot i estar cansada, no pot dir-li que
no: línies 1-10 (1a part).
c) Arribada al ball, descripció de la plaça del Diamant i sensació incòmoda que
li provoca una peça de roba: línies 15-26 (3a part).
d) Descripció de la vestimenta que portava la Natàlia per anar al ball: línies 10-14
(2a part).
Analitza
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber determinar la tècnica narrativa de l’autora.

Resposta model.
L’autora fa servir l’estil directe lliure, ja que introdueix paraules textuals de personatges
durant el discurs del narrador (línies 32 i 34).

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber triar els adjectius que millor defineixen la
Natàlia.
Respostes model.
Consentidora, complaent, condescendent, servicial.
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer el bloc dialectal de la llengua del
text.
Resposta model.
Pertany al bloc oriental. Ens ho ratifiquen les formes verbals del subjuntiu en -i
(rifessin, seguis), el possessiu en -v- (meva), l’imperfet de subjuntiu en -s- (passés) i
algun element lèxic (mànigues).
Valora

plantejada.
Resposta model.
Sí, perquè descriu com se sent la protagonista i els seus pensaments. Associa idees,
com la mort de la mare o el fet que el pare tingui una altra dona, al seu sentiment
d’inseguretat: «La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu
pare casat amb una altra». L’angoixa que li provoca físicament la cinta dels enagos,
que li estreny la cintura, és un símbol del seu estat emocional: «Ja devia tenir un
senyal vermell a la cintura, però així que el vent m’havia sortit per la boca la cinta
tornava a fer-me el martiri».
TALLER LITERARI _ Ballem? pàgina 251
 Criteris d’avaluació. Que demostri saber continuar el text.

Resposta model.
Quina pregunta! Si no m’hi podia negar i aquell ball va ser tota una explosió de
sensacions i no totes positives. Pensava què en treia jo d’estar llavors allí com si el
demà no m’importés, però sí que m’importava. I l’endemà m’hauria d’aixecar aviat per
tornar a treballar i la rutina, hi pensava, m’aigualia el moment. Però no ho podia evitar,
hi pensava i hi tornava a pensar.

COMENTA EL TEXT _ La poesia dels anys 30 als anys 70 pàgines 252-253

Respostes model.
a) La metàfora. Al llarg del poema hi ha molts encavalcaments. N’hi ha de més
abruptes (com els que trobem en els versos 5-6 i 11-12) i de més suaus (2-3 i 9-
10).
b) A la postsimbolista, per l’abundància de metàfores i les formes elaborades.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès els poemes.

Respostes model.
a) Es tracta de poemes objecte. El poema A es relaciona amb la paraula i el B, amb
l’acció.
b) El primer té com a títol «Poema experimental» i es refereix a la força de la
paraula, capaç de destruir-ho o d’apretar-ho tot; el segon, «Poema objecte» es
refereix a l’acció que fem o desfem amb les nostres passes.

Respostes model.
a) Foscor, nit i por. Són tres mots relacionats amb la repressió patida durant el règim
franquista, propis de tota la poesia de tradició simbolista i amb un clar significat
negatiu.
b) Els elements d’esperança són la cançó, amb la qual «bastim en la foscor / altes
parets de somni», i les fonts, que representen el riu que corre, és a dir, la vida,
amb la qual «anem tancant les portes a la por».

Resposta model.
Hi ha el tema de la seva actitud davant els canvis polítics del període de la Transició i
els anys posteriors (el poemari és de l’any 1981). S’hi deixa veure un punt
d’esperança, d’entusiasme («Cridem qui som i que tothom ho escolti», «que tot està
per fer i tot és possible»).

COMENTA EL TEXT _ Assaig de càntic en el temple pàgines 254-255
Comprèn

Respostes model.
Pròpia pàtria  covarda, vella, salvatge, pobra, bruta, trista, dissortada.
Nord enllà  on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
Salvatge  tacada per la guerra civil i la postguerra
Desvetllada  desperta, activa, lliure...

Respostes model.
Congregació  Associació de fidels, amb vots o sense, que es reuneixen, sota una
advocació religiosa, per a exercicis de pietat i amb finalitats apostòliques.
Germans  Parents col·laterals de segon grau civil.
Amb «congregació de germans» es refereix als ciutadans de Catalunya.

Resposta model.
A la seva terra: Catalunya.

Resposta model.
Resignat, nacionalista, sofert.

Respostes model.
El poema parla d’una voluntat de marxar cap a un altre lloc on les condicions de vida
siguin millor, però s’adona que s’ha de quedar amb el seu poble.
1a estrofa  Anàlisi de la situació del seu poble i de la situació que pot obtenir
si se’n va.
2a estrofa  Visualització de la situació si se n’anés.
3a estrofa  Decisió de romandre al seu poble.

Analitza
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber trobar antònims.

Respostes model.
Pròpia pàtria  covarda – valenta, vella – nova , salvatge – domesticada, pobra – rica,
bruta – neta, trista – alegre, dissortada – afortunada.
Nord enllà  neta – bruta, noble – deshonesta, culta – inculta, rica – pobra, lliure –
esclavitzada, desvetllada – adormida i feliç – infeliç.

Resposta model.
Es tracta d’adjectius qualificatius. Hi utilitza la personificació. Aporta humanitat,
sentiments, a la pàtria.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri reflexionar al voltant de la situació plantejada.

Resposta model.
És l’anhel d’anar a un lloc millor. Aquest «nord enllà» encara perdura; de fet, per a
molts que viuen més al sud que nosaltres el «nord enllà» som nosaltres. Nosaltres,
però, si aspirem a una situació millor a la nostra encara volem anar més cap al nord.

Resposta model.
Per fidelitat a la terra i perquè també li fa recança.

Resposta model.
Representa la normalitat de marxar d’un lloc i anar a viure a un altre.
Valora

plantejada.
Resposta model.
Segurament cal entendre-ho com una barreja de tot, sobretot tenint en compte que en
el moment en què parla de la pàtria, la pàtria es troba malmesa per una postguerra
i una dictadura. Es pot veure pel fet que parla negativament de la pàtria (v. 2-4), però
després decideix quedar-s’hi (v. 15).


plantejada.
Resposta model.
Que si marxava tothom no quedava ningú per defensar la pàtria des de la pàtria i que
calia que hi hagués qui volgués aixecar el país a dintre. Moltes de les persones que
van marxar ho van fer perquè la seva vida estava en perill si es quedaven i la seva
vida a l’exterior no va ser gens fàcil, per la qual cosa des de dins no s’envejava pas els
que estaven a l’exili.
TALLER LITERARI _ Plagiem i descansem! pàgina 255
 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació.

Resposta model.
Assaig de càntic a l’aula
Oh, que cansat que estic de la meva
trista, quotidiana i homogènia vida,
i com m’agradaria canviar
aquesta joventut,
per tenir uns quants anys més,
i poder sortir de festa i riure,
i passar-m’ho bé!
Aleshores podria viure lliure i feliç,
però em retraurien: «Per no haver estudiat
quan et tocava, ara sempre més hauràs de treballar»,
mentre jo, ja ben distret, em riuria
de la feina i de l’antiga saviesa
d’aquesta meva gent.
Però he de seguir estudiant
i em quedaré aquí fent colzes.
Perquè també sóc sensat i seriós,
i sóc conscient de les meves mancances
que només em portarien
a un lamentable error
del qual després em penediria.

COMENTA EL TEXT _ El teatre del segle XX pàgines 256-257
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber completar la taula.

Resposta model.
Anys 20 i 30 Anys 40 Anys 50

Situació de Introducció de Imitació del teatre Josep Maria de
gènere noves propostes europeu Sagarra
Relació amb el Censura Aïllament -
teatre europeu
Autors més Relativa millora Traducció d’obres Salvador Espriu, Joan
importants europees Brossa, Manuel de
Pedrolo
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver vist i entès la primera part de La nostra mort
de cada dia.
Respostes model.
a) Una família (pare, mare, àvia) són al menjador de casa esperant que arribin les
filles. Arriba un home que diu que té claus i que ve a buscar una de les filles
(la Marina). Es tracta de la mort. Els pares reaccionen amb sorpresa i es neguen
a acceptar la situació: la Marina encara és jove. Fins i tot la mare ofereix l’àvia:
ella és més gran i ja ha viscut molt. L’àvia s’alça del sofà i mira de fugir.
b) L’existència humana i la mort.
c) Pedrolo vol transmetre que l’ésser humà ha d’acceptar la mort perquè és una
realitat que ningú ni res pot modificar: ni la lluita o la rebel·lió, ni el fet d’intentar
explicar els motius (per què jo?), etc.
d) Tot i que hi ha un tema comú al teatre de l’absurd (l’existència), no és tractat com
les obres més característiques d’aquest corrent teatral, ja que en aquesta obra es
pot veure una construcció ajustada a l’ordre dramàtic lògic (estructura tradicional)
i uns diàlegs clarament significatius.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver vist i entès el tràiler.

Respostes model.
a) Teatre, televisió, fotografia, escultura, pirotècnia, vídeo, Internet...
b) Es veu clarament que no hi ha els típics rols d’actor (dalt de l’escenari) i públic
(assegut a les butaques).
El públic és dret, participa en la creació i la posada en marxa de l’espectacle
(interacció a través del telèfon mòbil) i fins i tot arriba a prendre protagonisme
(participa com a actor/actriu).

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver visitat l’enllaç i haver-se informat.

Respostes model.
teatre infantil  La Ventafocs, La Petita Flauta Màgica
audiovisual  Zenit
teatre de carrer  Cavalcades, Dimonis
L’assaig del segle XX pàgines 258-259

Respostes model.
Entre les tendències de l’assaig dels anys 50 i 60 en destaquen tres:
-L’assaig civil i polític que tracta de la pròpia identitat, història i cultura. En aquesta
tendència, s’hi troben Joan Fuster, Joan Francesc Mira o Josep Vicent Marqués, entre
d’altres.
El nostre gentilici encara vol dir alguna cosa: els valencians no hem deixat d’ésser
una gent enèrgicament diferenciada, i l’atonia no és pas una de les nostres
característiques col·lectives. L’aparença d’estar passant per una etapa d’assimilació
a certes vagues superestructures estranyes es veu desmentida per les realitats més
sòlides i vistents: els condicionaments materials estrictes del país i la sedimentació
històrica que ens afaiçona en són la millor prova. I la mateixa —tan relativa com
vulgueu— vitalitat econòmica que hem demostrat al llarg dels últims cent anys,
sense comptar-hi de moment d’altres vitalitats no tan reditícies però igualment
exuberants, ja revelen que no som ben bé un poble apàtic ni escarransit.
Nosaltres, els valencians · JOAN FUSTER
-L’assaig humanista, que parla del món quotidià i en què destaquen Fuster, Maria
Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs.
Amb el temps m'he adonat que quan mirem les coses no veiem mai adjectius. Ni
quan mirem una posta de sol, que ja és dir. Els adjectius no els veuen ni els
advocats, ni els químics, ni els caps de departament, ni els informàtics. Ningú.
Naturalment, ni els escriptors. Els únics adjectius que veiem en les coses pertanyen
a la citada família dels vulgars: una fulla verda. Els escriptors han fet cas dels crítics
i han pactat que dir 'una fulla verda' no és literatura. Dir 'un verd tendre' ja comença
a fer bonic, senzillament perquè un verd que sigui tendre és bonic, però tendre és
encara una realitat objectiva del verd, apreciable per una majoria, i per tant no hem
sortit de la vulgaritat. Tothom pot veure que aquell verd és tendre.
Inventari de jubilacions · JOSEP MARIA ESPINÀS
-L’assaig filològic i de crítica literària, que gira al voltant de les anàlisis crítiques de
literatura i en què destaquen Josep Maria Castellet, Martí de Riquer i Josep Iborra.
El cronista Ramon Muntaner narra amb brevetat però amb ira continguda que, en
un banquet que a la ciutat d'Andrinòpol fou ofert a Roger de Flor, Cèsar de l'Imperi
i marit d'una neboda de l'emperador bizantí, entrà un grup d'alans «e van trer les
espases e van tot especejar lo Cèsar e tots aquells qui ab ell eren». Això

s'esdevingué el 4 d'abril del 1035. Llegim als episodis darrers del Tirant lo Blanc
que Tirant, Cèsar de l'Imperi i marit de la filla de l'emperador bizantí, trobant-se a la
ciutat d'Adrinòpol es passejà per la vora del riu i li prengué «tan gran mal de costat
e tan poderós» que hagué d'allitar-se, es confessà, combregà, «ordenà son
testament en presència de tots los qui ab ell eren» i poc després morí. Això fou
escrit el setè decenni del segle XV.
Aproximació al Tirant lo Blanc · MARTÍ DE RIQUER
2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber argumentar que es tracta d’un assaig i a
quina tendència s’adscriu.
Resposta model.
Ens trobem amb un text de Josep M. Espinàs, un autor que ha destacat per la seva
producció en l’assaig humanista. Són bastant famoses les seves reflexions sobre els
costums i els hàbits socials. En aquest cas, planteja una sèrie de consideracions sobre
la importància que han tingut les claus com a element simbòlic que representava la
propietat. Per tant, s’adscriu a l’assaig humanista.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri saber explicar els trets de l’obra de Pla.
Resposta model.
Hi trobem els temes quotidians, en aquest cas la descripció, amb una bona quantitat
d’adjectius molt precisos, d’un paisatge urbà sota la pluja. També s’hi deixa veure el
llenguatge senzill amb una sintaxi d’oracions simples.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver localitzat els adjectius i saber quin
substantiu qualifiquen i quin significat tenen.
Respostes model.
Substantiu que qualifiquen:
blavenca  flonjor
mandrós  fum
adormit  paisatge
Significat:
flonjor blavenca  el narrador vol transmetre la sensació que li provoquen els
elements més allunyats immergits en un ambient borrós que s’assembla a una
mena d’esponja, tova.
fum mandrós  personificació que assigna al fum –que va pujant a poc a poc, per
les xemeneies– una qualitat humana.
paisatge adormit  l’absència de sorolls i la tranquil·litat del paisatge confereixen
al conjunt un aspecte com si tot dormís.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber escriure un assaig similar als que escrivia
Josep Pla.
Resposta model.
20 d’abril – Després d’haver patit per si sortiria el sol o no per Sant Jordi, com cada
any, sembla, finalment, que els meteoròlegs auguren un dia esplèndid. Ara ja podem
respirar ben tranquils. Els llibres i les roses criden el bon temps, però a vegades no
n’hi ha prou; i un Sant Jordi resplendent no és el mateix que un Sant Jordi aigualit.
Aleshores, els llibres acumulen pols a les prestatgeries de les llibreries i les roses es
panseixen a les floristeries. Perquè, desenganyem-nos, amb aigua, Sant Jordi i l’amor
s’escolen per l’aigüera.
La narrativa des dels anys 70 fins a l’actualitat pàgina 260
1 Criteris d’avaluació. Que demostri saber preparar-se una entrevista.

Resposta model.
Entrevista a Jaume Cabré:
1. Quines eines utilitzeu per escriure relats ambientats en el passat?
2. Què s’aconsegueix amb aquesta aproximació literària a la història?
3. La memòria històrica és rellevant en els llibres que escriviu?
4. La maldat és una constant en les vostres entregues, per què?
5. Les vostres novel·les han estat molt ben rebudes arreu d’Europa, especialment
a Alemanya. A què creieu que es deu aquest èxit?
6. Per què escriviu en català?
7. Com interpreteu el fet de ser un escriptor català?
8. És perjudicial ser escriptor d’una cultura petita?
9. Quines són les vostres influències literàries?
10. Formeu part d’una generació d’escriptors coneguda com la generació dels 70.
Què ha aportat de nou aquesta nova fornada d’escriptors?

La poesia des dels anys 70 fins a l’actualitat pàgina 261

Respostes model.
Sí que es pot incloure dins de la poesia intimista perquè s’hi plasmen els pensaments
i els sentiments més íntims del jo líric: «Va ser el paisatge de la nostra vida», «també
ens queda / una remota possibilitat» i «És, ja, el paisatge de la nostra mort».
Reivindica la tradició surrealista perquè s’hi transmet una atmosfera en què predomina
la imaginació i l’inconscient, més enllà de la realitat tangible i quotidiana, amb l’ús
abundant de metàfores.
COMENTA EL TEXT _ Cap al cel obert pàgines 262-263
Comprèn

Resposta model.
Una situació de repressió. En Vilabona. D’Espanya.

Resposta model.
La voluntat d’independència i treballar per aconseguir-la.

Resposta model.
Els fets convulsos que veuen que s’esdevenen. Se’n van a la Deleitosa.
Analitza
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar el narrador de text.

Resposta model.
a) Parla en tercera persona: recuperarien, es quedaven, contestà.
b) És subjectiu: dies tensos, plens de fel, curulls de por; sense contemplacions,
a llenderades; en el rostre d’un d’ells hi veié el de la mort...

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber analitzar l’estil del text.

Respostes model.
És especialment ric:
metàfores  plens de fel, curulls de por, en el rostre d’un d’ells hi veié la mort,
qui manejava els fils ho feia amb puntades precises i agullers molt llargs...
frases fetes  posar mala maror, lligar caps, manejar els fils...
6 Criteris d’avaluació. Que demostri saber què vol dir l’expressió.

Resposta model.
Qui tenia les regnes d’aquella revolta sabia molt bé què es feia i tenia molts contactes
i/o combatents escampats arreu.
7 Criteris d’avaluació. Que demostri saber fer un retrat de Maria de Fortalesa.

Respostes model.
Es tracta d’una dona tradicional, de classe benestant, que no vol problemes de cap
tipus i, per això, en fuig; ja li està bé el que té perquè, precisament, en ser de classe
benestant viu de manera còmoda i tranquil·la.
La política senzillament no li interessa, però si ha d’estar a favor d’algú està a favor de
qui mana en aquells moments.
El nom no li escau, perquè no ho és de forta, és cauta, en tot cas.
8 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer els personatges del text.

Respostes model.
Maria de Fortalesa 
Línia 3. Parla de l’«obsessió» per deixar l’Havana. Dona a entendre que és una idea
basada en una exageració.
Línia 5. Diu que veié en el rostre d’un home el rostre de la mort. Aquesta observació
no és de cap manera objectiva, sinó interpretativa. No és un fet, és una cosa que ella
imagina.

Valora
9 Criteris d’avaluació. Que demostri saber captar l’aportació subjectiva de l’autora.

Resposta model.
En ironitzar sobre la figura de Maria de Fortalesa, cal creure que és perquè ella està
en contra del que ella defensava: l’ordre establert fins aleshores. Aquesta ridiculització
es capta en diferents moments: «la indolència dels esclaus, als qual manà castigar
amb duresa», «hagués d’asseure’s de cop i necessità aigua del Carme per no acubar-
se», etc.

plantejada i haver seguit els passos indicats.
Respostes model.
D’aquesta manera es revisen i revisiten els fets històrics.
Barcelona, 11 de setembre de 1714
L’Anna és una noia que està a punt de casar-se, però el seu promès està activament
compromés amb la revolta que es viu a Barcelona. Els seus pares també estan a favor
de la revolta, però veuen que l’Anna pateix i decideixen anul·lar la boda i intentar que
l’Anna oblidi l’Emili, el seu promès. Els enamorats, però, seguiran veient-se, enmig de
les bullangues, els morts i la sang. L’Anna, al final, quedarà embarassada i perdran la
guerra. Després els tocarà refer-se d’aquest daltabaix i pensar com criar la criatura
i on, perquè Barcelona potser ja no és el millor lloc on continuar la seva història
d’amor. La família de l’Anna, no estarà massa d’acord amb les propostes que els
planteja, però tampoc podran fer res per evitar que ella prengui les regnes de la seva
pròpia vida.
11 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir opinió pròpia i respectar la dels companys.
Activitat oral.

TALLER LITERARI _ Descobreix mons nous pàgina 263
 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir creativitat i imaginació i saber seguir els
passos indicats.
Respostes model.
Avui l’Enric s’ha adormit i ha punxat el cotxe. En arribar a la feina, tard, el cap l’ha
esbroncat perquè els clients amb qui tenia una reunió ja se n’havien anat. En arribar a
casa s’ha posat a dormir.
Avui ha estat un dia fastigós per l’Enric. S’ha llevat tard, perquè la bateria del mòbil se li
ha acabat i el despertador no li ha funcionat. En sortir de casa i agafar el cotxe, a 500
metres de casa i a 30 quilòmetres de la feina, ha punxat. Bé, encara es podia entendre
que arribava tard a la feina perquè havia punxat; però és que avui tenia una reunió
importantíssima. Com que no hi era, els clients han marxat i el seu cap l’ha esbroncat
de valent. Ha estat tot el matí amb els ulls enganxats al terra. I en tornar a casa ha
decidit que més valia no fer res més, a no ser que ho espatllés. Ja n’havia tingut prou
d’aquell dia, esperava només que passés.
Avui no ha sortit el sol, i sembla que això ha estat crucial tant per a l’Enric com per a la
gent del seu entorn, tots han tingut un dia fastigós. L’Enric s’ha llevat tard, perquè la
bateria del mòbil se li ha acabat i el despertador no li ha funcionat. En sortir de casa i
agafar el cotxe, a 500 metres de casa i a 30 quilòmetres de la feina, ha punxat. El noi
de l’assegurança que ha vingut a canviar-li la roda, també estava molt malhumorat
perquè avui, precisament avui que feien 2 anys, la nòvia l’ha deixat a través d’un
missatge de WhatsApp. Quines penques! Anava pensant en tot això mentre canviava
la roda al cotxe de l’Enric. I l’Enric, tan ràpid com ha pogut, se n’ha anat cap a la feina,
avui tenia una reunió importantíssima amb uns clients; tenia l’esperança que explicar
que arribar tard perquè havia punxat seria una excusa prou bona perquè els clients no
se n’anessin, però no ha estat així. I en arribar a la feina, el seu cap, el Robert, l’ha
esbroncat de valent. Ell també tenia un dia terrible (se li ha espatllat l’ordinador i no
podia consultar res) i no ha pogut suportar que els clients marxessin. L’Enric s’ha
quedat tot pansit després de l’esbroncada. Ha estat tot el matí amb els ulls enganxats
al terra. I en tornar a casa ha decidit que més valia no fer res més, a no ser que ho
espatllés. Ja n’havia tingut prou d’aquell dia, esperava només que passés.

COMENTA EL TEXT _ Vuit de març pàgines 264-265
Comprèn

Resposta model.
Vol marcar que aquesta estrofa funciona com a tornada, com si el poema fos una
cançó.
2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la metàfora.

Resposta model.
Expressa que cal canviar les coses.
3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès l’expressió.

Resposta model.
Que les cremaran, o sigui que es deslliuraran dels estigmes, dels prejudicis.

Respostes model.
A la llar.
 Perquè proposa una revolució femenina i aquesta revolució comença per canviar
les coses i, per tant, fer que els estris de la llar tradicionalment associats a la dona
deixin de ser-ho, o com a mínim deixin d’estar associats només a les dones.

Respostes model.
Canviar la concepció del món, deslliurar-se del patriarcat.
Que no es deixaran comprar en cap cas, que tenen clar què volen i tiraran endavant
amb la seva revolta.

Resposta model.
Aconseguir l’alliberament de la dona.
Analitza

Resposta model.

A les dones.

Respostes model.
Començar a viure dignament, alliberades, sense pressions de cap tipus per l’autoritat
masclista.
Creu que la vida que impera està dominada per la moral masclista i se’n vol deslliurar.
Cal guanyar-se la vida, perquè ara la vida que tenen és una vida miserable, que s’està
perdent, que no s’està vivint positivament; i això és el que vol canviar.

Resposta model.
Sí que coincideix. El foc és purificador, ho destrueix i ho neteja tot. A més, però, el foc
l’utilitzaven les bruixes, que són les dones incompreses de la història. Aquests són
precisament els significats que li vol donar la poeta.

Resposta model.
Perquè en la primera estrofa ja hi introdueix tot el que expressa el poema: la voluntat
d’alliberar-se de l’opressió masclista.
Valora

plantejada.
Respostes model.
Es refereix a clamar a favor del feminisme, de la igualtat entre homes i dones.
La dona en aquells moments s’associava al paper de mestressa de casa i poca cosa
més i l’autora, en canvi, pretenia una altra situació per a la dona: més lliure
i equiparable, en tots els sentits, a la dels homes.

plantejada.
Respostes model.
Les bruixes eren dones que fins i tot acabaven cremades perquè es creia que tenien
poders malignes. L’autora en fa un enfocament diferent, creu que són les dones
incompreses d’ahir, les que intentaven sortir de les línies marcades i, per això, eren
incompreses i eren maltractades.
 Actualment s’associa la dona a la bruixa encara en el sentit pejoratiu i es pot dir, per
exemple: «Ets una bruixa», per indicar a alguna dona que és malèvola. Malgrat tot,
aquesta visió no és tan negativa com ho podia ser abans.


plantejada.
Resposta model.
Encara cal vindicar la figura de la dona perquè tot i que s’ha avançat molt en la
consecució dels seus drets i de les seves llibertats, encara hi ha algunes desigualtats.
TALLER LITERARI _ Vindiquem i difonem! pàgina 265
 Criteris d’avaluació. Que demostri saber crear un poema seguint els passos indicats.
Resposta model.
Refugiats
Amb tota la nostra força
cridarem tots junts
fora les fronteres
que les vides tallen.
Hereus dels que ahir

van perdre la vida
ofegats al mar Mediterrani.
Cremarem governs,
ajuntaments i alcaldes.
Hi acudiran aquells
que no volen cap altra mort
tant a la costa com a l’interior,
aquells que volen vida.
Vida arreu, vida sempre.
Hi acudirem aquells
que no volem cap altra mort
tant a la costa com a l’interior,
que volem vida.
Vida arreu, vida sempre.
I obrirem les comportes
de totes les fronteres.
Tallarem filferros,
esbotzarem parets
eliminarem «racisme» i «xenofòbia»
de tots els diccionaris
i allargarem l’entrada
d’«humanitat» i «solidaritat».
Darrere la massa de gent,

hi haurà la corrua
d’aquells que no tenien sostre
que ja se l’hauran ben guanyat.
Vindicarem la llum
i la paraula LLAR,
donarem sostre

a tothom que en necessiti.
EL TEATRE ACTUAL pàgina 266

Respostes model.
a) La inclusió d’indicacions per a l’escenografia i per a l’actuació del personatge.
b) El conflicte identitari, el pas del temps i la mort / l’extinció.
c) Transmet pessimisme, més enllà del moment en què es diu: «T’estimo», perquè
no es creu ni en la memòria, ni el rastre que pot quedar de tu després de la mort.
L’ASSAIG ACTUAL pàgina 267

Respostes model.
El tema del text són les dificultats que trobem a l’hora de reciclar.
 La ironia es pot localitzar en dos moments de l’article. En primer lloc, quan diu que
reciclar, «com totes les penitències, ha de ser com més complicada millor». En la
part final del text, també trobem ironia quan l’autor diu que si tenim dubtes a l’hora
de saber quin contenidor fer servir, l’única cosa que cal fer és connectar l’ordinador
i buscar-ho al web de la campanya publicitària. I ho rebla dient que és «un procés la
mar de pràctic». En realitat, amb aquests dos exemples d’ironia, Quim Monzó
denuncia la complicació que comporta per a molta gent saber com s’ha de reciclar.

Resposta model.
Més recursos, més reciclatge
Vull reciclar, sí. Estic convençut que això col·labora a la sostenibilitat i al medi ambient;
consumim a cabassos i alguna cosa hem de fer al respecte, és clar que sí. Però,
potser ens calen recursos, més contenidors de reciclatge que no es quedin plens a mig
dia i més varietat, i informació sobre com ho he de fer per treure’m de sobre aquell
maleït ordinador que des del 1999 m’acompanya i que ja no vull que em faci més
ombra, per exemple, o unes simples piles, que molts contenidors, molts contenidors,
però a vegades se m’acumulen les piles gastades a casa, perquè no trobo on
dipositar-les. Una mica més de lògica, si us plau!

3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver-se informat, i tenir creativitat i imaginació.

Respostes model.
Quin espai té la bicicleta a la ciutat?
La bicicleta està guanyant molta força com a mitjà de transport en els viatges
intraurbans dins de Barcelona. Tot i que les xifres d’ús d’aquest vehicle queden força
lluny d’altres ciutats europees com Amsterdam i Berlín, a poc a poc els ciutadans van
agafant consciència que la bicicleta ha de ser un transport més utilitzat si es vol
millorar tant la mobilitat com la qualitat de l’aire.
L’entrada en funcionament del servei de bicicletes públiques, conegut com a Bicing,
l’any 2007 va ser una gran aposta de la capital catalana per impulsar l’ús d’aquest
vehicle. Alhora, els experts citen la crisi econòmica -i el consegüent empobriment de la
població- com un dels factors clau que ha fet que molta gent passi de moure’s amb
cotxe i comenci a utilitzar la bicicleta.
Amb tot, els ciclistes urbans es trobaven fins fa poc que Barcelona tenia certes
mancances a l’hora d’organitzar el trànsit de vehicles i vianants i donar un espai a les
bicicletes que no posés en perill la seguretat de cap col·lectiu. Per això, reclamaven al
govern municipal que el foment de la bicicleta havia d’anar acompanyat d’una
regulació dels espais. La modificació dels articles número 10, 14, 14 bis i 74 de
l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, aprovada recentment, ha de
permetre trobar una solució que garanteixi la circulació i mobilitat amb seguretat tant
de bicicletes com de persones i de vehicles de motor.
Bicicletes fora de les voreres

El principal canvi en la nova ordenança municipal és que es prohibeix el pas de les
bicicletes per les voreres. Amb la normativa anterior, les bicicletes podien circular per
les voreres si complien una sèrie de condicionants: màxims de velocitat, distància
mínima amb els vianants, nombre de vianants en una mateixa vorera, etc. Aquests
condicionants, però, eren complexos i admetien un munt de matisos que feien que la
seva aplicació pràctica fos realment complicada. La nova ordenança suposa una
simplificació de la normativa perquè no hi hagi dubtes a l’hora d’aplicar sancions quan
calgui.
Tot i això, la nova normativa admet algunes excepcions que permeten circular per la
vorera. La primera, i més rellevant, és que els ciclistes poden circular a les voreres de
més de 5 metres d’amplitud –4,75 metres si circulen entre les 22 h i les 7 h del matí–,
sempre que la vorera tingui més de 3 metres lliures per on no passin vianants i si no hi
ha cap carril bici en aquella via urbana. L’altra excepció és per als menors de 12 anys i
acompanyants, els quals sí que podran circular per les voreres. D’altra banda,
l’ordenança prohibeix als vianants caminar ocupant el carril bici i, quan vulguin
travessar-lo, hauran de tenir present que la bicicleta té prioritat sobre el vianant,
excepte en les zones en què la senyalització indiqui el contrari.
L’objectiu d’aquestes mesures és garantir la seguretat dels vianants així com del
patrimoni urbà i natural respecte a les bicicletes, de manera que cadascú pugui tenir
els seus espais per moure’s lliurement per la ciutat sense perill de causar un accident.
El nou text de l’ordenança deixa clar que, en les excepcions en què les bicicletes
poden circular per la vorera, els ciclistes han de respectar la preferència dels vianants,
evitant fer qualsevol maniobra perillosa que pugui afectar la seva seguretat. A més, el
text també dedica un apartat específic sobre com poden moure’s les bicicletes pels

parcs públics de la ciutat, en els quals es prohibeix circular per sobre de parterres,
zones amb vegetació i –lògicament– zones amb una senyalització que indiqui
clarament que no es pot circular amb bicicleta. La normativa també fa referència a la
prohibició de lligar les bicicletes als arbres, semàfors, bancs, contenidors, papereres,
marquesines i en definitiva qualsevol element que es consideri mobiliari urbà, sempre
que dificulti el pas o la funcionalitat d’aquest element.
Protegir els ciclistes a la calçada
Amb aquest canvi de normativa que restringeix el pas de les bicicletes per les voreres,
els ciclistes han d’utilitzar en molts casos la calçada per circular. Per això, en la
redacció del nou text s’ha volgut protegir els ciclistes, que són els més vulnerables a la
calçada en relació als turismes i altres vehicles de motor.
La normativa recomana (si bé no ho considera obligatori) que quan els ciclistes circulin
per la calçada ho facin pel carril més pròxim a la vorera, per evitar problemes amb les
maniobres dels vehicles de motor.
El nou text obliga els vehicles que avancin un ciclista a fer-ho ocupant el carril contigu,
de la mateixa manera que ho farien si avancessin un vehicle de motor. D’altra banda,
es prohibeix als vehicles parar i estacionar als carrils bici i zones de reserva
d’estacionament de bici si no es té una autorització expressa. Com a novetat, el text
inclou el concepte d’assetjament (no respectar la distància de seguretat de 3 metres,
fer llums o ús del clàxon), en referència als conductors que pressionin els ciclistes i
posin en risc la seva circulació. En aquests casos els conductors dels vehicles de
motor seran sancionats.
Obligacions en la conducta dels ciclistes

La nova normativa per millorar la circulació i seguretat dels ciclistes també inclou
obligacions per als mateixos ciclistes, per evitar conductes de risc que posin en perill la
mobilitat de vehicles i persones. Per això, un apartat del nou text parla de les
obligacions en la conducta dels ciclistes: circular sempre amb les dues rodes de la
bicicleta tocant a terra, no agafar-se a altres vehicles en marxa, agafar sempre el
manillar amb les dues mans, no circular fent zig-zag entre els vehicles en moviment,
no portar objectes sobre la bicicleta que representin una dificultat a l’hora de maniobrar
o de tenir una bona visió de l’espai, no posar-se cap mena d’auriculars ni cascos
connectats a mòbils o aparells de reproducció de música o ràdio, etc.
ARNAU ROMANÍ, Diari Ara (21/04/2015)
El mite de la impossible convivència entre ciclistes i vianants

El relativament recent boom del ciclisme urbà a Barcelona ha introduït un element nou
en el trànsit, amb els lògics conflictes de convivència. Una convivència que, entre
vianants i ciclistes, és menys problemàtica del que creu part de l'opinió pública, segons
opinen les parts implicades.
Ara fa tot just deu anys s'estrenava el Bicing, el servei de transport públic en bicicleta
de Barcelona. Des d'aleshores, l'ús de la bici s'ha popularitzat notablement a la ciutat, i
els ciclistes urbans han passat de ser una raresa a convertir-se en un element comú
del trànsit. Una popularització que ha portat també crisis de convivència, tant amb
vehicles a motor com amb vianants. Els automobilistes s'han hagut d'acostumar a

transitar al costat de vehicles més lents i més fràgils, i han vist retallat –de forma
insuficient, al parer de molts ciclistes– el que era el seu terreny exclusiu, la calçada. I
alguns accidents entre bicicletes i vianants –molt especialment, dos atropellaments
mortals l'any passat, entre els quals el de la diputada i expresidenta d'Òmnium Cultural
Muriel Casals– van provocar un cert corrent d'opinió contrari als ciclistes urbans i els
seus suposats privilegis. Però, de debò les bicicletes són un perill per als transeünts?
No ho veu així el president de Catalunya Camina, Joan Estevadeordal, que explica
que «després d'anys de construir una ciutat dedicada als cotxes, no és fàcil ara fer-la
compatible amb un vehicle més lleuger», i que no té cap dubte que «hem d'incorporar
aquest vehicle verd a la ciutat, per moure'ns de manera més sostenible». «El problema
amb les bicicletes no deixa de ser una cortina de fum del conflicte més important que
tenim els vianants a la ciutat, que és amb els cotxes», afirma contundentment.
«Els mitjans criminalitzen la bicicleta»

De fet, en el polèmic 2016, en què tant es va parlar de les dues víctimes mortals
atropellades per ciclistes, van morir a Barcelona 14 vianants en accidents amb
vehicles de motor, i també van perdre la vida tres ciclistes, segons dades de
l'Ajuntament. «El problema real són els cotxes», insisteix Estevadeordal. «Els mitjans
de comunicació estan constantment criminalitzant la bicicleta, i això no ajuda», afegeix,
mentre recorda que «a Espanya moren 1.000 persones a l'any» atropellades per
vehicles a motor, i que d'aquestes morts se'n parla comparativament menys. «Hi ha un
ressò mediàtic contra els ciclistes, un degoteig constant que no ajuda a integrar les
bicicletes» en el paisatge urbà, assegura.
El president d'aquesta associació de vianants, no obstant, també té critiques per a les
administracions. Lamenta que, en el passat, «s'han fet polítiques de mobilitat de cara a
la foto, l'objectiu era introduir les bicicletes a la ciutat, però era igual de quina manera
es feia». I critica especialment la creació de «trams de carril bici sobre les voreres que
no connecten enlloc», per «no molestar els cotxes». «Les bicicletes acabaran sent
expulsades de les voreres», insisteix, i recorda les «dues moratòries» que ha dictat
l'Ajuntament que perllonguen la possibilitat que els ciclistes circulin per les voreres d'un
determinat ample.
El 2015, en temps de l'exalcalde convergent Xavier Trias, l'Ajuntament va aprovar
l'Ordenança de Vianants i Vehicles, que prohibia que les bicicletes circulessin per les
voreres de menys de cinc metres d'amplada, però que a la vegada introduïa una
moratòria d'un any i mig a aquesta prohibició, en considerar que la xarxa de carrils bici
encara no era prou extensa. Una moratòria que l'actual govern municipal d'Ada Colau
va prorrogar per un any mes l'octubre passat, pels mateixos motius.
El Bicing i la por a circular per la calçada

«A la bici, li construeixes un carril i anirà per tot arreu excepte per on ha d'anar», creu
Estevadeordal. «Molts dels usuaris de la bicicleta, motivats pel Bicing, tenen una
formació nul·la», afegeix. «Tenen inseguretat i els trobem per les voreres sortejant
vianants», explica. En aquest sentit, el president de l'associació de vianants veu «molt
assenyada» l'estratègia municipal d'habilitar carrers amb trànsit pacificat, planificats
per a la convivència de bicicletes i vehicles a motor, i on aquests darrers tenen limitada
la velocitat a 30 km/h, mentre demana construir els carrils bici –sempre per la calçada–
especialment en carrers amb molt de trànsit motoritzat.
«El Bicing hauria de ser la cirereta del pastís del sistema», coincideix en part el

membre d'Amics de la Bici Albert Garcia, un històric de les reivindicacions dels ciclistes
a Catalunya i a l'Estat, que creu que aquest servei no hauria de ser un substitut de la
bicicleta pròpia. «El Bicing no està pensat per a un us quotidià, hauria de ser un
complement per a un ús esporàdic», considera. Garcia també creu que la mala fama
dels ciclistes urbans entre part de l'opinió pública és, en bona part, deguda a aquest
servei. No només pel fet de posar al carrer gran nombre d'usuaris poc acostumats a
anar en bici, que «tenen por d'anar per la calçada» i tendeixen a circular per les
voreres, sinó pel senzill fet que «les bicis del Bicing són totes iguals, i quan algú comet
una incorrecció se la carrega tot el col·lectiu». «És semblant al que passa amb els
taxistes», ironitza.
«La clau és l'educació», opina Carles Benito, del Bicicleta Club de Catalunya. «L'ordre
jeràrquic que hauria de ser natural, posant en primer lloc el vianant, que és el més
desprotegit, després els ciclistes i després els vehicles motoritzats, està invertit»,
lamenta. Benito creu que «el tauler de joc està orientat cap al cotxe». Admet que hi ha
ciclistes que circulen per les voreres «de forma incorrecta». Però afegeix que «es posa
el crit al cel en aquests casos, quan, si mirem les dades, els problemes més grans
s'han produït en passos de vianants». També explica que hi ha una qüestió de
«percepcions», i que, mentre que «el cotxe i les motos són presents a la ciutat des de
fa dècades, la bicicleta ha explotat en els darrers anys», justament arran del Bicing. En
aquest sentit, posa com a exemple com els vianants «fan una catifa vermella» als
motociclistes que entren a la vorera per aparcar, mentre que mostren «resistència»
quan hi circula una bicicleta.
Vianants i «vianants-conductors»
Benito explica que «a cap de les entitats» que fomenten l'ús de la bicicleta «ens
agrada que se circuli per la vorera», però que «s'han de mirar les causes». «Molts
ciclistes et diran que no van per la calçada perquè tenen por, i això és el que s'hauria
de treballar», raona. «La preocupació número u dels barcelonins és la qualitat de l'aire,
i això només es resol traient protagonisme al cotxe privat i contaminant», explica. I
afegeix que les «resistències» inicials d'alguns veïns a introduir carrils bici en els seus
barris respon en part a un «canvi de paradigma», perquè aquests mateixos veïns
volien seguir «aparcant davant de casa».
En una línia semblant es manifesta Albert Garcia, que insisteix en el concepte dels
«vianants-conductors», que, al seu parer, es queixen de les mesures de foment de la
bicicleta des del moment que resten espai als vehicles privats, que «els molesten les
bicicletes quan circulen en cotxe», i que transfereixen aquest rebuig en el seu paper de
vianants. «Molts veïns venen amb veu de vianant, però en realitat estan parlant com a
conductors», assegura. I afegeix que «el vehicle privat no s'ha de poder agafar quan
vols per la ciutat, i si el vols agafar, ha de tenir conseqüències negatives». Una
contundent afirmació que il·lustra recordant la situació de dècades enrere, quan els
barcelonins «anaven sistemàticament al centre en vehicle privat». «Ara ningú no ho fa,
perquè és molt complicat. L'única solució per evitar l'ús indiscriminat del cotxe és que
aquest ús es faci molt complicat, que no et surti a compte agafar-lo», conclou.
La xarxa de carrils bici

Una de les formes òbvies de limitar l'ús del vehicle privat i alhora fomentar l'ús de la
bicicleta és l'extensió de la xarxa de carrils bici per la calçada. L'Ajuntament va
anunciar recentment el seu projecte per construir 62,5 km nous de carrils bici, que se
sumaran als prop de 140 km actuals, pels poc més de 90 km que hi havia el 2011. En

aquest sentit, Garcia parla en positiu de les «ambicioses» mesures del consistori, però
matisa que la xarxa «no és la que ens agradaria», perquè els carrils actuals no estan
suficientment «connectats entre ells». I fa una demanda clara i ambiciosa: «Zones 30
als barris, i carrils bici en tots els altres carrers».
Des de la regidoria de Mobilitat de l'Ajuntament es coincideix en bona part en el
diagnòstic. Expliquen que l'objectiu és que «la bicicleta es pugui moure per tota la
ciutat». Reconeixen que molts ciclistes recorren a la vorera per «completar els seus
desplaçaments» en trams sense carril bici, amb els «problemes de convivència» que
això comporta, i que la línia d'actuació del consistori en aquest sentit passa per
augmentar el nombre d'aquests carrils en els carrers «on es pugui segregar un carril»,
i per «pacificar-ne el trànsit» en d'altres.
Els carrils bidireccionals, font de conflictes

Alguns d'aquests carrils bici, tant els existents de fa anys, com els més recents i els
projectats, són bidireccionals. Justament, els que més queixes han comportat per part
de tots els actors implicats. Des de Mobilitat s'explica que «s'estudia cas per cas» quin
tipus de carril implementar en cada carrer. Recorden que «en un determinat moment»
–al·ludint a l'etapa de Xavier Trias– l'Ajuntament va «apostar» per aquest tipus de
carrils de doble sentit, i que ara, en canvi, s'està estudiant la possibilitat de desdoblar-
ne els més «saturats», com ara el del carrer Provença.
Aquest tipus de carrils causen una dificultat afegida als vianants, especialment en
carrers d'un sol sentit per als vehicles de motor, perquè, instintivament, les persones
que circulen a peu tendeixen a vigilar només un dels sentits de la marxa a l'hora de
creuar els semàfors. L'Ajuntament reconeix que els transeünts «despistats» poden
«tenir problemes», i que la seva prioritat és implantar carrils d'una sola direcció. Però
matisen que hi ha carrers de poca densitat d'ús per part dels ciclistes, en els quals,
«almenys en primera instància», és factible optar per un carril bici de doble sentit.
Especialment, en determinades zones on és especialment complicat situar dos carrils
d'una sola direcció pròxims l'un a l'altre. I cita els exemples concrets de Numància i
Joan Güell, al districte de Les Corts, actualment tots dos de doble direcció.
Els ciclistes no rebutgen d'entrada aquest tipus de carrils, però apunten als seus
problemes. Benito recorda que «multipliquen el factor de risc» i explica que el Bicicleta
Club de Catalunya va demanar «una revisió completa» dels carrils de dos direccions,
així com dels que encara queden a la vorera. Garcia també hi està a favor, però es
queixa que en molts casos no tenen un ample suficient. «Imaginem un carrer de dos
sentits per al transit motoritzat on no hi cabessin dos cotxes», exclama. Per part dels
vianants, Estevadeordal lamenta que, en ocasions, l'Ajuntament hagi optat per la
«microcirurgia», per «encabir la bicicleta com es pugui», per por de «molestar» els
automobilistes retirant carrils per a cotxes.
Els ciclistes i els semàfors en vermell

Un fet objectiu, que qualsevol pot comprovar quan circula en bicicleta per Barcelona,
és que un alt –o molt alt– percentatge dels ciclistes urbans no respecten els semàfors
en vermell. Cosa que reconeixen totes les parts consultades. Tot i que algunes la
relativitzen. Garcia, per exemple, recorda que a França «per a les bicis, el semàfor
vermell és un “cediu el pas”», mesura que considera molt positiva. I afegeix que
«bicicletes i vianants són permeables», i que la bici «no ha de parar necessàriament»
per cedir el pas als vianants, com sí que ha de fer un cotxe, perquè «la seva velocitat

és molt diferent». «Les normatives no estan fetes per als ciclistes, perquè els que les
fan no entenen la bici». A la vegada, es queixa de la «fase semafòrica» de molts
carrers a Barcelona, en què «t'has d'aturar pràcticament a cada carrer».
«Veiem quan un ciclista creua en vermell, però oblidem quan els vehicles a motor
apuren els semàfors, que és la principal causa d'accidents en les cruïlles», afirma
Benito. Que recorda que «els semàfors es van introduir a les ciutats justament per als
cotxes». «Abans, no hi havia cap necessitat de regulació semafòrica, i hi convivien
tramvies, ciclistes i vianants», rememora. «S'ha donat un protagonisme al vehicle
privat a motor en què la bicicleta no acaba d'encaixar», lamenta, a la vegada que
coincideix amb Garcia que, a Barcelona, «no hi ha cap carril bici que doni preferència
semafòrica al ciclista», i que en carrers com Enric Granados «t'has d'aturar en cada
cruïlla, triplicant o quadruplicant el temps de trajecte». «Els ciclistes no estan disposats
a tolerar-ho», resumeix.
«Tenen raó els ciclistes», reconeixen des de l'Ajuntament. «Històricament s'han
implantat carrils bici en carrers de poca circulació, perquè era més fàcil. Això feia
també que no tenien una priorització semafòrica», raona. I afegeix que el problema es
complica en carrils bici bidireccionals situats en carrers d'un sol sentit, on «potser sí
que hi havia una coordinació semafòrica en una direcció, però no en la contrària». «Hi
estem treballant», expliquen. I avisen que aquest punt requerirà un marge de temps
més ampli, perquè «no s'hi havia treballat fins ara».
CARLES BELLSOLÀ, Público (21/03/2017)
La ciutat de les bicicletes

Avui dia, és difícil imaginar Barcelona sense bicicletes i costa de creure que fa només
20 anys creuar-se amb un altre ciclista era tot un esdeveniment. La bicicleta era una
eina per fer esport o una joguina per a nens, o bé es convertia en una icona
revolucionària, una opció de transport per a somniadors. Però, més enrere en el
temps, la Barcelona de principis del segle XX estava plena de persones en bicicleta.
Era el transport urbà majoritari conjuntament amb els tramvies i el caminar.
La bicicleta torna a ser present a la ciutat: allà on mirem, en podem veure desenes al
nostre voltant, circulant o aparcades. El que ha passat entremig es podria considerar
una revolució, si no fos perquè ja hi havia bicicletes anteriorment, i es tracta d'un canvi
no sobtat, sinó progressiu com una avinguda d'aigua. Fins fa ben poc, cada primavera
era visible la nova fornada de ciclistes urbans que s'afegien al col·lectiu. Avui dia la
massa de ciclistes ja no és quantificable a simple vista, especialment després de
l'entrada del Bicing. Al voltant de 95.000 persones es mouen diàriament amb bicicleta
a Barcelona gràcies a molts motius confluents: el convenciment moderat de
l'Ajuntament, els referents d'altres ciutats del món, la conversió de la bicicleta en icona
de modernitat o la introducció creixent d'una cultura post-consumista que s'expressa
amb noves actituds i també amb noves formes de vestir o relacionar-se i, per què no
dir-ho, gràcies a la feina silenciosa i constant de les entitats d'usuaris. Un exemple
seria el moviment conegut com a cycle chic que relaciona glamur, estètica i bicicleta.
Apareixen noves tendències que amplien, diversifiquen i consoliden el món de la
bicicleta urbana: les plegables, les elèctriques, les de càrrega, slow bicycle, bike polo,
fixie bikes, etc. Però, a banda de tendències estètiques, els avantatges d'utilitzar la
bicicleta com a transport urbà són molts i van molt més enllà dels aspectes ambientals
prou coneguts.
La bicicleta és un dels vehicles més competitius en temps de desplaçament a la ciutat,
en distàncies de fins a 8 quilòmetres, i permet cobrir distàncies de fins a 15-20

quilòmetres en una hora en àmbits interurbans pacificats. La bicicleta aporta la

flexibilitat i la llibertat horària del transport privat a un cost molt inferior fins i tot al del
transport públic. Els desplaçaments amb bicicleta tenen l'atractiu del transport per
superfície i ens permeten gaudir dels indrets més tranquils de la ciutat alhora que fem
una activitat física molt beneficiosa per a la salut. Finalment, la bicicleta ens porta cada
dia on volem amb total independència de l'estat de la xarxa de distribució elèctrica o de
l'encariment dels preus dels carburants, i pràcticament en qualsevol de les condicions
meteorològiques.
La normalització de l'ús de la bicicleta, però, ha comportat l'aparició d’alguns conflictes
amb la resta d'usuaris donada la limitació física de l’espai i l’augment de la mobilitat de
la ciutat. L'incivisme d'alguns usuaris de la bicicleta i les deficiències en les
infrastructures ciclistes provoquen conflictes, però la manca de respecte cap a les
normes de circulació no és patrimoni exclusiu dels ciclistes. No obstant, el transport
motoritzat privat encara domina. Degut al seu ús massiu, aquest ocupa abusivament
l’espai públic i provoca nombroses situacions de violència viària. Els vehicles a motor
sobrepassen les velocitats màximes, provoquen sorolls amb els tubs d’escapament i
els clàxons, apuren els àmbars i els vermells previs al verd dels semàfors, amb
l'agreujant que aquestes infraccions es cometen a una velocitat molt més alta, i en
condicions de visibilitat molt inferiors a les que pot tenir un ciclista. No oblidem que les
normes de circulació existeixen degut a l’aparició dels vehicles motoritzats i són fetes a
la seva mida, sovint en detriment de la prioritat, seguretat i llibertat que hauria de
gaudir el caminar o anar en bici.
La bicicleta es presenta com una solució als principals problemes associats a la
mobilitat de la ciutat del segle XXI. Amb l'ús de la bicicleta invertim globalment menys
temps en desplaçaments i descongestionem els carrers i el transport públic; amb l'ús
de la bicicleta millorem la qualitat de l’aire, la salut i reduïm els accidents, amb l'estalvi
de despesa sanitària que això comporta; amb l'ús de la bicicleta promovem la creació
d'espais urbans tranquils, segurs i humanitzats com sens dubte ho serà la nova
Diagonal de Barcelona.
HERNAN COLLADO I JORDI MANUEL , Web Barcelona Indymedia (29/05/2010)
El carril vici
La sobtada febre esportiva i dietètica que domina l’esperit de la població humana al
mes de gener fa que les ciutats s’omplin d’éssers que fan servir per primer cop aquell
servei de lloguer de bicicletes que a Barcelona s’anomena Bicing i a Girona Girocleta.
Aquests éssers conviuen amb els ciclistes de tota la vida, però també conviuen –i
aquesta és la pena que tenim tots– amb els conductors i els vianants. Avui n’hi ha
hagut un, d’ésser, que m’ha atropellat. I un cop hem anat a terra ell (l’ésser), la bici
(que conduïa) i servidora (que era a la vorera) m’ha demanat perdó amb un riure tan
nerviós que m’ha fet pena. M’ha explicat que són els primers dies que fa servir el
Bicing. No agafava una bicicleta des dels vuit anys. Però, tot i així, ha provat de
convèncer-me de les bondats d’anar en un vehicle de dues rodes sense motor.
Suposo que a hores d’ara continua amb l’escalada de destrucció i horror.
Com que són els primers dies de la seva conversió va en bici encara que plogui o nevi.
Però nostre senyor no el va dotar de l’excel·lència ciclista. De fet, aquest ésser fins
ahir sempre anava amb talons i amb talons aconseguia una proesa que no és a l’abast
de tothom: anar més a poc a poc quan corria que quan caminava.
Perquè aquest ésser pogués agafar la bicicleta amb garanties l’hauríem d’apuntar a un
curset, no només de senyals de trànsit, sinó també d’equilibri (i no només mental).

L’única cosa que comparteix amb Lance Armstrong és aquella polsera groga on hi diu
strong i que tampoc no suporta la cantant Sheryl Krow.
És per això que demano als ajuntaments una petita millora del servei que seria molt
important, sobretot per als vianants. No demano que ho facin en totes les bicicletes,
naturalment, però sí en unes quantes. No els podrien posar unes rodetes a la roda del
darrere?
EMPAR MOLINER, El Punt Avui (19/01/2010)
Pragmatisme de butxaca
Aquests darrers anys, l’ús de bicicletes a la ciutat comtal ha incrementat sensiblement.
A causa d’això, la gent es posiciona activament a favor o en contra de la bici, segons
els seus interessos personals. Es pot afirmar que cada cop hi ha més defensors i
detractors d’aquest pràctic vehicle a pedal.
Personalment, i com a usuària habitual d’una preciosa bicicleta vermella plegable,
m’agradaria que s’afavorís aquest trànsit rodat amb més carrils bici i aparcaments
habilitats.
Per començar, l’ús d’aquest tipus de transport és ecològic i sostenible, paraules a la
moda que ja haurien de servir per a convèncer bona part de la població. Seguir l’última
tendència, ven.
D’altra banda, pedalejar per moure’s de casa a la feina, a la universitat o, simplement,
per fer un tomb, és una bona manera d’activar el nostre cos i fer esport.
No obstant això, cal tenir en compte que alguns ciclistes, com a éssers humans que
són, de vegades transgredeixen les normes de trànsit i realitzen actes incívics com
circular a gran velocitat per les voreres. Jo mateixa ho he fet sense contemplacions
quan he tingut pressa. Contràriament, no m’ha semblat correcte quan ho he patit com
a vianant. Per aquest motiu, conscienciar i, si cal, penalitzar aquestes actituds és
primordial per a la correcta convivència ciutadana al carrer. I també pel que ens
interessa aquí: la promoció del ciclisme urbà!
Finalment, potser és agosarat argumentar que les bicicletes són sostenibles amb el
medi quan, per altre cantó, causen tantes molèsties a la resta de conductors i vianants.
Però, si et mous en bici estalviaràs diners en el combustible i també en el gimnàs, fet
que, com a mínim, ajudarà a sostenir la teva butxaca.
Blog Consorci per a la Normalització Lingüística
 Convivència impossible?
Els ciclistes a la ciutat han ocasionat uns quants maldecaps i unes quantes sirenes
d’ambulància. És clar que s’ha de promoure l’ús d’aquest mitjà de transport, però
potser que tots ens respectem per tal d’evitar que ningú prengui mal, que suposo
que és una cosa indesitjada sempre.
Potser caldria que els ciclistes, per poder circular, s’haguessin de treure un permís
de circulació amb el qual es garantís que coneixen les regles mínimes a tenir en
compte. És clar, que no tindria sentit demanar-los aquest permís si després ningú
s’encarrega de multar els ciclistes que no el tinguin.
O això, o que demostrin, d’una vegada per totes, que han pres consciència que
poden fer mal, involuntari, sí, però mal al cap i a la fi, i que llavors tots correm-hi!
Potser podem intentar evitar-ho, no?

COMENTA EL TEXT _ Nosaltres i els altres pàgines 268-269
Comprèn

Resposta model.
Seria la il·lustració A. Segons Fuster, quan fem referència a la gent només volem
referir-nos als altres.
2 a) Perquè entenem «gent» com a grup indeterminat i confús.
Analitza

Resposta model.
Segons Fuster, amb poble o amb colla sí que ens sentim reconeguts, i per això
admetem el possessiu amb aquestes paraules: «el meu poble» o «la meva colla».
Segons ell, el concepte de gent només se’ns fa evident quan algú se’n desentén.
4 Criteris d’avaluació. Que demostri saber localitzar els sinònims que utilitza l’autor
i explicar-ne el significat i el sentit.
Respostes model.
● multitud  Conjunt molt nombrós de persones.
● aglomeració  Massa o conjunt de les coses o les persones aglomerades.
● individus congregats / individu  Home, tipus.
● acumulacions humanes circumstancials i amorfes / acumulació  Acció d'acumular
o d'acumular-se.
● gernació que brama a l’estadi / gernació  Munió de gent.
● plàcid seguici / seguici  Conjunt de persones que acompanyen i segueixen algú
per fer-li honor en una cerimònia; marxa solemne.
Els sinònims que fa servir Joan Fuster tenen o bé un sentit negatiu (sobretot amb
«acumulacions humanes amorfes», «aglomeració» o amb «gernació que brama a
l’estadi») o bé un sentit neutre («multitud», «individus congregats» o «plàcid seguici»).
5 c) Circular  es comença i s’acaba amb la mateixa idea.
Valora

plantejada.
Resposta model.
Hi estic d’acord, ens referim diferent a les persones segons si les considerem part del

nostre grup o no. És com el que passa amb les paraules «foraster» i «estranger».
TALLER LITERARI pàgina 269
Criteris d’avaluació. Que demostri saber crear un assaig.

Resposta model.
L’intermitent
Sovint l’intermitent és el gran desconegut, es veu que hi ha molts conductors que no
saben ni que existeix la possibilitat al seu cotxe de fer-lo servir. Sí, sí, me n’he adonat.
Ho puc constatar.
Circular per la ciutat esdevé d’allò més complicat, sobretot a les rotondes, perquè no
saps si el cotxe pretén tirar-se’t a sobre o seguir fent voltes i més voltes de manera
indefinida. Si mai posa l’intermitent, deu ser que mai vol sortir i que si ho fa és per
error. Però, doncs, això, per error ho acaba fent i sense avisar qualsevol s’hi pot trobar
a sobre del cotxe sense intermitent.
Però, és clar, no tot acaba aquí. L’intermitent té molts més usos encara, i si no es fa
servir, deixes els conductors sense avís i llavors deixes a l’atzar el fet de no patir cap
accident, que esperem que no sigui el cas, és clar.
Potser val la pena tenir en compte els recursos que tenim a l’abast per afavorir una
més bona conducció i evitar danys col·laterals.

4esocat Solucionari PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

4esocat Solucionari PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua catalana

Solucionari del llibre de l’alumne

Unitat 1. Reiniciem? ......................................................................................................... pàg. 3

Unitat 2. Allunyar-se per trobar-se .................................................................................. pàg. 26

Unitat 3. L’últim que es perd ........................................................................................... pàg. 46

Entrena’t 1. Fem teatre! .................................................................................................. pàg. 66

Unitat 4. Soc lliure ............................................................................................................ pàg. 69

Unitat 5. La necessitat de saber ....................................................................................... pàg. 90

Unitat 6. Fem salut ........................................................................................................... pàg. 110

Entrena’t 2. El banc del temps ......................................................................................... pàg. 132

Unitat 7. Només ho has de voler ..................................................................................... pàg. 136

Unitat 8. Ser o no ser ....................................................................................................... pàg. 159

Unitat 9. Sobren les paraules? ......................................................................................... pàg. 180

Entrena’t 3. Turisme literari ............................................................................................. pàg. 202

Literatura. De la Renaixença a la literatura actual

1. Segle XIX: la Renaixença ................................................................................................ pàg. 205

2. El tombant de segle ...................................................................................................... pàg. 220

3. De la postguerra a l’actualitat ...................................................................................... pàg. 228

2 Llengua catalana 4t ESO

 Criteris d’avaluació. Que demostri haver reflexionat al voltant de les preguntes

EXPRESSIÓ ORAL pàgina 7

1 Criteris d’avaluació. Que demostri haver analitzat la campanya per promoure

2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver pensat en mesures per augmentar el

3 Llengua catalana 4t ESO

ÚS I COMUNICACIÓ _ Les propietats textuals: la coherència pàgines 8-10

1 Criteris d’avaluació. Que demostri entendre el problema de coherència dels textos.

2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text i haver-ne reconegut la

4 Llengua catalana 4t ESO

ÚS I COMUNICACIÓ _ Les propietats textuals: l’adequació pàgines 8-11

1 Criteris d’avaluació. Que demostri captar la diferència de significat i tenir imaginació

2 Criteris d’avaluació. Que demostri saber reconèixer la coherència en els textos.

5 Llengua catalana 4t ESO

5 Criteris d’avaluació. Que demostri reconèixer les diferències lingüístiques segons

6 Llengua catalana 4t ESO

TALLER DE COMUNICACIÓ _ Amb propietat pàgines 12-13

7 Llengua catalana 4t ESO

3 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, i aplicar la coherència

8 Llengua catalana 4t ESO

a nivell del sòl, el potencial energètic és molt elevat.

9 Llengua catalana 4t ESO

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver escoltat l’àudio.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri saber aplicar la coherència.

6 Criteris d’avaluació. Que demostri conèixer i saber aplicar les característiques

10 Llengua catalana 4t ESO

LECTURA _ Desconnecta! pàgines 14-17

Criteris d’avaluació. Que sàpiga comprendre els elements que acompanyen

11 Llengua catalana 4t ESO

2 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

3 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

4 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

5 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès el text.

12 Llengua catalana 4t ESO

Amplia el teu vocabulari

7 Criteris d’avaluació. Que demostri haver entès la paraula i saber-ne trobar

9 Criteris d’avaluació. Que demostri tenir imaginació i creativitat, haver-se informat

13 Llengua catalana 4t ESO

ORTOGRAFIA _ El sistema vocàlic pàgines 18-19

1 [Quin caragol veloç

2 a) mètode: oberta ~ somni: oberta ~ mel: oberta ~ porta: oberta

14 Llengua catalana 4t ESO

3 menjador ~ telèfon ~ problema ~ hores ~ línia ~ petroli ~ costos ~ energètics

e oberta i tancada o oberta o tancada