Csxxi Lengua Cat 2eso - 688018

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Competències
per al segle XXI
Llengua catalana
i Literatura
ESO
Competències per al segle XXI per a 2n d’ESO és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Joan Bustos Prados
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmartí Generès
EDICIÓ I DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Montse Santos Gómez
Milloro l’ortografia
Teresa Guiluz Vidal

Eduard Juanmartí Generès
MILLORO L’ORTOGRAFIA
Presentació
Durant molts anys, l’ortografia ha estat un dels aspectes lingüístics que més ha preocupat el
professorat de Llengua i, consegüentment, els estudiants. Tots sabem que, des d’un enfoca-
ment comunicatiu, escriure bé és molt més que escriure sense faltes d’ortografia; significa
també planificar, organitzar les idees, ordenar els paràgrafs, fer servir els connectors ade-
quats... De vegades, el fet de treballar la construcció textual comporta que no es pari tanta
atenció a la correcció ortogràfica, i convé també tenir-ne cura. El domini de l’ortografia dóna
seguretat a tot aquell que es posa davant d’un full en blanc i, a més, una bona ortografia es-
devé una bona carta de presentació per a qui escriu.
En aquest quadern partim d’una concepció de l’ortografia com a part de l’adequació textual,
una de les propietats que ha de complir qualsevol text que vulgui ser eficaç comunicativa-
ment, i per això les activitats que s’hi proposen no solament treballen paraules de manera
aïllada, sinó que també procuren tractar els continguts ortogràfics en el context textual. Sovint
la dinàmica de l’aula no pot tenir en compte la diversitat de l’alumnat, no pot treballar a fons
les mancances i dificultats individuals, per això alguns estudiants poden necessitar aprofundir
o reforçar certs aspectes pel seu compte, i per això proporcionem un material complet i ver-
sàtil que el professorat pugui fotocopiar en part o sencer per als alumnes que ho necessitin, i
que pugui ser treballat a casa individualment o en grup, i també a l’aula.
El quadern Milloro l’ortografia està format per 15 fitxes de temes diferents. Cada fitxa té entre
dues i sis pàgines d’activitats. Després d’un breu recordatori teòric, es presenten unes activi-
tats d’aplicació i consolidació que s’intenta que siguin variades, des de la compleció de parau-
les fins a la resolució de jocs, per tal d’evitar la monotonia que s’associa tradicionalment als
exercicis d’ortografia. Comprendre que les normes no són arbitràries i aprofitar la memòria
visual per consolidar l’aprenentatge són dos dels punts bàsics que s’han tingut en compte a
l’hora d’elaborar les fitxes que formen part d’aquest quadern.
Així doncs, les característiques del quadern el converteixen en un material molt útil, que pot
ser utilitzat per reforçar a classe els continguts ortogràfics en forma de fitxes fotocopiables; o
també perquè els alumnes que tinguin dificultats en l’ortografia puguin practicar i treballar a
casa de manera autònoma.
Us convidem a millorar l’ortografia.
4 MILLORO L’ORTOGRAFIA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Índex
FITXES
1. La vocal neutra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. Les vocals O/U àtones. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
3. L’apòstrof i la contracció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
4. Els diftongs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
5. L’accentuació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
6. La dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
7. Les grafies b i v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
8. Les grafies b/p, d/t i g/c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
9. La essa sorda i la essa sonora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
10. Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
11. Les grafies x/ix i els dígrafs tx/ig. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
12. La grafia h . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
13. La ela geminada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
14. Les consonants m i n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
15. Les grafies r i rr. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
DICTATS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
SOLUCIONARI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
MILLORO L’ORTOGRAFIA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5
1
LA VOCAL NEUTRA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La vocal neutra en els noms i adjectius
• La majoria de noms femenins acaben en a (taronja, platja, casa, tovallola...), excepte mots com febre, imatge,
llebre, mare, torre, frase, piràmide, classe, Carme...
• La majoria de noms masculins acaben en e (moble, cotxe, cigne, poble...), excepte els mots acabats en -arca,
-ista, -cida, -ma i -ta (monarca, ciclista, homicida, diploma, poeta...)
• Els adjectius de dues terminacions presenten e en la forma masculina i a en la forma femenina (correcte/a,
pobre/a...)
• Els plurals dels noms i dels adjectius es formen amb e (taronges, mobles, correctes, pobres...)
1 Escriu el singular dels mots següents i digues si són masculins o femenins:
• fruites " • imatges "

• insecticides " • comtes "
• fantasmes " • frases "
• taxistes " • capses "
• patriarques " • piràmides "
• teatres " • tigres "
• equilibristes " • temperatures "
• fustes " • programes "
2 Escriu en singular els noms i adjectius següents:
• fulls liles "

• jaquetes negres "
• tovalloles aspres "
• butaques confortables "
• carreteres amples "
• dependentes joves "
• perfums agradables "
• comarques agrícoles "
3 Completa cada nom amb l’adjectiu convenient:
• senyor amable " senyora • venedor xerraire " venedora
• país pobre " ciutat • poble " tribu nòmada
• noi " noia belga • llibre incomprensible " carta
• sofà còmode " cadira • vi agre " llet
1
LA VOCAL NEUTRA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La vocal neutra en els verbs
• Si la vocal neutra és l’últim so d’una forma verbal, escrivim a (canta, corria, espantava...), excepte els infinitius
en -re (escriure) i les formes corre, vine, obre i omple.
• Si darrere la vocal neutra segueix una consonant o una u, escrivim e (cantes, corrien, espantàveu...)
• En els verbs treure, jeure, néixer, fer i els seus derivats, la vocal neutra a l’arrel dels verbs és sempre una a
(traurem, jauria, naixerà, faràs...).
4 Completa aquestes formes verbals amb a o amb e:
• ell corr • vosaltres parlàv u • ella portav
• nosaltres fèi m • jo voli • ell obr
• ells regul n • ella calculav • vin
• jo menjav • ella acabari • vosaltres rentarí u
• elles repetiri n • nosaltres omplí m • tu escolt s
5 Completa aquest quadre de conjugacions:
Present Imperfet d’indicatiu Condicional
Jo canto cantava cantaria
Tu
Ell/Ella
Nosaltres
Vosaltres
Ells/Elles
6 Escriu la segona persona del singular de l’imperatiu dels verbs següents:
• escoltar " • venir "

• tornar " • obrir "
• ensenyar " • solucionar "
• córrer " • omplir "
• somiar " • mirar "
1
LA VOCAL NEUTRA
Nom: Curs: Data:
7 Completa aquesta taula conjugant la tercera persona del singular dels temps i els verbs indicats:
Present Imperfet d’indicatiu Futur
néixer ell neix ell naixia ell naixerà
jeure
retreure
refer
sostreure
8 Torna a escriure aquestes oracions posant el verb subratllat en futur. Si et cal fer-hi alguna altra
modificació, fes-la també:
• Avui neix un nou diari esportiu.
"
• Els avis fan una festa per celebrar les noces d’or.
"
• El meu veí treu a passejar el gos pel parc.
"
• Acaba la feina i després jeu tant com vulguis.
"
• Els companys li retreuen el seu comportament.
"
9 Completa els noms següents amb a o e, tenint en compte de quin verb provenen. Després, escriu
una oració amb cadascun:
• atr cció
"
• n ixement
"
• f ctor
"
• ren ixement
"
• distr cció
"
1
LA VOCAL NEUTRA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La vocal neutra en l’arrel dels mots
• Per saber si la vocal neutra de l’arrel d’un mot s’ha d’escriure amb a o amb e, cal fixar-se en les formes tòniques
d’altres paraules de la mateixa família. Exemples:
verd " verdós nedo " nedaria
• Hi ha casos en què no podem recórrer a altres paraules de la mateixa família. Si tenim dubtes cal consultar el
diccionari (monestir, meravella, vernís...).
10 Completa els mots següents amb a o amb e i escriu una paraula de la mateixa família en què la vocal
corresponent sigui tònica:
• strònom " • v ntilador "
• c rter " • v llesa "

• endr par " • s mbrat "
• b llador " • p ixera "
• ass degat " • ll mpegar "
11 Escriu una paraula derivada de cadascuna de les següents, en què la a o la e de l’arrel siguin una vocal
neutra:
• pa " • terra "

• sabata " • ferro "
• peu " • escala "
12 Escriu la paraula que correspon a cadascuna d’aquestes definicions:
• Tira de dibuixos que es posa a les vores d’algunes peces de

roba, a les parets o als sostres, a les pàgines dels llibres, etc., "
com a guarniment.
• Persona que mata una altra persona premeditadament. "

• Ressentiment envers un dany que algú ens ha fet i que volem
perdonar.
"
• Persona que representa el govern d’un país en un altre país. "
2
LES VOCALS O/U ÀTONES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les vocals o/u en les terminacions
• La terminació de la primera persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb o (penso, rebo, dormo...)
• La terminació d’alguns plurals és -os (despatxos, compassos, greixos...)
1 Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents:
• caminar " • sopar "

• vèncer " • llegir "
• esperar " • servir "
• perdre " • córrer "
• témer " • sentir "
2 Escriu el plural de les paraules següents:
• gos " • pis "

• globus " • bosc "
• guix " • dolç "
• cactus " • llaç "
• text " • lluç "
• mes " • test "
3 Escriu el singular d’aquests noms i explica què has observat:
• correus " • cacaus "

• liceus " • europeus "
"

2
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les vocals o/u àtones enmig de paraula
• Per saber si el so u en síl·laba àtona s’ha d’escriure amb o o bé amb u, cal fixar-se en les formes tòniques d’altres
paraules de la mateixa família o de la mateixa conjugació. Exemples:
pols " polseguera truc " trucada esborra" esborrat
• En el cas dels verbs cosir, sortir, collir, tossir, escopir i els seus derivats, s’escriuen amb o totes les formes àtones
(cosia, sortiria, colliu, tossies, escopís...).
• En els verbs poder i voler s’escriuen amb o les formes àtones (podríem, volgués), excepte les formes puguem,
pugueu, vulguem i vulgueu.
• Hi ha casos en què no podem recórrer a paraules de la mateixa família. Si tenim dubtes, cal consultar el diccionari
(avorrir-se, botifarra, torró...).
4 Completa els mots següents amb o o u i escriu al costat de cadascun un mot de la mateixa família
que tingui la mateixa vocal en posició tònica:
• s rteig " • esp rtiu "

• ref giar " • ass lellat "
• f llejar " • acost mar "
• f rçut " • llada "
• s quet " • col·lecci nista "
• p rter " • naci nal "

• ra nar " • f rner "
• cal rós " • f raster "
• toss deria " • d tzena "
5 Escriu una paraula derivada de cadascun dels mots següents i subratlla la vocal àtona que correspon
a la tònica de la paraula primitiva:
• sopa " • senyor "
• dur " • corda "

• pont " • tub "
• suc " • fons "
• foc " • llum "
• escombra " • moda "
• contra " • futbol "
2
Nom: Curs: Data:
6 Completa aquest quadre seguint el model:
Imperfet Present
Verbs Present Futur
d’indicatiu de subjuntiu
cantar canto cantava cantaré canti
recollir
poder
sortir
tossir
escopir
voler
cosir
7 Completa aquestes formes verbals amb o o u:
• jo cull , nosaltres c llim, vosaltres c llíeu
• tu c sies, elles c siran, nosaltres c síem
• s rtint, t ssint, esc pint
• vosaltres p gueu, nosaltres v lguem
8 Completa aquest text amb les formes adients dels verbs indicats entre parèntesis:
La Laia em va dir que no (sortir) fins que acabés els deures. No crec que
(poder) anar al cinema perquè la pel·lícula ja haurà començat. Potser
(voler) acompanyar-me a la merceria perquè, aquesta nit, la mare em
(cosir) els pantalons i necessita fil vermell.
9 Escriu la paraula que correspon a cadascuna d’aquestes definicions:
• No deixar respirar bé algú; extingir un incendi. "
• Part del cos on s’ajunten la cama i el peu. "
• Aparell que indica sempre on és el nord. "
• Cadascuna de les parts principals en què està dividit un llibre. "
• Període de la vida de les persones que hi ha entre la infantesa i l’edat adulta. "
2
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les vocals o/u àtones en els mots cultes
• Els cultismes són paraules que s’han pres directament del llatí i no segueixen la norma segons la qual s’han
d’escriure amb la mateixa vocal que una paraula de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Exemples:
jove " jovent (derivat no culte)
" juvenil (cultisme, o pseudoderivat)
10 Per a cadascun dels noms següents, escriu almenys una paraula derivada i un cultisme:
Paraula primitiva Derivat Cultisme
boca
doble
dolç
home
moc
volcà
11 Escull la solució correcta per a cada cas:
• És un aliment molt notritiu / nutritiu
• El titolar / titular del diari d’ahir va ser molt polèmic.
• Per fer aquests càlculs s’ha de tenir en compte la corvatura / curvatura
de la Terra.
• És un fenomen d’abast mondial / mundial .
• Diuen que aquest tractament rejoveneix / rejuveneix la pell.
12 Completa aquestes oracions amb paraules derivades de la que s’indica en cada cas:
• Després del viatge, l’avi sembla , té un aspecte més . (jove)
• El dentista diu que em farà una higiene . (boca)
• M’han regalat una que mesura les . (pols)
• Els estudien els volcans i els fenòmens . (volcà)
• Tots els professors són universitaris. (títol)
3
L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’apòstrof
• L’article el s’apostrofa sempre davant de les paraules que comencen amb vocal o h (l’ocell, l’helicòpter), excepte si
es tracta d’una i o una u que formen diftong (el iogurt) o de paraules d’altres llengües que comencen per h aspirada
(el hall). També s’apostrofen les xifres que comencen per vocal (l’11) o per essa seguida de consonant (l’Steven
Spielberg).
• L’article la també s’apostrofa davant de les paraules que comencen amb vocal o h (l’arpa, l’hora), excepte quan
es tracta de paraules que comencen per (h)i o (h)u àtones (la injecció, la història, la universitat, la humanitat).
Tampoc no s’apostrofa davant del nom de les lletres (la erra).
• La preposició de s’apostrofa sempre davant de vocal o h (d’espera), excepte si es tracta d’una i o una u que
formen diftong (de iode) o de paraules d’altres llengües que comencen per h aspirada (de Hollywood).
• Els pronoms febles me, te, se, el i en s’apostrofen sempre davant de vocal o h (d’espera, m’aprecia, l’esborra,
n’agafa).
• El pronom feble la segueix la mateixa norma que l’article la (l’agafo, la inviten).
1 Escriu l’article que correspongui davant de cada paraula:
• oca • intel·ligència • hivern
• Índia • infermera • única
• humitat • opció • unió
• elefant • Òscar • Ignasi
• Immaculada • hípica • hipòtesi
2 Escriu el singular dels sintagmes següents:
• els hipopòtams " • les indústries "

• els invents " • les ungles "
• els insectes " • les universitats "
• les històries " • els ulls "
• els uniformes " • els informadors "
3 Encercla la forma correcta de cada parella:
el ioga – l’ioga la historiadora – l’historiadora
l’ocasió – la ocasió la urna – l’urna
el historiador – l’historiador la informació – l’informació
la osteopatia – l’osteopatia el inventor – l’inventor
3
Nom: Curs: Data:
4 Completa les oracions amb la forma de l’article que calgui:
• iaia vol anar a impremta per comprar tinta per a impressora.
• A classe aprenem ús d’algunes grafies com hac i essa, per exemple.
• Faré vacances entre 11 i 30 del mes que ve.
• idea d’anar a visitar universitat va ser de Anna.
• consergeria de institut tancarà a hora de esmorzar.
• Al final de investigació policia va detenir iugoslau.
• Steve Jobs va ser un empresari molt important del sector informàtic.
5 Completa aquests sintagmes amb de o d’, segons el que correspongui en cada cas:
• envàs iogurt • l’hereu Hussein II
• flam ou • llibre història
• paraula honor • exercici ioga
• visitant Huelva • temps hivern
• natural Òdena • saló actes
• conductor autobús • riure hiena
6 Completa la llista del supermercat amb productes que comencin per vocal o hac.
Caldrà que hi posis també la preposició:
• 1 garrafa
• 2 ampolles
• 1 paquet
• 2 llaunes
• 1 bossa
• 1 pot
7 Omple els espais buits amb la forma escaient dels pronoms febles indicats:
se, ne • ha fet ensenyar tots els jerseis i després no ha comprat cap.
la • La Núria està dolguda perquè no inviten a la festa d’en Marc.
me, la • agrada passejar per la sorra i veure com el mar se emporta.
el • acompanyava amb cotxe cada dia fins a l’institut.
te • Si véns a casa ensenyaré la meva col·lecció d’adhesius.
la • A l’estiu vaig sempre amb bicicleta, però a l’hivern no uso mai.
3
Nom: Curs: Data:
8 Transforma aquestes oracions seguint l’exemple:
• Em torna el treball corregit. " M’ha tornat el treball corregit.
• Et diu que estiguis atent. "
• Es barallen per una ximpleria. "
• La Joana es medica per a la hipertensió. "
• De tots els fulletons, només en guardo tres. "
RECORDA
La contracció
• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els quan hi entren en contacte (al, als, del, dels,
pel, pels).
• La partícula ca (reducció de casa) es contrau amb els articles el, els i en quan hi entra en contacte (cal, cals, can).
9 Completa aquestes oracions amb la contracció que calgui: al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals.
• Sempre seuen fons de la classe.
• Només és famós seu pare; ell no ha fet res de profit.
• Venim de avis.
• El van buscar voltants, però no el van trobar enlloc.
• Li agrada observar el vol ocells.
• Vaig donar les notes pares.
• Haurem d’anar a metge si continues trobant-te malament.
• Li agrada passejar carrers de la ciutat a la nit.
• No recordava el principi conte.
10 Escriu de forma correcta aquestes combinacions, apostrofant o fent contraccions quan calgui:
• per + el + interès " • per + el + ànim "
• a + els + organitzadors " • a + els + parents "
• per + el + poble " • ca + els + oncles "
• de + el + autor " • ca + el + metge "
• per + els + inicis " • per + els + pèls "
• de + el + amic " • a + el + pis "
• a + el + primer " • de + el + amo "
• de + el + cap " • a + el + ull "
• a + el + nas " • ca + el + avi "
4
ELS DIFTONGS
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Un diftong és un grup de vocals que es pronuncien en la mateixa síl·laba (tau-la). L’hiat és un grup de vocals
que es pronuncien en síl·labes diferents (te-a-tre)
Són diftongs decreixents els grups vocàlics ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu (mainada, roure, seure, boira...).
Són diftongs creixents els grups ua, üe, üi, uo precedits de g o q (guanyar, qüestió...). També ho són els grups
vocàlics ia, ie, io, iu, ua, ue, uo quan es troben a principi de paraula o de síl·laba (uacari, no-ia, ca-uen...).
Si coincideixen tres vocals a la mateixa síl·laba parlem de triftong (guaitar, dèieu...).
1 Separa les síl·labes d’aquestes paraules:
• migdia " • Maria "

• bilingüisme " • ambulància "
• bústia " • il·lusió "

• ciutat " • enciam "
• guardabosc " • teula "
• fruita " • palau "
2 Classifica les paraules de l’activitat anterior segons que portin diftong o hiat:
Diftong Hiat
3 Escriu mots que continguin els diftongs següents:
• ai " • oi "
• au " • iu "
• ei " • ui "
• eu " • ou "
4
ELS DIFTONGS
Nom: Curs: Data:
4 Encercla el diftong d’aquestes paraules i classifica-les segons que el diftong sigui creixent
o decreixent:
• guàrdia • peu • heroi • reina
• quocient • beure • flauta • aqüífer
• piragües • qualitat • guant • sou
• truita • esclau • flaire • aquós
Diftong creixent Diftong decreixent
5 Encercla les paraules en què el grup vocàlic io sigui un diftong:
comprensió iogurt maionesa
campionat joiós direcció iode
bestiola novaiorquès fiord
ioga estació
6 Conjuga el present d’indicatiu del verb caure. Encercla les formes que contenen un diftong decreixent
i subratlla les que el tenen creixent.
CAURE
Present d’indicatiu
4
ELS DIFTONGS
Nom: Curs: Data:
7 Escriu un sinònim d’aquestes paraules que contingui un diftong creixent:
• pomada " U G • efecte " C N

• peixera " Q R • pregunta " Q
• mirada " E R D • contribució " Q T
• sovintejar " F N • pica " G R

• proper " S G • malfactor " E Q
8 Busca en aquesta sopa de lletres el nom de deu animals i copia els sis que contenen un diftong:
D I B P I N G U I F
E C O A L A J E O L
"
G U V P A O A X T O
"
H Q E A N B M T A C
"
I S C G U I N E U N
"
E U G A R A T S R G
"
N I F I A L L E O T
"
A S V E U M A S D E
Q R F N A B O A R C

9 Llegeix aquest text i subratlla totes les paraules que continguin un diftong. Després, classifica-les
segons que sigui creixent o decreixent:
Feia anys que no trepitjava aquella casa, però no havia canviat gaire. El vell paraigüer a l’entrada, el
quadre de la noia misteriosa damunt de la xemeneia i un paisatge que la seva germana havia pintat
amb aquarel·les quan encara vivia amb ells.
Diftong creixent Diftong decreixent
4
ELS DIFTONGS
Nom: Curs: Data:
10 Al taller d’ortografia hi ha dotze alumnes. Han de fer dos grups de sis cadascun, tenint en compte els
diftongs i els hiats que hi ha en els seus noms, i posa un nom al grup. Com els combinaries perquè
tothom s’ajusti al nom del grup i ningú no en quedi fora? Hi ha algun cas especial? Justifica la teva
resposta.
Jaume Laia Eduard Lídia
Laura Eloi Xavier Eulàlia
Joan Paula Pasqual Núria
• Grup :
• Grup :
Cas
especial :
11 Conjuga l’imperfet d’indicatiu del verb caure. Subratlla’n els diftongs. De quin tipus són? Què observes
a la segona persona del plural?
CAURE
Imperfet d’indicatiu
• Són diftongs
• La segona persona del plural
12 Completa aquestes paraules amb un triftong:
• Parag • estud • ag t
• crè • adeq • Urug
5
L’ACCENTUACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’accentuació
Si accentuem gràficament les paraules agudes acabades en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in
(pantà, volgués, entén...)-
S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in
(mànec, micròfon, créixer...).
S’accentuen totes les paraules esdrúixoles (església, estàtua, òptica...)
1 Accentua, si cal, aquestes paraules agudes:
• angles • cantar • violi • indret
• ocells • petons • volca • hortizo
• caloros • Pequin • cinque • cadascun
• consol • vei • coixi • Ramon
2 Accentua, si cal, aquestes paraules planes:
• insipid • carpeta • arbre • rapid
• bellesa • platan • petroli • misogin
• fenomen • tempesta • liquen • roba
• examens • plastic • nuvol • cervol
3 Escriu un nom abstracte de la família dels adjectius següents:
• potent " • constant "
• prudent " • adherent "
• consistent " • abundant "
Com són, des del punt de vista de l’accentuació, els noms que has escrit?
5
L’ACCENTUACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’accent obert i l’accent tancat
Les vocals e i o poden portar accent gràfic obert (ciència, història...) o tancat (església, blavós...).
En les formes verbals
• Tots els infinitius porten accent obert tant a la e com a la o (empènyer, tòrcer...), excepte ésser, néixer, créixer,
péixer, prémer, témer, córrer i els seus derivats.
• Tots els participis porten accent obert tant a la e com a la o (permès, conclòs...), excepte els que acaben en -fós
(difós, confós...).
• La majoria de les formes verbals conjugades porten accent tancat tant a la e com a la o (érem, cantaré, digué,
fóssiu...).
Hi ha, però, algunes excepcions:
• Les formes acabades en -èn (comprèn, aprèn, sorprèn...). Exceptuant-ne les que acaben concretament en -cén
i -tén (encén, entén...), que respecten la norma general.
• La primera i la segona persones del plural de l’imperfet d’indicatiu d’alguns verbs de la segona conjugació
(dèiem, dèieu, sèiem, sèieu, vèiem, vèieu...)
4 Conjuga l’imperfet de subjuntiu del verb estudiar i contesta les preguntes:
ESTUDIAR
Imperfet de subjuntiu
• Com és l’accent?
• Hi ha alguna persona que no en porti? Per què?
5 Escriu el participi d’aquests verbs:
• retransmetre " • ofendre "

• incloure " • difondre "
• admetre " • aprendre "
• entendre " • comprometre "
5
L’ACCENTUACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’accent obert i tancat en les paraules que no són verbs
La majoria de paraules agudes porten accent obert a la e (sisè, portuguès...) i porten accent tancat a la o (cançó,
fabulós...).
Hi ha, però, algunes excepcions: clixé, consomé, paté, puré, també, malbé, congrés, excés, revés, només, després,
ximpanzé, peroné, abecé... això, allò, però, de debò, ressò, semitò, espòs, arròs, repòs, motocròs, terròs, capgròs,
renòs, anticòs...
La majoria de paraules planes porten accent obert tant a la e com a la o (tècnic, còmic...). Hi ha, però, algunes
excepcions: préstec, préssec, feréstec, cérvol, estómac...
La majoria de paraules esdrúixoles porten accent obert tant a la e com a la o (comèdia, òptica...). Hi ha, però,
algunes excepcions: església, feréstega, cérvola, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora...
6 Totes aquestes paraules han de portar accent a la e. Accentua-les correctament.
• cafe • Valencia • temer • interes • pressec
• deria • estrenyer • esferic • ences • espremer
• vinguessiu • pesol • reneixer • preten • centim
• vinte • celebre • tambe • preterit • trevol
• hermetic • retroces • ferestec • sesam • textil
7 Totes aquestes paraules han de portar accent a la o. Accentua-les correctament.
• gloria • recorrer • serios • caloros • copia
• espos • domino • tauro • solid • estomac
• arros • aixo • formula • diposit • amistos
• polvora • termometre • fossiu • memoria • peto
• raco • sermo • gotic • harmonica • microfon
5
L’ACCENTUACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’accent diacrític serveix per diferenciar dues paraules que altrament s’escriurien igual. La majoria són monosíl·labs,
però també el podem trobar en paraules de dues síl·labes. Exemples:
net (sense brutícia) – nét (fill del fill)
venen (del verb vendre) – vénen (del verb venir)
8 Relaciona les paraules de les dues columnes. Consulta el diccionari, si cal.
Déu • • el meu
mes • • major quantitat
mon • • ésser omnipotent
mà • • Terra
deu • • la meva
més • • part de l’any
món • • xifra
ma • • part del cos
9 Completa les oracions amb una de les dues paraules proposades:
• Han deixat el pis ben . net / nét
• La núvia va pronunciar un si / sí pràcticament imperceptible.
• Al parc zoològic vam poder admirar un nou exemplar d’ os / ós polar.
• Si vens / véns d’hora podrem acabar els deures.
• Digues a la Marta que / què em truqui.
• Aquest gat tot el dia fa . meu / mèu
10 Afegeix els accents diacrítics que calgui en les oracions següents:
• Amb un tros de pa soc molt feliç.
• M’agrada l’olor que fa el cafè molt.
• Em ve molt de gust un te calent.
• Son les onze i encara dorm: deu tenir son endarrerida.
• Pel que t’ha costat, em sembla que t’han pres el pel.
• Fora millor que no anéssiu descalços fora de casa.
• Ja se qui es aquesta dona, aquella que sempre dona empentes a l’autobús.
• D’un cop sec li va trencar la ma.
6
LA DIÈRESI
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La dièresi ( ¨ ) és un signe gràfic que escrivim a vegades damunt de les vocals i i u.

En els diftongs creixents qüe, qüi, güe, güi indica que la u s’ha de pronunciar.
També utilitzem la dièresi en els hiats quan no podem indicar amb un accent que les vocals i i u no formen diftong
amb la vocal anterior: ra-ïm, pe-üc...
1 Escriu el plural d’aquestes paraules i posa-hi dièresi quan calgui:
• euga " • paraigua "
• penca " • pasqua "

• piragua " • llengua "
• màniga " • barca "
2 Afegeix dièresi a les paraules que n’hagin de dur per tal que la u soni:
• llengues • pinguí • aquífer • foques
• iguanes • frequència • quocient • aigualit
• seguent • questió • piraguista • guant
• linguista • quantitat • sinagogues • guixar
3 Completa aquestes oracions amb una paraula que porti dièresi:
• Els romans van construir molts per transportar grans quantitats d’aigua.
• He deixat els plats bruts en remull dins de l’ .
• La policia va detenir el a casa seva.
• Després de dues operacions i mesos de rehabilitatció li han quedat en la parla.
• Per tractar la dermatosi, li van receptar un a base de calèndula.
4 Accentua o posa dièresi a les paraules següents per assenyalar els hiats:
• veina • Raul • ensaimada • Lluis
• agraieu • heroina • oida • vei
5 Escriu la primera persona del singular i del plural de l’imperfet d’indicatiu dels verbs següents:
1a persona del singular 1a persona del plural

• posseir "
• conduir "
• obeir "
• agrair "
6
LA DIÈRESI
Nom: Curs: Data:
6 Completa els mots encreuats amb les paraules definides en horitzontal i trobaràs allò que tenen
en comú totes les paraules:
1 1. Persona que traeix.
2 2. Persona que té mal geni.
3 3. Mitjó curt per anar a dormir.
4 4. Que és fàcil de creure.

5 5. Restes d’una construcció.
6 6. Mol·lusc bivalve.
7 7. De dia.
RECORDA
No posem dièresi en alguns casos:

• En les terminacions verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional.
• En els mots compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-.
• En els sufixos -isme, -ista, -us i -um.
7 Escriu el participi dels verbs següents:
• agrair " • conduir "
• succeir " • reduir "

• proveir " • fruir "
• construir " • seduir "
• obeir " • produir "
8 Escriu dues formes de cadascun dels verbs següents, una amb dièresi i l’altra sense:
• maleir "
• suar "
• influir "
• trair "
6
LA DIÈRESI
Nom: Curs: Data:
9 Completa aquesta taula seguint l’exemple:
cantar canti cantis cantin
continuar
triar
estalviar
rumiar
10 Escriu paraules combinant els prefixos amb les paraules següents:
anti- co- contra- re-

unificació incidir indicació infecciós imperialista impressió inflamatori
"

11 Escriu la paraula que correspon a cada definició:
• Persona que construeix o dirigeix les tramoies d’un teatre. "
• Persona que pertany a una assemblea. "
• Paraula arcaica, que ha caigut en desús. "
• Religió que creu en molts déus. "
• Persona que busca el seu benefici sense pensar en els altres. "
• Moviment de defensa de la unitat econòmica, social i política europea. "
12 En aquest text han desaparegut totes les dièresis. Posa-les-hi.
L’avi, que s’havia format en un convent de jesuites però que de gran va declarar el seu ateisme radical,
era un home cultíssim i un gran apassionat de la linguística. Coincidia amb el meu pare en questions
ideològiques com ara un marcat sentiment antiimperialista que contrastava amb la política dominant
del moment. Alguns deien que era un home geniut, fins i tot una mica egoista. Però en el fons aquell
caràcter una mica retret, obeia a una experiència de joventut, que ell titllava d’esfereidora i que mai no
va voler confiar a cap membre de la família.
7
LES GRAFIES B I V
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Escrivim b:
• Davant de l i r: blau, braç.
• Darrere de m: embut, ambulància.
• Quan a la mateixa família hi ha paraules que s’escriuen amb p: llop " lloba.
Escrivim v:
• Darrere de n: enviar, canvi.
• Quan a la mateixa família hi ha paraules que s’escriuen amb u: neu " nevar.
• En l’imperfet d’indicatiu: cantava, cantàvem.
• En totes les formes del verb haver: havia, havent.
Hi ha alguns mots que ens fan dubtar a l’hora d’escriure i que sovint escrivim malament, en gran part per interferència
amb el castellà. Els més habituals són els següents: basc, almívar, avet, cavall, fava, trèvol, corba, avorrir, avortar,
canviar, gavardina, automòbil, núvol, govern, bava, llavi, taverna, sivella, berruga, biga...
1 Escriu una paraula de la mateixa família de les següents, que contingui b o v:
• nou " • meu "
• rep " • blau "
• clau " • cap "

• sap " • ou "
2 Completa aquestes paraules amb b o v:
• bom a • camina a • tom a • con it
• en iar • intercan i • em rutar • tam é
• tom arella • in ent • de ia • em oirat
• escali ar • in isi le • em olicar • con iure
3 Completa la taula seguint el model:
Present Imperfet
treballar treballa treballava
arribar
acabar
trobar
provar
nevar
7
LES GRAFIES B I V
Nom: Curs: Data:
4 Conjuga l’imperfet d’indicatiu del verb haver.
HAVER
Imperfet d’indicatiu
5 Completa aquestes paraules amb b o v i escriu una paraula de la mateixa família que contingui p o u:
• arxi er " • sua itat "
• re ut " • vi idor "
• plo isquejar " • escla atge "
6 Completa aquests refranys omplint els espais buits amb b o v:
• Qui el desem re aca arà, any nou eurà.
• Al darrere del taulell, al més jo e que ell.
• Setem re oirós, graner polsós.
• El i de Nadal, ni em orratxa ni fa mal.
7 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que tots porten b o v.

7
LES GRAFIES B I V
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Per norma general, les paraules de

Primitiu Derivat Paraula culta
la mateixa família s’escriuen totes
amb b o totes amb v. Però cal tenir calb calba calvície
en compte que dins de la mateixa
cervell cervellet cerebral
família hi pot haver paraules cultes
que procedeixen directament del corba encorbar curvatura
llatí i que, per tant, no compleixen deure devem dèbit
aquesta norma.
escriure escrivim escriba
llavi llaviejar labial
moure moviment mòbil
8 Busca en aquesta sopa de lletres el nom de deu animals que s’escriuen amb b o v i classifica’ls:
C M A O L I B A D E V N
I E G R A H A C O I F P
R L O V E L L A I C T A
T U B E S Z E B R A E R
V E S P A C N I E B S I
O N R C A V A L L R J L
L E I V L I C E V A C A
T S Z A M L P A Q V I T
O A C O L I B R I U P I
R B D F E H G I P S E F
B V

7
LES GRAFIES B I V
Nom: Curs: Data:
• Conjunt de persones que dirigeix un estat. "
• No trobar res interessant, no saber què fer. "
• Establiment on venen vi i altres begudes alcohòliques. "
• Peça de metall que serveix per cordar un cinturó. "
• Taca en forma de petit bony que es fa a la pell. "
10 Completa aquestes oracions amb les lletres que hi falten: b o v.
• Ahir va ingressar a la UCI a causa d’un essament cere ral.
• En situacions d’estrès, li surt un herpes la ial.
• Va tirar una pedra que va caure damunt la cal a d’un senyor que passa a.
• Han hagut de can iar la iga perquè esta a tota corcada.
• A més de sa i, és molt tre allador.
• Li agraden els préssecs en almí ar.
11 Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules. Si et cal, busca-les al diccionari per distingir-ne
el significat.
• Avís "
• Abís "
• Bena "
• Vena "
• Bast "
• Vast"
• Bellesa "
• Vellesa "
• Beure "
• Veure "
• Bol "
• Vol "
8
LES GRAFIES B/P, D/T I G/C
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Ús de les grafies p/b, t/d i c/g en posició final de paraula

• Després de vocal o diftong tònic s’escriu p, t o c encara que els derivats tinguin b, d o g. Exemples:
sap, però saber pot, però poder bec, però begui
Excepcions:
− S’escriuen amb b: adob, Carib, club, cub, tub...
− S’escriuen amb d: Alfred, Bagdad, David, fred, Madrid, sud... i els mots femenins acabats en -etud
i -itud (quietud, solitud).
− S’escriuen amb g: buldog, estrateg, mag, pedagog, zig-zag...
• Després de vocal o consonant àtona, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats, excepte
mots com ànec, càrrec, espàrrec, fàstic, préssec... i la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs
(estenc, comprenc, tinc...). Exemples:
Aràbia " àrab àcida " àcid castigar " càstig
llampec " llamp sorteig " sort arcada " arc
1 Completa les paraules següents amb p o b:
• ca • ser • llam • po
• cam • ver • tom • esquer
• xaro • àra • sa • re
2 Busca aquestes paraules al diccionari i escriu una oració amb cadascuna:
• cub "
• cup "
3 Completa les paraules següents amb t o d:
• gus • nebo • se • flori
• salu • aptitu • àci • vui
• recor • bro • ver • quietu
4 Escriu per quina raó la paraula institut s’escriu amb t final:
5 Completa aquestes paraules amb c o g:
• músi • gro • càsti • amar
• bos • nàufra • feixu • ami
• pessi • fos • sotra • anti
8
Nom: Curs: Data:
6 Escriu la paraula primitiva de les següents:
• profunditat " • llampegar "
• xarrupar " • llargada "

• calidesa " • enfangar "
• càrrega " • amargor "
• incertesa " • foscor "
7 Escriu un nom abstracte a partir de les paraules següents:
• quiet " • esclau "

• pulcre " • bondadós "
• sol " • virtuós "

• magne " • alt "
8 Escriu el masculí de les paraules següents:
• buida " • humida "

• muda " • tímida "
• àrida " • absurda "
• líquida " • sorda "
• freda " • rígida "
• covarda " • profunda "
• Mamífer cec que fa galeries sota terra. "
• Persona que anava en una embarcació que s’ha enfonsat. "

• Sensació desagradable que ens causa una cosa que ens
sembla lletja, dolenta o bruta i que no volem veure ni tocar.
"
• Salvatge. "
• Gegant amb un ull al mig del front. "
10 Completa aquestes frases fetes tenint en compte el que signifiquen:
• Dominar un assumpte: «Tenir la paella pel »
• Engegar algú de mala manera: «Enviar algú a fregir »
• Fer el ridícul: «Fer el »
• Caminar tort i maldestre: «Caminar com un »
8
Nom: Curs: Data:
11 Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents:
• aprendre " • beure "

• tenir " • caure "
• escriure " • comprendre "
• estendre " • prendre "

• venir " • riure "
• ofendre " • moldre "
RECORDA
Ús de les grafies p/b, t/d i c/g enmig de paraula
• S’escriuen amb b les paraules que comencen per ab-, ob- i sub- (absolut, objecte, subjecte). Excepte: apte, optar,
òptic, òptim i els seus derivats.
• S’escriuen amb p les paraules que comencen per cap-, com ara capvespre, captivar, capçal i la resta de paraules
que contenen el so de p (baptisme, escriptor, recepta...). Hi ha, també, algunes excepcions: cabdal, cabdell, cabdill,
dubte, dissabte, sobte...
• S’escriuen amb d les paraules començades per ad- (adjectiu). Excepte: atlàntic, atleta, atmosfera, atzar... La resta
de casos s’escriuen amb t: dotze, metge...
• S’escriuen amb g els grups consonàntics -gd-, -gg-, -gm- i -gn-: maragda, suggeriment, fragment, dignitat...
Excepcions: anècdota, aràcnid, tècnic... Les altres paraules s’escriuen amb c: accent, delicte, tracte...
12 Completa aquestes oracions amb p o b:
• Els su scriptors del diari han rebut un o sequi per la seva fidelitat.
• M’han rece tat unes pastilles per a la tos.
• El van ingressar dissa te perquè tenia l’a domen molt inflat.
• El ca dill dels rebels ha alliberat els ostatges ca tius.
13 Completa aquestes oracions amb t o d:
• És un a vocat molt a mirat pels seus companys.
• Han a quirit do ze ordinadors nous per a l’oficina.
• Els meteoròlegs han a vertit que creix la contaminació de l’a mosfera.
• És molt meticulosa i no deixa res a l’a zar.
14 Completa aquestes oracions amb c o g:
• Finalment ha a ceptat el su geriment.
• La Ma dalena lluïa un collaret de mara des.
• Aquest fra ment de l’obra relata un trist su cés.
• Les aranyes i els escorpins pertanyen a la família dels arà nids.
9
LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
El so de la essa sonora
El so de la essa sonora es pot representar amb les grafies s o z:

• S’escriu s entre vocals i en derivats de fons, dins i trans: casa, enfonsar, endinsar, transistor...
• S’escriu z a principi de paraula i darrere de consonant: zero, alzina...
1 Completa aquestes paraules amb la lletra que els falta i classifica-les segons la grafia de la essa
sonora:
• bron e • de embre • tre or • cator e
• ben ina • sen ill • re um • esmor ar
• horit ó • co í • page a • famo a
S Z
2 Escriu amb lletres aquests nombres:
• 11 " • 12 "
• 13 " • 14 "
• 15 " • 16 "
3 Escriu un nom abstracte derivat de cada adjectiu:
• pobre " • noble "
• pur " • àcid "

• feble " • lleig "
• savi " • ric "
9
Nom: Curs: Data:
RECORDA
El so de la essa sorda
El so de la essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c o ç.
• S’escriu s a principi i a final de paraula i al costat de consonant: sucre, gros, persa, pista...
• S’escriu ss entre vocals: bossa...
• S’escriu c a principi de paraula, després de consonant i entre vocals: ceba, dolces, cacera...
• S’escriu ç entre vocals, després de consonant i a final de paraula: raça, llençol, feliç...
4 Completa aquestes paraules amb la lletra que els falta i classifica-les segons la grafia de la essa sorda:
• endra • pa adís • elestial • can ó
• a ecar • iutat • can alada • lla ada
• afareig • cur a • ve tit • o eà
• à id • di abte • abra ada • prem a
• to ut • lli ó • pre ió • balan a
S SS C Ç

5 Escriu el plural d’aquests sintagmes, i fixa’t si cal canviar ç per c:
• un bon lluç "

• una gran plaça "
• una estança confortable "
• un antifaç divertit "

• una parella feliç "
• un llaç blau "
• una adreça equivocada "
• un gos veloç "
9
Nom: Curs: Data:
6 Completa aquestes paraules i classifica-les segons que continguin essa sonora o essa sorda:
• palla o • istell • quin e • oològic
• mú ica • ta a • o ell • pin ell
• venjan a • ma ia • irc • eràmica
• tran itar • a e • pre ó • tapí
• col e • enyor • ona • ti ores
• lla • pa eig • adre a • bo a
Essa sonora Essa sorda

7 Escriu el plural de les paraules següents:
• pis " • japonès "

• gris " • interès "
• tros " • pas "
• pes " • anglès "
• cas " • dos "
• vas " • nas "
8 Escriu el femení d’aquestes paraules:
• abat " • jutge "

• baró " • marquès "
• príncep " • duc "
• metge " • poeta "
9
Nom: Curs: Data:
9 Escriu un nom derivat d’aquests verbs:
• esperar " • conèixer "
• témer " • dansar "

• venjar " • sofrir "
Quin s’escriu diferent dels altres? Per què?
10 Torna a escriure aquestes oracions canviant els sintagmes destacats per un sol adjectiu:
• Aquesta sopa és molt bona. "
• El TGV va molt ràpid. "
• Aquesta obra és molt interessant. "
• Els jugadors de bàsquet són molt alts. "
11 Completa aquest text afegint-hi les grafies que hi falten:
Per arribar a ser periodi ta, com en qual evol altra profe ió, cal voca ió i e tudiar for a
anys. No és sen ill fer una entrevi ta o explicar les notí ies de manera clara. La mi ió del
periodi ta és de molta re pon abilitat: s’ha d’e for ar perquè tothom s’a abenti del que
pa a al món.
12 Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que contenen la grafia s i classifica-les segons
que representi el so de essa sorda o sonora:
L C A M I S A R T H U J S E Essa sorda:
I E M A V F E C I Z A S Q A "
T R A N S A T L A N T I C L

A V T E G N O C S B E C O N

N E N G S A B A T A S P N I
C S R A T L E L A R R O S U Essa sonora:
S A T C R I S I T E M P E A "
B O T J S S T I R G N E L I
E R C U P I C G E S C O L A
P A N S A S R A T A I M T S
10
LES GRAFIES J/G I ELS DÍGRAFS TJ/TG
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Ús de les grafies j i g
• S’escriu j davant a, o, u: jaqueta, joventut, justícia...

• S’escriu g davant e, i: gelat, gimnàs...
Excepcions, s’escriuen amb j:
– Les formes del verb jeure en què la e sigui tònica: jeia.
– Les paraules que contenen els grups -jecc- i -ject-: injecció, objecte...
– Les paraules d’origen hebreu: Jesús, Jerusalem...
– Altres paraules, com ara jersei, jeroglífic, majestat, jerarquia i els seus derivats, si en tenen.
Ús dels dígrafs tg i tj
• Sempre, sense excepció, s’escriu tj davant les vocals a, o, u, i s’escriu tg davant les vocals e, i:
platja, mitjó, metge...
1 Completa aquestes paraules amb g o j:
• ardiner • ulivert • inesta • ener
• a upit • ba oca • pen ar • lle ir
• ra olí • entada • oguina • estratè ia
• a udar • enve a • enoll • mar e
2 Escriu el plural dels sintagmes següents:
• una tija llarga "

• una esponja flonja "
• una barreja fastigosa "
• una truja jove "
3 Completa aquestes paraules amb tj o tg:
• rebu ar • cora ós • me e • fe e
• corre a • ju e • avanta e • ju at
• via e • missa e • salva ia • xanta e
10
Nom: Curs: Data:
4 Escriu un plural les oracions següents:
• El genet menja una taronja cada dia per esmorzar.
"
• La granja del meu oncle s’ha incendiat
"
• Sembla que s’hagi tornat boja.
"
• He comprat una esponja natural.
"
• Aquesta primavera la pluja ha estat molt abundant.
"
• Quan va marxar l’última monja, es va tancar el convent.
"
• Se m’ha trencat la corretja del rellotge.
"
5 Completa cada oració amb la forma que convingui del verb entre parèntesis:
• Si (menjar) tant, t’engreixaràs.
• Quan arribeu, (penjar) les jaquetes.
• Quan vaig a la verema, (trepitjar) el raïm.
• La mare es va cremar quan (fregir) les patates.
• La font gairebé no (rajar).
• Cada dia (passejar) pel parc amb el meu gos.
• Quan anem a París ens (allotjar) en un hotel a prop del Louvre.
• Tranquils, no cal que (pujar) les escales de quatre en quatre.
6 Completa la taula següent amb les formes adequades del verb jeure:
jo nosaltres ell/ella vosaltres
Present jeu
Imperfet jeia
Futur jaurem
10
Nom: Curs: Data:
7 Busca en aquesta sopa de lletres deu noms propis de persona i escriu els que són una excepció
a la norma d’ús de la j.
M A J O R G B J U T P
E R G J N O J E S U S
G I J O A N T R A C J
B O T R N E J O F R E
A J E D R N A N O J Z
J U D I T D U I J I A
O L C V E A M E C V B
L I C J O S E P D A E
E A F I L E R T A P L
Són excepcions a la norma d’ús de la j:
8 Completa aquestes oracions amb g o j:
• La irafa del zoolò ic men ava fulles d’acàcia.
• He perdut el ersei que em va regalar en enís.
• Els antics e ipcis escrivien amb eroglífics.
• Li van in ectar una substància anestèsica per alleu erir-li el dolor.
• Els aponesos van presentar un pro ecte innovador.
• Aquesta catedral és un edifici ma estuós.
9 Escriu el plural dels sintagmes següents:
• una mitja groga "
• una politja grossa "
• una platja llarga "
• una llotja antiga "
10 Busca la paraula que correspon a cada definició, tenint en compte que totes porten tg o tj.
• Senyal que deixa el peu a terra. "
• Categoria lèxica que complementa el nom. "
• Conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell. "
• Local destinat a guardar-hi automòbils. "
• Conjunt de maletes que es porten per anar de viatge. "
10
Nom: Curs: Data:
11 Escriu el nom d’aquests objectes:

12 Escriu la lletra o el dígraf que falta a cada infinitiu i completa la taula seguint el model:
men ar menjo mengi mengés
fu ir
trepi ar
assa ar
pi ar
13 Completa aquesta sèrie seguint el model:
gros grossa grossos grosses
boig
roig
lleig
mig
14 Completa aquest text amb les lletres que hi falten:
Vaig via ar poc carregat. El meu equipa e consistia en un parell de pantalons, uns quants er-
seis i roba d’esport. Era la primera vegada que sortia a l’estran er. Volia veure nous paisa es, co-
nèixer ent i, sobretot, fu ir de la monotonia. Si el meu pro ecte tirava endavant, els millors
me es del món desi arien que treballés amb ells.
11
LES GRAFIES X/IX I ELS DÍGRAFS TX/IG
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Ús de les grafies x/ix
• S’escriu x a principi de paraula, després de consonant, després del diftong -au- i després de i: xocolata, panxa,
disbauxa, guixar...
• S’escriu ix després de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, bruixa...
1 Completa aquestes paraules amb x o ix:
• arop • au a • bru a • re at
• ocolata • gron ador • engui ar • ca er
• aflu ar • uclar • pan ut • guer o
• a ecar • clen a • de ar • a ò
• cala • erraire • pe ater • ar ivador
2 Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules amb x o ix:
A B E I X O T M T R E I
R A C V E N G A N X A R
C L I S M A R D I A N A
R O B I E F R U T L A U
E X A C N I U I C E J X
I I Q X E T A X C T X A
X F L U I X L A V A E R
E R M I A P X U R X I U
R A C T O V A I X E L L
3 Escriu la paraula adequada per a cada oració:
xerra gerra • Sembla una cacatua, tot el dia.
• Ha omplert la d’aigua.
xec gec • L’avi s’ha posat el del revés.
• Encara no ha ingressat el al banc.
lleixiu llegiu • M’he esquitxat el jersei amb i s’ha descolorit.
• atentament el primer capítol de la novel·la.
11
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Ús de les grafies tx/ig
• En posició final de paraula escrivim tx si altres paraules de la mateixa família presenten tx: despatx " despatxar.
• En posició final de paraula escrivim ig (o bé g) si altres paraules de la mateixa família presenten g, j, tg o tj: roig "
roja, rogenc; mig " mitja.
4 Completa aquestes paraules amb tx, ig o g i escriu-ne una altra de la mateixa família:
• lle " • esqui "

• bo " • desi "
• fa " • estiue "
• capri " • ra "
• sorte " • mare "
• cartu " • rebu "
• gote " • guspire "
• mi " • bloque "
• blanque " • parpelle "
• remore " • espurne "
• boli " • trepi "
• assa " • enu "
5 Completa aquestes oracions amb tx, ig o g:
• El mes de ma sol ser plujós.
• Ha agafat un empa de tants sandvi os que s’ha menjat.
• Van anar al bate del seu nebot.
• Quin go que fas amb aquest barret!
• El secretari ha perdut les claus del despa .
• No comprenia el rebu dels seus companys.
• Ja han florit els til·lers del passe .
• No m’agraden les sardines en escabe .
• El degote de l’aixeta m’ha fet un esqui .
• El llebe és el vent del sud-oest.
• El pampallugue de la bombeta em fa venir mare .
11
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La grafia x pot representar també altres sons. Es pot pronunciar [ks], com en els mots extra o annex, i també [gz], com
en el mot èxit.
6 Classifica les paraules següents segons la manera com es pronuncia la grafia x en cadascuna:
• exercici • sintaxi • xèrif • execució
• asfixiar • xiulet • existir • examen
• xutar • conxorxa • exèrcit • xàfec
• exili • fixar • Mèxic • enganxar
sonen com èxit sonen com taxi sonen com xinès

7 Escriu una oració amb cadascuna de les paraules d’aquestes parelles, en què quedi clar el significat:
• metxa metge
"
"
• raja ratxa
"
"
• xec txec
"
"
• assajar assetjar
"
"
11
Nom: Curs: Data:
8 Escriu un sinònim d’aquestes paraules que contingui alguna de les grafies treballades en aquesta fitxa:
• entrepà " • partit "

• oficina " • turó "
• avinguda " • nombre "
• subjectar " • feble "
9 Completa aquestes paraules amb x, ix, tx o ig i després classifica-les segons que siguin arbres
o plantes:
• fa • iprer • bo • madu era
• pista er • op • mardu • bi era
arbres plantes

10 Completa aquest text amb les grafies j, g, tj, tg, x, ix, tx o ig:
Aquella habitació, aquells mobles, li portaven records de feia anys. L’àvia tenia una mi eta blanca i
ella hi ugava i li agradava amo ar-li el pèl que trobava suau com un pelu . Al llit, la dona
l’aco ava i, ja a aguda, sentia la erinola que feia el ovent del poble els dies que hi havia ball.
Va esbatanar la finestra i un ra de sol va creuar pel mi del que havia
estat el despa del seu avi. Va obrir la vella cala era de fre e. Entre
la roba blanca que havia estat de l’a ovar de la seva àvia va trobar una
petita ca a de cartró descolorit. La va destapar. Contenia petits tresors
en els quals el temps també havia de at la seva pe ada: un vell re-
llo e aturat; uns mi ons de nadó esgrogueïts; un esto d’ulleres;
una estampeta de esús, envoltat d’àn els; fotografies antigues,
ima es de feia mi a centúria; i un gru ut plec de sobres lligats amb
una cinta de ras. Lle ir-les era com viatjar al passat: es remuntaven a
l’època del feste dels seus avis. Li costava reconè er-los en aquells
missa es plens de paraules dolces i enamorades. Semblava que només
haguessin pogut e istir des del moment en què ella els va conè er.
12
LA GRAFIA H
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La lletra h no té cap reflex en la pronunciació. Tampoc no hi ha cap norma que permeti saber si un mot s’escriu
amb h o no. Cal recordar algunes paraules que sovint ofereixen certa dificultat a l’hora de saber si les hem
d’escriure amb h o sense.
• A
mb h: les formes del verb haver, els pronoms hi i ho, i algunes paraules com ahir, hivern, harmonia, subhasta...
També s’escriuen amb h una sèrie de mots cultes formats per elements que provenen del grec o del llatí, com ara:
− hemi-: hemicicle − hiper-: hipermercat
− hendeca-: hendecasíl·lab − hipo-: hipopòtam
− hidro-: hidroavió
• Sense h: orxata, cacauet, coet, ermita, orfe...
1 Posa h, si cal, en els mots següents:
• amaca • orfe • ipòtesi • erba
• ivernal • aver • igiene • orxata
• aurem • am • isard • ostatge
• arpa • iena • imne • orari
2 Algunes de pes paraules següents s’han d’escriure amb una h intercalada. Posa-la quan calgui
i si no n’hi ha d’anar, posa-hi el símbol Ø.
• ve icle • pro ibició • a ir • co et
• tot om • co esió • men ir • tru à
• caca uet • ales ores • ve í • alco ol
• en orabona • sub asta • sa arià • ad esiu
3 Només alguns d’aquests noms propis han de portar h. Escriu-los correctament on els correspongui:
Elena Elisabet Ipòlit Ester
Avana Montblanc Vic
Rut Èctor Úrsula
Es poden escriure amb h

S’escriuen amb h S’escriuen sense h
o sense

12
LA GRAFIA H
Nom: Curs: Data:
4 Completa aquestes paraules amb h, si cal, i escriu-ne un derivat:
• àbil " • os "

• ad erir " • eroi "
• umil " • ermita "
• ou " • ome "
5 Completa aquestes oracions afegint la lletra h sempre que calgui:
• Aquest ivern aurem d’abrigar-nos bé.
• Els mariners van issar la vela.
• Es va criar en un orfenat de Sevilla.
• Si vols pescar algun peix, as d’aprendre a tirar l’ am.
• No sabia com actuar davant d’aquella crisi d’ istèria.
• Han obert una orxateria on abans i avia un ostal.
6 Completa els espais en blanc d’aquestes oracions amb ho o o:
• On has vist, això?
• Han dit si farà fred calor?
• Quan tinguis tot a punt avisa’m; encara millor, comences a baixar tot al cotxe.
• et decideixes a venir bé haurem de deixar-te a casa.
7 Completa els espais en blanc d’aquestes oracions amb hem o em:
• A quin departament d’adreçar la nostra sol·licitud?
• Aniré al dentista perquè fa mal el queixal.
• Si no deixes una mica tranquil no podré acabar l’encàrrec i ja saps que d’enviar-lo
avui mateix.
• Les assignatures de ciències costen més que les llengües.
• ha a
"
"
• has as
"
"
12
LA GRAFIA H
Nom: Curs: Data:
9 Escriu una oració amb les exclamacions següents:
• Oh "
• Ah "
• Eh "
• Edifici amb habitacions on, pagant, una persona pot viure

"
durant un temps.
• Poema o composició musical dedicat a la nació. "

• Orquestra que fa concerts i altres activitats per fer créixer
"
l’interès de la gent per la música.
• Persona retinguda contra la seva voluntat per un país,

"
per una organització política o per delinqüents.
• Persona que viu una temporada a casa d’una altra,

"
com a convidada.
11 Escriu el nom del que representen aquestes imatges:

12 Escriu una paraula sinònima de les següents, que contingui la lletra h:
• llavors " • felicitats! "
• esperit de vi " • il·legal "
13
LA ELA GEMINADA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La ela geminada es representa escrivint dues eles separades per un punt volat. Per escriure correctament les
paraules que porten l·l, cal recordar-les i consultar el diccionari sempre que calgui. De tota manera,
es poden establir algunes normes:
• Porten l·l algunes paraules que comencen per al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l- o sil·l-: al·lucinar, col·laborar, gal·lès,
il·lusió, mil·límetre, síl·laba...
• Porten l·l alguns paraules que acaben en -el·la, -il·la o -il·lar: ombrel·la, tranquil·la, vacil·lar...
• El prefix negatiu in- es transforma en il·l- davant dels mots que comencen per l: il·legítim...
• Algunes paraules cultes emparentades amb mots que s’escriuen amb ll formen els derivats amb l·l: metall "
metal·litzar...
• Altres mots no segueixen cap norma: bèl·lic, cal·ligrama, cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, el·lipse, excel·lent,
instal·lar, intel·lectual, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, paral·lel, penicil·lina, pol·len, putxinel·li,
rebel·lia, satèl·lit, sol·licitar, violoncel·lista...
1 Completa aquestes paraules amb l o l·l:
• satè it • a egria • pà id • re igió
• insta ar • i ús • co egi • iberal
• nove ista • exce ent • po en • aquare a
• de icat • co ador • vaci ar • titu ar
• vio oncel • i ustració • ti a • ce ebrar
• mi ió • a ucinant • pe ícula • idi i
2 Escriu l’antònim de les paraules següents utilitzant un prefix:
• lícit " • lògic "

• llegible " • limitat "
• legal " • localitzable "
3 Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules que continguin l·l i escriu-les al costat.
E V T L A C V E O
M C O L L E G I M
"
O A M S O L T A P
"
L N B A P L D O U
"
L L R X L A B L P
"
U I E L L L I S I
"
S D L L E N T R L
"
C E L L U L A F L
B I A R T E C L A
13
LA ELA GEMINADA
Nom: Curs: Data:
4 Busca al diccionari les paraules vila i vil·la i escriu cadascuna al costat de la definició que li pertoca.
• Casa gran, més o menys luxosa i normalment envoltada

"
de jardí, situada fora de la ciutat.
• Localitat més gran que un poble però més petita que una ciutat. "
• anul·lar anular
"
"
• rebel·lar revelar
"
"
• al·ludir eludir
"
"
6 Completa aquestes paraules amb -ela o -el·la:
• damis • fumar • rec
• varic • cand • tut
• nov • parc • est
• mortad • carav • aquar
• client • gas • passar
7 Escriu derivats de les paraules següents que continguin l·l:
• metall "
• cristall "
• corall "
• flagell "
• fallar "
• Llull "
13
LA ELA GEMINADA
Nom: Curs: Data:
8 Aparella cada paraula amb la seva definició:
cal·ligrama • • Estudi dels segells.
col·liri • • Idea fixa amb desig intens.
el·lipsi • • Composició poètica expressada plàsticament.
fal·lera • • Medicament que s’aplica a l’ull.
libèl·lula • • Jove amb pretensions d’home.
putxinel·li • • Omissió d’un o alguns mots en una frase.
sigil·lografia • • Titella de guant.
xitxarel·lo • • Insecte que vola vora de l’aigua.
9 Completa les oracions següents amb l o l·l. Fixa’t en les paraules de mateixa família i subratlla-les:
• No sabia com cata ogar els llibres perquè desconeixia què era un catàleg.
• La crista ografia estudia l’estructura i les propietats dels cristalls.
• Has de situar bé els llums si vols que la sala tingui una bona i uminació.
• Les glàndules axi ars estan situades a l’aixella.
• M’he comprat una loció capi ar per evitar la caiguda dels cabells.
• La indústria meta úrgica treballa en la transformació dels metalls.
• Pots ajudar-me a so ucionar aquest problema? Jo sol no trobo la solució.
• S’ha e ectrocutat mentre arreglava una avaria del corrent elèctric.
10 Escriu un sinònim de les paraules següents que contingui l·l:
• escola " • film "

• centellejar " • demacrat "
11 Llegeix atentament aquest text i després dicteu-vos-el per parelles:
En Marcel·lí tenia fama de ser un home terriblement intel·ligent, tot i que molt reservat. Un dia em va
convidar a casa seva. Vaig vacil·lar, però finalment em va saber greu no anar-hi i vaig acceptar. Vivia als
afores, en una casa humil darrere de la qual s’estenia una petita parcel·la on s’aixecava una edificació
annexa feta per ell mateix. Allà, amb la col·laboració d’un amic seu hi va anar col·locant tots els objec-
tes que recollia. I és que la seva gran fal·lera era el col·leccionisme. «Hem trigat anys a posar ordre a tot
això» –va dir, al·ludint a l’interior del cobert. Quan hi vam entrar, no vaig ser capaç de pronunciar ni una
síl·laba. Les parets eren cobertes de prestatgeries metàl·liques plenes a vessar de les andròmines més
diverses. I tot, absolutament tot, estava classificat. Amb la seva menuda cal·ligrafia havia escrit damunt
d’etiquetes adhesives el nom de l’objecte, la seva procedència i la seva antiguitat. Algunes coses les
havia adquirit en subhastes, d’altres les havia aconseguit de manera més aviat il·legal. El nombre de
fòtils deuria oscil·lar entre dos o tres mil. Vaig al·lucinar amb la seva col·lecció de material bèl·lic.
14
LES CONSONANTS M I N
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Ús de les grafies m i n
S’escriu m en els casos següents:

• Davant de b, p i m (semblar, campana, immens). Són excepcions d’aquesta regla les paraules tanmateix, enmig
i granment.
• Davant de f, com amfibi. En són excepcions les paraules que comencen amb els prefixos següents:
– con-: conferència...
– en-: enfadar...
– in-: infermera...
• Davant d’altres grafies com ara somriure, premsa, empremta...
• En les paraules que comencen pel prefix circum-: circumferència...
• En els prefixos en- i in-, davant de mots que comencen per m, b i p: emmirallar, immòbil...
S’escriu n davant de v, com ara canvi... Són excepcions d’aquesta regla les paraules tramvia i triumvirat.
1 Completa aquestes paraules amb m o n:
• sa faina • circu cisió • so riure • xa frà
• è fasi • ta mateix • e vejar • i vocar
• i finit • co fecció • trio far • e feinat
• e mig • i dultar • parani f • i flar
• co fiança • e fonsat • i fantil • ni fa
• si fonia • à fora • co fraria • e focar
2 Escriu l’antònim de les paraules següents utilitzant un prefix:
• mutable " • madur "

• possible " • batible "
• manejable " • palpable "
• material " • pagable "
• bevible " • mortal "
• memorable " • merescut "
• modest " • pacient "
• millorable " • parcial "
• perfet " • mòbil "
14
Nom: Curs: Data:
3 Completa amb m o n les paraules següents i col·loca-les a l’oració adequada:
co vivència co moció co federats
co mutar co plaure co boi
co sentiment co juncions
• L’accident li va provocar una cerebral.
• Es van casar sense el dels seus pares.
• Durant la guerra de Secessió, els soldats lluitaven per mantenir

l’esclavitud.
• Estan preparant un de camions per portar medecines a Síria.
• La amb els seus germans sempre ha estat difícil.
• Algunes poden introduir subordinades.
• No sabia què més fer per els seus desitjos.
• Li van la pena de presó per una multa de mig milió d’euros.
4 Forma verbs derivats de les paraules següents, fent servir el prefix en-. Fes-hi tots els canvis
ortogràfics que calgui:
• magatzem " • guix "

• sabó " • paquet "
• paper " • pitjor "

• cadena " • fosc "
• darrere " • taula "
• brut " • mut "
• llaç " • boig "
14
Nom: Curs: Data:
5 En cadascuna d’aquestes sèries només hi ha una paraula que s’escriu amb n; identifica-la i digues
per què s’escriu així.
1 2
co fitura, pa flet, si fonia, à fora e bolic, tra via, e viament, ra bla
3
e mig, impre ta, i mens, e midonar
1. La paraula s’escriu amb n perquè .
6 Completa les oracions següents amb mb o nv:
• Sempre tenia al cap i ents meravellosos.
• En Joan ha ca iat els cromos repetits amb la Paula.
• La seva a ició era jugar a futbol en un gran equip.
• Per la Festa Major muntaran un e elat a la plaça.
• El carbó i el petroli són co ustibles de tipus fòssil.
• Per què no has e olicat el regal de l’Anna?
• Es va ajeure a l’o ra d’una noguera.
• Avui la lluna és en la fase de quart mi ant.
• Ha co idat els seus amics a la festa d’aniversari.
• Encara que era molt vell, tenia una salut e ejable.
7 Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:

14
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Dupliquen la m les paraules gamma, Gemma, Emma i súmmum.

• Dupliquen la n les paraules Anna, annex, bienni, connectar, connexió, decenni, ennuvolar, innocent, innat, mil·lenni,
tarannà...
• S’escriuen amb la combinació de consonants -mn-: alumne, amnèsia, amnistia, columna, gimnàstica, solemne,
somni, somnàmbul...
• Hi ha paraules que contenen la combinació -mp- en les quals la p no es pronuncia: assumpte, atemptar, exempció,
símptoma, sumptuós, temptar, temps...
8 Completa les oracions següents amb una de les paraules proposades:
comptat comtat contat
• El Rosselló és un dels territoris que apareix amb el títol de .
• Han comprat un apartament i l’han pagat al .
• Ens han una història increïble.
9 Completa aquestes paraules amb m o mp:
• presu ció • inde nitzar • sole nitat
• exe t • assu te • li fàtic
• ate tat • si tomàtic • co tador
• ni fa • rede tor • te tador
• Element que s’ajunta a una cosa per complementar-la. "

• Període de tres anys. "
• Sèrie de colors graduats. "
• Formatge elaborat amb llet de vaca, originari de Suïssa. "
• Estat del cos que permet resistir el desenvolupament d’una malaltia. "
• Manera de ser, caràcter, temperament. "

• Acció de ficar-se dins d’un líquid. "
11 Omple els buits de les oracions següents amb m, n, mp o mm:
• La lesió al turmell li impedeix de fer gi àstica i n’ha demanat l’exe ció.
• És molt desco fiat, no explica mai res dels seus assu tes.
• Han sol·licitat una inde ització pel vessament de co bustible al riu Ter.
• En Pau és so à bul i quan so ia es passeja per tota la casa.
15
LES GRAFIES R I RR
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La erra presenta dues pronúncies (erra simple i erra múltiple) que els parlants distingim perfectament, com en
les paraules serem i serrem.
La grafia de la erra simple no ofereix dificultats, sempre s’escriu r: cara, veure...
La erra múltiple, en canvi, presenta dues grafies que s’escriuen seguint les normes que tens a continuació.
Escrivim r:
• A principi de mot: ratolí, remei, roca...
• Entre consonant i vocal: enraonar, folre, Manresa...
• Després d’alguns prefixos com a-, anti-, bi-, contra-, extra-, multi-, pre-, semi-, ultra-, etc.: arítmia, antiràbic,
multiracional, preromànic...
Escrivim rr entre vocals: arròs, càrrega...
1 Classifica les paraules següents en dues columnes, segons que continguin el so de erra simple
o de erra múltiple:
• ritme • cadira • seure • arribar
• soroll • refugi • pissarra • repàs
• carretó • conreu • tisores • aranya
• somriure • autoretrat • paret • enrajolar
erra simple erra múltiple

2 Completa les oracions següents amb r o rr:
• Enca a no t’ha passat l’en abiada?
• La emei s’ha comprat unes a acades de obins.
• Dina é amb les meves companyes de la pe uque ia.
• L’En ic co ia com un espe itat.
• Si no us en eti eu us cau à tota l’aigua al damunt.
• Se m’ha en ampat el braç esque e.
15
LES GRAFIES R I RR
Nom: Curs: Data:
3 Forma paraules unint els prefixos de la columna de l’esquerra amb els mots de la dreta. Després,
escriu una oració amb cada paraula. Si et cal, busca’n el significat.
anti • • radi "

contra • • reunió "
extra • • roig "
infra • • robatori "
mono • • renal "
supra • • revolucionari "
tele • • rector "
vice • • rail "
"

RECORDA
En algunes paraules, la erra final no es pronuncia.

Trobem erra muda en els casos següents:
• En els infinitius: acabar, saber, sortir... Cal evitar la confusió de les formes del passat simple i el passat perifràstic
d’indicatiu. El passat perifràstic es forma amb l’infinitiu i, per tant, acaba en -r, mentre que el passat simple acaba
en vocal accentuada: va acabar / acabà, va sortir / sortí...
• En les paraules que tenen derivats en que es pronuncia la erra: flor " florista.
• En les paraules acabades en els sufixos -ar, -er, -or, -dor: bestiar, fuster, pintor, mocador...
4 Escriu la paraula primitiva de la qual deriven les següents:
• claror " • poruc " • sinceritat "
• dineral " • acolorir " • millorar "
Què tenen en comú aquestes paraules primitives?
15
LES GRAFIES R I RR
Nom: Curs: Data:
5 Subratlla els mots en què no pronunciem la erra final i classifica’ls a la taula que tens sota:
• menjar • retolador • témer • presseguer
• espremedor • bestiar • vapor • professor
• arrossar • cendrer • cirerer • obscur
• amor • carnisser • partir • futur
• sabater • acer • llimoner • alzinar
infinitius arbres oficis noms col·lectius objectes

De quin tipus són les paraules en què pronunciem la erra final?
6 Escriu l’infinitiu d’aquestes formes verbals i classifica’ls segons la conjugació:
• tapaven " • pogués "

• posaríem " • faci "
• llegeixes " • nascut "
• guanyem " • obrint "
• sabran " • comparteix "
• caminàveu " • surtis "
primera conjugació segona conjugació tercera conjugació

15
LES GRAFIES R I RR
Nom: Curs: Data:
7 Completa aquestes paraules amb r o bé accentua la vocal final, segons el que calgui en cada cas:
• coto • calo • capita • madu • taule
• escalfo • huraca • tarongera • segu • consome
• brillanto • campana • ningu • cautxu • pape
• pitjo • dema • tabu • sale • vole
8 Conjuga el passat perifràstic i el passat simple del verb caminar:
Passat perifràstic Passat simple

9 Completa les oracions següents amb la forma verbal correcta, de les dues proposades:
• El noi alçà alçar el cap i va fer un xiulet.
• Jo intentava explicà explicar el que m’havia passat.
• Llavors s’adonà s’adonar que havia perdut les claus.
• La Maria em va demanà demanar que no digués res a ningú.
MILLORO L'ORTOGRAFIA
DICTATS
La vocal neutra
Enyor (73 paraules)

Enyorava les llargues tardes d’hivern, quan s’asseia davant de la llar de foc mentre esperava
l’arribada del pare tot menjant una llesca de pa amb xocolata. Des del seu racó, la Joana podia
veure el jardí emblanquinat per la neu i sentia esgarrifances només de pensar en la fredor dels
carrers. Mentrestant, la mare preparava el sopar a la cuina i els avis repassaven un vell àlbum de
fotografies ple de bons records.
Febre (74 paraules)

He passat molt mala nit, tinc febre i la mare m’ha dit que així no puc anar a classe. Quina meravella!
Avui tenia una prova horrible de socials on segur que la mestra m’hauria posat en vermell «NO
APTE» amb la seva cal·ligrafia tan pulcra. Estic tan feble que em sembla que només jauré tot el dia.
I pensar que la Irene em va deixar un nou programa per a l’ordinador... Quin panorama!
Les vocals O/U àtones
De petit no el renyaven mai... (79 paraules)

La seva mare li va donar un suport desmesurat. Perquè pugueu entendre-ho us en posaré uns
quants exemples. De petit no el renyaven mai; no va voler escoltar els avisos dels mestres sobre el
seu comportament (bufetades, baralles, indisciplina...); no va acceptar que era un turment per als
seus companys; no podia sofrir que s’avorrís... De gran, es va fer mundialment famós quan va
subornar el govern del seu país i va sortir il·luminat sota milers de focus.
Sorolls nocturns (89 paraules)

No he pogut aclucar l’ull en tota la nit. La veïna del tercer no ha parat de tossir. Així és que, vulguis
no vulguis, tota la família en dansa. La mare s’ha posat a fer mitja i se n’ha fet un tip, de collir
punts! La meva germana ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop
deu haver fet efecte i la pobra dona s’ha adormit. Llàstima que aleshores el pare ha agafat el son
abans que ningú i ha començat a roncar.
MILLORE L'ORTOGRAFIA LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 61
DICTATS
L’apòstrof i la contracció
La tempesta (101 paraules)

Havia estat l’hivern més cru que podia recordar. La tempesta es va endur els corrals de ca l’Ignasi
del Sot. L’aiguat va fer destrosses arreu. Des d’aquell dia, el campanar de l’església va marcar per
sempre més la una, l’hora en què va caure un llamp tan terrible com si l’hagués enviat l’esperit del
mateix diable. La humitat encara es podia veure a les parets dels edificis. La iaia Carmina i la
Isabel, una veïna que sempre la invitava a prendre cafè i l’ajudava a escriure la història del poble,
estaven convençudes que la humanitat sencera desapareixeria sota aquell nou diluvi.
Accident (108 paraules)

Va arribar a l’hospital amb el cor encongit. Es va dirigir al taulell d’informació. Sabia que havien
ingressat la Irene aquella mateixa tarda, però desconeixia la importància de les lesions. La
infermera el va tranquil·litzar: l’accident no havia estat greu. Mentre es dirigia a l’habitació, li van
venir al cap tot un munt de records: el dia que l’havia coneguda a la universitat, els seus afanys per
canviar la humanitat, les hores de voluntariat a l’ONG, les manifestacions de l’1 de maig i la lluita
sindical a la UGT... I la il·lusió que els feia aquell concert de l’Sting on ella es va enamorar del
Jaume.
Els diftongs
Joia arqueològica (85 paraules)

La informació li havia arribat a través de la Sònia. Immediatament va començar a sentir una ànsia
terrible de creuar el continent per anar a veure aquella estàtua. S’havia de posar a la feina: un avió
el portaria fins a Suècia i un cop allà, es desplaçaria a l’illa amb un iot llogat a qualsevol dels nois
que ja havia conegut en un altre viatge. Si trobava el que ell qualificava de joia arqueològica,
donaria per acabada una història que havia començat feia quaranta anys.
Tardor (77 paraules)

El vent de tardor fuetejava els arbres i s’enduia les fulles seques que trobava al seu pas. La boira
s’arrossegava per les muntanyes, espessa i pesant. Cap senyal no permetia d’augurar bon temps
per a aquells dies de festa. En Pere contemplava aquest paisatge des del tren que l’havia de portar
a un refugi solitari per gaudir d’unes hores de pau, davant de la llar de foc, veient caure la pluja o
els blancs borrallons de neu.
62 MILLORE L'ORTOGRAFIA LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
DICTATS
L’accentuació
Ànimes bessones (92 paraules)

L’Òscar i la Lídia són com ànimes bessones. L’un viu al cinquè pis i l’altra al sisè i tenen un curiós
sistema de comunicació. Amb un cabàs que puja i baixa gràcies a una corda, lligada a la barana
del balcó, es fan arribar tota mena de missatges: que si diumenge anirem al zoològic, que si fan
una sèrie guai a la televisió, que si he trobat un trèvol de quatre fulles, que si deixa’m els deures de
matemàtiques, que si tu deixa’m els d’anglès... Com si no poguessin trobar-se al replà!
Canvi de vida (102 paraules)

Un bon dia se li va posar al cap que se’n volia anar a viure a pagès. I dit i fet: es va comprar una
masia al Penedès. El préstec, a un interès força alt, no el va desanimar; no el féu desdir ni el seu
pròxim casament amb la pobra Mercè, que va començar a témer que s’hagués tornat boig, ni
deixar una feina còmoda de comptable en una fàbrica de colònies. Deia que, per a ell, tot allò seria
com tornar a néixer. De la seva vida anterior només se n’endugué l’oboè i la seva col·lecció de
compactes d’òpera.
La dièresi
Nervis (99 paraules)

Havia arribat el dia i el seu nerviosisme era eloqüent: se sentia xopa de suor, li tremolaven les
cames, sentia un nus a l’estómac i les mans no l’obeïen. Intuïa que, malgrat haver esperat tant
aquell moment, ara no en fruiria. Recordava que, quan la mestra li va dir que participaria en el
concert de Santa Cecília tocant la guitarra, es va posar més contenta que unes pasqües. Ara,
l’alegria i l’emoció havien deixat pas a una mena de paüra tan gran que hauria volgut desaparèixer.
Va mirar de reüll la seva companya i li va semblar molt serena...
L’heroïna del veïnat (95 paraules)

La Lluïsa era tinguda per una veritable heroïna de cap a cap del veïnat. Tots els seus actes obeïen
a unes causes determinades, encara que segurament el comú dels mortals ho atribuiria tot a la
casualitat. Posseïa una fluïdesa de paraula tan gran que havia conduït més d’un a contribuir a la
seva causa amb quantitats elevades, fins al punt de quedar completament arruïnats. La qüestió és
que, a sobre, tots li agraíem el seu lliurament en cos i ànima a tan noble causa i ningú no s’amoïnava
per la destinació final dels seus estalvis.
DICTATS
Les grafies b i v
Un cas estrambòtic (105 paraules)

Qui m’havia de dir a mi, un pobre advocat acabat de sortir de la universitat, que em veuria
embolicat en un dels casos més estrambòtics de la meva vida només per convidar a cafè una noia
bonica. Perquè probablement l’única cosa certa des del primer moment és que la bellesa de la
Diana t’arribava a captivar fins a fer-te perdre el cap. Era esvelta i elegant: vestia sempre amb roba
feta a mida i duia al braç una bossa de pell. Tenia els ulls blavosos i brillants i els llavis molsuts. Era
desimbolta, tenia una conversa interessant i el seu riure dringava com els cascavells...
Preparatius de casament (108 paraules)

No s’acabava de trobar bé. Tenia el cap emboirat i és que no li provava anar a dormir tard i encara
menys el combinat que es va beure en aquella taverna del barri vell. Malgrat que el cervell li
funcionava lentament, va pensar en tot el que havia de fer aquell matí. I s’havia d’espavilar perquè
havia d’acompanyar la Montse a emprovar-se el vestit de núvia. Li feia mandra; trobava
sobiranament avorrit tot el que suposava: enviar invitacions; embolicar bombons per al convit;
trobar una cosa nova, una cosa vella i una cosa blava per posar-se el dia de la boda; contactar amb
els músics per al ball...
Les grafies b/p, d/t i g/c
Dissabte, capvespre (99 paraules)

L’amo d’aquell club de mala mort era esquerp i tenia cara de buldog. Era un local fosc i llòbrec. A
mi, poruc de mena com sóc, em feia fàstic i em produïa una certa inquietud el sol fet de passar-hi
per davant. Un dissabte al capvespre mentre feia un tomb tot capficat vaig retrobar en Conrad. De
petits havíem jugat a pica paret, a ser bandits o a fer d’estrategs, a part d’altres jocs més clàssics.
Esvelt com sempre, duia un estrambòtic abric llarg de color groc. Jo el feia advocat o metge, però
va resultar que era escriptor.
Un dia de pluja (137 paraules)
M’ha fet ràbia llevar-me i veure que feia molt mal dia. Quan ha arribat el meu cosí, ja plovia. En
David i jo tenim vuit anys i ens entenem molt bé. Feia força fred i plovia tant que no hem pogut ni
sortir a fer un tomb. Primer hem jugat a les disfresses. En David s’ha vestit d’àrab amb un barnús
del pare i un mocador de coll de la mare lligat al cap. Jo m’he posat un corbatí per fer de mag. Hem
estat una bona estona rient, sobretot quan fent zig-zag amb la vareta màgica he tret un conill de
peluix del barret. Ens ho hem passat tan bé que ha arribat l’hora de dinar sense adonar-nos-en.
Des de la taula hem vist com queia un llamp i després s’ha sentit un tro molt fort.
DICTATS
La essa sonora
Escultura (94 paraules)

No oblidaré mai aquell dotze de desembre. Havia vist a la televisió que al museu d’història antiga
hi havia una exposició d’art bizantí i, després d’esmorzar, vaig fer-hi una visita. No em va
entusiasmar gaire, però en sortir em va cridar l’atenció una escultura que presidia la sala contigua.
Una escultura de bronze, que representava la tendresa, em va captivar. Em vaig adonar que
darrere d’aquella obra hi havia un gran estudi anatòmic. Em va encisar la perfecció del colze. Amb
línies sinuoses i llises, de gran senzillesa, l’autor havia sabut transmetre veritable poesia.
El pintor (103 paraules)

El jove pintor s’instal·la al passeig marítim. És un fresc matí de desembre; la brisa bufa suau. Fa
un bon temps poc usual per a l’època. La claror encara és difusa. Prepara tots els estris i observa
atentament el paisatge. El blau del mar s’estén fins a l’horitzó. A primer terme, una atzavara
solitària es retalla contra el cel que comença a agafar un to rosat. Omple la paleta de colors i les
primeres pinzellades trenquen la blancor de la tela. S’ha endinsat tan profundament en el paisatge
i en la seva obra, que no s’adona del grupet de curiosos que l’envolta.
La essa sorda
Felicitat (97 paraules)

Tornava cansada cap a casa amb el cistell ple a vessar. Hi duia tots els ingredients necessaris per
a fer un bona arrossada, a més d’un enciam, un lluç de palangre, un grapat de cireres primerenques
i mitja síndria. En passar per davant de la pastisseria, s’hi va aturar. Un pa de pessic, farcit de
melmelada de préssec i recobert d’una finíssima capa de xocolata, presidia l’aparador. Només un
instant va pensar que ja feia prou excessos i que estava massa grassa, però immediatament es va
dir que era a causa del seu estat de felicitat absoluta.
Primer dia (120 paraules)

Va haver de fer un gran esforç per sortir d’entre els llençols. Es va dutxar i es va posar uns
pantalons texans, una dessuadora i un calçat còmode. Va agafar la bossa de mà i va baixar els cinc
pisos amb ascensor. A la parada de l’autobús va encendre una cigarreta que va haver d’apagar de
seguida. Va deixar seure una noia embarassada, mentre en el cervell s’acumulaven els pensaments.
Com seria la nova feina? Li havien dit que la vacant era fruit d’una dimissió, que el seu antecessor
no havia pogut suportar les pressions del consell assessor. Però, d’altra banda, també es comentava
que el seu cap era un mala peça i que li havia negat tota possibilitat d’ascens.
DICTATS
Les grafies j/g i els dígrafs tj/tg
Partit (113 paraules)

Aquell vespre no tenia cap més objectiu que ajeure’s al sofà a mirar el partit de futbol. A la primera
jugada ja es va veure que el partit no seria fàcil. La pluja queia insistentment i en Jeroni, un dels
defenses contraris, va trepitjar en Gerard, el millor davanter de l’equip de casa, que va haver de
ser atès pel metge. Sort que el Lleig, el millor porter de la història, va aturar un xut just a sota del
travesser. El jutge de línia, però, va donar gol. El Lleig es va enutjar moltíssim i el va posar de volta
i mitja. L’àrbitre, que ho va sentir, li va treure la targeta vermella.
Fugida (107 paraules)

Va sortir del gimnàs tot capficat. Se’n va anar cap al passeig però hi havia massa gent i el seu
objectiu era trobar una mica de tranquil·litat. Tenia la sensació que si no aconseguia fugir es
tornaria boig. Va agafar un autobús que duia als afores de la ciutat. Durant el trajecte que s’enfilava
puig amunt es va anar calmant. En arribar davant del parc, on en aquella hora només regnava el
silenci, gran part del seu enuig ja s’havia esvaït. Les majestuoses estàtues estaven cobertes de neu.
De sobte, va sentir el desig de fer un llarg viatge cap a les platges càlides del sud.
Les grafies x/ix i els dígrafs tx/ig
La calaixera de l’àvia (116 paraules)

L’àvia tenia una mixeta blanca i li agradava amoixar-li el pèl que trobava suau com un peluix. En
anar a dormir, la dona l’acotxava i, des del llit, sentia el xivarri que feia el Josep que anava borratxo
pel carrer, la xerinola del ximple del Tomàs i les botzines dels cotxes que els increpaven tots dos.
Al matí, quan esbatanava la finestra, un raig de sol creuava pel mig de l’habitació. Un dia va obrir
la vella calaixera de freixe. Entre la roba blanca que havia estat de l’aixovar de la seva àvia va
trobar una petita caixa de cartró descolorit. La va destapar. Contenia un gruixut plec de sobres
lligats amb una cinta de ras.
Naixement (153 paraules)

Va néixer al mes de maig. El capvespre era roig com la sang que tenyia llençols i tovalloles. Havia
estat un part difícil. La pobra noia mossegava amb força una tovallola gruixuda i els xiscles se
sentien per tot el carrer. D’aquella panxa, que s’havia eixamplat de manera tan espectacular, en va
sortir un xiquet arrugat i lleig de color catxumbo. A la cuixa dreta hi tenia una marca vermella en
forma de maduixa que totes les velles del poble van coincidir a dir que era un desig o un capritx
insatisfet. El nen xumava amb força i quedava sempre satisfet. Treia alguna glopada i la mare patia
per si estava empatxat. El pitjor eren els còlics que, malgrat el xarop, no remetien i no els deixaven
dormir a la nit. Per això, el dia del bateig, la mare, encara feble, va patir un mareig i no va poder
baixar fins a l’església.
DICTATS
La lletra hac
Els orfes (102 paraules)

Aquesta és una història que va passar temps ha. L’Hèctor i l’Helena van quedar orfes de ben petits.
Allò va ser ben bé una hecatombe. Els va acollir una parenta llunyana fins que no van ser majors
d’edat. El noi es va fer càrrec de la casa familiar, on va viure fins que va morir. Ella, en canvi, va
marxar i ràpidament va exhaurir el que li havia correspost com a herència. Ara, ha tornat i és
l’única habitant de la torre des que va morir el seu germà, l’hereu. Tot ho recorda mentre arrenca
un bri d’herba asseguda davant de l’ermita.
Una nota en un cotxe (134 paraules)

Miri, agent, jo li ho explico. Avui, aquell vehicle estava estacionat davant de la porta del meu
pàrquing. Ahir, també. De fet, cada dia de l’últim mes hi ha estat. I ja n’estic fart. En primer lloc,
perquè aquí està prohibit aparcar i en segon lloc, perquè és hivern i fa fred, i si no puc treure el
cotxe, he d’anar a treballar a peu. Així que la setmana passada li vaig deixar una nota a
l’eixugaparabrises explicant al propietari el que em passava. Ni cas. L’endemà igual. Vaig pensar
que el paperet havia volat. De manera que aquest matí m’he decidit a enganxar-li un adhesiu amb
la mateixa explicació. Però jo n’he posat un de sol. Quina culpa en tinc si tota la canalla del barri
ha pres model i s’hi ha animat?
La ela geminada
El fill de la Camil·la (111 paraules)

La Camil·la, veïna del tercer primera, és l’alegria de l’escala. Les cançons que taral·leja s’escampen
pel cel obert com música celestial. El seu fill és tota una altra cosa. Ella sempre havia desitjat que
el seu fill fos un il·lustre violoncel·lista o bé un reconegut novel·lista. Però no. En un acte extrem de
rebel·lia, el noi es va presentar un dia a casa amb una col·lega d’un col·lectiu ecologista amb qui
col·laborava i va dir que se n’anava a estudiar una libèl·lula en perill d’extinció a l’illa de Madeira,
tan tranquil·lament, com qui pregunta què hi ha avui per sopar.
Vacances a Bèlgica (113 paraules)

Aquestes vacances a Bèlgica em fan molta il·lusió. Fa un any les vam haver de cancel·lar. El meu
pare va tenir una greu afecció a la medul·la que l’obligà a estar-se a l’hospital durant mesos. No
fou fàcil, el seu humor era pitjor cada dia i això que disposava d’una atenció excel·lent. Però ara
tot ha passat i demà a aquesta hora en Lluís i jo arribarem a l’aeroport de Brussel·les. En Lluís i jo
ho hem preparat tot al mil·límetre. Després d’instal·lar-nos, ens retrobarem amb en Marcel·lí, un
antic col·lega de l’institut que ara té un càrrec de responsabilitat a la Unió Europea.
DICTATS
Les grafies r/rr
Enrenou a la classe de naturals (129 paraules)

Quin enrenou! Que la Maria Manresa és una histèrica ja ho sabem, però el xou que va muntar ahir
durant la classe de naturals és irrepetible. El Roc, que sempre s’avorreix, va veure una aranya
penjant de la teranyina i no va poder resistir la temptació d’agafar-la amb molta cura i posar-la
damunt del retolador de la Maria. Ella, que mirava la pissarra atentament, no es va adonar de res
fins que va tenir l’aranya al braç. Quin crit! Com va saltar de la cadira! La Rosa per terra, les altres
noies afegint-se a la cridòria, els nois escarnint-les... El que no va comptar el Roc és que el Ramon,
professor ultraradical amb els brètols, li diria amb dolçor que estava exempt d’excursions per a la
resta de curs.
El mal humor de l’Albert (110 paraules)

L’Albert està de mal humor. Ha hagut de recollir la Marta, la seva germana petita, a l’escola, dur-la
a classe de guitarra i esperar-la tota una hora. Li rebenta haver-se de fer càrrec d’aquella marreca
insolent de sis anys que corre i s’escapa quan van pel carrer. Però sap que no s’ha de queixar
perquè avui la mare ha hagut de portar l’àvia a rehabilitació. Tot i això continua de mal humor. Un
altre motiu és la Clara, la noia més popular de la classe. L’Albert n’està enamoradíssim, però se
sent absolutament invisible. La Clara ni se’l mira. Ha arribat a dubtar seriosament que s’hagi
adonat de la seva existència.
Les consonants m, n i el dígraf ny
Cap d’any a l’envelat (120 paraules)

Ens vam conèixer a l’envelat. He de confessar que el meu instint innat de classificació de les
persones em va fallar. Quan l’Imma, una companya de la penya filatèlica, ens va presentar, vaig
pensar que era una pàmfila, i és que el seu aspecte innocent de bona minyona, amb uns ulls clars
que gairebé no pestanyejaven, em va enganyar. Em va dir que es deia Gemma, que estudiava
infermeria amb l’Imma i que l’havia convidat a una festa de cap d’any amb molta canya al xalet
d’un amic. Es veu que quan hi van arribar, l’amfitrió anava embalat de tant empinar l’ampolla. Per
no trobar-se involucrades en un embolic, van tocar el dos i van anar a parar a l’envelat.
Quin matí! (114 paraules)

Quin matí, renoi, quin matí! A primera hora ja me les he tingudes amb l’Anna. Ja sé que tots hem
tingut la seva edat, però recordar-se a les vuit del matí que avui havia de presentar el treball sobre
els amfibis... Mentrestant, el Roger ha trencat el pot de la confitura, ha empastifat el terra de la
cuina i s’ha embrutat els pantalons. I, a sobre, ha calgut tornar-li a embetumar les sabates. No és
estrany que tinguin la fama de ser els alumnes més impuntuals de l’escola. Un cop els he
acompanyats, he anat al gimnàs. He sortit amb el temps just per arribar al bar on havia quedat
amb la meva cunyada.
SOLUCIONARI
FITXA 1 • naixement: El dia del meu naixement va caure en diumenge.

• factor: El sedentarisme és un factor important en l’obesitat.
1 • fruita (femení) • imatge (femení) • renaixement: Els artistes del Renaixement acostumen
• insecticida (masculí) • comte (masculí) a ser polifacètics.
• fantasma (masculí) • frase (femení) • distracció: La més petita distracció al volant pot provocar
un accident.
• taxista (masculí) • capsa (femení)
• patriarca (masculí) • piràmide (femení) 10 • astrònom " astre • ventilador " vent
• teatre (masculí) • tigre (masculí) • carter " carta • vellesa " vell
• equilibrista (masculí i femení) • temperatura (femení) • endrapar " drap • sembrat " sembra
• fusta (femení) • programa (masculí) • ballador " ball • peixera " peix
• assedegat " set • llampegar " llamp
2 • full lila • carretera ampla
• jaqueta negra • dependenta jove 11 Resposta model.
• tovallola aspra • perfum agradable panet, terrícola, sabater, ferrer, peüc, escalar
• butaca confortable • comarca agrícola 12 sanefa, assassí, rancor, ambaixador
3 senyora amable, ciutat pobra, noi belga, cadira còmoda,
venedora xerraire, poble nòmada, carta incomprensible,
FITXA 2
llet agra
4 • ell corre • vosaltres parlàveu • ella portava
1 camino, sopo, venço, llegeixo, espero, serveixo, perdo, corro,
• nosaltres fèiem • jo volia • ell obre temo, sento.
• ells regulen • ella calculava • vine
2 gossos, pisos, globus, boscos, guixos, dolços, cactus, llaços,
• jo menjava • ella acabaria • vosaltres rentaríeu textos, lluços, mesos, testos
• elles repetirien • nosaltres omplíem • tu escoltes
3 correu, cacau, liceu, europeu
5
Imperfet En les paraules en què el so de u forma part d’un diftong,
Present Condicional
d’indicatiu s’escriu amb u.
Jo canto cantava cantaria 4 • sorteig: sort • esportiu: esport

• refugiar: refugi • assolellat: sol
Tu cantes cantaves cantaries
• fullejar: full • acostumar: costum
Ell/Ella canta cantava cantaria
• forçut: força • ullada: ull
Nosaltres cantem cantàvem cantaríem • suquet: suc • col·leccionista: col·lecció
Vosaltres canteu cantàveu cantaríeu • porter: porta • nacional: nació
• raonar: raó • forner: forn
Ells/Elles canten cantaven cantarien
• calorós: calor • foraster: fora
6 escolta, vine, torna, obre, ensenya, soluciona, corre, omple, • tossuderia: tossut • dotzena: dotze
somia, mira. 5 Resposta model.
7 Imperfet sopeta, senyoria, duresa, cordill, pontarró, tuberia, sucar,
Present Condicional
d’indicatiu enfonsar, foguera, enllumenat, escombraria, modista,
contrari, futbolista
Néixer ell neix ell naixia ell naixerà
6 Imperfet Present de
Jeure ell jeu ell jeia ell jaurà Present Futur
d’indicatiu subjuntiu
Retraure ell retreu ell retreia ell retraurà
cantar canto cantava cantaré canti
Refer ell refà ell refeia ell refarà
recollir recullo recollia recolliré reculli
8 • Demà naixerà un nou diari esportiu. poder puc podia podré pugui
• Els avis faran una festa per celebrar les noces d’or.
sortir surto sortia sortiré surti
• El meu veí traurà a passejar el gos pel parc.
• Acaba la feina i jauràs tot el que vulguis. tossir tusso tossia tossiré tussi
• Els companys li retrauran el seu comportament. escopir escupo escopia escopiré escupi
9 Resposta model. voler vull volia voldré vulgui
• atracció: Des de sempre ha sentit una forta atracció
cosir cuso cosia cosiré cusi
per la cultura anglesa.
SOLUCIONARI
7 • jo cullo, nosaltres collim, vosaltres collíeu. • La idea d’anar a visitar la universitat va ser de l’Anna.
• tu cosies, elles cosiran, nosaltres cosíem. • La consergeria de l’institut tancarà a l’hora de l’esmorzar.
• sortint, tossint, escopint. • Al final de la investigació la policia va detenir el iugoslau.
• vosaltres pugueu, nosaltres vulguem. • L’Steve Jobs va ser un empresari molt important en el
sector informàtic.
8 La Laia em va dir que sortiria quan acabés els deures.
No crec que puguem anar al cinema perquè la pel·lícula
5 • envàs de iogurt • hereu de Hussein II
ja haurà començat. Potser voldrà acompanyar-me • flam d’ou • llibre d’història
a la merceria perquè, aquesta nit, la mare em cosirà • paraula d’honor • exercici de ioga
els pantalons i necessita fil vermell. • visitant de Huelva • temps d’hivern
9 sufocar, turmell, brúixola, capítol, joventut • natural d’Òdena • saló d’actes
10 Resposta model. • conductor d’autobús • riure de hiena
boca " boqueta " bucal 6 Resposta model.
doble " doblar " duplicar • 2 ampolles d’oli
dolç " dolcet " dulcificar • 1 garrafa d’aigua
home " homenàs " humanitat • 2 llaunes d’espàrrecs
moc " mocador " mucositat • 1 paquet d’arròs
volcà " volcànic " vulcanisme • 1 pot d’olives
11 • És un aliment molt nutritiu. • 1 bossa d’ametlles
• El titular del diari d’ahir va ser molt polèmic. 7 • S’ha fet ensenyar tots els jerseis i després no n’ha
• Per fer aquests càlculs s’ha de tenir en compte la comprat cap.
curvatura de la Terra. • La Núria està dolguda perquè no la inviten a la festa
• És un fenomen d’abast mundial. del Marc.
• Diuen que aquest tractament rejoveneix la pell. • M’agrada passejar per la sorra i veure com el mar
se l’emporta.
12 • Després del viatge, l’avi sembla rejovenit, té un aspecte
• L’acompanya amb cotxe cada dia fins a l’institut.
més juvenil.
• Si véns a casa t’ensenyaré la meva col·lecció d’adhesius.
• El dentista diu que em farà una higiene bucal.
• A l’estiu vaig sempre amb bicicleta, però a l’hivern
• M’han regalat una polsera que mesura les pulsacions.
no l’uso mai.
• Els vulcanòlegs estudien els volcans i els fenòmens
8 • T’ha dit que estiguis atent.
volcànics.
• S’han barallat per una ximpleria.
• Tots els professors són titulats universitaris.
• La Joana s’ha medicat per a la hipertensió.
• De tots els fulletons només n’he guardat tres.
FITXA 3 9 • Sempre seuen al fons de la classe.
• Només és famós pel seu pare; ell no ha fet res de profit.
1 • l’oca • la intel·ligència • l’hivern
• Venim de cals avis.
• l’Índia • la infermera • l’única
• El van buscar pels voltants, però no el van trobar enlloc.
• la humitat • l’opció • la unió
• Li agrada observar el vol dels ocells.
• l’elefant • l’Òscar • l’Ignasi
• Vaig donar les notes als pares.
• la Immaculada • l’hípica • la hipòtesi
• Haurem d’anar a cal metge si continues trobant-te
2 • l’hipopòtam • la indústria malament.
• l’invent • l’ungla • Li agrada passejar pels carrers de la ciutat a la nit.
• l’insecte • la universitat • No recordava el principi del conte.
• la història • l’ull 10 • per l’interès • per l’ànim
• l’uniforme • l’informador • als organitzadors • als parents
3 el ioga, la historiadora, l’ocasió, l’urna, l’historiador, • pel poble • cals oncles
la informació, l’hosteopatia, l’inventor • de l’autor • cal metge
4 • La iaia vol anar a la impremta per comprar tinta per • pels inicis • pels pèls
a la impressora. • de l’amic • al pis
• A classe aprenem l’ús d’algunes grafies com la hac • al primer • de l’amo
i la essa, per exemple. • del cap • a l’ull
• Faré vacances entre l’11 i el 30 del mes que ve. • al nas • ca l’avi
SOLUCIONARI
FITXA 4 10 Grup «Tenim diftong»: Jaume, Laura, Eloi, Pasqual,

Paula, Laia.
1 • mig-di-a • Ma-ri-a Grup «Tenim hiat»: Eduard, Lídia, Xavier, Núria, Joan,
• bi-lin-güis-me • am-bu-làn-ci-a Eulàlia.
• bús-ti-a • il-lu-si-ó En el primer grup tots els noms tenen un diftong. El cas
especial és Laia perquè a diferència dels altres conté
• ciu-tat • en-ci-am
un diftong creixent.
• guar-da-bosc • teu-la
En el segon grup tots els noms contenen un hiat. El cas
• frui-ta • pa-lau
especial és Eulàlia perquè té, a més, un diftong.
2 Diftong: bilingüisme, ciutat, guardabosc, teula, fruita, palau 11 queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.
Hiat: migdia, Maria, ambulància, bústia, il·lusió, enciam
Són diftongs creixents.
3 Resposta model. La segona persona del plural conté un triftong.
aire, boina, caure, viure, eina, avui, creure, pou 12 Paraguai, estudieu, aguait, crèieu, adeqüeu, Uruguai.
4 • guàrdia • peu • heroi • reina
• quocient • beure • flauta • aqüífer
FITXA 5
• piragües • qualitat • guant • sou
• truita • esclau • flaire • aquós
1 anglès, cantar, violí, indret, ocells, petons, volcà, horitzó,
Diftong creixent: guàrdia, quocient, aqüífer, piragües, calorós, Pequín, cinquè, cadascun, consol, veí, coixí, Ramon.
qualitat, guant, aquós
2 insípid, carpeta, arbre, ràpid, bellesa, plàtan, petroli, misogin,
Diftong decreixent: peu, heroi, reina, beure, flauta, sou,
fenomen, tempesta, liquen, roba, exàmens, plàstic, núvol,
truita, esclau, flaire
cérvol.
5 iogurt, maionesa, joiós, iode, novaiorquès, ioga.
3 potència, constància, prudència, adherència, consistència,
6 caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen. abundància.
7 • pomada " ungüent • efecte " conseqüència Són noms esdrúixols.
• peixera " aquari • pregunta " qüestió 4 Estudiés, estudiessis, estudiés, estudiéssim, estudiéssiu,
• mirada " esguard • contribució " quota estudiessin.
• sovintejar " freqüentar • pica " aigüera • L’accent és tancat.
• proper " següent • malfactor " delinqüent • Sí, la segona del singular i la tercera del plural no porten
accent. Perquè són planes i acaben en is o in.
8 Pingüí, hiena, tauró, papagai, euga, guineu.
5 retransmès, ofès, inclòs, difós, admès, après, entès,
D I B P I N G U I F compromès.
6 cafè, València, témer, interès, préssec, dèria, estrènyer,
E C O A L A J E O L
esfèric, encès, esprémer, vinguéssiu, pèsol, renéixer, pretén,
G U V P A O A X T O cèntim, vintè, cèlebre, també, pretèrit, trèvol, hermètic,
retrocés, feréstec, sèsam, tèxtil.
H Q E A N B M T A C
7 glòria, recórrer, seriós, calorós, còpia, espòs, dòmino,
I S C G U I N E U N tauró, sòlid, estómac, arròs, això, fórmula, dipòsit, amistós,
pólvora, termòmetre, fóssiu, memòria, petó, racó, sermó,
E U G A R A T S R G gòtic, harmònica, micròfon.
N I F I A L L E O T 8 • Déu " ésser omnipotent
• mes " part de l’any
A S V E U M A S D E
• mon " el meu
Q R F N A B O A R C • mà " part del cos
• deu " xifra
9 Feia anys que no trepitjava aquella casa, però no havia • més " major quantitat
canviat gaire. El vell paraigüer a l’entrada, el quadre de
• món " Terra
la noia misteriosa damunt de la xemeneia i un paisatge
que la seva germana havia pintat amb aquarel·les quan • ma " la meva
encara vivia amb ells. 9 • Han deixat el pis ben net.
Diftong creixent: feia, paraigüer, quadre, noia, xemeneia, • La núvia va pronunciar un sí pràcticament imperceptible.
aquarel·les • Al parc zoològic vam poder admirar un nou exemplar
Diftong decreixent: gaire, paraigüer, paisatge d’ós polar.
SOLUCIONARI
• Si véns d’hora podrem acabar els deures. 9

cantar canti cantis cantin
• Digues a la Marta que em truqui.
continuar continuï continuïs continuïn
• Aquest gat tot el dia fa mèu.
10 • Amb un tros de pa sóc molt feliç. triar triï triïs triïn
• M’agrada l’olor que fa el cafè mòlt. estalviar estalviï estalviïs estalviïn

• Em ve molt de gust un te calent. rumiar rumiï rumiïs rumiï
• Són les onze i encara dorm: deu tenir son endarrerida.
10 antiinfecciós, coincidir, reincidir, contraindicació, reunificació,
• Pel que t’ha costat, em sembla que t’han pres el pèl.
antiimperialista, reimpressió, antiinflamatori
• Fóra millor que no anéssiu descalços fora de casa.
11 tramoista, assembleista, arcaisme, politeista, egoista,
• Ja sé qui és aquesta dona, aquella que sempre dóna
europeisme
empentes a l’autobús.
12 L’avi, que s’havia format en un convent de jesuïtes però
• D’un cop sec li va trencar la mà.
que de gran va declarar el seu ateisme radical, era un home
cultíssim i un gran apassionat de la lingüística. Coincidia amb
el meu pare en qüestions ideològiques com ara un marcat
FITXA 6 sentiment antiimperialista que contrastava amb la política
dominant del moment. Alguns deien que era un home geniüt,
1 eugues, paraigües, penques, pasqües, piragües, llengües, fins i tot una mica egoista. Però en el fons aquell caràcter
mànigues, barques una mica retret, obeïa a una experiència de joventut, que
2 llengües, pingüí, aqüífer, foques, iguanes, freqüència, ell titllava d’esfereïdora i que mai no va voler confiar a cap
quocient, aigualit, següent, qüestió, piragüista, guant, membre de la família.
lingüista, quantitat, sinagogues, guixar
3 • Els romans van construir molts aqüeductes per transportar FITXA 7
grans quantitats d’aigua.
• He deixat els plats bruts en remull dins de l’aigüera. 1 Resposta model. nova, meva, rebre, blavor, clavar, cabota,
• La policia va detenir el delinqüent a casa seva. saber, oval.
• Després de dues operacions i mesos de rehabilitació 2 bomba, caminava, tomba, convit, enviar, intercanvi, embrutar,
li han quedat seqüeles en la parla. també, tombarella, invent, devia, emboirat, escalivar, invisible,
embolicar, conviure.
• Per tractar la dermatosi, li van receptar un ungüent a base
de calèndula. 3 Present Imperfet
4 veïna, Raül, ensaïmada, Lluís, agraíeu, heroïna, oïda, veí treballar treballa treballava
5 • posseïa, posseíem arribar arriba arribava
• conduïa, conduíem
acabar acaba acabava
• obeïa, obeíem
• agraïa, agraíem. trobar troba trobava
6 provar prova provava

1 T R A Ï D O R
2 G E N I Ü T nevar neva nevava
3 P E Ü C 4 havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien.

4 C R E Ï B L E 5 • arxiver " arxiu
5 R U Ï N E S • suavitat " suau
6 C L O Ï S S A • rebut " rebre
• vividor " viure
7 D I Ü R N
• plovisquejar " ploure
7 agraït, conduït, succeït, reduït, proveït, fruït, construït, seduït, • esclavatge " esclau
obeït, produït 6 • Qui el desembre acabarà, any nou veurà.
8 Resposta model. • Al darrere del taulell, val més jove que vell.
• maleïa, maleiré • Setembre boirós, graner polsós.
• suïn, suaries • El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.
• influïes, influint 7 Tambor, embut, gavardina, globus, davantal, núvol, barca,
• traïa, trair bombeta.
SOLUCIONARI
8 3 gust, nebot, set, florit, salut, aptitud, àcid, vuit, record, brot,
C M A O L I B A D E V N
verd, quietud
I E G R A H A C O I F P
4 La paraula institut s’escriu amb t final perquè aquesta
R L O V E L L A I C T A lletra va darrere d’una vocal tònica i no és una paraula
femenina.
T U B E S Z E B R A E R
5 músic, groc, càstig, amarg, bosc, nàufrag, feixuc, amic, pessic,
V E S P A C N I E B S I
fosc, sotrac, antic
O N R C A V A L L R J L
6 profund, llampec, xarrup, llarg, càlid, fang, càrrec, amarg,
L E I V L I C E V A C A incert, fosc
T S Z A M L P A Q V I T 7 quietud, pulcritud, solitud, magnitud, esclavitud, bondat,
virtut, altitud
O A C O L I B R I U P I
8 buit, mut, àrid, líquid, fred, covard, humit, tímid, absurd, sord,
R B D F E H G I P S E F
rígid, profund
B: cabra, balena, zebra, colibrí, òliba 9 talp, nàufrag, fàstic, feréstec, ciclop
V: vaca, cavall, vespa, voltor, ovella 10 • Tenir la paella pel mànec.
9 govern, avorrir-se, taverna/bodega, sivella, berruga • Enviar algú a fregir espàrrecs.
10 • Ahir va ingressar a la UCI a causa d’un vessament • Fer el préssec.
cerebral. • Caminar com un ànec.
• En situacions d’estrès, li surt un herpes labial. 11 aprenc, tinc, escric, estenc, vinc, ofenc, bec, caic, comprenc,
• Va tirar una pedra que va caure damunt la calba d’un prenc, ric, molc
senyor que passava.
12 • Els subscriptors del diari han rebut un obsequi per la seva
• Han hagut de canviar la biga perquè estava tota corcada. fidelitat.
• A més de savi, és molt treballador. • M’han receptat unes pastilles per a la tos.
• Li agraden els préssecs en almívar. • El van ingressar dissabte perquè tenia l’abdomen molt
11 Resposta model. inflat.
• El president de la comunitat ha penjat un avís a l’ascensor. • El cabdill dels rebels ha alliberat els ostatges captius.
• Es considera una excursió de risc perquè hi ha un abís 13 • És un advocat molt admirat pels seus companys.
molt profund.
• Han adquirit dotze ordinadors nous per a l’oficina.
• No vol veure la realitat: té una bena als ulls.
• Els meteoròlegs han advertit que creix la contaminació
• Té una obstrucció a la vena cava. de l’atmosfera.
• És un teixit de llana bast i fort. • És molt meticulosa i no deixa res a l’atzar.
• Volen fer la nau en un terreny vast situat al nord-est
14 • Finalment ha acceptat el suggeriment.
del nucli urbà.
• La Magdalena lluïa un collaret de maragdes.
• Si fas una compra superior a 100 euros, et regalen
un tractament de bellesa. • Aquest fragment de l’obra relata un trist succés.
• Tothom desitja arribar a la vellesa amb el màxim • Les aranyes i els escorpins pertanyen a la família
de qualitat de vida. dels aràcnids.
• Els metges recomanen beure dos litres d’aigua diaris.
• No vaig poder veure l’Anna perquè quan jo vaig arribar
FITXA 9
ella ja havia marxat.
• Et ve de gust prendre un bol de llet i cereals per esmorzar? 1 bronze, desembre, tresor, catorze, benzina, senzill, resum,
• Des del mirador he vist com l’àguila alçava el vol. esmorzar, horitzó, cosí, pagesa, famosa
S: desembre, tresor, resum, cosí, pagesa, famosa
FITXA 8
Z: bronze, catorze, benzina, senzill, esmorzar, horitzó
2 onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
1 cap, serp, llamp, pop, camp, verb, tomb, esquerp, xarop, 3 pobresa, puresa, feblesa, saviesa, noblesa, acidesa, lletgesa,
àrab, sap, rep riquesa
2 Resposta model. 4 cendra, passadís, celestial, cançó, assecar, ciutat, cansalada,
• S’entreté molt intentant fer el cub de Rubik. llaçada, safareig, cursa, vestit, oceà, àcid, dissabte, abraçada,
• Antigament es trepitjava el raïm damunt del cup. premsa, tossut, lliçó, pressió, balança.
SOLUCIONARI
S: cansalada, safareig, cursa, vestit, premsa FITXA 10

SS: passadís, assecar, tossut, pressió, dissabte
C: cendra, celestial, ciutat, oceà, àcid 1 jardiner, julivert, ginesta, gener, ajupit, bajoca, penjar, llegir,
rajolí, gentada, joguina, estratègia, ajudar, enveja, genoll,
Ç: cançó, llaçada, abraçada, lliçó, balança
marge
5 • uns bons lluços 2 • unes tiges llargues
• unes grans places • unes esponges flonges
• unes estances confortables • unes barreges fastigoses
• uns antifaços divertits • unes truges joves
• unes parelles felices 3 rebutjar, coratjós, metge, fetge, corretja, jutge, avantatge,
• uns llaços blaus jutjat, viatge, missatge, salvatgia, xantatge
• unes adreces equivocades 4 • Els genets mengen unes taronges cada dia per esmorzar.
• uns gossos veloços • Les granges dels meus oncles s’han incendiat.
6 pallasso, cistell, quinze, zoològic, música, tassa, ocell, pinzell, • Sembla que s’hagin tornat boges.
venjança, masia, circ, ceràmica, transitar, ase, presó, tapís, • He comprat unes esponges naturals.
colze, senyor, zona, tisores, llaç, passeig, adreça, bossa • Aquesta primavera les pluges han estat molt abundants.
Essa sonora: quinze, zoològic, música, pinzell, masia, • Quan van marxar les últimes monges, es va tancar
transitar, ase, presó, colze, zona, tisores el convent.
Essa sorda: pallasso, cistell, tassa, ocell, venjança, circ, • Se m’han trencat les corretges dels rellotges.
ceràmica, tapís, senyor, llaç, passeig, adreça, bossa 5 • Si menges tant, t’engreixaràs.
7 pisos, grisos, trossos, pesos, casos, vasos, japonesos, • Quan arribeu, pengeu les jaquetes.
interessos, passos, anglesos, dosos, nassos • Quan vaig a la verema, trepitjo el raïm.
8 abadessa, baronessa, princesa, metgessa, jutgessa, • La mare es va cremar quan fregia les patates.
marquesa, duquessa, poetessa • La font gairebé no raja.
• Cada dia passejo pel parc amb el meu gos.
9 Resposta model.
• Quan anem a París ens allotjarem en un hotel a prop
esperança, coneixença, temença, dansa, venjança, sofrença
del Louvre.
La paraula dansa s’escriu amb s i no amb ç perquè no
• Tranquils, no cal que pugeu les escales de quatre en quatre.
està formada amb un sufix com les altres.
6 Completa la taula següent amb les formes adequades
10 • Aquesta sopa és boníssima. del verb jeure.
• El TGV va rapidíssim.
jo nosaltres ell/ella vosaltres
• Aquesta obra és interessantíssima.
• Els jugadors de bàsquet són altíssims. Present jec jaiem jeu jaieu
11 Per arribar a ser periodista, com en qualsevol altra professió, Imperfet jeia jèiem jeia jèieu
cal vocació i estudiar força anys. No és senzill fer una Futur jauré jaurem jaurà jaureu
entrevista o explicar les notícies de manera clara. La missió
del periodista és de molta responsabilitat: s’ha d’esforçar 7 Jesús, Jeroni, Jaume, Josep, Joan, Jofre, Jordi, Judit, Júlia
perquè tothom s’assabenti del que passa al món. i Jezabel
12
L C A M I S A R T H U J S E M A J O R G B J U T P
I E M A V F E C I Z A S Q A
E R G J N O J E S U S
T R A N S A T L A N T I C L
G I J O A N T R A C J
A V T E G N O C S B E C O N
N E N G S A B A T A S P N I B O T R N E J O F R E
C S R A T L E L A R R O S U A J E D R N A N O J Z
S A T C R I S I T E M P E A J U D I T D U I J I A
B O T J S S T I R G N E L I
O L C V E A M E C V B
E R C U P I C G E S C O L A
L I C J O S E P D A E
P A N S A S R A T A I M T S
E A F I L E R T A P L
Essa sorda: sabata, consell, pansa, escola, arròs.
Essa sonora: camisa, cervesa, transatlàntic, anàlisi, crisi. • Són excepcions: Jesús, Jeroni, Jezabel.
SOLUCIONARI
8 • La girafa del zoològic menjava fulles d’acàcia. 3 Sembla una cacatua, xerra tot el dia.
• He perdut el jersei que em va regalar en Genís. Ha omplert la gerra d’aigua.
• Els antics egipcis escrivien amb jeroglífics.
L’avi s’ha posat el gec del revés.
• Li van injectar una substància anestèsica per alleugerir-li
el dolor. Encara no ha ingressat el xec al banc.
• Els japonesos van presentar un projecte innovador.
M’he esquitxat el jersei amb lleixiu i s’ha descolorit.
• Aquesta catedral és un edifici majestuós.
Llegiu atentament el primer capítol de la novel·la.
9 • unes mitges grogues
4 Resposta model.
• unes politges grosses
• lleig " lletgesa • esquitx " esquitxar
• unes platges llargues
• boig " bogeria • desig " desitjar
• unes llotges antigues
• faig " fageda • estiueig " estiuejar
10 petjada, adjectiu, plomatge, garatge, equipatge
• capritx " capritxós • raig " rajar
11 jersei, rellotge, projector, objectiu, jaqueta, corretja, joier. • sorteig " sortejar • mareig " marejar
12 menjar, menjo, mengi, mengés • cartutx " cartutxera • rebuig " rebutjar
fugir, fujo, fugi, fugís • goteig " gotejar • guspireig " guspirejar
trepitjar, trepitjo, trepitgi, trepitgés • mig " mitjà • bloqueig " bloquejar
assajar, assajo, assagi, assagés • blanqueig " blanquejar • parpelleig " parpellejar
pitjar, pitjo, pitgi, pitgés • remoreig " remorejar • espurneig " espurnejar
13 gros, grossa, grossos, grosses • bolig " bolitjos • trepig " trepitjar
boig, boja, bojos, boges • assaig " assajar • enuig " enutjar
roig, roja, rojos, roges 5 • El mes de maig sol ser plujós.
lleig, lletja, lletjos, lletges • Ha agafat un empatx de tants sandvitxos com
mig, mitja, mitjos, mitges s’ha menjat.
14 Vaig viatjar poc carregat. El meu equipatge consistia en un • Van anar al bateig del seu nebot.
parell de pantalons, uns quants jerseis i roba d’esport. Era la • Quin goig que fas amb aquest barret!
primera vegada que sortia a l’estranger. Volia veure nous • El secretari ha perdut les claus del despatx.
paisatges, conèixer gent i, sobretot, fugir de la monotonia. Si
• No comprenia el rebuig dels seus companys.
el meu projecte tirava endavant, els millors metges del món
desitjarien que treballés amb ells. • Ja han florit els til·lers del passeig.
• No m’agraden les sardines en escabetx.
• El degoteig de l’aixeta m’ha fet un esquitx.
FITXA 11 • El llebeig és el vent del sud-oest.
• El pampallugueig de la bombeta em fa venir mareig.
1 xarop, xauxa, bruixa, reixat, xocolata, gronxador, enguixar,
caixer, afluixar, xuclar, panxut, guerxo, aixecar, clenxa, deixar, 6 Sonen com èxit: exercici, execució, existir, examen,
això, calaix, xerraire, peixater, arxivador exèrcit, exili
2 Maduixa, xemeneia, enganxar, xalet, rauxa, fluix, beix, xifra, Sonen com taxi: sintaxi, asfixiar, fixar, Mèxic
vaixell, créixer. Sonen com xinès: xèrif, xiulet, xutar, conxorxa, xàfec,
enganxar
A B E I X O T M T R E I 7 Resposta model.
R A C V E N G A N X A R • S’ha tenyit de ros i s’ha fet una metxa blava.
• El metge li ha recomanat repòs.
C L I S M A R D I A N A
• L’aixeta està embussada i no raja bé.
R O B I E F R U T L A U • Últimament estic tenint una ratxa de bona sort.
E X A C N I U I C E J X • Només admeten pagaments amb xec bancari.
• Vol anar a estudiar a Praga i primer ha d’aprendre el txec.
I I Q X E T A X C T X A
• El concert ha quedat molt bé perquè vam assajar moltes
X F L U I X L A V A E R hores.
E R M I A P X U R X I U • El van denunciar per assetjar una companya de la feina.
R A C T O V A I X E L L
8 • entrepà " sandvitx
• partit " matx
SOLUCIONARI
• oficina " despatx • Si vols pescar algun peix, has d’aprendre a tirar bé l’ham.
• turó " puig • No sabia com actuar davant d’aquella crisi d’histèria.
• avinguda " passeig • Han obert una orxateria on abans hi havia un hostal.
• nombre " xifra 6 • On ho has vist, això?
• subjectar " fixar • Han dit si farà fred o calor?
• feble " fluix
• Quan ho tinguis tot a punt avisa’m; o encara millor, ho
9 faig, xiprer, boix, maduixera, pistatxer, xop, marduix, bitxera comences a baixar tot al cotxe.
Arbres: faig, xiprer, pistatxer, xop • O et decideixes a venir o bé haurem de deixar-te a casa.
Plantes: boix, maduixera, marduix, bitxera 7 • A quin departament hem d’adreçar la nostra sol·licitud?
10 Aquella habitació, aquells mobles, li portaven records de • Aniré al dentista perquè em fa mal el queixal.
feia anys. L’àvia tenia una mixeta blanca i ella hi jugava i li
• Si no em deixes una mica tranquil no podré acabar
agradava amoixar-li el pèl que trobava suau com un peluix.
l’encàrrec i ja saps que hem d’enviar-lo avui mateix.
Al llit, la dona l’acotxava i, ja ajaguda, sentia la xerinola
que feia el jovent del poble els dies que hi havia ball. • Les assignatures de ciències em costen més que les
Va esbatanar la finestra i un raig de sol va creuar pel mig llengües.
del que havia estat el despatx del seu avi. Va obrir la vella 8 Resposta model.
calaixera de freixe. Entre la roba blanca que havia estat de
• Ha arribat molt cansat de la platja. / A quina hora
l’aixovar de la seva àvia va trobar una petita caixa de cartró
és la inauguració?
descolorit. La va destapar. Contenia petits tresors en els
quals el temps també havia deixat la seva petjada: un vell • Has de pensar una mica més en els altres. / No sé
rellotge aturat; uns mitjons de nadó esgrogueïts; un estoig com s’ho fa, però sempre té un as a la màniga.
d’ulleres; una estampeta de Jesús, envoltat d’àngels; 9 Resposta model.
fotografies antigues, imatges de feia mitja centúria; i un
• Oh, quina sorpresa que m’heu donat!
gruixut plec de sobres lligats amb una cinta de ras. Llegir-les
era com viatjar al passat: es remuntaven a l’època del • Ah, ara ho entenc tot!
festeig dels seus avis. Li costava reconèixer-los en aquells • Eh que és veritat això que dic?
missatges plens de paraules dolces i enamorades. Semblava 10 Hotel, himne, filharmònica, ostatge, hoste.
que només haguessin pogut existir des del moment en què
11 Coet, helicòpter, cacauet, arpa, hivernacle, hipopòtam,
ella els va conèixer.
menhir.
12 Aleshores, enhorabona!, alcohol, prohibit.
FITXA 12
1 hamaca, orfe, hipòtesi, herba, hivernal, haver, higiene, orxata, FITXA 13

haurem, ham, isard, ostatge, arpa, hiena, himne, horari
2 vehicle, prohibició, ahir, coØet, tothom, cohesió, menhir, 1 satèl·lit, alegria, pàl·lid, religió, instal·lar, il·lús, col·legi, liberal,
truØà, cacaØuet, aleshores, veØí, alcohol, enhorabona, novel·lista, excel·lent, pol·len, aquarel·la, delicat, vacil·lar,
subhasta, saharià, adhesiu titular, colador, violoncel, il·lustració, til·la, celebrar, milió,
3 S’escriuen amb h: Hipòlit, Havana, Hèctor al·lucinant, pel·lícula, idil·li.
S’escriuen sense h: Elisabet, Ester, Montblanc, Vic, Rut, Úrsula 2 il·lícit, il·lògic, il·legible, il·limitat, il·legal, il·localitzable.
Es poden escriure amb h o sense: Elena o Helena 3 Ombrel·la, cèl·lula, mol·lusc, col·legi, cel·la, pupil·la.
4 Resposta model.
E V T L A C V E O
• hàbil " habilitat
• os " ossada M C O L L E G I M
• adherir " adhesiu O A M S O L T A P
• heroi " heroïcitat
L N B A P L D O U
• humil " humilitat
L L R X L A B L P
• ermita " ermità
• ou " ouera U I E L L L I S I
• home " humanitat S D L L E N T R L
5 • Aquest hivern haurem d’abrigar-nos bé. C E L L U L A F L
• Els mariners van hissar la vela.
B I A R T E C L A
• Es va criar en un orfenat de Sevilla.
SOLUCIONARI
4 • Casa gran, més o menys luxosa i normalment envoltada FITXA 14

de jardí, situada fora de la ciutat: vil·la.
• Localitat més gran que un poble però més petita que 1 samfaina, circumcisió, somriure, xamfrà, èmfasi, tanmateix,
una ciutat: vila. envejar, invocar, infinit, confecció, triomfar, enfeinat, enmig,
5 Resposta model. indultar, paranimf, inflar, confiança, enfangat, infantil, nimfa,
simfonia, àmfora, confraria, enfocar
• Han anul·lat l’excursió a causa de la pluja.
• Porta un anell al dit anular.
2 immutable, immadur, impossible, imbatible, immanejable,
impalpable, immaterial, impagable, imbevible, immortal,
• La ciutat es va rebel·lar contra l’autoritat.
immemorable, immerescut, immodest, impacient,
• L’avi m’ha revelat un gran secret de la seva joventut. immillorable, imparcial, imperfet, immòbil.
• El nou director va al·ludir al seu predecessor durant
3 convivència, commoció, confederats, commutar, complaure,
el discurs.
comboi, consentiment, conjuncions.
• Els responsables del frau no podran eludir el judici.
• L’accident li va provocar una commoció cerebral.
6 damisel·la, fumarel·la, recela, varicel·la, candela, tutela,
• Es van casar sense el consentiment dels seus pares.
novel·la, parcel·la, estela, mortadel·la, caravel·la, aquarel·la,
• Durant la guerra de Secessió, els soldats confederats
clientela, gasela, passarel·la
lluitaven per mantenir l’esclavitud.
7 Resposta model.
• Estan preparant un comboi de camions per portar
• metall: metàl·lic, metal·lúrgia. medecines a Síria.
• cristall: cristal·lí, cristal·litzar. • La convivència amb els seus germans sempre ha estat
• corall: coral·lí, coral·lífer. difícil.
• flagell: flagel·lar. • Algunes conjuncions poden introduir subordinades.
• fallar: infal·lible. • No sabia què més fer per complaure els seus desitjos.
• Llull: lul·lià, lul·lisme. • Li van commutar la pena de presó per una multa de mig
8 sigil·lografia " Estudi dels segells. milió d’euros.
fal·lera " Idea fixa amb desig intens. 4 emmagatzemar, ensabonar, empaperar, encadenar,
cal·ligrama " Composició poètica expressada plàsticament. endarrerir, embrutar, enllaçar, enguixar, empaquetar,
empitjorar, enfosquir, entaular, emmudir, embogir.
col·liri " Medicament que s’aplica a l’ull.
xitxarel·lo " Jove amb pretensions d’home. 5 • confitura, pamflet, simfonia, àmfora
el·lipsi " Omissió d’un o alguns mots en una frase. • embolic, tramvia, enviament, rambla
putxinel·li " Titella de guant. • enmig, impremta, immens, emmidonar
libèl·lula " Insecte que vola vora de l’aigua.

La paraula confitura s’escriu amb n perquè és una paraula
9 • No sabia com catalogar els llibres perquè desconeixia que comença amb el prefix con-.
què era un catàleg. La paraula enviament s’escriu amb n perquè va davant
• La cristal·lografia estudia l’estructura i les propietats de v.
dels cristalls. La paraula enmig s’escriu amb n perquè és una excepció.
• Has de situar bé els llums si vols que la sala tingui una 6 • Sempre tenia al cap invents meravellosos.
bona il·luminació.
• En Joan ha canviat els cromos repetits amb la Paula.
• Les glàndules axil·lars estan situades a l’aixella.
• La seva ambició era jugar a futbol en grup equip.
• M’he comprat una loció capil·lar per evitar la caiguda
• Per la Festa Major muntaran un envelat a la plaça.
dels cabells.
• El carbó i el petroli són combustibles de tipus fòssil.
• La indústria metal·lúrgica treballa en la transformació
dels metalls. • Per què no has embolicat el regal de l’Anna?
• Pots ajudar-me a solucionar aquest problema? Jo sol • Es va ajeure a l’ombra d’una noguera.
no trobo la solució. • Avui la lluna és en la fase de quart minvant.
• S’ha electrocutat mentre arreglava una avaria del corrent • Ha convidat els seus amics a la festa d’aniversari.
elèctric. • Encara que era molt vell, tenia una salut envejable.
10 • escola " col·legi 7 infermera, amfiteatre, empremta, confits.
• film " pel·lícula 8 • El Rosselló és un dels territoris que apareix amb el títol
• centellejar " titil·lar de comtat.
• demacrat " pàl·lid • Han comprat un apartament i l’han pagat al comptat.
11 Resposta lliure. • Ens han contat una història increïble.
SOLUCIONARI
9 presumpció, indemnitzar, solemnitat, exempt, assumpte, 8 Passat perifràstic: vaig caminar, vas caminar, va caminar,
limfàtic, atemptat, simptomàtic, comptador, nimfa, vam caminar, vau caminar, van caminar.
redemptor, temptador. Passat simple: caminí, caminares, caminà, caminàrem,
10 • Annex caminàreu, caminaren.
• Trienni 9 • El noi alçà el cap i va fer un xiulet.

• Gamma • Jo intentava explicar el que m’havia passat.
• Emmental • Llavors s’adonà que havia perdut les claus.
• Immunitat • La Maria em va demanar que no digués res a ningú.
• Tarannà
• Immersió
11 • La lesió al turmell li impedeix de fer gimnàstica i n’ha
demanat l’exempció.
• És molt desconfiat, no explica mai res dels seus
assumptes.
• Han sol·licitat una indemnització pel vessament
de combustible al riu Ter.
• En Pau és somnàmbul i quan somnia es passeja
per tota la casa.
FITXA 15
1 Erra simple: cadira, seure, soroll, tisores, aranya, paret

Erra múltiple: ritme, arribo, refugi, pissarra, repàs, carretó,
conreu, somriure, autoretrat, enrajolat
2 • Encara no t’ha passat l’enrabiada?
• La Remei s’ha comprat unes arracades de robins.
• Dinaré amb les meves companyes de la perruqueria.
• L’Enric corria com un esperitat.
• Si no us enretireu us caurà tota l’aigua al damunt.
• Se m’ha enrampat el braç esquerre.
3 contrarevolucionari, antirobatori, extraradi, infraroig,
monorail, suprarenal, telereunió, vicerector
Resposta lliure.
4 clar, diner, por, color, sincer, millor.
Tenen en comú que la erra final és muda.
5 Infinitius: menjar, témer, partir
Arbres: cirerer, llimoner, presseguer
Oficis: carnisser, sabater, professor
Noms col·lectius: bestiar, arrossar, alzinar
Objectes: espremedor, cendrer, retolador
• La erra final es pronuncia: amor, acer, vapor, obscur, futur.
La majoria són noms abstractes.
6 Primera conjugació: tapar, guanyar, posar, caminar
Segona conjugació: poder, fer, saber, néixer
Tercera conjugació: obrir, compartir, llegir, sortir
7 cotó, escalfor, brillantor, pitjor, calor, huracà, campanar,
demà, capità, tarongerar, ningú, tabú, madur, segur, cautxú,
saler, tauler, consomé, paper, voler
Milloro l’expressió escrita
Joan Bustos Prados

MILLORO L’EXPRESSIÓ ESCRITA
Presentació
Què vol dir «escriure bé»? Vol dir escriure sense cometre errors gramaticals i ortogràfics. Vol
dir transmetre inequívocament un missatge, sense ambigüitats. Vol dir escriure de la manera
adequada en el context adequat. Vol dir ser capaç d’adequar-se a l’objectiu d’un text i als
destinataris, els lectors. Vol dir no escriure ni massa ni massa poc. Vol dir ser capaç de trans-
metre idees i pensaments. Vol dir aplicar un ordre al text, o bé un desordre intencionat, amb
un objectiu. Vol dir, també, aplicar el sentit comú.
Per «escriure bé» no n’hi ha prou d’aplicar una recepta, unes idees teòriques, a l’estructura
del text. Cal llegir i rellegir, escriure i reescriure, buscar la paraula justa, corregir i refer textos
propis i aliens... El procés d’aprenentatge de l’expressió escrita és, sovint, un procés inconsci-
ent, en què els alumnes milloren sense adonar-se’n, sense saber com ha passat.
Però, perquè aquesta millora es produeixi, cal que, des del professorat, estimulem i encami-
nem aquest procés, amb exercicis que els impulsin a practicar l’expressió de maneres dife-
rents, i de vegades amb objectius molt clars però poc perceptibles per a ells. Si un alumne
rellegeix un text que ell mateix va escriure uns mesos enrere, i s’adona que ara l’escriuria
d’una manera molt diferent, encara que no sàpiga explicar exactament per què, vol dir que
evoluciona, que aquest procés de millora de l’expressió escrita està tenint èxit. I perquè es
consolidi i sigui definitiu, cal que sigui interioritzat, que no es basi en idees que l’alumne me-
moritza i després oblida, cal aconseguir que els bons escrits acabin sorgint espontàniament.
El quadern Milloro l’expressió escrita està format per 31 fitxes. Tot i que estan classificades
segons l’aspecte de l’escriptura que s’hi treballa, les activitats d’aprenentatge que contenen
no són sistemàtiques, sinó que es pretén que els estudiants les percebin com pràctiques en-
tretingudes i sense grans dificultats. Han estat pensades per fomentar, consolidar i interioritzar
l’aprenentatge de l’expressió escrita. No evitem introduir algun apunt teòric quan cal, sobretot
perquè sovint també és molt important comprendre per quin motiu s’està fent alguna cosa
d’una manera determinada i no d’una altra.
El treball per parelles o en equip, la comparació de textos entre companys i companyes, la
verbalització dels dubtes, el comentari col·lectiu dels textos propis, la crítica constructiva als
textos propis i aliens, la reelaboració de textos, etc. són activitat que sovint no tenen cabuda
a les aules; les hores lectives són limitades i no hi cap tot, però sí que s’haurien de poder en-
cabir en alguns moments del curs, o bé com a tasques de reforç, que l’alumne pot fer a casa
periòdicament. Per tot això, s’ha dissenyat aquest quadern en forma de fitxes fotocopiables,
que es poden treballar de manera independent o conjunta, en l’ordre en què apareixen al
quadern o en un altre, i són flexibles i versàtils perquè l’alumne pugui treballar autònomament
o bé sota la supervisió del professorat.
80 MILLORO L’EXPRESSIÓ ESCRITA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Índex
PER COMENÇAR COHERÈNCIA I COHESIÓ
1. Sabries explicar què va passar? . . . 82 20. Una notícia insòlita . . . . . . . . . . . . . 114
2. Qüestionari d’autoavaluació . . . . . . 83 21. Un bon inici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
3. Qüestionari de coavaluació. . . . . . . 84 22. Posem-hi una mica d’ordre. . . . . . . 117
4. Tècniques per generar textos (I) . . . 85 23. Paraules que ajunten. . . . . . . . . . . . 118
5. Tècniques per generar textos (II). . . 87 24. Qui és el salvatge?. . . . . . . . . . . . . . 119
6. La presentació d’un treball escrit . . 90
JOCS LINGÜÍSTICS
PUNTUACIÓ 25. Preguntes inquietants. . . . . . . . . . . 121
7. Test autocorrectiu inicial (I) . . . . . . . 92 26. Problemes de lògica . . . . . . . . . . . . 123
8. Test autocorrectiu inicial (II). . . . . . . 94 27. Sopes de lletres temàtiques. . . . . . 124
9. Test autocorrectiu inicial (III) . . . . . . 96
TREBALL MONOGRÀFIC
10. Depèn de com puntuïs.... . . . . . . . . 97
11. Punts de diverses menes . . . . . . . . 98 28. Qüestionari d’autoavaluació. . . . . . 126
12. Preguntes, exclamacions i.... . . . . . 100 29. Una mica de reflexió . . . . . . . . . . . . 128
13. El punt i coma i els dos punts. . . . . 101 30. Un treball molt dolç. . . . . . . . . . . . . 129
14. Usos diferenciats de la coma . . . . . 103

ESCRIPTURA COOPERATIVA
15. Test autocorrectiu final . . . . . . . . . . 104
31. Contes tradicionals . . . . . . . . . . . . . 130
LÈXIC
16. Test autocorrectiu inicial. . . . . . . . . 107

17. A cadascú el que és seu. . . . . . . . . 108
18. Altres maneres de dir-ho:
la sinonímia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
19. Per portar la contrària:
l’antonímia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
MILLORO L’EXPRESSIÓ ESCRITA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 81
1
PER COMENÇAR
SABRIES EXPLICAR QUÈ VA PASSAR?
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix aquests possibles titulars de diaris, en paper o digitals. Tria’n un i escriu una notícia que el
desenvolupi.
Aterra a Mart la primera expedició tripulada Descoberta una nova espècie de tauró
L’equip de la ciutat s’assegura la permanència
2
PER COMENÇAR
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Després de redactar la notícia, marca les caselles que correspongui:
CONCEPTE VALORACIÓ
SÍ NO
M’he assegurat d’entendre bé el que em demanaven.
SÍ NO
He triat el titular que m’ha semblat més interessant.
SÍ NO
He pensat abans de posar-me a escriure.
SÍ NO
He fet un esborrany.
SÍ NO
He llegit l’esborrany per comprovar que hi explicava tot el que jo volia.
SÍ NO
He llegit l’esborrany per corregir-ne les faltes d’ortografia.
SÍ NO
Hi he fet canvis a mesura que escrivia.
SÍ NO
He fet consultes quan he tingut dubtes.
SÍ NO
He passat l’esborrany a net.
SÍ NO
El text final té l’extensió adequada.
SÍ NO
He posat un títol al meu treball.
Per cada sí, obtens 10 punts.
Total: punts

3
PER COMENÇAR
QÜESTIONARI DE COAVALUACIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Ara fareu una avaluació per parelles. Intercanvieu-vos la notícia que heu escrit amb un company
o companya i, després, llegiu-la atentament i completeu el formulari següent:
CONCEPTE VALORACIÓ
La notícia del company o companya té marges: dos dits per dalt i per l’esquerra, i un SÍ NO
dit per la dreta, aproximadament.
SÍ NO
La lletra s’entén fàcilment.
El text està escrit amb bolígraf blau o negre i no presenta ni ratllades ni taques de SÍ NO
corrector.
SÍ NO
El que ha escrit té relació amb un dels titulars proposats.
SÍ NO
La notícia conté tota la informació necessària.
Per cada sí, el company obté 20 punts.
Total: punts

Finalment, suma la puntuació de l’autoavaluació i la que t’ha posat el company. La puntuació màxima
és de 200 punts. Quina puntuació t’ha sortit?
Per interpretar-la, fixa’t en aquesta taula:
PUNTS
VALORACIÓ
180-200 pu
nts
Fantàstic!
160-179 pu
nts
Molt bé!
140-159 pu
nts
Força bé
120-139 pu
nts
Justet, juste
119 punts o t...
menys
Et convé m
illorar força.
4
PER COMENÇAR
TÈCNIQUES PER GENERAR TEXTOS (I)
Nom: Curs: Data:
provisen
Els cuiners no im quitectes
Els ar
els seus menús. isen
tampoc no improv
els seus edificis.
Posar-se a escriure de manera eficaç implica pensar

(què he de fer?, a qui va dirigit?) i plasmar-ho en un paper,
després de pensar «de quina manera».
Escriure té alguna cosa de cuina i d’arquitectura.
Et proposem un parell de tècniques (ni culinàries ni
arquitectòniques!) per ajudar-te a originar i planificar
els teus textos: la de les WH– i la del binomi fantàstic.
WH
L’anglès s’ha convertit en una llengua internacional. Hi ha qui diu que una notícia ben redactada ha de respondre
les 6 WH.
What? When? Where?

Who? Why? How?
Per exemple, si agafem una de les propostes de notícia de la fitxa 1, referida a la primera expedició tripulada a Mart,
les respostes podrien ser aquestes:
Què? Una expedició tripulada
Qui? La NASA i l’Agència Espacial Europea
Quan? Entre juny i novembre del 2017
On? Al sector W-3012 de l’hemisferi sud marcià
Com? Aplicant tecnologia digital d’ultimíssima generació
Per què? Per establir-hi una colònia terrestre
Escriure les dades en una taula o un esquema és un punt de partida per començar a treballar. D’altra banda, així ens
assegurem que el lector pugui accedir a la informació que necessita.
4
PER COMENÇAR
TÈCNIQUES PER GENERAR TEXTOS (I)
Nom: Curs: Data:
1 Escull un d’aquests titulars i completa la taula fent servir la imaginació:
Un ximpanzé, el primer animal que aconsegueix aprendre a parlar
Construïda una màquina per viatjar en el temps
Una mesura senzilla i justa per acabar amb la fam al món
Què?
Qui?
Quan?
On?
Com?
Per què?
A partir de les dades que t’has inventat, redacta la notícia.
2 Revisa que no hi falti cap informació important, comprova’n l’ortografia i la puntuació i busca
a Internet una fotografia que la pugui il·lustrar.
3 Passa-la a l’ordinador. Escriu-hi un titular amb negreta i un cos de lletra més gran. Redacta també
un peu de foto.
4 Exposeu totes les notícies a la cartellera de la classe i compareu-les, oralment, entre tots.
S’assemblen, les notícies redactades a partir del mateix titular? Quines diferències hi trobeu?
5
PER COMENÇAR
TÈCNIQUES PER GENERAR TEXTOS (II)
Nom: Curs: Data:
El binomi fantàstic
De vegades ens demanen que escriguem un relat i (creiem que) no tenim idees per fer-ho.
La tècnica del binomi fantàstic, que pot semblar una mica esbojarrada, va ser inventada pel pedagog italià Gianni Rodari
(1920-1980). Permet inventar històries a partir del descobriment de relacions entre dues paraules a l’atzar.
Moltes de les narracions que va escriure parteixen d’un binomi fantàstic.
Passos a seguir:
1 Fes dues llistes amb cinc noms comuns cadascuna:

a) rellotge, sorra, escriptori, jaqueta, persiana
b) ortografia, peu, mòbil, cadena, futbol
2 Agrupa les paraules en sis o set combinacions de dues paraules, una de cada llista.
Per exemple: rellotge - peu persiana - futbol escriptori - cadena
escriptori - peu sorra - ortografia jaqueta - persiana
3 Afegeix preposicions (a, de, davant...) i determinants (el, una, aquelles...) per formar sintagmes i completar
algunes de les combinacions anteriors.
Per exemple: una ortografia de sorra
amb el peu damunt de l’escriptori
la jaqueta sota la persiana
aquelles cadenes dins de l’escriptori
4 Tria una de les expressions aconseguides en el pas anterior, i serà el títol de la història que explicaràs.
5 A partir d’aquest títol impensat, imprevist, i segurament sorprenent, en què hem descobert una relació nova
entre dos objectes, crearem la història. Només cal que ens formulem aquestes preguntes:
• Qui és el protagonista i com és?
• Quin problema ha de resoldre?
• Quins impediments hi trobarà?
• Qui l’ajudarà a sortir-se’n i com ho farà?
• Com acabarà la història?
• On, quan, com i per què encaixa el títol obtingut?
5
PER COMENÇAR
TÈCNIQUES PER GENERAR TEXTOS (II)
Nom: Curs: Data:
Fitxa per elaborar una història a la manera de Rodari
Treballeu per parelles.
1 Dues llistes amb cinc noms comuns cadascuna:
a)

b)

2 Parelles amb una paraula de cada llista:
3 Sintagmes afegint preposicions i determinants a les parelles de paraules:
4 Un dels sintagmes, que serà el títol del text:
5 Preguntes de preparació del text:
• Qui és el protagonista i com és?

• Quin problema ha de resoldre?

• Quins impediments hi trobarà?

• Qui l’ajudarà a sortir-se’n i com ho farà?

• Com acabarà la història?

• On, quan, com i per què encaixa el títol obtingut?

6 Redacció del text. Feu-la conjuntament per parelles, procurant que el text resultant respongui
les preguntes del pas anterior.
7 Revisió del text: ortografia, puntuació i informació que conté. Comproveu que la història sigui
completa i estigui acabada.
8 Difusió del text. Passeu el text a l’ordinador (il·lustreu-lo, si cal) i compartiu-lo amb la classe
de la manera que decidiu: llegint-lo en veu alta o bé penjant-lo perquè tothom el llegeixi.
Comenteu tots junts les dificultats que heu tingut, quina part del procés us ha costat més,
si esteu satisfets del resultat, etc. Doneu també la vostra opinió sobre els altres textos,
alhora que els companys de classe opinaran també sobre el vostre.
6
PER COMENÇAR
LA PRESENTACIÓ D’UN TREBALL ESCRIT
Nom: Curs: Data:
1 Fixa’t en les cobertes d’aquests dos treballs i localitza-hi les set diferències:
TU RA
LANA I LITERA
LLENGUA CATA
LLENGUA C
ATALANA I
LI TERATURA
Lectura de
erac
Cyrano de Berg Lectura de
Edm on d Ro stand
d’ Cyrano de Be
rgerac
d’Edmond Ro
stand
Júlia Martí
Curs: 2n A
và
IES Josep Pla, Ga
p Ga rcia
Professor: Pe
Julià Martí
Curs: 2n A
2016 IES Josep Pla,
30 de maig de Bagà
Professor: Pe
p Gràcia
30 / 05 / 2016
2 Quina informació apareix a les dues portades?
3 Explica quines diferències hi ha entre aquestes portades i les que tu mateix poses als teus treballs
escolars.
6
PER COMENÇAR
LA PRESENTACIÓ D’UN TREBALL ESCRIT
Nom: Curs: Data:
4 A més de la portada, quines parts ha de tenir qualsevol treball escrit? Localitza-les en aquesta sopa
de lletres:
A R C T C O N C L U S I O F
N H E P T L E O B R I L S E
I N T R O D U C C I O C R I
B U N V E Q G A J A C T G P
O S F A N O R P O I P A N O
R I C T E R O I N D E X A R
A S E N O I L T I F R O E T
V E B I B L I O G R A F I A
T G O T G B A L R E T U L D
E A C I R U I S A F D O E A
5 Copia les parts del treball que has trobat a la sopa de lletres en l’ordre en què creus que han d’anar
en el treball:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
6 Llegeix aquestes afirmacions relacionades amb la presentació d’un treball escrit i marca les
que consideris que són correctes:
El paper ha de tenir format DIN A4.
L’espai entre les línies ha de ser 1.
Les pàgines no han d’estar numerades: n’hi ha prou de grapar-les o enquadernar-les.
Els fulls s’han d’imprimir per les dues cares, per tal d’estalviar paper.
S’han de separar clarament els paràgrafs per facilitar la lectura.
El cos de lletra ha de ser de 18 o superior.
No és necessari indicar ni el títol ni els autors dels llibres o de les pàgines web consultades.
Només s’ha de fer servir un tipus de lletra.
L’ús del paper de molts colors diferents facilita la lectura.
Cal deixar prou marge perquè el professor o la professora pugui escriure-hi comentaris.
7
PUNTUACIÓ
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL (I)
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix aquest text amb atenció. Vés-hi afegint els signes de puntuació que calguin, en els requadres:
Quina tarda més avorrida i grisa teníem al davant Havíem de fer el treball de socials
La Lara la Rebeca i jo havíem quedat a casa meva a les 4 de la tarda
Quan estàvem a punt de començar a treballar van trucar al timbre Qui devia
ser
Ens vam quedar ben parats No esperàvem ningú
Obre Miqui Sé que heu quedat
Mare meva L’Aina La tia més plasta de la classe
Què podíem fer aleshores Posar música ben alta per fer veure que no la sentíem
Ei tios obriu-me crec que val la pena
Què tenia l’Aina I si fos veritat
El meu pare va obrir perquè estava cansat dels cops de timbre Aleshores
Comprova els teus encerts, tenint en compte que en alguns casos hi ha més d’una opció
correcta:
El meu pare va obrir perquè estava cansat dels cops de timbre. Aleshores...
Què tenia, l’Aina? I si fos veritat?
–Ei, tios, obriu-me./! Crec que val la pena./!
Què podíem fer, aleshores? Posar la música ben alta per fer veure que la sentíem?
Mare meva! L’Aina! La tia més plasta de la classe!/.
–Obre, Miqui./! Sé que heu quedat./!
Ens vam quedar ben parats. No esperàvem ningú.../!
Quan estàvem a punt de començar a treballar, van trucar al timbre. Qui devia ser?
La Lara, la Rebeca i jo havíem quedat a casa meva a les 4 de la tarda.
Quina tarda més avorrida i grisa teníem al davant!/. Havíem de fer el treball de socials.
2 Quants errors has comès? Intenta analitzar les causes dels errors i els encerts: Per què creus que has
comès aquests errors? Has interpretat malament el sentit del text?
7
PUNTUACIÓ
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL (I)
Nom: Curs: Data:
3 Treballa amb un company o companya i escriviu conjuntament com continua la història.
Abans de redactar la continuació del text, responeu aquestes preguntes:
• Què duia l’Aina?

• Com van reaccionar els altres? I el pare d’en Miqui?

• Com va acabar la tarda? Va ser avorrida?

• Van fer el treball de socials?

Ara redacteu el text a partir de les respostes que heu escrit.
8
PUNTUACIÓ
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL (II)
Nom: Curs: Data:
1 En cadascun d’aquests textos trobaràs cinc errades de puntuació. Per ajudar-te t’indiquem quins
són els signes que hi falten. Sabràs col·locar-los a lloc?
un signe d’interrogació
dos punts i seguit i dues comes
Els Simpson
Quina és la família més esbojarrada dels Estats Units La formada per l’Homer
la Marge i els seus tres fills. En Bart, que té deu anys, és una mica brètol la
Lisa, dos anys més jove, és tota una eminència a l’escola. I la Maggie, un
bebè que encara no parla és la petita aquesta sèrie de dibuixos animats re-
flecteix amb humor els defectes de la societat del seu país. I té milions de
seguidors arreu del món.
dos signes d’admiració

un d’interrogació i dues comes
Un bon esmorzar
Tothom a taula Encara que siguin les set del matí Els metges i els nutricionis-
tes, que estudien l’alimentació humana, insisteixen que necessitem fer cinc
àpats al dia: l’esmorzar a casa i el de mig matí el dinar el berenar i el sopar.
Un dels més importants és el primer. Per què Doncs perquè necessitem
energia per arrencar!
tres punts i seguit,

un signe d’interrogació i dos punts
El llibre, aquell gran desconegut
Expliquen que acaba de sortir al mercat tecnològic aquest nou tipus de ta-
blet és tan especial que mereix que en parlem una mica no necessita con-
nexió elèctrica ni a Internet. Cap perfectament a la motxilla. És molt fàcil
passar-ne les pàgines el millor de tot hi ha llocs, anomenats biblioteques,
que en presten, totalment gratis. Per què no aprofitar-ho
dos punts i seguit,

dues comes i un punt final
La torre Eiffel
Sembla imperdonable visitar París i no anar a veure aquest monument tan
emblemàtic va ser construït per Gustave Eiffel un enginyer francès amb mo-
tiu del segon centenari de la Revolució Francesa milions de turistes hi pugen
cada any. Però, al contrari del que sembla a les pel·lícules, no és possible
admirar-la des de qualsevol finestra o balcó de la ciutat
un signe d’interrogació
dos punts i seguit i dues comes
Els Simpson
Quina és la família més esbojarrada dels Estats Units? La formada per l’Homer , la Marge i els seus tres fills. En
Bart, que té deu anys, és una mica brètol. La Lisa, dos anys més jove, és tota una eminència a l’escola. I la
Maggie, un bebè que encara no parla , és la petita. Aquesta sèrie de dibuixos animats reflecteix amb humor els
defectes de la societat del seu país. I té milions de seguidors arreu del món.
dos signes d’admiració
un d’interrogació i dues comes
Un bon esmorzar
Tothom a taula ! Encara que siguin les set del matí ! Els metges i els nutricionistes, que estudien l’alimentació
humana, insisteixen que necessitem fer cinc àpats al dia: l’esmorzar a casa i el de mig matí , el dinar , el berenar
i el sopar. Un dels més importants és el primer. Per què? Doncs perquè necessitem energia per arrencar!
tres punts i seguit,
un signe d’interrogació i dos punts
El llibre, aquell gran desconegut
Expliquen que acaba de sortir al mercat tecnològic aquest nou tipus de tablet . É s tan especial que mereix que
en parlem una mica. No necessita connexió elèctrica ni a Internet. Cap perfectament a la motxilla. És molt fàcil
passar-ne les pàgines . E l millor de tot : hi ha llocs, anomenats biblioteques, que en presten, totalment gratis. Per
què no aprofitar-ho?
dos punts i seguit,
dues comes i un punt final
La torre Eiffel
Sembla imperdonable visitar París i no anar a veure aquest monument tan emblemàtic . V a ser construït per
Gustave Eiffel , un enginyer francès amb motiu del segon centenari de la Revolució Francesa. Milions de turistes
hi pugen cada any. Però, al contrari del que sembla a les pel·lícules, no és possible admirar-la des de qualsevol
finestra o balcó de la ciutat .
Data: Curs: Nom:
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL (II)
PUNTUACIÓ
8
9
PUNTUACIÓ
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL (III)
Nom: Curs: Data:
1 Copia cada frase a la casella del signe de puntuació al qual fa referència; tingues en compte que hi ha
alguna característica que pot tenir relació amb més d’un signe:
• Separa una explicació. • No se sol fer servir a l’inici.
• Separa oracions i indica on s’acaba el text. • Uneix els elements d’una llista.
• Separa el nom de la persona a qui es parla • Indica que una frase queda inacabada.
de la resta de l’oració.
• Indica l’inici d’una intervenció
• Es col·loca al final d’una pregunta. en un diàleg.
• Indica intensitat, emoció, enfadament,

onomatopeies, etc.
.
,
?
!
...
—
Comprova els teus encerts:
Indica l’inici d’una intervenció en un diàleg. —

Indica que una frase queda inacabada. ...
Suma ara els encerts sol fer servir a l’inici. !
de les tres parts. Indica intensitat, emoció, enfadament, onomatopeies, etc. No se
Quants n’has obtingut Es col·loca al final d’una pregunta. No se sol fer servir a l’inici. ?
en total?
l’oració. Separa una explicació. Uneix els elements d’una llista. ,
Separa el nom de la persona a qui es parla de la resta de
Separa oracions i indica on s’acaba un text. .
Encerts
Valoració
35-40 punts
Felicitats!
30-34 punts Tant si has tingut un bon resultat
Molt bé!
25-29 punts com si no, la millor manera
Bastant bé d’estudiar puntuació és llegir i
20-24 punts
Justet escriure cada dia. Fixa’t que ho
19 o menys fas en totes les assignatures. I si
Hau
ries de llegi
r i escriure m millores la teva manera d’escriure,
és
els teus resultats acadèmics
també milloraran!
10
PUNTUACIÓ
DEPÈN DE COM PUNTUÏS...
Nom: Curs: Data:
1 De vegades, un petit canvi en la puntuació pot suposar un gran canvi en el significat. Llegeix aquesta
anècdota i respon les preguntes següents:
Un famós delinqüent va anar a judici. El jutge va dictar sentència i en les còpies que se’n
fan fer, hi va haver un error. L’última frase tenia dues versions lleugerament diferents:
Perdó. Impossible que compleixi la condemna.
Perdó impossible. Que compleixi la condemna.
• Quina de les dues envia el delinqüent a la presó?

• Què vol dir, l’altra?

TINGUES EN COMPTE QUE...
Sense signes de puntuació no podem estructurar els textos escrits, ni fer-los comprensibles. En la sentència del jutge
que acabes de llegir, les paraules són idèntiques, però volen dir exactament el contrari. I l’única diferència és un signe
de puntuació!
2 Llegeix aquests dues oracions:

a) Els alumnes que han aprovat aniran a les colònies de final de curs.
b) Els alumnes, que han aprovat, aniran a les colònies de final de curs.
Ara respon:
• Quina oració afirma que tots els alumnes aniran de colònies?
• Quina oració afirma que només alguns alumnes aniran de colònies?
3 Puntua aquesta oració de dues maneres diferents, perquè tingui significats diferents:
a) Els turistes que tenen molta barra entren sense pagar al concert
b) Els turistes que tenen molta barra entren sense pagar al concert
Ara explica qui entra sense pagar al concert en cada oració, d’acord amb la manera com les has
puntuat:
a)
b)
11
PUNTUACIÓ
PUNTS DE DIVERSES MENES
Nom: Curs: Data:
1 Relaciona cada tipus de punt amb la funció que fa:
punt i seguit • • Indica on s’acaba un text.
punt i a part • • Indica el final d’una oració.
punt final • • Indica el final d’un paràgraf.
2 Indica de quin tipus són els punts d’aquest text, encercla’ls de colors:
• Blau per al punt i seguit.
• Vermell per al punt i a part.
• Verd per al punt final.
El vell i jo acabem de seure a taula. Seguim muts. La Lluna s’ha estirat uns moments entre les meves
cames perquè l’acaronés, però la mirada fulminant de l’amo ha fet fugir l’animal a la vora de la llar
de foc.
Vist de prop, el castell fa llàstima. Les parets semblen a punt de caure. Per les esquerdes arriba un
vent fred i humit.
Joan Bustos. Música amagada
3 Per parelles, escriviu cinc oracions que intercalareu entre les del text anterior. Heu de procurar que
s’adiguin amb el contingut i que hi afegeixin informació. Fixeu-vos bé en l’exemple.
Exemple l vell i jo acabem de seure a taula. Els criats l’han parat com si celebréssim una festa.
E
Seguim muts. Qui té ganes de parlar si no ens coneixem de res? La Lluna s’ha estirat
uns moments entre les meves cames perquè l’acaronés, però la mirada fulminant de
l’amo ha fet tornar l’animal a la vora de la llar de foc. La gossa i jo ens mirem de reüll:
ella voldria jugar, i jo també.

11
PUNTUACIÓ
PUNTS DE DIVERSES MENES
Nom: Curs: Data:
4 Llegiu tots els textos en veu alta. Hi ha moltes diferències entre el que expliqueu?
5 En grups de quatre, escriviu com us imagineu el paràgraf anterior i el posterior al text de l’activitat 2.
Abans, però, feu-vos preguntes per anar-ho concretant, com ara:
• Qui són els personatges que apareixen en el text?

Qui és el que escriu? I el vell? I l’amo?
• En quina època històrica està ambientada la
història?
• Per què estan tan callats?
• On són i què fan?
• Quin temps deu fer?
• Per què l’amo prohibeix que la gossa estigui entre
les cames de qui parla?
12
PUNTUACIÓ
PREGUNTES, EXCLAMACIONS I...
Nom: Curs: Data:
1 Escriu el signe de puntuació que correspon a cada funció:
Indica que la frase expressa un sentiment (alegria, sorpresa,

il·lusió...) o bé és una ordre enèrgica.

Indica que una oració no està acabada. Se’n posen tres.

Indica que es tracta d’una pregunta.

2 Escriu què diries en cadascuna d’aquestes situacions. Fes-hi servir els signes de puntuació
de l’activitat anterior:
• Expliques què vas menjar a l’aperitiu del casament de la teva tieta, dissabte passar.

• Dónes les gràcies als teus amics pel regal que t’acaben de fer pel teu aniversari, i que t’ha agradat molt.

• Vols saber si el teu germà ja ha acabat de dutxar-se, perquè necessites entrar al lavabo.

• Un bon amic t’ha agafat sobtadament per l’esquena, per donar-te una sorpresa, però t’ha espantat.

• Ets al carrer i t’adones que no tens la cartera. Truques a casa per veure si te l’has deixada allà.

13
PUNTUACIÓ
EL PUNT I COMA I ELS DOS PUNTS
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix aquests textos i completa la informació que tens a sota.
Text A
El dinar va ser deliciós. Vam menjar arròs fregit, que es fa amb pèsols, trossets de truita i daus de
pernil; rotllets de primavera, que són uns embolcalls de pasta molt fina farcits de verdures, i per pos-
tres, hi havia gelat de litxi, que és una fruita asiàtica.
Text B
La meva tieta, després de repensar-s’ho una estona, va respondre per fi:

–D’acord, et deixo que m’acompanyis si m’ajudes amb la compra.
Text C
Als anys vint del segle passat, el bàsquet, provinent dels Estats Units, va arribar a la península Ibèrica
i es va convertir en un esport popular a les escoles catalanes; precisament, van ser uns religiosos els
qui el van introduir, com a alternativa al futbol.
Text D
Cal diferenciar dos blocs dins de les llengües romàniques o neollatines: l’oriental, format pel romanès
i l’italià; i l’occidental, que n’engloba la resta. El sard, però, té trets de tots dos blocs.
NO HO OBLIDIS!
El punt i coma (;) serveix per:

• Separar dues oracions properes pel que fa al sentit, quan l’ús de la coma seria confús i el del punt significaria una pausa
massa llarga, com en el text .
• Separar informacions llargues i complexes, com en el text .
Els dos punts (:) serveixen per:

• Introduir les paraules que ha dit algú, com en el text .
• Introduir una explicació o una enumeració, com en el text .
13
PUNTUACIÓ
EL PUNT I COMA I ELS DOS PUNTS
Nom: Curs: Data:
2 Completa aquest text amb punt i coma o dos punts, segons el que calgui:
—Doncs vam visitar Zdzo, que és la capital del districte del mateix nom i és famosa per la seva catedral
gòtica Strügpf, situada al sud, ja gairebé a la frontera Krömba, a la riba del riu Zscho, coneguda
per la seva destil·leria mil·lenària, i Gdör, la ciutat dels mil miralls.
Jo no em vaig poder contenir
—Així què, vas anar de vacances o vas llegir-te una guia de viatges?
3 Per parelles, allargueu el diàleg de l’activitat anterior. Un dels dos personatges insisteix a explicar
detalladament el seu viatge, mentre que l’altre li replica amb ironies. Utilitzeu el punt i coma i els dos
punts quan convingui.
14
PUNTUACIÓ
USOS DIFERENCIATS DE LA COMA
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix en veu alta aquestes oracions. Fes les pauses indicades per les comes. Indica després quin
valor adopta la coma en cada oració, seguint aquest codi:
• Ho ha aprovat tot, però les seves notes són baixíssimes. "
V: vocatiu, persona
• No ho sé, mama, potser hauria de repetir-ho. "
a qui es parla
E: enumeració, llista • El gaèlic, una llengua cèltica parlada a Escòcia, té pocs milers de parlants. "
I: incís, explicació • Ei, Toni, torna’m la pilota! "
A: separa un sintagma
• La capital de l’illa, Sant Miquel, té uns vuit mil habitants. "
amb valor adversatiu
• Els esports que més li agraden són la natació, l’esgrima, la boxa i el ciclisme. "
2 Torna a escriure les oracions següents, afegint-hi la informació que tens entre parèntesis. Fes-hi tots
els canvis que calgui i no et descuidis les comes.
• Anem al cine aquesta tarda? (vocatiu)

• Ja has agafat l’anorac i les botes? (enumeració)

• El sumo és originari del Japó. (incís)

3 Copia aquestes oracions, separa les paraules que les formen i afegeix-hi els accents i els signes
de puntuació que calguin:
• Vamveuretauronsrajadespopsdofinsipiranyes

• Aveureparequèhemdeferambaquestatelevisióvella

• EiManelquinasorpresaquefasperaquí

• Vamveureunapel·lículabasadaenunahistòriareal

• Teniemmillorequipqueellsperovamperdreelpartit

RECORDA
No es posa mai una coma entre el subjecte i el predicat d’una oració:

Exemple: El nen, va arribar. " El nen va arribar.
15
PUNTUACIÓ
TEST AUTOCORRECTIU FINAL
Nom: Curs: Data:
1 Corregeix els errors de puntuació que hi ha en aquestes oracions:
• A la festa d’aniversari de l’àvia hi havia la tia Consol amb el seu marit i els seus fills en Tomàs i la Joana,
l’oncle Josep amb les seves filles la Tina, la Laia, la Xènia i la Paula i el meu cosí Ramon.
• El meu pare m’ho va dir ben clar.

—No et comprarem cap moto fins que tinguis setze anys.
• En Martí va sortir a passejar el seu gos cap a les cinc de la tarda dues hores més tard encara era al parc.
• Vaig anar al teatre després a fer un tomb i a prendre un refresc.
• A la festa de l’institut em vaig trobar la Mar en Pep; la Txell; en Jaume i la Bet.
• Estic molt i molt fart de les teves preguntes absurdes.
• En Miquel el germà d’en Toni acaba d’arribar d’Irlanda.
• A quina hora comencen els partits.
• Tomàs vols venir?
• Havia perdut la clau
Comprova si ho has fet bé:
• Havia perdut la clau.

• Tomàs, vols venir?
• A quina hora comencen els partits?
• En Miquel, el germà d’en Toni, acaba d’arribar d’Irlanda.
• Estic molt i molt fart de les teves preguntes absurdes!
• A la festa de l’institut em vaig trobar la Mar, en Pep, la Txell, en Jaume i la Bet.
• Vaig anar al teatre, després a fer un tomb i a prendre un refresc.
parc.
• En Martí va sortir a passejar el seu gos cap a les cinc de la tarda; dues hores més tard, encara era al
—No et comprarem cap moto fins que tinguis setze anys.
• El meu pare m’ho va dir ben clar:
l’oncle Josep amb les seves filles, la Tina, la Laia, la Xènia i la Paula, i el meu cosí Ramon.
• A la festa d’aniversari de l’àvia hi havia la tia Consol amb el seu marit i els seus fills, en Tomàs i la Joana;
15
PUNTUACIÓ
Nom: Curs: Data:
2 Llegeix el text següent i tria en cada cas el signe de puntuació correcte entre els dos que es proposen:
En Robert va anunciar, enmig d’un dinar amb tota

la família ... :
— _ Vull un dinosaure de debò per al

meu aniversari ! ?
Tothom va emmudir uns instants per pensar que

en Robert era el noi més insuportable
. , capriciós i aviciat que coneixien.
Tothom menys en Robert pare , . que
somreia feliç , . i la mare : ,
que es deia Margarida. Aquesta va replicar
: ,
– — No t’amoïnis , / : reiet. Els papes fa temps que pensem en

el teu regal d’aniversari.
Qualsevol noi de la seva edat hauria estat més que satisfet ; .

Però en Robert fill era tan estúpid que creia que buscar un regal tan difícil
era obligació dels pares , . Per això no es va estranyar
quan el seu pare va desplegar un catàleg completíssim.
— _ Hem encarregat el model més car : ,

oi amor ! ? —va preguntar la Margarida, orgullosa,
al seu marit.
— _ El més car és també el més bo —va puntualitzar el seu home.
Cosins , — oncles , . avis i fins i tot la besàvia Flora no es podien contenir

el riure davant de tantes bestieses ; .
_ — I si un dia us demana la Lluna, la hi comprareu, oi ! ? —va preguntar

la besàvia.
El matrimoni es va mirar seriós, sense entendre tota aquella conyeta dels familiars, però tots dos van
replicar alhora ... :
–És clar que sí ! ?
Joan Bustos. Un caprici enorme (Adaptació)
14 o menys
Necessites millorar
!
Entre 15 i 19
Regular
Entre 20 i 24
Bé
Entre 25 i 30
Molt bé!
en les dues activitats
Suma els teus encerts
En Robert va anunciar, enmig d’un dinar amb tota la família :
— Vull un dinosaure de debò per al meu aniversari !
Tothom va emmudir uns instants per pensar que en Robert era el noi més insuportable , capriciós i aviciat
que coneixien. Tothom menys en Robert pare , que somreia feliç , i la mare , que es deia Margarida.
Aquesta va replicar :
— No t’amoïnis , reiet. Els papes fa temps que pensem en el teu regal d’aniversari.
Qualsevol noi de la seva edat hauria estat més que satisfet . Però en Robert fill era tan estúpid que creia
que buscar un regal tan difícil era obligació dels pares . Per això no es va estranyar quan el seu pare va
desplegar un catàleg completíssim.
— Hem encarregat el model més car , oi amor ? —va preguntar la Margarida, orgullosa, al seu marit.
— El més car és també el més bo —va puntualitzar el seu home.
Cosins , oncles , avis i fins i tot la besàvia Flora no es podien contenir el riure davant de tantes bestieses .
— I si un dia us demana la Lluna, la hi comprareu, oi ? —va preguntar la besàvia.
El matrimoni es va mirar seriós, sense entendre tota aquella conyeta dels familiars, però tots dos van
replicar alhora :
—És clar que sí !
Data: Curs: Nom:
PUNTUACIÓ
15
16
LÈXIC
TEST AUTOCORRECTIU INICIAL
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix el text següent i tria en cada cas la paraula que millor hi escaigui:
En Robert va acomiadar saludar acomodar d’allò més enfadat els últims convidats
que s’havien avorrit com musclos mussols ostres a la seva festa d’aniversari.
El menjador era una pila de sacs paquets calaixos mig oberts i menyspreats,
a l’espera del regal que el noi realment volia. Durant tota la tarda, el seu pare havia
tastat assajat provat d’entretenir els que hi eren disfressant-se de pallasso
i després fent trucs dolents de circ màgia trapezi , mentre la seva mare
parlava del mòbil sense parar i també sense èxit solució fracàs .
Amb el dinar berenar sopar a taula va arribar per fi el lampista missatger venedor .
Aguantant la respiració, en Robert va obrir la capsa, que allotjava oferia contenia
un ou de la grandària d’un meló petit.
—Això és el meu regal? Un ou de plàstic? Sou uns generosos garrepes antipàtics .
I va marxar fent puntades a les cadires, sense voler menjar res ni
desitjar donar presentar als seus pares bona nit.
En tornar del lavabo va trobar l’ou i un llibret amb receptes programes instruccions
damunt de la tauleta de nit. esverat encuriosit ocult , va llegir que l’ou
necessitava escalfor humana per esquinçar-se trencar-se estripar-se .
I abans tot seguit al cap d’uns anys , s’hi prometia un dinosaure com un cabàs!
En petit, però.
Joan Bustos. Un caprici enorme
(Adaptació)
s’hi prometia un dinosaure com un cabàs! En petit, però.

ENCURIOSIT , va llegir que l’ou necessitava escalfor humana per TRENCAR-SE . I TOT SEGUIT ,
En tornar del lavabo va trobar l’ou i un llibret amb INSTRUCCIONS damunt de la tauleta de nit.
I va marxar fent puntades a les cadires, sense voler menjar res ni DESITJAR als seus pares bona nit.
. GARREPES —Això és el meu regal? Un ou de plàstic? Sou uns
capsa, que CONTENIA un ou de la grandària d’un meló petit.
Amb el SOPAR a taula va arribar per fi el MISSATGER . Aguantant la respiració, en Robert va obrir la
i també sense ÈXIT .
pallasso i després fent trucs dolents de MÀGIA , mentre la seva mare parlava del mòbil sense parar
volia. Durant tota la tarda, el seu pare havia PROVAT d’entretenir els que hi eren disfressant-se de
El menjador era una pila de PAQUETS mig oberts i menyspreats, a l’espera del regal que el noi realment
14 o 15 ence
que s’havien avorrit com OSTRES a la seva festa d’aniversari.
rts Molt bé! En Robert va ACOMIADAR d’allò més enfadat els últims convidats
12 o 13 ence
rts Bé
10 o 11 ence
rts Força bé
8 o 9 encert
s Justet
7 encerts o
menys
Necessites
millorar
17
LÈXIC
A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU
Nom: Curs: Data:
1 Si saps què és el tràiler d’una pel·lícula, podràs deduir què és un booktrailer. Escriu, amb les teves
paraules, una definició d’aquest concepte.
Comprova si l’has encertat llegint el que en diu la Viquipèdia.
2 Ara que ja saps què és un booktrailer, escriu almenys set paraules que creguis que poden aparèixer
en un text on s’expliqui què és i com es fa un booktrailer.
Posa en comú les paraules amb companys i companyes de classe, i completa-la amb paraules
que hagin escrit ells i no siguin a la teva llista inicial.
3 En el text següent es parla de booktrailers escolars. Completa els espais en blanc amb les paraules
del requadre, tenint en compte que n’hi ha una que no hi va bé.
músiques storyboard crèdits film director imatges rodat

Booktrailers: cinc preguntes per situar-se

Què hem de fer?
–Un tràiler d’una pel·lícula que no s’ha encara. La pel·lícula es basa en un llibre
que sí que has llegit.
Què és un tràiler?
– Una pel·lícula de curta durada que conté escenes seleccionades d’un més llarg.
Què ha de tenir el tràiler?
– , , potser algunes frases...
Tot junt ha de convidar a veure la pel·lícula. O, en aquest cas, a llegir el llibre.
Com es fa un booktrailer?
1. Llegim el llibre.
2. Compartim el que hem llegit per saber què n’explicarem per animar els altres a llegir-lo.
3. N’elaborem l’ (previsió de les imatges amb què il·lustrarem la història).
4. Busquem imatges i músiques adients i ho editem tot.
5. Afegim : qui ha fet què, llibre en què es basa, d’on han sortit les
músiques i les imatges...
17
LÈXIC
Nom: Curs: Data:
4 Quants simis diferents recordes? Quins trets comuns comparteixen?
El ximpanzé (Pan troglodytes en la nomenclatura científica) és l’animal més proper a l’home, amb qui
comparteix un elevat percentatge de material genètic. Per parelles, feu una llista de paraules que
podrien aparèixer en un text breu en què es descrivís aquest mamífer.

5 A continuació, llegiràs una petita fitxa descriptiva sobre el ximpanzé, però hi ha un petit problema:
hi ha set paraules o expressions que són massa col·loquials i no haurien de ser en un text expositiu
seriós. Localitza-les i substitueix-les per expressions adients.
Un parent molt proper

El ximpanzé comú, Pan troglodytes, és un bitxo que viu principalment a l’Àfrica Central i Occiden-
tal. Els ximpanzés són col·legues de la família Hominidae, a l’igual que goril·les, humans i orangu-
tans. La penya pensa que els ximpanzés es van separar de l’evolució humana fa aproximadament
6 milions d’anys. És per això que les dues espècies de ximpanzés (que engloben també els bono-
bos) són els parents més propers dels humans, com a membres de la tribu Homini (juntament
amb espècies extingides de la subtribu Hominia). Els ximpanzés són els únics tios coneguts de
subtribu Panina. Les dues espècies de Pan (ximpanzés i bonobos) van partir peres fa només un
milió d’anys. Més d’un 99% de les seqüències de l’ADN humà i ximpanzé són clavades.
(Adaptació d’un article de la Viquipèdia)
On diu... ha de dir...

"
"
"
"
"
"
"

Després escriu el text.

Primer fes una llista de paraules que podrien aparèixer al text.
Escriu un text semblant als dels ximpanzés, però referit a un altre animal. 6
del vocabulari, la impressió és similar.
al crani», sinó que tens «mal de cap» o, fins i tot «mal de tarro». En un text acadèmic en què no es vigili el registre
El lèxic d’un text ha de ser l’adequat a la situació. Si parles amb un amic, possiblement no li diràs que sents «opressió
HAS DE TENIR EN COMPTE...
Un parent molt proper
El ximpanzé comú, Pan troglodytes, és un animal que viu principalment a l’Àfrica Central i Occidental.
Els ximpanzés són membres de la família Hominidae, juntament amb goril·les, humans i orangutans.
Es pensa que els ximpanzés es van separar de l’evolució humana fa aproximadament 6 milions d’anys.
És per això que les dues espècies de ximpanzés (que engloben també els bonobos) són els parents
més propers dels humans, com a membres de la tribu Homini (juntament amb espècies extingides de la
subtribu Hominia). Els ximpanzés són els únics membres coneguts de subtribu Panina. Les dues espècies
de Pan (ximpanzés i bonobos) es dividiren fa només un milió d’anys. Més d’un 99% de les seqüències
de l’ADN humà i ximpanzé són idèntiques.
Data: Curs: Nom:
LÈXIC
17
18
LÈXIC
ALTRES MANERES DE DIR-HO: LA SINONÍMIA
Nom: Curs: Data:
1 Per parelles, feu una llista de paraules diferents per referir-se a l’acció de menjar. Podeu consultar
altres grups de treball, diccionaris, Internet...
Totes les paraules de la llista són intercanviables? Es poden fer servir en qualsevol situació?
2 Què tenen en comú les expressions següents? En quina situació es podrien dir o qui les podria dir?
• Tinc el cap a punt d’explotar!
La podria dir
• Pateix de cefalàlgia aguda, amb símptomes que fan pensar en una migranya lleu.
La podria dir
• El nen s’ha fet pupa al caparronet? Ai, pobrissó!
La podria dir
• Tio, m’he menjat tant l’olla que me’n surt fum i tot!
La podria dir
Totes tenen en comú que
Quines altres expressions coneixes que tinguin un significat semblant? Escriu-les i digues qui les
podria dir i en quin context.
3 Entre tota la classe, escriviu a la pissarra tants sinònims com se us acudeixin de noi i noia. Després,
oralment, expliqueu entre tots, per torns, una història que conegueu (per exemple, un conte clàssic)
i, cada vegada que us referiu al protagonista, feu servir un dels sinònims que heu escrit a la pissarra.
Exemple Hi havia una vegada una nena a qui tothom anomenava Caputxeta Vermella.
La xiqueta vivia amb sa mare... Un dia la mare va demanar a la petita que portés...
El llop va veure la minyona....
19
LÈXIC
PER PORTAR LA CONTRÀRIA: L’ANTONÍMIA
Nom: Curs: Data:
1 Relaciona cada concepte amb el contrari
intel·ligència • • esquerra
fredor • • escurçar
dreta • • estupidesa
dins • • darrere
allargar • • rebre
davant • • escalfor
donar • • fora
créixer • • foscor
opac • • empetitir
llum • • transparent
Afegeix cinc parelles més d’antònims que se t’acudeixin:
• •
• •
• •
• •
• •
2 Llegeix aquest text, inspirat lliurement en una anècdota descrita per l’escriptor francès Raymond
Queneau. Què hi trobes d’especial?
Al 6, en una hora punta. Un noi d’uns vint-i-quatre anys, gorra de beisbol de costat, coll massa llarg,
com si li haguessin estirat. La gent va pujant. El noi s’enrabia amb un veí. Es queixa que li faci empen-
tes cada cop que passa algú. Fa veure que està molt afectat, però és mentida. Quan veu un seient
lliure, s’hi tira de cap. Dues hores més tard el trobo a la Riera, davant del frankfurt. És amb un amic que
li diu:
–T’hauries de fer un altre pírcing.
I li diu on i per què.
19
LÈXIC
PER PORTAR LA CONTRÀRIA: L’ANTONÍMIA
Nom: Curs: Data:
3 Reescriu el text canviant les paraules que puguis pel seu antònim. Quin efecte fa, el text nou?
Escriu un títol per al text.
Compara el teu treball amb el d’altres parelles. Heu fet servir els mateixos antònims? Quines
diferències hi ha?
20
COHERÈNCIA I COHESIÓ
UNA NOTÍCIA INSÒLITA
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix en veu alta aquesta notícia. Fes-ho amb el to més neutre que puguis, com si es tractés
d’un butlletí informatiu a la televisió o a la ràdio.
El Bobby no correrà pel jardí de casa seva durant

una temporada. El Bobby és un gos de tres anys i
mig de la raça gran danès, coneguda per les seves
dimensions espectaculars. Fins ahir vivia amb en
Tomàs i la Rita, els seus amos, en una urbanització
als afores. Els veïns coincideixen a afirmar que el
Bobby «és un bon nano». No en devia pensar pas
el mateix el carter del barri, el nom del qual
correspon a les inicials P.C.M., que ahir al migdia
va agredir la pobra bèstia, segons l’informe
policial «de manera brutal i amb traïdoria».
«Ho confesso, em vaig passar de la ratlla», va
admetre, emmanillat, a la comissaria, el funcionari
de correus. «Però estava fart que, dia sí, dia
també, m’envestís, em fes caure i m’empastifés
la cara amb les seves baves.»
Recuperat de l’ensurt, el Bobby evoluciona
favorablement a l’hospital veterinari universitari.
2 Completa la graella per respondre les sis preguntes referides a aquesta improbable notícia:
Què?
Qui?
Quan?
Com?
On?
Per què?
3 Escull un d’aquests titulars per a la notícia:
Prou agressions a gossets!
Gos ferit per agressió brutal.
Pobra bèstia!
Carter inhumà
20
UNA NOTÍCIA INSÒLITA
Nom: Curs: Data:
Explica per què has escollit aquest titular i no un altre.
4 Refés el text intercanviant els papers, com si fos el gos el que ha mossegat el carter. Completeu-lo
amb nous detalls, elimineu-ne els sobrers i afegiu-ne d’altres per donar alguns detalls dels nous fets
que explicareu.
Completa la graella amb la informació del text que has escrit.
Què?
Qui?
Quan?
Com?
On?
Per què?
Llegeix el text resultant davant dels companys de classe, com si fossis un locutor de ràdio
o televisió. Escolta els textos que llegiran també els teus companys.
21
UN BON INICI
Nom: Curs: Data:
PERQUÈ HO TINGUIS EN COMPTE
Les notícies apareixen introduïdes per un titular, un encapçalament que serveix per presentar-les i que n’avança el
contingut de manera molt esquemàtica. Així, el lector, l’espectador o l’oient se’n fan una idea.
1 Llegeix aquestes dues notícies i redacta un titular per a cadascuna:

En un discur
s d’allò més
it emotiu, el fil
la ciutat ha aconsegu nas i Gubau l de Pla-
L’equip d’handbol de ns. En un museu que po
va agrair l’ass
istència a l’a
play-off d’a sce cte del
per fi una plaça per al s
rtarà el nom
del conegut
t, co nd icio nat pels nervis de tot local. Un po
ema inèdit, poeta
matx trepidan ma rca do r, Planas i Gub recitat per la
rnança en el néta de
dos equips i per l’alte r-s e al Vil a- l’acte, que va
au, va servir
com a cloen
seguit impo sa da de
els nostres han acon l en
aplegar prop
de tres-cente
so l go l, aconseguit de pena sones, entre
familiars, am s per-
bella per un es tat 34 -33. ics i personal
dor final ha itats.
l’últim minut. El marca
Poseu en comú a la pissarra els vostres titulars i voteu els millors.
2 Per parelles, feu ara el recorregut invers: redactar una notícia a partir d’un dels titulars següents:
• Un tarragoní, nou rècord mundial de menjador d’ous durs.
• Descoberta per fi la vacuna que acaba amb la pudor de peus.
• Detinguts a la capital dos perillosos contrabandistes de xiclets.
• Best-seller increïble: el llibre més curt del món.
Completeu la graella amb les dades de la notícia escollida.
Què?
Qui?
Quan?
On?
Com?
Per què?
22
POSEM-HI UNA MICA D’ORDRE
Nom: Curs: Data:
1 Retalla aquests paràgrafs que formen la biografia de Gandhi. Enganxa’ls damunt d’un paper, en l’ordre
en què creguis que s’han de llegir.
Per reclamar la independència del seu Es va casar d’adolescent, d’acord amb

país, va posar en marxa campanyes la tradició del seu país, i va estudiar
massives de desobediència civil pacífica. dret a la metròpoli, al Regne Unit.
Un fanàtic hindú el va assassinar a tret. El seu pecat?

Defensar la convivència pacífica de les dues religions.
Les lectures tant de la Bíblia com del Bhagavad-Gita,

el llibre sagrat hinduista, el van marcar profundament.
Va exercir d’advocat a Sud-àfrica, on

treballaven molts compatriotes seus,
sovint en condicions precàries.
Les autoritats colonials britàniques

el van empresonar, i ell hi protestava
mitjançant vagues de fam.
Al final de la Segona Guerra Mundial, la colònia
britànica es va separar en dos països: l’Índia
pròpiament dita, de majoria hindú, i el Pakistan,
musulmà.
Posteriorment, va renunciar a la vida de comoditats
que tenia i va predicar l’austeritat i l’espiritualitat.
Mohandas Karamchad Gandhi

(1869-1948) va ser un estadista
Va lluitar a favor dels drets humans, aplicant dos principis fonamentals que indi i una de les personalitats
el van acompanyar des d’aleshores: l’ús de la veritat i de la no-violència. més rellevants del segle xx.
2 Compara l’ordre que has escollit amb el d’un company o companya. Després, entre tots dos, redacteu
tres preguntes que us hauria agradat poder-li fer a Gandhi.
Poseu en comú les preguntes amb tota la classe i seleccioneu les que us semblin més interessants.
Entre tots, penseu quines haurien pogut ser les respostes de Gandhi, segurament us caldrà buscar
informació més detallada.
23
PARAULES QUE AJUNTEN
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix el text següent. Què hi trobes, d’estrany? Perquè no et despistis, et direm que no hi falta cap
signe de puntuació.
Aquell matí vam treballar molt teníem el projecte de Tecnologia

molt endarrerit. El meu pare ens havia d’ajudar, va haver de mar-
xar de seguida el va trucar un client.
Per si no ho tens clar, pensa en el significat de paraules com ara perquè i però, i valora si tindria
sentit afegir-les en algun lloc del text.
RECORDA
Els connectors són paraules o grups de paraules amb un sentit específic (causa, oposició...) que relacionen les idees i les
frases d’un text.
2 Relaciona cada connector amb el seu sentit bàsic:
i (ni) • • Contraposa significats
o • • Suma significats
però (sinó) • • Indica causa
perquè • • Indica conseqüència
per tant • • Estableix alternança de significats
3 Completa aquestes oracions amb el connector que convingui:
• No ha tret bones notes almenys ho ha aprovat tot al juny.
• Va sortir a tota metxa a la cursa cap a la meitat ja no podia amb la seva ànima.
• Va menjar-se els dos entrepans que duia per a tota l’excursió molta gana.
• És un estudiant brillant no és gens cregut.
• No vindré tinc tota la feina endarrerida de Matemàtiques.
• Va treure una plata amb embotits, va parar taula, va preparar pa amb tomàquet
es va asseure a esperar els convidats.
• Ell sabia que havíem de ser puntuals per agafar els bitllets i ja passa mitja hora. ,
no l’esperem. Que n’aprengui!
• Encara no sap què fer, si triar el menú bàsic l’especial,
diu que no vol quedar-se amb gana.
• Vols venir amb mi prefereixes quedar-te a casa sense fer res?
24
QUI ÉS EL SALVATGE?
Nom: Curs: Data:
Ho sabies?
Segons estimacions dels naturalistes, abans de l’arribada dels
europeus a Nord-amèrica al segle xvii, la població de búfals o
bisons americans era al voltant de 100 milions d’exemplars.
Cap al 1890 en quedaven només 750! Avui en dia,
conscienciats per la més que segura desaparició de
l’espècie, els governs nord-americà i canadenc han
aconseguit que n’augmenti el nombre fins als 500.000, és a
dir, dues-centes vegades més petit que fa quatre-cents anys!
1 Llegeix els fragments d’un discurs, que tens més avall, i fes les activitats. Però abans, és important
que en coneguis el context històric!
Quan la colonització de Nord-amèrica va arribar al nord-

oest, el govern va voler fer un tractat amb els indis per-
què cedissin una bona part dels seus territoris. Es creu
que l’11 de març de 1854, el cap Seattle, de la tribu dels
duwamish, va fer un discurs en resposta a una carta del
governador. És impossible comprovar si el discurs que
s’ha difós conté les paraules que realment va pronunciar
Seattle; segurament el que ens ha arribat no és exacta-
ment el que va dir, però sí que reflecteix el missatge que
volia transmetre.
Llegeix aquests epígrafs i indica a quin paràgraf correspon cadascun:
1 Extermini dels búfals

2 Els trens són més importants que els búfals?
3 Conseqüències d’exterminar els animals
4 Connexió entre l’home, la terra i els éssers vius
5 Cal instruir les noves generacions en el respecte a l’entorn
6 Connexió entre tots els éssers vius
He vist milers de búfals morir al prat, abandonats per l’home blanc que els havia abatut
d’un tren estant que rodolava.
No sóc més que un salvatge i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer
que escupen fumera són més importants que els búfals que nosaltres no matem sinó per
sobreviure.
24
QUI ÉS EL SALVATGE?
Nom: Curs: Data:
eu d’ensenyar als vostres infants que el terreny que ells trepitjaran és compost per les
H
cendres dels nostres avantpassats. Ensenyeu-los a respectar aquest terreny, i digueu-los
que si l’home escup a la terra, és damunt d’ell mateix que escup.
El que ocorre als animals ben aviat succeeix a l’home. Totes les coses tenen relació. Allò
que s’escau a la terra arriba als fills que poblen aquesta terra.
Això ho sabem: tot es correspon, com la sang que lliga una família. Tot pertany a tot.
L’home no ha teixit la trama de la vida, no n’és sinó un fil.
Què esdevindrà a l’home sense els animals? Quan ja no hi haurà animals, l’home morirà
amb un gran sentiment de solitud.
Respon aquestes preguntes:
• Qui són els salvatges que s’esmenten en el discurs?
• Diries que es pot dir que el discurs és ecologista? Per què?
2 Pensa en una situació actual de risc per a la natura, per exemple la desforestació de l’Amazones o
l’escalfament del planeta, i escriu un discurs de defensa del medi ambient, a l’estil del que has llegit.
25
JOCS LINGÜÍSTICS
PREGUNTES INQUIETANTS
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix aquesta història amb atenció. Després, respon la pregunta de l’Esfinx... si pots!
El repte de l’Esfinx
L’Esfinx era un ésser monstruós que, segons
la mitologia grega, guardava les portes
de la ciutat de Tebes. Quan hi veia algú,
li plantejava el següent enigma:
–Quin ésser camina de quatre grapes al
matí, amb dues potes al migdia i amb tres
al vespre?
Ningú va ser capaç de resoldre aquest
repte. L’Esfinx devorava aleshores
el desgraciat que tingués al davant.
Però Èdip se’n va sortir amb la resposta
i el monstre va ser destruït.
Escriu la resposta a la pregunta de l’Esfinx.
Si no la saps, aquí tens la solució.
bastó en la vellesa (vespre).

L’home és l’animal que gateja durant la infància (matí), camina en la joventut (migdia) i es recolza en un
2 L’enigma de l’enigma. Si no saps què és un enigma, esbrina-ho llegint aquesta inscripció. Copia’n
a sota la definició, un cop l’hagis desxifrat.
#nça difícil,
ig&a é= un p% obl#&a #n apa%
Un #n =cob%i%.
b un =# nt it ocult qu# cal d#
a&
25
JOCS LINGÜÍSTICS
PREGUNTES INQUIETANTS
Nom: Curs: Data:
3 Quina és la solució d’aquest altre enigma? Abans de capgirar la pàgina, reflexiona-hi una mica.
Un bar estrany
Un home entra a corre-cuita en un bar on només hi ha un cambrer darrere la barra. L’home de-
mana amb gestos, molt nerviós, alguna cosa per beure. El cambrer somriu, remena dins d’un
calaix i a poc a poc, sense deixar de somriure, apunta l’home amb una arma de foc. Aquest som-
riu, es tranquil·litza, dóna les gràcies i marxa. Per què?
de disparar-li. Tots dos somriuen.

s’espanta, li passa el singlot i agraeix el gest al cambrer, ja que entén que no ha tret l’arma amb intenció
pensa alguna cosa millor: fer-li un ensurt, per això treu una arma que té per intimidar els lladres. El client
Perquè té singlot. Quan entra al bar té un atac i per això està nerviós i demana per beure. El cambrer
4 Per parelles, inventeu-vos un enigma; tingueu en compte que sovint són històries amb un final
inesperat o una reacció incomprensible, que només es pot explicar d’una manera que no és gaire
evident, però que té sentit i és lògica. També n’hi ha que impliquen un dibuix.
5 Plantegeu a la classe els enigmes que heu inventat. Què tenen en comú? Els ha encertat algú? N’hi ha
algun que no hagi encertat ningú? La solució és coherent?
26
JOCS LINGÜÍSTICS
PROBLEMES DE LÒGICA
Nom: Curs: Data:
1 En Guillem té quatre assignatures els dijous al matí, però en comptes d’explicar-te quines són i alguns
detalls dels professors que les fan, prefereix plantejar-te un problema de lògica. Per resoldre’l, hem de
llegir les pistes i, un cop deduïda tota la informació, podrem completar el quadre:
cognom nom edat assignatura transport esmorzar
Quim llengua cotxe
Pla 50 entrepà
Xavi anglès bici
Roset 30 xocolata
dos professors i dues professores.

1. Els dijous al matí, en Guillem té
, la següent en té deu menys.
2. El professor més gran té 60 anys
orzar.
tots, sol menjar una pasta per esm
3. En Quim, que és el més gran de
l’única de tots que no fa servir cap
4. La Pla no es diu Laia de nom, i és
vehicle per anar a l’institut.
té 50 anys.
5. La professora de visual i plàstica
her,
anys més gran que en Vila, el teac
n Garcia és el de llengua i és 20
6. E
r.
que sol menjar fruita per esmorza
ns a l’hora del pati.
7. A la Júlia li encanten els entrepa
i es torna boja amb la xocolata.
8. La Laia és la professora més jove
arriba tard per culpa de l’autobús.
9. La Roset fa tecno i de vegades
Comprova els teus encerts comparant les respostes amb les d’un company.
2 Per parelles, creeu el vostre problema de lògica, seguint els passos següents:
• Primer penseu una situació en què hi hagi diverses persones amb característiques diferents,
i concreteu quines són aquestes característiques.
• Elaboreu una taula semblant a la de l’activitat anterior, amb totes les dades.
• Seleccioneu les dades que mantindreu a la taula i les que voleu que es dedueixin de les pistes.
• Redacteu les pistes necessàries per deduir les informacions que heu seleccionat. Convé que
algunes pistes siguin clares però altres permetin deduir la informació per eliminació, o relacionant
dades ja conegudes.
• Comproveu que realment les pistes permetin completar tota la taula.
• Feu còpies de la taula i les pistes per a tota la classe, de manera que tots pugueu resoldre
els problemes de lògica dels companys i companyes.
27
JOCS LINGÜÍSTICS
SOPES DE LLETRES TEMÀTIQUES
Nom: Curs: Data:
Segur que coneixeu la dita «Qui menja sopes, se les pensa totes». Ara us toca preparar-ne, però sense
fogons: de lletres! I a més, temàtiques.
Treballeu en grups i seguiu els passos següents:
1.
Penseu el tema de la sopa de lletres, per exemple:
• Capitals de comarca: Vic, Mataró, Vilafranca, Olot, Reus...

• Terminologia lingüística: subjecte, complement, preposició...
• Noms de mitjans de transport, d’animals, de períodes històrics, d’esports...
• Paraules que continguin vocal neutra, o ela geminada, o han intercalada...
2.
Escriviu les deu o dotze paraules relacionades amb el tema
que voleu que formin part de la sopa de lletres.
3.
Escriviu a la taula de la pàgina següent totes les paraules en lletres
majúscules, de manera que es creuin si tenen alguna lletra en comú,
i que vagin en totes direccions: horitzontal, vertical i en diagonal.
4.
Un cop situades totes les paraules que s’hauran de trobar, completeu la taula
amb lletres barrejades i sense sentit, perquè les paraules quedin camuflades.
5.
Feu còpies de la sopa de lletres i intercanvieu-la amb les que han fet els
altres grups de la classe. Resoleu les sopes de lletres que us han arribat.
6.
Comenteu l’experiència col·lectivament, amb tota la classe.
• Primer, sobre l’experiència d’elaborar una sopa de lletres: quina part us ha costat més,
si us heu divertit, si us ha semblat una feina pesada...
• Després, sobre el fet de resoldre la sopa dels companys i companyes: si les heu pogut
resoldre totes, quines us han costat més, si hi heu trobat paraules estranyes o errors...
27
JOCS LINGÜÍSTICS
SOPES DE LLETRES TEMÀTIQUES
Nom: Curs: Data:
TEMA DE LA SOPA DE LLETRES:

28
TREBALL MONOGRÀFIC
Nom: Curs: Data:
Segur que has fet més d’un treball monogràfic, de diverses assignatures, seguint les pautes donades per
algun professor o professora. Però com ho fas? Llegeix les afirmacions següents i marca l’opció que
s’adeqüi més a la teva manera de treballar. Sigues sincer i, després, calcula la teva puntuació.
1) Si em diuen que he de presentar un treball d’una assignatura, el primer que penso és:
a Quina pèrdua de temps!
b No passa res: el copio i avall.
c Buscaré informació i sempre n’aprendré alguna cosa.
d Una oportunitat per aprendre coses noves d’una altra manera.
2) Abans de començar, em faig preguntes com ara: Què voldria saber del tema? D’on puc treure
informació fiable?
sí no
3) Faig un petit esborrany amb informació que ja conec sobre el tema, per tal de començar
a estructurar el treball.
sí no
4) Consulto la Viquipèdia per obtenir una mica d’informació; aquesta eina em serveix per fer-me
una idea general del tema del treball.
sí no
5) Consulto sempre més d’una font i les comparo, perquè poden donar informacions diferents i,
fins i tot, contradictòries.
sí no
6) Intento entendre el que diuen les fonts consultades, prenc apunts i resumeixo el que em pot
interessar.
sí no
7) Com que no podré explicar-ho millor que les fonts que he consultat, les copio literalment.
sí no
8) És millor sempre fer un treball llarg, encara que sigui copiat, perquè el professor o professora
veurà que he treballat.
sí no
9) És preferible fer un treball curt però raonat i que, si més no, em faci aprendre alguna cosa.
sí no
10) Al final del treball, sempre indico les fonts (llibres o pàgines web) d’on he tret la informació.
sí no
28
TREBALL MONOGRÀFIC
Nom: Curs: Data:
11) Si mentre aplego informació em trobo amb conceptes que no conec, busco què volen dir, perquè
si no, el meu treball no servirà de res i hi haurà parts que no s’entendran.
sí no
12) Si el tema ho requereix, afegeixo al treball fotografies, mapes, dibuixos o gràfics, si cal, amb un text
explicatiu.
sí no
13) No és necessari revisar a fons el treball escrit, perquè la informació que copiem és de bona qualitat.
sí no
14) La sensació que acostumo a tenir quan acabo en treball és:

a No m’aporta gairebé res.
b M’aporta poca cosa.
c Hi aprenc de forma diferent.
15) Si el treball és en grup, normalment ens organitzem així:

a Ens dividim el treball, cadascú fa la seva part i al final les ajuntem totes.
b Ens reunim al principi per decidir les parts del treball i repartir la feina; ens tornem a reunir al final
per valorar com ha anat i confeccionar el treball final.
c Decidim entre tots com serà el treball, ens repartim la feina i ens reunim sovint per posar en comú
com evoluciona i anar resolent els problemes que puguin sorgir.
PUNTUACIÓ
8. sí = 0 - no
1. A = 0 - B = = 10
0-C=5-D=
uma els punts d’acord amb
S 10 9. sí = 10 - no
2. sí = 20 - no =0
les respostes a cada pregunta: =0
10. sí = 10 - no
3. sí = 10 - no =0
=0
11. sí = 10 - no
4. sí = 10 - no =0
=0
12. sí = 10 - no
5. sí = 20 - no =0
=0
13. sí = 0 - no
6. sí = 20 - no = 10
=0
14. A = 0 - B =
7. sí = 0 - no = 5 - C = 10
10
15. A = 0 - B =
5 - C = 10
dre-les
tes i de respon
VALORACIÓ lls : et s ca pa ç de fer-te pregun
dels treba
nts. Treus partit
• Més de 120 pu mica
investigues. antegessis una
a partir del que uè el s ha s de fer, però si et pl ge.
balls perq renentat
punts. Fas els tre ils per al teu ap
• Entre 80 i 120 fe r, et se rien molt més út
i com ho ha s de ure’n profit?
què has de fer ba lls , pe r qu è no procures tre
s de fer els tre
punts. Ja que ha de res.
• Menys de 80 co piar no serveix
eu -t’ ho de l ca p, copiar per
Tr
29
TREBALL MONOGRÀFIC
UNA MICA DE REFLEXIÓ
Nom: Curs: Data:
1 Per parelles, comenteu les preguntes del qüestionari d’autoavaluació de les pàgines anteriors.
Responeu aquestes preguntes:
• Hi ha aspectes valorats amb més punts que altres. Quins són? Per què creieu que es valoren més?
• Hi ha alguna afirmació que us hagi sorprès o que hàgiu trobat especialment interessant?
2 Poseu en comú entre tots les orientacions que us solen donar els professors per fer treballs
monogràfics. Hi ha coincidències? Fes un resum de les conclusions que n’has extret.
30
TREBALL MONOGRÀFIC
UN TREBALL MOLT DOLÇ
Nom: Curs: Data:
1 Imagineu-vos que us toca fer un treball interdisciplinari sobre la xocolata. Per parelles, elaboreu una
llista de les assignatures que hi podrien intervenir i l’aspecte que es treballaria en cadascuna:
assignatura aspecte
2 Contrasteu la taula que heu elaborat amb la d’una altra parella i compartiu la informació.
3 Dissenyeu entre tots quatre la portada d’aquest treball. Tingueu en compte l’estètica i també la
informació que ha de contenir.
4 Decidiu quines parts hauria de tenir aquest treball hipotètic i elaboreu-ne l’índex. Hauria d’incloure
tots els aspectes que heu recollit en les activitats 1 i 3. Si en penseu algun altre, també el podeu afegir.
Tingueu en compte que l’ordre en què apareixen les diferents parts ha de tenir una lògica i un sentit.
5 Compareu la vostra portada i el vostre índex amb els dels altres grups de la classe. Hi ha moltes
diferències? Hi ha algun aspecte que no hàgiu tingut en compte?
31
CONTES TRADICIONALS
Nom: Curs: Data:
1 Llegeix l’inici d’aquesta història, que segurament coneixes, però potser trobaràs una mica diferent
del que recordes.
Vet aquí que una vegada hi havia una nena que vivia amb sa mare a la vora
d’un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell d’ali-
ments saludables a l’àvia, no perquè fos cosa de dones, sinó perquè
era una obra generosa. L’àvia, però, estava en plena forma física i mental.
James Finn Garner. Contes per a nens i nenes
políticament correctes
2 Què t’ha sorprès de la manera d’explicar aquest conte? Quines diferències trobes amb la manera
com te l’explicaven de petit? Compara la teva opinió amb la dels companys de classe.
3 Entre tots, feu una llista de contes tradicionals que conegueu.
4 Amb quines frases estereotipades solen començar i acabar els contes tradicionals?
31
CONTES TRADICIONALS
Nom: Curs: Data:
Els contes tradicionals

Durant segles, s’han explicat contes per ensenyar valors. Es transmetien
oralment de generació en generació.
Molts van ser recopilats i escrits per Charles Perrault i pels germans Grimm
als segles xviii i xix.
Normalment tenen l’estructura típica de les narracions: presentació, nus
(amb la presència d’un antagonista que suposa un problema) i desenllaç.
Molts dels contes tradicionals tenien un desenllaç despietat i cruel. Per exemple,
la Caputxeta Vermella no se salvava i la Ventafocs no perdonava les seves
germanastres. Aquestes parts dels contes s’han suavitzat en versions més
modernes.
5 Escolliu tres contes i busqueu-ne versions antigues. Compareu el final amb el que coneixeu vosaltres
i comenteu en què ha canviat, si us sembla cruel i quin us agrada més.
6 Per parelles, escriviu una nova versió d’un conte tradicional. Seguiu els passos següents:
1 Escolliu el conte.
2 Rellegiu el conte escollit per recordar-ne els detalls. Llegiu-ne diferents versions i
compareu-les: segurament la clàssica serà més dura i cruel i la moderna potser serà
més suau.
3 Empleneu una fitxa amb les dades del conte: protagonista, lloc i temps de l’acció,
presentació (molt resumida), nus (problema que ha resoldre el protagonista), desenllaç
(si el protagonista se’n surt o no), altres personatges que hi intervenen (s’enfronten
al protagonista o l’ajuden), etc.
4 Penseu quins canvis hi voleu fer per elaborar la vostra pròpia versió, per exemple:
podeu fer que passi en l’actualitat, podeu inventar un personatge nou que canviï el curs
dels esdeveniments, podeu pensar un final diferent, podeu modificar algun element
clau de la història, etc.
5 Partint de les dades de la fitxa i de les modificacions que heu decidit fer-hi, redacteu
el vostre conte. No cal que comenci amb «Una vegada hi havia...» ni que acabi amb
«Vet aquí un gos, vet aquí un gat...».
6 Poseu un títol al conte diferent del clàssic en què es basa.
7 Llegiu en veu alta els contes que ha escrit tota la classe, sense dir en quin conte clàssic s’han inspirat.
És fàcil deduir-ne la font d’inspiració?
8 Aplegant els contes de tots, podeu editar un llibret titulat Contes del segle xxi.
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Julio del Prado i Jesús Muela.
Confecció i muntatge: Marina Serrat.
Documentació i selecció fotogràfica: Marina de León-Sotelo Barberá.
Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
© 2016 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

c/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lec-
tual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne
fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol
CP: 688018 utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

Csxxi Lengua Cat 2eso - 688018

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Csxxi Lengua Cat 2eso - 688018

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Competències per al segle XXI per a 2n d’ESO és una obra

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

EDICIÓ I DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Teresa Guiluz Vidal

1. La vocal neutra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Nom: Curs: Data:

La vocal neutra en els noms i adjectius

1 Escriu el singular dels mots següents i digues si són masculins o femenins:

• fruites " • imatges "

• fustes " • programes "

2 Escriu en singular els noms i adjectius següents:

• fulls liles "

3 Completa cada nom amb l’adjectiu convenient:

• sofà còmode " cadira • vi agre " llet

Nom: Curs: Data:

La vocal neutra en els verbs

4 Completa aquestes formes verbals amb a o amb e:

• ell corr • vosaltres parlàv u • ella portav

• nosaltres fèi m • jo voli • ell obr

• ells regul n • ella calculav • vin

• jo menjav • ella acabari • vosaltres rentarí u

• elles repetiri n • nosaltres omplí m • tu escolt s

5 Completa aquest quadre de conjugacions:

Present Imperfet d’indicatiu Condicional

Jo canto cantava cantaria

6 Escriu la segona persona del singular de l’imperatiu dels verbs següents:

• escoltar " • venir "

Nom: Curs: Data:

Present Imperfet d’indicatiu Futur

néixer ell neix ell naixia ell naixerà

• Avui neix un nou diari esportiu.

Nom: Curs: Data:

La vocal neutra en l’arrel dels mots

• strònom " • v ntilador " 

• c rter " • v llesa "

• pa " • terra "

12 Escriu la paraula que correspon a cadascuna d’aquestes definicions:

• Tira de dibuixos que es posa a les vores d’algunes peces de

• Persona que mata una altra persona premeditadament. "

• Persona que representa el govern d’un país en un altre país. "

LES VOCALS O/U ÀTONES

Nom: Curs: Data:

Les vocals o/u en les terminacions

• caminar " • sopar "

• témer " • sentir "

2 Escriu el plural de les paraules següents:

• gos " • pis "

3 Escriu el singular d’aquests noms i explica què has observat:

• correus " • cacaus "

LES VOCALS O/U ÀTONES

Nom: Curs: Data:

Les vocals o/u àtones enmig de paraula

• s rteig " • esp rtiu "

• p rter " • naci nal "

• sopa " • senyor " 

• dur " • corda "

LES VOCALS O/U ÀTONES

Nom: Curs: Data:

6 Completa aquest quadre seguint el model:

cantar canto cantava cantaré canti

7 Completa aquestes formes verbals amb o o u:

• jo cull , nosaltres c llim, vosaltres c llíeu

• fruites " • imatges "

• fustes " • programes "

• fulls liles "

• escoltar " • venir "

• strònom " • v ntilador "

• c rter " • v llesa "

• pa " • terra "

• Tira de dibuixos que es posa a les vores d’algunes peces de

• caminar " • sopar "

• témer " • sentir "

• gos " • pis "

• correus " • cacaus "

• s rteig " • esp rtiu "

• p rter " • naci nal "

• sopa " • senyor "

• dur " • corda "

• els hipopòtams " • les indústries "

• Et diu que estiguis atent. "

• Es barallen per una ximpleria. "

• La Joana es medica per a la hipertensió. "

• De tots els fulletons, només en guardo tres. "