Professora:

Sara Marugan Oliva Llengua catalana

Solucions exercicis de lèxic

1. Escriviu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha
subratllada.

1. Els països rics es dediquen a subministrar armes al Tercer Món. El
subministrament però, es fa de manera encoberta.
2. Li van clavar una mà de bufetades, el van bufetejar.
3. El darrera del cotxe és bombat. Té forma de bomba.
4. Cal fer una bona inversió en adobs: els conreus han d’estar ben adobats.
5. Això ha estat un encert. L’hem encertat.
6. Amb tres o quatre aclariments ens ho va aclarir del tot.
7. Mai no havia estat gaire covard, però aquest cop es va acovardir de debò.

2. Escriviu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha
subratllada.

1. Aquest pis no està en condicions: s’ha de condicionar de seguida.
2. No el va afavorir mai perquè el seu favorit era l’altre.
3. És una situació greu que es pot agreujar ràpidament.
4. Aquests jardins pertanyen a l’Ajuntament: per això els han enjardinat tan bé.
5. Has tastat els aliments típics del país? Pren-ne, perquè em penso que n’hi ha de
molt alimentaris / alimentosos.
6. Després de parlar-ne, la pena se’m va fer més lleu. Vaig sentir un gran
alleujament.
7. No vam trobar allotjament enlloc i ens vam haver d’allotjar en cases particulars.
8. Al carrer se sentia molta pudor de quitrà: l’havien enquitranat feia dues hores.

3. Escriviu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha
subratllada.

1. El barri antic és emmurallat. Les muralles daten el segle XIII.
2. Té un negoci d’antiguitats: objectes i mobles antics.
3. Nosaltres tenim les arrels aquí. Ens hi sentim arrelats.
4. Necessites una mica de coratge: que algú t’encoratgi.
5. L’avió no va arribar a tocar terra; va esclatar abans d’aterrar.
6. Els nens tenien por, estaven esporuguits.
7. El tren ha arribat tard: s’ha retardat mitja hora.
8. El departament de finances m’ha finançat una part del projecte.

1

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

4. Escriviu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha

subratllada.

1. S’havia posat bo però ha tingut una recaiguda; ha tornat a recaure.
2. No ho puc batre, se m’ha espatllat la batedora.
3. M’enamora el blanc de les ones, la blancor de l’escuma. (no blanquesa ni
blancura)
4. Aniran al Brasil a visitar uns amics brasilers.
5. En aquest combat de boxa, tots dos boxejadors són coneguts.
6. Ja no brilla com abans, ha perdut la brillantor.
7. No hi ha aigua calenta. Hauràs d’escalfar-ne perquè s’ha espatllat l’escalfador.
8. Em sorprèn la seva candidesa / candor, que sigui tan càndida!

5. Escriviu la paraula que falta en la frase i que és derivada de la que hi ha
subratllada.

1. Va viure captiu molts anys. Va passar la joventut en captivitat.
2. Si no vols que te la cobrin, fes la telefonada a cobrament a destinació.
3. Té una coixesa molt lleu; no es nota que és coix.
4. No et puc pas compadir; no et tinc compassió.
5. No et pots confondre: la casa és inconfusible. (no: inconfundible)
6. Tots érem bons companys; hi havia companyonia. (no: companyerisme)
7. Ja podem estar contents! Qui no s’acontenti és perquè no vol!
8. He provat de fer córrer la porta corredissa d’aquest armari, però s’ha encallat.

6. Escriviu, senceres, les paraules que hi ha mig esborrades.

1. L’àvia té cataractes en un ull.
2. On té el codi de barres, aquest producte?
3. Dos vehicles han col·lidit a la Nacional II.
4. Busca en l’índex: <<concordança de participi>>.
5. Ha sofert una fractura cranial.
6. Aquest missatge és impossible de desxifrar.
7. No rebrà ni un cèntim: l’han desheretat.
8. Despreniment de retina.

7. Escriviu, senceres, les paraules que hi ha mig esborrades.

1. La misantropia és una neurosi o una virtut. (no: neuropatia)

(neurosi: Malaltia mental caracteritzada per trastorns afectius i emocionals que no alteren la integritat de les
funcions mentals essencials d’un individu)

2. En molts idiomes, la paraula que designa el gos és emprada com a insult.

2

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

3. Tenim por d’una mossegada verinosa.

4. Em refereixo al gos domèstic i ensinistrat.
5. Tothom ha sentit un calfred de pànic davant els ullals del gos que vigila una casa.
6. Ens hem reunit per atorgar els Premis de la Crítica. (no: otorgar)
7. Hi havia unes cadires folrades de vellut.
8. A París, hi vam fer una estada molt curta.

8. Completeu les definicions següents omplint l’espai buit amb una paraula
de la mateixa família de la que hi ha entre parèntesis.

1. Glossar: esclarir (clar) un text o un mot amb una glossa o comentari.
2. Heura: planta de troncs enfiladisses (enfilar) que es cria per parets i marges.
3. Hule: tela pintada a l’oli i envernissada (vernís).
4. Llosa: pedra plana i de poc gruix (gruixut) emprada en pavimentació.
5. Lúcid: que comprèn les coses amb una claredat (clar) extraordinària. (podria
ser clarividència en sentit figurat)
6. Maó: bloc d’argila endurida (dura), usat en la construcció.
7. Mat: sense brillantor (brillant).
8. Escletxa: obertura allargada (llarg) entre peces que no ajusten bé.

9. Completeu les definicions següents omplint l’espai buit amb una paraula
de la mateixa família de la que hi ha entre parèntesis.

1. Obac: dit d’un indret ombrívol / ombrós (ombra), on no arriba el sol.
2. Purità: qui practica o afecta una gran puresa (pur) en la seva conducta.
3. Rajola de València: rajola decorada i envernissada (vernís), normalment de
forma quadrada.
4. Nosa: molèstia, destorb (destorbar).
5. Seny: ponderació, sensatesa (sensat).
6. Esbrinar: aclarir, esclarir (clar).
7. Cap: persona que té la direcció, el comandament (comandar).
8. Tastar: paladejar, assaborir (sabor).

10. Escriviu la paraula que falta i que és derivada de la que hi ha subratllada.

1. Quines garanties té? Em poden garantir que no és una enganyifa?
2. Què són aquests reflexos? Em pensava que aquests vidres no s’hi reflectien.
3. Ningú no sap el motiu de l’exclusió. Per què el van excloure?
4. No està per romanços: no es vol posar cap disfressa, no es vol disfressar.
5. Si només hi veus avantatges, si tot ho trobes avantatjós, anem per feina i podem
fil a l’agulla.
6. Li ventà una bufetada. El va bufetejar davant de tothom.
7. No toquis la farina que et quedaràs enfarinat.

3

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

8. M’agradaria que aquesta felicitat durés, que fos duradora. (no: duradera)

11. Escriviu la paraula que substitueixi tots els mots subratllats i que sigui un
mot derivat.

1. Va ser un dia que no es pot oblidar. inoblidable
2. Hi creixen les plantes com si fossin en un espai protegit del fred de l’hivern.
hivernacle
3. La caixa no tenia prou líquid per pagar tots els deutors. liquiditat (no:
liquidesa)
4. Com que no es trobava bé es va anar a fer una revisió a càrrec de diversos
metges. mèdica
5. Era natural de Polònia. polonès
6. Van tornar a cobrir de quitrà la carretera vella. enquitranar
7. Abans de la subhasta van tornar a fer la valoració de la casa. revalorar
8. Van pintar amb vernís la taula i les cadires. envernissar

12. Quines paraules de cada grup es relacionen amb la definició, explicació o
equivalència que hi ha més avall? Escriu-les en el lloc corresponent.

clatell, clot, coixejar, coma, corda, corriola, cursa, curull


1. coixejar: anar coix.

2. clatell: la part central, la més essencial.

3. curull: ple, reblert, saturat.

4. clot: sot, concavitat.









d’ací, d’allà, davallada, decantar, demografia, deseiximent, desmai, despesa,
elàstics

1. deseiximent: despreniment.
(deseiximent: Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor)

4

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

2. elàstics: les dues tires elàstiques que subjecten pels seus extrems els
pantalons.

3. despesa: el que es desprèn o gasta.

4. davallada: acció de baixar, descendir.

13. Quines paraules de cada grup es relacionen amb la definició, explicació o
equivalència que hi ha més avall? Escriviu-les en el lloc corresponent.


encimbellar-se, enginyar, enllà, esbiaixat, escacs, escletxa, estintolar-se, estora
4

1. estintolar-se: apuntalar-se.

2. estora: dit de la posició de qualsevol element fora del rectangle.

3. encimbellar-se: enfilar-se en un punt elevat.

4. escletxa: obertura allargassada entre peces que no ajusten bé.