Comentari de text de "Oda a Espanya"

Comentari de text Oda a Espanya

Oda a Espanya s un poema escrit lany 1898 per Joan Maragall i integrat en la part de Cants en el
llibre de Visions i Cants. El poema no segueix una mtrica establerta ni rima establerta, sn versos
lliures. s un poema compost per vuit estrofes que ens parlen sobre les desgrcies que ha suposat
per Espanya implicar-se en la guerra de Cuba, amb la prdua daquesta.
Primera estrofa: En aquesta primera estrofa Maragall fa una crida a Espanya com si hi volgus parlar
cara a cara. Com veurem al llarg del poema, Maragall personifica Espanya i en parla com si fos una
persona. Ell deixa ben clar que li parlar en catal, la llengua que li ha donat la seva terra
(nacionalisme) i una llengua marginada i que el diferencia dels altres que parlen castell.
Segona estrofa: En aquesta segona estrofa Maragall ens introdueix el tema sobre el que parlar al
llarg del poema; lorgull espanyol i la guerra. Maragall critica amb duresa el viure permanentment
dEspanya en el passat, tot sostenint-se amb lideal de morir per la ptria per crear una imatge de
glria, per enlloc de glria hi ha morts i derrotes.
Tercera estrofa: En aquesta estrofa Maragall introdueix una pregunta directa i retrica: Perqu ha
comportat Espanya que els seus ciutadans morin intilment en la guerra. No hi troba cap sentit.
Desprs planteja una afirmaci lgica; vida s la sang que corre per les venes i si aquesta vessa,
suposa la mort.
Quarta estrofa: En aquesta estrofa Maragall continua demanant explicacions i exposant
legocentrisme espanyol. Noms pensava en lhonor i la glria, li recrimina aquest, per pel cam ha
perdut els seus fills, es a dir, els seus ciutadans que formen el verdader pas. Maragall evoca ms
dramatisme dient que lnic que es celebrava a Espanya eren funerals i no festes. Funerals dels
morts per la guerra.
Cinquena estrofa: En aquesta estrofa Maragall evoca el drama i forma unes imatges que ens
permeten imaginar-nos el moment que ens descriu: la marxa de vaixells plens de soldats, una marxa
cap a una mort segura, cap a una guerra on les seves vides penjaran del fil de latzar i el dest. Aix
ho contraposa amb la indiferncia que sent Espanya, que sho mira sense preocupaci.
Sisena estrofa: En aquesta estrofa Maragall torna a plantejar preguntes retriques a Espanya
demanant-li explicacions: On sn els vaixells que portaven els seus fills? Doncs no nhi ha perqu els
seus fills han perdut la vida en la guerra de Cuba. Maragall pretn fer reaccionar a Espanya suplicant-
li que torni en si per que primer ha de plorar i penedir-se pel que ha fet.
Setena estrofa: En aquesta estrofa Maragall dna un missatge molt positiu a Espanya. Li demana que
es salvi i es consoli mitjanant el plor i que desprs pensi en el que t, en la vida, es a dir, que pensi
en els seus fills, els que encara t, com el propi Maragall. Que aixequi el cap ben amunt, cap al cel.
Aqu podem observar la importncia de la mirada cap al cel per Maragall.
Vuitena estrofa: En aquesta ltima estrofa Maragall acaba amb una srie de preguntes retriques. Ell
busca Espanya per reconciliar-shi per sembla que Espanya no lescolta i passa dell i dels seus fills,
es a dir, dels altres espanyols. Torna a fer referncia a la llengua catalana, una llengua que perilla,
per sembla que Espanya no hi s. Cansat desperar, Maragall acaba amb una contundent frase
exclamativa:Adu Espanya, que podriem considerar com un refs de lautor cap a lestat espanyol.
En conclusi, Maragall es sent espanyol i mant un dileg amb Espanya, preguntant-li el qu de tot
plegat. Es preocupa per la situaci dEspanya i per la injustcia als seus ciutadans, molts dells
vctimes de la guerra de Cuba. Per Maragall, cansat de veure que Espanya no respon ni a ell ni a
ning, es cansa i li llena aquesta famosa ofensiva de Adu Espanya!.
Per a descobrir l'estilstica d'aquesta composici estudiarem cada estrofa per a veure els recursos
utilitzats pel poeta.
En tot el poema hi trobem una personificaci continuada ja que tracta a Espanya com una persona a
la qual li parla.
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
En la primera estrofa hi podem observar una ellipsis, ja que parla del catal sense nombrar-lo.
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

En la segona estrofa hi ha una metfora quan diu que la vida s la sang.
Dins de les venes - vida s la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
Tant en la tercera estrofa com en la sisena i tamb en la ltima, trobem algunes interrogacions
retriques.
Per qu vessar la sang intil?
On sn els barcos. - On sn els fills?

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprs d'entendre an els teus fills?

En la cinquena estrofa apareix una comparaci:
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

-1estrofa: Reivindica el fet que el protagonista del monleg parla amb catal.
-2estrofa: Es fa memria de tots aquells que moriren algun dia per defensar la seva llengua.
-3estrofa: Amb les morts no podem reivindicar res, si no tot al contrari, perdem esperances, per
tant hem de viure per continuar lluitant a traves de la paraula.
-4estrofa: Per la reivindicaci de la llengua hi ha hagut moltes morts.
-5estrofa: El protagonista del monleg veu al port com embarquen els fills que lluitaran als Estats
Units dAmrica lestiu del 1898.
-6estrofa: Durant una tempesta ocenica naufragaren tots els vaixells i els seus fills.
-7estrofa: Tot i que ha perdut molts dels seus fills ha de tirar endavant i si vol animar-se que observi
el cel on hi trobar la calma de larc de Sant Mart.
-8estrofa: Desprs dhaver perdut tants de fills li tocar estimar els que shan quedat a terra, que
sn els catalans.