Remor.

Unitat 4
Activitat C

Bernat Metge, Lo somni

Com reacciona Bernat Metge quan se li apareix el difunt rei Joan I? Sobre què conversen? Quins
punts de vista defensen?
En aquest fragment, Bernat Metge explica com, mentre està tancat a la presó, se li apareix el rei
Joan I, que s’havia mort dies abans. En el diàleg que té lloc a continuació entre els dos personatges
es debat la vida pòstuma de l’ànima. En aquest debat intens, es confronten l’escepticisme i el prag-
matisme de Metge amb els intents del rei de fer-li creïble la seva aparició.

I quan vaig haver ben remirat [...], em va semblar que veia el rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria,
que poc temps feia que havia deixat aquesta vida, el qual jo llargament havia servit. I dubtant de
qui era, em vaig espantar terriblement. Llavors ell em digué:
–Allunya tota por de tu, car jo soc aquell que et penses.
5 Quan el vaig sentir parlar, el vaig conèixer de seguida; després, tremolant vaig dir:
–Oh, Senyor! Com és que vós sou aquí? Que no us vau morir l’altre dia?
–No em vaig morir –digué ell–, sinó que vaig deixar la carn a la seva mare, i vaig retre1 l’esperit
a Déu, que me l’havia donat.
–Com l’esperit? –vaig dir jo–. No puc creure que l’esperit sigui res ni pugui tenir altre camí sinó
10 aquell que la carn té.
–I doncs, què entens –digué ell– que sigui jo? No saps que l’altre dia vaig sortir de la vida cor-
poral en què era?
–Ho he sentit a dir –vaig respondre jo–, però ara no ho crec perquè, si fóssiu mort, no seríeu
aquí; i entenc que sou viu. Però la gent ho diu perquè ho voldria, perquè sempre s’alegra de les
15 novetats, i especialment dels canvis de poder; o per algun engany que volen cometre, han fet córrer
que sou mort.
–El rumor –digué ell– és cert, que jo he pagat el meu deute a la natura; i el meu esperit és aquest
que parla amb tu.
–Vós, Senyor, em podeu dir el que us sembli; però, parlant amb vostra excel·lència, no creuré
20 que sigueu mort, perquè els homes morts no parlen.
–És veritat –digué ell– que els morts no parlen; però l’esperit no mor i, per consegüent, no li és
impossible parlar.
–No em sembla –vaig dir jo– que l’esperit sigui res després de la mort, perquè moltes vegades
he vist morir homes i bèsties i ocells, i no veia que l’esperit ni cap altra cosa els sortís del cos, per
25 la qual jo pogués veure que carn i esperit fossin dues coses distintes i separades; però sempre he
cregut que això que hom en diu esperit i ànima no era res més que la sang o la calor natural que
hi ha en el cos, que per la discrepància dels seus quatre humors2 es mor, tal com fa el foc pel vent
que el treu del lloc, o quan es podreix el subjecte en què és, que s’apaga i d’aquí en endavant no el
veu ningú.
30 –Estàs molt equivocat –digué ell–; sembla que no facis diferència entre l’ànima dels humans i
la de les bèsties.
–No en faig cap –vaig dir jo–, sinó que totes les coses animades les veig morir de la mateixa
manera.
[...]
35 –No obstant això, saps molt bé que l’home creu en moltes coses que no pot veure.
–És veritat –vaig dir jo–, però no tinc per savis aquells que s’hi basen. Crec en allò que veig, i
no em preocupo per res més.
–Digues –respongué ell–, abans que vinguessis al món, què eres?
–Allò que seré després de la mort –vaig dir jo.
40 –I què seràs?
 Remor. Unitat 4
Activitat C

–No-res.
–Doncs, eres no-res abans de ser engendrat?
–Així ho crec –vaig dir jo.
–I per què ho creus?
45 –Per tal com cada dia veig que la dona, per aparellament amb l’home, es queda embarassada, i
abans no ho estava; i després pareix alguna criatura, la qual de no ser passa a ser.
–Sí, però –digué ell– això que tu has vist en altres no ho has vist en tu mateix. No obstant això,
digues-me si te’n recordes, què eres abans que fossis engendrat?
–Jo –vaig dir– no ho recordo ni sé del cert què era, perquè no ho vaig veure; però estic con-
50 vençut que no era res, perquè soc home com els altres i convé que segueixi les seves petjades.
–Doncs –digué ell–, tu creus allò que no has vist.

Bernat Metge, Lo somni (1399)

(Versió moderna de J. M. Ripoll)

1. Donar a algú allò que se li deu.

2. Fluid del cos. L’afirmació parteix d’una creença, provinent del metge grec Hipòcrates de Cos (segles v i iv aC),
segons la qual la salut depenia de la proporció o desproporció entre els quatre humors (la sang, la bilis groga, la
bilis negra i la flegma).

1 Digues sobre quins temes conversen Bernat Metge i el rei Joan d’Aragó i localitza’ls en
el fragment.
a) la mort
b) la vida després de la mort i la immortalitat de l’ànima
c) les aparences enganyoses
d) les falses creences

2 Quina posició defensa cada un dels interlocutors sobre aquests temes?

3 Quins dels raonaments que s’exposen en el text et semblen més moderns i més crítics,
per a la seva època?

4 Digues quina tipologia textual predomina en aquest text i justifica-ho.

• narrativa
• descriptiva
• conversacional
• expositiva
• argumentativa
Remor. Unitat 4
Activitat C

5 Digues quines característiques de la prosa humanística es poden observar en aquest

text i posa’n exemples concrets.
a) pensament crític, racionalisme
b) to satíric, burlesc
c) culturalisme, influència de la tradició clàssica
d) prosa llatinitzada, amb sintaxi complexa

6 Completa aquest comentari sobre les característiques humanístiques del text amb les
paraules adequades:

l’ànima crític
humanista una sintaxi
Joan I mort
irònic escepticisme
Bernat Metge antitètiques

Introducció: context i resum

Aquest fragment pertany al principi de Lo somni, al llibre primer, i és gairebé tot dialogat.
El narrador-protagonista –identificable amb ♦ (1)–, hi explica com se li apareix ♦ (2),
mort poc abans, i el diàleg que hi manté, en el qual tots dos personatges defensen
posicions ♦ (3): mentre que el monarca intenta convèncer Bernat Metge de l’existència
d’una altra vida després de la ♦ (4), aquest manifesta el seu ♦ (5), tret molt modern per
a l’època i clarament ♦ (6).

Estructura i característiques humanístiques

Pel fet de servir-se de la forma dialogada, el text presenta una estructura de pregunta-
resposta, sobretot en la part final, que es presta a fer que cadascun dels dos personatges
expressi el seu punt de vista. En la conversa que mantenen el rei i Bernat Metge s’hi
poden observar alguns dels trets de la literatura humanística:
En primer lloc, el pensament ♦ (7), escèptic, de Bernat Metge, des del moment que
planteja dubtes sobre la immortalitat de ♦ (8), qüestionant els dogmes de l’Església. Els
exemples empírics que utilitza per referir-se a l’ànima, «no era res més que la sang o
la calor natural del cos», es poden considerar trets moderns de pensament humanista.
En segon lloc, el to ♦ (9) de Bernat Metge, el qual es limita a reafirmar-se en els seus
punts de vista, sense intentar convèncer el seu contrincant, «Vós, senyor, em podeu dir
el que us sembli», mentre que Joan I pretén fer canviar Metge d’opinió. D’aquí venen
les preguntes de la part final del fragment, encaminades a arribar a la conclusió, «Doncs
tu creus allò que no has vist», contraposada a una afirmació inicial de Metge prou
agosarada, la famosa «Crec en allò que veig, i no em preocupo per res més».
En tercer lloc, una prosa llatinitzada, amb ♦ (10) complexa, com es pot apreciar al
paràgraf que comença amb «No em sembla que...» i és ple d’oracions subordinades.
Una llengua que també és més moderna i dúctil, sense les repeticions pròpies de Ramon
Llull o Ramon Muntaner.

Conclusió
Al final del llibre, Bernat Metge acabarà donant la raó al rei difunt; mentrestant, però,
haurà expressat idees ben poc medievals amb recursos del tot humanistes.