Mates Ccss 1bat 2012 Sol

S O L U C I O N A R I
MATEMÀTIQUES
1
A PLICADES A
LES CIÈNCIES SOCIALS
Autors del llibre de l’alumne

Josep M. Guiteras i Piella
Jordi Besora i Torradeflot
Àngela Jané i Sanahuja
BARCELONA – MADRID – BOGOTÀ – BUENOS AIRES – CARACAS – GUATEMALA

MÈXIC – NOVA YORK – PANAMÀ – SAN JUAN – SANTIAGO – SÃO PAULO
AUCKLAND – HAMBURG – LONDRES – MILÀ – MONT-REAL – NOVA DELHI – PARÍS
SAN FRANCISCO – SYDNEY – SINGAPUR – SAINT LOUIS – TÒQUIO – TORONTO
Matemàtiques aplicades a les ciències socials 1 · Batxillerat · Solucionari
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament

informàtic, ni la transmissió de cap forma o por qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,
mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans. Adreceu-vos a CEDRO (Centro
Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o esca-
nejar algun fragment d’aquesta obra.
Drets reservats © 2012, respecte a la segona edició en català, per:

McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L.
Edificio Valrealty, 1.a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
Editors de projecte: Xavi Juez, Mònica Garcia

Editors: Teo Prat, Francesc Gil
Tècnic editorial: Marisa Gràcia i Ricard Roca
Disseny d’interiors: dfrente.es
Il·lustracions: Luis Bogajo, Jordi Soto i Andreu Grau
Composició: Servei Gràfic NJR, S.L.
ÍNDEX 3
j Solucionari Llibre de l’alumne BLOC 2. Matemàtica social

Comencem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Unitat 6. Matemàtica financera . . . . . . . . 68
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Activitats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
BLOC 1. Nombres i funcions Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Unitat 1. Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . 11 Unitat 7. Estadística descriptiva . . . . . . . . 78

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Activitats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Activitats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Unitat 2. Polinomis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Unitat 8. Distribucions bidimensionals . . 88

Unitat 3. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Unitat 9. Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Unitat 4. Progressions i successions . . . . 47 Unitat 10. Distribució de probabilitat . . . . 105

Unitat 5. Funcions exponencial

i logarítmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Activitats finals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Avaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CCSS 1 LA 5
j Comencem 138 138 : 6 23

d) 2—— 5 ———— 5 2——
174 174 : 6 29
Activitats finals
4. Calcula l’expressió decimal d’aquestes fraccions i classifica
1. Determina el valor de la lletra en cadascuna d’aquestes frac- els nombres decimals que obtinguis en exactes, periòdics
cions per tal que representin el mateix nombre racional que purs o periòdics mixtos:
4 17
la fracció —: a) ——
9 6
r
a) —— 27
63 b) ——
11
68
b) —— 117
s c) ——
50
52
c) —— 245
t d) ———
7
u
d) ——— 17
(
2171 a) —— 5 2,83 nombre decimal periòdic mixt.
6
r 4 63 ? 4 27
a) —— 5 —— → r 5 ——— 5 28
(
63 9 9 b) —— 5 20,63 nombre decimal periòdic pur.
11
68 4 68 ? 9 117
b) —— 5 —— → s 5 ——— 5 153 c) —— 5 2,34 nombre decimal exacte.
s 9 4 50
52 4 52 ? 9 245
(
c) —— 5 —— → t 5 ——— 5 117 d) —— 5 26,428571 nombre decimal periòdic pur.
t 9 4 7
u 4 24 ? 171 5. Determina la fracció generatriu dels nombres decimals se-

d) ——— 5 —— → u 5 ———— 5 276 güents:
2171 9 9
(
a) 2,63
17 323
(
2. Són equivalents les fraccions —— i ———? b) 1,023

13 247
c) 20,48
Sí, perquè 17 ? 247 5 13 ? 323 5 4 199
(
d) 1,441
(
3. Simplifica les fraccions següents: a) f 5 2,63 5 2,6363...

52 100 f 5 263,63...
a) ——
91 2f 5 22,63...
———————— 261 29
121 99 f 5 261 → f 5 —— 5 ——
b) 2—— 99 11
77
(
b) f 5 1,023 5 1,0233...
350
c) —— 1 000 f 5 1 023,3...
300
2100 f 5 2102,3...
138 ————————— 921 307
d) 2—— 900 f 5 921 → f 5 —— 5 ——
174 900 300
48 212
52 52 : 13 4 c) f 5 20,48 → 100 f 5 248 → f 5 2—— 5 ——
a) —— 5 ———— 5 —— 100 25
91 91 : 13 7
(
d) f 5 1,44 1 5 1,441441...
121 121 : 11 11
b) 2—— 5 ———— 5 2—— 1 000 f 5 1 441,441...
77 77 : 11 7
2f 5 21,441...
350 350 : 50 7 —————————— 1 440 160
c) —— 5 ————— 5 —— 999 f 5 1 440 → f 5 ——— 5 ——
300 300 : 50 6 999 111
6 LA SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
1 2
1 11 12
(
6. El 63,63 % dels 88 alumnes de 1r de batxillerat d’un insti- 3 2 2 — 2 —— : —— 2 1

tut van aprovar totes les matèries. A quants alumnes els va 6 17 17
quedar alguna matèria pendent? e) ————————————— 5
2 3 5
— 1 — 2 ——
(
f 5 63,63 5 63,6363... 3 4 12
100 f 5 6 363,63... 11 11
3 ? —— 2 —— 2 1
2f 5 263,63... 6 12 43
5 ———————— 5 ——
————————— 6 300 700 1 12
99 f 5 6 300 → f 5 ——— 5 ——
99 11
2 7
700 8. Quin és el nombre que multiplicat per — dóna —?
3 4
(
El 63,63 % és el —— %
11 4 1
I el que sumat a — dóna —?
Van aprovar: 5 2
700 2 7 7 2 21
—— — x 5 — → x 5 — : — 5 ——
11 7 7 ? 88 3 4 4 3 8
——— de 88 5 —— de 88 5 ——— 5 56 alumnes
100 11 11
4 1 1 4 3
— 1 y 5 — → y 5 — 2 — 5 2——
A 88 2 56 5 32 alumnes els va quedar alguna matèria pendent. 5 2 2 5 10
7. Calcula el resultat de les operacions següents: 2

9. Es venen els — d’una peça de roba i després, la meitat del
3 1 3 3
a) — 1 — : — que quedava. Quina fracció de peça s’ha venut? Quina frac-
5 2 4 ció en queda encara per vendre?
1 2
1 2 22
2 1
b) 2 1 — ? — Es venen — de la peça → queda per vendre’n —.
3 3 3 3
1 1 1 1 1
1 2
4 2 1 3
Es ven — del que queda → es ven — de — 5 — ? — 5
c) — : — 2 — 2 2 3 2 3
3 3 2
1
5 —.
(
0,36 2 0,227 6
d) ———————
17 2 1 5
1 2 —— En total s’ha venut — 1 — 5 — de la peça de roba. Encara
22 3 6 6
1
queda per vendre —.
1 2
1 11 12 6
3 2 2 — 2 —— : —— 2 1
6 17 17
e) ————————————————— 10. Una aixeta omple un dipòsit en 3 hores i una altra l’omple
2 3 5 en 4. Quina part del dipòsit omplen en una hora les dues
— 1 — 2 ——
3 4 12 aixetes obertes alhora? Si el dipòsit està buit i s’obren si-
multàniament les dues aixetes, quant trigaran a omplir-lo?

3 1 3 3 2 19
a) — 1 — : — 5 — 1 — 5 —— 1 1 7

5 2 4 5 3 15 En una hora les dues aixetes omplen — 1 — 5 —— del dipò-
3 4 12
12
1 2
1 2 22
1 9 3 11 sit. Trigaran a omplir-lo —— h, que és 1 h 42 min 51 s.
b) 2 1 — ? — 5 2 1 — ? — 5 2 1 — 5 —— 7
3 3 3 4 4 4
11. Una pastilla conté un 20 % d’aspirina, un 40 % de vitami-
1 2
4 2 1 3
1 15 na C i la resta és excipient. Si té una massa de 2,5 grams,
c) — : — 2 — 5 2 2 — 5 ——
3 3 2 8 8 quants mil.ligrams conté de cada component?
2,5 g 5 2 500 mg
4 5
—— 2 —— 20 % de 2 500 mg 5 500 mg d’aspirina
(
0,36 2 0,227 11 22 3 5 3
d) ———————— 5 ——————— 5 —— : —— 5 — 40 % de 2 500 mg 5 1 000 mg de vitamina C
17 5 22 22 5
1 2 —— ——
22 22 2 500 2 (500 1 1 000) 5 1 000 mg d’excipient
4 x 2 5 2x 1 3
12. Un tipus de llet produeix —— de la seva massa en nata, i la c) ———— 5 ———— →
15 2 x 1 1 4x 1 7
7
nata els —— de la seva massa en mantega. Quina fracció de → (x 2 5) (4 x 1 7) 5 (2 x 1 1) (2 x 1 3) →
25
la massa de la llet representa la mantega? Quants quilo- → 4 x2 1 7x 2 20 x 2 35 5 4 x2 1 6 x 1 2 x 1 3 →
grams de mantega es poden obtenir a partir de 175 kg d’a- 38
questa llet? → 213 x 2 35 5 8 x 1 3 → 221 x 5 38 → x 5 2——
21
7 4 28
La mantega representa —— ? —— 5 —— del pes de la llet. d) Îã
2 x 2 1 5 x 2 Îã
2 → Îã
2 x 2 x 5 1 2 Îã
2 →
25 15 375
→ (Îã
2 2 1) x 5 1 2 Îã
2 →
28 28 ? 175
Els —— de 175 kg 5 ———— 5 13,07 kg de mantega.
375 375 1 2 Îã 2 2(Îã
2 2 1)
→ x 5 ———— 5 —————— 5 21
Îã
2 2 1 Îã221
13. Les accions d’una empresa que cotitza a la borsa van pujar
un 2,5 % dilluns i un 4,8 % dimarts. Si quan va començar la
4 1 2 x 13 2 4 2 2 x
sessió borsària de dilluns una acció d’aquesta empresa cos- e) 1 2 ———— 5 0 → —————— 5 0 →
tava 12,84 €, quin era el seu preu quan es va tancar la 13 13
sessió de dimarts? Quants diners va guanyar en aquests dos 9
dies un accionista que tenia títols de l’empresa per valor de → 9 2 2 x 5 0 → 2 x 5 9 → x 5 —
2
10 000 €?
En tancar la sessió de dimarts, una acció d’aquesta empresa 16. Soluciona aquestes equacions, escrivint prèviament els seus
costava: primers membres en forma de producte de factors:
12,84 ? 1,025 ? 1,048 5 13,79 € a) x2 2 6 x 5 0
En aquests dos dies, els 10 000 € invertits es van transformar en: b) x (x 2 5) 2 2 (x 2 5) 5 0
10 000 ? 1 025 ? 1,048 5 10 742 € c) (x 1 2)2 2 (x 1 2) (3 x 2 1) 5 0

x1 5 0
L’accionista va guanyar:
a) x2 2 6 x 5 0 → x (x 2 6) 5 0
10 742 2 10 000 5 742 € x 2 6 5 0 → x2 5 6
14. Es col.loquen 2 500 € en una llibreta a termini que garan b) x (x 2 5) 2 2 (x 2 5) 5 0 →

teix un 4,2 % de rèdit anual durant 3 anys. Si en cap mo- x 2 5 5 0 → x1 5 5
ment se’n retiren els interessos, quants diners hi haurà a la → (x 2 5) (x 2 2) 5 0
llibreta un cop hagin transcorregut 3 anys des que es va fer x 2 2 5 0 → x2 5 2
la imposició?
c) (x 1 2)2 2 (x 1 2) (3 x 2 1) 5 0 →
A la llibreta hi haurà 2 500 ?1,0423 5 2 828,42 €.
→ (x 1 2) (x 1 2 2 3 x 1 1) 5 0 →
15. Resol les equacions següents: x 1 2 5 0 → x1 5 22
a) (2 x 2 1)2 2 (2 x 1 1)2 5 24 → (x 1 2) (3 2 2 x) 5 0 → 3
3 2 2 x 5 0 → x2 5 —
2
3 (1 2 x) x13
b) 2 2 ———— 5 ———
14 7 17. Sabem que x 5 2 i y 5 23 és una de les solucions de l’equa
ció 3 x 1 b y 5 10. Calcula b i troba una altra solució de
x 2 5 2x 1 3 l’equació.
c) ———— 5 ————
2 x 1 1 4x 1 7
x 5 2, y 5 23
3 x 1 b y 5 10 → 3 ? 2 1 b ? (23) 5 10 →
d) Îã
2 x 2 1 5 x 2 Îã
2
4
4 1 2 x → 6 2 3 b 5 10 → b 5 2—
3
e) 1 2 ———— 5 0
13 10
Resposta oberta. Per exemple: x 5 ——, y 5 0.
3
a) (2 x 2 1)2 2 (2 x 1 1)2 5 24 →
→ 4 x2 2 4 x 1 1 2 4 x2 2 4 x 2 1 5 24 → 18. Determina tres solucions de l’equació:
→ 28 x 5 24 → x 5 23 2 x 2 3 y 1 z 5 15
3 (1 2 x) x13 Resposta oberta. Per exemple: x 5 0, y 5 0, z 5 15;
b) 2 2 ————— 5 ——— →
14 7 15
x 5 ——, y 5 0, z 5 0; x 5 0, y 5 25, z 5 0.
→ 28 2 3 1 3 x 5 2 x 1 6 → x 5 219 2
19. Resol les equacions següents: b 6 Îã

b2ãã ã
2 36
x2 2 b x 1 9 5 0 → x 5 ———————
a) 5 x 2 75 5 0
2
2
b) 7 x 2 1 15 x 5 0 a) b2 2 36 5 0 → b 5 66
c) 2 x2 2 x 2 1 5 0 b) b2 2 36 . 0 → b , 26 o b . 6
2 (x 1 2) c) b2 2 36 , 0 → 26 , b , 6
d) ———— 5 x (x 2 3)
3
21. Quantes solucions reals té l’equació x2 1 y2 5 0? I l’equació
e) (3 x 2 5)2 5 0
x 1 y 5 0? Raona les respostes.
f) x3 2 5 x2 1 6 x 5 0
L’equació x2 1 y2 5 0 té una sola solució real: x 5 y 5 0.
4 x
g) — 5 — En canvi, qualsevol parell de nombres reals oposats, x 5 2y, és
x 9 una solució de l’equació x 1 y 5 0.
h) x 2 1 4 x 1 5 5 0
22. Resol aquestes equacions:
a) 5 x 2 2 75 5 0 → 5 x 2 5 75 → x 2 5 15 → x 5 6Îã
1ã
5
a) x 4 2 13 x 2 1 36 5 0
b) 7 x2 1 15 x 5 0 → b) (3 x 1 1) (x 4 2 16) 5 0
x1 5 0
→ x (7 x 1 15) 5 0 15 c) 6 x 4 1 7 x 2 1 2 5 0
7 x 1 15 5 0 → x2 5 2——
7
d) (x2 2 4)2 5 1
1 6 1 1 8 Îãããã
c) 2 x2 2 x 2 1 5 0 → x 5 ——————— 5 x2 5 t
4 a) x 4 2 13 x2 1 36 5 0 → t 2 2 13 t 1 36 5 0
1 6 Îã 9 1 6 3 x1 5 1
5 ————— 5 ———— 1 13 6 Îã ããã2ãã
169 ã 13 6 5
144 t1 5 9
4 4 x2 5 2— t 5 —————————— 5 ————
2 2 2 t2 5 4
2 (x 1 2) x 5 6Îã
t → x 5 63; x 5 62
d) ————— 5 x (x 2 3) → 2 x 1 4 5 3 x2 2 9 x →
3
b) (3 x 1 1) (x 4 2 16) 5 0
11 6 Îã ããã
121 ã
1 48
→ 3 x2 2 11 x 2 4 5 0 → x 5 ————————— 5 1
6 3 x 1 1 5 0 → x 5 2—
3
11 6 13 x1 5 4
5 ————— 1 x 4 2 16 5 0 → x 4 5 16 → x 5 6 4Îã
16ã 5 62
6 x2 5 2—
3
5 x2 5 t
c) 6 x 4 1 7 x2 1 2 5 0 → 6 t 2 1 7 t 1 2 5 0
e) (3 x 2 5)2 5 0 → 3 x 2 5 5 0 → x 5 — (solució doble).
3 1
—
f) x3 2 5 x2 1 6 x 5 0 → 27 6 Îã
49ã2 ã 27 6 1 t1 5 2 2
ãã48
x1 5 0 t 5 ———————— 5 ————
12 12 2
→ x (x2 2 5 x 1 6) 5 0 t2 5 2—
x2 2 5 x 1 6 5 0 3
5 6 Îã 25ããã
2 24ã 5 6 1 x2 5 3 x 5 6Îã
t → l’equació no té solucions reals.
x 5 ———————— 5 ———
2 2 x3 5 2
d) (x2 2 4)2 5 1 → x2 2 4 5 61 →
4 x
g) — 5 — → x2 5 36 → x 5 66
x 9 x2 2 4 5 1 → x2 5 5 → x 5 6Îã
5
→
24 6 Îã
16ããã ã 24 6 Îã
2 20 2ã4 x2 2 4 5 21 → x2 5 3 → x 5 6Îã
3
h) x2 1 4 x 1 5 5 0 → x 5 ———————— 5 —————.
2 2
L’equació no té solucions reals. 23. Troba la solució d’aquestes equacions:
20. Determina el valor o els valors de b per als quals l’equació a) x 2 Îããããã
25 2 x2 5 1
x2 2 b x 1 9 5 0 té:
b) Îããããã
36 1 x 5 2 1 Îã
x
a) Una solució doble.
b) Dues solucions reals diferents. c) Îããããã
2x 2 1 1 2 5 x
c) No té solucions reals. 2 x 2 4 2 Îãããããã

d) Îããããã 3 x 2 12 5 Îãããããã
5 x 2 16
a) x 2 Îã
25ã2
ããxã2 5 1 → x 2 1 5 Îã
25ã2
ããxã2 → 8 6 Îã ã64ãã
2ã60
ã 8 6 2 x1 5 5
x 5 ————————— 5 ———
→ (x 2 1) 5 25 2 x → x 2 2 x 1 1 5
2 2 2
2 2 x2 5 3
5 25 2 x2 → 2 x2 2 2 x 2 24 5 0 → x2 2 x 2 12 5 0 → Si x 5 5 → y 5 3, i si x 5 3 → y 5 5
1 6 Îã 1ã
1ã48
ã 1 6 7 x1 5 4 x 5 5, y 5 3; x 5 3, y 5 5
→ x 5 ———————— 5 ————
2 2 x2 5 23 xy 5 6
La solució de l’equació és x 5 4 (x 5 23 és solució fictícia).
b)
x 1 y 5 3 Îã
3 }
b) Îã
36ãã
1ã
x 5 2 1 Îã
x → 36 1 x 5 (2 1 Îã
x ) →
2
y 5 3 Îã
32x
→ 36 1 x 5 4 1 4 Îã
x 1 x → x (3 Îã
3 2 x) 5 6 → 3 Îã
3 x 2 x2 5 6 →
→ 32 5 4 Îã
x → 8 5 Îã
x → x 5 64 → x2 2 3 Îã
3x 1 6 5 0
c) Îã
2 xãã
2ã1 1 2 5 x → Îã
2 xãã
2ã1 5 x 2 2 → 3 Îã 3 6 Îã
27ã2
ãã24ã 3 Îã
3 6 Îã
3 2 Îã3
x 5 ————————— 5 ——————
→ 2 x 2 1 5 (x 2 2)2 → 2 x 2 1 5 2 2 Îã 3
5 x 2 2 4 x 1 4 → x 2 2 6 x 1 5 5 0 Si x 5 2 Îã
3 → y 5 Îã
3 ; si x 5 Îã
3 → y 5 2 Îã
3
6 6 Îã 36ãã
2ã20
ã 6 6 4 x1 5 5 x 5 2 Îã
3, y 5 Îã
3 ; x 5 Îã
3, y 5 2 Îã
3
x 5 ———————— 5 ————
2 2 x2 5 1
La solució és x 5 5.
}
2x 2 y 5 6
c) y11
d) Îã
2 xãã
2ã4 2 Îã
3 xãã
2ã12
ã 5 Îã
5 xãã
2ã16
ã → x 2 ——— 5 1
4
→ (Îã
2 xãã
2ã4 2 Îã
3 xãã
2ã12
ã ) 5 5 x 2 16 →
2
2 x 2 y 5 6 → 2y 5 6 2 2 x → y 5 2 x 2 6
→ 2 x 2 4 2 2 Îã
(2ãã
x2ãã
4)ããã ãã12)
(3 x 2 ã 1 3 x 2 12 5
y11
5 5 x 2 16 → 22 Îã
(2ãã
x2ãã
4)ããã ãã12)
(3 x 2 ã 5 0 → x 2 ——— 5 1 → 4 x 2 y 2 1 5 4 → 4 x 2 y 5 5
4
→ (2 x 2 4) (3 x 2 12) 5 0 →
4 x 2 (2 x 2 6) 5 5 → 4 x 2 2 x 1 6 5 5 → 2 x 5 21 →
2 x 2 4 5 0 → x 5 2
1 1
→
3 x 2 12 5 0 → x 5 4 1
→ x 5 2— → y 5 2 2— 2 6 5 27
2 2 2
La solució és x 5 4.
26. Quants nombres de quatre xifres diferents es poden escriure
2 x 1 7 y 5 23 amb les 9 xifres significatives?
24. El sistema
4 x 1 k y 5 26 } és compatible determinat. V9, 4 5 9 ? 8 ? 7 ? 6 5 3 024
Quins valors pot tenir k?
27. Resol l’equació:
2 7
Si és compatible determinat, — Þ —. Per tant, k Þ 14. Vx, 3 2 VRx, 3 1 65 5 0
4 k
Recorda que x només pot ser un nombre natural.
25. Troba la solució dels sistemes següents: Vx, 3 2 VRx, 3 1 65 5 0 → x (x 2 1) (x 2 2) 2 x3 1 65 5 0
x1y58
a)
x y 5 15 }
2 3 x 2 1 2 x 1 65 5 0 → x 5

x1 5 5
13
x2 5 2——
3
xy 5 6
b)
x 1 y 5 3 Îã
3 } Només és solució de l’equació proposada x 5 5.
2x 2 y 5 6 28. Per fer l’alineació d’un equip de futbol necessitem 11 juga-

c) y11
x 2 ——— 5 1
4
} dors i en tenim 22. Quantes alineacions es poden fer si cada
jugador pot ocupar qualsevol posició? I si dos d’ells només
poden jugar de porters i sis només poden fer de defenses?
x1y58
a)
x y 5 15 } C22, 11 5 705 432 alineacions diferents.
Si 8 estan fixats, en queden 14 dels quals cal triar-ne 5:
y582x
x ? (8 2 x) 5 15 → 8 x 2 x2 5 15 → x2 2 8 x 1 15 5 0 C14, 5 5 2 002
29. En una cursa participen 8 corredors. De quantes maneres 31. Escriu totes les ordenacions possibles de les lletres de la
diferents poden creuar la línia d’arribada tenint en compte paraula PASSADA. Quantes n’hi ha?
que no n’arriben dos al mateix temps? I en cas que dos arri-
7!
bin al mateix temps? Hi ha: P 72, 3, 1, 1 5 ——— 5 420 ordenacions possibles.
2! 3!
P8 5 8! 5 40 320 maneres diferents de creuar la línea d’arri
bada. 32. 20 persones van a una festa i totes es donen la mà per sa-
Si dos arriben al mateix temps serà: ludar-se. Quantes encaixades de mà s’han fet?
P7 5 7! 5 5 040 Cada encaixada és la tria de 2 persones d’entre 20.

C20, 2 5 190 encaixades.
30. Forma totes les paraules possibles, tinguin o no sentit, amb
les lletres de la paraula PERA. Quantes n’hi ha? 33. D’una baralla de 40 cartes se’n reparteixen 3 a cada jugador.
Quants jocs diferents pot rebre un qualsevol dels jugadors?
Hi ha: P4 5 4! 5 24 paraules possibles. Són:
Tria de 3 cartes de 40:
AEPR, AERP, APER, APRE, AREP, ARPE, EAPR, EARP, EPAR, EPRA,
ERAP, ERPA, PAER, PARE, PEAR, PERA, PRAE, PREA, RAEP, RAPE, 40 ? 39 ? 38
C40, 3 5 —————— 5 9 880 jocs diferents
REAP, REPA, RPAE, RPEA. 3 ?2
j Unitat 1. Nombres reals d) Altura: h’

hl = 92 - 62 = 45 cm =
Activitats = 3 5 cm - 6,71 cm
1. En un problema de física es demana el temps que triga una

4. El costat més petit d’un rectangle auri mesura 2 cm. Quant
pilota a assolir una certa altura. Un estudiant, que ha resolt
mesura l’altre costat? Expressa’n el resultat de manera exac-
el problema correctament, arriba a la solució t = 3 s. La
ta i amb una aproximació arrodonida a les dècimes.
resposta que dóna és t = 1,732050808 s. Et sembla que és
correcta aquesta resposta? Mesura 2φ, és a dir,
No té cap sentit expressar el resultat amb tantes xifres decimals, 1+ 5
2$ 2 = 1 + 5 cm - 3,2 cm
ja que no hi ha cap aparell de mesura de temps que pugui apre-
ciar fins a la milionèsima de segon.
5. Sabent que PQ = PS = 1 dm, demostra que el segment QR
2. Si a - 5,325 i b - 2,434 . 1+ 5
mesura 2 dm (fig. 1.5).
a) Calcula a + b i a b.
b) Indica en cada cas les xifres decimals correctes. S
a) a - 5,325 b - 2,434
R
5,3245 G a 1 5,3255
O
2,4335 G b 1 2,4345
7,7580 G a + b 1 7,7600 " a + b - 7,76
Si en lloc de sumar multipliquem ordenadament, s’obté:

Q
12,95717075 G a $ b 1 12,96492975 P
Per tant, a $ b - 12,96 . 12 5 5

QO = 12 + b 2 l = 4 = 2 dm
b) 1 xifra decimal correcta en els dos casos.
5 1 5 +1
QR = QO + OR = 2 + 2 = 2 dm
3. Calcula la longitud dels segments indicats a continuació.
Expressa’n el resultat de manera exacta i utilitza la calcula-
6. Classifica els nombres següents en racionals i irracionals:
dora per obtenir-ne una aproximació arrodonida a les centè-
simes: !
a) 2,045 b) –3,88080080008...
a) La diagonal d d’un rectangle de costats 3 i 5 cm. ! 113
c) 1,9 d)
114
b) El diàmetre D d’una circumferència la longitud de la > ; ;; ?
e) 4,3131131113... f) 0,58421
qual és 10 cm.
c) L’altura h d’un triangle equilàter de 4 cm de costat. a) Racional b) Irracional
d) L’altura h’ d’un con que mesura 6 cm de radi i 9 cm de c) Racional d) Racional

generatriu. e) Irracional f) Racional
a) Diagonal: d 7. Indica quins d’aquests nombres són irracionals:

d = 32 + 52 = 9 + 25 = a) 25 b) 1 + π
= 34 cm - 5,83 cm c) 5 + 3 d) 5 e
e) 3 + 2 49 f) 7 5
b) Diàmetre: D
L 10 g) 16 + 9 h) 25 + 36
D = π = π cm - 3,18 cm
i) 2 (16 + 9)
c) Altura: h
h= 42 - 22 = 12 cm = a) Racional b) Irracional
= 2 3 cm - 3,46 cm c) Irracional d) Irracional

e) Racional f) Irracional 16
A = π cm2 - 5,09 cm2
g) Racional h) Irracional
i) Irracional 12. Quant mesura la diagonal d’un cub de 2 cm d’aresta?
!
Expressa’n el resultat de manera exacta i aproxima’l a les
1,2 + 0,25 centèsimes.
8. Per què el número ! no pot ser irracional?
0,16 Diagonal: D
No pot ser irracional perquè és el resultat de sumar i dividir
nombres que són racionals. D = 22 + 22 + 22 = 12 cm - 3,46 cm
9. Calcula l’àrea d’un cercle de 4 cm de radi prenent els se-

güents valors de p: 13. La longitud d’una circumferència mesura 10p cm.
a) L’aproximació per defecte 3,1415. a) Expressa’n el resultat aproximat a les centèsimes.
b) L’aproximació per excés 3,1416. b) Quant mesura el radi d’aquesta circumferència?

c) Calcula l’àrea del cercle que limita i expressa-la de
En quin dels dos casos has obtingut una millor aproximació
manera exacta.
a la mesura real de la superfície d’aquest cercle? Per què?
a) A = πr2 - 3,1415 $ 42 = 50,264 cm2 a) L - 31,416 cm
b) A = πr2 - 3,1416 $ 42 = 50,2656 cm2 L

b) r = 2π = 5 cm
La segona aproximació és més bona que la primera, ja que
c) A = πr2 = 25π cm2
l’aproximació per excés del nombre p és millor que l’aproximació
per defecte.
1 2
14. Troba cinc nombres racionals compresos entre 2 i , i
3
10. Expressa de manera exacta: ordena’ls del més petit al més gran.
a) La longitud d’una circumferència de 6 cm de diàmetre. Resposta oberta. Per exemple:
b) L’àrea lateral d’un cilindre de 2 cm de radi i 5 cm de 0,51 1 0,54 1 0,6 1 0,63 1 0,65
generatriu.
c) El volum d’un con de 5 cm de radi i 13 cm de generatriu. 15. Entre quins nombres enters consecutius es troba cadascun
d’aquests nombres irracionals?
a) L = 6π cm
a) 21 b) - 54
b) Alat = 2πrg = 20π cm2
c) - 2 d) 1 + 2π
c) L’altura del con mesura:
1 5
h= g2 - r2 = 132 - 52 = 12 cm e) 3 2 f) 2 + 2
πr2 h π $ 52 $ 12 g) 226 h) - 123

V= 3 = 3 = 100π cm3
i) 3 e
11. S’ha aconseguit determinar que el radi d’una circumferència
4
mesura π cm. Es pot conèixer amb exactitud la seva longi- a) 4 i 5 b) –8 i –7
tud? I l’àrea del cercle que limita? Justifica la resposta fent c) 1 i 2 d) 7 i 8
els càlculs corresponents.
La longitud de la circumferència es pot conèixer amb exactitud, e) 4 i 5 f) 1 i 2
perquè: g) 15 i 16 h) –12 i –11
4
L = 2πr = 2π $ π = 8 cm i) 8 i 9
En canvi, només podem saber un valor aproximat de l’àrea del
cercle corresponent, ja que 16. Representa a la recta numèrica els nombres irracionals se-
 4 16
2 güents:
A = πr 2 = π ⋅   = cm2
 π π a) 17 b) 13
16
i π és un nombre irracional. c) - 29 d) 8
e) 1 + 2 f) 3 + 5 c2 16
a) A = 4 3 = 4 3 = 4 3 cm2
g) 2 2 h) 3
b) d = a2 + b2 = 16 + 36 =
5
i) - 20 j) 2 = 52 cm = 2 13 cm
k) - 18 l) - 17 + 3 c) V = πr2 h = 12π cm3
g d
d) Costat de l’hexàgon: c = 2 = 4 cm
c ik l j h ed ba f
3c2 3 $ 42
A= 2 3 = 2 3 = 24 3 cm2
–6 –5 –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6
21. Aproxima per defecte i per excés fins a les mil·lèsimes ca-
17. Compara aquests parells de nombres reals: dascun dels nombres irracionals següents:
7 a) 17 b) e c) p
a) 5 i 2 b) 1 - 3 i –0,73
c) p i 10 d) –1,9 i –2 (No és resposta oberta)
e) - 6 i - 7 f) 4,9 i 5 Per defecte Per excés

10 10 ! 4,123 4,124
i 17
g)
8 9 h) 1,39 i 1,4
e 2,718 2,719
7
a) 5 1 2 b) 1 - 3 1 - 0,73 p 3,141 3,142
c) π 1 10 d) - 1,9 2 - 2
e) - 6 2 - 7 f) 4,9 1 5 22. Extreu factor comú de:
10 10 ! a) 3 2 + 5 2
g) 8 2 9 h) - 1,39 = - 1,4
b) 7π - 3π + π
18. Ordena del més petit al més gran els nombres reals següents
c) 4 a + 5 a - 2 a
i col·loca el signe de desigualtat que correspongui:
# ! 5 d) 5 a + 5 b - 5 c

2,45 ; 2,99; 2,9 ; - 2 ; –1,42; 0; 2
# 5 ! a) ]3 + 5g 2
- 1,42 1 - 2 1 0 1 2,45 1 2 1 2,99 1 2,9
b) (7 - 3 + 1) π
19. Escriu dos nombres racionals compresos entre:
c) (4 + 5 - 2) a
a) 5 i 6 b) - 2 i - 3
d) 5 (a + b - c)
c) 4 i 17 d) e i p
Resposta oberta. Per exemple: 23. Les operacions amb nombres irracionals que s’indiquen a con-
tinuació donen com a resultat un nombre racional. Calcula’l
a) 2,41 i 2,42 b) –1,5 i –1,6 en cada cas.
c) 4,05 i 4,1 d) 2,9 i 3
a) ^ 10 h
2
20. Expressa de manera exacta: b) ^15 + 2 3 h^15 - 2 3 h

a) L’àrea d’un triangle equilàter de 4 cm de costat. ^ 7 h2
c) 3
b) La longitud de la diagonal d’un rectangle els costats d) (7π - 2π): 3π
del qual mesuren 4 i 6 cm.
2
e) ^ 6 h -
2
c) El volum d’un cilindre de 2 cm de radi i 3 cm d’altura. 3
d) L’àrea d’un hexàgon regular inscrit en una circumferèn- f) ^7 - 2 h^7 + 2 h - 11
cia de 8 cm de diàmetre.
a) ^ 10 h = 10 50 25 5
2
c) 98 = 49 = ! 7
b) ^15 + 2 3 h^15 - 2 3 h = 225 - 12 = 213
3 1 1
d) 3 3
81 = 27 = 3
c) ^3 7 h = 9 $ 7 = 63
2
5
d) (7π - 2π): 3π = 5π : 3π = 3 27. Expressa en forma de potència:
2 2 16
e) ^ 6 h - 3 = 6 - 3 = 3
2 3 4
a) 7 b) a3
^7 - 2 h^7 + 2 h - 11 = 49 - 2 - 11 = c) 10 d) 5 (a + 2) 2
f)
6 1
= 36 = ! 6 e) 65 f) 5
1 3
a) 7 3 b) a 4
24. Si x, y, z i t representen quatre nombres reals, escriu cadascu- 1 2
na d’aquestes expressions com un producte de dos factors: c) 10 2 d) (a + 2) 5
1
a) x2 y + xy2 5
1 2
e) 6 6 f) b 5 l
b) x (y + z) + t (y + z)
c) z3 + z2 + z 28. Expressa en forma d’arrel:
1 1
d) x2 + 2xy + y2 + t (x + y) a) 25 3 b) 12 4
-2
e) z (x - t) - x2 + 2xt - t2 3
1 3
c) a 5 d) b 2 l
2
a) x2 y + xy2 = xy (x + y) e) b 7
b) x (y + z) + t (y + z) = (y + z)( x + t)
3 4
a) 25 b) 12
c) z3 + z2 + z = z (z2 + z + 1)
5 3
c) a3 d) 22
d) x2 + 2xy + y2 + t (x + y) =
7
= (x + y) 2 + t (x + y) = (x + y)( x + y + t) e) b2
e) z (x - t) - x2 + 2xt - t2 = 29. Les potències d’exponent fraccionari verifiquen totes i ca-

= z (x - t) - (x - t) 2 = (x - t)( z - x + t) dascuna de les propietats de les potències d’exponent enter.
Aplica aquestes propietats per expressar en funció d’una
25. Calcula sense utilitzar la calculadora: sola potència:
1 1 2 1
3 4
a) 1 000 b) 1 296 a) 2 2 $ 2 3 b) 3 3 : 3 4
25 2$3 4
c) _5 3 i
5 1 2
c) d) -1 d)
81 5
8
1
e) 3
0,001 f) 5
32 1
22 $ 23 = 22
a)
1 1
+
1
3 = 26
5
a) 10 b) ! 6 2 1 2
-
1 5
b) 3 3 : 3 4 = 3 3 4 = 3 12
5
c) ! 9 d) –1
c) _5 3 i = 5 3 = 5 3
1 2 1 2
$2
1
e) 0,1 f) 2 2
2$3 4 2 $ 3 22 2 $ 23
d) 5 = 5 3 = 3 =
26. Tot i que a primer cop d’ull no ho sembli, els resultats de les 8 2 25
arrels següents són tots racionals. Calcula’ls. 2 3
1+ -
16
2
= 3 5 = 2 15
8 2
a) b) 3
18 16 30. Utilitza la calculadora i aproxima fins a les centèsimes aquests
50 3 nombres irracionals:
c) d) 3
98 81 3
a) 10 b) 5
2,76
8 4 2
a) 18 = 9 =! 3
1
c) π 4 d) 3
- 50
2 3 1 1 e) 5
2
f) 7
24
b) 3
16 = 8 = 2
3
a) 2,15 b) 1,23 34. Expressa de la manera més senzilla possible:

1
c) 1,33 d) –3,68 a) 10 + 2 10 - 2 10
e) 4,45 f) 0,45 b) 3 12 - 2 75 + 7 3
c) 4 5 $ 3 2
31. Per simplificar una arrel del tipus n a m , cal aconseguir que
m i n siguin nombres primers entre ells. Simplifica: 7 $3 5
d) 12
12 3 10
a) a10 b) a12
1 5
15 4 a) b1 + 2 - 2 l 10 = 2 10
c) 310 d) 64
a) 6
a5 b) a4 b) 6 3 - 10 3 + 7 3 =
3 4 = (6 - 10 + 7) 3 = 3 3
c) 32 d) 26 = 2 3
12
c) 53 $ 12 24 = 12 53 $ 24 = 12 2 000
32. Esbrina quina de les igualtats següents és incorrecta:
12
a) (a + b) 2 = a + b 76 $ 12 54 12 76 $ 54
d) 12
= 10
10
3
b) a3 + b3 = a + b
35. Racionalitza les expressions fraccionàries següents:
c) a2 - 2ab + b2 = a - b
1 1
La de l’apartat b), ja que (a + b) 3 ! a3 + b3 . a) b)
5 2+ 3
La a) i la b) no del tot: (a + b) 2 = a + b i
12 22
c) d)
(a - b) 2 = a - b 2 4- 5
1 5 5
33. Expressa en forma d’una sola arrel: a) $ = 5
5 5
1
3
a) 3 $3 5 b) 2 2 $ 5 1 2- 3 2- 3
b) $ = 4-3 = 2- 3
3
1 1
2+ 3 2- 3
12 3 $62 2
c) 3
d)
4 15 12 2 12
c) $ = 2 2 =6 2
2 2
e) ^7 23 h
4 1
f) 3 $ 3 3 $ 6 2
6
1 22 4+ 5 22^4 + 5 h
g) (a + b) 2 $ a - b h) 2 5 d) $ = 16 - 5 =
4- 5 4+ 5
i) 13 j) a 3 a2 22^4 + 5 h
= 11 = 2^4 + 5 h
3
a) 3 $ 5 = 3 15
36. Efectua les operacions indicades racionalitzant prèviament
b) 2 $ 5 = 10
cada expressió fraccionària:
12 3
c) 4 = 3 1 2
3
a) +
5+ 3 5- 3
3$ 6 18 18 6
d) = = 15 = 5 7 6
15 15 b) -
4+ 2 4- 2
7
e) 23 $ 4 = 7 212
1 5- 3 5- 3
a) $ = 22 ;
f) 6 6
3$ 3 $ 2= 2 6 6 3 6
3 $ 2 = 54 5+ 3 5- 3
2 5+ 3 2^5 + 3 h 5 + 3
g) (a + b)( a - b) = a2 - b2 $ = 22 = 11
5- 3 5+ 3
h) 4 $ 5 = 20 1 2
+ =
4 5+ 3 5- 3
i) 13
5- 3 5+ 3 15 + 3
3 = 22 + 11 = 22
j) a5 = 6 a5
0 2 5
0 2 5
0 2 5
LA
0 1 3
0 1 3
16 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
–3 0
–3 0
–3 0
0 2 5
7 4- 2 7 ^4 - 2 h 4 - 2 f) 0 2 5
b) $ = 14 = 2
4+ 2 4- 2
6 4+ 2 6 ^4 + 2 h
$ = 14 = 0 3
4- 2 4+ 2
0 3
0 xG3 3
3^4 + 2 h 12 + 3 2 –3
01
0
= 7 = 7 –3 0
g)
7 6
- =
4+ 2 4- 2
0 5
4 - 2 12 + 3 2 4 - 13 2
= 2 - 7 = 14 0 5
0 5
50 1 x 3
37. Representa a la recta real els conjunts de nombres següents.
h) 0 3
Després, defineix-los mitjançant desigualtats:
a) [4, + 3 ) b) (- 3 , –2)
–2 0 2
c) [1, 3] d) (2, 5) –2 0 2
–2 0 2
e) [–3, 0) f) (0, 3] 0 5
0 - 2 G x51 2
g) (5, + 3 ) h) [–2, 2) i)
i) (–4, 2] j) (- 3 , 0)
0
2 0
k) (–3, 4] l) (–1, ] 0
3
–2–4 0 2 0 2
a) –2 0 2
-4 1 x G 2
j)
–3 0 4
00 444 0
0 4 –3 0 4
–3 4
4Gx 0
b) –4 0 2 0
x10
k)
–2
–2 00
–2 0
0 2
x 1 -2 –3 –10 4 3 1
–3 0 4
c)
-3 1 x G 4
l)
00 11 33
00 11 33
1GxG3 –1 0 2 1
d) 3
2
-1 1 x G 3
00 22 55 38. Expressa utilitzant la nova notació els conjunts de nombres

00 22 55
reals que verifiquen:
21x15
a) x H - 3 b) x 1 4
e)
c) - 2 G x G 3 d) - 5 1 x 1 - 1
e) - 4 1 x G 6 f) x 2 7
–3
–3 00 a) [–3, + 3 ) b) (- 3 , 4)
–3 0
c) [–2, 3] d) (–5, –1)
-3 G x 1 0 e) (–4, 6] f) (7, + 3 )
00 33
00 33
39. Les inequacions - 1 G 3x + 5 i 3x + 5 1 2 tenen solucions }

1 mol atom Fe
b) 1 g Fe $
comunes. Troba-les, representa-les gràficament i expressa- 55,8 g Fe $
les de dues maneres diferents.
}
6,02 $ 1023 atom Fe
$ }
= 1,08 $ 1022 atom Fe
- 1 G 3x + 5 " - 6 G 3x " x H - 2 }
1 mol atom Fe
3x + 5 1 2 " 3x 1 - 3 " x 1 - 1 44. Expressa en notació científica la longitud en metres del radi
de la Terra, sabent que un quadrant d’un meridià terrestre
mesura 104 km.
L 4 $ 104 km 40 000 km
r = = = 6 366,2 km =
–2 –1 0 2π 6,283184 6,283184
= 6,3662 $ 103 km = 6,3662 $ 106 m
- 2 G x 1 - 1 , o també, x d [- 2, - 1) .
40. Escriu en notació científica: Activitats finals

a) 0,00345 $ 108 b) 126,78 $ 10−5 1. Demostra, sense utilitzar la calculadora, que el número
c) 13 d) 756 423 987 1 764 és racional. Realitza prèviament la descomposició
5 789 680 en factors primers de 1 764.
e) 0,00000002854 1 764 = 22 · 32 · 72
a) 0,00345 $ 108 = 3,45 $ 105 1764 = 22 $ 32 $ 72 = 2 $ 3 $ 7 = 42
b) 126,78 $ 105 = 1,2678 $ 10-3 2. Calcula el costat, el perímetre i l’àrea d’un quadrat inscrit
13 en una circumferència de 2 cm de radi. Quina de les tres me-
c) = 2,245374528 $ 10-6
5 789 680 sures s’expressa mitjançant un nombre racional? Expressa’n
les altres dues de manera exacta i amb una aproximació fins
d) 756 423 987 = 7,56423987 $ 108 a les centèsimes.
e) 0,00000002854 = 2,854 $ 10-8 El diàmetre de la circumferència coincideix amb la diagonal del
quadrat i mesura 4 cm.
41. Efectua aquestes operacions amb l’ajut de la calculadora.
Expressa’n els resultats utilitzant la notació científica: Si representen per c el costat del quadrat, es verifica:
c2 + c2 = 42 " 2c2 = 16 " c2 = 8 "
a) 2,5 $ 104 + 105 - 6,25 $ 103 b) (106 : 4 $ 10-3) : 5 $ 107
1,25 $ 1012 - 1012 " c = 2 2 cm - 2,83 cm
c) d) (104 - 107) 2
1010 + 5 $ 109 El perímetre p del quadrat mesura:
a) 1,1875 $ 10
5
b) 5
! p = 4c = 4 $ 2 2 = 8 2 cm - 11,31 cm
c) 1,6 $ 10 d) 9,98 $ 1013
i l’àrea A del quadrat és:
42. Una estrella es troba a 4 anys llum de la Terra. Quina és la
distància en quilòmetres que la separa del nostre planeta? A = c2 = 8 cm2
Un any llum és la distància que recorre la llum en un any a L’única mesura que s’expressa mitjançant un nombre racional és
la velocitat de 300 000 km/s. la superficie del quadrat.
365 dies 24 h 3 600 s 3. Dibuixa un quadrat de 2 cm de costat. Determina els punts
1 any $ 1 any $ $ = 31 536 000 s mitjans dels seus costats i uneix-los successivament. Quina
1 dia 1h
300 000 km figura n’obtens? Per què? Calcula’n l’àrea i el perímetre.
1 any llum = 31 536 000 s $ 1s =
= 9,4608 $ 10 km
12
4 anys llum = 4 $ 9,4608 $ 1012 = 3,78432 $ 1013 km

43. Sabent que un mol d’àtoms de ferro conté 6,02 $ 1023 àtoms
d’aquest metall i que té una massa de 55,8 g, esbrina:
a) La massa en grams d’un àtom de ferro.
b) El nombre d’àtoms continguts en 1 g de ferro.
}
1 mol atom Fe
}
a) 1 atom Fe $ $
}
6,02 $ 1023 atom Fe
55,8 g Fe
$ = 9,27 $ 10-23 g Fe
}
1 mol atom Fe
S’obté un altre quadrat: els seus costats són iguals i els quatre 8. Representa a la recta numèrica els nombres reals següents:
angles són rectes. 3 !
a) b) 1,16
4
Àrea: A = ^ 2 h = 2 cm2
2
c) 34 d) - 8
Perímetre: P = 4 2 cm
Representació aproximada:
4. Considera un nombre positiu, eleva’l al quadrat, multiplica’l d a b c

per 2 i, finalment, extreu-ne l’arrel quadrada. Demostra que
el quocient de la divisió entre l’últim nombre i el primer és
igual a 2 . –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6 7 8
x " x2 " 2x2 " x $ 2 " 2

9. Calcula:
L’últim pas és possible perquè x ! 0 .
a) ^3 5 h
2
b) ^ 10 h
4
5. Quina condició han de verificar els coeficients a, b i c de
l’equació de segon grau ax2 + bx + c = 0 , per tal que les se-
ves solucions siguin nombres reals? c) ^ 5 + 3 h^ 5 - 3 h
d) ^ 7 h - ^ 2 h
2 2
Les solucions de l’equació ax + bx + c = 0 són de la forma:

2
a) ^3 5 h = 9 $ 5 = 45
2
- b ! b2 - 4ac
x= b) ^ 10 h = 102 = 100
4
2a
c) ^ 5 + 3 h^ 5 - 3 h = 5 - 3 = 2
Per tant, perquè aquestes solucions siguin nombres reals s’ha
d) ^ 7 h - ^ 2 h = 7 - 2 = 5
2 2
de verificar que:
b2 - 4ac H 0
10. Calcula:
a) ^1 + 2 h
2
6. El perímetre d’un rectangle mesura 16 cm i una de les seves
diagonals, 2 10 cm. Calcula’n l’àrea.
b) ^3 - 3 h
2
Anomenem x i y les dimensions del rectangle expressades en

^ 5 + 1h2
c) 2
centímetres. Es verifica:
d) ^4 2 - 2 3 h
2
2x + 2y = 16 x+y = 8
24 3
x2 + y2 = ^2 10 h x2 + y2 = 40 a) ^1 + 2 h = 1 + 2 2 + 2 = 3 + 2 2
2
b) ^3 - 3 h = 9 - 6 3 + 3 = 12 - 6 3
2
x = 8-y
c) ^2 5 + 1h = 20 + 4 5 + 1 = 21 + 4 5
2
(8 - y) 2 + y2 = 40 "
d) ^4 2 - 2 3 h = 32 - 16 6 + 12 =
2
" 64 - 16y + y2 + y2 = 40 "
= 44 - 16 6
" 2y2 - 16y + 24 = 0 " y2 - 8y + 12 = 0
8 ! 64 - 48 8 ! 4 3 y1 = 6 11. En quins casos el resultat d’una potència de base 3 és més

y= 2 = 2 petit que 3? Justifica’n la resposta amb exemples.
4 y2 = 2
Sempre que l’exponent és més petit que 1.
Si y = 6 " x = 2 , i si y = 2 , x = 6 . 1
1
Per exemple: 3 2 - 1,73 ; 30 = 1 ; 3-1 = 3 .
En qualsevol cas, l’àrea del rectangle és
A = 12 cm2 12. Expressa com una sola potència:
a) 2 $3 2 b) 3
5 :4 5
7. Troba quatre nombres racionals compresos entre 2 + 5 i
2+ 6. d) ^4 b3 h
7 2
c) a2
Resposta oberta. Per exemple: 4,25; 4,3; 4,42; 4,4.
1 1 5
a) 2 $ 3 2 = 22 $ 23 = 26 c) a $ 3 a2
b) 3
5 : 4 5 = 5 3 : 5 4 = 5 12
1 1 1
d) 4 b3 : b
2
c) 7
a2 = a 7 a) 7 + 28 - 63 = 7 +2 7 -3 7 =
d) ^4 b3 h = 4 b6 = b3 = b
2 3
2
= (1 + 2 - 3) $ 7 = 0
b) 121 + 169 - 225 = 11 + 13 - 15 = 9

13. L’arrel quadrada de l’arrel cúbica d’un nombre positiu x té 1 2 7
dos possibles resultats. Per què? Si un d’aquests és 2, quin c) a $ 3 a2 = a 2 $ a 3 = a 6 = 6 a7 = a 6 a
és l’altre? Calcula x. 4
3 1 1
d) b3 : b = b 4 : b 2 = b 4 = 4 b
Perquè es tracta d’una arrel d’índex parell (índex 6)
3
x =6 x 18. Justifica aquestes igualtats:
L’altre resultat és –2, l’oposat de 2. a) 2 3 = 12 b) 5 2 = 50

1 3
d) a2 n a = n a2n + 1
2 3=
6
x = ! 2 " x = (! 2) 6 = 64 c)
4
14. Calcula: a) 2 3 = 22 $ 3 = 12
200 3 242 b) 5 2 = 52 $ 2 = 50
a) b) c)
450 27 338
2
200 100 10 2 1 b1l $ 3 = 1 3
a) c) 2 3 = 2 4 $3 = 4
450 = 225 = ! 15 = ! 3
3 1 1 d) a2 n a = n a2n $ a = n a2n + 1
b) 27 = 9 =! 3
242 121 11 19. Racionalitza:
c) 338 = 169 = ! 13 20
a)
10
15. Escriu com una única arrel:
1
2 -1 3 b)
a) 10 3 $ 10 2 b) 7 4 : 70,5 7- 5
2 3
c) _2 3 i5
1 1
d) 2 3 $ 3 3 6+ 6
c)
2 -1 1
6- 6
a) 10 3 $ 10 2 = 10 6 = 6 10
20 10 20 10
3 3
b) 7 4 : 70,5 = 7 4 : 7 2 = 7 4 = 4 7
1 1
a) $ = 10 = 2 10
10 10
2 3
c) _2 3 i5 = 2 5 = 5 22 = 5 4
2
1 7+ 5
b) $ =
1 1
7- 5 7+ 5
d) 2 3 $ 3 3 = 3 2 $ 3 3 = 3 6
7+ 5 7+ 5
= 7-5 = 2
16. Quines de les desigualtats següents no són certes? Per què?
6+ 6 6+ 6 36 + 12 6 + 6
a) 9 + 25 = 3 + 5 c) $ = 36 - 6 =
6- 6 6+ 6
b) 7 $ 6 = 7 $ 6
42 + 12 6 7+2 6
= 30 = 5
c) a2 + b2 = a + b
45
d) 5 = 20. Les solucions d’una inequació es troben a l’interval [–5, 2),
3
i les d’una altra inequació, a l’interval [0, 4). Expressa mit-
a) Perquè 34 ! 8 2
jançant un interval les solucions comunes a totes dues in-
c) Perquè a2 + b2 ! (a + b) 2 equacions. Ajuda’t d’un gràfic.
17. Expressa de la manera més senzilla possible el resultat de

les operacions següents:
a) 7 + 28 - 63 –5 0 2 4
b) 121 + 169 - 225

Les solucions comunes són les que es troben a l’interval: [0, 2).
Avaluació 7
a $ 7 b2 = 7 ab2
6
x x3 x3
1. Digues, de manera raonada, si les afirmacions següents són =6 4 =6 4
y
certes o falses: a) 3
y 2
y
_ p p i = _ p i = 4 p35
5 5
4 3 4 7
a) 3 - 343 és un nombre irracional. 3
2 $ 4 3 = 12 24 $ 12 33 = 12 24 $ 33
2+π
b) El nombre real 5 està comprès entre els nombres 1 7
b) a2 $ 3 a = a2 $ a 3 = a 3
naturals 1 i 2. 7
c) –4 és un nombre racional. 2 2 2 = 23 2 = 27 = 8 27 = 2 8
^ b h = b = b 43
3 2
2 3 4
d) El resultat de 12 + 3 3 - 75 és 0. 5 10
x2 x4 -1
3 = 10 5 = 10 x-1 = x 10
a) Fals, perquè - 343 = - 7 . x x
2+π
b) Cert, ja que 5 b 1,03.
4. Calcula i expressa de la manera més senzilla possible:
c) Cert, concretament es tracta d’un nombre enter.
a) ^3 2 + 7 3 h^3 2 - 7 3 h
d) Cert. 1
b) 2 75 - 300 + 2 12
12 + 3 3 - 75 = 2 3 + 3 3 - 5 3 =
^ + 2 7 h - ^5 - 2 7 h
c) 5
= (2 + 3 - 5) 3 = 0
d) ]a + bg2 - 4ab
2. Expressa de manera exacta:
a) ^3 2 + 7 3 h^3 2 - 7 3 h = 18 - 147 = - 129
a) El volum d’un cub de 3 cm de diagonal.
b) 2 75 - 300 + 1 12 = 10 3 - 10 3 + 3 =
b) L’àrea lateral d’un con de 5 cm de radi de la base i 12 cm 2
d’altura. = ]10 - 10 + 1g 3 = 3
c) El radi d’una esfera de 27 cm3 de volum. c) ^5 + 2 7 h - ^5 - 2 7 h = 5 + 2 7 - 5 + 2 7 =
d) La hipotenusa d’un triangle rectangle, un dels catets del =4 7
qual mesura el doble que l’altre. ]a + bg2 - 4ab = a2 - 2ab + b2 = ]a - bg2 =
d)
= a-b
a) Si d representa la diagonal d’un cub i a la seva aresta, es
verifica: 5. Fes les operacions indicades, racionalitzant prèviament les
d d 3 2
3 3 expressions fraccionàries:
d2 = 3a2 " a2 = 3 " a = 3 " a = 3 =
3+ 3 3- 3 1 3
= 3 cm a) - b) 2 $d + n
3- 3 3+ 3 8 32
V = a3 = ( 3 ) 3 = 3 3 cm3
b) La generatriu del con mesura g = 52 + 122 = 13 cm, i a) 3 + 3 $

3+ 3
=
9+6 3 +3
=
3- 3 3+ 3 9-3
l’àrea lateral:
12 + 6 3
Alat = πrg = 65π cm2 6 = 2+ 3
4 3V 3- 3 3- 3 9-6 3 +3
c) Volum d’una esfera de radi r: V = 3 πr3 " r = 3 4π $ = =
3+ 3 3- 3 9-3
3 $ 27 3 12 - 6 3
4π = 3 4π cm
r=3 3
6 = 2- 3
d) Si representem per c la mesura del catet més petit, l’altre 3+ 3 3- 3
catet mesurarà 2c. La mesura de l’hipotenusa d’aquest trian- - = 2 + 3 - ^2 - 3 h =
3- 3 3+ 3
gle rectangle s’expressarà:
= 2+ 3 -2+ 3 = 2 3
h = c2 + (2c) 2 = 5c2 = c 5
b) 1 8 8 2 2 2
$ = 8 = 8 = 4
3. a) Expressa en forma d’una sola arrel: 8 8
3 32 3 32
7 x _ 4 3 i5 $ = 32
a $ 7 b2 ; ; p p ; 3
2 $4 3 32 32
3
y2
1 3 2 3 32
b) Expressa en forma de potència: 2 $d + n = 2 c 4 + 32 m =
8 32
5
x2 1 3 5
2 2 2 ; ^3 b 2 h ;
2
a2 $ 3 a ; =2+4 = 4
x
j Unitat 2. Polinomis El valor numèric s’obté en substituir x per - 1 :

A (- 1) = - (- 1) 3 - (- 1) 2 + (- 1) - 1 = - 2
Activitats
A (- 1) = - 2
1. Indica el grau i els coeficients de cadascun d’aquests polino-
5. Determina els coeficients a, b i c perquè els polinomis se-
mis:
güents siguin idèntics:
a) A(x) = x3 + 3x2 - 2
B (x) = x4 + x2 + 1 i C (x) = x4 + ax3 + bx2 + cx + 1
b) B(x ) = - x4 + 2 x2 - 1 x
3 Identificar dos polinomis de quart grau és igualar els coeficients
c) C(x ) = 3x2 - 5 x + 8 del mateix grau:
4 5
d) D(x ) = x - x + x - x + 1
4 3 2 a=0
b=1
a) Grau 3; coeficients: 1, 3, 0 i - 2 .
1 c=0
b) Grau 4; coeficients: - 1 , 0, 2 , - 3 i 0.
5 8 6. Donats els polinomis:
c) Grau 2; coeficients: 3, - 4 i 5 .
d) Grau 4; coeficients: 1, - 1 , 1, - 1 i 1. 3
A x) = x3 - 3x2 + 5x - ,
(
4
7
2. Escriu un polinomi que sigui: B x) = - x3 + 2 x + 3 i C (x) = 2x2 - 4x .
(
a) De tercer grau i amb dos termes Calcula:
b) De quart grau i amb cinc termes a) A (x) + B (x)
c) De segon grau i amb un terme b) A (x) - B (x)
d) Hi ha algun polinomi de tercer grau amb cinc termes? c) C (x) + B (x) + A (x)
Per què?
d) B (x) - [A (x) - C (x)]
Respostes obertes. Per exemple: e) - x2 [B (x) - C (x)]
a) 2x3 - 7 1
f) 3A (x) - 5B (x) + 2 C (x)
b) x4 + 3x3 - 2x2 + 7x + 1 g) B (x) C (x)
c) - 5x2 h) [C (x)] 3
d) No hi ha cap polinomi de 3r grau amb 5 termes. Com a 3
a) A (x) + B (x) = x3 - 3x2 + 5x - 4 +
màxim en pot tenir 4.
7 17 9
+ (- x3 + 2 x + 3) = - 3x2 + 2 x + 4
3. Indica quines de les expressions algèbriques següents no b) A (x) - B (x) =
són polinomis. Justifica les respostes.
3 7
5 x2 + 1 = x3 - 3x2 + 5x - 4 + x3 - 2 x - 3 =
a) + 1 b) 5
x2 3 15
= 2x3 - 3x2 + 2 x - 4
x 4
c) x3 + x2 + x + 1 d)
9 9 9
c) C (x) + B (x) + A (x) = - x2 + 2 x + 4
x2 + x + 2 x 3 x2 1
e) x f) + +x C (x) = 2x2 - 4x
3 2
7
B (x) = - x3 + 2x + 3
Les expressions a), e) i f) no són polinomis, ja que la inde-
3
terminada x apareix elevada a - 2 i a - 1 , respectivament. En A (x) = x3 - 3x2 + 5x - 4
x 9 9
l’expressió d) s’obté 3 que sí és un polinomi. C (x) + B (x) + A (x) = - x2 + 2 x + 4
d) B (x) - [A (x) - C (x)] =

4. Calcula, per a x = - 1, el valor numèric del polinomi: = B (x) - A (x) + C (x) =
A (x) = - x3 - x2 + x - 1 11 15
= - 2x3 + 5x2 - 2 x + 4
7 7. Si A (x) = 3x3 - 2x2 + 7 i B (x) = x4 - 5x3 + 2x , determina:

B (x) = - x3 2x + 3
+
3 a) El polinomi C(x) que verifica A (x) + C (x) = B (x).
- A (x) = - x + 3x - 5x + 4
3 2

C (x) = 2 x 2 - 4x b) El polinomi D(x) que verifica B (x) + D (x) = A (x).
B (x) - A (x) + C (x) = - 2x3 + 5x2 - 11 x + 15
2 4 c) La relació que hi ha entre els polinomis C(x) i D(x).
a) C (x) = B (x) - A (x) = x 4 - 8x3 + 2x2 + 2x - 7

e) - x2 [B (x) - C (x)] =
= - x2 :- x3 + 2 x + 3 - 2x2 + 4x D =
7 x 4 - 5x3 + 2x

- 3x + 2x
3 2
- 7
= - x2 :- x3 - 2x2 + 2 x + 3D =
15 x 4 - 8x3 + 2x2 + 2x - 7

15 b) D (x) = A (x) - B (x) = - x 4 + 8x3 - 2x2 - 2x + 7
= x5 + 2x4 - 2 x3 - 3x2
Aquest polinomi és oposat a l’anterior.
1 9 69
f) 3A (x) - 5B (x) + 2 C (x) = 8x3 - 8x2 - 2 x - 4 c) La relació: D (x) = - C (x)
9
3A (x) = 3x3 - 9x2 + 15x - 4 8. Realitza la divisió (3x4 - x3 + 1) : (x2 + 1). Comprova que es
35 verifica la propietat fonamental.
- 5B (x) = 5x3 - 2 x - 15
1
2 C (x) = x - 2x
2
3x 4 - x3 + 1 x2 + 1
1
3A (x) - 5B (x) + 2 C (x) = 8x3 - 8x2 - 9 x - 69 - 3x 4 - 3x2 3x 2 - x - 3
2 4
- x3 - 3x2
g) B (x) C (x) = - 2x5 + 4x4 + 7x3 - 8x2 - 12x + x3 + x
- 3x2 + x + 1
7 + 3x2 + 3
B (x) = - x3 + 2x + 3
x + 4
C (x) = # 2x2 - 4x
+ 4x 4 - 14x2 - 12x Quocient: 3x2 - x - 3
- 2x5 + 7x3 + 6x2
B (x) C (x) = - 2x + 4x + 7x3
5 4
- 8x2 - 12x Residu: x + 4
Comprovació:
h) [C (x)] = (2x - 4x) = (2x - 4x) (2x - 4x) =
3 2 3 2 2 2
(3x2 - x - 3)( x2 + 1) + (x + 4) = 3x4 - x3 + 1
= 8x6 - 48x5 + 96x 4 - 64x3
9. Efectua aquestes divisions. Aplica la regla de Ruffini quan
[C (x)] =
2
4x - 16x
4 3
+ 16x 2 sigui possible.

C (x) = # 2x2 - 4x a) (6x5 - 3x4 + 2x + 1) : (- 3x3 + 2x + 4)
- 16x5 + 64x4 - 64x3
b) x6 : (x4 + x2 - 2)
8x6 - 32x5 + 32x4
[C (x)] 3 = 8x6 - 48x5 + 96x4 - 64x3 c) (2x3 - x2 + 3x) : (x - 1)
d) (x4 - 1) : (x + 1)
Contesta les qüestions següents i justifica les respostes:
e) x3 : (x + 2)
a) Per què el grau del polinomi A (x) + B (x) no és 3?
f) (x6 - 1) : (x2 + 1)
b) Quin és el grau del polinomi - x2 [B (x) - C (x)]?
1 1 1 1
g) b 2 x2 - x + l : b x - 2 l
c) És cert que: 3 4
B (x) - [A (x) - C (x)] = B (x) - A (x) + C (x)?

a) 6x5 - 3x4 + + 2x + 1 - 3x3 + 2x + 4
- 6x5 + 4x3 + 8x2 4
- 2x2 + x - 3
a) El grau del polinomi A (x) + B (x) no és 3 perquè els coefi- - 3x4 + 4x3 + 8x2 + 2x + 1
cients de 3r grau són oposats. + 3x4 - 2x2 - 4x
4x3 + 6x2 - 2x + 1
b) El grau del polinomi - x2 [B (x) - C (x)] és 5.
8 16
- 4x3 + 3x + 3
c) B (x) - [A (x) - C (x)] = B (x) - A (x) + C (x). 2 19
6x2 + 3 x + 3
És certa la igualtat.
4 1 1
Quocient: - 2x2 + x - 3 Quocient: 2 x - 12
2 19 5
Residu: 6x2 + 3 x + 3 Residu: 24
b) 10. En una divisió, el divisor és el polinomi x3 - 2x2 + 3, el quo-

x6 x 4 + x2 - 2 cient és x2 + 2x + 1 i el residu és - 8x - 2 . Quin és el grau
- x - x + 2x
6 4 2
x2 - 1 del dividend? Pots calcular-lo? Fes-ho.
- x + 2x
4 2
+ x 4 + x2 - 2 Dividend:
3x2 - 2 (x3 - 2x2 + 3)( x2 + 2x + 1) + (- 8x - 2) =
Quocient: x - 1
2
= x5 - 3x3 + x2 - 2x + 1 .
Residu: 3x2 - 2
El dividend és de grau 5.
c) Per Ruffini: x3 - 2x2 + 3
# x2 + 2x + 1
2 -1 3 0
x3 - 2x2 + 3
1 2 1 4
2x4 - 4x3 + 6x
2 1 4 4 x5 - 2x4 + 3x2
Quocient: 2x2 + x + 4 x 5
- 3x + x2 + 6x +
3
3
+ - 8x - 2
Residu: 4
x5 - 3x3 + x2 - 2x + 1
d) Per Ruffini:
11. Determina els valors de a i b, de manera que quan dividim
1
0 0 0 -1 1
3x4 - 12x2 + ax + b per x3 - 2x2 + 3 el residu sigui 2 .
-1 -1 1 -1 1
1 -1 1 -1 0 3x 4 - 12x2 + ax + b x 3 - 2x 2 + 3
- 3x + 6x
4 3
- 9x 3x + 6
Quocient: x3 - x2 + x - 1
6x3 - 12x2 + (a - 9) x + b
Residu: 0 - 6x3 + 12x2 - 18
1
e) Per Ruffini: (a - 9) x + b - 18 = 2 "
1 0 0 0
a-9 = 0 "a = 9
-2 -2 4 -8 "* 1 37
1 -2 4 -8 b - 18 = 2 " b = 2
Quocient: x2 - 2x + 4 12. En una divisió exacta, el dividend és x5 - 1 i el quocient,

Residu: - 8 x4 + x3 + x2 + x + 1. Calcula’n el divisor.
f) x5 - 1 x 4 + x 3 + x2 + x + 1
x6 - 1 x2 + 1
-x - x - x - x - x
5 4 3 2
x-1
- x6
- x4 x 4 - x2 + 1
- x 4 - x 3 - x2 - x - 1
- x4
+ x 4 + x 3 + x2 + x + 1
+ x 4 + x2
/
x2 - 1
- x2 - 1 Divisor: x - 1
- 2
Quocient: x 4 - x2 + 1 13.
Determina el valor de k per tal que la divisió
Residu: - 2 (2x3 - x2 + k) : (x + 2) sigui exacta.
g) Per Ruffini: 2x3 - x2 + k x+2

- 2x3 - 4x2 2x2 - 5x + 10
1 1 1
2 -3 4 - 5x2 + k
1 1 1 5x2 + 10x
2 4 - 24
10x + k
1 1 5 - 10x - 20
2 - 12 24 k - 20 = 0 " k = 20
14. Tria el mètode que consideris més convenient per trobar 17. Troba el residu de la divisió (x9 + 1) : (x + 1). Pots obtenir-
el valor numèric d’aquests polinomis per al valor que s’in lo sense necessitat de fer la divisió.
dica:
R = (- 1) 9 + 1 = 0
3
a) - x4 - 5x3 + 4x - 2 per a x = 12
2
18. Comprova que P (x) = x3 - 3x2 - 6x + 8 és divisible per
b) - x6 + x4 - 2 x3 - x2 per a x = 2
x + 2 . Expressa el polinomi P (x) com a producte de dos
2 1 3 polinomis.
c) 5 x3 + 5 x2 + 5 x + 1 per a x = - 5
Si P (- 2) = 0 , P (x) és divisible per x + 2 .
a) Pel teorema del residu:
3 P (- 2) = (- 2) 3 - 3 (- 2) 2 - 6 (- 2) + 8 = 0
-2 -5 0 4 -2
12 - 18 - 276 - 3 312 - 39 696 Dividim P (x) per x + 2 per trobar l’altre factor:
3
- 2 - 23 - 276 - 3 308 - 39 698
1 -3 -6 8
Valor numèric: - 39 698 -2 - 2 10 - 8
1 -5 4 0
b) Substituint:
P (x) = (x2 - 5x + 4)( x + 2)
-^ 2 h + ^ 2 h - 2 ^ 2 h - ^ 2 h =
6 4 3 2

= -8 + 4 - 4 - 2 = 6 19. Troba el valor de k perquè el polinomi x4 + k sigui divisible
per x + 1.
Valor numèric: 6
Substituir per x = - 1
c) Substituint:
(- 1) 4 + k = 0 " k = - 1
2 1 3
5 (- 5) + 5 (- 5) + 5 (- 5) + 1 =
3 2
= - 50 + 5 - 3 + 1 = - 47 1 2
20. Un polinomi P (x) només té els divisors 3, x2 - 1 i x+ .
3 9
Valor numèric: - 47 Troba P (x).
1 2 2 2
P (x) = 3 (x2 - 1) b 3 x + 9 l = x3 + 3 x2 - x - 3
15. Calcula el residu de la divisió (2x - 3) : (x - 2). Fes-ho mit-
3
jançant els dos procediments que hem analitzat. Explica 21. Calcula k perquè el polinomi x3 - 3x2 + k sigui múltiple de
quin és el més ràpid.
x + 1.
Fent la divisió:
Cal que (- 1) 3 - 3 (- 1) 2 + k = 0 " k = 4
2x3
- 3 x-2
- 2x3 + 4x2 2x2 + 4x + 8 22. Indica si són certes o falses aquestes afirmacions:
4x2 - 3
- 4x2 + 8x a) x4 - 1 és divisible per x + 1.
8x - 3 b) x5 - 1 és múltiple de x - 1.
- 8x + 16
13 c) x + 2 és divisor de x3 + 8 .
R = 13 d) x7 + 1 és múltiple de x + 1.
Pel teorema del residu: 2 $ 23 - 3 = 13 e) x + 3 és divisor de x3 - 27 .
És més ràpid fer-ho pel teorema del residu.
a) Certa, ja que (- 1) 4 - 1 = 0
16.
Determina el valor de k per tal que la divisió b) Certa, 15 - 1 = 0
(x3 - 3x2 + 5x + k) : (x + 3) sigui exacta.
c) Certa, (- 2) 3 + 8 = 0
Valor numèric 0 per a x = - 3 :
d) Certa, (- 1) 7 + 1 = 0
(- 3) - 3 (- 3) + 5 (- 3) + k = 0 " k = 69
3 2
e) Falsa, (- 3) 3 - 27 = - 54
23. Determina, si és possible, les arrels enteres d’aquests poli- 29. Factoritza aquests polinomis:
nomis:
a) x4 - 1
A x) = x3 - 5x2 + 6x
(
b) x5 + x4 - x - 1
B x) = 6x3 + 7x2 - 9x + 2
(
c) x4 + 4x3 + 4x2
C (x) = 2x3 + 2

D x) = x3 + 7x2 + 6x
( d) 9x2 + 30x + 25
x2
E (x) = x3 + 2x2 + x + 2
e) - 9
9
F (x) = x4 + x2 - 2
f) x4 - 3x3 - 3x2 + 11x - 6
Les arrels enteres, si n’hi ha, cal que siguin divisors del terme a) x 4 - 1 = (x2 + 1)( x2 - 1) =
independent.
3 x1 = 0 = (x2 + 1)( x + 1)( x - 1)
A (x) = x (x2 - 5x + 6)
4 x2 - 5x + 6 = 0 "
" x2 = 3, x3 = 2 b) x5 + x4 - x - 1 = (x - 1)( x + 1) 2 (x2 + 1)
B (- 2) = 0 " x = - 2 és l’única arrel entera.

1 0 0 - 1 - 1 _b
1
C (x) = 0 " 2x + 2 = 0 " x = - 1 " x = - 1
3 3
1 1 2 2 2 1 b
D (x) = x (x2 + 7x + 6)
3 x1 = 0 1 2 2 2 1 0 b
b
4 x 2 + 7x + 6 = 0 " -1 -1 -1 -1 -1 `divisions successives
" x2 = - 1 i x 3 = - 6 b
1 1 1 1 0
b
E (- 2) = 0 " x = - 2 -1 -1 0 -1 b
1 0 1 0 b
F (1) = F (- 1) = 0 " x1 = 1 i x2 = - 1 a
c) x 4 + 4x3 + 4x2 = x2 (x2 + 4x + 4) =

24. Esbrina si x = 3 és una arrel del polinomi P (x) =
= x3 - 2x2 - 9 . = x2 (x + 2) 2
x = 3 és una arrel de P (x), ja que:
d) 9x2 + 30x + 25 = (3x + 5) 2
P (3) = 33 - 2 $ 32 - 9 = 0
x2 x x
e) 9 - 9 = b 3 + 3lb 3 - 3l
25. Determina les arrels del polinomi:
A (x) = (x2 - 9)( 2x - 1) f) x 4 - 3x3 - 3x2 + 11x - 6 =
3 x 2 - 9 = 0 " x1 = 3 x 2 = - 3 = (x + 2)( x - 3)( x - 1) 2
A (x) = 0 1
4 2x - 1 = 0 " x 3 = 2
1 - 3 - 3 11 - 6
-2 - 2 10 - 14 6
26. Calcula les arrels del polinomi P (x) = (x2 - 4)( 3x + 1).
1 -5 7 -3 0
3 x 2 - 4 = 0 " x1 = 2 x 2 = - 2 3 3 -6 3
P (x) = 0 1 1 -2 1 0
4 3x + 1 = 0 " x3 = - 3
30. Troba les arrels d’aquests polinomis mitjançant la seva fac-

27. El polinomi B (x) = (x2 + 4)( x - 1) només té una arrel real.
torització:
Per què?
(no té solució) a) x3 + 3x2 - 13x - 15
3 x2 + 4 = 0 "
B (x) = 0
4 x-1 = 0 " x = 1 b) 2x4 + 6x3 - 8x
3
28. Factoritza el polinomi P (x) = x3 - x2 - 8x + 12 . Troba una c) 3x2 + 3x +
4
arrel entera entre els divisors del terme independent. Deter-
d) x3 + 3x2 - 4x
mina totes les seves arrels.
Té les arrels - 3 i 2 (doble). e) x4 + x3 - 2x2
P (x) = (x + 3)( x - 2) 2 f) 3x2 - 75

a) x3 + 3x2 - 13x - 15 = (x + 1)( x - 3)( x + 5) 33. Troba el m.c.d. i el m.c.m. de S (x) = (x - 2) 2 i T (x) = x2 - 4 .
Arrels: - 1 , 3 i - 5 Comprova que el producte dels dos polinomis que acabes de

trobar és igual al producte dels polinomis S(x) i T(x).
b) 2x 4 + 6x3 - 8x = 2x (x - 1)( x + 2) 2
S (x) = (x - 2) 2 ; T (x) = ] x + 2g] x - 2g
Arrels: 0, 1 i - 2 (doble)
m.c.d.: x - 2; m.c.m.: (x - 2) 2 (x + 2)
2
3 1
c) 3x2 + 3x + 4 = 3 b x + 2 l Efectivament:
1 ] x - 2g] x - 2g2 ] x + 2g = S (x) $ T (x)
Arrel: - 2 (doble)
34. El m.c.d. de dos polinomis A(x) i B(x) és 1. Quin és el seu

d) x3 + 3x2 - 4x = x (x + 4)( x - 1) m.c.m.?
Arrels: 0, - 4 i 1
Si el m.c.d. de A(x) i B(x) és 1, els factors que formen el m.c.m.
són els dels dos polinomis; és a dir, el m.c.m. = A (x) $ B (x)
e) x 4 + x3 - 2x2 = x2 (x + 2)( x - 1)
Arrels: 0, - 2 i 1 35. Determina si els parells de fraccions següents són equiva-

lents:
f) 3x2 - 75 = (x - 5)( x + 5) x2 - 25 x-5
a) 2 i
x + 7x + 10 x + 2
Arrels: 5, - 5 1 x-1
b) x + 1 i 2
1 x +2
31. Les arrels d’un polinomi de segon grau són 2 i - i el coefi-
3
cient de x2 és 6. Quin és aquest polinomi? x2 - 25 x-5
a) = x + 2 , ja que
1 x2 + 7x + 10
P (x) = 6 (x - 2) b x + 3 l = 6x2 - 10x - 4
(x2 - 25)( x + 2) = (x2 + 7x + 10)( x - 5)
32. Calcula el m.c.d. i el m.c.m. dels polinomis:
1 x-1
b) x + 1 ! 2 , ja que (x2 + 2) ! x2 - 1
a) P (x) = x - 9 i R (x) = x - 6x + 9
2 2 x +2
b) P (x) = x2 - 1 i R (x) = 3x2 - 6x + 3 P (x )

36. Considera la fracció . Indica quines d’aquestes fraccions
c) A (x) = 3x - 3 i B (x) = 3x - 3
4 2 Q (x)
són equivalents a la fracció donada:
d) A (x) = x2 - 2x - 3, B (x) = x3 + 2x2 + x i
4P (x) 10P (x)
C (x) = x3 - 8x2 + 21x - 18 a) b)
4Q (x) 5Q (x)
7P (x)A
2
a) P (x) = x2 - 9 = (x + 3)( x - 3) 3 + P (x)
c) d)
3 + Q (x) 7Q (x)A
2
R (x) = x2 - 6x + 9 = (x - 3) 2
4P (x) P (x)
m.c.d.: x - 3; m.c.m.: (x + 3)( x - 3) 2 a) =
4Q (x) Q (x)
b) P (x) = x2 - 1 = (x + 1)( x - 1) P (x)
La resta de fraccions no són equivalents a .
Q (x)
R (x) = 3x2 - 6x + 3 = 3 (x - 1) 2
37. Indica per a quins valors de x no té valor numèric la fracció
m.c.d.: x - 1; m.c.m.: 3 (x + 1)( x - 1) 2 algèbrica:
c) A (x) = 3x 4 - 3 = 3 (x2 + 1)( x + 1)( x - 1) 2x + 7

2x2 - x - 1
B (x) = 3x2 - 3 = 3 (x + 1)( x - 1)
La fracció no té valor numèric per a aquells nombres que anul·lin
m.c.d.: 3 (x - 1)( x + 1) = B (x) el denominador:
m.c.m.: 3 (x2 + 1)( x + 1)( x - 1) = A (x) 3 x1 = 1
2x 2 - x - 1 = 0 1
d) A (x) = x2 - 2x - 3 = (x + 1)( x - 3) 4 x2 = - 2
B (x) = x3 + 2x2 + x = x (x + 1) 2
38. Simplifica aquestes fraccions algèbriques:
C (x) = x3 - 8x2 + 21x - 18 = (x - 3) 2 (x - 2) x2 - 7x + 10 x3 - 1
a) b) 2
2x2 - 50 x - 3x + 2
m.c.d.: 1; m.c.m.: (x + 1) 2 (x - 3) 2 (x - 2) x
c)
x3 - 5x + 4
d)
x4 - 16 ] x + 2g2 ] x + 5g] x - 5g ] x + 2g2 ] x - 5g
= =
x - 3x2 + 3x - 1
3
x + 2x2 + 4x + 8
3
] x + 5g] x + 3g ] x + 3g
3x2 - 5x + 2 2x2 - 4x + 2
e)
4x 2 - 4
f)
x2 - 1 3 x 2 + 4x + 3 3] x + 5g
c) x + 5 : x + 5 = ] x + 5g] x2 + 4x + 3g =
x2 - 7x + 10 ] x - 2g] x - 5g x-2 3
a) = =
2] x + 5g] x - 5g 2x + 10
2x2 - 50 =
x2 + 4x + 3
x3 - 1 (x - 1)( x2 + x + 1) 2x - 1
b) = = 41. Quina fracció hem de sumar a per obtenir la fracció
x 2 - 3x + 2 (x - 1)( x - 2) x+4
zero?
x2 + x + 1
= x-2 - 2x + 1
Serà la fracció oposada: x + 4 .
x3 - 5x + 4 (x - 1)( x2 + x - 4) 3x
c) = = 42. Per quina fracció hem de multiplicar la fracció per
x - 3x + 3x - 1 (x - 1)( x2 - 2x + 1)
3 2
x+3
x2 + x - 4 obtenir el polinomi de grau zero i de coeficient 1, és a dir,
= 2
x - 2x + 1
U (x) = 1?
x 4 - 16 (x2 + 4)( x + 2)( x - 2) x+3
d) 3 = = x-2 Serà la fracció inversa: 3x
x + 2x + 4x + 8
2
(x2 + 4)( x + 2)
3x2 - 5x + 2 (3x - 2)( x - 1) 3x - 2 43. Calcula:
e) = =
4x2 - 4 4 (x + 1)( x - 1) 4 (x + 1)
3 5x 2x
2x2 - 4x + 2 2 $ (x - 1) 2 a) + -
f) = x2 - 1 x + 1 x - 1
x2 - 1 x2 - 1
x2 - 4 x2 - 4x + 4
b) :
3x x+2
39. Calcula:
2x - 1 1 3-x 1 - x2 3x 3x x2 + 3
a) + - b) : c) 2 - x + 1 d) -5
2x + 4 x2 - 4 x - 2 x2 - x x - 1 x2 + 1
2x - 1 1 3-x 3 5x 2x
a) 2x + 4 + 2 - ; m.c.m. dels denominadors: a) + - =
x -4 x-2 x2 - 1 x + 1 x - 1
2 (x - 2)( x + 2): 3 + 5x] x - 1g - 2x] x + 1g 3x2 - 7x + 3
= =
x2 - 1 x2 - 1
]2x - 1g] x - 2g + 2 - ]3 - x g $ 2 (x + 2)
= x - 4 x - 4x + 4
2 2
2 (x - 2)( x + 2) b) 3x : x+2 =
4x2 - 7x - 8
=
2 (x2 - 4) ] x + 2g] x - 2g] x + 2g ] x + 2g2
= =
3x] x - 2g2
3x] x - 2g
b) 12- x $ 3x =
2
x -x x-1 3x 2x + 2 - 3x 2 - x
c) 2 - x + 1 = x+1 = x+1
]1 + x g]1 - x g3x - 3]1 + x g
= =
x] x - 1g] x - 1g x-1 d)
x2 + 3
-5 =
x2 + 3 - 5x2 - 5 - 4x2 - 2
= 2
x2 + 1 x2 + 1 x +1
40. Donades les fraccions:
44. Quina condició ha de verificar una fracció algèbrica per tal
1 x2 - 25 x 2 + 4x + 3
A = x + 5, B = i C= x+5 que sigui equivalent a un polinomi?
x+3
Una fracció algèbrica és equivalent a un polinomi si el polinomi
calcula: numerador és múltiple del polinomi denominador.
a) (A $ B) $ C b) (A + C) $ B c) 3A : C
45. Comprova que el resultat d’aquesta multiplicació és 1:
1 x2 - 25 x2 + 4x + 3
a) x + 5 $ x + 3 $ x+5 = x2 - 4 x + 1 x - 1
$ $
x2 - 1 x + 2 x - 2
(x + 5)( x - 5)( x + 3)( x + 1)
= = x2 - 4 x + 1 x - 1
(x + 5)( x + 3)( x + 5) $ $ =
x2 - 1 x + 2 x - 2
(x - 5)( x + 1)
=
(x + 5) ] x + 2g] x - 2g] x + 1g] x - 1g
= =1
] x + 1g] x - 1g] x + 2g] x - 2g
1 x 2 + 4x + 3 x 2 + 4x + 4
b) x + 5 + x+5 = x+5 2x + 1
46. Per quina fracció algèbrica cal multiplicar 2 per obte-
x -4
x2 + 4x + 4 x2 - 25 1
nir 2 ?
x+5 $ x+3 = 2x - 5x + 2
La fracció s’obté en fer la divisió: 6 6 6

b) (3 x + 2) =  0  (3 x ) +  1  (3 x ) 2 +  2  (3 x ) y +
6 6 5 4 2
1
:
2x + 1
=      
2x2 - 5x + 2 x2 - 4 6 6 6 6
] x + 2g] x - 2g x+2 +   (3 x )3 23 +   (3 x )2 24 +   (3 x )25 +   26 =
= = 3
  4
  5
  6
] x - 2g]2x + 1g]2x - 1g ] x - 2g]4x2 - 1g
= 729 x 6 + 2 916 x 5 + 4 860 x 4 + 4 320 x 3 +
47. Calcula els nombres combinatoris següents: + 2 160 x 2 + 576 x + 64
 6  10  80  15  15
 2 , 0  , 5  , 7  , 8 
12
50. Calcula el quart terme del desenvolupament de: (x -1)
 12 12!
 6 6 ⋅ 5  10  Quart terme:   x 9 (−1)3 = x 9 = −220 x 9
 2  = 2 = 15;  0  = 1  3 9 ! 3 !
 80  80 ! 3
 5  = 75 ! 5 ! = 24 040 016 51. Donat el polinomi C(x) = 2x2 – 4x, calcula  C( x ) .
(2 x )
3
 15 15 ! 15 ⋅14 ⋅13 ⋅12 ⋅11⋅10 ⋅ 9 2
− 4x =
 7  = 8 !7 ! = 7 ⋅ 6 ⋅5 ⋅ 4 ⋅3 ⋅2
= 6 435
 3  3    
( ) ( ) ( −4 x ) +  23 (2x )( −4 x ) +  33 ( −4 x ) =
3 2 2 3
=   2x 2 +   2x 2 2
 15 15 !  0  1
 8  = 7 !8 ! = 6 435
= 8 x 6 − 48 x 5 + 96 x 4 − 64 x 3
48. Simplifica aquestes fraccions: 52. Desenvolupa les potències:

a)
10! ⎛ ⎛7
2! 8 ! a) ⎜2x + 1 ⎜
⎝ 2⎝
15!
b)
(3 – x )
4
3!12 ! b) 3
50! ⎛ ⎛7 ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛2
c) a) ⎜2x + 1 ⎜ = ⎜ 7 ⎜(2x)7 + ⎜ 7 ⎜(2x)6· 1 + ⎜ 7 ⎜(2x)5·⎜ 1 ⎜ +
2! 48 ! ⎝ 2⎝ ⎝0⎝ ⎝1⎝ 2 ⎝2⎝ ⎝2⎝
1000! ⎛ ⎛ 3
⎛ ⎛ ⎛ ⎛ 4
⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛5
d) + ⎜ 7 ⎜(2x)4· ⎜ 1 ⎜ + ⎜ 7 ⎜(2x)3· ⎜ 1 ⎜ + ⎜ 7 ⎜(2x)2·⎜ 1 ⎜ +
3!997 !
⎝3⎝ ⎝2⎝ ⎝4⎝ ⎝2⎝ ⎝5⎝ ⎝2⎝
a) 10 ! = 10 ⋅ 9 = 45 ⎛ ⎛ ⎛ ⎛6 ⎛ ⎛⎛ ⎛7 1
2 !8 ! 2 + ⎜ 7 ⎜·2x·⎜ 1 ⎜ + ⎜ 7 ⎜⎜ 1 ⎜ = 27 x7 + 7·26 x6 · +
6
⎝ ⎝ 2
⎝ ⎝ ⎝ ⎝⎝ ⎝7 2 2
15! 15 ⋅14 ⋅13 1 1 1
b) = = 455 + 21·25 x5 ·
+ 35·24 x4 · 3 + 35·23 x3 · 4 +
3!12 ! 3⋅ 2 22 2 2
1 1 1
+ 21·22 x2 · 5 + 7·2x · 6 + 7 = 128x7 + 224x6 + 168x5
c) 50 ! = 50 ⋅ 49 = 1225 2 2 2
2! 48 ! 2 35 3 21 2 7 1
+ 70x4 + x + x + x+
2 8 32 128
1000! 1000⋅ 999 ⋅ 998
d) = = 166 167 000 ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛ ⎛
b) 3 – x3 = ⎜ 4 ⎜·34 + ⎜ 4 ⎜·33 – x3 + ⎜ 4 ⎜·32 – x3 +
( ) ( ) ( )
4 2
3!997 ! 3⋅ 2
0
⎝ ⎝ 1
⎝ ⎝ 2
⎝ ⎝
⎛4⎛ ⎛4⎛
( ) ( )
3 4
49. Desenvolupa les potències següents: + ⎜ ⎜·3 – x3 + ⎜ ⎜ – x3 = 81 – 4·27x3 – 6·9x6 – 4·3x9
⎝3⎝ ⎝4⎝
a) ( x − 2 ) 5
+ x12 = 81–108x3 + 54x6 – 12x9 x12

b) (3x + 2)6
53. En el desenvolupament de la potencia (2x + 3)30 calcula:
5 5 5
a) ( x − 2) =   x 5 +   x 4 (−2) +   x 3 (−2)2 +
5
a) El terme de grau 21.
0
  1
  2
5 5 b) El terme central.
5
+   x 2 (−2)3 +   x(−2)4 +   (−2)5 =
3 4 5 c) El coeficient del terme de grau més gran.
= x 5 − 10 x 4 + 40 x 3 − 80 x 2 + 80 x − 32 d) El dissetè terme.
⎛ ⎛ 1 3x 3 - x 2 x2 (3x - 1)
a) ⎜ 30 ⎜(2x)21·39 = 14 307 150·221 ·39 x21 c) x $ 1 - 3x =
x (1 - 3x)
= -x
⎝ 9 ⎝
⎛ ⎛ d) - x3 ]1 - x g2 =
b) ⎜ 30 ⎜(2x)15·315 = 155 117 520·215 ·315 x15
⎝ 15 ⎝ = - x3 ]1 - 2x + x2g = - x5 + 2x 4 - x3
⎛ ⎛
c) ⎜ 30 ⎜(2x)30 = 230 x30 = 1 073 741 824 x30 " 2. Considera els polinomis A (x) = x2 - 2x - 3 i B (x) =
⎝ 0 ⎝ = (x + 1)( x - 3). Calcula’n el valor numèric per a x = 1 i
" coeficient: 1 073 741 824 x = - 2 . Poden ser iguals aquests dos polinomis? Raona la
⎛ ⎛ teva resposta i comprova-ho.
d) ⎜ 30 ⎜(2x)14·316 = 145 422 675·214 ·316 x14
⎝ 16 ⎝ A (1) = 1 - 2 - 3 = - 4 ;
A (- 2) = (- 2) 2 - 2 (- 2) - 3 = 5
54. Emprant el binomi de Newton, calcula la potència:
(
3 2– 3 . )
8
B (1) = 2 $ (- 2) = - 4 ; B (- 2) = - 1 $ (- 5) = 5
No és suficient que per a un valor de x en què coincideixin els
⎛8⎛ ⎛8⎛
(3
2– 3 ) = ⎜ ⎜(3 2 ) + ⎜ ⎜(3 2 ) (– 3 ) +
8
⎝0⎝ ⎝1⎝
8 7
valors numèrics, podem dir que els polinomis són iguals.
3. Escriu dos polinomis de tercer grau la suma dels quals sigui

⎛8⎛ ⎛8⎛
+⎜ ⎜3 2

⎝2⎝
( ) ( 6
) 2
– 3 +⎜ ⎜3 2
3
⎝ ⎝
5
( 3
– 3 + )( ) un polinomi de segon grau.
Resposta oberta. Per exemple:
⎛ ⎛ ⎛8⎛
⎜ 8 ⎜
+
⎝4⎝
3 2 ( ) ( 4
)4
– 3 +⎜ ⎜3 2
5
⎝ ⎝
3
( 5
– 3 + )( ) A (x) = 2x3 + 3x2 + 1 4
A (x) + B (x) = 2x2 + x + 1
B (x) = - 2x3 - x2 + x 3
⎛ ⎛ ⎛8⎛ ⎛8⎛
⎜ 8 ⎜
+
⎝6⎝
3 2 ( ) ( 2
)6
⎝7⎝
( 7
)(
– 3 + ⎜ ⎜· 3 2 · – 3 + ⎜ ⎜· – 3
⎝8⎝
) ( ) 8
=
4. Troba el polinomi que sumat a P (x) = x4 - 3x2 + 5x dóna
com a resultat el polinomi R (x) = x3 - 1.
= 6 561·16 – 8·2 187·8 2 · 3 + 28·729·8·3 – 56·243·4 2 ·

El polinomi que es busca és: R (x) - P (x)
·3 3 + 70·81·4·9 – 56·27·2 2 ·9 3 + 28·9·2·27 – 8·3 2 ·
R (x) - P (x) = x3 - 1 - x 4 + 3x2 - 5x =
·27 3 + 81 = 104 976 – 139 968 6 + 489 888 – 163 296 6 +
= - x 4 + x 3 + 3x 2 - 5x - 1
+ 204 120 –27 216 6 + 13 608 –648 6 + 81 = 812 673 – 331 128 6
5. Calcula a, b i c per tal que es verifiqui la igualtat:
55. Desenvolupa la potència: (–a –b)5
⎛5⎛ ⎛5⎛ ⎛5⎛
(x3 - 2x + a)( bx + c) = 3x4 + 2x3 - 6x2 - x + 2
(–a –b)5 = ⎜ ⎜(–a)5 + ⎜ ⎜(–a)4 (–b) + ⎜ ⎜(–a)3 (–b)2 +
0
⎝ ⎝ 1
⎝ ⎝ ⎝2⎝ (x3 - 2x + a)( bx + c) =
⎛5⎛ ⎛5⎛ ⎛5⎛ = bx4 + cx3 - 2bx2 + (ba - 2c) x + ca
+ ⎜ ⎜(–a)2 (–b)3 + ⎜ ⎜(–a)(–b)4 + ⎜ ⎜(–b)5 = –a5 –5a4b –
⎝3⎝ ⎝4⎝ ⎝5⎝ Igualant els coeficients del mateix grau:
–10a3b2 –10a2b3 –5ab4 –b5

b = 3; c = 2; ba - 2c = - 1 " a = 1
6. La potència de polinomis es defineix com a productes re-

Activitats finals petits de la base tantes vegades com indica l’exponent.
(3x2 - 2)5 és un polinomi. De quin grau? Quin és el coefi-
1. Expressa en forma de polinomi ordenat en potències decrei-
cient que acompanya el terme de grau més gran? Quin és el
xents de x els resultats d’aquestes operacions:
terme independent?
1
a) 4 (x - 2) b x + l b) ^ x - 2 h x2
2
En la potència (3x2 - 2) 5 , el primer terme del polinomi és
3
(3x2) 5 = 243x10 i el terme independent: (- 2) 5 = - 32 . Per tant,
1 3x3 - x2
c) x $ 1 - 3x d) - x3 ]1 - x g2 el grau del polinomi és 10.
1
7. Si A (x) = 3x2 - x + 2 , B (x) = 2x + 3 i
1 20 8 2
a) 4 (x - 2) b x + 3 l = 4x2 - 3 x - 3
C (x) = x3 - 3, calcula:

b) ^ x - 2 h x2 =
2

a) B (x) $ 3A (x) - C (x)
= ^ x2 - 2 2 x + 2h x2 = x 4 - 2 2 x3 + 2x2
b) 3B (x) $ A (x) - 2C (x)
3 Si és exacta, existirà aquest polinomi:

c) C (x) - 2B (x) - A (x)
2
d) [C (x) - 3A (x)] $ B (x) 2 - 5 - 12
4 8 12
a) 3 2 3 0
9x2 -
2x + 6
# 2x + 3
9 El polinomi és:
27x - 2 x
2
+ 18
18x3 - 3x2 + 12x 2x + 3
15
18x3 + 24x2 + 2 x + 18
-x 3
+ 3 9. Donat el polinomi A (x) = 2x3 - x2 - 4x - 1, determina, si
15 existeix, un altre polinomi C(x) tal que el quocient de la
17x3 + 24x2 + 2 x + 21
divisió A(x) : C(x) sigui 2x + 3 i el residu, - 4 .
15 A (x) C (x)
B (x) $ 3A (x) - C (x) = 17x3 + 24x2 + 2 x + 21
g 2x + 3
1 g
b) 3x2 - + 2
2x -4
# 6x + 9 /
9
27x - 2 x
2
+ 18
18x3 - 3x2 + 12x A (x) = C (x) $ (2x + 3) + (- 4)

15 C (x) = [A (x) + 4] : (2x + 3) = x2 - 2x + 1
18x3 + 24x2 + 2 x + 18
- 2x 3
+ 6 2x3 - x2 - 4x + 3 2x + 3
15
16x3 + 24x2 + 2 x + 24 - 2x3 - 3x2 x 2 - 2x + 1
- 4x2 - 4x + 3
15
3B (x) $ A (x) - 2C (x) = 16x3 + 24x2 + 2 x + 24 + 4x2 + 6x
2x + 3
c) - 2x - 3
x 3
- 3
/
4x - 6
-
9 3
- 2 x2 + 4 x - 3 10. Troba el dividend d’una divisió en què el quocient és
9 13
x3 - 2 x2 - 4 x - 12 3x2 - 2x + 1; el divisor, 2x2 + x i el residu, x + 1.
3 9 13 D (x) = (2x2 + x)( 3x2 - 2x + 1) + (x + 1) =

C (x) - 2B (x) - 2 A (x) = x3 - 2 x2 - 4 x - 12
= 6x 4 - x 3 + 2x + 1
d)
x3 - 3
3 3x2 - 2x + 1
- 9x +
2
2x - 6
# 2x 2 + x
3
x 3 - 9x 2 + 2x - 9 3x - 2x 2
3
+ x
# 2x + 3 6x - 4x3 + 2x2
4
9 6x 4 - x3 + x
3x3 - 27x2 + 2x - 27
2x - 18x3 + 3x2 -
4
18x x + 1
27 6x 4 - x3 + 2x + 1
2x 4 - 15x3 - 24x2 - 2x - 27
[C (x) - 3A (x)] $ B (x) = 11. Calcula m per tal que la divisió següent sigui exacta:
27 (x4 + x3 - 2x2 - x - 7m) : (x2 + x - 1)
= 2x 4 - 15x3 - 24x2 - 2 x - 27
x 4 + x3 - 2x2 - x - 7m x2 + x - 1
8. Hi ha algun polinomi que multiplicat per x - 4 doni com a - x 4 - x 3 + x2 x2 - 1
resultat el polinomi 2x2 - 5x - 12 ? Si la resposta és afirma- - x2 - x - 7m
tiva, quin és? + x2 + x - 1
El polinomi és el quocient de la divisió: - 7m - 1
1
(2x2 - 5x - 12) : (x - 4) - 7m - 1 = 0 " m = - 7
12. Efectua aquestes divisions. Aplica la regla de Ruffini sempre x = –1 " A(–1) = 1 + 2 + 1 + 3 + 3 = 10
que sigui possible. x = 1 " A(1) = 1 – 2 + 1 – 3 + 3 = 0

a) (x - 3x + 2x) : (2x - 1)
3 2 x = –3 " A(–3) = 81 + 54 + 9 + 9 + 3 = 156
x = 3 " A(3) = 81 – 54 + 9 – 9 + 3 = 30

b) x5 : (x2 - 1)
c) (x4 - 2x2 + 1) : (x + 2) L’únic valor enter possible que anul·la el polinomi A(x) és x = 1.
Per tant, el polinomi A(x) = x4 –2 x3 + x2 – 3 x + 3 és divisible per

d) (x6 + x3 - x + 1) : (x - 1) x–1; si x + k ha de ser divisor del polinomi A(x) i x–1 és l’únic
divisor possible, tenim que: x + k = x – 1, d’on resulta k = – 1.

x3 - 3x2 + 2x 2x - 1 Efectuant la divisió per Ruffini: (x4 – 2x3 + x2 – 3x + 3): (x – 1) =
a) = x3 – x2 – 3, d’on obtenim que: x4 – 2x3 + x2 – 3x + 3) =
1 1 2 5 3
- x 3 + 2 x2 2x - 4 x + 8 = (x3 – x2 – 3)(x – 1)
5
- 2 x2 + 2x
14. Esbrina si el polinomi 6x2 - 6x - 12 és divisible per 2x - 4 .
5 2 5
2x - 4x Pots donar la resposta sense fer la divisió?
3
4x El polinomi és múltiple de 2.
3 3 6x2 - 6x - 12 = 6 (x2 - x - 2)
- 4x + 8
2x - 4 = 2 (x - 2)
3
8 22 - 2 - 2 = 0 . Sí, és divisible.
1 5 3
Quocient: 2 x2 - 4 x + 8 15. Dels nombres enters 1, -1, 2, -2, 4 i -4, quins són arrels del
3 polinomi A (x) = x3 - 3x2 - 6x + 8 ? Quins no ho són?
Residu: 8
Cal buscar el valor numèric del polinomi per a cada una de les
b) x5 x2 - 1 suposades arrels.
- x5 + x 3 x3 + x El valor numèric és zero i, per tant, són arrels: 1, -2 i 4. La resta
x 3
no ho són.
- x3 + x
x 16. Quines són les arrels enteres del polinomi x8 - 1? Raona la
Quocient: x3 + x resposta. Té alguna arrel entera el polinomi x8 + 1? Per què?
Residu: x Les arrels enteres de x8 - 1 són 1 i -1 que fan zero el valor
numèric del polinomi. x8 + 1 no té arrel ja que 18 + 1 = (–1)8
c) Per Ruffini: +1=2
1 0 -2 0 1
-2 -2 4 -4 8 17. Factoritza els polinomis següents:
1 -2 2 -4 9

a) A (x) = 3x3 - 75x
Quocient: x3 - 2x2 + 2x - 4
B (x) = 3x3 + 18x2 + 27x
b)
Residu: 9
c) C (x) = 2x4 - 12x3 + 18x2

d) Per Ruffini:
1 0 0 1 0 -1 1 1 2
d) D (x) = x - 3x + 9
4
1 1 1 1 2 2 1
1 1 1 2 2 1 2 a) A (x) = 3x3 - 75x
Quocient: x5 + x 4 + x3 + 2x2 + 2x + 1 A (x) = 3x (x2 - 25) = 3x (x + 5)( x - 5)
Residu: 2 b) B (x) = 3x3 + 18x2 + 27x
B (x) = 3x (x2 + 6x + 9) = 3x (x + 3)2
13. Calcula un possible valor enter de k per tal que el polinomi
x + k sigui divisor del polinomi x4 – 2x3 + x2 – 3x + 3. Expres- c) C (x) = 2x 4 - 12x3 + 18x2
sa aquest darrer polinomi com a producte de dos polinomis.
C (x) = 2x2 (x - 3)2
Els únics possibles valors enters de k han de ser els divisors
1
del terme independent 3, que són: –1, 1, –3 i 3. Provem quins d) D (x) = 4 x2 - 3x + 9
d’aquests divisors anul·len el polinomi A(x) = x4 – 2x3 + x2 – 3x + 3. 2
1
Per fer-ho, utilitzem el teorema del residu: D (x) = b 2 x - 3l
18. Determina el m.c.d. i el m.c.m. dels polinomis: a) Els dos coeficients de grau més alt són iguals.
A x) = 2x5 + 6x4 - 8x2 ,
( B (x) = x3 - x i b) Per a x = -1 es verifica P(-1) = 0.
C (x) = x4 - x3 - x2 + x c) El grau de [P(x)]2 és 6 = 3 · 2.

d) Si x = 2 és una arrel de P(x) → P(2) = 0.
A (x) = 2x2 (x - 1)( x + 2)2
2. Comprova les igualtats següents:
B (x) = x (x + 1)( x - 1)
 7 7 7 7
a)   +   +   + … +   = 2
7
C (x) = x (x - 1)2 (x + 1)
 0   1  2  7
m.c.d. = (x - 1) x ;
 8  8  9
m.c.m. = 2x2 (x - 1)2 (x + 1)( x + 2)2 b)   +   =  
 5  6  6
19. Calcula:  15  15
c)  =

1-x x+1 x +1 2
 2   13
1 + x + 1 - x - x2 - 1
7  7 7  7
a)   +   +   + … +   = 2
7
Cal tenir en compte que  0   1  2  7
1 - x = - (x - 1). m.c.m. = x2 - 1 1 + 21 + 35 + 35 + 21 + 7 + 1 = 128 = 27
(1 - x)( x - 1) (x + 1)( 1 + x) x2 + 1 8 8 9
x2 - 1
-
x2 - 1
- 2
x -1
= b)   +   =  
 5  6  6
- 3x2 - 3
=
x2 - 1  8  8 ⋅ 7 ⋅ 6 ⋅ 5⋅ 4
 = = 56
 5 5⋅ 4 ⋅ 3⋅ 2
20. Donades les fraccions següents:  8  8 ⋅ 7 ⋅ 6 ⋅ 5⋅ 4 ⋅ 3
 = = 28
x-2 x+3 6 6 ⋅ 5⋅ 4 ⋅ 3 ⋅ 2

A= i B= 2 , calcula:
x2 + 6x + 9 x -4  9  9 ⋅ 8 ⋅ 7 ⋅ 6 ⋅ 5⋅ 4
 = = 84 = 56 + 28
A $ B , A : B i B : A. 6 6 ⋅ 5⋅ 4 ⋅ 3⋅ 2
 150  15
c)  =
A (x) $ B (x) =
(x - 2)( x + 3)
=  2   13
(x + 3)2 (x + 2)( x - 2)
 150 150 ! 150 ⋅ 149 ⋅ 148 ! 150 ⋅ 149
=
1  2  = 2 ! 148 ! = 2 ! 148 !
=
2!
= 11 175
(x + 3)( x + 2)
 15 15 ! 14 ! 13 ! 15 ! 14 !
(x - 2)( x + 2)( x - 2) (x - 2)2 (x + 2)  13 = 13 ! 2 ! = 2 ! = 105
A (x) : B (x) = =
(x + 3)2 (x + 3) (x + 3)3 11175 ≠ 105
(x + 3)3
B (x) : A (x) = 3. Determina el valor de k per tal que P(x) = x4 - 2x3 + 7x + k
(x - 2)2 (x + 2)
sigui divisible per x + 1.
Si P(x) és divisible per x + 1, llavors P(-1) = 0 i per tant
Avaluació 1 + 2 - 7 + k = 0 → k = 4.
1. Contesta raonadament les qüestions següents: 4. Realitza les operacions següents:
a) En restar dos polinomis de tercer grau obtenim un 2x − 5 5

a) −
x − 9 3x − 9
2
polinomi de segon grau. Quina relació hi ha entre els
coeficients de grau més gran dels dos polinomis?
2 x 2 − 5x 2 x − 6
b) Un polinomi P(x) és divisible per x + 1. Per a quin b) ⋅
x − 9
2
7x 2
valor es verifica P(x) = 0?
a) 2x − 5 5 6 x − 15 − 5(x + 3 ) 6 x − 15 − 5x − 15
c) El grau d’un polinomi P(x) = 3. Quin és el grau del − = = =
polinomi [P(x)]2? x −9
2
3 x − 9 3(x − 3)(x + 3) 3 x 2 − 27
d) Si x = 2 és una arrel de P(x), què podem afirmar sobre x − 30
=
el valor de P(2)? 3 x 2 − 27
2 x 2 − 5x 2 x − 6 x(2x −5)2(x −3) 4 x − 10

· = =
x2 − 9 7x2 ( x − 3)(x + 3)7 x 2 7 x 2 + 21x
2x − 5
−
5
=
6 x − 15 − 5(x + 3 ) 6 x − 15 − 5x −MATEMÀTIQUES
=
15
=
APLICADES A LES CCSS 1 LA 33
x − 9 3x − 9
2
3(x − 3)(x + 3) 3 x − 27
2
x − 30
= 2
3 x − 27
2 x 2 − 5x 2 x − 6 x(2x −5)2(x −3) 4 x − 10 6. L’expressió algèbrica de la funció i = f (n) de la factura de

b) · = = la llum sense IVA de l’exemple és i = 16,53 + 0,08n . De-
x2 − 9 7x2 ( x − 3)(x + 3)7 x 2 7 x 2 + 21x
termina l’expressió algèbrica d’aquesta funció tenint en
5. Troba les arrels del polinomi P(x) = x4 - 6x3 + 10x2 + 6x - 11 compte l’IVA. Quin és l’import amb un consum energètic de
350 kWh? Si l’import de la factura puja 65,57 €, quants kWh
i realitza’n la factorització.
es van gastar?
P(x) = (x - 1) (x + 1)(x2 - 6x + 11); arrels: 1, -1.
i = f (n) = 1,16 (16,53 + 0,08n) - 19,17 + 0,09n

n = 350 kwh " i = f (350) = 51,65 €
j Unitat 3. Funcions
i = f (n) = 65,57 € " n = 500 kwh
Activitats 7. L’expressió algèbrica d’una funció és f (x) = x2 - 6x + 8 . Tro-

ba la imatge de -1, 0 i 3 i l’antiimatge de -4, -1 i 0.
1. A quina velocitat cal circular per tal que el consum sigui
mínim? f (- 1) = (- 1) 2 - 6 (- 1) + 8 = 1 + 6 + 8 = 15
Cal circular a 90 km/h. f (0) = 8
2. Quan la velocitat del vehicle augmenta de 50 a 80 km/h, què f (3) = 32 - 6 $ 3 + 8 = - 1

succeeix amb el consum de carburant?
Antiimatge de -4:
El consum de carburant disminueix.

- 4 = x2 - 6x + 8 " x2 - 6x + 12 = 0
3. Què succeeix si es condueix a velocitats que superen els
6 ! 36 - 48 6 ! - 12
90 km/h?
x= 2 = 2 gR
El consum de carburant augmenta en incrementar la velocitat.
-4 no té antiimatge.

4.
Què podem preveure si la velocitat depassa els Antiimatge de -1:
150 km/h?
- 1 = x2 - 6x + 8 " x2 - 6x + 9 = 0 " x = 3
El consum es dispararà.
L’antiimatge de -1 és 3.
32
5. Representant per x la variable independent i per f (x) la Antiimatge de 0: 0 = x2 - 6x + 8 " x
44
variable dependent, escriu l’expressió algèbrica de la funció
que fa correspondre: O té dues antiimatges: 2 i 4.
a) A la longitud del costat d’un quadrat, la mesura del seu 3

perímetre. 8. Si considerem la funció f (x) = x , hi ha algun nombre real
que no tingui imatge? Justifica la resposta.
b) Al diàmetre d’una circumferència, l’àrea del cercle que 3
limita. No existeix f (0), ja que no és possible la divisió 0 .
c) A una quantitat de diners invertida al 5 % d’interès du-

rant 4 anys, els interessos que produeix. 9. Una de les gràfiques de la figura 3.4 no correspon a una
funció. Indica quina és i raona la resposta.
d) A un rectangle de 16 cm de perímetre, la mesura de la
seva superfície. La gràfica de l'apartat b), perquè hi ha valors de x que tenen
dues imatges.
e) A l’àrea d’un quadrat, la longitud del seu costat.
10. Determina el domini d'aquestes funcions:
a) f (x) = 4x a) f (x) = 6 - 2x
π
b) f (x) = 4 x2 b) g (x) = x2 - 5x + 6
x 1
c) f (x) = 5 c) h (x) =
x-2
d) f (x) = 8x - x2 , on x representa una de les dimensions del -2
d) i (x) = x + 1
rectangle
e) f (x) = x a) D f = R perquè f (x) és una funció polinòmica.
b) D g = R , perquè g (x) és una funció polinòmica. x = 0 " y = f (0) = 10

c) x - 2 = 0 " x = 2 " D h = R - {2} x = 5 " y = f (5) = 10 - 10 = 0

d) x + 1 = 0 " x = - 1 " Di = R - {- 1}
a) y
10
11. Indica el domini i el recorregut de les funcions que apa-
reixen representades a la figura 3.10.
D f = [0, 10], R f = [0, 6]

D g = R - {0}, R g = (2, +3)

D h = R, R h = [- 3, 3]
12. Un dipòsit conté 72 L d'aigua i disposa d'un desguàs capaç

de buidar-lo a raó de 8 L/min. Troba l'expressió algèbrica
que permet calcular la quantitat d'aigua que queda en el 5 x
dipòsit en funció del temps que ha transcorregut des que
s'obre el desguàs. Representa-la gràficament i estableix-ne b) R f = [0, 10]
el domini i el recorregut.
1 2
15. Sabent que f (a) =
f (t) = 72 - 8t , on f (t) s'expressa en litres i t, en segons. 2 i g (a) = 3 , troba el valor de
D f = [0, 9], R f = [0, 72]
f g
(f + g)( a), (f $ g)( a), d g n (a) i d n (a).
f
Cal tenir en compte que el dipòsit triga 9 minuts a buidar-se:
1 2 7
72 - 8t = 0 " t = 9 min

(f + g)( a) = f (a) + g (a) = 2 + 3 = 6
1 2 1
f(t) (L) (f $ g)( a) = f (a) $ g (a) = 2 $ 3 = 3

f f (a) 1 2 3
72 c m (a) =
= : =
g g (a) 2 3 4
g g (a) 2 1 4
d n (a) =
= : =
f f (a) 3 2 3
16. Donades les funcions f (x) = x2 - 9 i g (x) = x - 5 , determi-

9 t(min) na l’expressió algèbrica de les funcions (f + g)( x), (f $ g)( x),
f g
d n (x) i d n (x). Indica el domini de cadascuna.
g f
13. L'expressió algèbrica d'una funció és:

(f + g)( x) = f (x) + g (x) = x2 - 9 + x - 5 =
x-4

f (x) = x + a
= x2 + x - 14 D f + g = R

Troba el valor de a sabent que f (x) està definida per a qual- (f $ g)( x) = f (x) $ g (x) = (x2 - 9) $ (x - 5) =

sevol nombre real x ≠ 3.

= x3 - 5x2 - 9x + 45 D f $ g = R

x + a = 0 " x = -a
f f (x) x2 - 9
c m (x) =
= x-5
El denominador de l’expressió algèbrica de la funció s’anul·la g g (x)
quan x = 3 . Aleshores: - a = 3 " a = - 3
x - 5 = 0 " x = 5; D f = R - { 5}
g
g g (x) x-5
14. Se sap que el domini d’una funció l’expressió algèbrica de la d n (x) =
=
f f (x) x2 - 9
qual és f (x) = 10 - 2x , és D f = [0, 5].
x2 - 9 = 0 " x = ! 3; D g = R - {- 3, 3}

a) Representa-la gràficament. f
b) Indica’n el recorregut. 17. Donades les funcions f (x) = 2x - 4 i g (x) = x + 2 , per a

Es tracta d’una recta de la qual podem determinar fàcilment dos f g
quin valor de x no existeix la funció g ? I la funció ? Rao-
punts: f
na les respostes.
f La funció f té inversa, ja que si x1 ! x2 " f (x1) ! f (x2) per a

La funció c g m (x) no existeix quan x = - 2, perquè g (- 2) = 0 .
qualsevol parell de valors reals. L’expressió de la funció inversa
g de la funció f és:
La funció d n (x) no existeix quan x = 2, perquè f (2) = 0 .
f
f -1 (x) = 3 x
18. L’element simètric de la funció f (x) en el producte de fun-

1 1 23. Té inversa la funció f (x) = x4 ? Per què?
cions és la funció c m (x) = ; f (x) ! 0 ; es verifica que
f f (x ) No, perquè podem trobar valors x1 ! x2 per als quals
1
f (x) $ c m (x) = 1. Quina és l’expressió algèbrica i el domini f (x1) = f (x2). Per exemple, f (- 1) = f (1) = 1 . En general,
f
1 f (- x) = f (x) = x4 .
de la funció c m (x) si f (x) = x2 + 4 ?
f
1 1 1 24. Determina la funció inversa de la funció f (x) = 3x + 6 . Re-
f (x) = x2 + 4 " c m (x) = =
f f (x) x2 + 4 presenta gràficament les funcions f i f-1 i comprova que són
D 1 = R , ja que l’equació x2 + 4 = 0 no té solució real.
simètriques respecte de la recta y = x.
f
1 1
y = 3x + 6 " 3x = y - 6 " x = 3 y - 2 " f-1 (x) = 3 x - 2
19. La funció f fa correspondre a cada nombre real el seu qua-
drat i la funció g fa correspondre a cada nombre real diferent
de zero el seu invers. Troba (g % f)( 3) i (f % g)( 3). y f
6
1
f (x) = x2, g (x) = x
y=x
1
(g % f )( 3) = g (f (3)) = g (9) = 9

1 1
(f % g)( 3) = f (g (3)) = f b 3 l = 9

–2 6 x
20. Estableix l’expressió algèbrica de les funcions g % f i f % g si
f –1
f (x) = x - 5 i g (x) = 2x2 - 3. –2
f (x) = x - 5; g (x) = 2x2 - 3
(g % f)( x) = g (f (x)) = g (x - 5) = 2 (x - 5) 2 - 3 =

= 2x2 - 20x + 47
1
25. Comprova que la funció inversa de la funció f (x) = x és
(f % g)( x) = f (g (x)) = f (2x2 - 3) = 2x2 - 8

ella mateixa.
21. A partir de la gràfica de la funció f (x) = x2 - 6x de la figura 1 1

f (x) = x , f-1 (x) = x
3.14, raona l’existència o no de la funció inversa de f.
1 1
La funció f no té inversa, ja que hi ha valors de x que són dife- (f % f-1)( x) = f (f-1 (x)) = f b x l = 1 = x

rents i tenen la mateixa imatge. Per exemple, f (0) = f (6) = 0. x
1 1
22. Elabora una taula de valors per a la funció f (x) = x3 i (f-1 % f)( x) = f-1 (f (x)) = f-1 b x l =
1 =x
realitza’n la representació gràfica. Existeix la funció inver- x
sa d’aquesta funció? Si la resposta és afirmativa, troba’n
l’expressió algèbrica.
26. Hem comprovat que la funció f (x) = x2 no té inversa. Mal-
y
x f (x) = x3 8 grat tot, segons el fenomen a què s’apliqui, és possible
que la tingui. És el que succeeix, per exemple, en el cas
–2 –8 que x representi la longitud del costat d’un quadrat i f (x),
la mesura de la seva superfície. Intenta justificar aquesta
–1 –1
afirmació.
–1
0 0
–2 12 x Tenint en compte que la longitud dels costats d’un qua-
1 1 drat és sempre un nombre positiu, ens trobem davant de
la funció f (x) = x2 amb el domini restringit a l’interval
2 8
(0,   + 3 ). En aquestes condicions, existeix la funció inversa de
–8 la funció f i la seva expressió algèbrica és f-1 (x) = x .
27. Suposem que establir una trucada telefònica costa 0,8 € i que, 3 eix OX " f (x) = 0 " 5x - 10 = 0 " x = 2 " (2, 0)
a partir d’aquest moment, el preu és de 0,4 € per minut. Es- f (x) = 5x - 10
4 eix OY " x = 0 " f (0) = - 10 " (0, - 10)
criu l’expressió de la funció que ens proporciona l’import f (x)

en euros de la trucada en funció de la seva durada x en mi-
eix OX " f (x) = 0 " x2 + 4x + 5 = 0 . Aquesta
nuts. Quina és l’expressió algèbrica de la funció f-1 ? Què 3
g (x) = x2 + 4x + 5 equació no té solucions reals i, per tant, la
indica aquesta funció?
gràfica de la funció g no talla l’eix OX.
f (x) = 0,80 + 0,40x on f (x) s’expressa en euros i x en minuts.

La funció inversa de la funció f és f-1 (x) = 2,5x - 2 . Indica la
durada de la trucada telefònica en funció del seu import. eix OY " x = 0 " g (0) = 5 " (0, 5)

1 0,80

y = 0,80 + 0,40x " x = 0,40 y - 0,40 "
31. La figura 3.29 representa la gràfica d’una funció y = f (x)
" x = 2,5y - 2 " f-1 (x) = 2,5x - 2
a l’interval (0, 3]. Dibuixa la gràfica aproximada d’aquesta
funció a l’interval (-3, 3] sabent que és periòdica de perío-
de 3.
28. Dibuixa de manera aproximada la gràfica d’una funció f que
compleixi les condicions següents: y
5
- El domini i el recorregut són tots els nombres reals.
- Presenta un màxim relatiu en el punt (-2, 4) i un mínim
relatiu en el punt (3, -5).
a) En quants punts talla la gràfica de la funció l’eix
d’abscisses?
b) I el d’ordenades?
c) Indica els intervals de creixement i decreixement de f.
–3 3 x
Resposta oberta. Per exemple, la funció representada a la figura.
Talla l’eix de les abscisses en tres punts i el d’ordenades en 32. En la figura 3.30 hem representat el gràfic de la funció que
un punt. És creixent en els intervals (- 3, - 2 ) i (3, + 3 ) i ens proporciona l’altura y que assoleix una pilota llançada
decreixent en l’interval (-2, 3). des de terra verticalment cap amunt en el buit amb una
certa velocitat inicial. Naturalment, aquesta altura és funció
y del temps t transcorregut des de l’instant del llançament,
4 y = f (t).
a) Indica el domini i el recorregut d’aquesta funció.
f b) Quina és l’altura màxima que assoleix la pilota? Quanta
estona triga a assolir-la?
–2 3 x
c) Després de 4,5 s de ser llançada, està en trajectoria as-
cendent o descendent?
d) Quant triga a tornar al punt de partida?
–5 a) D f = [0, 8], R f = [0, 80]
b) L’altura màxima que assoleix la pilota és de 80 m. Assoleix
aquesta altura 4 s després de ser llançada.
29. Assenyala els punts de discontinuïtat de les funcions repre-
sentades en la figura 3.28. c) Quan t = 4,5 s la pilota es troba en trajectòria descendent.
La funció f és discontínua en x = - 2 i en x = 2 . d) Triga 8 s a tornar a la posició de partida.
La funció g és discontínua en x = 1 i en x = 4 .
33. Imagina que la pilota de l’exercici anterior no perd energia
en el moment de l’impacte amb el terra i surt rebotada amb
30. Donades les funcions f (x) = 5x - 10 i g (x) = x2 + 4x + 5, la mateixa velocitat amb què es va llançar inicialment.
troba els punts d’intersecció de cadascuna amb els eixos de Suposant que aquesta situació es repeteixi cada vegada que
coordenades. la pilota rebota:
a) Dibuixa la gràfica de la funció y = f (t) corresponent a Per a cada valor real n ! 5 s’obté una recta paral·lela a la rec-
l’instant en què la pilota topa amb el terra per tercera ta y = - 2x + 5 . Hi ha, per tant, un nombre il·limitat de solu
vegada. cions.
b) És una funció periòdica?
37. Quin és el recorregut d’una funció lineal? No oblidis que és
c) Si la resposta és afirmativa, quin és el valor del seu possible que m sigui zero.
període?
Si f (x) = mx + n, m ! 0, R f = R
La funció és periòdica i el període és 8 s.
En cas que m = 0 " f (x) = n " R f = {n}
y(m)
38. Troba el punt d’intersecció de les rectes y = - x + 3 i
80 y = 2x - 6 . Comprova gràficament el resultat que ob
tinguis.
y = - x + 3 - x + 3 = 2x - 6 " 9 = 3x " x = 3 "
3
y = 2x - 6 " y = 0 " (3, 0)
Les dues rectes es tallen en el punt (3, 0).
4 8 12 16 20 24 t(s) y
34. Representa gràficament les funcions:

3
a) f (x) = - x + 5 b) g (h) = 4x - 2
c) h (x) = 3 d) i (x) = x x
3
y g
5 i
–6
3
h
39. Una empresa de lloguer de cotxes ofereix dues opcions quan
s’hi contracta un determinat model:

Contracte A: 48,08 € dia i quilometratge il·limitat.
1 5 x

Contracte B: 12,02 € dia i 0,09 € per quilòmetre.
f Un turista vol realitzar un viatge de 5 dies, però no sap
–2 quants quilòmetres recorrerà.
a) Determina quin dels dos contractes li resulta més avan-
tatjós en funció dels quilòmetres recorreguts. Indica els
35. Determina l’equació de la recta que passa pels punts intervals en què es produeix cada situació.
A(-4, 3) i B(5, 2).
b) Calcula per a quin quilometratge els dos contractes re-
2-3 1 sulten igual d’econòmics.

m= =- 9
5 - (- 4)
1 1 23 c) Realitza una representació gràfica i comprova geo
y - 3 = - 9 (x + 4) " y = - 9 x + 9
mètricament els resultats obtinguts. En quin punt es
tallen les gràfiques de les dues funcions?
36. Les rectes que representen les funcions lineals f (x) = - 2x + 5 Contracte A: y = 48,08 (y en euros).
i g (x) = mx + n són paral·leles. Troba el valor de m i n. Hi ha
Contracte B: y = 12,02 + 0,09x (y en euros i x en quilòmetres).
més d’una solució?
a) Per a x < 400 km és més avantatjós el contracte B, i per a
Si les rectes y = - 2x + 5 i y = mx + n són paral·leles, cal que x > 400 km és més avantatjós el contracte A.
es verifiqui:
m = - 2, n ! 5 b) 48,08 = 12,02 + 0,09x " x = 400,67 km - 400 km
c) Les gràfiques de les dues funcions es tallen en el punt Mitjançant les interpolacions lineals corresponents, estima
(400, 48,08). De fet, ho fan en el punt (400,67, 48,08). el preu d’aquest cotxe quan hagin transcorregut des de la
seva adquisició:
y(€)
a) 4 anys b) 7 anys
48,08
a) (2, 13 500) i (5, 6 900)
f (x) = mx + n;
6 900 - 13 500
24,04 m= 5-2 = - 2 200
n = f (2) - m $ 2 = 17 900
12,02 f (x) = - 2 200x + 17 900 (funció d’interpolació lineal)
x(km) x = 4 " f (4) = 9 100
100 200 300 400 El preu estimat del cotxe transcorreguts 4 anys és de
9 100 €.
40. Determina l’expressió algèbrica de la funció d’interpolació
lineal y = f (x) corresponent als parells de valors (3, 5) i b) (5, 6 900) i (10, 2 250)
(1, 2). Troba f(2,5) i f(1,5). 2 250 - 6 900
m= 10 - 5 = - 930
Equació de la recta que conté els punts (3, 5) i (1, 2).
n = f (5) - m $ 5 = 11500
2-5 3

m = 1 - 3 = 2; La funció d’interpolació lineal és:
3 3 1 3 1
y - 2 = 2 (x - 1) " y = 2 x + 2 " f (x) = 2 x + 2
f (x) = - 930x + 11 550
5 3 5 1 15 1 17 f (7) = 5 040
f (2,5) = f b 2 l = 2 $ 2 + 2 = 4 + 2 = 4 = 4,25
Després de 7 anys, el preu estimat del cotxe és de 5 040 €.
3 3 3 1 9 1 11
f (1,5) = f b 2 l = 2 $ 2 + 2 = 4 + 2 = 4 = 2,75
43. Representa gràficament les funcions:
41. Un municipi tenia 2 540 habitants l’any 1990 i 3 260 l’any a) f (x) = x2 - 4 b) g (x) = - x2 + 2
2000.
c) h (x) = x2 - 6x + 9 d) i (x) = x - x2
a) Utilitza la interpolació lineal per estimar quants habi-
1
tants tenia el municipi l’any 1996. e) j (x) = 8 - 2x2 f) k (x) = 2 x2 + 2
b) En quin any va assolir previsiblement els 3 000 habi-

y y
tants? a) 5
b)
2
Busquem la funció d’interpolació lineal: f
(1990, 2 540) i (2000, 3 260) – 2 2

3 260 - 2 540 x
f (x) = mx + n; m = 2000 - 1990 = 72;
x
–2 2 g

n = f (2000) - 2000m = - 140 740
f (x) = 72x - 140 740 –2
–4
f 1996) = 2 972 " El municipi tenia 2 972 habitants l’any
a) (
1996. c) y d) y
9
b) 3 000 = 72x - 140 740 " x = 1996,39 . Va assolir els 3 000 1/4
h x
habitants en el decurs de l’any 1996. 1/2
42. La taula 3.4 mostra la depreciació del preu d’un cotxe amb
el temps.
Temps (anys) 2 5 10 i
Preu (€) 13 500 6 900 2 250 3 x

e) y y
f)
8
k
9
1/4
h 1/2 x
3 x
e) y
f) y A (2, 0) " 0 = 4a + 2b + c _b
8 B (0, - 2) " - 2 = c " c = - 2 `

k C (5, 3) " 3 = 25a + 5b + c b
a
0 = 4a + 2b - 2
3
j 3 = 25a + 5b - 2
2
4a + 2b = 2 2a + b = 1
3 3 a = 0, b = 1
25a + 5b = 5 5a + b = 1
–2 2 x
2 x
–2
a = 0, b = 1, c = - 2
La funció és f (x) = x - 2 , que no és quadràtica. Això significa

44. Donada la funció f (x) = (2 - x) , determina’n:
2 que no hi ha cap paràbola que contingui els tres punts donats,
ja que aquests punts estan alineats, i l’equació de la recta que
a) El domini i el recorregut. els conté és y = x - 2 .
b) Els intervals de creixement i de decreixement.
47. Determina el valor de c per tal que la gràfica de la funció
c) El màxim o el mínim absoluts. f (x) = x2 - 10x + c talli l’eix de les abscisses en un únic
punt. Comprova que aquest punt coincideix amb el vèrtex de
d) Els punts d’intersecció amb els eixos de coordenades. la paràbola.
y Cal que l’equació x2 – 10x + c = 0 tingui una sola solució real
(solució doble). Per tant, b2 – 4ac = 0 → 100 – 4c = 0 → c = 25.

x2 - 10x + 25 = 0 " x = 5 . El punt de tall amb l’eix OX és
(5, 0), que coincideix amb el vèrtex de la paràbola.
4
48. Dos mòbils descriuen la mateixa trajectòria rectilínia. Ini-

cien el moviment al mateix temps i la seva posició respec-
te a un punt de referència comú ve donada, en funció del
temps, per les expressions f (t) = t2 i g (t) = 48 - 2t2 , en
què f (t) i g (t) s’expressen en metres i t, en segons.
2 x
a) Quina és la distància que els separa a l’instant t = 0 ?
b) Quant trigaran a trobar-se?

a) D f = R, R f = [0, + 3)
c) On es trobaran? Comprova que els resultats que has ob-
b) La funció f decreix a l’interval (- 3, 2) i creix a l’interval tingut són correctes representant gràficament les dues
(2, + 3). funcions en uns mateixos eixos de coordenades carte-
sianes.
c) Presenta un mínim absolut en el punt (2, 0).
a) f (0) = 0 i g (0) = 48
d) Talla l’eix OX en el punt (2, 0) i l’eix OY en el punt (0, 4).
A l’instant t = 0 els separa una distància de 48 m.
45. Expressa el recorregut de qualsevol funció quadràtica segons
b) Es troben quan f (t) = g (t)
el signe de a.
3 t2 = 48 - 2t2 " 3t2 = 48 "

f (t) = t2
Cal fer l’estudi segons el signe de a.
g (t) = 48 - 2t2
4ac - b2
Si a > 0, R f = (yv , + 3) = b 4a , + 3 l 3 4
" t2 = 16 " t
4ac - b2 4 - 4 (no té sentit físic)
Si a < 0, R f = (- 3, yv) = b- 3 , 4a l
Trigaran 4 s a trobar-se.
46. Troba l’equació de la paràbola que passa pels punts A(2, 0), c) Per a t = 4s " f (4) = g (4) = 16
B(0, -2) i C(5, 3). Comenta el resultat obtingut.
f (x) = ax2 + bx + c " y = ax2 + bx + c Es trobaran a 16 m del punt de referència.
x(m) y(cm)
48 g(t) = 48 – 2t2 16
12 16
32 y= x
8
16 4
f(t) = t2
t(s) 4 8 12 16 x(cm)
1 2 3 4
53. La funció valor absolut, que s’expressa f (x) = x , es defi-

49. Representa gràficament aquestes funcions:
neix:
10 8
a) f (x) = - x b) g (x) = x
- x si x 1 0
f (x) = )

x si x $ 0
a) y b) y
1
10 8 a) Determina f (2), f b- 2 l i f (0).
10 8 b) Representa-la gràficament i indica’n el domini i el recor-
y=– y=
x x
regut.
10 –8
c) Per a quins valors de x és creixent? I decreixent?
–10 x 8 x
d) Es tracta d’una funció contínua?
1 1 1
a) f (2) = 2 = 2; f b- 2 l = - 2 = 2;
–10 –8
f (0) = 0 = 0
50. La gràfica d’una funció de proporcionalitat inversa conté el b) D f = R; R f [0, + 3)

punt (2, -3). Determina el valor de k.
k y
f (x) = x " expressió general d’una funció de proporcionalitat
inversa.
k
f (2) = - 3 " - 3 = 2 " k = - 6 y= x
51. Les funcions f i g de la figura 3.41 tenen diferent comporta-

ment pel que fa referència a creixement i decreixement. Per
què es produeix aquesta diferència? Pots establir un criteri
general per al creixement o decreixement d’aquest tipus de
funcions?
x
La diferència es produeix com a conseqüència del signe de
la constant k. Si k > 0, la funció de proporcionalitat inversa c) És creixent per a x > 0 i decreixent per a x 1 0 .
és decreixent en tot el seu domini. En canvi, si k < 0, hi és
creixent. d) La funció és contínua per a qualsevol valor real de x.
52. Escriu l’expressió algèbrica y = f (x) de la funció que rela 54. Una companyia subministradora d’aigua cobra a 0,18 €/m3
ciona les longituds dels costats x i y d’un rectangle d’àrea els primers 20 m3 consumits i a 0,30 €/m3 la resta de l’aigua
16 cm2. Representa gràficament aquesta funció i indica’n el consumida.
domini i el recorregut.
a) Quant paga una família que consumeix 35 m3 d’aigua?
x $ y = 16 , on x i y s’expressen en centímetres.

b) A quin preu li resulta el metre cúbic d’aigua a aquesta
16 16 família?

y = x " f (x) = x
c) Determina l’expressió algèbrica de la funció f (x) que

D f = (0, + 3); R f = (0, + 3)
permet calcular l’import de l’aigua segons el consum x
en metres cúbics.
d) Dibuixa la gràfica de f (x). b) D g = R
a) Si la família gasta 35 m3 d’aigua, gasta: c) D h = R - {- 4, 4}

€ €
20 m3 $ 0,18 3 + (35 - 20) m3 $ 0,30 3 = 8,10 € d) Di = R
m m
8,10 € €
b) Li resulta a = 0,23 3
35 m3 m 3. Determina l’expressió algèbrica de la funció que ens dóna el
0,18x si x # 20 costat d’un quadrat a partir de la seva àrea. Elabora una tau-
c) f (x) = ) la de valors de la funció, realitza’n la representació gràfica
3,6 + 0,30 (x - 20) si x 2 20
aproximada i indica si és creixent o decreixent.
d)
f (x) = x , on x és la mesura de l’àrea en m2 i f (x) la mesu-
y(€)
ra del costat del quadrat en metres. El domini de la funció és
6,6
D f = (0, + 3) i es tracta duna funció creixent en tot el seu
domini.
x (m2) 1 2 4 6 9
3,6
f (x)(m) 1 2 2 6 3

f(x) (u)
10 20 30 x(m3)
3
2
Activitats finals
1
1. El manual d’usuari d’un refrigerador inclou un gràfic que in-
dica el consum diari d’energia elèctrica en funció de la tem-
4 9 x(u2)
peratura interior, que es controla mitjançant un termòstat
(suposant que la temperatura de la cuina es mantingui al
voltant dels 20 °C) (fig. 3.44). 4. En la gràfica s’indica la dosi diària d’un medicament en fun-
a) Quin és el consum a 5 °C? ció del pes del pacient.
b) A quina temperatura es gasten 2,5 kWh al dia? a) Quina és la dosi màxima?
c) Per a quines temperatures el consum diari és inferior a b) Indica els intervals de creixement i decreixement de la
2 kWh? funció.
d) Indica el domini i el recorregut d’aquesta funció. c) Per a quins pacients està contraindicat el medicament?
a) 1,5 kWh a) La dosi màxima és d’uns 45 mg.
b) A poc més de 3 °C b) La funció és creixent per a pesos inferiors a 80 kg i decrei-

xent per a pesos que superen els 80 kg.
c) Per a temperatures superiors als 4 °C.
c) El medicament està contraindicat per a nens i per a perso-
d) D = [2, 8); R - (1, 4] nes amb problemes d’obesitat.
2. Estableix el domini d’aquestes funcions: 5. Donades les funcions f (x) = 4x - 2 i g (x) = x2 - 5 , de-
2 termina l’expressió algèbrica de les funcions (f % g)( x),
a) f (x) = b) g (x) = x2 + 5
x+6 (g % f )( x) i f -1 (x).
3
c) h (x) = d) i (x) = 1 - 5x
x2 - 16
(f % g)( x) = f (g (x)) = f (x2 - 5) = 4 (x2 - 5) - 2 = 4x2 - 22
a) D f = R - {- 6} (g % f)( x) = g (f (x)) = g (4x - 2) = (4x - 2) 2 - 5 =

= 16x2 - 16x - 1
8. Escriu l’expressió algèbrica de la funció que relaciona
1 1 l’import d’una trucada telefònica amb la seva durada, supo-
f (x) = 4x - 2 " y = 4x - 2 " x = 4 y + 2 " sant que la quota d’establiment de trucada sigui de 0 ,75 €
i, a partir d’aquest moment, la tarifa sigui de 0,39 € per
1 1
" f -1 (x) = 4 x + 2
minut. Quin és l’import d’una trucada de 5 minuts? Quant
va durar una trucada l’import de la qual va ser de 5,05 €?
6. En una ciutat, la quantitat de sofre que hi ha a l’atmosfera,
f (x) = 0,75 + 0,39x , on x s’expressa en minuts i f (x) en euros.
expressada en parts per milió (ppm), evoluciona segons la
funció f (t) = 2,1 - 0,2t + 0,03t2 , en què t és el temps ex-
x = 5 " f (5) = 0,75 + 0,39 $ 5 = 2,70 €
pressat en anys. Determina la contaminació per sofre en el
f (x) = 5,05 " 5,05 = 0,75 + 0,39x " x = 11,03
moment actual (t = 0) i els anys que han de passar per tal
que es torni a assolir aquest mateix valor. Una trucada de 5 minuts costaria 2,70 €.
f (0) = 2,1 ppm
Una trucada que costés 5,05 € duraria poc més d’11 minuts.
f (t) = 2,1 " 2,1 = 2,1 - 0,2t + 0,03t2 " 0,03t2 - 0,2t = 0 "
3 t=0 9. El punt P(a, 3) pertany a la recta que passa pels punts
" t (0,03t - 0,2) = 0
0,2 20 Q(1, -4) i R(5, 2). Calcula el valor de a.
4 t = 0,03 = 3
Equació de la recta que passa pels punts Q i R:
20
Han de transcórrer 3 anys = 6 anys i 8 mesos per tal que la
2 - (- 4) 6 3
contaminació torni a assolir el valor actual.
m= 5-1 = 4 = 2
3 3 11
7. Troba els punts d’intersecció amb els eixos de coorde- y + 4 = 2 (x - 1) " 2y + 8 = 3x - 3 " y = 2 x - 2

nades de les gràfiques de les funcions f (x) = 3x + 12 ,
El punt P(a, 3) pertany a aquesta recta. Per tant:
-2
g (x) = (x - 2)( x + 3) i h (x) = x . Comprova-ho gràfica-
3 11 17

3 = 2 a - 2 " 6 = 3a - 11 " a = 3
ment.
3 eix OX " f (x) = 0 " 3x + 12 = 0 " x =- 4 " (- 4, 0)
f (x) = 3x + 12
4 eix OY " x = 0 " f (0) = 12 " (0, 12) 10. Amb 100 m de tanca es vol delimitar un terreny rectangular,
3 x = 2 " (2, 0) un dels costats del qual representem per x. Escriu l’expressió
3 eix OX " f (x) = 0 " (x - 2)( x + 3) = 0 de l’àrea A del camp en funció de x. Estableix, a partir de la
g (x) = (x - 2)( x + 3) 4 x =- 3 " (- 3, 0)
4 eix OY " x = 0 " f (0) =- 6 " (0, - 6) gràfica, el domini i recorregut d’aquesta funció i indica per

a quin valor de x serà màxima l’àrea del camp.
-2
h (x) = x . Aquesta funció no talla els eixos de coordenades, ja

Representem per y la mesura de l’altre costat del rectangle.
que x = 0 no té imatge i y = 0 no té antiimatge.

2x + 2y = 100 " x + y = 50 " y = 50 - x
y y
L’ expressió de l’àrea del rectangle en funció de x és:
12
(
A x) = x (50 - x), on x s’expressa en m i A(x) en m2.
f(x) = 3x + 12 –3
2 x
A(x)(m2)
x 625
–4
y –6
g(x) = (x – 2)(x + 3)
h(x) = –2
x
x x(m)
25 50

D = (0, 50) R = (0, 625]
L’àrea del camp és màxima per a x = 25 m (terreny quadrat).

11. Dibuixa una gràfica d’una funció contínua que verifiqui les La funció que ens demanen és del tipus f (T ) = aT2 + bT + c ,
condicions següents: on T s’expressa en °C i f (T ) en percentatge. La paràbola que la
representa té un màxim i, per tant, a < 0.
Talla els eixos de coordenades en els punts (-4, 0),
(0, 0) i (3, 0). Sabem que per a T1 = 10 °C i per a T2 = 70 °C, f (T1) = f (T2) = 0.
Llavors:
Presenta un màxim relatiu en el punt (-2, 3) i un mínim f (T ) = a (T - 10)( T - 70) = a (T2 - 80T + 700) =
3
relatiu en el punt b , - 2 l .
= al $ (- 1)( T2 - 80T + 700) = al (- T2 + 80T - 700),
2

al 2 0 (al = - a)
Determina els intervals de creixement i decreixement
d’aquesta funció. Tenint en compte que el rendiment no pot ser superior al 100 %
i considerant que el rendiment màxim es produeix a 40 °C, s’ha
Resposta oberta. Per exemple, la funció representada a la figura. de complir:
1
y f (40) # 100 " al (- 1 600 + 3 200 - 700) # 100 " al # 9

En definitiva, la funció que ens demanen és:
3 1
f (T ) = al (- T2 + 80T - 700) amb 0 1 al # 9
El rendiment màxim és f (40) = 900 $ al
3/2 14. Troba l’expressió algèbrica d’una funció quadràtica sabent

–4 –2 3 x que la paràbola que la representa gràficament talla l’eix
d’ordenades en el punt (0, 9) i té el vèrtex en el punt
(3, 0).
–2
f (x) = ax2 + bx + c

(0, 9) " f (0) = 9 " c = 9

(3, 0) " f (3) = 0 " 9a + 3b + 9 = 0 " 3a + b + 3 = 0 a = 1
en x = 3 " - 2a = 3 " - b = 6a " b = - 6a4b = - 6

La funció és creixent en l’interval (- 3, - 2) i en l’interval
} b
Vertex
b 3, + 3l i és decreixent en l’interval b- 2, 3 l
2 2
La funció quadràtica que ens demanen té per expressió algèbri-
ca: f (x) = x2 - 6x + 9 .
12. La tarifa d’un aparcament és d’1,50 € la primera hora o
fracció i d’1,20 € per a cadascuna de les hores (o fraccions 15. En una ciutat, les equacions de l’oferta (f) i de la demanda
d’hora) següents, fins a un màxim de 14,72 € per dia. Di- (g) d’un article el preu del qual és de x € estan donades per:
buixa la gràfica de la funció preu-temps.
f (x) = - 450 + 9x i g (x) = 1 350 – 6x

Preu (€) S’anomena punt d’equilibri el valor de x per al qual es verifica
14,70 la igualtat f = g, coneguda com a llei de l’oferta i la demanda.
13,50
12,30 Determina gràficament i analíticament el punt d’equilibri al
11,10 qual tendeix el mercat en el cas de l’article estudiat.
9,90
8,70
f (x) = g (x) " - 450 + 9x = 1350 - 6x "
7,50
6,30
" x = 120 " f (x) = g (x) = 630

5,10
3,90 El punt d’equilibri és x = 120 €, f (x) = 630
2,70
1,50
1 350
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Temps (h)

630
13. El rendiment en percentage d’un generador solar depèn de
la temperatura segons una funció quadràtica. Determina
l’expressió algèbrica d’aquesta funció, sabent que el rendi-
20 40 60 80 100 120 x(euros)
ment és màxim a 40 °C i nul a 10 °C i a 70 °C. Quin és el
rendiment màxim d’aquest generador? –450
16. Representa gràficament la funció: Per tant, les gràfiques de les funcions f i g es tallen en els punts
- x + 3 si x 1 0 (4, 16) i (1, 1).
f (x) = )

3 + 2x si x $ 0
18. En un institut es van fer 1 500 fotocòpies en els cinc primers
a) Indica’n el domini i el recorregut. dies lectius d’un mes i 5 400 en el decurs dels vint restants.
Utilitza la interpolació lineal per estimar el nombre de foto-
b) Estableix-ne els intervals de creixement i decreixement.
còpies que s’havien fet a l’institut quan havien transcorre-
c) Es tracta d’una funció contínua? gut els dotze primers dies lectius d’aquest mes.
d) Determina l’antiimatge o les antiimatges de 9. Determinem primer la funció d’interpolació lineal f (x) = mx + n ,
on x representa el nombre de dies del mes transcorreguts i f (x)
y les fotocòpies realitzades.

x = 5 → f(5) = 1 500
f

x = 25 → f(25) = 6 900
6 900 – 1 500
m= = 270
25 – 5
3 f (x) = 270x + n " 1 500 = 1 350 + n " n = 150

f(x) = 270x + 1 500 = 1 350 + n → n = 150
Per a x = 12 " f (12) = 270 $ 12 + 150 = 3390
x
Podem estimar que, en els 12 primers dies lectius del mes,
a) D f = R; R f = [3, + 3) s’havien fet 3 390 fotocòpies a l’institut.
b) Decreixent: (- 3, 0) ; creixent: (0, + 3) 19. Es calcula que el nombre d’habitants d’una comunitat urbana
c) La funció és contínua per a qualsevol valor de x. variarà durant els pròxims vint anys d’acord amb la funció:
50 000
d) A partir de la gràfica es pot observar que 9 té dues anti- h( x ) = 200 000 +
x
imatges: una per a un valor x 1 0 i una altra per a un valor en què x expressa el temps en anys.
x 2 0.
9 = -x + 3 " x = -6 a) Pots determinar el nombre d’habitants que té aquesta
comunitat en l’actualitat? Per què?
9 = 3 + 2x " x = 3
Les antiimatges de 9 són -6 i 3. b) Quants habitants tindrà quan finalitzi el període de va-
lidesa de la relació expressada a la funció?
17. Determina els punts d’intersecció de les gràfiques de les
funcions f (x) = x2 i g (x) = 5x - 4 . Resol el problema ana- a) No, perquè no existeix h(0).
líticament i gràficament.
b) h (20) = 200000 + 50000 = 202500
20
y
La comunitat urbana tindrà 202 500 habitants dintre de
16 20 anys.
20. Dibuixa en l’interval [0, 9] la gràfica d’una funció periòdica
12
el període de la qual sigui 3.
Resposta oberta. Per exemple:
8
y
4
1 1
1 4 x

Les gràfiques de les funcions f i g es tallen en els punts
(1, 1) i (4, 16). 3 6 9 x
f (x) = g (x) & x = 5x - 4 & x - 5x + 4 = 0 &
2 2
5 ! 25 - 16 5!3 3 4

x= 2 = 2 =
4 1
f (4) = 42 = 16 & (4, 16) i f (1) = 12 = 1 & (1, 1)
21. La cotització a borsa de les accions d’una empresa va seguir, 23. Considera les funcions f (x) = 3x + 9 i g (x) = x2 - 1.
aproximadament, aquesta evolució durant l’any 1999:
a) Quins valors de x no pertanyen al domini de la funció
f (t) = 342 + 39t - 3t2

f
d n (x)?
on t és el temps expressat en mesos (0 # t # 12). g
g
a) Dibuixa la gràfica aproximada d’aquesta funció. b) I al de la funció d n (x)?
f
b) En quin mes es va assolir la màxima cotització? Calcula
f f (x) 3x + 9
el percentatge de benefici que hauria obtingut un accio- a) c g m (x) = = 2
g (x) x -1
nista que hagués comprat accions d’aquesta empresa en
el moment de mínima cotització i les hagués venut en el x2 - 1 = 0 " x = ! 1
de màxima.
Els valors x = 1 i x = -1 no pertanyen al D f
g
a) f (0) = 342; f (12) = 378
g g (x) x -1
2
Com que a 2 0 (coeficient de t2), la funció presentarà un b) d n (x) = =
f f (x) 3x + 9
màxim en el seu vèrtex.
3x + 9 = 0 " x = - 3
- b - 39
tv = 2a = - 6 = 6,5 " f (tv) = 468,75
El valor x = - 3 no pertany al D g
f
f(t)(euros)
500
468,75 Avaluació
1. Troba el domini i el recorregut de les funcions següents. Re-
400 presenta gràficament les funcions corresponents als apar-
378 tats a), b) i c) i indica les característiques de la funció c).
342 a) f(x) = 5
300 b) g(x) = -2x + 1
c) h(x) = x2 - 2x + 3
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 t(mesos)
5x - 4
d) k(x) = x2 - 4x
b) Durant el mes de juny. Benefici del 37 %. x+3 x # 0

e) t (x) = )
x2 x 2 1
22. Un cotxe triga 4 hores a recórrer un determinat trajecte a la
velocitat mitjana de 25 km/h.
a) Df = R, Rf = {5}
a) Quant trigaria a recórrer el mateix trajecte si la seva
velocitat mitjana fos de 60 km/h? y
b) Representant per x el temps en hores utilitzat a recórrer

el trajecte, i per y la velocitat mitjana del cotxe en quilò-
metres per hora, escriu l’equació de la funció y = f (x). 10
km km ! 5
a) 25 $ 4h = 60 $ t " t = 1,6h
h h
b) La velocitat mitjana i el temps són magnituds inversament
–15 –10 –5 5 10 15
proporcionals, sempre que la distància recorreguda sigui la x
mateixa.
k
Aleshores, la funció que ens demanen és del tipus f (x) = x –5
on k representa la distància recorreguda (100 km en aquest
100
cas). Per tant, y = f (x) = x
b) Df = R, Rf = R 3(x 2 − 1)− 2 3 x 2 − 5
3
d) (f h )( x ) = = 2
y
(x 2 − 1)+ 3 x +2
2 3. Troba la funció inversa de:

1
a) f(x) = - x + 2
3
1

b) g(x) = 2x - 5

c) Comprova que (g -1 % g) (x) = (g % g -1) (x) = x
a) y =- 1 x + 2 " x =- 1 y + 2 " 3x =- y + 6 " y =- 3x + 6 "

–1 1 2
x
3 3
" f-1 (x) =- 3x + 6
b) y = 2 x − 5 → x = 2 y − 5 → y = x + 5 → g −1(x) = x + 5

–1
2 2
c) Df = R, Rf = [2,+∞) (2x − 5) + 5 2 x
c) ( g −1 g )(x) = = =x i
y –2 2 2
x+5
5 (g % g-1)( x) = 2 b 2 l - 5 = x + 5 - 5 = x
2 5
4 2 5mensual que està determinat per un

4. Un venedor té un salari
sou fix més un cert percentatge sobre el volum de vendes
que ha fet durant el mes. Si ven per valor de 2 000 €, el seu
3 salari és de 1 200 € i, si ven per valor de 2 500 €, el salari
és de 1 300 €. Troba el percentatge que guanya sobre el
total de vendes i el sou fix del venedor.
2
b: sou fix
1
a: % del volum de vendes
Busquem una funció de la forma y = ax + b
–1 1 2 3
1200 = 2000a + b
Sabem )
x

1300 = 2500a + b
d) Df = R - {0,4}
Si es resol per reducció, restant les equacions -100 = -500a →
e) Df = (-∞,0] U (1, +∞), Rf = R. 1
a = 5 = 0,2 = 20 % i b = 800.
La funció c) és una funció contínua, amb un mínim abso- Així, el percentatge que guanya sobre el total de vendes és del
lut en (1, 2), decreixent fins a x = 1 i creixent a partir de 20 % i el sou fix són 800 €.
x = 1. És una funció sempre positiva que talla l’eix de les y
en el punt (0, 3).
5. El nombre n d’articles produïts en una empresa un dia qual-
3x - 2 x2 sevol, t hores després d’haver començat a treballar, és
2. Donades les funcions f(x)= x + 3 , g(x)= x + 3 i h(x) =
n(t) = –t2 + 20t, amb una jornada laboral de 8 hores diàries.
Si el cost de producció, en euros, dels t articles és c(n) = 5 + 6n,
= x2 - 1, determina l’expressió algèbrica de les funcions:
determina l’expressió de la funció c(t) que dóna el cost de

a) f + g b) f·g c) f:g d) f%h producció en funció del temps. Indica’n el domini i calcula
2
el cost de producció per a t = 4.
+ 3x − 2
a) (f + g)(x) = x x +3 c(t) = c(n(t)) = 5 + 6n(t) = 5 + 6(–t2 + 20t) = 5 – 6t2 + 120t =
= –6t2 + 120t + 5, és a dir:
2
3x 3 − 2 x 2
b) (f ⋅ g) (x) = (3( xx −+ 23))x 2
=
x2 + 6x + 9
c(t) = –6t2 + 120t + 5
Dc = (0,8]
f (3x – 2) (x + 3) 3 x 2 + 7 x − 6
c) (x) = = 3 t = 4 " c(4) = –6·16 + 120·4 + 5 = –96 + 480 + 5 = 389 "
g x 2 (x + 3 ) x + 3x 2 " cost = 389 €
j Unitat 4. Progressions a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10
i successions 1 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 2

Activitats 6. Estudia la monotonia de les successions següents:
1
a) a n = 2 b) b n = n3
n
1. Intenta deduir l’expressió del terme general de cadascuna n-1 n2
d’aquestes successions: c) c n = n d) d n =
n+2
1 1 1 1 1 e) pn = n2 - n3 f) fn = 2n - 25

2, 4 , 6 , 8 , 10 ...
a)
3 4 5 6 1 1 n2 - n2 - 2n - 1 - 2n - 1
b) 2, 2, , , 5 ...
a) 2 - 2 = = 2 1 0 , per a
3 4 (n + 1) n n2 (n + 1) 2 n (n + 1) 2
c) 1, 4, 9, 16, 25, 36... tot n.
d) –2, 4, –8, 16, –32, 64, –128 … Successió monòtona decreixent.
1 n+1 b) (n + 1) 3 - n3 = n3 + 3n2 + 3n + 1 - n3 =
a) 2n b) n c) n2 = 3n2 + 3n + 1 2 0 , per a tot n.
d) (–2)n Monòtona creixent.
(n + 1) - 1 n - 1 n2 - n2 + 1 1
n2 c) n + 1 - n = (n + 1) n = (n + 1) n 2 0 , per a
2. a n = n + 1 és l’expressió del terme general d’una successió.
Calcula els termes a7 i a100 . Pots determinar l’expressió del tot n.
terme a n - 1 en funció de n? Monòtona creixent.
72 49 1002 10 000 (n + 1) 2 n2 n2 + 5n + 2
a7 = 7 + 1 = 8 a100 = 100 + 1 = 101 d) - = 2 0 , per a tot n.
(n + 1) + 2 n + 2 (n + 3)( n + 2)
(n - 1) 2 (n - 1) 2 Monòtona creixent.
an - 1 = n - 1 + 1 = n
e) (n + 1) 2 - (n + 1) 3 - [n2 - n3] = - 3n2 - n 1 0 , per a
3. L’expressió del terme general d’una successió és tot n.
a n = 3n + 2 . Monòtona decreixent.
a) Escriu-ne els cinc primers termes.
f) 2 (n + 1) - 25 - (2n - 25) = 2 2 0 , per a tot n.
b) Quin lloc ocupa en aquesta successió el número 47?
Monòtona creixent.
a) Els cinc primers termes són: 5, 8, 11, 14 i 17.
7. Determina, si existeixen, les fites superior i inferior de ca-
b) 3n + 2 = 47 → 3n = 47 − 2 → n = 15. dascuna de les successions de l’exercici anterior.
El 47 ocupa la posició 15. a) Fites inferiors: k # 0 . Fites superiors: k $ 1 .
b) Fites inferiors: k # 1 . No té fita superior.
4. El terme general d’una successió és:
n+1 c) Fites inferiors: k # 0 . Fites superiors: k $ 1 .

an = n 1
d) Fites inferiors: k # 3 . No té fita superior.
Calcula els termes a100 i a1 000.
e) No té fita inferior. Fites superiors: k $ 0 .
101
a100 = 100 = 1,01
f) Fites inferiors: k # - 23 . No té fita superior.
1 001
a1 000 = = 270
1 000 8. Escriu el terme general de la successió dels múltiples de 5. El
nombre 6 000 és una fita superior d’aquesta successió? Rao-
5. Representa en la recta real els deu primers termes de la na la resposta. Està fitada inferiorment aquesta successió?
2n
an = 5n; a1 200 = 6000
successió a n = n + 1
Amb n 2 1200, an 2 6000
4 3 8 5 12 7 16 9 20
Són: 1, 3 , 2 , 5 , 3, 7 , 4 , 9 , 5 , 11 No és una fita superior. La fita inferior és 5 i qualsevol k 1 5 .
9. Escriu els nous primers termes d’una progressió aritmètica 16. Estableix l’expressió del terme general i troba la raó de la
que comenci per a1 = –4 i d = 2. Calcula’n la suma. progressió geomètrica en què a1 = 3 i a11 = 81.
Els successius termes s’obtenen sumant 2 a partir de –4: –4, a11 = a1 r10 " 81 = 3 $ r10 " r10 = 27 " r = 10 27

–2, 0, 2, 4, 6, 8, 10 i 12.
an = 3 (10 27 ) n - 1

S9 = 36
10. El tercer terme d’una progressió aritmètica és 9 i el cinquè, 17. Considera els quadrats de la figura 5.1. Esbrina si la succes-
17. Determina la diferència de la progressió i el valor del sió de les àrees i la dels perímetres són progressions geomè-
primer dels seus termes. triques. En cas afirmatiu, calcula’n les raons.
17 – 9 = (5 – 3)d → d = 4 1 1
Successió de les àrees: 1, 2, 4 ... És una progressió geomètrica
a3 = a1 + 2d = 9 → a1 = 1 1
de raó 2 .
11. Troba la suma dels trenta primers termes de la progressió Successió dels perímetres: 4, 2 2 , 2... És una progressió
aritmètica el primer terme de la qual és 50 i la diferència, 2
geomètrica de raó 2 .
–2.
( a1 + a 30 )·30
s= 18. Troba el producte de les sis primeres potències naturals de
2 base 2.
a30 = 50 + 29 ·(−2) = −8
P = (2 $ 26) 6 = (27) 3 = 221 = 2 097 152

50 + (− 8 )·30
s= = 630
2 19. En una tenda rebaixen els articles successivament un 10 %
cada setmana. Quin serà d’aquí a cinc setmanes el cost d’un
12. Indica si les successions següents són progressions aritmèti- article pel qual hauríem de pagar 330,56 € aquesta set
ques i en cas que ho siguin digues quina és la diferència i, mana?
si s’escau, troba’n el terme general.
Per 1 €, d’aquí a 5 setmanes caldrà pagar 0,905.
a) an = 3n + 1 b) 1, 11, 21, 31...
7 8 10 330,56 · 0,905 = 195,19 €
c) an = 2n d) , , 3, ...
3 3 3
e) an = n 3 f) Els vint primers múltiples de 5. 20. Calcula la suma de les deu primeres potències naturals de
base 10.
a) d = 3 b) d = 10, an = 10n – 9 10 (1010 - 1)
1 1
S10 = 10 - 1 = 10 000 000 000
11 111 111 110
c) d = 2 d) d = 3 , an = 3 n + 2
e) d = 3 f) d = 5, an = 5n
1 1
21. Calcula la suma + + 1 + 2 + ... + 210 .
4 2
13. En una progressió aritmètica se sap que a21 = 87 i d = 4.
Calcula’n a1 i S21. 1 13
4 (2 - 1) 8 191

S13 = 2 - 1 = 4
a1 = 7
S21 = 987
22. Determina tres nombres en progressió geomètrica tals que
la seva suma és 42 i el seu producte, 512.
14. Quina és la diferència d’una progressió aritmètica en què
a1 = 3 i a14 = 42? Calcula la suma dels catorze primers ter- Els tres nombres: x, xr, xr2 :
mes d’aquesta progressió. x + xr + xr2 = 42 x (1 + r + r2) = 42 8
3 3 3 4 r (1 + r + r2) = 42
d=3 x r = 512 xr = 8
S14 = 315 8

x= r
1 3 r1 = 4 " x1 = 2
15. En una progressió geomètrica es coneix a1 = i r = 3. 8
3 + 8 + 8 r = 42 " 8 r 2
- 34 r + 8 = 0 1
Troba’n els termes cinquè i dotzè. r 4 r2 = 4 " x2 = 32
1
a5 = 3 $ 34 = 27
Si r = 4 els nombres són: 2, 8 i 32.
1 1
a12 = 3 $ 311 = 310 = 59 049
Si r = 4 els nombres són: 32, 8 i 2.
23. Calcula els termes avançats d’aquestes successions per po- 28. Considera les successions
der-ne establir el límit en cada cas: 1 1 1 1
{an } : 1, 4 , 9, 16, 25... i {bn } : 1, , , ,
1 n 2 3 4 5
a) a n = 2 b) b n =
n n+8 a) Troba el terme general de an i bn.
n2 - 1 100 b) Determina els cinc primers termes i el terme general
c) c n = d) d n = n
n2 + 1 de cadascuna de les successions següents:
an
e) e n = n2 - 100 f) fn = - n3 + 100 #a n + b n- ; #a n - b n- ; #a n $ b n- ; #nb n- ; ) 3 ; _b n - a ni
bn
2n 2 - 1 1
g) g n = n2 - 50n + 125 h) h n = a) an = n2; bn = n

n2
En cadascun dels apartats cal calcular 2 o 3 termes avançats: n3 + 1 9 28 65 126

b) #an + bn- =
n " 2, 2 , 3 , 4 , 5
a) a100 = 0,0001; a1000 = 0,000001 " 0
n3 - 1 7 26 63 124
#a n - b n - = n " 0, 2, 3 , 4 , 5
100 1 000
b) b100 = 108 ; b1 000 = 1 008 " 1
#a n $ b n- = n " 1, 2, 3, 4, 5
9 999 999 999 #n $ b n- = 1 " 1, 1, 1, 1, 1

c) c100 = 10 001; c1 000 = 1 000 001 = 0,999... " 1
an
100 100 ) 3 = n3 " 1, 8, 27, 64, 125
d) d1 000 = 1 000 = 0,1; d100 000 = 100 000 = 0,001 " 0
bn

e) e100 = 9 900; e10 000 = 99 999 900 " 3 29. Escriu els deu primers termes de la successió #a n-n , en què
n+1

f) f100 = -999 900; f1 000 = -999 999 900 " - 3 an = n .
g) g100 = 5 125; g10 000 = 99 950 125 " 3

n
b n + 1 l " 2; 9 ; 64 ; 625 ; 7 776 ; 2,521; 2,546; 2,566; 2,581;
n 4 27 256 3 125

h) h100 = 1,9999; h1 000 = 1,999999 " 2
2,594…
24. Classifica les successions anteriors en convergents i diver- 30. Calcula el límit de cadascuna de les successions següents:
gents. 2n + 1 n 1 1
a) a n = n + n + 1 b) b n =
n2 n
:
Són convergents les que tenen límit numèric:
1 1 1
a), b), c), d) i h) c) c n = - d) d n = 5 : n
n2 n
Són divergents les que tenen límit del tipus infinit: 2n + 1 n

a) n + n + 1 " 2 + 1 = 3 (Suma de límits)
e), f) i g)
1 1 n 1

b) : = = "0
n2 n n2 n
25. Troba els cinc primers termes de la successió a n = (-2) n + 1. 1 1 n - n2 1 - n

c) - = = "0
n2 n n3 n2

a1 = 4; a2 = - 8; a3 = 16; a4 = - 32; a5 = 64
1
d) 5 : n = 5n " 3

26. Escriu el terme general de dues successions divergents de
límit - 3 . 31. Calcula la suma dels perímetres dels quadrats de la figura 5.1.
2
En els perímetres: a1 = 4 cm i r = 2 . És una successió il·li
Resposta oberta. Per exemple: an = - n2 + 100 ; bn = n2 - 3n3 . mitada decreixent:
a 4
27. Calcula els termes que ocupen les posicions 100 i 1 000 en S = 1 -1 r =
= 13,66 cm
2
les successions de terme general: 1- 2
n + 10 n2 + 100 32. La suma dels termes d’una progressió geomètrica il·limitada

a) a n = n b) b n =
n + 10 1
de raó és 6. Troba’n el primer terme.
3
110 1 010 Aplicant la fórmula anterior:
a) a100 = 100 = 1,1; a1 000 = 1 000 = 1,01

a1 2
10 100 1 010 1 000 100 100 010
6= 1 " a1 = 6 $ 3 = 4
b100 = 110 = 11 ; b1 000 = 1 010 = 101
b) 1-3
33. Determina la fracció generatriu dels nombres decimals se- 3n - 5n2

! # # 37. Calcula el límit de les successions a n = 150 i b n = n + 1 . Són
güents: 0,2, 4,16, 3,156 .
divergents? Calcula el límit de cadascuna de les successions
! 0,2 2 següents:

a1 = 0,2; r = 0,1 " 0,2 = 0,9 = 9
# 0,16 16 #a n + b n - #a n $ b n - #a n - b n -
a1 = 0,16; r = 0,01 " 0,16 = 0,99 = 99

#a n : b n - #b n - a n- #b n : a n-
# 16 412
4,16 = 4 + 99 = 99
#
3n - 5n2
lim an = lim 150 = + 3; lim bn = lim n + 1 = - 3
Multipliquem 3,156 per 10 per passar-lo a periòdic pur:
# # 56 3 125 Són divergents.

10 $ 3,156 = 31,56 = 31 + 99 = 99
3n2 + 3n - 750n2
lim #an + bn- = lim
# 3 125
150n + 150 = - 3
3 125
3,156 = 99 : 10 = 990

- 15n3
lim #an $ bn- = lim 150n + 150 = - 3

34. Escriu els termes generals de dues successions convergents
el límit de les quals sigui zero. Calcula el límit de les dues 3n2 + 3n + 750n2
possibles successions quocient. lim #an - bn- = lim
150n + 150 = + 3
Resposta oberta.
3n2 + 3n 3 1
2 2n lim #an : bn- = lim
= - 750 = - 250
Per exemple: an = n i bn = 2 - 750n2
n +1
- 750n2 - 3n2 - 3n
a 2n2 + 2 b 2n2 lim #bn - an- = lim
150n + 150 = -3
n = " 1; a n = 2 "1
bn 2n 2 n 2 n +2
- 750n2
lim #bn : an- = lim
= - 250
5 000 n + 5 000 a 3n 2 + 3n
35. Donades a n = n i b n = n + 1 , calcula: lim n i
bn
b 38. Calcula el límit de cadascuna de les successions següents:
lim a n .
n
1+ n
a) a n = n2 - n - n3 b) b n = n
a 5 000n + 5 000
lim n = lim 2
= 0 , ja que el grau del polinomi 1 2n
bn n + 5 000n c) c n = 100 + n d) d n =
- 3n + 5
del denominador és major que el del numerador.
800 -n + 1
b e) e n = f) fn =
n2 + 5 000n 2n3 n2
lim a n = lim 5 000n + 5 000 = + 3

n
a) lim (n2 - n - n3) = lim (- n3) = - 3

36. Comprova que les successions a n = n2 + 1 i b n = 35n són 1+ n n 1

b) lim
n = lim n = lim =0
successions divergents. n
1 1
Calcula el límit de cadascuna de les successions següents: c) lim b100 + n l = 100 + lim n = 100 + 0 = 100

#a n + b n - #a n $ b n - #a n - b n - 2n 2n 2
d) lim - 3n + 5 = lim - 3n = - 3

#a n : b n - #b n - a n- #b n : a n-
800
e) lim
=0
lim (n + 1) = + 3; lim 35n = + 3
2 2n3
lim #an + bn- = + 3

-n + 1 -n -1
f) lim
= lim 2 = lim n = 0
n2 n
lim #an $ bn- = + 3

lim #an - bn- = lim (n2 + 1 - 35n) = + 3
39. Troba, si existeixen, els límits següents:
n3
n2 + 1 a) lim b) lim 2 n
lim #an : bn- = lim 35n = + 3
2n + 1
1 5n
lim #bn - an- = lim (35n - n - 1) = - 3 c) lim (- 1) n d) lim b l
2
3
n 1
35n 2n - 2 ln + 1 n n
lim #bn : an- = lim

n2 + 1
=0 e) lim b f) lim b n + 5 l
n+3
n3 2n + 3 n + 1
3n

a) lim 2n + 1 = + 3 b) lim b n + 5 l = 23 = 8 , ja que

b) lim 2n = + 3
2n + 3 3n
lim n + 5 = 2 i lim n + 1 = 3
c) lim ]- 1g . No existeix, ja que és una successió oscil·lant.
n
1 5n 1 3n 2 + 6n - 5n 2 - 5 - 2n2
d) lim b 3 l = lim 5n = 0

c) lim 5n + 10 = lim 5n =
3
n - 2n
2n + 2 n + 1 = lim 5 = - 3
e) lim b n + 3 l = 21 = 2 , ja que:

5n + 1 n + 3 5n + 1

2n + 2 n
lim n + 3 = 2 i lim n + 1 = 1 d) lim b n + 5 l = 53 = 3 , ja que lim n + 5 = 5 i
1 lim (n + 3) = 3
n n n 1
f) lim b n + 5 l = 10 = 1 , ja que lim n + 5 = 1 i lim n = 0 .
n + 100 n
e) lim
= lim 2 = 1
n2 + 2 n
40. Calcula els límits següents: n2 - n 3 - n 4 - n4
f) lim = lim 4 = - 1
0, 2 n
3n - n + 1
3 2 n 4 + n 3 + n2 + 1 n
a) lim n b) lim
- 2n3 + n2 + n + 1
2n n+1 1 n
c) lim d) lim 42. Calcula lim b1 - n l .
3n n + 10
1 1
n2 n Tingues en compte que: 1 - n = 1 + - n
e) lim b n + 5 - 100 l f) lim ^4n - n - 1 h
n (- 1)
1 n 1
lim b1 - n l = lim b1 + - n l
n -1
b1l =
0,2n 1
a) lim n = lim 5n = lim 5n $ n = 0

= ;lim b1 + - n l E = e-1 = e
-1
1 -n 1

3n3 - n2 + 1 3n3 3

b) lim = lim =- 2
- 2n 3 + n 2 + n + 1 - 2n3
2n 43. Determina els límits següents:

c) lim 3n = 0 , ja que 3 > 2.
n+2 n n + 3 3n
a) lim b n + 1 l b) lim b2 - n + 1 l
n+1 n

d) lim = lim = lim n = + 3
n + 10 n
1 3n + 1 3n n
2
c) lim b1 + l d) lim b4 - n + 5 l
n2 n 100n2 - n2 - 5n 2n
e) lim b n + 5 - 100 l = lim 100n + 500 =

n+2 n n+2 n
99n2 99n a) lim b n + 1 l = lim b1 + n + 1 - 1l =

= lim 100n = lim 100 = + 3
n (n + 1)
1
f) lim ^4n - n - 1 h = = lim b1 + n + 1 l
n+1
=
^4n - n - 1 h^4n + n - 1 h n
= lim ;b1 + n + 1 l E = e1 = e
= lim 1 n+1 n+1
4n + n - 1
16n2 - n + 1 16n2
= lim = lim 4n = lim 4n = + 3 n + 3 3n - 2 3n
4n + n - 1 b) lim b1 + 1 - n + 1 l = lim b1 + n + 1 l =
n + 1 -2
41. Calcula: 1 3n $ - 2 $
n+1
3n
= lim f1 + n + 1 p =
(2n - 1)( 4n - 3) 2n + 3 n + 1
a) lim b) lim b n + 5 l -2
(n + 1)( 5n - 4) - 6n
n+1 n+1
= lim >f1 + n + 1 p H
1 -2 1
3n n + 1 l 2
5n + 1 n+3
= e-6 =
c) lim b 5 - d) lim b n + 5 l e6
n+2 -2
n + 100 n2 - n 3 - n 4
e) lim f) lim 2n (3n + 1)
n 4 + n 3 + n2 + 1 1 3n + 1 1
n2 + 2 c) lim b1 + 2n l = lim b1 + 2n l
2n
=
3n + 1
= lim ;b1 + 2n l E
8n2 - 10n + 3 8n2 8 1 2n 2n 3

a) lim = lim 2 = 5 = e2
5n + n - 4
2
5n
3n n 15 n
2 2 6. La suma de tres nombres naturals és 35 i el seu producte,
d) lim b1 + 3 - n + 5 l = lim b1 + n + 5 l = 1 000. Troba aquests nombres sabent que són tres termes
n2 (n + 5) 15
consecutius d’una progressió geomètrica.
1 15
$
n+5
Plantegem un sistema d’equacions:
= lim f1 + n + 5 p =
a1 + a1 r + a1 r2 = 35
*a $ a r $ a r2 = a3 r3 = 1000 " a r = 10 " a = 10
15
15n2
n+5 n+5
= lim >f1 + n + 5 p H
1 15 1 1 1 1 1 1 r
= e3 = 3
15 10
r (1 + r + r2) = 35 " 10r2 - 25r + 10 = 0 "
1
" r1 = 2 i r2 = 2 .
Si r = 2, els termes són: 5, 10 i 20, que verifiquen l’enunciat del

Activitats finals problema.
1 3
1. En una progressió geomètrica, a2 = 3 i a6 = 3 2 . Calcula
-
2
a10 i a13. 7. La suma dels termes d’una progressió geomètrica il·limitada

decreixent és 10 i la diferència entre el primer i el segon
3 1 1

a6 : a2 = r 4 " 3 2 : 3
-
2 = 32 = r 4 " r = ! 3 2 5
terme és . Determina’n el primer terme i la raó.
2
1
Si r = + 3 2 a1 5
3 7 1 - r = 10 i a1 - a1 r = 2 "

a10 = a6 $ r4 = 3 $ 32 = 32 2
5 5
7 3 " a1 (1 - r) = 2 " (1 - r) = 2a

a13 = a10 $ r3 = 3 2 $ 3 2 = 35 1
1 a 25
Si r = - 3 2 51 = 10 " a1 = a " a12 = 25 " a1 = 5
1
3 7 2a1

a10 = a6 $ r4 = 3 2 $ 32 = 3 2
5 1 1
7 3 Substituïm: 1 - r = 10 = 2 " r = 2
a13 = a10 $ r = 3 $ ]- 3g = - 3
3 2 2 5
8. Fa molts anys, un negociant li va proposar a un ramader

2. El primer terme d’una progressió geomètrica és –5 i el cin- el tracte següent: «Li venc aquest cavall amb la condició
què, –125. Troba’n la raó i indica si es tracta d’una successió que em pagui un cèntim d’euro pel primer clau de la seva
decreixent o oscil·lant. ferradura, dos cèntims pel segon clau, quatre pel tercer i
a1 = - 5; a5 = - 125 " - 125 : (- 5) = 25 =
així successivament, fins a arribar al clau número 32, que és
1
l’últim». A quin preu pretenia vendre-li el cavall?

= r4 " r = ! 5 2 = ! 5
El preu total és la suma: 1 + 2 + 22 + … + 231. Procedint com en
La progressió és decreixent si r = + 5 . l’exercici 4, tenim:
És alternada si r = - 5 232 - 1
S32 = 2 - 1 = 232 - 1 = 4 294 967 295 cèntims d’euro. Gaire-

bé 43 milions d’euros.
3. Determina el terme central d’una progressió geomètrica
d’onze termes sabent que P11 = 1.
9. La successió 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34… és la successió
_a2c i = 1 " a c = 1
11

P11 = de Fibonacci. Aquesta successió té una regla recurrent que
permet, a partir d’un cert valor de n, determinar-ne qualse-
vol terme si es coneixen els anteriors. Escriu-ne cinc termes
4. Dedueix una expressió que permeti calcular la suma 1 + r +
més i indica la recurrència enunciada.
+ r2 + … + rn.
Són n + 1 termes d’una progressió geomètrica de raó r. A partir del segon, cada terme és la suma dels dos anteriors.
rn $ r - 1 rn + 1 - 1 5 termes més: 55, 89, 144, 233, 377.
Sn + 1 = r - 1 = r - 1
La llei de recurrència: an = an - 1 + an - 2
5. Sabent que 1 + 2 + 22 + … + 2n = 2 047, indica el valor de n
utilitzant l’expressió que has obtingut a l’exercici anterior. 10. La Maria i el Jordi arriben a l’acord següent: durant vint
dies, la Maria donarà al Jordi 10 € el primer dia, 20 € el
Cas particular de l’anterior amb r = 2 segon, 30 € el tercer i així successivament. A canvi, el Jordi
2n + 1 - 1 = 11 donarà a la Maria 1 € el primer dia, 2 € el segon, 4 € el ter-
2047 " 2n + 1 = 2048 = 2 " n = 10 cer... Qui hi surt guanyant?
2-1
La Maria dóna al Jordi 10 + 20 + 30 + ... + 200 = 14. Calcula els límits següents:
(10 + 200) $ 20 5
= 2 = 2 100 . a) lim [(3n - 5)(2- 3n)] b) lim b n - n l
I el Jordi dóna a la Maria 1 + 2 + 4 + ... + 219 = 4n 2 + n n2 n

c) lim d) lim b n + 1 - 2 l
220 - 1 2n + 3
= 2 - 1 = 220 - 1 = 1 048 575 .
n - n3 3n3 + n2
Per tant, surt guanyant la Maria. e) lim f) lim
n2 + 5 3 - n3
11. Dibuixa triangles equilàters successius a partir dels punts a) lim[(3n − 5)(2 − 3n)] = lim(−9n2 + 21n − 10)
mitjans del triangle equilàter immediatament anterior. Si el = lim (- 9n2) = - 3
primer triangle mesura 1 cm de costat, comprova que la seva 5

b) lim b n - n l = 0 - 3 = - 3

3
area és cm2. Calcula els termes a2, a4 i a7 de la successió
4 4n2 + n 2n
de les àrees. Pots escriure l’expressió del terme general an c) lim 2n + 3 = lim 2n = 1

d’aquesta s uccessió? Té límit la successió d’aquestes àrees?
Quin és?
d) n2 n n2 - n n2 n
lim b n + 1 - 2 l = lim 2n + 2 = lim 2n = lim 2 = + 3
Cal fer la resta prèviament al càlcul del límit, ja que el límit

de la resta seria del tipus 3 - 3 que és indeterminant.
n - n3 - n3
e) lim = lim 2 = lim (- n) = - 3
n2 + 5 n
3n 3 + n 2 3n3
f) lim = lim 2 = lim (- 3n) = - 3
3 - n2 -n
15. Troba el valor de k per tal que es verifiqui:

1 3 3 kn2 + 3

h= 1- 4 = 4 = 2 lim
=2
1 - n2
3 3
a1 = 1 $ 2 : 2 = 4 cm2 " àrea del primer triangle. kn2 + 3 kn2

lim = lim 2 = - k = 2 " k = - 2
1 1 - n2 -n
L’àrea dels successius triangles és 4 de l’anterior:
3 3 3 16. Determina aquests límits:

a2 = ; a 4 = 4 ; a7 = 7
42 4 4
1 5n n3 - 3n2 + 1
3 a) lim b 5 l b) lim
lim an = lim 4 n = 0
n 5 - 2n
n+1 5 n3 + 3n2
c) lim d) lim
12. Esbrina si aquesta afirmació és certa: 2 és una fita inferior n n3 + 5n + 1
2n - 2 e) lim ^ 3n - n h f) lim 300-n
de la successió a n =
2 . Quin és el límit d’aquesta suc-
cessió?
1 5n 1
2 no és una fita inferior de la successió, ja que a1 = 0 < 2 . a) lim b 5 l = lim 5n = 0
5
2n - 2 2n n3 - 3n2 + 1 n3 1

lim b) lim = lim 5 = lim 2 = 0
2 = lim 2 = lim n = + 3 n - 2n
5
n n
n+1 n
13. Considera la successió de terme general a n = ^ 3 h . Té fites c) lim = lim = lim n = 3
n
n n
inferiors aquesta successió? A partir de quin terme tots el
que el segueixen són més grans que 81? Té fita superior 5 n 3 + 3n 2 5 n3
d) lim = lim 3 = 3
aquesta successió? n + 5n
3
n2

a1 = 3 per tant, qualsevol k # 3 és una fita inferior. e) lim ^ 3n - n h = lim n ^ 3 - 1h = 3
n
n 1
3n > 81 " 3 2 > 3 4 " 2 > 4 " n > 8 f) lim 300-n = lim 300n = 0
A partir del a8, tots els termes que el segueixen són majors que
81. Aquesta successió no té fita superior ja que el seu límit és 17. El límit d’una successió, el terme general de la qual és una
infinit. fracció algèbrica, és 1. Explica la relació que hi ha entre els
graus dels polinomis numerador i denominador, i entre els 4. Calcula:

coeficients dels termes que determinen aquests graus.
a) La suma dels cent primers nombres naturals.
Els polinomis numerador i denominador són del mateix grau i els
coeficients dels respectius termes de major grau són iguals. b) La suma dels dos-cents primers nombres parells.
Els nombres naturals són una P.A. de d = 1, i per tant

Avaluació S100 =
1 + 100
⋅ 100 = 5050
2
1. En una progressió geomètrica a1 = 3 i a4 = 24. Troba el terme La successió dels nombres parells també és una P.A. de d = 2
general de la successió i la suma dels set primers termes.
2, 4, 6, 8, 10…
3(27 − 1)
La raó és 2 i la suma serà S7 = = 381
1 La suma dels dos-cents primers nombres és
2 + 400
n−3 S200 = ·200 = 40200 .
2. Donada la successió an = , 2
2n
a) esbrina si la successió és creixent o decreixent, 5. Calcula els límits següents:
b) determina si la successió és fitada. 3 n 6 2n
a) lim b1 + n + 5 l b) lim b1 - n l
La successió és creixent:
n−2 n−3 n3 - n2 ln 2n n + 1
an+1 > an → > → 2n2 − 4n > 2n2 − 6n + 2n − 6 → c) lim b d) lim b3 - n + 1 l
n3 + 1
2n + 2 2n
→ 0 > −6 Tots aquests límits són del tipus del número e.
3
sempre és cert. n+5 n$ n+5
a) lim b1 + n + 5 l = lim >f1 + n + 5 p H

3 n 1 3
1 = e3
És fitada, la fita inferior és −1 i la superior 2 .
3
3. Calcula els límits següents: -6
n 2n $ n
b) lim b1 - n l = lim >f1 + n p H

6 2n 1 -6
n2 − n + 1 = e-12
a) lim -6
2n − 5
n3 - n2 ln
b) lim
5n + 3 c) lim b
n3 + 1
2+ n
2n + 3 n 3 - n2 n3 + 1
c) lim 3 Dividim la fracció: - n 3
- 1 1
n +1
)
- n2 - 1
d) lim ( n2 − n 2 + 1
= lim ;
n3 - n2 ln (n3 + 1) $ 1 + (- n2 - 1) E n
lim b =
2 n2 +1 n3 + 1 n3 + 1
 n + 5
e) lim
 n − 1 = lim b1 +
- n2 - 1 ln
=
n3 + 1
n2 +1 n (- n2 - 1)
 2n − 1 2n2 − 5 n3 + 1
= lim >f1 + H
n3 + 1
f) lim 1
 n + 3 
- n2 - 1
= e-1
n3 + 1 p
a) ∞ - n2 - 1
2n n + 1 2n n + 1
b) −5 d) lim b3 - n + 1 l = b1 + 2 - n + 1 l =
c) 0 2 n+1
= lim b1 + n + 1 l = e2
d) multiplicant i dividint pel conjugat, 0
e) és de nombre e, 6. Les longituds dels costats d’un triangle rectangle expres-
n−1
2
(2n + 1)·
6 sades en centímetres formen una progressió aritmètica de
⎡ ⎤ n−1
diferència 3. Calcula el perímetre i l’àrea del triangle.
⎢⎛
6
2 n2 +1
⎞ ⎥
⎛ 6 ⎞ ⎢⎜⎜ 1 ⎟ ⎥ Els catets mesuren x cm i x + 3 cm i la hipotenusa mesura
lim 1+ = lim ⎢⎜ 1+ = e∞ = ∞
⎝ n − 1⎠ n − 1⎟⎟ ⎥ x + 6 cm.
⎢⎜⎝ ⎥
⎢⎣ 6 ⎠ ⎥⎦ El perímetre és x + x + 3 + x + 6 = 3x + 9 cm i l’àrea és

f) 2 x ·(x + 3) = x2 + 3x cm2.
j Unitat 5. Funcions exponencial 31 = 3; 31,4 = 4,6555367; 31,41 = 4,706965;
i logarítmica 31,414 = 4,727695; 31,4142 = 4,7287339

3; 4,6555367; 4,706965; 4,727695; 4,7287339
π
Activitats b 5 l = 1,253,1415927
4
1. Calcula les potències d’exponent racional següents: 1,253 = 1,953125; 1,253,1 = 1,9971976;
3
1,253,14 = 2,0151039; 1,253,141 = 2,0155536;
b 2 l ; 3,24,5; 7-0,3; 10 5 ; e- 8
- 2 1
4

3
3 3 1,253,1415 = 2,0157785
b 2 l = b 3 l = 1,50,75 = 1,355403
-
4 4
3 2 1,953125; 1,9971976; 2,0151039; 2,0155536; 2,0157785
3,24,5 = 187,57498
5. Representa gràficament les funcions exponencials f (x) = e x
1 0,3 1 1 i g (x) = e-x.
7 - 0,3
= b 7 l = 0,3 = 1,79279 = 0,5577898
7
2 f (x) = e x
10 5 = 100,4 = 2,5118864
1
1
1 8 1 0,125 1 x ex
= bel = bel
-
e 8 = 0,125 =
e
1 1 e = 2,7182818
= 1,1331485 = 0,8824969
2. Escriu i calcula els sis primers termes d’una successió que 2 e2 = 7,3890561
tingui per límit 4 3 .
0 1
4 3
= 41,7320508
41 = 4 ; 41,7 = 10,556063 ; 41,73 = 11,004335 ; 1
-1 e-1 = e = 0,3678794
41,732 = 11,034887
41,7320 = 11,034887 ; 41,73205 = 11,035652
4; 10,556063; 11,004335; 11,034887; 11,034887; 11,035652 f (x) = e-x, per simetria respecte de l’eix OY de la funció
f (x) = e x.
3. Repeteix l’exercici anterior per a 3-π .
y
1 π 1 1
3-π = b 3 l = 3 π = 3,1415927
3
%
f(x) = e–x f(x) = ex
1 1
= = 0,037
33 27
1 1
= = 0,0331836
33,1 30,135326
1 1
= = 0,0317570
33,14 31,489136
1 1
= = 0,0317221
33,141 31,523749
1 1
= = 0,0317047 x
33,1415 31,54107
1 1 6. A partir de la gràfica de la funció y = 2 x, dibuixa, fent les
= = 0,0317016
33,14159 31,544189
%
translacions necessàries, la gràfica de les funcions:
0,037 ; 0,0331836; 0,0317570; 0,0317221; 0,0317047; 0,0317016
a) y = 2 x - 1 b) y = 2 x + 1 c) y = 2 x + 1 - 1 y = 2 x
4. Troba les cinc primeres aproximacions per defecte de les
potències: x 2x
π
5
2e; 3 2 ; b l 1 2
4
2e = 22,7182818
2 4
22 = 4 ; 22,7 = 6,4980192 ; 22,71 = 6,5432165 ;
22,718 = 6,5796006 ; 22,7182 = 6,5805127 0 1
4; 6,4980192; 6,5432165; 6,5796006; 6,5805127

-1 0,5
3 2 = 31,4142136
a) A partir de la gràfica de y = 2 x, es trasllada una unitat cap 2 x = 512 " 2 x = 29 " x = 9

a la dreta. 3
3
2 x = 5 8 " 2 x = 5 23 " 2 x = 2 5 " x = 5
y
8. Comprova que es verifiquen les propietats dels apartats j), k),
l) i m) amb les funcions exponencials f (x) = 2 x , g (x) = 3 x ,
 1 x  1 x
f(x) = 2x–1 h( x ) =   i p( x ) =   .
2   3
j) g (x) = 3 x ; g (1) = 3 ;
g (2) = 32 = 9 " g (1) 1 g (2)
1 x 1
p (x) = b 3 l ; p (1) = 3 ;
x 12 1
p (2) = b 3 l = 9 " p (1) 2 p (2)
b) A partir de la gràfica de y = 2 x, es trasllada una unitat cap 1 x
amunt. k) f (x) = 2 x h (x) = b 2 l
y x
x 2x x b1l
2
1 2 1 1
f(x) = 2x + 1
2
2 4
2 1
4
y=1 0 1
0 1
x
-1 1
c) A partir de la gràfica de y = 2 , es trasllada una unitat cap
x 2 -1 2
a l’esquerra i una unitat cap avall.
-2 1 -2 4
y 4
y
f(x) = 2x+1 – 1 1 x 2x
2
x
y = –1
x
1
7. Determina les antiimatges de ; 0,125; 512 i 5 8 en la
16
funció f (x) = 2 x. Has d’expressar cadascun d’aquests nom-
bres com una potència de base 2. 1
f (x) = 2 x ; f (- 1) = 2-1 = 2 ;
l)
1 1 1 1
2 x = 16 " 2 x = 4 " 2 x = 2-4 " x = - 4 f (- 2) = 2-2 = 4 ; f (- 3) = 2-3 = 8
2
1 1 f (1) = 2 ; f (2) = 22 = 4 ; f (3) = 23 = 8 ;
2 x = 0,125 " 2 x = 8 " 2 x = 3 "
2 1 x 1 -1
p (x) = b 3 l ; p (- 1) = b 3 l = 3 ;
" 2 x = 2-3 " x = - 3
1 -2 x-1
p (- 2) = b 3 l = 32 = 9 ; b) 73x - 2 = 7 x - 1 " 73x - 2 = 7 2 "
x-1 3
1 -3 " 3x - 2 = 2 "x=5
p (- 3) = b 3 l = 33 = 27 ;
1 12 1 c) 1 + 3 + 9 + 27 + f + 3 x = 364
p (1) = 3 ; p (2) = b 3 l = 9 ;
1 + 3 + 9 + 27 + 81 + 243 = 364 ;
1 3 1
p (3) = b 3 l = 27 3 x = 243 " 3 x = 35 " x = 5
d) 11 x - 3x + 2 = 1 " x2 - 3x + 2 = 0 " x1 = 2, x2 = 1
2
m) f (x) = 2 x i g (x) = 3 x
f (1) = 2 1 -x + 3 1 -x + 3
3 g (1) 2 f (1) e) b 16 l = 323x - 2 " b 4 l
2
= (25) 3x - 2 "
g (1) = 3
" (2-4) -x + 3 = (25) 3x - 2
1_
f (- 1) = 2-1 = 2 b b 2
2 4x - 12 = 215x - 10 " 4x - 12 = 15x - 10 " x = - 11
1 `g (- 1) 1 f (- 1)
g (- 1) = 3 = 3 b
-1
a f) 9 x - 4 $ 3 x + 3 = 0 " (32) x - 4 $ 3 x + 3 = 0 "
1 " (3 x) 2 - 4 $ 3 x + 3 = 0
9. La gràfica de la funció f (x) = a x passa pel punt b- 1, 5 l . De-
termina el valor de a. Si 3 x = t " t2 - 4t + 3 = 0 " t1 = 3, t2 = 1 "
f (x) = a x " x1 = 1, x2 = 0
_ 151
1 b g) 5 x + 1 + 5 x - 2 + 5 x = 25 "
f (- 1) = 5 b1 1
1` a = 5 " a = 5 5x 151
f (- 1) = a-1 = ab " 5 $ 5 x + 25 + 5 x = 25
a
1 151 151 151
5 x b5 + 25 + 1l = 25 " 5 x $ 25 = 25 "
10. Quan es defineix la funció exponencial de base a, per quin
" 5x = 1 " x = 0
motiu s’imposa la condició que aquesta base sigui posi-
tiva? a11
h) a x - 2x + 4 = " a x - 2x + 4 = a 3 "
2 2
a8
Si a 1 0 hi hauria valors de x que no tindrien imatge, per exem-
1
" x2 - 2x + 4 = 3 " x2 - 2x + 1 = 0 " x = 1
ple: (- 2) 2 = - 2 z R
12. Calcula, aproximant-la fins a les centèsimes, la solució de
cadascuna de les equacions:
11. Resol aquestes equacions exponencials:
1 x
a) 3 x = 17 b) 5 x = 0,8 c) b l = 7
a) 2 x $ 2 x - 1 $ 2 x + 1 = 64
2
73x - 2 = 7 x - 1
b) a) 3 x = 17
3 x - 2,58
32,57 = 16,834554
1 + 3 + 9 + 27 + f + 3 x = 364
c)
32,58 = 17,020521
11 x - 3x + 2 = 1
d)
2
b) 5 x = 0,8
-x + 3
b1l
e) = 323x - 2
5-0,14 = 0,7982596
3 x - - 0,14
16 5-0,13 = 0,8112111
9x - 4 $ 3x + 3 = 0
f)
1 x
c) b 2 l = 7
151
5x+1 + 5x-2 + 5x =
g)
25
3 x - - 2,81
0,5-2,81 = 7,0128458

a 11 0,5-2,8 = 6,6944045
h)
a x - 2x + 4 =
2
a8
13. Elabora una taula de valors i dibuixa les gràfiques de les
a) 2 x $ 2 x - 1 $ 2 x + 1 = 64 " 2 x + x - 1 + x + 1 = 26 "
funcions:
" 23x = 26 " 3x = 6 " x = 2
a) y = ln x b) y = log 1 x
4
a) y = ln x k) f (x) = log2 x, h (x) = log3 x
f (8) = log2 8 = 3, h (8) = log3 8 1 2 "

x lnx y
" log2 8 2 log3 8
1 0
f(x) = In x 1 1 1 1
f b 3 l = log2 3 1 - 1, h b 3 l = log3 3 = - 1 "
e 1
1 1
e2 2 x
" log2 3 1 log3 3
-1 k (x) = log 1 x, g (x) = log 1 x

3 2
k (4) = log 1 4 2 - 2, g (4) = log 1 4 = - 2 "

3 2
b) y = log 1 x " log 1 4 2 log 1 4

4 3 2
y = log 1 x 1 1 1 1
x 4 k b 2 l = log 1 2 1 1 , g b 2 l = log 1 2 = 1 "
y 3 2
1 0 1 1
" log 1 2 1 log 1 2
3 2
f(x) = log1/4 x 4 -1
g (x) = log 1 x, f (x) = log2 x
2
1 1
x 4 g (2) = log 1 2 = - 1 , f (2) = log2 2 = 1 "
2
1 1 " log 1 2 1 log2 2

2 2 2
1 1 1 1
g b 4 l = log 1 4 = 2 , f b 4 l = log2 4 = - 2 "
2
1 1
14. Utilitzant les funcions logarítmiques en base 2, 3, 2 i , 1 1
3 " log 1 4 2 log2 4
2
comprova les propietats dels apartats i), j) i k) de la funció
logarítmica.
i) f (x) = log2 x , f (2) = log2 2 = 1 , 15. A partir de la gràfica de la funció y = log2 x, dibuixa, apli-
cant les translacions corresponents, les gràfiques de les fun-
f (4) = log2 4 = 2 " f (2) 1 f (4) cions:
g (x) = log 1 x , g (2) = log 1 2 = - 1 , a) y = log2 (x + 1) b) y = log2 x - 1

2 2
y = log2 x
g (4) = log 1 4 = - 2 " g (2) 2 g (4)
2
j) h (x) = log3 x, h (3) = log3 3 = 1 , x log2x
h (9) = log3 9 = 2 " h (3) 1 h (9), quan x augmenta, h(x)

1 0
augmenta
1 1 2 1
k (x) = log 1 x, k b 3 l = log 1 3 = 1 ,
3 3
1 1 4 2
k b 9 l = log 1 9 = 2
3
1 1 1 -1
k b 3 l 1 k b 9 l quan x s’acosta a 0, k(x) augmenta. 2
k (3) = log 1 3 = - 1 , k (9) = log 1 9 = - 2 1 -2

3 3
4
k (3) 2 k (9) quan x augmenta, k(x) disminueix.
a) A partir de la gràfica de y = log2 x , es trasllada una unitat 1

c) log9 9 = log9 9-1 = - 1
cap a l’esquerra.
2 2
y d) log11 3 121 = log11 3 112 = log11 11 3 = 3
e) log234 1 = 0
f(x) = Iog2 (x + 1)
1 -3
f) log 1 27 = log 1 33 = log 1 b 3 l = - 3
3 3 3
1 -3
g) log 1 125 = log 1 53 = log 1 b 5 l = - 3
5 5 5
x 7
h) log 1 216 = log 1 63 = log 1 6 7 = 7 3
6 6 6
3
1 -7 3
= log 1 b 6 l = - 7
6
x = –1 1
1
i) log225 15 = log225 225 = log225 225 2 = 2
b) A partir de la gràfica de y = log2 x , es trasllada una unitat
cap avall.
18. Calcula x en cadascuna d’aquestes igualtats:
y 1
a) log3 x = - 1 b) log x 25 = - 2
1
c) log x 63 = - 3 d) log x = 2
f(x) = log2 x – 1 e) lnx = - 2 f) log 7 x = - 2

3
1
a) log3 x = - 1 " x = 3-1 " x = 3
2 x 1 1 1 1
b) log x 25 = - 2 " x-2 = 25 " 2 = 25 "
x
" x2 = 25 " x = 5
1 -3 1
c) log x 63 = - 3 " x-3 = 63 " x-3 = b 6 l " x = 6
16. Demostra les igualtats: 1 1
d) log x = 2 " x = 10 2 " x = 10
1
log a b = - log a = - log 1 b
b a 2 -
2
e) ln x = - 3 " x = e 3
Suposem que loga b = p " a p = b
f) log 7 x = - 2 " x = ^ 7 h "
-2
1 1 1 p
- loga = - loga a p = - loga b a l =
b 1 2 1
"x=d n "x=7
= - loga a = - (- p) = p = loga b
-p 7
1 -p
- log 1 b = - log 1 a p = - log 1 b a l =
a a a 19. Si log 3 = m, escriu en funció de m:
= - (- p) = p = loga b
a) log 8 100 b) log 3000
1
17. Troba, sense utilitzar la calculadora, els logaritmes se- c) log 7 0,27 d) log 729
güents: 1 m6 0,9
e) log c f) log
a) log7 49 b) log3 729 2,43 7,29
!
1 g) log 0,3 h) log 0,3
c) log9 9 d) log11 3 121
10
i) log
e) log234 1 f) log 1 27 81
3
g) log 1 125 h) log 1 7 216 a) log 8100 = (log 81 $ 100) = log 81 + log 100 =
5 6
= log 34 + 2 = 4 log 3 + 2 = 4m + 2
i) log225 15
1 1
b) log 3 000 = 2 log 3 000 = 2 log (3 $ 1 000) =
a) log7 49 = log7 72 = 2
1 1
= 2 (log 3 + log 1 000) = 2 (m + 3)
b) log3 729 = log3 36 = 6
1 1 27 22. Utilitza la calculadora per trobar log5,2 12,45, log13 87,

c) log 7 0,27 = 7 log 0,27 = 7 log 100 =
log0,3 0,675, ln r, log e.
1 1
= 7 (log 27 - log 100) = 7 (log 33 - 2) = log 12,45 1,0951694
log5,2 12,45 = = 0,7160033 = 1,529559
log 5,2
1 1
= 7 (3 log 3 - 2) = 7 (3m - 2) log 87 1,9395193

log13 87 = = = 1,7411292
log 13 1,1139434
1
d) log 729 = - log 729 = - log 36 = - 6 log 3 = - 6m
log 0,675 - 0,1706962

log0,3 0,675 = = - 0,5228787 = 0,3264547
6 log 0,3
1 1
e) log c 2,43 m = 6 log 2,43 = 6 (- log 2,43) =
ln π = 1,1447299
243
= 6 b- log 100 l = 6 (- log 243 + log 100) = log e = 0,4342945
= 6 (- log 35 + 2) = 6 (- 5 log 3 + 2) =
23. Quina relació hi ha entre loga b i logb a?
= 6 (- 5m + 2) = 12 - 30m
logb b 1
0,9 90 10 loga b = = " loga b $ logb a = 1
f) log 7,29 = log 729 = log 81 = log 10 - log 81 = logb a logb a
= 1 - log 34 = 1 - 4 log 3 = 1 - 4m
1
3 24. Donats els números 21 , , 2, 0,2 i 123, ordena del més
g) log 0,3 = log 10 = log 3 - log 10 = m - 1 3
petit al més gran:
! 1 a) Els logaritmes en base 7.
h) log 0,3 = log 3 = - log 3 = - m
1
b) Els logaritmes en base .
10 3
i) log 81 = 1 - 4m
1
a) log7 0,2 1 log7 3 1 log7 2 1 log7 21 1 log7 123
20. a) Desenvolupa l’expressió següent aplicant-hi logaritmes 1

b) log 1 123 1 log 1 21 1 log 1 2 1 log 1 3 1 log 1 0,2
neperians als dos membres de la igualtat: 3 3 3 3 3
1
(a2 b-3 c) 3 25. Per que log1 x no és una funció?
p=
d5 m-2
log x log x
b) Escriu sense logaritmes decimals: log1 x = = 0 zR
log 1
5
log p = 2 (3 log a - 2 log b + log c - 7 log d)
26. Dues de les quatre expressions següents són equivalents.
1 Indica quines són i demostra-ho.
(a2 b-3 c)
3 1
a) ln p = ln = ln (a2 b-3 c) 3 - ln (d5 m-2) = ln (ab) + ln (ac) ln (ab) $ ln (ac)
d5 m-2
1 ln (ab + ac) ln a + ln (b + c)
= 3 ln (a2 b-3 c) - ln (d5 m-2) =
1 ln (ab + ac) = ln a + ln (b + c), perquè:
= 3 (ln a2 + ln b-3 + ln c) - (ln d5 + ln m-2) =
ln (ab + ac) = ln [a (b + c)] = ln a + ln (b + c)
1
= 3 (2 ln a - 3 ln b + ln c) - (5 ln d - 2 ln m) =
27. Determina la solució de les equacions logarítmiques següents:
2 1
= 3 ln a - ln b + 3 ln c - 5 ln d + 2 ln m 3
a) log2 x2 - log2 b x - l = 2
4
5
b) log p = 2 (log a3 - log b2 + log c - log d7) =
b) 2 [1 - log (2x + 3)] = 4 log 5x - 3
5 5
5 a c 3
a c 3
a c 3
= 2 log 2 7 = log b 2 7 l " p = b 2 7 l
2 2
log 2 + log (11 - x2)
b d b d b d c) =2
log (5 - x)
3
21. Expressa la relació que hi ha entre log 2 i ln 2. a) log2 x2 - log2 b x - 4 l = 2
ln 2
log 2 = " ln 2 = ln 10 $ log 2 x2 x2
ln 10 log2 3 = log2 4 ; 3 = 4 ; x = 4x - 3
2
log 2 x- 4 x- 4
o ln 2 = " log 2 = log e $ ln 2
log e
x - 4 x + 3 = 0 " x 1 = 3, x 2 = 1
2
Z 2
b) 2 [1 - log (2x + 3) = 4 log 5x - 3 ]] y3 = 10
[x
1 - log (2x + 3) = 2 log 5x - 3 ]] xy = 1 000 " y = 1000
x
log 10 - log (2x + 3) = 2 log 5x - 3 \
b 1 000l
2 106
10
log 2x + 3 = log ^ 5x - 3 h x2 106
2
x = 10 ; x3 = 10 ; x5 = 10 ;
x3
10 x5 = 105 " x = 10
2x + 3 = 5x - 3; 10 = 10x + 9x - 9
2
1000 1000
y= = = 100 → y = 100
10x2 + 9x - 19 = 0 " x = 1 x 10
log 2 + log (11 - x2) 29. Aplicant logaritmes, resol l’equació exponencial:
c) =2
log (5 - x)
53x - 1 = 17

log 2 + log (11 - x2) = 2 log (5 - x)
53 x - 1 = 17 " 3x - 1 = log5 17 " 3x = log5 17 + 1
log [2 (11 - x2)] = log (5 - x) 2
1 1 log 17
x = 3 (log5 17 + 1) = 3 d + 1n =
2 (11 - x2) = (5 - x) 2 ; 22 - 2x2 = 25 - 10x + x2 log 5
1 1 1,2304489 1
3x2 - 10x + 3 = 0 " x1 = 3, x2 = 3 = 3 c 0,69897 + 1m = 3 (1,7603744 + 1) =
1
28. Resol els sistemes: = 3 $ 2,7603744 = 0,9201248
log x + log y = 2
a) )
x = 0,9201248
x - y = 15
2 log y - 3 log x = 1 30. En una entitat bancària es dipositen 15 025 € al 3 % d’interès
b) ) compost anual. Quin és el benefici que s’obtindrà al cap de
log x + log y = 3
5 anys? Repeteix el problema suposant que l’interès sigui
Soluciona el b de dues maneres diferents. continu. Compara’n els resultats obtinguts.
Z log x log y 2 " log (xy) log 100 "
] + = = Interès compost: Ct = C0 (1 + r) t
a) [ " xy = 100
] x - y = 15 C t = 15025 ⋅ (1 + 0, 03)5 = 15025 ⋅ 1, 035 = 17 418, 09 €
\
xy = 100 Benefici: 17 418,09 – 15 025 = 2 393,09 €
)
x - y = 15 " x = 15 + y
Interès continu: Ct = C0 e rt
(15 + y) y = 100 " 15y + y = 100 "
2
C t = 15025 ⋅ e0,03 ⋅ 5 = 15025 ⋅ e0,15 = 17 456, 56 €
" y + 15y - 100 = 0 " y = 5
2
Benefici: 17 456,56 – 15 025 = 2 431,56 €

x = 15 + y = 15 + 5 = 20 " x = 20
2 log y - 3 log x = 1 31. Després de ser utilitzades durant x anys, el percentatge de

b) ) bateries d’automòbil que es mantenen en funcionament
log x + log y = 3
sense necessitat de ser carregades està determinat per
l’expressió: f(x) = 100 · 0,8x.
b1) 2 log y - 3 log x = 1
a) Quin percentatge de bateries es troba en bon estat des-
3 log y + 3 log x = 9
prés de tres anys de funcionament?
5 log y = 10
b) Quin tant per cent se’n deteriora durant el tercer any?
log y = 2 " y = 100
c) Quants anys han de transcórrer per tal que es deteriori
log x + log y = 3 " log x = 3 - log y = 3 - 2 = 1 " el 75 % de les bateries?
" x = 10 a) 51,2 %
y 2
b) 12,8 %
b2) *log x3 = log 10
log (xy) = log 1000 c) 6,21 anys
32. El radi és un element radioactiu. Una mostra de radi es des- 2. Es considera la funció exponencial f (x) = a x. Demostra que
compon per emissió de radiacions d’acord amb l’equació: si el punt (p, q) és un punt de la seva gràfica, també ho és
–4
m = 10·e–4,36·10 t, on m és la massa de la mostra expressada
1
en grams i t el temps expressat en anys. el punt c- p, q m .
a) Quina és la massa de radi que hi ha inicialment a la mos-
tra? f (x) = a x
b) Quants grams de radi hi haurà d’aquí a 1 000 anys? Sabem que f (p) = q , per tant a p = q
1 1 1
f (- p) = a-p = a p = q " c- p, q m també és de la gràfica.
–4
a) Només cal substituir per t = 0: t = 0 " m = 10·e–4,36·10 ·0
=
= 10·e0 = 10 " m = 10 g
b) Substituïm per: 3. Determina el punt en què la gràfica de cadascuna de les
–4,36
t = 1 000 = 10 " m = 10·e
3 –4,36·10 ·10
–4 3
= 10·e 10
= 10·e –0,436
= funcions següents talla l’eix de les ordenades:
= 6,466177 " m = 6,4666177 g a) f (x) = 5e x b) h (x) = - 3 + 2a-x

1 x+1
33. Invertim 4 500 € en una entitat bancària al 4,25 % d’interès c) g (x) = - 2 b l d) p (x) = 1 - 32x
3
continu. Calcula:
a) Els interessos que obtindrem d’aquí a 4 anys. a) f (0) = 5e0 = 5 " (0, 5)
b) Els anys que han de passar per acumular 5 800 €. b) h (0) = - 3 + 2a0 = - 3 + 2 = - 1 " (0, -1)
1 0+1 1 2 2
a) Ct = C0ert = 4 500 €·e0,0425·4 = 4 500 €·e0,17 = 5 333,87 € " c) g (0) = - 2 b 3 l = - 2 $ 3 = - 3 " b0, - 3 l
" I = 5 333,87 € – 4 500 € = 833,87 €
d) p (0) = 1 - 30 = 1 - 1 = 0 " (0, 0)
b) 5 800 € = 4 500 €·e0,0425t " e0,0425t = 5 800 € " e0,0425t =
4 500 €
= 1,28 " 0,0425t = ln 1,28
(
4. Resol aquestes equacions:

0,0425t = 0,25378 " t = 0,25378 = 5,9713 " t = 6 anys 1 1-x
a) x-4 = 256 b) 3 3 3 3 =b l
0,0425 3
x
c) 3 x $ 5 x - 1 = 10 125 d) 7 + 6 7 = 49 2
Activitats finals e) 27x3 = 125
1
f) 54x - 3 $ 52x - 10 = 0
1. Dibuixa en uns mateixos eixos de coordenades les funcions 3 1 -2x
g) 5 x - 1 = 2 + h) (a x - 3) x = b a l
3 x 2 x 5 x-2
exponencials b 2 l i b l i les funcions logarítmiques log 3 x
3 2 2
5
i) (2x) e4
-
i log 2 x .
5 = j) 7 x + 7 x + 1 + 7 x + 2 = 2793
3
1 -4 1
a) x-4 = 256 " x-4 = 44 " x-4 = b 4 l " x = 4
x
3
y = b2l
b 3l
x
1 1-x 15
x b) 3 3 3 3 = b 3 l " 3 16 = 3 x - 1 "
y 2
f(x) = (2/3)x f(x) = (3/2)x 15 31
" 16 = x - 1 " x = 16
0 1
3x $ 5x
c) 3 x $ 5 x - 1 = 10 125 " 5 = 10 125 "
f(x) = log3/2 x
1 3 " 3 x $ 5 x = 10 125 $ 5
2
3 x $ 5 x = 3 4 $ 53 $ 5 " 3 x $ 5 x = 3 4 $ 5 4 "
x " 15 x = 154 " x = 4
2 9
f(x) = log2/3 x 4 x x
d) 7 + 6 7 = 49 2 " 7 7 = 49 2 "
3
3
2 " 74 = 7x " x = 4
-1
3
1 1 1
e) 27x3 = 125 " x3 = 27 $ 125 " x3 = 3 3
3 $5
3
A partir de la taula de valors es dibuixa la gràfica de la funció 1 b1l "x= 1
x x3 = 3 " x = 15
3
15
b 3 l ; a partir d’aquesta, per simetria amb l’eix OY, es dibuixa 15
2
2 x
la de b 3 l . Per dibuixar les logarítmiques n’hi ha prou amb la f) 54x - 3 $ 52x - 10 = 0 " (52x) 2 - 3 $ 52x - 10 = 0
simetria de les dues exponencials respecte de la recta y = x. t = 52x , t2 - 3t - 10 = 0 " t = 5
1 c) h (x) = 0 " log3 3x = 0 "

5 2 x = 5 " 2x = 1 " x = 2
1 1
3 5x 3 $ 52 3x = 1 " 3x = 1 " x = 3 " b 3, 0l
g) 5 x - 1 = 2 + " 5 = 2 + 5x
5x-2
5 5
(5 x) 2 = 10 $ 5 x + 375 " (5 x) 2 - 10 $ 5 x - 375 = 0 d) p (x) = 0 " log5 x = 0 " x = 1 " x = 5 " (5, 0)
t = 5 x , t2 - 10t - 375 = 0 " t = 25

8. Calcula els logaritmes següents sense utilitzar la calculadora:
5 x = 25 " 5 x = 52 " x = 2 1
a) log4 b) log5 3 25
- 2x 16
1
h) (a x - 3) x = b a l " a x - 3x = a 2x "
2
1
c) log 1 a 3 d) log
" x2 - 3x = 2x " x2 - 5x = 0 " x (x - 5) = 0 " a 10
" x1 = 0, x2 = 5 1
e) log 1 2 f) log9
2 3
2 2 4 4 _- 5 i
- 5 -
i) (2x) 5 = e 4 " (2x) 5 = e " 2x = e
5 5 2
g) log0,001 0,1.
1 1
2x = e-2 " 2x = 2 " x = 2 1 1
e 2e a) log 4 16 = log 4 2 = log4 4-2 = - 2
4
j) 7 x + 7 x + 1 + 7 x + 2 = 2 793 "
2
2
b) log5 3 25 = log5 3 52 = log5 5 3 = 3
" 7 x + 7 $ 7 x + 49 $ 7 x = 2 793 3
1-
7 x (1 + 7 + 49) = 2 793 " 57 $ 7 x = 2 793 " c) log 1 a 3
= log 1 b a l =- 3
a a
1
2 793 1 1 1 2 1
1
" 7 x = 57 = 49 = log 1 = log b 10 l = log 10 2 = - 2
-
d) log
10 10 2
7 x = 49 " 7 x = 72 " x = 2
1 -1
e) log 1 2 = log 1 b 2 l = - 1
f ( x) 2 2
5. Demostra que si f (x) = 3-x , aleshores f (x + 2) = i
9 1
1 1 1 1 2
f (x - 3) = 27 $ f (x). f) log9 3 = log9 = log9 1 = log9 b 9 l =
9 92
f (x) = 3-x
-
1
1
3-x 3-x f (x) = log9 9 2 =-2
f (x + 2) = 3 - (x + 2)
=3 -x - 2
= 2 = 9 = 9
3 1
1
g) log0,001 0,1 = log0,001 3 0,001 = log0,001 0,001 3 = 3
f (x - 3) = 3- (x - 3) = 3-x + 3 =
= 3-x $ 33 = 27 $ 3-x = 27 $ f (x)
9. Calcula:
6. Hem rebut a casa una carta que ens augura bona sort si 1
a) log a b $ log b a b) log 1 a + log b
n’enviem una fotocòpia a cinc persones. En cas contrari, a b
si trenquem la cadena, la sort se’ns girarà en contra. Quina logb b
funció expressa el nombre de persones que rebran la carta a) loga b $ logb a = $ logb a =
logb a
successivament, si no es trenca la cadena? 1
= $ logb a = 1
logb a
5 , 5 , 5 , ..., 5
0 1 2 x
1 1 -1
f(x) = 5x b) log 1 a + logb = log 1 b a l + logb b-1 =
a b a
7. Determina el punt en què la gràfica de cadascuna d’aquestes = -1 - 1 = -2

funcions talla l’eix de les abscisses:
10. Si log 2 = m , expressa en funció de m:
a) f (x) = log (x + 3) b) g (x) = ln (2x - 5)
a) log 1 600 b) log 5 0,0002
5
c) h (x) = log3 3x d) p (x) = log5 x
1 m-3
c) log 0,0064 d) log c
a) f (x) = 0 " log (x + 3) = 0 " 1,28
" x + 3 = 1 " x = - 2 " (- 2, 0) e) log 12,5 f) log 0,87
b) g (x) = 0 " ln (2x - 5) = 0 " a) log 1600 = log (16 $ 100) = log 16 + log 100 =
" 2x - 5 = 1 " 2x = 6 " x = 3 " (3, 0) = log 24 + 2 = 4 log 2 + 2 = 4m + 2
1 1 2
= log _a3 b4 c 6 i - log `m 3 n p j =
1 2
b) log 5 0,0002 = 5 log 0,0002 = 5 log 10 000 =
1
1 1 = log a3 + log b4 + log c 6 -
= 5 (log 2 - log 10 000) = 5 (m - 4)
2
-`log m 3 + log n + log p j =
1 1 64
c) log 0,0064 = 2 log 0,0064 = 2 log 10 000 = 1
= 3 log a + 4 log b + 6 log c -
1 1
= 2 (log 64 - log 10 000) = 2 (log 26 - 4) = 2 1
- b 3 log m + log n + 2 log pl =
1 1
= 2 (6 log 2 - 4) = 2 (6m - 4) = 3m - 2 1 2
= 3 log a + 4 log b + 6 log c - 3 log m -
1 -3 1 1
d) log c 1,28 m = - 3 log 1,28 = - 3 (- log 1,28) = - log n - 2 log p
128 h
= 3 log 1,28 = 3 log 100 = 3 (log 128 - log 100) = d) log x = log mn pq r = log h - log (mnpqr) =
= 3 (log 27 - 2) = 3 (7 log 2 - 2) = 3 (7m - 2) = = log h - (log m + log n + log p + log q + log r) =

= 21m - 6 = log h - log m - log n - log p - log q - log r
100
e) log 12,5 = log 8 = log 100 - log 8 = 12. Estableix l’expressió de x corresponent a:
1
= 2 - log 23 = 2 - 3 log 2 = 2 - 3m a) ln x = 3 ln a + 2 ln b - ln c
2
8 1
f) log 0,87 = 7 log 0,8 = 7 log 10 = b) log x = 5 (3 log a - 2 log b) - 7 (log c + 4 log d)
= 7 (log 8 - log 10) = 7 (log 23 - 1) = log4 c + log4 d
c) log4 x = 3 log4 a + 2 log4 b -
= 7 (3 log 2 - 1) = 7 (3m - 1) = 21m - 7 3
1
d) ln x = 2 (3 ln a + ln b - ln c - 5 ln d)
11. Determina l’expressió de log x que correspon a cadascuna de
les igualtats següents:
a) ln x = ln a3 + ln b2 - ln c = ln (a3 b2) - ln c =
3a2 b 2 a (b + c )
a) x = b 3 l b) x = 4 = ln
a 3 b2
"x=
a 3 b2
c d d5
1
c c
a3 b4 c 6 h 1
c) x= 2 d) x = mn pq r b) log x = 5 (log a3 - log b2) - 7 (log c + log d4) =
m n p
3
1 a3 a3
2 = 5 log 2 - 7 log (cd4) = log 5 2 - log (cd4) 7 =
3a b l 2
3a b 2
b b
a) log x = log b = 2 log 3 =
c3 d c d a 3
5
5 5
a3 a3
= log b4 7 = log 5 2 7 28 " x = 5 2 7 28
2
= 2 [log (3a2 b) - log (c3 d)] = 2 [log 3 + log a2 +
(cd ) b c d b c d
+ log b - (log c + log d)] = 2 [log 3 + 2 log a +
3
1
c) log 4 x = log 4 a3 + log 4 b2 - 3 (log 4 c + log 4 d) =
+ log b - (3 log c + log d)] = 2 log 3 + 4 log a +
1
+ 2 log b - 6 log c - 2 log d = log 4 (a3 b2) - 3 log 4 (cd) =
a 3 b2
a (b + c) 1 a (b + c) = log 4 (a3 b2) - log 4 3 cd = log 4 3
"
b) log x = log 4
= 4 log = cd
d5 d5
a 3 b2
1 "x=
= 4 {log [a (b + c)] - log d5} = 3
cd
1 1
= 4 [log a + log (b + c) - 5 log d ] = d) ln x = 2 (ln a3 + ln b - ln c - ln d5) =
1
1 1 5 = 2 [ln a3 + ln b - (ln c + ln d5)] =
= 4 log a + 4 log (b + c) - 4 log d
1 1 a3 b
= 2 [ln (a3 b) - ln (cd5)] = 2 ln 5 =
1 cd
a3 b 4 c 6
c) log x = log 2 = a b
3
a b
3
m3 n p = ln "x=
cd5 cd5
13. Calcula log x _log x x x i . x

f) log x2 = log b1 000 $ 10 l "
1
1
log x _log x x x i = log x x = log x x 2 = 2
x
" x2 = 1 000 $ 10 " x2 = 100x
x2 - 100x = 0 " x (x - 100) =
14. Es consideren les quatre expressions següents:
loga (p2 - q2); 2 log a p - 2 log a q =0 x!0
x - 100 = 0 " x = 100
2 loga (p - q); log a (p + q) + log a (p - q)

g) 3x + 2 = log7 140 " 3x = log7 140 - 2 "
A totes elles es verifica que p 2 q 2 0 . 1
" x = 3 (log7 140 - 2) =
a) Demostra que dues d’aquestes expressions són equiva-
1 log 140 1 2,146128
lents. = 3d - 2n = 3 c 0,845098 - 2m =
log 7
b) Calcula el valor de la primera expressió per a a = 2 ,
1 1
p = 3 i q = 1. = 3 $ (2,5395018 - 2) = 3 $ 0,5395018 =
a) loga (p2 - q2) = loga [(p - q)( p + q)] = = 0,1798339 " x = 0,1798339
= loga (p - q) + loga (p + q) 16. Calcula x en cadascuna de les igualtats següents:
b) loga (p - q ) = log2 (3 - 1) = log2 (9 - 1) =
2 2 2 1 1
a) log3 x = 2 b) log x 2x = 2 c) log 1 x = - 2
3
= log2 8 = log2 23 = 3
1 3
d) log x 2 = 3 e) log x = - 3 f) log4 x = 2
2 2
15. Resol aquestes equacions: 1 1 1 1
a) log3 x =2" x = 32 " x2 = 32 " x = 3
a) 2 log x - 4 log 2 = 3 log x
x b) log x 2x = 2 " x2 = 2x " x2 - 2x = 0 "
b) 3 log2 x - 2 log2 = 2 log2 3 + 1
3 " x (x - 2) = 0 x-2 = 0 " x = 2
x!0
ln x
c) 3 ln x - ln 32 = 2 1
1 1 -2 1
d) ln 2 + ln (11 - x2) = 2 ln (5 - x) c) log 1 x = - 2 " x = b 3 l = 3 2 = 3 "x= 3
3
10log x 1 1
e) = d) log x 2 = 3 " x3 = 2 " x3 = 2 2 "
1 + 102 log x 2
x 1
" x = _2 2 i3 = 2 6 = 6 2 " x = 6 2
1 1
f) 2 log x = 3 + log 10
g) 73x + 2 = 140 1 1
e) log x = - 3 " x-3 = "
2 2 2 2
x2 x2
a) log 4 = log x " 16 = x " x = 16x "
3 3 2 3
1 1 1 1
2 " = " 3= "x= 2
" 16x - x = 0
3 2 x3 23 x ^ 2 h3
1 3 3
x2 (16x - 1) = 0 16x - 1 = 0 " x = 16
x!0
f) log 4 x = 2 " x = 4 2 = 4 3 = 26 = 2 3 =
x3 x3 x3 =8"x=8
b) log2 2 = log2 (3 $ 2) "
2
2 = 18 " = 18
x x x2
b l b l 9
3 3 17. Determina el valor de a per tal que quan incrementem en
9x3 tres unitats el logaritme en base a de 6, obtinguem el loga-
= 18 x ! 0 9x = 18 " x = 2
x2 ritme en base a de 48.
x3 x3 x3 5
c) ln 32 = ln x " 32 = x " = 32 " x 2 = 32 loga 6 + 3 = loga 48 " loga 6 + loga a3 = loga 48
x
2 loga (6 $ a3) = loga 48 " 6a3 = 48 " a3 = 8 " a = 2
x = 32 5 = 5 322 = 5 210 = 22 = 4 " x = 4
d) ln [2 (11 - x2)] = ln (5 - x) 2 " 2 (11 - x2) = 18. En el país dels nombres es poden escoltar converses molt
= (5 - x) 2 " 22 - 2x2 = 25 - 10x + x2 estranyes. Fixa’t en aquesta i intenta identificar-ne els dos
1 personatges.
3x2 - 10x + 3 = 0 " x1 = 3, x2 = 3
y: Sóc el teu logaritme decimal.
x 1
e) = " 2x = 1 + x2 " x: Ep! Sóc deu vegades més gran que tu.
1 + x2 2
" x2 - 2x + 1 = 0 " x = 1 x = 10 , y = 1
19. Resol els sistemes d’equacions següents: 21. El pare de l’Albert i el Jordi és matemàtic. Quan li pregunten
log x + log y = 3 log x - log y = 1 les edats dels seus fills, respon: ‘La potència de base 2 i
a) ) b) ) exponent l’edat del Jordi és igual a la potència de base 8 i
2 log x - 2 log y = - 1 3x + 5y = 35
exponent 5 menys l’edat de l’Albert. D’altra banda, el loga-
log x + 3 log y = 5 ritme en base l’edat de l’Albert de 64 és igual a l’edat del
*log x2 = 3
x2 - y2 = 11
c) d) ) Jordi’. Quina és l’edat de cadascun dels dos nois?
y log x - log y = 1
x: edat de l’Albert, y: edat del Jordi; x, y naturals.
log x (y - 18) = 2
f) *
2 log y - 3 log x = 1
e) ) 1 2 y = 85 - x 2 y = (23) 5 - x
4 3
log (xy) = 3 log y (x + 3) = 2 log x 64 = y x y = 64
2 y = 215 - 3x y = 15 - 3x
5 3 y 3
5
a) 4 log x = 5 " log x = 4 " x = 10 4 x y = 64 x = 64
7 7 x = 4 anys, y = 3 anys
- 4 log y = - 7 " log y = 4 " y = 10 4
22. La taxa de despoblació d’una ciutat és del 5 % anual. Su-
x
4 x = 10, y = 1
= 10 posant que aquesta taxa no es modifica, quants anys hau-
b) y ran de transcórrer perquè la població actual es redueixi a la
3x + 5y = 35
meitat? Si actualment aquesta ciutat té 100 000 habitants,
quants en tindrà d’aquí a set anys?
c) 7 log x = 14 " log x = 2 " x = 100
1
- 7 log y = - 7 " log y = 1 " y = 10 h = h0 (1 - r) t " 2 h0 = h0 $ 0,95t " 0,5 = 0,95t
log 0,5
x2 - y2 = 11 t = log0,95 0,5 = =
4x = 3 , y = 3
10 1 log 0,95
d) x
y = 10 - 0,30103
= 0,0222763 = 13,513407
e) - 5 log x = - 5 " log x = 1 " x = 10 t = 13,5 anys
5 log y = 10 " log y = 2 " y = 100 H = H0 (1 - r) t = 100 000 (1 - 0,05) 7 =
= 100 000 $ 0,957 = 69 834 habitants
3 x = 2, y = 4
x2 = y - 18 3 81
f)
y = x+3
23. Escriu l’enunciat d’un problema relatiu a diners o població,
de manera que la seva resolució condueixi a l’equació:
20. Sabent que ln 5 = a i ln 7 = b, expressa en funció de a i b:
150 000 $ 1,08 x = 200 000
a) ln 35 b) ln 1,4 c) ln 125 d) ln (175e)3 a) Situa, raonadament, entre dos nombres enters consecu-
49
tius el valor de x que és solució de l’equació.
e) ln √9,8 f) log57 g) ln √3 352 h) log75 b) Aïlla x, utilitzant el tipus de funció matemàtica que
consideris adient.
a) ln 35 = ln(5·7) = ln 5 + ln 7 = a + b c) Calcula el valor de x.
b) ln 1,4 = ln 7 = ln7 − ln5 = b − a Resposta oberta. Per exemple:
5
125 = ln 125 − ln 49 = ln 53 = ln 72 = 3 ln 5 − 2 ln 7 = 3a − 2b «Quants anys hauran de passar perquè un capital de
c) ln 150 000 € al 8 % anual es converteixi en 200 000 €?»
49
d) ln(175e)3 = 3 ln(25·7·e) = 3(ln 52 + ln 7 + 1) = a) 150 000 $ 1,08 x = 200 000 "
= 3(2 ln 5 + ln 7 + 1) = 6a + 3b + 3 200 000 !
" 1,08 x = 150 000 = 1,3
e) ln √9,8 = 1 ln 49 = 1 (ln 49 – ln 5) = 1 (ln 72 – ln 5) =
2 5 2 2 !
1,08 x = 1,3 ; 1,083 = 1,259712 ;
= 1 (2 ln 7 – ln 5) = 2b – a
2 49 1,084 = 1,360489 ; 3 1 x 1 4 ;
! !
f) log57 = ln 7 = b b) 1,08 x = 1,3 " x = log1,08 1,3
ln 5 a
!
! log 1,3 0,1249387
g) ln √3 35e2 = 1 ln(35e2) = 1 ln(5·7·e2) = 1 (ln 5 + ln 7 + 2 lne) = c) x = log1,08 1,3 = =
log 1,08 0,0334237
= 3,7380221
3 3 3
= a + b + 2 24. La població d’un estat, en milions d’habitants, està determina-
3 20
da per l’expressió: f (x) = x on x és el temps expressat
4e 100 + 1
h) log75 = ln 5 = a en anys. Quina és la població actual?
ln 7 b
4 milions d’habitants
25. Es realitza un estudi psicològic amb nens i nenes de sis anys. 27. Es dipositen 10 000 € en una entitat bancària al 2,5 % d’in-
Aquest estudi consisteix a mostrar-los, durant un temps de x terès compost anual. Escriu l’expressió algèbrica de la fun-
minuts, un conjunt d’objectes y. Després de retirar-los, se’ls ció c(t), que dóna el capital acumulat en funció del temps
demana que els identifiquin dins un conjunt d’objectes molt expressat en anys. Després calcula:
més ampli. Els resultats obtinguts s’ajusten a l’expressió a) El capital acumulat al cap de 10 anys.
f (x) = 15 (1 - e-0,2x), en què f(x) és el nombre d’objectes
b) Els anys que han de passar per obtenir un benefici de
identificats per cada nen o nena després de ser observats
6 000 €.
durant x minuts.
a) Primer cal determinar l’expressió de la funció c(t) =
a) Quants objectes pot recordar cada nen o nena després 10 000·1,025t
de cinc minuts d’observació?
= c(10) = 10 000·1,02510 = 10 000·1,280085 =
b) I després d’una hora i quaranta minuts? = 12 800,85 " c = 12 800,85 €
c) I al cap de setze hores i mitja d’observació ininterrom- b) 16 000 = 10 000·1,025t " 1,025t = 1,6 " t = log1,025 1,6 =
puda? = 19,0342 " t = 19 anys
d) A partir dels resultats obtinguts, quines conclu
sions 28. El nivell d’intensitat del so es mesura en decibels segons
pots extreure’n?
l’expressió: D = 10 log I , on I0 = 10–12 W/m2 és la intensi-
a) f (5) = 15 (1 - e-0,2 $ 5) = 15 (1 - e-1) = I0
tat del so anomenada llindar d’audició i I és la intensitat del
= 15 $ 0,6321205 = 9,4818084 - 9 objectes. so de la qual volem determinar el nivell.
b) f (100) = 15 (1 - e-0,2 $ 100) = 15 (1 - e-20) - 15 objectes. a) Calcula els decibels (dB) que corresponen a la intensitat
del llindar d’audició.
c) f (990) = 15 (1 - e ) = 15 (1 - e
- 0,2 $ 990
) - 15 objectes.
- 198
b) Si la intensitat del so que produeix un reactor és I0 =

d) f (10) - 13 objectes , f (20) - 15 objectes. = 8 ·102 W/m2, calcula’n el nivell d’intensitat.
A partir de 20 minuts d’observació, el nombre d’objectes c) Al so que es coneix com a llindar del dolor li correspo-
que pot memoritzar és, com a màxim, 15. nen 120 dB. Quina intensitat té aquest so?
26. Una empresa considera que la seva evolució econòmica s’ajus- a) I = I0 " D = 10 log I = 10 log 1 = 0 " D = 0 dB
tarà a la funció: I0
b) D = 10 log 8·10
2
= 10 log(8·1014) = 10(log 8 + 14) =
f (x) = ln (x + 1) - (x - 2) 10–12
= 10(0,9031 + 14) = 10·14,9031 = 149,031 " D = 149,031 dB
en què x representa el nombre d’anys que han passat des de
la seva fundació i f(x), els beneficis o pèrdues de l’empresa c) 120 = 10 log I–12 " 12 = log(I·1012) " log I + 12 = 12 "
en milers d‘euros. 10
"log I = 0 " I = 1 W/m2
a) Quina és la situació econòmica de l’empresa en el mo-
ment de la seva fundació?
b) Dibuixa un gràfic aproximat de la funció per saber si Avaluació
d’aquí a deu anys l’empresa tindrà beneficis o pèrdues.
1. Fes una taula de valors i representa gràficament en els mateixos
c) Seria aconsellable comprar accions d’aquesta empresa? eixos de coordenades cadascuna de les funcions següents:
Per què?
f(x) = 3x
f(0) = ln(0 + 1) – (0 – 2) = ln 1 – (– 2) = 2 milers d’euros.
a)
g(x) = log3 x
b) Elabora també una llista de les característiques de cada cor-
ba i compara-les.
x f(x) = 3x x g(x) = log3x

y (milers d'€)
2
-2 1/9 1 0
1 -1 1/3 2 0,631
0 1 3 1
0 1 2 3 4 x (anys) 1 3 9 2
2 9
c) No, perquè al llarg del temps, l’evolució econòmica de l’em-
presa és negativa. 3 27
f) y = 2x - 4 → substituint a la primera equació

log x + log(2x + 8) =1 → log(2x2 + 8x) = log 10 →
8 → 2x2 + 8x - 10 = 0 → x = 1, x = -5 (no té sentit) →
→ y = -2.
6
3. Si log3 p = 5 i log3 q = -2, calcula els resultats de les opera-
4 cions següents aplicant les propietats dels logaritmes:
2 a) log3 (p · q)
-10 -8 -6 -4 -2 2 4 6 8 10 b) log3 p2
c) log3 (p · q3)
-2
p5
d) log3
-4 q
a) log3 p + log3 q = 5 - 2 = 3
-6
b) 2 log3 p = 10
-8
c) log3 p + 3 log3 q = 5 - 6 = -1
d) 5 log3 p - log3 q = 25 + 2 = 27
Característiques de y = 3x:
4. La datació de restes arqueològiques es pot fer a partir de
+
Dy = R , Ry = R , contínua, creixent, passa per (0, 1), lim y = 0 la quantitat de carboni 14 (14C) que contenen. La quantitat
x→− ∞
residual de 14C que es troba al fòssil segueix la funció expo-
lim y = +∞ –
t
x→+∞
nencial q(t) = q0·2 5 700 , on q0 és la quantitat inicial de 14C
que contenia el fòssil quan era viu i t el temps en anys. Cal-
Característiques de y = log3 x: cula l’edat d’una mòmia si la quantitat de 14C que presenta
Dy = R , Ry = R , contínua, creixent, passa per (1, 0), lim y = − ∞, lim y =és+∞
+
la meitat de la que tenia quan era viva.
x →0* x→ + ∞
–
t q –
t
–
t
5 700 = 1 "
lim y = − ∞, lim y = +∞
x →0* x→ + ∞
q(t) = q ·2 5 700 " 0 = q ·2 5 700 "
2 – t =
0
2 0
2 5 700
= log 1 " – t = −1 " t = 5700 " t = 5 700 anys
Les dues funcions són creixents i contínues. A més, són simè- 2
2 5 700
triques respecte la bisectriu del primer quadrant ja que són in-
verses una de l’altra.
2. Resol les equacions i el sistema següents: j Unitat 6. Matemàtica financera

a) log5 x = -3
b) 3x+1 = 150 Activitats
c) 9x - 3x+1 - 54 = 0 1. Calcula:
d) 2x + 2x+1 + 2x+2 + 2x+3 = 480
a) El 18 % de 250 €
e) 2 log x = log(3 - x) + log 4

b) El 7,5 % de 1 200 €
(
f) log x + log y + 12 = 1
) 

c) El 3,75 % de 400 €
2x − y = 4
d) El 2,4 % de 85 250 €

1 a) 0,18 $ 250 = 45 €

a) 5-3 = x → x = 125
b) 0,075 $ 1 200 = 90 €

b) x + 1 = log3 150 → x + 1 = log 150/log 3 → x = 3,5609
c) 0,0375 $ 400 = 15 €

c) 32x - 3·3x - 54 = 0 → canvi t = 3x , t2 - 3t - 54 = 0 → t = 9,
t = -6 (no té sentit) → x = 2 d) 0,024 $ 85 250 = 2 046 €

d) canvi t = 2x, t + 2t + 4t + 8t = 480 → 15t = 480 → t = 32 →

2. Determina els interessos que generen en un any 3 750 € al
→x=5
2,5 % anual.
e) log x2 = log(12 - 4x) → x2 + 4x - 12 = 0 → x = 2, x = -6
I = 3 750 $ 0,025 = 93,75 €

(no té sentit)
3. Quins interessos produeixen en un quadrimestre 1 250 € al 11. Per una lletra de canvi de 7 500 € amb venciment al cap de
4,8 % quadrimestral? 30 dies s’abonen 7 425 €. Quina taxa d’interès s’ha cobrat?
I = 1 250 $ 0,048 = 60 €
D = 7 500 – 7 425 = 75 €
D 75
4. S’ingressen 6 300 € al 3,4 % anual d’interès simple durant
D = Nit " i = = 30 = 0,12 " 12% anual
Nt 7500 $ 360
48 mesos.
a) Quins interessos produiran? 12. S’ingressen 900 € en una llibreta d’estalvi al 5 % d’interès
b) Quin és el valor del capital final? compost anual.
48 mesos = 4 anys a) Quin és el capital que hi haurà acumulat després de
5 anys?
a) I = C 0it = 6 300 ⋅ 0, 034 ⋅ 4 = 856, 80 €
b) Quant de temps hauran d’estar ingressats aquests
b) C t = C 0 + I = 6300 + 856, 80 = 7156, 80 € 900 € en aquestes mateixes condicions perquè el capi-
tal final superi els 1 466 €?
5. Calcula el temps durant el qual es van invertir 12 500 € a
una taxa d’interès simple anual del 4,5 %, si el capital final a) Ct = C0 (1 + i) t " C5 = 900 (1 + 0,05) 5 = 1148,65 €
generat va ser de 14 187 €. Ct
log 1 466
C - C0 14 187 - 12 500 C0 log 900
Ct = C0 + C0 it " t = t
= 12 500 $ 0,045 = 3 anys b) t = = = 10 anys
C0 i log (1 + i) log 1,05
Hauran d’estar ingressats més de 10 anys.

6. El Banc de Gandesa ens assegura uns interessos de 780 €
si obrim una llibreta a termini amb 24 000 €, des del 15 13. A interès compost, quant de temps triga a duplicar-se un
de juny fins a final d’any. Quina és la taxa d’interès anual capital que s’inverteix al 5 % anual?
pactada si l’operació es realitza a interès simple?
Compara el resultat amb el que vas obtenir en resoldre
I 780 l’exercici 7 i justifica’n les diferències.
I = C0 it " i =
C0 t
= 6,5 = 0,06 " 6%
24000 $ 12
Ct = 2C0 " 2C0 = C0 (1 + i) t "

log 2
7. Calcula el temps que triga a duplicar-se un capital dipositat " 2 = (1 + i) t " 2 = 1,05t " t =
=
log 1,05
al 5 % d’interès simple anual.
= 14,21 anys G 14 anys, 2 mesos i 14 dies.

Ct = C0 + I = 2C0 " I = C0 " C0 it = C0 "

A interès compost es necessita menys temps per assolir el ma-
1 1 teix capital final que genera una operació a interès simple.

" it = 1 " t = = 0,05 = 20 anys
i
14. Quin capital hem d’invertir a interès compost amb una taxa
8. Troba els interessos generats per 9 000 € invertits:
d’interès anual del 4,3 % perquè després de 8 anys es con-
a) Al 5,4 % anual durant 5 mesos. verteixi en 1 750,59 €?
b) Al 2,4 % semestral durant 3 anys. Ct 1 750,59
Ct = C0 (1 + i) t " C0 =
= = 1 250 €
c) A l’1,2 % trimestral durant 150 dies. (1 + i) t 1,0438
Totes tres operacions es realitzen a interès simple. 15. A quina taxa d’interès compost anual s’han d’invertir
6 500 € perquè en 6 anys produeixin uns interessos de
5 1 630,13 €?
a) I = C0 it = 9 000 $ 0,054 $ 12 = 202,5 €
b) I = 9 000 $ 0,024 $ 6 = 1 296 € C6 = C0 + I = 8 130,13 €

5 C6
c) I = 9 000 $ 0,012 $ 3 = 180 €
C6 = C0 (1 + i) 6 " i = 6 -1 =
C0
9. A interès simple, quants diners s’han d’invertir al 4 % anual 8 130,13

=6 6 500 - 1 = 0,038 " 3,8 %
perquè en 45 dies produeixin uns interessos de 4,5 €?
I 4,5 16. S’ingressen 1 800 € al 5 % d’interès compost anual durant 8  anys.

I = C0 it " C0 = = 45 = 900 € Quina quantitat s’hauria hagut d’invertir a interès simple per
it 0,04 $ 360
tal d’obtenir el mateix interès en el mateix temps?
10. Una lletra de canvi de 1 250 € es descompta al 8 % C8 = C0 (1 + i) 8 = 1 800 $ 1,058 = 2 659,42 €

60 dies abans del seu venciment. Calcula’n el descompte i
l’efectiu. I = C8 - C0 = 859,42 €

60 A interès simple:
D = Nit = 1 250 $ 0,08 $ 360 = 16,67 €
I 859,42

E = N - D = 1 250 - 16,67 = 1 233,33 €
I = C0l it " C0l = = 0,05 $ 8 = 2 148,55 €
it
17. Un producte de neteja costa avui 6,5 €. Quin serà el preu 23. Ingressem 5 000 € en una llibreta a termini durant 4 anys amb
d’aquest producte d’aquí a 5 anys, suposant que cada any una capitalització mensual. Si es transformen en 6 056,03 €,
s’incrementi un 2,5 %? quina és la taxa d’interès anual de l’operació?
Representem per P0 el preu actual de l’article. i 48 C i 48
C4 = C0 b1 + 12 l " 4 = b1 + 12 l "

C0
P5 = P0 (1 + i) 5 " P5 = 6,5 $ 1,0255 = 7,35 €

i C C
" 12 = 48 4 - 1 " i = 12 e 48 4 - 1o =

18. Calcula la taxa d’interès semestral que equival a una taxa C0 C0
d’interès anual del 12 %. Considera les dues possibilitats: 6 056,03
= 12 b48
l
5 000 - 1 = 12 $ 0,004 = 0,048 " 4,8 %
a) Interès simple.
b) Interès compost. 24. Un client inverteix 600 € a un 6 % d’interès anual, amb un
període de capitalització quadrimestral i obté uns interes-
i 0,12
a) i f = = 2 = 0,06 " 6 % sos de 117,06 €. Determina el temps del procés.
f
f
Ct = C0 + I = 600 + 117,06 = 717,06 €

b) i f = 1 + i - 1 = 1,12 - 1 = 0,0583 " 5,83 %
i ft 0,06 3t
Ct = C0 c1 +
m " Ct = C0 b1 + 3 l =
19. Calcula la taxa d’interès quadrimestral equivalent a un 2,4 % f
trimestral: C
= C0 $ 1,023t " t = 1,023t "

a) A interès simple. C0
C
b) A interès compost. log t 717,06
C0 log 600
a) A interès simple:
"t= = = 3 anys
3 log 1,02 3 log 1,02
i
i 4 = 4 " i = 4 $ i 4 = 4 $ 0,024 = 0,096 25. Quin és el capital que s’ha d’invertir durant 5 anys al 4,2 %
i 0,096 anual, convertible trimestralment, perquè produeixi un total
i3 = 3 = 3 = 0,032 " 3,2 % de 4 621,23 €?
b) A interès compost: 0,042 l20 C5
C5 = C0 b1 +
4 " C0 = =
1,010520
i = (1 + i f ) f - 1 " i = (1 + i 4) 4 - 1 =
4 621,23
= 1,0244 - 1 = 0,0995
= = 3 750 €
1,010520
i3 = 3 1 + i - 1 = 3 1,0995 - 1 = 0,0321 " 3,21 % 26. Quins interessos generen 540 € invertits al 2,4 % anual du-
rant 5 anys amb capitalització mensual?
20. Un compte d’estalvi produeix el 4,28 % d’interès anual. Fins
ara el banc abonava els interessos a final d’any, però, ara es 0,024 60
C5 = C0 b1 + 12 l = 540 $ 1,00260 = 608,78 €

voldrien cobrar trimestralment.
Quina és la taxa d’interès trimestral equivalent que haurà
I = C5 - C0 = 608,78 - 540 = 68,78 €
de pagar el banc?
27. Determina els interessos que produeixen en un any 1 000 €

i4 = 4
1+i -1 = 4
1,0428 - 1 = 0,0105 " 1,05 % col·locats al 6 % anual amb els períodes de capitalització se-
güents: anual, semestral, quadrimestral, trimestral i mensual.
21. Calcula la taxa anual equivalent a un 0,5 % mensual: Expressa els resultats obtinguts en forma de taula (taula
6.3) i extreu-ne conclusions.
a) A interès compost.
b) A interès simple. Període de Capital després Interessos en
a) A interès compost: capitalització d’un any (€) un any (€)
i = (1 + i12) 12 - 1 = 1,00512 - 1 = 0,0617 " 6,17 % Anual 1 060 60
b) A interès simple: Semestral 1 060,90 60,90
i = i f f = 0,005 $ 12 = 0,06 " 6 % Quadrimestral 1 061,21 61,21
22. Calcula els interessos que produeixen 750 € que s’inverteixen al Trimestral 1 061,36 61,36
3,6 % anual durant 6 anys i que es capitalitzen semestralment.
Mensual 1 061,68 61,68
i ft 0,036 2 $ 6
Ct = C0 c1 + m " C6 = 750 b1 + 2 l =

f

= 750 $ 1,01812 = 929,04 €

i f
C1 = C0 c1 + m I = C1 - C 0
I = Ct - C0 = C6 - C0 = 929,04 - 750 = 179,04 €
f
En augmentar la freqüència de capitalització, augmenten els inte- 33. Una persona és molt aficionada a la loteria i es gasta 250 €
ressos generats per un mateix capital invertit a un mateix rèdit anual. cada any per aquest concepte. Després de 15 anys d’intentar-
ho, obté un premi de 4 500 €. Té motius per estar contenta
28. Calcula la TAE de les taxes nominals següents: si el banc que té més a prop de casa seva ofereix un interès
a) 7 % amb període de conversió mensual. del 4 % a les llibretes d’estalvi?
b) 6,3 % amb període de conversió semestral. Si hagués ingressat els diners que va gastar en la loteria al
c) 7,2 % amb període de conversió quadrimestral. banc, hauria acumulat un capital de:
1,0415 - 1
C = 250 $ 1,04 $ 0,04 = 5 206,13 €
i f 0,07 12
a) TAE = c1 + m - 1 = b1 + 12 l - 1 =
f Per tant, no té motius per estar contenta, ja que aquest capital
= 0,0723 " 7,23 % supera el premi que ha obtingut gràcies a la loteria.
0,063 l2 34. Durant quants anys cal ingressar al principi de cada any una
b) TAE = b1 + 2 - 1 = 0,0640 " 6,40 %
quantitat de 2 750 € al 5,4 % anual per acumular un capital
de 37 144,94 €?
0,072 l3
c) TAE = b1 + 3 - 1 = 0,0737 " 7,37 % (1 + i) t - 1 C$i
C = A (1 + i) " +1 =
i A (1 + i)
29. Una entitat bancària ofereix un producte financer amb una 37 144,94 $ 0,054
TAE del 5,46 %. Quina és la taxa d’interès nominal si la capi-
= (1 + i) t " 2 750 $ 1,054 + 1 =
talització és trimestral?

= 1,054t " 1,69202 = 1,054t "
4
i i
0,0546 = b1 + 4 l - 1 " 4 1,0546 = 1 + 4 "
log 1,69202

t= = 10 anys
log 1,054
" i = 4 _4 1,0546 - 1i = 0,0535 " 5,35 %

Cal fer l’ingrés durant un període de 10 anys.
30. Un banc ofereix dues possibilitats als seus clients per cobrar 35. En Ramon va néixer l’1 de gener de 1999. Els seus pares li van
els interessos. La primera estableix un 2,4 % anual amb ca- obrir una llibreta d’estalvi amb 250 € i van decidir ingressar-hi
pitalització mensual i la segona, un 2,5 % anual amb abona- aquesta mateixa quantitat al principi de cada any, fins que fos
ment semestral dels interessos. Quina de les dues opcions és major d’edat. De quin capital podrà disposar en Ramon quan
més avantatjosa per als clients? compleixi 18 anys, si l’operació es va pactar al 6 % anual?
Primera opció: 1,0618 - 1
12

C = 250 $ 1,06 0,06 = 8 190 €
0,024
TAE = b1 + 12 l - 1 = 0,0243 " 2,43 %

En Ramon podrà disposar de 8 190 € quan arribi a la majoria d’edat.
Segona opció: 36. D’aquí a 4 anys, l’Eulàlia té la intenció de comprar un cotxe
0,025 l 2 el preu del qual no superi els 27 500 €. Quina quantitat
TAE = b1 +
2 - 1 = 0,0252 " 2,52 % haurà d’ingressar com a màxim al principi de cada trimestre
en una llibreta d’estalvi que ofereix un 4,8 % anual?
És més avantatjosa la segona opció.
i ft
31. Dedueix l’expressió que permet realitzar el càlcul general de c1 + m -1
i f
la TAE, a partir de la definició de taxes d’interès equivalents. C = A c1 +
m " 27 500 =
f i
f
Taxa d’interès anual i amb freqüència de capitalització f durant
16
1 any. Si suposem que s’inverteix un capital C0 , s’ha de verificar: b1 + 0,048 l - 1
0 , 048 4
i f = A b1 + 4 l
" 27 500 =
C0 ]1 + TAEg = C0 c1 +
m 0,048
f 4
i f i f
Per tant, ]1 + TAEg = c1 + m " TAE = c1 + m - 1 1,01216 - 1
f f
= A 1,012 0,012 " A = 1 550,68 €
32. L’Elvira contracta un pla de pensions. El dia 1 de gener de
L’Eulàlia haurà d’ingressar al principi de cada trimestre un màxim
cada any ingressa en una caixa d’estalvis 3 600 € al 4,5 %
de 1 550,68 €.
d’interès anual. Quin capital haurà acumulat quan es jubili
si ara té 30 anys? 37. Una esportista professional pretén retirar-se d’aquí a 8 anys.
Ingressarà l’anualitat durant 35 anys. Guanya força diners, però és previsora i quan deixi l’esport té
la intenció de muntar un negoci que li suposaria una descapi-
]1 + i g t - 1

C = A (1 + i) = talització important, concretament, de 500 000 €. Quina quan-
i
titat ha d’ingressar anualment en una entitat bancària que li
1,04535 - 1 ofereixi un 5 % anual per poder acumular aquesta quantitat

= 3 600 $ 1,045 $ 0,045 = 306 590,28 € de diners quan es retiri?
b) Si es paguen 500 € en el moment de la compra, quedarien

500000 = A $ 1,05 $ 1,05 - 1 " A = 49 867,53 €
8
pendents:
0,05
Ha d’ingressar anualment 49 867,53 € a l’entitat bancària. 2 940,83 - 500 = 2 440,83 €
38. Un comerciant inicia un pla d’estalvis en una entitat ban- Aquests 2 440,83 € es paguen en 4 anualitats al 10,5 %
cària que li garanteix un rendiment del 10 % anual. Si in- anual.
gressa 150 € al principi de cada mes, de quin capital podrà L’import de cada anualitat, serà de:
disposar quan hagin transcorregut 10 anys? I quan n’hagin
transcorregut 20? Di]1 + i g t 2 440,83 $ 1,105 4 $ 0,105
a= = = 778,36 €
]1 + i g t - 1 1,1054 - 1
Quan hagin transcorregut 10 anys:

b1 + 0,1 l - 1
120 Quan s’hagi saldat el deute, s’hauran pagat realment:
C = 150 $ b1 + 12 l
0 ,1 12
0,1 = 30 982,80 € 500 + 4 $ 778,36 = 3 613,44 €
12
Quan hagin transcorregut 20 anys:
41. Un equip estèreo professional que costa 3 574,50 € es paga

b1 + 0,1 l - 1
240
en 11 terminis trimestrals a una taxa d’interès anual del
C = 150 $ b1 + 12 l
0,1 12 9,3 %. Calcula l’import de cada pagament i la quantitat total
0,1 = 114854,54 €
que s’ha pagat per l’equip.
12
Import de cada pagament:
39. Un treballador complirà 40 anys d’aquí a tres setmanes i
es pensa jubilar anticipadament, quan en compleixi 60. Un i i ft 0,093 11
D c1 + m 0,093
3 574,50 $ 4 b1 + 4 l
amic seu li ha parlat d’un pla de jubilació en què garantei- f f

a= = 11 = 372,02 €
xen una rendibilitat del 6,5 %. Esbrina quant haurà de pagar i ft b1 + 0,093 l - 1
c1 + m - 1 4
cada any el dia del seu aniversari perquè quan es jubili hagi f
acumulat un capital de 275 000 €. Quants euros haurà pagat
en total durant aquest període de temps? Quins interessos Quantitat total que s’ha de pagar per l’equip:
li hauran produït?
11 $ 372,02 = 4 092,22 €

1,06520 - 1
275 000 = A $ 1,065 $
0,065 " A = 6 650,71 € 42. Elabora el quadre d’amortització del préstec següent:
Cada any haurà de pagar 6 650,71 € el dia del seu aniversari. 18 000 € per ésser tornats en 8 anys a una taxa d’interès
anual del 9 %. Imagina’t que quan s’ha satisfet la cinquena
Durant els 20 anys que encara li falten per jubilar-se haurà pa- anualitat es decideix liquidar el deute. Quina quantitat s’ha
gat un total de: de pagar?
+
20 anys $ 6 650,71 any = 133 014,25 €

Calculem primer el valor de cada anualitat:
Haurà obtingut uns interessos de: 18 000 $ 0,09 $ 1,098

a= = 3 252,14 €

275 000 - 133 014,25 = 141 985,75 € 1,098 - 1
40. En una empresa han decidit comprar un ordinador i una im- Quota Capital
Anua- Quota Capital-
pressora el preu dels quals al comptat és de 2 535,20 € més Temps
litat interès
amor- amor-
pendent
IVA. El representant de l’empresa ha arribat a l’acord se- tització titzat
güent amb el venedor: en el moment de realitzar la compra,
l’empresa abonarà 500 € i la resta es pagarà en quatre paga- 0 – – – – 18 000
ments iguals durant cadascun dels quatre anys següents. A
1 3 252,14 1 620 1 632,14 1 632,14 16 367,86
més, tot el que no es pagui al comptat tindrà un recàrrec del
10,5 % anual. Si l’IVA aplicat és del 16 %, determina: 2 3 252,14 1 473,11 1 779,03 3 411,17 14 588,83
a) L’import de la compra si s’hagués fet efectiva al comptat. 3 3 252,14 1 312,99 1 939,15 5 350,32 12 649,68
b) El preu que es pagarà realment quan s’hagi saldat el 4 3 252,14 1 138,47 2 113,67 7 463,99 10 536,01
deute.
5 3 252,14 948,24 2 303,90 9 767,89 8 232,11
a) Tenint en compte que s’aplica el 16 % d’IVA, l’import de la
compra al comptat hagués estat de:
Per liquidar el deute després de la cinquena anualitat cal pagar
2 535,20 · 1,16 = 2 940,83 € 8 232,11 €.
43. Un cotxe es paga amb les condicions següents: 2 500 €

d’entrada i la resta, en 14 pagaments iguals de 457,50 €
Activitats finals
amb venciment quadrimestral. Si l’interès aplicat en aquesta 1. Entre dos amics disposen de 7 500 €. El primer ingressa el
operació és del 10,8 % anual, quin és el preu de venda al seu capital al 4 % anual durant 1 any i el segon també inver-
comptat d’aquest cotxe? teix el seu durant 1 any, però al 5 % anual. Si a final de l’any
la suma dels interessos de les dues quantitats és de 335 €,
Calculem primer l’import ajornat: calcula els diners que té cadascun d’ells.

a <c1 + m - 1F
i ft
f Representem per C1 i C2 els capitals dels dos amics. Es compleix
D= = que:
i i ft
f
c1+ m
f C + C2 = 7 500 C1 = 4 000 €
0,04C1 + 0,05C2 = 3354C2 = 3 500 €
1
457,50 ;b1 + 3 l - 1E
0,108 14
= = El primer amic té 4 000 € i el segon, 3 750 €.
0,108 b 0,108 l14
3 1 + 3
2. En una operació a interès simple, a quina taxa anual s’ha
457,50^1,03614 - 1h d’invertir un capital perquè es tripliqui en un temps de

= = 4 962,79 €
0,036 $ 1,03614 20 anys? I si l’operació és a interès compost?
El preu de venda al comptat del cotxe és de: A interès simple:

2 500 + 4 962,79 = 7 462,79 € I = 2C0 " C0 it = 2C0 "

2 2
" it = 2 " i = t = 20 = 0,1 " 10 %

44. Una persona ha d’amortitzar un crèdit hipotecari de 54 000 €
amb un interès del 9,5 % anual i la seva situació econòmica A interès compost:
no li permet pagar una quantitat superior a 8 250 € cada any.
3C0 = C0 (1 + i) t " 3 = (1 + i) 20 " log 3 =

Quants pagaments haurà de realitzar? Serà complet l’últim
d’aquests pagaments? log 3
= 20 log (1 + i) " log (1 + i) = 20 "

Hem de calcular el temps de t: log 3

" (1 + i) = 10 20 "
]1 + i g t = a
" 1,095t = log 3
a-D$i
" i = 10 20 - 1 " i = 0,0565 " 5,65 %
8 250
= 8 250 - 54 000 $ 0,095 " t = 10,71 anys

3. Un capital s’inverteix durant 1 any al 6 % anual. Després, el
capital inicial, juntament amb l’interès produït, es col·loca
Haurà de realitzar 11 pagaments, l’últim dels quals no serà com-
al 4 % anual. Si sabem que el capital final és de 8 268 €,
plet.
determina la quantitat de diners inicial.
Representem per C0 el capital inicial.
45. La publicitat d’una immobiliària anuncia que els pisos que
acaba de construir costen 350 000 €. Una de les diferents En acabar el primer any, es transformaran en C0 (1 + i), i en
maneres de pagament que ofereix és la següent: «70 000 €
acabar el segon, es transformarà en C0 (1 + i)( 1 + i l ). Per tant:
en el moment d’entregar les claus, i la resta, a pagar en un
termini de 20 anys amb interès del 9,5 %». Suposant que els C0 $ 1,06 $ 1,04 = 8 268 " C0 = 7 500 €

pagaments es realitzen a final de cada any, calcula:
a) Quina quantitat caldria abonar anualment? 4. Troba el temps que triga un capital a produir, a interès sim-
ple, uns interessos iguals a la quarta part d’aquest capital,
b) Quant s’hauria pagat per aquest pis un cop es fes efec-
si la taxa d’interès aplicada és del 2,5 % semestral.
tiva l’última anualitat?
C C
I = 40 " C0 it = 40 "
a) Quantitat pendent:
350 000 – 70 000 = 280 000 € 1 1
" 4it = 1 " t =
= 4 $ 0,05 = 5 anys
4i
Calculem el valor de cada anualitat:
Cal tenir en compte que, a interès simple, un 2,5 % semestral
280 000 $ 0,095 $ 1,09520 equival a un 5 % anual.
a= = 31 773,47 €
1,09520 - 1
b) En aquestes condicions el pis haurà costat un total de: 5. Calcula el valor efectiu d’una lletra de canvi de 2 400 € de
nominal que es descompta en un banc al 9,5 % d’interès
70 000 + 20 $ 31 773,47 = 705 469,49 € 45 dies abans del seu venciment.
45 10. Compara l’evolució que experimenta una inversió de 1 000 €

E = N (1 - it) " E = 2 400 b1 - 0,095 $ 360 l =
al 10 % anual durant 10 anys a interès simple i a interès com-

= 2 371,50 € post. Representa els resultats en una taula (taula 6.8) i en un
gràfic (fig. 6.1). Quines conclusions pots extreure’n?
6. A interès simple, a quina taxa d’interès s’han d’invertir
3 750 € durant 7 anys perquè produeixin una suma de capi- Any Ct (simple) (€) Ct (compost) (€)
tal més interessos igual a 5 981,25 €?
0 1 000 1 000
Els interessos són de:
5 981,25 - 3 750 = 2 231,25 € 1 1 100 1 100
I 2 231,25 2 1 200 1 210

I = C0 it " i = = 3 750 $ 7 = 0,085 " 8,5 %
C0 t
3 1 300 1 331
7. Dos capitals que sumen 1 200 € s’inverteixen al 4 % d’interès 4 1 400 1 464,10
simple semestral, el primer durant 9 mesos menys que el se-
gon. Si sabem que durant aquest temps cadascun produeix 5 1 500 1 610,51
uns interessos de 48 €, determina’n el valor.
6 1 600 1 771,56
A interès simple, un 4 % semestral equival a un 8 % anual i a
8 2 2 1 7 1 700 1 948,72
un = % mensual. Per tant, i = 3 ' 100 = 150 (el temps
12 3 8 1 800 2 143,59
caldrà expressar-lo en mesos).
_ _ 9 1 900 2 357,95
C1 + C2 = 1 200 b C1 + C2 = 1 200b
b
C1 it = C2 i (t + 9)`C1 t = C2 (t + 9)b 10 2 000 2 593,74
`
C1 it = 48 b C $ 1 $ t = 48b
a 1 150 b
a
_ (
Ct simple) = C0 (1 + it)
C1 + C2 = 1 200b
b
C1 t = C2 (t + 9)` Ct compost) = C0 (1 + i) t amb i = 0,1
(
C1 t = 7 200 b
a Conclusions:
C1 t = (1 200 - C1)( t + 9)
4 Per a una mateixa taxa d’interès i el mateix temps, l’interès
C1 t = 7 200 compost proporciona més beneficis.

C1 = 800 €, t = 9 mesos " C2 = 400 € A la gràfica es pot observar que, a interès simple, segueix un
creixement lineal, mentre que a interès compost el creixement
El primer capital de 800 € va estar invertit durant 9 mesos, el és exponencial.
segon capital de 400 € es va invertir durant 18 mesos.
8. S’han invertit 4 000 € al 4 % d’interès compost anual durant 2800

6 anys. Quina quantitat hauríem d’invertir a interès simple
i sense modificar la taxa d’interès anual per obtenir els ma- 2400
teixos interessos en el mateix temps?
2000
Calculem els interessos a interès compost:
C6 = C0 (1 + i)6 = 4 000 ·1,04 = 5 061,28 € 1600

I = 5 061,28 – 4 000 = 1 061,28 € 1200
A interès simple: 800
I 1 061,28
I = C0 it " C0 = = 0,04 $ 6 = 4421,98 € 400
it
Hauríem d’invertir 4 421,98 €
9. Calcula els interessos que produeixen 950 € al 6 % anual

d’interès compost durant 15 mesos.
15 11. A quina taxa anual d’interès compost s’han d’ingressar 250 €
t = 15 mesos = 12 anys = 1,25 anys
perquè en 6 anys produeixin uns interessos de 59,10 €?
Capital final: Ct = 950 ·1,061,25 = 1 021,78 € Ct = C0 + I = 250 + 59,10 = 309,10 €

I = 1 021,78 – 950 = 71,78 € (capital acumulat)

Ct = C0 (1 + i) t " 309,10 = 250 (1 + i) 6 " 15. A interès compost, calcula la taxa trimestral equivalent a:
309,10 a) El 6 % anual.

" (1 + i) 6 = 250 " (1 + i) 6 = 1,2364 "
b) El 3 % semestral.

" 1 + i = 6 1,2364 " i = 0,036 " 3,6 % c) L’1 % mensual.
12. Per un préstec de 3 000 € al 5 % d’interès compost anual, a) i4 = 4 1, 06 − 1 = 0, 0147 → 1, 47 %

se’n tornen 4 432,37. Determina el temps que s’ha trigat a
pagar el préstec. b) i = 1, 032 − 1 = 0, 0609 → 6, 09 % anual
Ct = C0 (1 + i) t " 4 432,37 = 3 000 $ 1,05t " i 4 = 4 1,0609 - 1 = 0,0149 " 1,499 %

4 432,37 c) i = 1, 0312 − 1 = 0, 1268 → 12, 68 % anual
4 432,37 log 3 000
" 3 000 = 1,05t " t = = 8 anys
log 1,05
i4 = 4 1,1268 - 1 = 0,0303 " 3,03%
,
El préstec s’ha retornat en 8 anys.
16. Calcula el temps durant el qual s’ha d’invertir un capital
13. Una persona no recorda quant fa que va ingressar 100 € al al 5,4 % d’interès compost perquè es dupliqui en aquestes
banc ni l’interès compost anual acordat. Un dia va al banc i li condicions:
diuen que si vol retirar els diners en aquell moment, li dona-
ran 133,10 €; pero si espera 2 anys més, li’n donaran 161,05. a) La capitalització és anual.
Calcula la taxa d’interès compost que li paga el banc i els anys b) La capitalització és mensual.
que han transcorregut des que va fer-hi l’ingrés. Determina
també quina taxa d’interès compost mensual equivalent li a) Capitalització anual:
hauria de pagar el banc a partir d’aquest moment si sol·licita
que li abonin els interessos cada mes. Si el capital es duplica, Ct = 2C0
Taxa d’interès anual: i 2C0 = C0 (1 + i) t " 2 = 1,054t "

Temps: t anys " t = 13,18 anys - 13 anys i 2 mesos
3
133,10 = 100 (1 + i) t
b) Capitalització mensual:
161,05 = 100 (1 + i) t + 2
0,054 12t
Dividim membre a membre la segona igualtat entre la primera: 2C0 = C0 b1 + 12 l " 2 = 1,004512t "
161,05 161,05

133,10 = (1 + i) " i =
2
133,10 - 1 = 0,1 " 10 % " t = 12,86 anys - 12 anys i 10 mesos
133,10 = 100 $ 1, 1t " t = 3 anys

17. S’ingressen 25 000 € en una llibreta a termini durant 3 anys
El banc li paga el 10 % d’interès compost i han transcorregut a un 4,25 % anual d’interès compost. Si en el moment de re-
3 anys des que va fer-hi l’ingrés. tirar els diners l’entitat financera descompta el 25 % dels in-
teressos en concepte d’IRPF, quina és la taxa anual d’interès
Taxa d’interès mensual equivalent a un 10 % anual:
real de l’operació?

i12 = 12 1 + 0,1 - 1 = 0,008 " 0,8 %
Calculem els interessos que s’obtindran:
C3 = 25 000 $ 1,04253 = 28 324,89 €

14. Troba el capital final generat per 630 € invertits durant
6 anys a interès compost amb una taxa anual del 4,8 %, si la I = 28 324,89 - 25 000 = 3 324,89 €

capitalització és:
Només es cobra el 75 % d’aquests interessos:

a) Anual; b) Semestral; c) Quadrimestal;
I\ = 0,75l = 0,75 $ 3 324,89 = 2 493,67 €

d) Trimestral; e) Mensual.
a) C6 = 630 $ 1,0486 = 834,66 € Llavors, el capital final real serà de:
0,048 l12
25 000 + 2 493,67 = 27 493,67 €
b) C6 = 630 b1 + 2 = 837,41 €
Representem per il la taxa d’interès real:
0,48 18
c) C6 = 630 b1 + 3 l = 838,35 €

27 493,67 = 25 000 (1 + i l ) 3 "
0,048 24
d) C6 = 630 b1 + 4 l = 838,83 €
27 493,67
" il = 3 25 000 - 1 " i l = 0,0322 " 3,22 %
0,048 72
e) C6 = 630 b1 + 12 l = 839,78 € La taxa real d’interès de l’operació és del 3,22 %.
18. Un banc ofereix dues alternatives per contractar un préstec: Els capitals són A i B = A + 1 000.
el 4,8 % anual, convertible semestralment, o el 4,5 % anual
Un 2 % quadrimestral equival a un 6,12 % anual, i un 4 % anual
convertible trimestralment. Quina és l’opció que resulta més
amb capitalització semestral equival a un 4,04 %.
favorable? Justifica’n la resposta.
Els interessos dels dos capitals són iguals:
Calculem la TAE de cada opció:
(
A 1 + i) t - A = (A + 1 000 )( 1 + i l ) t - (A + 1 000 )
i f 0,048 2
a) TAE = c1 + m - 1 = b1 + 2 l - 1 =
f A 61,06125 - 1@ = (A + 1000)( 1,04045 - 1)

= 0,0486 " 4,86% 1 000 ^1,04045 - 1h

A= = 1726,77 €
1,06125 - 1,04045
0,045 l4
b) TAE = b1 + 4 - 1 = 0,0458 " 4,58 % Els capitals són: A = 1 726,77 € i B = 2 726,77 €
La segona opció és més favorable, ja que la taxa anual equiva- 22. En obrir una llibreta d’estalvis s’ofereixen dues possibili-
lent és menor (per la qual cosa caldrà pagar menys interessos tats: un nominal del 3,6 % convertible bimensualment o una
pel préstec). TAE del 3,63 %. Quina de les dues resulta més avantatjosa?
Calculem la TAE de la primera opció: un nominal del 3,6 % con-
19. El preu del lloguer d’un apartament és de 900 € cada mes. vertible bimensualment:
Si el propietari l’incrementa en un 2,5 % cada any, quina i f 0,036 6
TAE = c1 + m - 1 = b1 + 6 l - 1 =
quantitat mensual pagarà el llogater d’aquí a 5 anys? Quant f
haurà pagat en total pel lloguer de l’apartament en aquest = 0,0365 " 3,65 %
temps?
Per al client, la primera opció és més avantatjosa ja que la taxa
El preu després de 5 anys serà de: anual equivalent és més gran (3,65 > 3,63).
P5 = 900 $ 1,0254 = 993,43 € cada mes

23. Si el dia 1 de gener de cada any es dipositen 500 € en una
L’any en què es va establir l’acord el llogater va pagar un total llibreta d’estalvis que proporciona un 3,6 % anual, quin ca-
de 900 $ 12 = 10 800 €. pital s’acumularà després de 25 anys?
Segon any " 10 800 $ 1,025 = 11 070 € (1 + i) t - 1
C = A (1 + i)
=
i
Tercer any " 11 070 $ 1,025 = 11 346,75 €
1,03625 - 1
= 500 $ 1,036 $ 0,036 = 20 446,54 €
Quart any " 11 346,75 $ 1,025 = 11 630,42 €
En 25 anys s’acumularà un capital de 20 446,54 €.
Cinquè any " 11 630,42 $ 1,025 = 11 921,18 €
En el decurs de 5 anys va pagar pel lloguer de l’apartament un 24. Quina prima anual haurà de pagar a una companyia asse-
total de: guradora una persona que té 40 anys perquè quan es jubili
pugui disposar d’un capital de 60 000 €? La companyia li
10 800 + 11 070 + 11 346,75 + 11 630,42 +
garanteix una taxa anual del 4,2 %.

+ 11 921,18 = 56 768,35 € C0 $ i 60 000 $ 0,042
]1 + i g6]1 + i g t - 1@ 1,042^1,04225 - 1h

A= = =
20. Per obtenir una TAE del 6,12 % amb capitalització quadri-

= 1 345,81 €
mestral, quin ha de ser el nominal?
Suposant que la jubilació es produeixi als 65 anys, cal pagar
i f
TAE = c1 + m - 1 " 0,0612 = cada any 1 345,81 € a la companyia asseguradora.
f
i 3 i 3 25. Calcula les anualitats que s’han d’abonar per amortitzar en
= b1 + 3 l - 1 " 1,0612 = b1 + 3 l "

10 anys un préstec de 24 000 € al 8,75 % anual.
i Di (1 + i) t 24000 $ 0,0875 $ 1,087510
" 3 1,0612 - 1 = 3 " i = 0,06 " 6 %
a=
= =
(1 + i) t - 1 1,087510 - 1
El nominal ha de ser del 6 %.

= 3 698,63 €
21. S’inverteix un capital A al 2 % quadrimestral d’interès com- Cal abonar 3 698,63 € cada any durant els 10 anys que dura el
post durant 5 anys. Un altre capital B, que supera el primer préstec.
en 1 000 €, s’inverteix durant el mateix temps al 4 % nomi-
nal amb capitalització semestral. Determina el valor de cada 26. Un treballador decideix ingressar en un compte d’estalvi
capital sabent que en totes dues operacions s’obtenen els 2 400 € a principi d’any durant 10 anys. En el transcurs dels
mateixos interessos. 6 primers anys, la llibreta dóna un interès del 4,6 % anual
i a partir del setè, l’interès disminueix fins al 4,2 % anual. Di (1 + i) t D $ 0,1 $ 1,110
Quin és el saldo final de la llibreta?
a= = = 0,16D
(1 + i) t - 1 1,110 - 1
Saldo acumulat durant els sis primers anys: Anualitats que cal pagar a l’entitat Y:
(1 + i) t - 1 Di l (1 + i l ) t D $ 0,12 $ 1,129

C1 = A (1 + i) =
a= = = 0,19D
i (1 + i l ) - 1
tl 1,129 - 1
1,0466 - 1 a 1 al , ja que 0,16 1 0,19. Les anualitats són més assequibles

= 2 400 $ 1,046 $ 0,046 = 16 904,55 €
a l’entitat X.
Saldo acumulat durant els 4 darrers anys: Quantitat total a retornar:
1,0424 - 1
C2 = 2 400 $ 1,042 $ 0,042 = 10 651,23 € Entitat X: D (1 + i) t = 1,110 $ D = 2,59D
A més, el capital C1 està invertit al 4,2 % durant els 4 últims Entitat Y: D (1 + i l ) tl = 1,129 $ D = 2,77D
anys. S’haurà transformat en: Com que 2,59 < 2,77, la quantitat total a retornar també és més
petita a l’entitat X.
C1l = 16 904,55 $ 1,042 = 19 928,49 €
4
En definitiva, el saldo final de la llibreta és de:

C1l + C2 = 19 928,49 + 10 651,23 = 30 579,72 € Avaluació
1. Indica raonadament si són certes o falses les afirmacions
27. Quants anys es necessiten per cancel·lar un préstec de següents:
10 000 € al 9 % anual si es paguen 207,58 € cada mes? a) Un capital col·locat al 5 % d’interès simple anual triga
Di (1 + i) t 20 anys a duplicar-se.
a

a= " ]1 + i g t = " b) A interès compost, un 2 % trimestral és equivalent a un
(1 + i) t - 1 a-D$i
8 % anual.
i ft a
" c1 + m =
c) Els interessos disminueixen a mesura que augmenta la
f i
a - D$ freqüència de capitalització.
f
12t d) La TAE és superior a la taxa nominal.
b1 + 0,09 l =

207,58
"
12 0,09 a) Cert, perquè el capital es dupliqui cal que I = C0.
207,58 - 12 $ 10 000
log 1,5657 I = C0 i t = C0 · 0,05 · 20 = C0

" 1,007512t = 1,5657 " t = = 5 anys b) Fals.
12 log 1,0075
i = (1 + if)f – 1 = 1,024 – 1 = 0,0824 → 8,24 %
Es necessiten 5 anys per cancel·lar el préstec.
Un 2% trimestral equival a un 8,24 % anual.
28. Una família té un préstec hipotecari de 48 000 € al 8 % c) Fals. Els interessos augmenten ja que també augmenta la
anual per ser retornat en 10 anys. Si decideix cancel·lar-lo i taxa anual equivalent.
els pagaments són mensuals, quina quantitat haurà d’abonar d) Cert. És així perquè la taxa d’interès anual és més gran com
al final de cada mes a l’entitat que li ha concedit el préstec? més capitalitzacions es produeixen durant l’any.
i i ft
D$$ c1 + m
f f 2. A quina taxa anual d’interès compost s’han d’ingressar
a= ft =
i 250 € perquè en 6 anys produeixin uns interessos de
c1 + m - 1
f 59,10 €? I quina serà la taxa anual a interès simple?
0,08 0,08 120
48 000 $ 12 $ b1 + 12 l 309,10 = 250 (1 + i)6 → i = 0,036 → 3,6 % anual
= 120 = 582,37 €
b1 + 0,08 l - 1
12 59,10 = 250 · i · 6 → i = 0,0394 → 3,94 % anual
Al final de cada mes haurà d’abonar 582,37 € a l’entitat que li
va concedir el préstec. 3. En obrir una llibreta d’estalvis ens ofereixen dues possibili-
tats: un nominal del 3,6 % convertible bimensualment o una
TAE del 3,63 %. Quina de les dues possibilitats ens resulta
29. L’entitat financera X presta un cert capital al 10 % anual més avantatjosa?
amortitzable en 10 anys i l’entitat Y ho fa al 12 % anual per
ser retornat en 9 anys. A quina entitat són més assequibles 3,6 % nominal convertible bimensualment correspon a una TAE de:
les anualitats? I la quantitat total que s’ha de tornar? 6
 0,036 
L’entitat X i l’entitat Y concedeixen el mateix préstec D. TAE =  1 +  −1 = 0,365 → 3,65%
 6 
Anualitats que cal pagar a l’entitat X: I per tant és millor que la TAE del 3,63 %.
4. Un estudiant universitari decideix obrir un compte habitat-

ge en un banc i ingressar 2 400 € a principis de cada any du-
j Unitat 7. Estadística descriptiva
rant 5 anys en una llibreta que dóna un interès compost del
4,6 % anual. Passats els 5 anys decideix comprar un pis que Activitats
val 200 000 € i dóna els diners que havia estalviat d’entrada.
Per la resta li concedeixen una hipoteca al 6 % anual i a tor- 1. Considera les 21 primeres notes de l’examen. Confecciona’n
nar en 20 anys en pagaments mensuals. la taula corresponent i calcula’n la mitjana, la mediana i la
a) Quin capital tindrà en el compte habitatge passats els moda.
5 anys?
xi 2 3 4 5 6 7 8 9
b) Quants diners haurà de tornar al banc al cap dels
20 anys? ni 1 2 3 5 3 3 2 2 / = 21
c) Si amortitza la hipoteca en pagaments mensuals, quant Ni 1 3 6 11 14 17 19 21

haurà de pagar cada mes? xi ni 2 6 12 25 18 21 16 18 / = 118
1,0465 − 1
a) C = 2400·1,046 = 13761,14 € 8

0,046 / xi ni 118
i=1
b) Hipoteca = 200 000 - 13 761,14 = 186 238,86 € a pagar en
x= n = 21 = 5,62
20 anys amb pagaments mensuals al 6 % anual

m=5
12·20
⎛ 0,06 ⎞ La moda és 5.
D = 186 238,86 ⎜1 + ⎟ = 616488,71 €
⎝ 12 ⎠
c) Les mensualitats d’amortització seran: 2. Elabora la taula de freqüències i de percentatges a partir de

la taula 7.1.
240
⎛ ⎛ 0,06 ⎞ ⎞
a ⎜ ⎜1 + ⎟ − 1⎟ xi ni fi pi Ni Fi Pi
⎝⎝ 12 ⎠ ⎠
616488,71= 2 2 0,08 8% 2 0,08 8%
0,06
12 3 2 0,08 8% 4 0,16 16 %
→ a = 1 334,27 €
4 3 0,12 12 % 7 0,28 28 %
5. Elabora el quadre d’amortització d’un prèstec de 120 000 € 5 5 0,20 20 % 12 0,48 48 %

al 9 % anual per ser retornat en 8 anys.
6 4 0,16 16 % 16 0,64 64 %
Calculem primer el valor de cada anualitat:
7 3 0,12 12 % 19 0,76 76 %
120 000 $ 0,09 $ 1,098
a= = 21 680,93 8 3 0,12 12 % 22 0,88 88 %
1,098 - 1
9 2 0,08 8% 24 0,96 96 %
Quota Capital
Anua- Quota Capital- 10 1 0,04 4% 25 1 100 %
Temps amor- amor-
litat interès pendent
tització titzat / = 25 / = 1 / = 100 %
0 – – – – 120 000
1 21 680,93 10 800,00 10 800,93 10 800,93 109 119,07 3. En una població de 25 famílies s’ha estudiat la variable X:
2 21 680,93 9 820,72 11 860,21 22 741,13 97 258,87 «nombre de cotxes que té la familia», i s’han obtingut les
dades següents:
3 21 680,93 8 753,30 12 927,63 35 668,76 84 331,24
0, 1, 2, 3, 1, 0, 1, 1, 1, 2, 3, 2, 2, 1, 1, 2, 2, 1, 1, 1, 2, 1, 3,
4 21 680,93 7 589,81 14 091,11 49 759,88 70 240,12 2, 1
5 21 680,93 6 321,61 15 359,31 65 119,19 54 880,81 a) Calcula’n les freqüències absolutes, les freqüències
relatives, els tants per cent, les freqüències absolutes
6 21 680,93 4 939,27 16 741,65 81 860,84 38 139,16 acumulades, les freqüències relatives acumulades i
7 21 680,93 3 432,52 18 248,40 100 109,24 19 890,76
finalment els tants per cent acumulats.
b) Presenta els resultats obtinguts en l’apartat anterior
8 21 680,93 1 790,17 19 890,76 120 000,00 0,00
en una taula.
xi ni fi pi Ni Fi Pi ni
16
0 2 0,08 8 % 2 0,08 8 %
1 12 0,48 48 % 14 0,56 56 % 11

9
2 8 0,32 32 % 22 0,88 88 % 8
3 3 0,12 12 % 25 1 100 % 4
/ = 25 / = 1 / = 100 % 1
9 10 11 12 13 14 15 mesos

4. La taula 7.3, que apareix incompleta, representa les qualifi 6. Fes un gràfic estadístic adient per a la distribució de fre
cacions obtingudes per 80 alumnes de 1r de batxillerat d’un qüències de la taula 7.3 de l’activitat 4.
institut.
ni
Freqüència Freqüència
Qualificació 30
absoluta relativa
Suspès — 0,375
Aprovat 20 — 20
Notable 16 — 16
14
Excel·lent — —
a) Completa la taula amb les freqüències absolutes i rela

tives que falten. S A N E Qualificacions
b) Elabora la taula de freqüències i de percentatges corres
ponent. És un diagrama de barres.
Qualificació ni fi pi Ni Fi Pi 7. D’una mostra de 75 piles s’han obtingut les dades següents

sobre la duració en hores:
S 30 0,375 37,5 % 30 0,375 37,5 %
A 20 0,25 25 % 50 0,625 62,5 %
Duració en hores Nombre de piles
N 16 0,2 20 % 66 0,825 82,5 %
E 14 0,175 17,5 % 80 1 100 % (25, 30] 3
/ = 80 / = 1 / = 100 % (30, 35] 5
(35, 40] 21
(40, 45] 28
5. Un pediatre va realitzar un estudi sobre l’edat a què comen
cen a caminar 50 nens de la seva consulta. Les dades es (45, 50] 12
resumeixen en la taula següent:
(50, 55] 6
Mesos 9 10 11 12 13 14 15
Nens 1 4 9 16 11 8 1 a) Representa els histogrames corresponents, el de fre
qüències i l’acumulat.
Dibuixa el diagrama de barres i el polígon de freqüències b) A partir dels histogrames de l’apartat anterior, cons
corresponents. trueix els dos polígons de freqüències.
a) ni
m
/ xi ni 2637
i=1
28 x= n = 70 = 37,67
21 Mediana = 35,5
m
/ xi - x ni
94,34
i=1
d= n = 70 = 1,35
12 m
/ xi - x ni
209,52
i=1
v2 = n = 70 = 2,99
6
3 v = v2 = 2,99 = 1,73
25 30 35 40 45 50 55 Hores
10. A partir de la taula de l’exercici anterior, comprova les pro

b) pietats de la mitjana, de la variància i de la desviació típica,
Ni en els casos següents:
75
69 a) Sumant la constant k = 3 a tots els valors de la variable.
57 b) Multiplicant per h = 2 tots els valors de la variable.
6
/ yi ni 2 847
29 a) y = i=1
= 70 = 40,67 = x + 3
n
6
8 / y2i ni 116 001

3 σ2y = i=1
Hores n - y2 = 70 - 1 654,1651 =
25 30 35 40 45 50 55
= 2,9921 = v2x
8. Amb les dades de la taula 7.2 calcula: v y = 2,9921 = 1,73 = v x

a) La mitjana, utilitzant les freqüències relatives. 6
b) La mitjana, a partir dels percentatges. / zi ni 5 274

i=1
b) z = n = 70 = 75,34 = 2x
c) La variància, utilitzant la segona de les expressions que
en permeten el càlcul. 6
/ z2i ni 398 196
i=1
5 v2z = n - z2 = 70 - 5 676,5461 =

a) x = / xi fi = 1,62
i=1
5
= 11,9684 = 4v2x = 22 v2x
/ xi pi 162
1

b) x = i =100 = 100 = 1,62 vz = 11,9684 = 3,46 = 2v x
5
/ x2i ni 203

c) σ2x = i=1
- x2 = 50 - 2,6244 = 1,4356 11. Comprova amb les dades de l’exemple 2 que:
n
5
/ ni (xi - x )
i=1
9. Amb les dades de la taula següent, calcula la mitjana, la n =0
mediana, la variància i la desviació típica.
5
/ ni (xi - x )
Número i=1
=0=
35 36 37 38 40 42 n
de calçat
Freqüències - 16,2 - 9,3 + 4,94 + 11,04 + 9,52

4 15 17 20 10 4 = 50 =0
absolutes
12. Calcula tots els paràmetres estadístics de la variable de b) x + v = 1,8663 + 0,0637 = 1,93 m
l’activitat 5.
3
1,90 " 16e} 1,93 " 19e} , 23 - 19 = 4 jugadors
7
/ xi ni 610
1,95 " 21e} superen 1,93 m
i=1
x= n = 50 = 12,2 mesos
15. Calcula la moda, la mitjana, la mediana i la desviació típica
m = 12 mesos, ja que 25è " 12. de la variable definida en l’activitat 7.
La moda és x 4 = 12 mesos, ja que n4 = 16 és la freqüència La moda és l’interval (40, 45].
absoluta més gran. 6
7 / xi ni 3 107,5 !
/ xi - x ni
52
x= i=1
n = 75 = 41,43 h
i=1
d= n = 50 = 1,04 mesos
3 38e} " 41,61; m = 41,61 h
7 29e} " 40
/ x ni 2
i
7 526
57e} " 45
σ2x = i=1
n - x2 = 50 - 148,84 = 1,68
6
/ x2i ni

v x = 1,68 = 1,2961 mesos vx = i=1
- x2 =
n
131268,75
= 75 - 1716,7211 =
13. Determina la desviació mitjana de la variable de la taula
7.8.
= 33,528899 = 5,79 h
7
/ xi - x ni
1375,1116
i=1
d= n = 90 = 15,279 L 16. S’ha aplicat un test sobre la satisfacció a la feina a 90 treba
lladors d’una fàbrica i s’han obtingut els resultats següents:
14. Els jugadors d’un equip de bàsquet es classifiquen, per alça Puntuacions Nre. de treballadors
des, com mostra la taula següent.
(38, 44] 4
Alçada Nre. de jugadors
(44, 50] 12
(1,70; 1,75] 1
(50, 56] 10
(1,75; 1,80] 3
(56, 62] 30
(1,80; 1,85] 4
(62, 68] 20
(1,85; 1,90] 8
(68, 74] 8
(1,90; 1,95] 5
(74, 80] 6
(1,95; 2,00] 2
Calcula els paràmetres de centralització i de dispersió de la
a) Determina’n la mitjana, la mediana i la desviació típica. variable.
La moda és l’interval (56, 62].
b) Quants jugadors de l’equip tenen una alçada que supera
el valor x + v ? 7
/ xi ni 5 358 !
6 i=1
x= = 90 = 59,53 punts
/ xi ni 42,925
n
i=1
a) x = = 23 = 1,8663 m
3 45e} " 59,8; m = 59,8 punts
n 26e} " 56
56e} " 62
3 12e} " 1,875 " m = 1,875 m
8e} " 1,85

16e} " 1,90 7
6 / xi - x ni
611,66
/ x2i ni d= i=1
n = 90 = 6,796 punts
σ= i=1
n -x =
2
7
80,204375 / x2i ni 326 154

= - 3,4830919 = σ2x = i=1
23 n - x2 = 90 - 3 544,2178 = 79,7155
= 0,0040548 = 0,0637 σx = 79,7155 = 8,93 punts
17. Calcula la mitjana i la desviació típica de la variable contí 19. S’ha aplicat un test d’intel·ligència a tots els alumnes d’una
nua que segueix la distribució de la taula: classe. Les puntuacions que s’han obtingut són les següents:
Punts [10, 15) [15, 20) [20, 25) [25, 30) [30, 35) [35, 40)
Interval Freqüència absoluta
ni 3 4 9 6 5 3
[44, 50) 2
[50, 56) 6 Calcula les dues desviacions.
6
[56, 62) 5 /n x i i
[62, 68) 8 i = 1 750
Primer, cal calcular la mitjana: x- = = = 25. Així,
n 30
doncs:
[68, 74) 8 6
/ n ⎟ x - x⎟
i i
-
[74, 80) 5 i = 1 180

Desviació mitjana: d = = = 6
n 30
[80, 86) 4
6
[86, 92) 2 /n x i
2
i
√
i = 1 20 287,5
Desviació típica: s = - x-2 = - 252 =
Mitjana: n √ 30
8
= √676,25 - 625 = √51,25 = 7,16
/n x i i
i = 1 2 690
x- = = = 67,25
40 40
Desviació típica: Activitats finals
8 1. Considera la sèrie de nombres:
/n x 2
i i
5, 3, 6, 5, 4, 5, 2, 8, 6, 5, 4, 8, 3, 4, 5, 4, 8, 2, 5 i 4.
√
i = 1 185 848

-
s = - x-2 =
- 67,252 =
n √ 40 a) Elabora’n la taula de freqüències.
= √4 646,2 - 4 522,5625= √123,6375 =11,12
b) Troba la moda, la mitjana, la mediana i la desviació tí
18. En un concurs de gimnàstica, dues de les participants reben pica.
les puntuacions següents:
a)
Alba: 9,4; 9,4; 9,3; 10; 9,5 i 9,2

Berta: 8,5; 9,4; 9,3; 9,3; 9,4 i 9,5 xi 2 3 4 5 6 8
Calcula la mitjana de les puntuacions que ha obtingut cadas ni 2 2 5 6 2 3
cuna de les dues noies:
Ni 2 4 9 15 17 20
a) Tenint en compte les sis puntuacions.
b) Sense considerar la puntuació màxima ni la mínima.
6 b) Moda: 5, ja que n4 = 6 és la freqüència absoluta més gran.
/x i 6

a) Alba: x- =
i = 1
=
9,4 + 9,4 + 9,3 + 10 + 9,5 + 9,2
= / xi ni 96
n 6 x= i=1
= 20 = 4,8
56,8 n
= 9,46
(
=
6
3m = 5
10e} " 5
6
11e} " 5
/y i
i = 1 8,5 + 9,4 + 9,3 + 9,3 + 9,4 + 9,5 6
Berta: y = -
= =
n 6 / x2i ni 520
i=1
55,4 vx = n - x2 = 20 - 23,04 =
= 9,23
(
=
6
4 = 2,96 = 1,7205
/x i
i = 1 9,4 + 9,4 + 9,3 + 9,5 37,6 2. Si la taula de la variable estadística discreta X és:

b) Alba: x- = = = = 9,4
n 4 4
4
/y i
xi 61 64 67 70 73
9,4 + 9,3 + 9,3 + 9,4
i = 1 55,4
Berta: y = =
-
= = 9,35 ni 5 18 42 27 8
n 4 6
a) Representa’n el diagrama de barres i el polígon de fre b) Calcula’n la mitjana, la mediana, la variància i la desvia
qüències. ció típica.
b) Calcula’n els paràmetres de centralització i els de dis a)
persió.
a) ni
ni
16
ni
16
42
12
12
9
27 97
57
18
53
32
8 2
5 10 15 20 25 30 35 40 45 xi
10 15 20 25 30 35 40 45 xi
61 64 67 70 73 x ni
ni
54
b) La moda és 67. 52
54
47
52
5 47
/ xi ni 6 745
38
i=1
x= n = 100 = 67,45 38
26
26
3 m = 67
50e} " 67

51e} " 67
10
5 103
/ xi - x ni
226,5 3 xi
d= i=1
= 100 = 2,265 10 15 20 25 30 35 40 45
n 10 15 20 25 30 35 40 45 xi
5
/ x2i ni 7
i=1 455 803 / xi ni

v2x = n - x2 = 100 - 4 549,5025 = b) x = i=1 1 415
= 54 = 26,2037
n
= 8,5275
! !
3 27e} " 25,216; m = 25,216
26e} " 25

v x = 8,5275 = 2,9202 38e} " 30
7
3. a)
Construeix l’histograma de freqüències, l’histograma / x2i ni 39 937,5
i=1
acumulat i el polígon de freqüència que corresponen a v2x = n - x2 = 54 - 686,63409 =
aquesta taula:
= 52,9492
Intervals ni
v x = 52,9492 = 7,2766
10 G x 1 15 3
4. En un total de 50 famílies es va estudiar la variable: «nom
15 G x 1 20 7 bre de fills». En la taula següent es resumeixen els resultats
obtinguts:
20 G x 1 25 16
Nre.
25 G x 1 30 12 0 1 2 3 4 5
de fills
30 G x 1 35 9 Freqüència
— 15 — 5 4 —
absoluta
35 G x 1 40 5
Freqüència
40 G x 1 45 2 0,2 — — — — 0,02
relativa
a) Completa la taula amb les freqüències absolutes i rela 5
tives que hi falten. / x2i 2 010

i=1
vx = n - x2 = 5 - 400 = 2=
b) Troba els percentatges de cada valor de la variable.
= 1,4142 anys
c) Calcula la mitjana i la desviació típica.
Grup 2:
a) i b) 5
/ yi 150
i=1
Fills 0 1 2 3 4 5 y= = 5 = 30 anys
n
5
ni 10 15 15 5 4 1 / y2i 4 510
i=1
n -y = 5 - 900 = 2=
vy = 2
fi 0,2 0,3 0,3 0,1 0,08 0,02
= 1,4142 anys
pi 20 % 30 % 30 % 10 % 8% 2%
Grup 3:
5
6
/ xi ni / zi 100
i=1 81 z= i=1
= 5 = 20 anys
c) x = n = 50 = 1,62 fills n
5
6 / z2i
/ x ni 2
i=1 2 250
n -z = 5 - 400 = 50 =
vz = 2
i=1
i
209
vx = n - x2 = 50 - 2,6244 =
= 7,071 anys
= 1,5556 = 1,2472 fills
7. Suposem que els preus dels diversos articles produïts per
5. La direcció de trànsit ha recollit la informació següent rela una empresa vénen donats per:
tiva al nombre de multes diàries, en un període de 50 dies,
que els seus agents han imposat als conductors que circulen Preus 5-15 15-25 25-35 35-45
per una autopista.
Freqüències 15 k 2k 5
Nre. de multes (0, 5] (5, 10] (10, 15] (15, 20]

a) Dedueix el valor de k sabent que el preu mitjà és 25.
Dies 6 14 20 10
b) Calcula la moda i la mediana.
4
/ xi ni
a) Calcula la mitjana de multes diàries. a) x = i=1
; x = 25
n
b) Calcula i interpreta la mediana de les multes. 4
4
/ xi ni 10 $ 15 + 20k + 30 $ 2k + 40 $ 5
i=1
/ xi ni 545
n = 20 + 3k
=
i=1
a) x = n = 50 = 10,9 multes 350 + 80k
= = 25 " k = 30
20 + 3k
3 25e} " 11,25; m = 11,25 multes
20e} " 10 b) La moda és l’interval (25, 35]
b)
40e} " 15
! !
3 55e} " 26,6; m = 26,6
45e} " 25

La mediana de les multes representa la quantitat de multes im- 105e} " 35
posades en la meitat de temps, és a dir, en 25 dies.
8. Determina els paràmetres de centralització i de dispersió
de la variable: «nombre de pulsacions» d’un grup d’atletes
6. Les edats, en anys, de tres grups de cinc persones són: després d’una cursa. Les dades obtingudes es recullen en la
taula següent:
Grup 1 22 18 20 21 19
Grup 2 31 29 30 32 28 Pulsacions Nre. d’atletes
Grup 3 25 15 20 30 10 (70, 74] 3

(74, 78] 3
Compara els tres grups d’edat, calculant la mitjana i la des
viació típica de cada grup. (78, 82] 7
Grup 1: (82, 86] 10

5
(86, 90] 12
/ xi 100
i=1
x= n = 5 = 20 anys (90, 94] 8
La moda és l’interval (86, 90] a) Comprova que les mitjanes en ambdós casos són iguals
6 a 500 g.
/ xi ni
x= i=1 3 636
= 43 = 84,5581 pulsacions b) El forner vol adquirir la màquina que li permeti treballar
n amb una dispersió de pesos més petita. Quina màquina
ha de comprar?
3 22e} " 85,6; m = 85,6 pulsacions
13e} " 82
23e} " 86 Essent xi els valors de A i yi els valors de B, s’obté:
6 10
/ xi - x ni / xi 5 000
i=1 201,6743 a) x = i=1
= 10 = 500 g
d= n = 43 = 4,6901 pulsacions n
10
6
/ x2i ni / yi 5 000
i=1 308 880 y= i=1
= 10 = 500 g
v2x = n - x2 = 43 - 7 150,079 = n
= 33,1768 10
/ x2i 2 500 128
i=1
σx = 33,1768 = 5,76 pulsacions b) v x = n - x2 = 10 - 250 000 =
= 12,8 = 3,5777 g
9. a) Completa aquesta taula amb les dades que hi falten.
Recorda que ni , Ni i fi indiquen, respectivament, les 10
freqüències absolutes, les freqüències absolutes acu / y2i 2 500 068

i=1
mulades i les freqüències relatives dels diferents valors vy = n - y2 = 10 - 250 000 =
xi de la variable X.
= 6,8 = 2,6077 g
xi 1 2 3 4 5 6 7 8
Ha de comprar la màquina que li ofereix la casa B, ja que és la
ni 4 6 6 9 4 que dóna menys desviació típica.
Ni 15 31
11. En estudiar la distribució d’edats d’una població s’han obtin
fi 0,18
gut els resultats següents:
Edat en anys (0, 20] (20, 40] (40, 60] (60, 80]
b) Calcula els tres paràmetres de centralització.
Nre.
15 15 16
a) d’individus
xi 1 2 3 4 5 6 7 8
ni 4 6 5 6 10 9 4 6
Com es pot observar en la taula, s’ha extraviat la freqüència
Ni 4 10 15 21 31 40 44 50 absoluta corresponent a l’interval (20, 40].
fi 0,08 0,12 0,1 0,12 0,2 0,18 0,08 0,12 a) Quin és el valor de la dada que falta si l’edat mitjana és
de 35 anys?
b) A partir del resultat obtingut en l’apartat anterior, troba
b) La moda és 5. la desviació típica de la variable que s’estudia.
3m = 5
25e} " 5

26e} " 5 4
/ xi ni
8 i=1
a) x = ; x = 35
/ xi ni 235
n
i=1
x= n = 50 = 4,7 4 _
/ xi ni b
10 $ 15 + 30n2 + 50 $ 15 + 70 $ 16 b
i=1
n = 46 + n2 =b
10. Un forner vol comprar una màquina que talli trossos de mas `
sa de 500 g. Amb la talladora que li ofereix la casa A fa deu 2 020 + 30n2 b
proves i obté els pesos següents en grams: 506, 503, 499,
= 46 + n b
b
2
498, 500, 500, 496, 503, 502 i 493. Amb la que li ofereix la a
casa B també fa deu proves i obté trossos de 504, 501, 502, 2 020 + 30n2
499, 498, 496, 497, 498, 502 i 503 grams. 46 + n2 = 35 " n2 = 82
4 a) i b)
/ x2i ni 191 200
i=1
b) v x = n - x2 = 128 - 1 225 = Intervals (0, 5] (5, 10] (10, 15] (15, 20] (20, 25] (25, 30]
= 268,75 = 16,3936 anys xi 2,5 7,5 12,5 17,5 22,5 27,5
12. Les qualificacions de la primera avaluació d‘una mostra de ni 2 2 3 2 4 2

10 alumnes de dos grups de batxillerat en la matèria de ma
temàtiques van ser les següents:
c)
Grup ni
0 1 1 3 5 5 6 8 8 9
A
Grup 4
2 2 4 4 4 5 5 6 6 8
B 3
2
Quin grup va obtenir millors resultats? Quin és més homo

geni? 0 5 10 15 20 25 30 xi
Grup A:
6
10 / xi ni !
/ xi 46 d) x = i=1
n
237,5
= 15 = 15,83 anys
i=1

x= n = 10 = 4,6
3 8e " 17,5; m = 17,5 anys

7e} " 15 }
10
/x 2
i
306
9e} " 20
i=1

vx = n - x2 = 10 - 21,16 = 6
/ x2i ni 4 743,75
i=1

= 9,44 = 3,0725 vx = n - x2 = 15 - 250,6944 =
Grup B: = 65,5555 = 8,0966 anys
10
/ yi 46

y= i=1
= 10 = 4,6 14. Considera l’histograma següent de freqüències relatives:
n
10
fi
/ y2i 242
i=1

vy = n - y2 = 10 - 21,16 =

= 3,04 = 1,7436
Tot i tenir la mateixa mitjana, és més homogeni el grup B, ja que

la desviació tipus és més petita en aquest grup.
13. Sigui X la variable que indica el temps d’estada, en anys, de xi

quinze treballadors en una empresa.

X: 10, 15, 16, 20, 22, 24, 30, 29, 24, 5, 12, 21, 2, 6, 13. Calcula la mitjana i la desviació típica de la variable sabent
que n = 200.
a) Distribueix aquestes dades en sis intervals d’igual am
plitud, si el primer és l’interval (0, 5]. 5
x = / xi fi = 81,8
b) Elabora la taula de freqüències absolutes. i=1
c) Representa l’histograma i el polígon de freqüències ab 5
solutes.
vx = / x2i fi - x2 = 6 809 - 6 691,24 =
i=1
d) Calcula la mitjana, la mediana i la desviació típica del

= 117,76 = 10,8517
temps d’estada a l’empresa.
15. Calcula els paràmetres de dispersió del consum diari de llet

en pols en nens de dos mesos d’edat, els valors del qual
Avaluació
s’indiquen en aquesta taula:
1. Les alçades dels jugadors d’un equip de bàsquet vénen dona
des per la taula següent:
Consum (g) Nombre de nens
45 G x 1 50 13 Alçades (m) Nombre de jugadors
32 [1,70 1,80) 2
50 G x 1 55
[1,80 1,90) 4
55 G x 1 60 63
[1,90 2,00) 5
60 G x 1 65 56
[2,00 2,10) 3
65 G x 1 70 60
[2,10 2,20) 1
70 G x 1 75 44

75 G x 1 80 29 Calcula:
80 G x 1 85 19 a) La mitjana aritmètica.
b) La mediana i la classe modal.
Primer cal calcular la mitjana: c) La variància i la desviació típica.
8
/ xi ni 20 475
Mitjana aritmètica 1,93
i=1

x= n = 316 = 64,79 g , a partir d’aquí s’obté: Mediana 1,99
8
Classe modal [1,90, 2,00)
/ xi - x ni
2 412,48
i=1
d= n = 316 = 7,6344 g Desviació mitjana 0,09066667
Variància 0,01226667
8
/ x2i ni Desviació típica 0,11075498
1 352 725
σ2x = i=1
n - x2 = 316 - 4 198,3018 =
2. Completa la taula d’aquesta distribució en què sabem que la
= 82,4735 mitjana és 2,5.
v x = 82,4735 = 9,0815 g

xi 1 2 3 4
16. Justifica raonadament la certesa o falsedat de les afirma- fi 3 7 5

cions següents:
a) El valor de la mitjana sempre és positiu. La freqüència corresponent al valor 2 és 13.
m
b) La desviació típica pot ser positiva. / xi ni 223
i=1
c) La mitjana i la mediana poden ser iguals. x= n = 40 = 5,58
d) La variància és el quadrat de la desviació típica. Mediana = 5,5

a) Fals. Si la variable pren valors negatius, la mitjana pot ser m
negativa. / xi - x ni
43
i=1
d= n = 40 = 1,08
b) Cert. La desviació tipus és el valor positiu de l’arrel quadra- m
da de la variància. / xi - x ni
66,88
i=1
c) Cert. Tot i que normalment això no passa, pot donar-se el v2 = n = 40 = 1,67
cas que coincideixin. v = v2 = 1,67 = 1,29
d) Cert. Per definició la desviació tipus és l’arrel quadrada de la
variància, per tant, la variància és el quadrat de la desviació
3. Les superfícies en hectàrees de 50 explotacions agrícoles
tipus.
d’una regió són les següents:
16 16 17 16 18 20 11 26 11 13 j Unitat 8. Distribucions
12 15 12 14 28 17 17 21 15 14 bidimensionals
11 12 14 12 17 14 18 17 15 25
13 19 17 18 10 29 27 19 24 21
Activitats
13 16 17 16 16 10 15 16 15 20
a) Construeix les taules de freqüència absoluta i relativa 1. Calcula les freqüències relatives i els percentatges de cadas
agrupant les dades en classes d’amplitud 3. cun dels valors de les dues variables de l’exemple anterior defi-
nides per:
b) Calcula els paràmetres de centralització.
X: «nombre d’hores veient la televisió»
c) Calcula els paràmetres de dispersió.
Y: «nombre d’hores dormint»
d) Dibuixa l’histograma i el polígon de freqüències acumu
lades.
xi 1 2 3 4 xi 6 7 8 9 10
e) L’interval (X – 3σ, X + 3σ), anomenat interval de con fi 0,02 0,2 0,72 0,06 fi 0,06 0,32 0,4 0,2 0,02
fiança, conté aproximadament el 98 % de les dades.
Calcula l’interval de confiança per a aquest exercici i pi 2% 20 % 72 % 6 % pi 6% 32 % 40 % 20 % 2 %
verifica si en aquest cas hi ha el 98 % de les dades.
Intervals Marca de classe Freqüències 2. A partir de la taula següent, en què s’indica l’alçada i el pes
de 25 alumnes de primer de batxillerat:
xi fi fr
[10,13) 11,5 9 0,18 Pes en kg Alçada en cm Pes en kg Alçada en cm

[13,16) 14,5 12 0,24 68 177 58 158
[16,19) 17,5 16 0,32 59 170 64 161

[19,22) 20,5 5 0,10 62 173 70 177
[22,25) 23,5 2 0,04
66 180 66 174
[25,28) 26,5 3 0,06
63 164 58 170
[28,31) 29,5 3 0,06
71 176 58 167
Sumes 50 1
59 174 72 174
55 165 57 173
Mitjana aritmètica 17,5
51 165 55 162
Mediana 1,95
58 172 59 179
Moda [16,19)
Rang 21 83 174 55 163
Desviació mitjana 3,6 80 188 52 156
Variància 24,48 49 153

Desviació tipus 4,95
Coeficient de variació 0,28 a) Calcula la mitjana i la desviació típica de cadascuna de
les dues variables.

b) Dibuixa el diagrama de dispersió.
En l’interval de confiança esmentat hi ha només el 88 % de
les dades.
c) La relació entre les dues variables, és directa o inversa?

Equips PG PE PP
Raona la resposta.
1. Barcelona 30 6 2
d) Indica les coordenades del punt mitjà de la distribució.
2. R. Madrid 29 5 4
e) Comprova que el punt mitjà no forma part del diagrama
de dispersió. 3. València 21 8 9

a) X: «pes», Y: «alçada» 4. Vila-real 18 8 12
25 5. Sevilla 17 7 14
/ xi 1 548 6. Athlètic 18 4 16
i=1
x= n = 36 = 61,92 kg
7. Atlético 17 7 14
25
/ x2i 97 588
8. Espanyol 15 4 19
i=1
vx = n - x2 = 25 - 3 834,0864 = 9. Osasuna 13 8 17
= 69,4336 = 8,3327 kg 10. Sporting 11 14 13
25 11. Màlaga 13 7 18
/ yi 4 245
y= i=1
= 25 = 169,8 cm 12. Racing 12 10 16
n
13. Saragossa 12 9 17
25
/ y2i 722 443
14. R. Societat 14 3 21
i=1
vy = n - y2 = 25 - 28 832,04 = 15. Llevant 12 9 17
16. Getafe 12 8 18
= 65,68 = 8,1043 cm
17. Mallorca 12 8 18
b) 18. Deportivo 10 13 15
Alçada 19. Hèrcules 9 8 21
(cm)
20. Almeria 6 12 20
190
Representa el diagrama de dispersió de les distribucions bi
180 dimensionals següents:
a) Lloc a la classificació – partits guanyats.

170 M
b) Lloc a la classificació – partits empatats.
160
c) Lloc a la classificació – partits perduts.
150 Quin tipus de relació, directa o inversa, hi ha entre les dues
variables en cadascun dels tres casos?
40 50 60 70 80 Pes (kg) a)

c) És directa, ja que el núvol de punts segueix una trajectòria
creixent.
d) M^ x, y h " M^61,92; 169,8h
e) Tal com s’observa a la gràfica de l’apartat b), el punt M no

forma part del diagrama de dispersió.
3. La classificació final de la lliga de futbol de primera divisió

de la temporada 2010-2011, després de 38 jornades, va ser:
Relació inversa
b) c) Relaciona el valor del coeficient amb els punts del dia

grama de dispersió.
9
a) / xi yi 648
i=1
v xy = n - x y = 9 - 12 $ 6 = 72 - 72 = 0

v xy 0
r=v v =v v =0
x y x y

b)
No es pot assegurar. yi
c) 15
10
0 5 10 15 20 25 xi
c) No hi ha relació, ja que r = 0.
Relació directa.
7. Les alçades en polzades de 12 pares i els seus fills són les
següents:
4. Calcula vxy de l’exemple de la taula 8.1 utilitzant la primera
de les expressions de la covariància.
5 Pares 65 63 67 64 68 62 70 66 68 67 69 71
/ _ xi - x i_ yi - yini - 21,8

v xy = i=1
n = 50 = - 0,436 Fills 68 66 68 65 69 66 68 65 71 67 68 70
5. Donada la taula: Calcula el coeficient de correlació lineal i extreu conclusions

sobre la relació entre les dues variables estudiades.
xi 4 6 8 12
v xy 3,3611111
yi 2 3 4 6
r = v v = 2,6562 $ 1,80085 = 0,7027
x y

Justifica mitjançat el càlcul de r, i sense dibuixar el núvol La relació entre dues variables és lineal directa i bastant forta.
de punts, que els punts del diagrama de dispersió de la
distribució se situen en una línia recta creixent. 8. A partir de la taula de valors següent:
σxy 4,375 4,375 xi 2 4 5 6 8 11

r = σ σ = 2,9580399 $ 1,4790199 = 4,375 = 1
x y
yi 18 12 10 8 7 5
El núvol de punts són els punts d’una recta creixent.
6. A partir d’aquest experiment amb dues variables: a) Calcula el coeficient de correlació lineal.
xi 0 4 6 8 12 14 16 22 26 b) Multiplica cada valor de xi de la taula per 2 i suma-li 6;

multiplica cada valor de yi per 3 i resta-li 15. Troba
yi 4 3 8 6 7 13 2 11 0 el coeficient de correlació entre els dos nous sistemes de
valors i explica per què s’obté o no el mateix resultat que
abans.
a) Calcula la covariància i el coeficient de correlació lineal.
v xy !
- 11,16
b) Dibuixa el diagrama de dispersió. a) r = v v = 2,88675 $ 4,20317 = - 0,9203
x y
b) c) Si el centre comercial se situa a 30 km, quants clients

pot tenir?
xil = 2xi + 6 10 14 16 18 22 28
X: «distància»; Y: «nombre de clients».
yil = 3yi - 15 39 21 15 9 6 0
6
v xy - 67
/ xi yi 603 !
r = v v = 5,7735 $ 12,6095 = - 0,9203 a) v xy = i=1
- x y = 6 - 26 $ 4,6 = - 20,8333
x y n
A causa de les propietats de la mitjana, de la desvació tipus σxy - 20,8333
i de la covariància, el valor de r no varia. rxy = σ σ = 8,5635 $ 2,5604 = - 0,95017
x y
9. Calcula la covariància i el coeficient de correlació lineal en b)

els tres casos de l’activitat 3.
T: «lloc en la classificació», X: «partits guanyats», Y: «par 8
Nre. de clients (centenars)

tits empatats», Z: «partits perduts». 7
20
/ ti xi 6
i=1 2 437 5
a) vtx = n - tx = 20 - 10,5 $ 14,15 = 26,725
4
vtx - 26,725
rtx = v v = 5,76628 $ 4,70399 = - 0,98527 3
t x
2
20
/ ti yi 2 130
1
i=1
b) vty = n - t y = 20 - 10,5 $ 9,7 = 4,65
10 20 30 40 Distància (km)
vty 4,65
rty = v v = 5,76628 $ 2,64764 = 0,30458 v xy
t y
c) y - y = ] x - xg
20
v2x
/ ti zi ! - 20,8333
c) vtz = i=1 3 413
- tz = 20 - 10,5 $ 14,15 = 22,075 y - 4,6 = 73,333 ] x - 26g "
n
σtz 22,075 " y = - 0,284x + 12,053
rtz = σ σ = 5,76628 $ 4,36205 = 0,87764
t z x = 30 km " y = - 0,284 $ 30 + 12,053 = 3,53 "
10. En cinc estudis estadístics s’han obtingut els coeficients de " 353 clients
correlació lineal següents:

r1 = - 0,98; r2 = 0,93; r3 = 0,05; r4 = 0,71 i r5 = - 0,62
12. La taula següent recull les qualificacions de 40 alumnes en
les matèries de matemàtiques i d’història:
Identifica el núvol de punts de la figura 8.5 que correspon a
cadascun dels estudis. Justifica’n la resposta.
Matemàtiques X 3 4 5 6 6 7 7 8 10

a) r3 = 0,05; b) r4 = 0,71; c) r1 = 0,98;
Història Y 2 5 5 6 7 6 7 9 10

d) r2 = 0,93; e) r5 = -0,62
Nre. alumnes 4 6 12 4 5 4 2 1 2
11. Un centre comercial sap quants clients el poden visitar en
funció de la distància, en quilòmetres, a què se situï d’un a) Troba les mitjanes i les desviacions típiques, escrivint
nucli de població, segons les dades que figuren en la taula prèviament les distribucions marginals de X i Y.
següent:
b) Calcula r.
Nre. de clients c) Quina nota de matemàtiques podem esperar que tregui
8 7 6 4 2 1
(en centenars) un alumne o una alumna que té un 7,5 d’història? És
fiable la predicció?
Distància
15 19 25 23 34 40
(quilòmetres)
a)
xi 3 4 5 6 7 8 10
a) Calcula la covariància i el coeficient de correlació lineal. ni 4 6 12 9 6 1 2
b) Dibuixa el diagrama de dispersió.
v xy
yi 2 5 6 7 9 10 b) y - y = ] x - xg
v2x
! 51,361275 !
ni 4 18 8 7 1 2
y - 154,16 = 15,9726 _ x - 66,83i "
7
/ xi ni 220 " y = 3,22x - 60,75
i=1
x= n = 40 = 5,5
v xy
x-x = ^ y - yh
7
v2y
/ x2i ni
! 51,361275 !
i=1 13 134
vx = - x2 = 40 - 30,25 =
n x - 66,83 = 221,641 _ y - 154,16i "
= 2,6 = 1,61245
" x = 0,23y + 31,11
7
/ yi ni 224
y= i=1
= 40 = 5,6 c) x = 64 kg " y = 3,22 $ 64 - 60,74 = 145,1 cm
n
7 d) y = 162 cm " x = 0,23 $ 162 + 31,11 = 68,6 kg
/ y2i ni 1 378
i=1
vy = n - y2 = 40 - 31,36 = 14. Cinc nenes de 2, 3, 5, 7 i 8 anys d’edat pesen, respectiva
ment, 14, 20, 30, 35 i 42 kg.
= 3,09 = 1,75784
a) Calcula el coeficient de correlació lineal.
v xy 2,6
b) r = v v = 1,61245 $ 1,75784 = 0,9173 b) Escriu l’equació de la recta de regressió que expressa el
x y
pes d’acord amb l’edat.
v xy
c) x - x = ^ y - yh c) Estima quant pesarà una nena de 6 anys.
v2y
X: «edat»; Y: «pes»
2,6
x - 5,5 = 3,09 ^ y - 5,6h " x = 0,84y + 0,788 v xy 22,8
a) r = v v = 2,28035 $ 10,0876 = 0,99116
y = 7,5 " x = 0,84 $ 7,5 + 0,788 = 7,1 x y
v xy
És fiable perquè la relació entre les dues variables és lineal b) y - y = ] x - xg
forta. v2x
22,8
y - 28,2 = 5,2 ] x - 5g " y = 4,385x + 6,277
13. El pes i l’alçada de 12 alumnes són els que figuren en la
taula següent: c) x = 6 anys " y = 4,385 $ 6 + 6,277 = 32,6 kg
Pes en kg Alçada en cm Pes en kg Alçada en cm 15. En una fàbrica de components electrònics s’han seleccionat
12 treballadors, entre els que havien entrat a treballar durant
70 155 74 178
els tres últims mesos, s’ha observat el nombre de peces defec
63 150 65 160 tuoses que havien produït, i se n’ha obtingut la taula següent:
72 180 62 132
60 135 67 145 Nombre de setmanes Nombre de peces defectuoses
treballades (X) (Y)
66 156 65 139
7 26
70 168 68 152
9 20
6 28
a) Calcula el coeficient de correlació lineal. 14 16
b) Escriu l’equació de cadascuna de les dues rectes de re 8 23
gressió.
12 18
c) Dedueix l’alçada d’un alumne que pesa 64 kg. 10 24
d) Estima el pes d’un alumne que mesura 162 cm. 4 26
2 38

a) X: «pes»; Y: «alçada»
11 22
v xy 51,361275
r = v v = 3,99657 $ 14,88761 = 0,8632 1 32
x y
8 25
a) Determina l’equació de la recta de regressió y = ax + b. v xy 103,36779

b) r = v v = 17,6191 $ 7,5828 = 0,7737
b) Estima el nombre de peces defectuoses que produiria un x y
treballador amb cinc setmanes d’experiència.

c) La relació entre les dues notes és lineal, directa i bastant
v xy forta.
a) y - y = 2 ] x - x g
vx
! - 19,72 !
3. A partir de la taula de valors següent, calcula el coeficient
y - 24,83 = 3,7712 _ x - 7,6i " y = - 1,39x + 35,46 de correlació lineal i analitza’n el significat. Escriu l’equació
de cadascuna de les dues rectes de regressió.
b) x = 5 " y = - 1,39 $ 5 + 35,46 = 29 peces defectuoses.
x 1 2 3 4 5
Activitats finals y
1. En mesurar l’alçada X en metres i el pes Y en quilograms de 1 1

nou infants acabats de néixer, s’han obtingut els resultats
següents: 2 6 1 3
x = 0,5; vx = 0,026; y = 3,4; v y = 0,392; vxy = 0,01.

3 2 1 4
Calcula el coeficient de correlació lineal i escriu l’equació 4 1 1
de la recta de regressió de Y sobre X.
v xy 0,01 v xy
r = v v = 0,026 $ 0,392 = 0,98116 - 0,425
r = v v = 1,07121 $ 0,74162 = - 0,53497 "

x y x y
v xy
" relació indirecta dèbil
y-y = ] x - xg
v2x

Y sobre X:
0,01
y - 3,4 = 0,000676 ^ x - 0,5h " y = 14,793x - 3,996 v xy
y - y = 2 ] x - xg

vx
2. Els 30 alumnes d’una classe de primer de batxillerat van - 0,425
y - 2,5 = 1,1475 ^ x - 2,55h " y = - 0,37x + 3,44

obtenir les notes següents en dues proves diferents de ma
temàtiques:

X sobre Y:
(73, 29), (41, 24), (83, 34), (71, 27), (39, 24), (60, 26), (51, 35), σxy
(41, 18), (85, 33), (88, 39), (44, 27), (71, 35), (52, 25), (74, 29), x - x = 2 ^ y - yh

σy
(50, 13), (42, 13), (85, 40), (53, 23), (85, 42), (44, 22), (66, 25),
(60, 21), (33, 26), (43, 19), (76, 29), (51, 25), (57, 19), (25, 17), - 0,425
x - 2,55 = 0,55 ^ y - 2,5h " x = - 0,773y + 4,48

(40, 17) i (76, 35).
La primera nota de cada parell correspon a la primera prova,
4. En una distribució bidimensional s’han obtingut els paràme
que està puntuada sobre 100 punts, i la segona nota és de
tres estadístics següents:
la segona prova, puntuada sobre 50 punts.
a) Dibuixa el diagrama de dispersió. x = 5, y = 6, v2x = 5, v2y = 8,5 i r = 0,997.

b) Calcula el coeficient de correlació lineal. Calcula la covariància i escriu l’equació de la recta de re
gressió que expressa la variable X en funció de la variable Y.
c) Compara els dos resultats per donar la màxima informa
ció sobre la relació existent entre les dues notes. v xy
r = v v " v xy = rv x v y = 0,997 $ 5 $ 8,5 = 6,5

x y
a)
2a nota
X sobre Y:
v xy
50
x-x = ^ y - yh
v2y
40
6,5
30 x - 5 = 8,5 ^ y - 6h " x = 0,765y + 0,412

20
10 5. En un estudi realitzat sobre un grup de pares i els seus fills,
l’alçada mitjana dels pares és de 1,68 m, amb una desvia
0 20 40 60 80 100 1a nota ció típica de 5 cm, i l’alçada mitjana dels seus fills és de
1,70 m, amb una desviació tipus de 7,5 cm. El coeficient de a) Anys-accions.

correlació entre les alçades de pares i fills és 0,7.
b) Anys-obligacions.
a) Calcula la covariància de la distribució.
c) Accions-obligacions.
b) Estima l’alçada d’un fill si la del seu pare és d’1,66 m.
Interpreta cadascun dels resultats.
c) Troba l’alçada d’un pare sabent que l’alçada del seu fill
és d’1,72 m. X: «anys»; Y: «accions»; Z: «obligacions»
v xy 14,728
X: «alçada dels pares»; Y: «alçada dels fills» a) rxy = v v = 2,87228 $ 7,19553 = 0,7126
x y
x = 1,68; v x = 0,05; y = 1,7; v y = 0,075; r = 0,7
Existeix una relació directa bastant forta entre els anys i les
v xy accions.
a) r = v v " v xy = rv x v y =
x y
v xz - 7,112
= 0,7 $ 0,05 $ 0,075 = 0,002625 b) rxz = v v = 2,87228 $ 3,06097 = - 0,8089
x z
b) Y sobre X: La relació entre els anys i les obligacions és lineal inversa i

bastant forta.
v xy
y-y = ] x - xg v yz - 10,9416
v2x c) r yz = v v = 7,19553 $ 3,06097 = - 0,4967
y z
0,002625
y - 1,7 = 0,0025 ^ x - 1,68h " y = 1,05x - 0,064
La relació és lineal inversa força dèbil entre les accions i les
x = 1,66 " y = 1,05 $ 1,66 - 0,064 = 1,68 m obligacions.
c) X sobre Y: 7. Les equacions de les rectes de regressió d’una distribució

v xy bidimensional són:
x - x = 2 ^ y - yh
vx 2 26
! !

y = - x + , la de Y sobre X
0,002625 3 3
x - 1,68 = 0,005625 ^ y - 1,7h " x = 0,46 y + 0,886
x = - 0,5y + 7, la de X sobre Y

! !
y = 1,72 " x = 0,46 $ 1,72 + 0,886 = 1,69 m
Calcula: x, y i r.
2 26
y = - 3 x + 3 y = - 2 b- 1 y + 7l + 26
6. La taula següent expressa el preu mitjà dels preus en dòlars 4 3 2 3
de les accions i obligacions a la borsa de Nova York entre els x = - 0,5y + 7
anys 1950 i 1959: 1 14 26
y = 3y - 3 + 3
2
Anys Accions Obligacions 3y = 4 " y = 6
1
1950 32,22 102,43 x = - 2 $ 6 + 7 = -3 + 7 = 4 " x = 4
1951 39,87 100,93 σxy σxy 2 1 1

r= $ = - - 3 b- 2 l = - 3 = - 0,57735
σ2x σ2y
1952 41,85 97,43
1953 43,23 97,81
8. El consum d’energia per càpita en milers de kWh i la renda
1954 40,06 98,32 per càpita en milers de dòlars en sis països de la UE són els
següents:
1955 53,29 100,07
1956 54,14 97,08 Consum Renda
1957 49,12 91,59 Alemanya 5,7 11,1
1958 40,71 94,85 Bèlgica 5,0 8,5
1959 55,15 94,65 Dinamarca 5,1 11,3

Espanya 2,7 4,5
França 4,6 9,9
Calcula el coeficient de correlació lineal entre les variables
següents: Itàlia 3,1 6,5
a) Calcula r i interpreta’n el resultat. 6

/ yi 1 710
b) Quina predicció podem fer sobre el consum d’energia a) y = i=1
n = 6 = 285 llibres
per càpita a Grècia si sabem que en aquest país la renda
és de 4,4 milers de dòlars? És fiable la predicció obtin v xy
guda? b) Y sobre X: y - y = ] x - x g
v2x
X: «renda»; Y: «consum» !
46,6
y - 285 = 0,43 ^ x - 1,5h " y = 108,53x + 122,21
v xy 2,5078
a) r = v v = 2,4649 $ 1,0919 = 0,93179
x y c) x = 1,5 és la mitjana de la variable X; per tant, y = 285
Existeix una relació lineal directa i forta entre les dues va- llibres.
riables.
11. La creixent inclinació de la torre de Pisa ha generat nom
b) Y sobre X: brosos estudis sobre la seva futura estabilitat. En la tau
v xy la següent es presenten les mesures de la seva inclinació
y-y = ] x - xg entre els anys 1978 i 1987. Les dades d’inclinació s’han
v2x
codificat com a dècimes de mil·límetre que depassen els
! 2,5078 !
y - 4,36 = 6,0755 _ x - 8,63i " y = 0,413x + 0,803 2,9 m, de manera que la inclinació l’any 1978, que va ser de
2,9667 m, apareix en la taula com a 667.
x = 4,4 " y = 0,413 $ 4,4 + 0,803 = 2,6 milers de kwh
La predicció és molt fiable, ja que r - 1. Any Inclinació Any Inclinació
1978 667 1983 713

9. A partir d’un estudi estadístic realitzat a una mostra de
100 estudiants, s’ha observat una alçada mitjana de 155 cm, 1979 673 1984 717
amb una desviació tipus de 15,5 cm. A més, es va obtenir la
1980 688 1985 725
recta de regressió de X (pes en quilograms) sobre Y (alçada
en centímetres): 1981 696 1986 742
2 160 1982 698 1987 757

x = y-
3 3
Determina:
a) Creus que la inclinació de la torre té una tendència lineal
a) El pes mitjà dels 100 estudiants. que augmenta amb el temps? Justifica’n la resposta.
b) La covariància de X i Y. b) Calcula l’equació de la recta de regressió de la inclinació
sobre el temps.
c) El signe del coeficient de correlació entre el pes i l’alçada.
2 160 c) El 1918 la inclinació de la torre era de 2,9071 m. Quin
a) y = 155 cm " x = 3 $ 155 - 3 = 50 " x = 50 kg
seria el valor ajustat segons la recta que has obtingut en
2 v xy 2 2 ! l’apartat anterior? A què es deu la diferència entre els
b) 3 = 2 " vxy = 3 v2y = 3 $ 15,52 = 160,16 dos valors?
vy
c) r 2 0 perquè v xy 2 0 . X: «anys»; Y: «inclinació»
v xy 77,8
a) r = v v = 2,87228 $ 27,38686 = 0,98903
10. A les biblioteques de sis poblacions s’ha analitzat l’afluència x y
de lectors (X en milers de persones) i el nombre de llibres Efectivament, existeix una tendència lineal creixent, ja que
prestats (Y). Les dades es recullen en la taula següent: r - 1.
X 0,5 1 1,3 1,7 2 2,5 b) Y sobre X:
Y 180 240 250 300 340 400 v xy
y - y = 2 ] x - xg
vx
a) Quina és la mitjana del nombre de llibres prestats en el 77,8
y - 707,6 = 8,25 ^ x - 1982,5h " y = 9,43x - 17 987,976
conjunt de totes les biblioteques?
b) Escriu l’equació de la recta de regressió que expressa c) x = 1 918 → y = 9,43 · 1 918 – 17 987,976 = 98,764 G 99
el nombre de llibres que hi ha en préstec en funció de
l’afluència de lectors. La inclinació estimada seria de 2,9099 m, la diferència en-
tre els dos valors és perquè l’any 1918 és molt més petit
c) Si acudissin 1500 lectors a una biblioteca, quants lli que el primer any que apareix a la taula, per tant, el valor
bres es deixarien en préstec? estimat no és fiable.
12. Durant un mes s’han observat les despeses de manutenció i 4. En quatre viatges del trajecte Barcelona-Girona un conductor
l’ingrés total de 6 famílies, i els resultats obtinguts són: ha observat les velocitats mitjanes i els consums de gasolina
següents:
Despeses en
1,5 1,8 2,4 2,8 3 3,2
milers d’euros
Ingressos en x velocitat (km/h) 105 117 90 120
2,4 3,2 3,6 4,2 4,4 4,5
milers d’euros
y consum
6,5 7,5 6 8,2
(L/100 km)
a) Calcula el coeficient de correlacció lineal.
b) Determina l’equació de la recta de regressió que expres a) Calcula les variàncies de les variables x i y, la covariàn
sa les despeses en funció dels ingressos. cia i el coeficient de correlació.
c) Quines despeses tindria una família amb un ingrés men b) Escriu la recta de regressió de y sobre x.
sual de 3,8 milers d’euros?
c) Quin consum esperaries d’un viatge fet a 120 km/h de
X: «ingressos» mitjana?
Y: «despeses»
a) xr = 108 σx = 11,811
σxy 0,4542
a) r = σ σ = 0,7448 $ 0,6212 = 0,9437 yr = 7,05 σ y = 0,8559
x y
b) Y sobre X: v xy = 9,6
v xy r = 0,9437
y - y = 2 ] x - xg
vx
0,4542 ! b) y = 0,069x - 0,382
y - 2,45 = 0,55472 _ x - 3,716i " y = 0,82x - 0,593
c) A 120 km/h de mitjana s’espera un consum de 7,876 L.
c) x = 3,8
y = 0,82 $ 3,8 - 0,593 = 2,5 milers d’euros 5. En una mostra de 12 individus s’han estudiat dues variables,
de les quals sabem que:
12
x- = 6, sx = √6,
/y 2
= 380
Avaluació i = 1
i
1. Estudiant les qualificacions de matemàtiques i educació fí Al mateix temps, se sap que l’equació de la recta de regres

sica dels alumnes d’un centre s’ha obtingut un coeficient de sió que expressa X en funció de Y és: x = 0,89y + 1,55
correlació entre dues variables igual a -0,02. Com interpre
Calcula:
taries aquest resultat?
El signe negatiu indica una posició decreixent dels punts, el
a) La mitjana i la variància de la variable Y.
valor tan proper a 0 indica molt poca correlació lineal

b) La covariància i el coeficient de correlació lineal.
2. Explica què significa distribució bidimensional. Posa’n un

c) L’equació de la recta de regressió de Y sobre X.
exemple.

a) x- = 6 " 6 = 0,89y + 1,55 " 0,89y = 4,45 " y- = 5
12
Experiment estadístic en el qual s’observen dos caràcters dels
individus de la mostra. Exemple: pes i alçada dels alumnes de la /y 2
i
i = 1 380
s =
2
– y-2 = – 52 = 31,6 – 25 = 6,6
(
classe. y
n 12
sxy sxy
3. La mitjana dels pesos d’una població és de 65 kg, i la de les
b) = 0,89 " = 0,89 " sxy = 0,89·6,6 = 5,93
(
2
s 6,6
(
altures és de 170 cm. Les desviacions típiques són de 5 kg i y

10 cm, respectivament, i la covariància d’ambdues variables sxy 5,93 = 5,93 = 0,9381
(
(
és de 40. Calcula la recta de regressió dels pesos respecte r= =

s x sy √6 √6,6 6,3246
(
de les alçades. Què pots preveure que pesarà un individu de

180 cm d’alçada? sxy 5,93
(
c) y – y- =
(x − x-) " y − 5 = (x − 6) " y − 5 =

y = 0,4x - 3 sx2 6
= 0,98(x − 6) " y − 5 = 0,98x − 5,93
(
Per un individu de 180 cm d’alçada el pes seria 69. y = 0,98x – 0,93

(
(
j Unitat 9. Probabilitat b) A = {1, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20}
B = {10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20}
Activitats A , B = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 17, 19}
A + B = {2, 3, 5, 7}
1. Quan llancem dos daus, què és més probable, obtenir 12 punts A , B = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20}
o 2 punts? I 6 punts o 7 punts?
A: % obtenir 12 punts &" _b A , B = {2, 3, 5, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20}
1
" A = "^6,6h, " p] Ag = 36b A – B = {11, 13, 17, 19}
b
b
`p] Ag = p]Bg
B: % obtenir 2 punts &" b B–A = {1, 4, 6, 8, 9}
1 b
" B = "^1,1h, " p]Bg = 36b
a 5. Justifica raonadament:
C: % obtenir 6 punts &" _
b a) A + B 1 A i A + B 1 B
" C = "^1,5h,^5,1h,^2,4h,^4,2h,^3,3h, "b
5 b
" p]C g = 36 b b) A 1 A , B i B 1 A , B
b
b
`p]C g 1 p]Dg c) A + B 1 A , B
D: %obtenir 7 punts &" b
" D = "^1,6h,^6,1h,^2,5h,^5,2h, b d) A 1 A, Q 1 A i Q 1 B
^3,4h,^4,3h, b
6 1 b
" p]Dg = 36 = 6 b
b a) Sempre que es verifica A + B es verifica A i es verifica B, per
a tant A + B 1 A i A + B 1 B.
2. Escriu l’espai de successos S associat a l’experiment aleatori b) Sempre que es verifica A es verifica A , B , per tant,
E: «llançar una moneda a l’aire».
A 1 A , B ; i sempre que es verifica B es verifica A , B , per
S = "! c +, ! x +, "c, x ,, Q, tant, B 1 A , B.
c) Sempre que es verifica A + B es verifica A i es verifica B, per

3. Utilitzant nombres combinatoris, demostra que el nombre tant també es verifica A , B , per tant A + B 1 A , B .
de successos associats a un experiment aleatori de 3, 4 i
n elements és, respectivament, 8, 16 i 2n. d) Qualsevol succés està inclòs en si mateix. El succés impos-
sible està inclòs sempre en qualsevol succés.
3 3 3 3
e o+e o+e o+e o = 1 + 3 + 3 + 1 = 8

0 1 2 3
6. Demostra que A – B i B – A constitueixen successos incom
4 4 4 4 4
e o+e o+e o+e o+e o = 1 + 4 + 6 + 4 + patibles.
0 1 2 3 4
1
+ = 16 ] A - Bg + ]B - Ag = ] A + Bg + ]B + Ag =

= A + ]B + Bg + A = A + Q + A = Q
o + e o = ]1 + 1gn = 2n
n n n n n
e o + e o + e o + ... + e

0 1 2 n-1 n
7. Justifica mitjançant diagrames les igualtats següents:
4. Es consideren els successos A: «obtenir un nombre primer»
i B: «obtenir un nombre més petit que 10» de l’experiment a) A - B = A - ] A + Bg = A + B

aleatori E: «treure una bola d’una urna amb 20 boles nume
b) B - A = B - ] A + Bg = A + B

rades de l’1 al 20».
a) Defineix A i B per extensió.
a)
b) Troba els successos:
A B Ω A B Ω B A B Ω
A , B , A , B, A + B, A , B, A , B , A - B i B - A

a) A = {2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19};
B = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9} A – B A - ] A + Bg A+B
A B Ω A B Ω A B Ω
A
LA
Ω
B
Ω
98 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE B
A B Ω A B Ω B A B Ω A
A
b)
d) A , B = W
Ω
A B Ω A B Ω A B Ω Ω
B
B
A
A
A
B – A B - ] A + Bg A+B
A,B = W
8. Demostra gràficament la propietat 7 de les operacions amb e) A+B = Q
Ω
successos. B
Ω
B
A
A B Ω A B Ω A
A B Ω A B Ω
A,B = Q
A , B A+B
A B Ω A B Ω
10. En l’experiment aleatori E: «llançar dos dardells a la diana», con
siderem els successos A: «fa diana amb el primer» i B «fa diana
A B Ω A B Ω amb el segon». Expressa en funció de A i B els successos:
a) Fa diana amb el primer però no el segon.
b) Fa diana amb algun dels dos.
A + B A,B c) Falla els dos.

d) Fa diana només amb un.
9. Si A i B són dos successos tals que A 1 B , justifica que: a) A + B
b) A , B
a) A + B = A
Ω
B c) A + B
Ω
B
Ω A
B
d) ] A - Bg , ]B - Ag
A
A
11. En l’experiment aleatori «extreure una carta d’una baralla de
48 cartes», calcula la probabilitat dels successos següents:

A+B = A a) Treure una carta que sigui un nombre primer.

b) A , B = B Ω
b) Que la carta que extraiem no sigui un as.
B
Ω
B c) Que sigui una figura d’espases.
Ω A
B
A d) Treure una carta de copes.
A
a) A: «extreure una carta que sigui un nombre primer»
" Card] Ag = 20
20 5
A,B = B p] Ag = 48 = 12
Ω

c) B 1 A Ω
B b) B: «extreure una carta que no sigui as» " Card]Bg = 44
B
44 11
Ω A
B
p]Bg = 48 = 12
A
A c) C: «extreure una figura d’espases» " Card]C g = 3
3 1
p]C g = 48 = 16
d) D: «extreure una carta que sigui copes» " Card]Dg = 12

B1A 12 1
Ω
B p]Dg = 48 = 4
Ω
B
Ω A
A B
A
12. D’una classe on hi ha 20 noies i 15 nois escollim dos alum 15. Llancem dos daus enlaire. Calcula la probabilitat d’obtenir:
nes a l’atzar.
a) Suma de punts igual a 10.
Calcula la probabilitat que:
b) Suma de punts senars.
a) Siguin dues noies.
c) Almenys un 6 en un dels daus.
b) Siguin un noi i una noia.
d) Només un 6 en un dau.
c) Entre els escollits hi hagi un alumne o una alumna de
terminats. a) A: «obtenir 10 punts»
a) A: «que siguin dues noies» 3 1
p] Ag = 36 = 12
20 $ 19
C20,2 10 $ 19 b) B: «obtenir un nombre senar de punts»
p] Ag = = 35 2$ 34 = 35 $ 17 =
C35,2 18 1
2 p]Bg = 36 = 2
2 $ 19 38
= 7 $ 17 = 119 c) C: «obtenir almenys 6 punts en un dau»
11
b) B: «que siguin un noi i una noia» p]C g = 36
20 $ 15 20 $ 15 20 $ 15
p]Bg = = 35 $ 34 = 35 $ 17 = d) D: «obtenir només un 6 en un dau»
C35,2
10 5
2 p]Dg = 36 = 18
20 $ 3 60
7 $ 17 = 119
16. Es tira una moneda enlaire quatre vegades.
c) C: «que hi hagi l’alumne X» a) Quina és la probabilitat que surtin 4 cares?
34 34 2 b) I que surtin 2 cares i 2 creus?
p]C g = = 35 $ 34 = 35
C35,2
2 c) I almenys 2 creus?
a) A: «obtenir 4 cares»
13. A la cua de la taquilla d’un cinema hi ha 14 persones. Quina
1
és la probabilitat que dues persones determinades estiguin p] Ag = 16
juntes?
b) B: «obtenir 2 cares i 2 creus»

A: «que dues persones determinades estiguin juntes»
6 3
13P p]Bg = 16 = 8
13 $ 2 13 $ 2 1
p] Ag = P 2 =
= =
14
14! 14 $ 13 $ 12! 7 $ 12!
c) C: «obtenir almenys 2 creus»
11
14. Calcula la probabilitat que quan girem una fitxa de dòmino p]C g = 16
s’obtingui:
3 1
17. Donats dos successos A i B, tals que p] Ag = , p]Bg = 2 i
a) Un nombre de punts més gran que 8. 8
5
p] A , Bg = , calcula:
b) Un nombre de punts que sigui múltiple de 3. 8
a) p] A + Bg b) p] Ag
c) Una fitxa doble.
c) p]Bg d) p] A + Bg
d) Una fitxa en què la suma dels punts sigui 7.
a) A: «obtenir més de 8 punts» e) p] A + Bg f) p] A + Bg

6 3
p] Ag = 28 = 14 g) p] A + Bg
b) B: «obtenir un nombre de punts que sigui múltiple de 3» a) p] A , Bg = p] Ag + p]Bg - p] A + Bg

9
p]Bg = 28 p] A + Bg = p] Ag + p]Bg - p] A , Bg =
3 1 5 2 1
= 8+2-8 = 8 = 4
c) C: «obtenir una fitxa doble»
3 5

7
p]C g = 28 = 4
1 b) p] Ag = 1 - p] Ag = 1 - 8 = 8
1 1
d) D: «obtenir 7 punts» c) p]Bg = 1 - p]Bg = 1 - 2 = 2
3 5 3
p]Dg = 28 d) p] A + Bg = p] A , Bg = 1 - p] A , Bg = 1 - 8 = 8
1 3 c) C: «obtenir un nombre senar de punts»

e) p] A + Bg = 1 - p] A + Bg = 1 - 4 = 4
p]C g = p _ S1i + p _ S3i + p _ S5i =
1 1 1
f) p] A + Bg = p]Bg - p] A + Bg = 2 - 4 = 4 1 1 5 9 3
= 21 + 7 + 21 = 21 = 7
3 1 1
g) p] A + Bg = p] Ag - p] A + Bg = 8 - 4 = 8
20. Llancem dos daus i considerem el nombre de punts de les
18. Sabem que la probabilitat que demà plogui és 0,4; que plo cares superiors.
gui demà passat és 0,3 i que plogui cadascun dels dos dies,
Calcula la probabilitat dels successos següents:
0,2. Calcula la probabilitat que:
a) A: «el nombre de punts de les dues cares superiors suma
a) Plogui, com a mínim, un dels dos dies.
7».
b) No plogui cap dia.
b) B: «el producte dels nombres de les cares superiors és
c) Només plogui demà. 12».
d) Plogui només un dels dos dies. c) A + B; A , B; A; B.
p] Ag = 0,4, p]Bg = 0,3 i p] A + Bg = 0,2 6 1
a) p] Ag = 36 = 6
a) p] A , Bg = p] Ag + p]Bg - p] A + Bg =
4 1
= 0,4 + 0,3 - 0,2 = 0,5 b) p]Bg = 36 = 9
b) p] A + Bg = p] A , Bg = 1 - p] A , Bg = 2 1
c) p] A + Bg = 36 = 18
= 1 - 0,5 = 0,5 8 2
p] A , Bg = 36 = 9
c) p] A + Bg = p] Ag - p] A + Bg = 0,4 - 0,2 = 0,2
1 5
d) p 6] A + Bg , ] A + Bg@ = p] A + Bg + p] Ag = 1 - p] Ag = 1 - 6 = 6
+ p] A + Bg = p (A) - p] A + Bg + p]Bg -
1 8
p]Bg = 1 - p]Bg = 1 - 9 = 9
- p] A + Bg = p] Ag + p]Bg - 2p] A + Bg =
= 0,4 + 0,3 - 2 $ 0,2 = 0,3
Activitats finals
19. Un dau està trucat, de manera que les probabilitats
d’obtenir les diferents cares són proporcionals al nombre de 1. Demostra que donats dos successos A i B qualssevol, asso
punts que hi figuren. Si llancem el dau una vegada, calcula ciats a un determinat experiment aleatori, es verifica:
la probabilitat de: a) p] A + Bg = 1 - p] Ag - p]Bg + p] A + Bg
a) Cadascun dels successos elementals. b) p 6] A + Bg , ] A + Bg@ = p] Ag + p]Bg - 2p] A + Bg
b) Obtenir un nombre de punts més gran que 4.
a) p] A + Bg = p] A , Bg = 1 - p] A , Bg =
= 1 - 6 p] Ag + p]Bg - p] A + Bg@ =
c) Aconseguir un nombre de punts senar.

Sigui Si = ! i +, i = 1, 2, 3, 4, 5, 6
= 1 - p] Ag - p]Bg + p] A + Bg
tenim que p _ S6i = 6p _ S1i, p _ S5i = 5p _ S1i, p _ S 4i =
b) p 6] A + Bg , ] A + Bg@ = p] A + Bg +

+ p] A + Bg - p 6] A + Bg + ] A + Bg@ =
= 4p _ S1i, p _ S3i = 3p _ S1i, p _ S2i = 2p _ S1i , i, per tant:

p _ S6i + p _ S5i + p _ S 4i + p _ S3i + p _ S2i + p _ S1i = = p]Bg - p] A + Bg + p] Ag - p] A + Bg -
= 6p _ S1i + 5p _ S1i + 4p _ S1i + 3p _ S1i + 2p _ S1i + - p]Qg = p] Ag + p]Bg - 2p] A + Bg
1
+ p _ S1i = 21p _ S1i = 1 " p _ S1i = 21
2. Considera dos successos A i B tals que p] A , Bg = 0,7. Són
1 2 3 1 incompatibles A i B? Justifica la resposta.
a) p _ S1i = 21, p _ S2i = 21, p _ S3i = 21 = 7 ,
p] A + Bg = p] A , Bg = 0,7 "

4 5 6 2
p _ S 4i = 21, p _ S5i = 21, p _ S6i = 21 = 7
" p] A + Bg = 1 - p] A + Bg = 1 - 0,7 =

b) B: «obtenir més de 4 punts»
= 0,3 " A + B ! Q
5 2 11
p]Bg = p _ S5i + p _ S6i = 21 + 7 = 21
A i B no són incompatibles.
3. En un experiment aleatori s’han assignat les següents pro Ω

babilitats als successos A, B i A + B:
1 1 2
p] Ag = ; p]Bg = i p] A + Bg = L T
3 4 3
És possible? Per què? 6
8
p] A , Bg = p] Ag + p]Bg - p] A + Bg =

2
1 1 2 4 3 8 1
= 3 + 4 - 3 = 12 + 12 - 12 = - 12 1 0
No és possible. 4
4. Dels successos A i B sabem que:

1 2 3
p] A + Bg = 5 , p] Ag = i p]Bg = . b) B: «les dues només facin una cosa»
3 4
Calcula: C6,2 + C2,2 + 6 $ 2
p]Bg = =
C20,2
a) p] A , Bg b) p] A + Bg
6$5
c) p] A + Bg d) p] A + Bg + 1 + 12 15 + 1 + 12 28 14
= 2 10 $ 19 = 190 = 190 = 95
1 4
a) p] A , Bg = p] A + Bg = 5 " p] A , Bg = 5
c) C: «cap de les dues persones faci res»
b) p] A , Bg = p] Ag + p]Bg - p] A + Bg 4$3
C 4,2 2$3 3 3

3 1
p]Bg = 1 - p]Bg = 1 - 4 = 4 p]C g = = 102$ 9 = 10 $ 19 = 5 $ 19 = 95
C20,2
p] A + Bg = p] Ag + p]Bg - p] A , Bg =
d) D: «les dues facin les dues coses»
2 1 4 7
= 3 + 4 - 5 = 60 8$7
C8,2 4$7 2$7 14
p]Dg = = 10 2$ 19 = 10 $ 19 = 5 $ 19 = 95
c) p] A + Bg = p]Bg - p] A + Bg = C20,2
1 7 8 2
= 4 - 60 = 60 = 15
7. Determina la probabilitat d’obtenir a la Loteria primitiva
d) p] A + Bg = p] Ag - p] A + Bg = 6 encerts, 5 encerts i el complementari, i 4 encerts, jugant
una única combinació de 6 números.
2 7 33 11
= 3 - 60 = 60 = 20
A: «6 encerts»
1 1
p] Ag = =
5. Calcula la probabilitat que quan llancem quatre daus la suma C49,6 13 983 816
dels punts obtinguts sigui diferent de 4 i de 24. B: «5 encerts i el complementari»
A: «obtenir una suma de punts igual a 4 o a 24» 6 6 1
p]Bg = = =
A = {(1, 1, 1, 1), (6, 6, 6, 6)} C49,6 13 983 816 2 330 636
2 2 1 C: «4 encerts»
p] Ag = 4 = 1 296 = 648 "

6 C6,4 $ C43,2 13 545 645
1 647 p]C g =
= 13 983 816 = 665 896
" p] Ag = 1 - p] Ag = 1 - 648 = 648
C49,6
8. Calcula la probabilitat que quan llancem un dau la suma dels

6. En una sala on hi ha 20 persones, 14 llegeixen el diari, 10 punts de les cares visibles sigui més gran que 18.
prenen cafè i 8 fan ambdues coses. Si seleccionem dues per
sones de la sala a l’atzar, calcula la probabilitat que:
A: «suma de punts de les cares visibles sigui més gran que 18»
a) Les dues prenguin cafè i no llegeixin el diari. B: «punts de la cara no visible sigui 1 o 2» " B = "1,2,

2 1
b) Les dues només facin una de les dues coses. p] Ag = p]Bg = 6 = 3

c) Cap de les dues no faci res.
9. Un estudiant s’ha preparat 22 temes d’un temari constituït
d) Les dues facin ambdues coses. per 30 temes, dels quals 3 surten per sorteig a l’examen.
a) A: «dues persones prenguin cafè i no llegeixin el diari» Calcula la probabilitat que:
C2,2 1 1 1 a) Respongui correctament dos dels temes.
p] Ag = = 20 $ 19 = 10 $ 19 = 190
C20,2
2 b) No respongui correctament cap dels tres temes.
a) A: «contesti correctament 2 temes»

A: «obtenir 4 punts»
1
22 $ 21
$8 – En llançar un dau: p] Ag = 6
C22,2 $ C8,1
] g
p A = = 30 $229 $ 28 =
C30,3 3 1
3$2 – En llançar dos daus: p] Ag = 36 = 12
11 $ 21 $ 8 11 $ 3 $ 2 66 3 1
= 10 $ 29 $ 14 = 5 $ 29 = 145 – En Ilançar tres daus: p] Ag = 216 = 72
1
b) B: «no contesti correctament cap pregunta» – En llançar quatre daus: p] Ag = 1 296
8$7$6
C8,3
p]Bg = = 30 $329
$2
$ 28 = 13. D’una baralla de 48 cartes extraiem dues cartes a l’atzar.
C30,3
3$2 Troba la probabilitat que:
8$7 2 2
= 10 $ 29 $ 14 = 5 $ 29 = 145 a) Siguin un as i un rei.
10. Quan llancem dos daus, quina és la probabilitat d’obtenir un b) Les dues cartes siguin dues copes.
nombre de punts la suma dels quals sigui 9? I que la suma c) No hi hagi cap figura.
sigui múltiple de 3?
a) A: «un as i un rei»

A: «suma de punts igual a 9»
4 1 4$4 4$4 4$4
p] Ag = 36 = 9
p] Ag = = 48 $ 47 = 24 $ 47 =
C48,2

B: «suma sigui múltiple de 3» 2 2 2
= 3 $ 47 = 141
12 1
p]Bg = 36 = 3

b) B: «dues copes»
11. El 25 % dels estudiants d’una facultat ha suspès matemàti 12 $ 11

C12,2 6 $ 11 11 11
ques, el 20 % ha suspès història i el 15 % ha suspès amb p]Bg = = 482$ 47 = 24 $ 47 = 4 $ 47 = 188
C48,2
dues assignatures. Si seleccionem un alumne o una alumna 2
a l’atzar, determina la probabilitat que:
c) C: «cap figura»
a) Hagi suspès una de les dues assignatures com a mínim.
36 $ 35
C36,2 18 $ 35
b) Hagi suspès història, però no matemàtiques. p]C g = = 482$ 47 = 24 $ 47 =
C 48,2
c) Hagi suspès matemàtiques, pero no història. 2
3 $ 35 105
d) No hagi suspès cap de les dues assignatures. = 4 $ 47 = 188
1
M: «hagi suspès matemàtiques» " p]Mg = 4
14. Una urna conté 5 boles blanques, 7 de negres i 4 de verme
1
H: «hagi suspès història» " p]Hg = 5 lles. Calcula la probabilitat que en una extracció de 3 boles
totes tres siguin del mateix color.
3
p]M + Hg = 20

A: «tres boles del mateix color»
a) p]M , Hg = p]Mg + p]Hg - p]M + Hg = C5,3 + C7,3 + C4,3 10 + 35 + 4
1 1 3 6 3 p] Ag = = 16 $ 15 $ 14 =
= 4 + 5 - 20 = 20 = 10 C16,3
3$2
1 3 1
b) p]M + Hg = p]Hg - p]M + Hg = 5 - 20 = 20
49 7 7
= 8 $ 5 $ 14 = 8 $ 5 $ 2 = 80
c) p]M + Hg = p]Mg - p]M + Hg =

1 3 2 1 15. En una província d’un país determinat hi ha 300 000 cotxes.
= 4 - 20 = 20 = 10 Les matricules dels cotxes es numeren en sèrie des de la
matrícula 000001 fins a la 300 000. Quina és la probabilitat
d) p]M + Hg = p]M , Hg = 1 - p]M , Hg = que el primer dígit de l’esquerra de la matrícula d’un cotxe
3 7 sigui 1?
= 1 - 10 = 10

A: «que comenci per 1»
12. Calcula la probabilitat d’obtenir un total de 4 punts quan
llancem un dau, quan en llancem dos, en llançar-ne tres i, 100000 1

p] Ag = 300000 = 3
finalment, quan en llancem quatre.
16. Si 13 persones s’asseuen aleatòriament al voltant d’una tau b) A: «que surtin en ordre natural»
la circular, troba la probabilitat que dues persones determi 1 1 1
nades estiguin assegudes l’una al costat de l’altra. p(A) = = 5 =
VR5,5 5 3 125

A: «dues persones determinades estiguin una al costat de B: «que surti la mateixa bola»
l’altra»
5 5 1 1
p(B) = = 5 = 4 =
2P 2 $ 11! 2 $ 11! 2 1 VR5,5 5 5 625
p] Ag = P 11 =
= = =
12
12! 12 $ 11! 12 6
20. Cinc persones es troben a l’interior d’un ascensor situat a
17. En un sorteig de 50 números, de l’1 al 50, s’escull un nombre la planta baixa d’un edifici que consta de planta baixa i sis
a l’atzar. Calcula la probabilitat que: pisos. Suposant que totes tenen la mateixa probabilitat de
baixar en qualsevol dels sis pisos, calcula la probabilitat:
a) Sigui un nombre senar o múltiple de 3.

a) Que totes baixin al mateix pis.
b) Sigui més petit que 20 o més gran que 35.

b) Que no baixi ningú als tres primers pisos.
a) A: «nombre senar», B: «múltiple de 3»

c) Que als cinc primers pisos baixi una persona en cada pis.
p] A , Bg = p] Ag + p]Bg - p] A + Bg =
1 8 4 33
= 2 + 25 - 25 = 50
a) A: «que totes baixin al mateix pis»
⎛ 1 ⎛5
b) C: «més petit que 20», D: «més gran que 35» 6 1 1
p(A) = 6⎜ ⎜ = 5 = 4 = = 0,000772
6
⎝ ⎝ 6 6 1296
19 3 34 17
p]C , Dg = p]C g + p]Dg = 50 + 10 = 50 = 25
b) B: «que no baixi ningú als tres primers pisos»
⎛ 5 ⎛5 ⎛ 5 ⎛5 ⎛ 5 ⎛5 ⎛ 5 ⎛15
18. En una cursa de tres corredors, a, b i c, el corredor a té el p(B) = ⎜ ⎜ ·⎜ ⎜ ·⎜ ⎜ = ⎜ ⎜ = 0,8315 = 0,0649
(
doble de probabilitat que el b de guanyar i aquest, el triple ⎝6 ⎝ ⎝6 ⎝ ⎝6 ⎝ ⎝6 ⎝
que el c.

c) C: «que baixi una persona a cada pis dels cinc primers pisos»
a) Quina és la probabilitat que té cada corredor de gua
⎛ 4 ⎛ 3 ⎛ 2
nyar? 1 ⎜ 5 ⎛⎜ 1 ⎜ 5 ⎛⎜ 1 ⎜ 5 ⎛⎜ 1 5 1
p(C) = · · · · · · · · =
6 ⎝6 ⎝ 6 ⎝6 ⎝ 6 ⎝6 ⎝ 6 6 6
b) Quina és la probabilitat que guanyi a o c?
510
c) Quina és la probabilitat que no guanyi a? = = 0,0000207
615
A: «que guanyi a»  21. Una moneda està trucada, de manera que la probabilitat que
 p]Bg = 3p]C g; surti cara és doble de la probabilitat que surti creu. Es llança
B: «que guanyi b»  "
p] Ag = 2p]Bg = 6p]C g aquesta moneda tres vegades. Calcula la probabilitat dels

C : «que guanyi c » 
successos següents:
a) p] Ag + p]Bg + p]C g = 6p]C g + 3p]C g + p]C g = 1
a) Obtenir 2 cares.
1 3 3
10p]C g = 1 " p]C g = 10 ; p]Bg = 10 ; p] Ag = 5
b) Obtenir 3 creus.
3 1 7
c) Obtenir 1 cara.
b) p] A , C g = p] Ag + p]C g = 5 + 10 = 10

d) No obtenir cap creu.
3 2
c) p] Ag = 1 - p] Ag = 1 - 5 = 5

Primer calculem la probabilitat d’obtenir cara en llançar una ve-
gada la moneda.
19. D’una caixa que conté 5 boles numerades de l’1 al 5:
Definim el succés C: «que surti cara»
a) N’extraiem una bola rere l’altra fins a treure-les totes. - - - - -
Quina probabilitat hi ha que surtin en l’ordre natural? p(C) + p(C ) = 1 " 2p(C ) + p(C ) = 1 " 3p(C ) = 1 " p(C ) =
b) N’extraiem una bola i la retornem a la caixa, i repetim = 1 " p(C) = 2

3 3
aquesta acció cinc vegades. Quina és ara la probabilitat
que surtin en l’ordre natural? I que surti la mateixa bola a) A: «obtenir 2 cares»
les cinc vegades? Tenim tres casos: ccx, cxc, xcc; d’on:
a) A: «que surtin en ordre natural» ⎛ 2 ⎛2

1 4
p(A) = 3·⎜ ⎜ · =
1 1 1 ⎝3 ⎝ 3 9
p(A) = = =
P5 5! 120
b) B: «obtenir 3 creus»
Tenim només un cas: xxx; per tant:
Avaluació
⎛ 1 ⎛3 1. En un congrés a Berlín hi assisteixen 120 persones. Els orga
1
p(B) = ⎜ ⎜ =
3
⎝ ⎝ 27 nitzadors han optat per l’alemany i l’anglès com a llengües
vehiculars. En les butlletes d’inscripció, 60 persones van dir
c) D: «obtenir 1 cara» que coneixien i parlaven l’alemany, i 90 l’anglès. Quina és la
Tenim tres casos: cxx, xcx, xxc probabilitat que dos assistents escollits no s’entenguin?
⎛ 2
2 ⎜ 1 ⎛⎜ 2 Denotem A: «parla alemany», B: «parla anglès».
p(D) = 3· · =
3 ⎝3 ⎝ 9 30 1
Observem que p] A k Bg = 120 = 4
d) F: «no obtenir cap creu»
Tenim només un cas: ccc Volem que dues persones, a l’atzar (i per tant les probabilitats
respectives es multipliquen) parlin exclusivament llengües dife-
⎛ 2 ⎛3 rents:
8
p(F) = ⎜ ⎜ =
3
⎝ ⎝ 27 p(no s’entenguin) = p (A - A k B) $ p (B - A k B)
22. Es tiren dos daus a la vegada. Calcula la probabilitat d’obte- (parla alemany però no anglès: A - A k B ; igualment per
nir: l’anglès)
a) Només un 6 en un dels dos daus. p(no s’entenen) = 6 p (A) - p (A k B)@ $ 6 p (B) - p (A k B @ =

b) Almenys un 6 en un dau.
b 90 - 1 lb 60 - 1 l = b 3 - 1 lb 1 - 1 l = 1 $ 1 = 1
120 4 120 4 4 4 2 4 2 4 8
c) Cap 6.
a) A: «obtenir només un 6 en un dels dos daus»
- - 2. Quina és la probabilitat que en ordenar a l’atzar 7 llibres,
Tenim dos casos: 6 i 6; 6 i 6, per tant:
amb títols que comencin per lletres diferents, quedin orde
1 5 5 nats alfabèticament?
p(A) = 2· · =
6 6 18 Com que els ordenem a l’atzar, els successos «ordenar el primer
llibre», «ordenar el segon», ... són independents entre si, i la
b) B: «obtenir almenys un 6»
- - probabilitat serà:
Tenim tres casos: 6 i 6; 6 i 6; 6 i 6
⎛ 1 ⎛2 p(ordenats) = p(primer al seu lloc) · p(segon al seu lloc) · ... ·
1 5 5 1 11
p(A) = 2· · + ⎜ ⎜ = + = 1 1 1 1 1 1 1
6 6 ⎝ 6 ⎝ 18 36 36 p(setè al seu lloc) = 7 $ 6 $ 5 $ 4 $ 3 $ 2 = = 0,00019841
7!
c) C: «no obtenir cap 6»
- -
Només hi ha un cas: 6 i 6 3. En una marató s’hi han apuntat 125 atletes, dels quals 18
⎛ 5 ⎛2 són dels EUA. Quina és la probabilitat que els atletes dels
25
p(C) = ⎜ ⎜ = EUA aconseguiexin els 3 llocs del podi?
⎝ 6 ⎝ 36
Estem suposant que tots els corredors tenen la mateixa ca-
23. Un cinema de barri programa 20 pel·lícules al mes, entre les pacitat física per guanyar, i que només és qüestió d’atzar qui
quals n’hi ha 7 de policíaques, 5 de suspens i la resta d’aven- guanyi... Per tant, multiplicarem les possibilitats de cada lloc
tures. Una persona va al cinema tres vegades al mes sense
consultar la programació. casos favorables
del podi, usant la fórmula de :
casos possibles
a) Quina és la probabilitat que les tres pel·lícules siguin

p(3 podis) = p(1r podi) · p(2n podi) · p(3r podi) =
d’aventures?
18 17 16
125 $ 124 $ 123 = 0,002568

b) I que en vegi una de cada classe?
a) A: «que les tres pel·lícules siguin d’aventures»
4. Si consideres a l’atzar un nombre entre 0 i 999, quina és la
8·7·6
C8,3 probabilitat que la xifra de les desenes sigui més gran que
3·2 8·7·6 2·7 14 les altres dues?
p(A) = = = = =
C20,3 20·19·3 20·19·18 5·19·3 285
3·2 Si considerem que posem a la xifra de les desenes cada un dels
números del 0 al 9, mirem quants possibles nombres compleixen
b) B: «que siguin una de cada classe» la condició, comptarem els casos possibles en cada cas.
C7,1·C5,1·C8,1 7·5·8 7·5·8 7·2 14
p(B) = = = = = Observem que, per a les altres dues xifres, els casos possibles
C20,3 20·19·18 20·19·18 19·3 57 són els de les xifres menors a la del mig, comptades amb repe-
3·2 tició i amb ordre:
per a n = {1, 2, ..., 9}, tindrem n2 xifres (compta el 0) que com- 3 1

p [X = 2] = 8 ; p [X = 3] = 8
pleixen la condició → p(la desena més gran) =
1 + 22 + 32 + 42 + ... + 92 285 Z

= 1000 = 1000 = 0,285 ]0 si x 1 0
]1
]8 si 0 G x 1 1
5. En fer una sola travessa a l’atzar, calcula la probabilitat d’ob- ]]
tenir: 1
F (x) = [ 2 si 1 G x 1 2
]

a) Un catorze. ]7
]8 si 2 G x 1 3

b) Un ple al quinze. ]]1 si x H 3
\

a) A: «obtenir un catorze»
2 b)
p(A) = 1
315 pi
7/8

b) B: «obtenir un ple al quinze» 3/8
1 1/2
p(B) =
315
1/8
6. Els números d’un sorteig van del 0000 al 9 999. N’escollim 1/8
un a l’atzar. 0 1 2 3 xi 0 1 2 3
a) Quina és la probabilitat que acabi en 0?
4
1 3 3 1
b) I que comenci per 20? c) n = / xi pi = 0 $ 8 + 1 $ 8 + 2 $ 8 + 3 $ 8 =
i=1
c) Calcula la probabilitat que el número escollit no sigui
3 3 3 12 3
parell. =8+4+8= 8 =2

a) A: «que acabi en 0»
4
p(A) =
1 000
=
1 v= / x2i pi - n2 =
i=1
10 000 10

b) B: «que comenci per 20» 1 3 3 1 32
= 02 $ 8 + 12 $ 8 + 22 $ 8 + 32 $ 8 - b 2 l =
100 1
p(B) = =
10 000 100
3 3 9 9 6 3 3

c) C: «que no sigui parell» = 8+2+8-4 = 8 = 4 = 2
5 001
p(C) =
10 000 2. En l’experiment aleatori de llançar dos daus enlaire definim
la variable aleatòria X com X(a, b) = màx(a, b), on (a, b) són
els resultats que mostren els dos daus. Determina la funció
de probabilitat i calcula l’esperança matemàtica.
j Unitat 10. Distribució
de probabilitat xi 1 2 3 4 5 6
pi 1 1 5 7 1 11
Activitats 36 12 36 36 4 36
1. Llancem tres monedes. Definim la variable aleatòria X com

el nombre de creus que surtin. 6
1 1 5
n = / xi pi = 1 $ 36 + 2 $ 12 + 3 $ 36 +

i=1
a) Determina la funció de probabilitat i la funció de distri
bució de la variable X. 7 1 11
+ $ 36 + 5 $ 4 + 6 $ 36 =
4
b) Representa gràficament la funció de probabilitat i la
funció de distribució. 1 1 5 7 5 11 161 !
= 36 + 6 + 12 + 9 + 4 + 6 = 36 = 4,472

c) Calcula l’esperança matemàtica i la desviació típica.
1 3 3. La funció de probabilitat d’una variable aleatòria discreta

a) p [X = 0] = 8 ; p [X = 1] = 8 ;
està expressada en aquesta taula:
Z0 si x 1 1
xi –2 –1 0 2 4 ]
]1
]n si 1 G x 1 2
pi 1 1 1 1 1 ]
8 6 8 4 3 F (x) = [ h
]
]n - 1 si n - 1 G x 1 n
a) Determina la funció de distribució i representa-la gràfi ] n
]1 si x H n
cament. \
n
1 1 1
b) Troba l’esperança, la variància i la desviació típica. n = / xi pi = 1 $ n + 2 $ n + 3 $ n + f
i=1
1 1
Z0 f + n $ n = n (1 + 2 + 3 + f + n) =
] si x 1 - 2
]1 1 n+1 1 (n + 1) n n + 1
]8 si - 2 G x 1 - 1 = ne o= n = 2
] 2 2
]7 si - 1 G x 1 0
] 24 n
1 1
a) F (x) = [ v2 = / x2i pi - n2 = 12 $ n + 22 $ n +
]5 si 0 G x 1 2 i=1
] 12 1 1 n+1 2
]2 + 3 $ n + f + n2 $ n - b 2 l =
2
]3 s 2Gx14
]]
1 si x H 4 1 (n + 1) 2
\ = n (1 + 4 + 9 + f + n2) - 4 =
Fi
1 [n (2n + 3) + 1] n (n + 1) 2 n2 - 1
1 =n 6 - 4 = 12
n2 - 1 1 n2 - 1
v= 12 = 2 3
2/3
5. A partir de la variable aleatoria de l’exemple 2:

5/12 a) Comprova la segona propietat de la funció de probabili
7/24
tat de la distribució binomial.
1/8
b) Defineix la funció de distribució.
–2 –1 0 1 2 3 4 xi
6
a) / p [X = i] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] +
i=1
5
1 1 1 + p [X = 3] + p [X = 4] + p [X = 5] + p [X = 6] =
b) n = / xi pi = - 2 $ 8 - 1 $ 6 + 0 $ 8 +
i=1
15 625 56
1 1 1 1 1 4 17 !
56
= 6=1
5
+ 2 $ 4 + 4 $ 3 = - 4 - 6 + 2 + 3 = 12 = 1,416
Z0 si x 1 0
5
1 1 ]
v = / x pi - n = (- 2) $ 8 + (- 1) 2 $ 6 +
2 2 2 2
] 4 096
i=1
i
] 15 625 si 0 G x 1 1
1 1 1 17 2 ] 2 048
+ 02 $ 8 + 22 $ 4 + 42 $ 3 - b 12 l = ] 3 125 si 1 G x 1 2
]
! ]] 2 816 si 2 G x 1 3
1 1 16 289 719
= 2 + 6 + 1 + 3 - 144 = 144 = 4,99305 b) F (x) = [ 3 125
] 3 072 si 3 G x 1 4
] 3 125
719 719 ] 624 si 4 G x 1 5
v= 144 = 12 = 2,2345 ] 625
] 15 624
] 15 625 si 5 G x 1 6
]]1 si x H 6
4. La variable aleatòria discreta uniforme és aquella que pren \
valors 1, 2, 3, ..., n, amb probabilitats:
1 6. Calcula:
pi = n 6i = 1, 2, 3, ..., n . 1
a) p [X = 5], en B b7, l
3
Calcula la funció de distribució, l’esperança i la desviació 1
típica d’aquesta variable. b) p [X G 2], en B b5, 2 l
2 = 1 - (2-100 + 100 $ 2-100) =

c) p [X 2 3], en B b8, l
3
= 1 - [2-100 (1 + 100)] = 1 - 101 $ 2-100
3
d) n, v2 i v, en B b10, 5 l
d) p [X = 100] = e ob 1 l = 2-100
100 100
100 2
7 5 2
a) p [X = 5] = e 5 o $ b 1 l $ b 2 l =
3 3
8. Una família de Tarragona té cinc fills. Suposant que la pro
1 4 21 $ 4 7 $ 4 28
= 21 $ $ = 7 = 6 = 729 babilitat que un dels fills sigui nen és 0,45, calcula la proba
35 3 2 3 3
bilitat que siguin:
b) p [X G 2] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] = a) Tres nens i dues nenes.
5 15 5 15 5 15 b) Menys nens que nenes.
= e o b2l + e o b2l + e o b2l =
0 1 2
c) Una sola nena.
1 5 10 16 24 1
= 5+ 5+ 5 = 5 = 5 =2
2 2 2 2 2 d) Cap nen.
c) p [X 2 3] = 1 - p [X G 3] = 1 - (p [X = 0] + X: «nombre de nens» " B (5, 0,45)

+ p [X = 1] + p [X = 2] + p [X = 3]) =
5
a) p [X = 3] = e o 0,453 $ 0,552 =
8 1 8 8 2 17 3
= 1 - >e o b 3 l + e o 3 b 3 l +
0 1 = 10 $ 0,091125 $ 0,3025 = 0,27565
8 22 16 8 2 3 15
+e o b 3l b 3l + e o b 3l b 3l H =
2 3 b) p [X G 2] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] =
1 16 112 448 l
= 1 -b + + 8 + 8 = 5 5 5
38 38 3 3 = e o 0,555 + e o 0,45 $ 0,55 4 + e o 0,452 $ 0,553 =
0 1 2
577 577 5 984
= 1- = 1 - 6 561 = 6 561 = 0,0503284 + 0,205889 + 0,3369093 = 0,59313
38
3
d) n = np = 10 $ 5 = 6 5
c) p [X = 4] = e o 0,454 $ 0,55 =
4
3 2 12
v2 = npq = 10 $ 5 $ 5 = 5 = 5 $ 0,0410062 $ 0,55 = 0,11277
12 3 5
v = npq = 5 =2 5 d) p [X = 0] = e o 0,555 = 0,05033
0
7. Llancem una moneda enlaire 100 vegades. Estableix la pro
babilitat d’obtenir: 9. El 2 % dels articles produïts en una fàbrica són defectuo
a) 47 cares. sos. Calcula el nombre esperat i també la desviació tipus
d’articles defectuosos en una comanda de 10 000 unitats.
b) 35 creus.

X: «nombre d’articles defectuosos»
c) Almenys 2 cares.
1
d) Cap creu. B b10 000, 50 l

1 1 10 000
X: «nombre de cares» " B b100, 2 l n = np = 10 000 $ 50 = 50 = 200 articles defectuosos

100 100 1 49 104 $ 72

100
v = npq = 10 000 $ 50 $ 50 =
a) p [X = 47] = e ob 12 l = e o 2-100
=
502
47 47
102 $ 7 100 $ 7

= 50 = 50 = 14 articles defectuosos
b) p [X = 65] = e ob 1 l = e o 2-100
100 100 100
65 2 35
c) p [X H 2] = 1 - p [X 1 2] = 10. Determina el nombre esperat de nenes en una família de vuit

fills, si suposem igualment probable la distribució de sexes.
= 1 - (p [X = 0] + p [X = 1]) = Quina és la probabilitat que la família tingui el nombre es
perat de nenes?
= 1 - >e ob 2 l + e ob 2 l H =
100 1 100 100 1 100
1
0 1 X: «nombre de nenes» " B b8, 2 l
1 Z0 si x 1 0
n = np = 8 $ 2 = 4 nenes ]
] 243
] 1024 si 0 G x 1 1
8 1 8 70 35 35 ]
p [X = 4] = e ob 2 l = 8 = 7 = 128
4 2 2 ] 81 si 1 G x 1 2
] 128
] 459
F (x) = [ 512 si 2 G x 1 3
11. Tenim un dau en forma de tetràedre, és a dir, amb quatre ]
cares que són triangles equilàters. Numerem les cares de l’1 ] 63
] 64 si 3 G x 1 4
al 4 i considerem la variable aleatòria X: «nombre d’1» per a ] 1023
n = 5. ] si 4 G x 1 5
] 1024
a) Estudia la distribució binomial corresponent. ]1 si x H 5
\
b) Defineix les funcions de probabilitat i de distribució.
1 5
c) n = np = 5 $ 4 = 4 = 1,25
c) Calcula’n l’esperança i la desviació típica.
1 3 15
1 1 v = npq = 5 $ 4 $ 4 = 4 = 0,968246
a) p = 4 " B b5, 4 l
5 3 5 35 243
b) p [X = 0] = e ob 4 l = 5 = 1024
0 4 12. El 3 % de les peces elaborades per una màquina és defec
tuós. Les peces es venen en caixes de 25 unitats cadascu
p [X = 1] = e ob 4 lb 4 l = 5 $ 4 $ 4 = 1 024
5 1 3 4 1 34 405
na. Quina és la probabilitat que una caixa contingui com a
1 4
màxim una peça defectuosa?
5 1 2 3 3 1 33 270 135
p [X = 2] = e ob 4 l b 4 l = 10 $ 2 $ 3 = 1 024 = 512
X: «nombre de peces defectuoses»
2 4 4
3
B b25, 100 l
p [X = 3] = e ob 4 l b 4 l = 10 $ 3 $ 2 = 1024 = 512
5 1 3 3 2 1 32 90 45

3 4 4
[
p X G 1] = p [X = 0] + p [X = 1] =
p [X = 4] = e ob 4 l 4 = 5 $ 4 $ 4 = 1024
5 1 43 1 3 15

4 4
= e ob 100 l + e o 100 b 100 l =
25 97 25 25 3 97 24

p [X = 5] = e ob 4 l = 5 = 1024
5 1 5 1 1 0 1

5 4

= 0,4669747 + 0,3610629 = 0,82804
243
F (0) = p [X G 0] = p [X = 0] = 1024
F (1) = p [X G 1] = p [X = 0] + p [X = 1] = 13. Una determinada malaltia té un índex de mortalitat del 20 %.

Si en un hospital hi ha sis persones afectades, calcula la pro
243 405 648 81 babilitat que almenys la meitat dels pacients sobrevisqui.
= + = =
1024 1024 1024 128 4
X: «nombre de persones que sobreviuen» " B b6, 5 l

F (2) = p [X G 2] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] =
[
p X H 3] = 1 - p [X 1 3] =
81 135 459
= 128 + 512 = 512
= 1 - ^ p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2]h =

F (3) = p [X G 3] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] +
= 1 - >e ob 5 l + e o 5 b 5 l + e ob 5 l b 5 l H =
6 16 6 4 15 6 4 2 1 4

459 45 504 63 0 1 2
+ p [X = 3] = 512 + 512 = 512 = 64

= 1 - (0,000064 + 0,001536 + 0,01536) =
F (4) = p [X G 4] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] +
= 1 - 0,01696 = 0,98304

63 15 1023
+ p [X = 3] + p [X = 4] = 64 + 1024 = 1024
F (5) = p [X G 5] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] + 14. El 55 % dels treballadors d’un ajuntament són dones. Per
llei, el 25 % dels alts càrrecs han de ser dones. Si es trien
1023 1 5 funcionaris a l’atzar, quina és la probabilitat que 3 siguin
+ p [X = 3] + p [X = 4] + p [X = 5] = 1024 + 1 024 =
dones? I si l’eleccció només es fa entre els alts càrrecs?
1 024
= 1 024 = 1 11
X: «nombre de dones» " B b5, 20 l

d’on s’obté la funció de distribució:
a) Calcula el valor de k per tal que la funció f(x) sigui una

p [X = 3] = e ob 20 l b 20 l = 10 $ 3 $ 2 =
5 11 3 9 2 113 92
funció de densitat.
3 20 20
1 078 110 1 078 110 107811 b) Troba p [2 G X G 3,5] per al valor de k calculat en

= = 3 200 000 = 320000 = 0,33691 l’apartat anterior.
205
1 a)
X: «nombre de dones» " B b5, 4 l
y = kx
5 1 3 3 2 1 32
p [X = 3] = e ob 4 l b 4 l = 10 $ 3 $ 2 =
3 4 4
90 90 45
= = 1 024 = 512 = 0,08789
45
15. Si X representa una variable aleatòria contínua: 0 1 2 3 4 5

a) Demostra que f(x) és una funció de densitat:
5 $ 5k 25k
A= 2 = 2
1
f (x) = * 2 si 0 G x G 2
25k 2
0 si x z [0, 2] 2 = 1 " k = 25
b) p [2 G X G 3,5] = p [X G 3,5] - p [X G 2] =
b) Representa-la gràficament.
7 7 4
a) 1. Per la mateixa definició de f(x), tenim que f (x) H 0 , 2 $ 25 2 $ 25 49 4 33
6x d R . = 2 - 2 = 100 - 25 = 100
2. L’àrea del recinte que determina la gràfica de f(x) amb

l’eix OX és: 18. Contesta raonadament cadascuna d’aquestes qüestions a
1 1 partir de la taula de la distribució normal reduïda:
A = (2 - 0) $ 2 = 2 $ 2 = 1u2
a) Per què el primer valor de probabilitat que es troba a la
Per 1 i 2 tenim que f(x) és una funció de densitat. taula és 0,5?
b) b) Quin és el valor de p [Z G 4,5]? I el valor de p [Z G - 5]?

f(x)
a) Perquè la gràfica de la funció de densitat de la distribució
normal N(0, 1) és simètrica respecte del valor Z = 0 i sabem
que p [Z G 0] = 0,5 .
1/2 b) p [Z G 4,5] = 1 , ja que segons la taula: p [Z G 4] - 1
p [Z G - 5] = 0 , ja que: p [Z G - 5] = p [Z H 5] i
1 2 x
0 p [Z H 5] = 1 - p [Z G 5] = 1 - 1 = 0
16. Per a la funció de densitat de l’exercici anterior, calcula: 19. Si Z és una variable N(0, 1), calcula:
b) p : X H 2 D c) p : G X G 2D
1 1 3 a) p [Z G - 2,38] b) p [Z G 1,64]
a) p [X G 1]
4
c) p [Z H - 1,03] d) p [Z H 0,82]
1
a) p [X G 1] = 2
e) p [1,5 G Z G 3] f) p [- 0,79 G Z G 0,79]
b) p : X H 2 D = 4
1 3
a) p [Z G - 2,38] = p [Z H 2,38] = 1 - p [Z G 2,38] =
c) p : 4 G X G 2 D = p : X G 2 D - p : X G 4 D =
1 3 3 1 = 1 - 0,9913 = 0,0087
b) p [Z G 1,64] = 0,9495
3 1 5
= 4-8=8
c) p [Z H - 1,03] = p [Z G 1,03] = 0,8485
17. En una variable aleatòria contínua X es defineix la funció: d) p [Z H 0,82] = 1 - p [Z G 0,82] = 1 - 0,7939 = 0,2061
kx si x d [0, 5] e) p [1,5 G Z G 3] = p [Z G 3] - p [Z G 1,5] =

f (x) = )
0 si x z [0, 5] = 0,99865 - 0,9332 = 0,06545
f) p [- 0,79 G Z G 0,79] = 2 (p [Z G 0,79] - 0,5) = a) p [0 G Z G z] = 0,3770 " p [Z G z] = 0,8770 "

= 2 (0,7852 - 0,5) = 2 $ 0,2852 = 0,5704 " z = 1,16
b) p [Z G z] = 0,8621 " z = 1,09
20. A partir de la taula, comprova a la distribució N(0, 1) que:
a) A l’interval (–1, 1) es troba el 68,26 % del total de la c) p [- 1,5 G Z G z] = 0,0217 "
probabilitat. " p [Z G z] - p [Z G - 1,5] = 0,0217
b) A l’interval (–2, 2) es troba el 95,44 % del total de la p [Z G - 1,5] = p [Z H 1,5] = 1 - p [Z G 1,5] =
probabilitat.
= 1 - 0,9332 = 0,0668
c) L’interval (–3, 3) inclou el 99,74 % del total de la pro
babilitat. p [Z G z] - 0,0668 = 0,0217 "
a) p [- 1 G Z G 1] = 2^ p [Z G 1] - 0,5h = " p [Z G z] = 0,0885 " p [Z H - z] = 0,0885
= 2 (0,8413 - 0,5) = 2 $ 0,3413 = 0,6826 p [Z G - z] = 1 - 0,0885 = 0,9115 "
p [- 1 G Z G 1] = 0,6826 " 68,26 % " - z = 1,35 " z = - 1,35
b) p [- 2 G Z G 2] = 2^ p [Z G 2] - 0,5h =
23. En una població s’estableixen dos grups A i B. Els quo
= 2 (0,9772 - 0,5) = 2 $ 0,4772 = 0,9544
cients intel·lectuals d’ambdós grups es distribueixen se
p [- 2 G Z G 2] = 0,9544 " 95,44 % gons N(100, 30) i N(120, 35), respectivament. S’escull un
individu de cada grup de manera aleatòria i independent.
c) p [- 3 G Z G 3] = 2^ p [Z G 3] - 0,5h = Calcula:
= 2 (0,9987 - 0,5) = 2 $ 0,4987 = 0,9974 a) La probabilitat que l’individu del grup A tingui un quo
cient intel·lectual superior a 90.
p [- 3 G Z G 3] = 0,9974 " 99,74 %
b) La probabilitat que l’individu del grup B tingui un quo
21. Considerem X una variable N(8, 3). Calcula: cient intel·lectual superior a 90.
a) p [X G 9] b) p [X H 7] c) La probabilitat que ambdós tinguin un quocient intel·lec

tual superior a 90.
c) p [6 G X G 7,5] d) p [7,2 G X G 8,7]

X: «quocient intel·lectual del grup A»; B: «quocient intel·lectual
a) p [X G 9] = p [Z G 0,33] = 0,6293
del grup B»
b) p [X H 7] = p [Z H - 0,33] = p [Z G 0,33] = 0,6293 a) p [X H 90] = p [Z H - 0,33] = p [Z G 0,33] = 0,6293
c) p [6 G X G 7,5] = p [- 0,67 G Z G - 0,17] = b) p [Y H 90] = p [Z H - 0,86] = p [Z G 0,86] = 0,8051
= p [0,17 G Z G 0,67] = p [Z G 0,67] - p [Z G 0,17] = c) p [X H 90] $ p [Y H 90] = 0,6293 $ 0,8051 = 0,50665
= 0,7486 - 0,5675 = 0,1811

24. Suposem que el pes dels atletes de marató segueix una dis
d) p [7,2 G X G 8,7] = p [- 0,27 G Z G 0,23] = tribució normal N(62, 3,4).
= p [Z G 0,23] - p [Z G - 0,27] = a) Calcula la probabilitat que un atleta pesi més de 65 kg.
= p [Z G 0,23] - ^1 - p [Z G 0,27]h = b) El 70 % dels atletes no supera un determinat pes. Quin
és aquest pes?
= 0,5910 - 1 + 0,6064 = 0,1974

X: «pes en kg»
22. Tenint en compte que l’àrea que es dóna fa referència a una a) p [X H 65] = p [Z H 0,88] = 1 - p [Z G 0,88] =
distribució normal N(0, 1), determina el valor o els valors de
la variable Z en cadascun dels casos següents: = 1 - 0,8106 = 0,1894
a) L’àrea entre 0 i z és 0,3770. b) p [X G x] = 0,7

b) L’àrea a l’esquerra de z és 0,8621. p [Z G z] = 0,7 " z = 0,52 " x = vz + n =
c) L’àrea entre –1,5 i z és 0,0217. = 3,4 $ 0,52 + 62 = 63,768 kg
25. Calcula la probabilitat d’obtenir entre 4 i 7 creus, ambdues 27. Tirem enlaire 500 vegades una moneda que ha estat trucada,
incloses, en fer 12 llançaments d’una moneda utilitzant: 2
de manera que la probabilitat d’obtenir creu és 5 . Calcula la
a) La distribució binomial.
probabilitat que el nombre de cares no difereixi de 300:
b) L’aproximació normal de la distribució binomial. a) En més de 10 tirades.

X: «nombre de creus» b) En més de 20 tirades.
1 3
a) B b12, 2 l X: «nombre de cares» " B b500, 5 l

p [4 G X G 7] = p [X = 4] + p [X = 5] + 3
n = np = 500 $ 5 = 300

+ p [X = 6] + p [X = 7] = 3 2

v = npq = 500 $ 5 $ 5 = 120 = 10,95
12 1 12 12 1 12 12 1 12 12 1 12
= e ob 2 l + e ob 2 l + e ob 2 l + e ob 2 l =
N(300; 10,95)
4 5 6 7
a) p [289,5 G X G 310,5] = p [- 0,96 G Z G 0,96] =
1 e12o e12o e12o e12o
= > + + + H=
212 4 5 6 7 = 2^ p [Z G 0,96] - 0,5h =
1 3003 = 2 (0,8315 - 0,5) = 2 $ 0,3315 = 0,663

= (495 + 792 + 924 + 792) = 12 =
212 2
b) p [279,5 G X G 320,5] = p [- 1,87 G Z G 1,87] =
3 003
= 4096 = 0,73315
= 2^ p [Z G 1,87] - 0,5h =
= 2 (0,9693 - 0,5) = 2 $ 0,4693 = 0,9386
1 1
b) B b12, 2 l ; n = np = 12 $ 2 = 6 ;
28. Quan llancem 120 vegades un dau normal, quina és la pro
1 1
v = npq = 12 $ 2 $ 2 = 3 = 1,732 babilitat que la cara 4 surti exactament 24 vegades? I que
surti 14 vegades com a màxim?
N(6; 1,732)
1
X: «nombre de 4» " B b120, 6 l

p [3,5 G X G 7,5] = p [- 1,44 G Z G 0,87] =
1
= p [Z G 0,87] - p [Z G - 1,44] = n = np = 120 $ 6 = 20

= p [Z G 0,87] - p [Z H 1,44] = 1 5 600 5

v = npq = 120 $ 6 $ 6 = 36 = 3 6 = 4,08
= p [Z G 0,87] - ^1 - p [Z G 1,44]h =

N(20; 4,08)
= 0,8078 - (1 - 0,9251) = 0,8078 - 0,0749 = 0,7329
[
p 23,5 G X G 24,5] = p [0,86 G Z G 1,1] =

= p [Z G 1,1] - p [Z G 0,86] = 0,8643 - 0,8051 = 0,0592
26. Es llança un dau 180 vegades. Troba la probabilitat d’obtenir
el número 6 entre 29 i 32 vegades (ambdues incloses). [
p X G 14,5] = p [Z G - 1,35] = p [Z H 1,35] =
1
= 1 - p [Z G 1,35] = 1 - 0,9115 = 0,0885
B b180, 6 l ; X: «nombre de 6»

1
n = np = 180 $ 6 = 30
29. Troba la probabilitat d’obtenir més de 36 vegades el número

v = npq =
1 5
180 $ 6 $ 6 = 25 = 5 6 en 50 tirades d’un parell de daus no trucats.
11

N(30, 5) X: «nombre de 6» " B b50, 36 l

p 28,5 G X G 32,5] = p [- 0,3 G Z G 0,5] =
[ 11 !
n = np = 50 $ 36 = 15,27

= p [Z G 0,5] - p [Z G - 0,3] =
11 25

= p [Z G 0,5] - p [Z H 0,3] =
v = npq = 50 $ 36 $ 36 = 3,26
!
= p [Z G 0,5] - ^1 - p [Z G 0,3]h =
N _15,27; 3,26i

= 0,6915 - (1 - 0,6179) = 0,6915 - 0,3821 = 0,3094 p X H 35,5] = p [Z H 6,2] - 0
[
30. Es llança 2 500 vegades el dau de l’activitat 11. Calcula la

v = npq = 100 $ 0,75 $ 0,25 = 18,75 = 4,33
probabilitat d’obtenir el número 3:

N(75; 4,33)
a) 400 vegades.
p X H 74,5] = p [Z H - 0,12] = p [Z G 0,12] = 0,5478
[
b) La meitat de les vegades que es llança.
[
p X G 50,5] = p [Z G - 5,66] = 0
c) Més de 1000 vegades.
33. En l’experiment aleatori E: «llançar quatre monedes a la vega
1
X: «nombre de 3» " B b2 500, 4 l
da», considera la variable X: «que surtin 3 cares». Fent 1 000 ve-
gades l’experiment i calculant prèviament la probabilitat per
1 a n = 1, calcula aproximant per una distribució normal:
n = np = 2 500 $ 4 = 625

a) p[X ≥ 280]
1 3

v = npq = 2 500 $ 4 $ 4 = 21,65
b) p[X ≤ 240]

N(625; 21,65) c) p[245 ≤ X ≤ 265]
a) p [399,5 G X G 400,5] = p [- 10,42 G Z G - 10,37] = d) p[X = 260]
= p [10,37 G Z G 10,42] = La probabilitat que surtin 3 cares en llançar quatre monedes és

⎛ 1 ⎛4
= p [Z G 10,42] - p [Z G 10,37] - 0 p = 4·⎜ ⎜ = 1 .
⎝2 ⎝ 4
b) p [1 249,5 G X G 1 250,5] = p [28,84 G Z G 28,89] = La variable aleatòria X definida segueix una distribució binomial
⎛ ⎛4
= p [Z G 28,89] - p [Z G 28,84] - 0 B⎜1 000, 1 ⎜ d’on:
⎝ 4⎝
c) p [X H 999,5] = p [Z H 17,3] - 0
µ = np = 1 000· 1 = 250 i s = √npq = 1 000· 1 · 3 = √187,5 = 13,7
4 √ 4 4
La distribució normal aproximada és: N(250, 13,7)
31. Calcula p [X = 8] per a una variable que segueix una distri
a) p[X ≥ 280] = p[Z ≥ 2,19] = 1 − p[Z ≤ 2,19] = 1 − 0,9857 = 0,0143
1
bució binomial B b40, 5 l .
b) p[X ≤ 240] = p[Z ≤ − 0,73] = p[Z ≥ 0,73] = 1 − p[Z ≤ 0,73] =
Compara-ho amb el resultat que s’obté fent ús de l’aproximació = 1 − 0,7673 = 0,2327
normal. És bona aquesta aproximació? Per què? c) p[245 ≤ X ≤ 265]= p[− 0,36 ≤ Z ≤ 1,09] = p[Z ≤ 1,09] −
– p[Z ≤ − 0,36] = p[Z ≤ 1,09] − p[Z ≥ 0,36] = p[Z ≤ 1,09] −
40 1 8 4 32 (1 − p[Z ≤ 0,36]) = 0,8621– (1 – 0,6406) = 0,8621 − 0,3594 =
p [X = 8] = e
o $ b l $ b l = 0,15598
5 5
8 = 0,5027
1
B b40, 5 l
d) p[259,5 ≤ X ≤ 260,5] = p[0,69 ≤ Z ≤ 0,77] = p[Z ≤ 0,77] −
– p[Z ≤ 0,69] = 0,7794 − 0,7549 = 0,0245
1
n = np = 40 $ 5 = 8

34. Per una distribució binomial B(400, 0,4), calcula:
1 4

v = npq = 40 $ 5 $ 5 = 2,53

a) p[X ≤ 150]

N(8; 2,53)
b) p[140 ≤ X ≤ 175]
p 7,5 G X G 8,5] = p [- 0,2 G Z G 0,2] =
[
c) p[X = 165]
= 2^ p [Z G 0,2] - 0,5h = 2 (0,5793 - 0,5) =

d) p[X ≥ 180

= 2 $ 0,0793 = 0,1586 µ = np = 400·0,4 = 160; s = √npq = √400·0,4·0,6 = √96 = 9,8
Tot i que n 2 30 , no és molt bona aproximació perquè p = 0,2 La distribució normal corresponent és: N(160, 9,8)
no és un valor proper a 0,5. a) p[X ≤ 150] = p[Z ≤ −1,02] = p[Z ≥ 1,02] = 1− p[Z ≤ 1,02] =
= 1 − 0,8461 = 0,1539
32. La probabilitat que un vaporitzador d’insecticida mati un b) p[140 ≤ X ≤ 175] = p[− 2,04 ≤ Z ≤ 1,53] = p[Z ≤ 1,53] −
mosquit és 0,75. Si dirigim el vaporitzador contra 100 mos − p[Z ≤ − 2,04 = p[Z ≤ 1,53] − p[Z ≥ 2,04] = p[Z ≤ 1,53] −
quits, quina és la probabilitat de matar-ne almenys 75? I de – (1 − p[Z ≤ 2,04]) = 0,937 – (1 – 0,9793) = 0,937 − 0,0207 = 0,9163
matar-ne menys de 50?
c) p[164,5 ≤ X ≤ 165,5] = p[0,46 ≤ Z ≤ 0,56] = p[Z ≤ 0,56] −

B(100; 0,75); X: «nombre de mosquits morts» – p[Z ≤ 0,46 = 0,7123 − 0,6772 = 0,0351
n = np = 100 $ 0,75 = 75
d) p[X ≥ 180] = p[Z ≥ 2,04] = 1 − p[Z ≤ 2,04] = 1 − 0,9793 = 0,0207
35. Troba la probabilitat que una variable discreta prengui va c) p [X 2 2] = p [X = 3] + p [X = 4] =

lors entre 380 i 420 en una distribució binomial B(n, p), per
4 1 33 4 1 4 1 3 1
n = 600 i p = 2 . = e ob 4 l 4 + e ob 4 l = 4 $ 3 $ 4 + 4 =
3 4 4 4
3
2 12 1 13 13
µ = np = 600 = 400; s = √npq = 600· 2 · 1 = √133,3 = 11,5 = 4 + 4 = 4 = 256
(
3 √ 3 3 4 4 4
2
La distribució normal aproximada és: N(400, 11,55) 2. Un equip A té una probabilitat p = de guanyar un partit.
3
Si l’equip juga 6 partits, calcula la probabilitat que:
p[380 ≤ X ≤ 420] = p[− 1,73 ≤ Z ≤ 1,73] = 2(p[Z ≤ 1,73] − 0,5) =
= 2(0,9582 – 0,5) = 2·0,4582 = 0,9164 a) Guanyi dos partits.
b) Perdi més de la meitat dels partits.
36. Llancem un dau 300 vegades. Calcula la probabilitat d’obte-
2
nir un nombre parell de punts: X: «nombre de partits guanyats» " B b6, 3 l

a) Menys de 120 vegades. 6 22 1 4
a) p [X = 2] = e ob 3 l b 3 l =
2

b) Més de 150 vegades. 2 1
2
60 20 20
= 15 $ 2 $ 4 = 6 = 5 = 243
3 3 3 3

c) Exactament 140 vegades.
b) p [X 1 3] = p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2] =
La probabilitat d’obtenir un nombre parell de punts en llançar
un dau una vegada és: 6 16 6 2 15 6 22 1 4
= e ob 3 l + e o 3 b 3 l + e ob 3 l b 3 l =
0 1 2
p = 3 = 1 , d’on s’obté:
1 12 60 73 73
6 2 = + + = 6 = 729
36 36 36 3
µ = np = 300 1 = 150; s = √npq = 300· 1 · 1 = √75 = 8,66

2 √ 2 2 3. Llancem 10 daus alhora. Definim la variable aleatòria X:
«nombre de daus en què s’obté la cara 1». Calcula:
La distribució normal aproximada és: N(150, 8,66)
a) p [X = 3]
a) p[X ≤ 120] = p[Z ≤ − 3,46] = p[Z ≥ 3,46] = 1 − p[Z ≤ 3,46] =
b) p [X H 7]
= 1 − 0,99973 = 0,00027
c) p [X 1 5]
b) p[X ≥ 150] = p[Z ≥ 0] = 0,5
1
B b10, 6 l

c) p[139,5 ≤ X ≤ 140,5] = p[−1,21 ≤ Z ≤ − 1,09] =
10 3 7
p[1,09 ≤ Z ≤ 1,21] = p[Z ≤ 1,21] − p[Z ≤ 1,09] = a) p [X = 3] = e ob 1 l b 5 l =
= 0,8869 − 0,8621 = 0,0248 3 6 6
1 57
= 120 $ 3 $ 7 = 0,15505
6 6
Activitats finals b) p [X H 7] = p [X = 7] + p [X = 8] +
+ p [X = 9] + p [X = 10] =
1. Troba la probabilitat d’obtenir:
10 1 7 5 3 10 1 8 5 2
1
a) Dos èxits mitjançant la distribució B b4, l . = e ob 6 l b 6 l + e ob 6 l b 6 l +
7 8
3
1 10 1 9 5 10 1 10
b) Més de tres èxits mitjançant la distribució B b6, 2 l . + e ob 6 l 6 + e ob 6 l = 0,000248 + 0,0000186 +
9 10
1 + 0,0000008 + 0,00000002 = 0,0002674
c) Menys de dos fracassos mitjançant la distribució B b4, l .
4
4 12 22 c) p [X 1 5] = p [X = 0] + p [X = 1] +
a) p [X = 2] = e ob 3 l b 3 l =
2 + p [X = 2] + p [X = 3] + p [X = 4] =
1 22 24 8 8
= 6 $ 2 $ 2 = 4 = 3 = 27
3 3 3 3 10 5 10 10 1 5 9
= e ob 6 l + e o 6 b 6 l +
0 1
b) p [X 2 3] = p [X = 4] + p [X = 5] + p [X = 6] =
6 16 6 16 6 16 10 1 2 5 8 10 1 3 5 7 10 1 4 5 6
= e ob 2 l + e ob 2 l + e ob 2 l =
+ e ob 6 l b 6 l + e ob 6 l b 6 l + e ob 6 l b 6 l =
4 5 6 2 3 4
= 0,1615055 + 0,3230111 + 0,29071 +
1 22 11 11
= (15 + 6 + 1) = 6 = 5 = 32
26 2 2 + 0,1550453 + 0,0542658 = 0,98454
4. Determina el nombre esperat de respostes correctes en un 5

examen tipus test de 10 preguntes. Cada pregunta consta de
b) p [X = 0] = e o 0,955 = 0,773781
0
4 possibles respostes, de les quals només una és correcta i
se suposa que cada pregunta es contesta a l’atzar. p [X G 3] = 1 - p [X 2 3] =
1 = 1 - ^ p [X = 4] + p [X = 5]h =
B b10, 4 l ; per X: «nombre de respostes correctes»

= 1 - >e o 0,054 $ 0,95 + e o 0,055H =

5 5
1
n = np = 10 $ 4 = 2,5 respostes correctes
4 5
= 1 - (0,0000296 + 0,0000003) =
5. Se sap que un determinat medicament millora els símptomes
d’una malaltia en dos de cada tres pacients. Si administrem = 1 - 0,0000299 = 0,99997
aquest medicament a set malalts, calcula la probabilitat que:
8. Sigui X una variable aleatòria contínua que segueix una dis
a) Millorin quatre persones. tribució normal N(, s). Determina:
p :n - 2 v G X G n + 2vD
b) Millorin tres persones com a mínim. 3
c) Millorin les set persones.
p :n - 2 v G X G n + 2vD = p :- 2 G Z G 2D =
3 3

X: «nombre de persones que milloren amb el medicament»
2
" B b7, 3 l = p [Z G 2] - p [Z G - 1,5] = p [Z G 2] - p [Z H 1,5] =
7 2 4 1 3 = p [Z G 2] - ^1 - p [Z G 1,5]h =
a) p [X = 4] = e ob 3 l b 3 l =
4
24 1 35 $ 24 560 = 0,9772  (1  0,9332)  0,9772  0,0668 
= 35 $ $ = = 2 187 = 0,25606
3 4 33 37  0,9104
b) p [X H 3] = 1 - p [X 1 3] =
9. Demostra que el 99,74 % del total de l’àrea de recinte que
= 1 - 6 p [X = 0] + p [X = 1] + p [X = 2]@ = determina la funció de densitat amb l’eix OX en una distri
bució normal N(, s) es troba a l’interval:
7 17 7 2 16 7 2 1
= 1 - >e ob 3 l + e o 3 b 3 l + e ob 3 l b 3 l H = ( - 3s,  + 3s)
0 1 2
= 1 - (0,0004572 + 0,0064014 + 0,0384087) = p [n - 3v G X G n + 3v] = p [- 3 G Z G 3] =
= 1 - 0,0452673 = 0,95474 = 2 $ ^ p [Z G 3] - 0,5h = 2 $ (0,9987 - 0,5) =

7 27
c) p [X = 7] = e ob 3 l = 0,05853 = 2 · 0,4987 = 0,9974 → 99,74 %
7
10. Troba la probabilitat que una variable contínua prengui va
6. Estudis recents han conﬁrmat que el 70 % dels portadors del lors compresos entre 32 i 40 en una distribució N(50, 5).
virus de la SIDA ha consumit algun tipus de droga. A la sala
d’espera d’una consulta especialitzada en aquesta malaltia p 32 # X # 40] = p [- 3,6 # Z # - 2] = p [2 # z # 3,6] =
[
s’hi troben, en un cert moment, sis persones portadores del
= p [Z # 3,6] - p [Z # 2] = 0,99984 - 0,9772 = 0,02264
virus. Determina la probabilitat que cap de les sis persones
hagi consumit drogues. 11. La durada de l’embaràs de les dones segueix una distribució
normal, amb una mitjana de 266 dies i una desviació típica

X: «nombre de persones que han consumit droga» de 16 dies. Calcula el percentatge d’embarassos amb una
B(6; 0,7) durada màxima de 244 dies.
6
p [X = 0] = e o 0,36 = 0,000729 X: «durada de l’embaràs en dies» → N(266, 16)
0
p [X G 244] = p [Z G - 1,38] = p [Z H 1,38] =
7. Se sap que només el 5 % de les persones que visiten un logo
peda pertany a una família nombrosa. Si a la consulta d’un = 1 - p [Z G 1,38] = 1 - 0,9162 = 0,0838
logopeda hi ha cinc persones, troba la probabilitat que:
El 8,38 % d’embarassos.
a) Cap sigui de família nombrosa.
12. La mitjana de pes de 500 persones és 70 kg i la desviació
típica, 3 kg. Suposant que el pes es distribueix normalment,
b) Almenys dues no siguin de família nombrosa. determina el nombre de persones que pesa:

a) X: «nombre de persones que pertany a una família nombrosa»
a) Entre 60 i 75 kg.
B(5; 0,05)
b) Més de 90 kg.
c) Menys de 64 kg. 15. En un estadi esportiu es volen instal·lar focus per il·luminar
el terreny de joc. El temps de funcionament dels focus se

N(70, 3); X: «pes en kg»
gueix una distribució normal, amb una mitjana de 40 hores
a) p [60 # X # 75] = p [- 3,33 # Z # 1,67] = i una desviació típica de 4 hores.
= p [Z # 1,67] - p [Z # - 3,33] = a) Si escollim un focus a l’atzar, quina és la probabilitat

que il·lumini un mínim de 30 hores?
= p [Z # 1,67] - p [Z $ 3,33] =
b) Si es compren 1 500 focus, quants podem esperar que
= p [Z # 1,67] - (1 - p [Z # 3,33]) = funcionin 30 hores com a mínim?
= 0,9525 - (1 - 0,99957) = 0,9525 - 0,00043 = 0,95207
X: «temps de funcionament dels focus en hores» " N(40, 4)
500 · 0,95207 = 476 persones pesen entre 60 i 75 kg. a) p [X $ 30] = p [Z $ - 2,5] = p [Z # 2,5] = 0,9938
b) p [X $ 90] = p [Z $ 6,67] = 0 b) 1 500 · 0,9938 = 1 490,7 - 1 491 focus
500 · 0 = 0 " cap persona pesa més de 90 kg.
16. Per aprovar unes oposicions es necessita obtenir en una pro
c) p [X # 64] = p [Z # - 2] = p [Z $ 2] = 1 - p [Z # 2] = va 100 punts com a mínim. Sabem que la distribució dels
= 1 - 0,9772 = 0,0228 punts obtinguts és normal, amb una mitjana de 110 punts i
una desviació típica de 15 punts.
500 · 0,0228 = 11 persones pesen menys de 64 kg.
a) Quina és la probabilitat que aprovi un opositor?
13. La nota mitjana de les proves d’accés a una facultat va ser
de 5,8 amb una desviació típica d’1,75. Si van ser admesos b) Si es presenten 1 000 opositors i només es disposa de
tots els estudiants amb una nota superior a 6 i considerant 300 places, quants punts s’hauran d’aconseguir per
que la distribució és normal: guanyar una d’aquestes places?
a) Quin va ser el percentatge d’estudiants admesos? X: «nombre de punts obtinguts» " N(110, 15)
b) Quina és la probabilitat que exactament quatre de cada a) p [X $ 100] = p [Z $ - 0,67] = p [Z # 0,67] = 0,7486
deu estudiants fossin admesos?
b) p [X $ x] = 0,3 " p [Z $ z] = 0,3 " p [Z # z] = 0,7 "
c) Si haguessin admès el 55 % dels estudiants, quina hau " z = 0,52
ria estat la nota de tall en aquesta facultat.
x = vz + n = 15 $ 0,52 + 110 = 117,8 punts
X: «notes» " N(5,8; 1,75)
a) p [X $ 6] = p [Z $ 0,11] = 1 - p [Z # 0,11] = 17. El percentatge d’espanyols amb estudis mitjans és del 35 %.
Si triem vuit persones a l’atzar, calcula la probabilitat que
1 - 0,5438 = 0,4562 " 45,62 %
entre 3 i 5 (ambdós inclosos) tinguin estudis mitjans, apli
b) B(10; 0,4562); Y: «nombre d’estudiants admesos» cant:
10 a) La distribució binomial.
p [Y = 4] = e o 0,4562 4 $ 0,54386 = 0,23522
4
b) L’aproximació normal a la binomial.
c) 5,57
X: «nombre d’espanyols que tenen estudis mitjans»
14. La data de caducitat d’un medicament és el 31 de desembre
d’un any determinat. Sabem que, després d’aquesta data, l’efec- a) B(8; 0,35)
tivitat del medicament segueix una distribució normal la mit
p [3 # X # 5] = p [X = 3] + p [X = 4] + p [X = 5] =
jana de la qual és de 300 dies i la desviació típica, de 100 dies.
8 8 8
a) Calcula la probabilitat que no sigui efectiu el 31 de de- = e o 0,353 $ 0,655 + e o 0,354 $ 0,65 4 + e o 0,355 $ 0,653 =
3 4 5
sembre de l’any següent.
= 0,2785858 + 0,1875097 + 0,0807734 = 0,5468687
b) Quin dia s’haurà de consumir si volem tenir un 80 % de
probabilitat que sigui efectiu? b) n = np = 8 $ 0,35 = 2,8

X: «dies que passen de la data de caducitat» N(300, 100)
v = npq = 8 $ 0,35 $ 0,65 = 1,35
a) p [X # 360] = p [Z # 0,6] = 0,7257
B(8; 0,35) " N(2,8; 1,35)
b) p [X $ x] = 0,8 " p [Z $ z] = 0,8 " p [Z # - z] =
p [2,5 # X # 5,5] = p [- 0,22 # Z # 2] =
= 0,8 " - z = 0,84
= p [Z # 2] - p [Z # - 0,22] = p [Z # 2] - p [Z $ 0,22] =
z =-0,84 " x = vz + n = 100 $ (-0,8 4) + 300 =
= 216 dies = p [Z # 2] - (1 - p [Z # 0,22]) =
216 dies després de la data de caducitat. = 0,9772 - (1 - 0,5871) = 0,9772 - 0,4129 = 0,5643
18. El nombre de fulls que empaqueta una màquina segueix una X: «temps que necessita l’ambulància» " N(12, 3)

distribució normal, amb una mitjana de 1 000 fulls i una
desviació típica de 10 fulls. Un paquet de fulls s’accepta si a) p [10 # X # 19] = p [- 0,67 # Z # 2,33] =
en té entre 995 i 1 005. Es demana: = p [Z # 2,33] - p [Z # - 0,67] =
a) La probabilitat que un paquet sigui acceptat. = p [Z # 2,33] - p [Z $ 0,67] =
b) La probabilitat que exactament dos paquets de cada deu = p [Z # 2,33] - (1 - p [Z # 0,67]) =
siguin acceptats. = 0,9901 - (1 - 0,7486) = 0,9901 - 0,2514 = 0,7387
c) Si el 65 % dels paquets té més d’un determinat nombre b) p [X # x] = 0,15 " p [Z # z] = 0,15 " p [Z # - z] =
de fulls, quants fulls té cadascun d’aquests paquets?
= 0,85 " - z = 1,04
X: «nombre de fulls» " N(1 000, 10) z = - 1,04 " x = vz + n = 3 $ (- 1,04) + 12 =
a) p [995 # X # 1 005] = p [- 0,5 # Z # 0,5] = = 8,88 minuts
= 2 (p [Z # 0,5] - 0,5) = 2 (0,6915 - 0,5) =
21. La mitjana del pes dels habitants d’una ciutat és de 65 kg,
= 2 $ 0,1915 = 0,383
amb una desviació típica de 5 kg. Suposant una distribució
b) B(10; 0,383); Y: «nombre de paquets acceptats» normal del pes, és zero la probabilitat que en escollir una
persona a l’atzar pesi més de 100 kg? Justifica’n la resposta.
10
p [Y = 2] = e o 0,3832 $ 0,6178 = 0,13864 X: «pes en kg» " N(65, 5)

2
c) p [X $ x] = 0,65 " p [Z $ z] = 0,65 " p [Z # - z] = p X $ 100] = p [Z $ 7] = 0 . Sí, és zero.
[
= 0,65 " - z = 0,39
22. Se sap que les notes d’un determinat examen segueixen una
z = - 0,39 " x = vz + n = 10 $ (- 0,39) + 1 000 = distribució normal. El 17,5 % dels alumnes que s’han exami
= 996 fulls nat ha obtingut una nota que supera els 7 punts, mentre que
la nota del 15,7 % no arriba als 5 punts. Calcula:
19. Es llança 100 vegades un dau. Calcula la probabilitat a) La nota mitjana de l’examen.
d’obtenir el número 5:
b) El percentatge d’alumnes que van obtenir una nota com
a) Menys de 18 vegades. presa entre 5 i 7 punts.
b) Més de 14 vegades.
a) X: «notes» → N( n, v)
c) Exactament 20 vegades.
p [X H 7] = 0,175

X: «nombre de vegades que surt el 5»
p [X G 5] = 0,157
1
B b100, 6 l

p [Z H z1] = 0,175 "
}
1 !
n = np = 100 $ 6 = 16,6 ! " p [Z G z1] = 0,825 " z1 = 0,93
N = (16,6; 3,73)
1 5
v = npq = 100 $ 6 $ 6 = 3,73 p [Z G z2] = 0,157 "
a) p 6 X # 18,5@ = p 6 Z # 0,49@ = 0,6879 " p [Z G - z2] = 0,843 "

p 6 X $ 13,5@ = p 6 Z $ - 0,85@ = " - z2 = 1,01 " z2 = - 1,01
b)
= p 6 Z # 0,85@ = 0,8023
7 - n _b
p 619,5 # X # 20,5@ = p 60,76 # Z # 1,03@ = 0,93 =
v b d’on s’obté:

c) p 6 Z # 1,03@ - p 6 Z # 0,76@ = 0,8485 - 0,7764 = 5 - n`
- 1,01 = v b
= 0,0721 a
_
7-n
20. El temps que es necessita perquè una ambulància arribi a v = 0,93 bb 7-n 5-n
l’hora a un hospital es distribueix normalment amb una mit- 5 - n ` " 0,93 = - 1,01 " n = 6,04
jana de 12 minuts i una desviació típica de 3 minuts. v = - 1,01bb
a
a) Determina la probabilitat que el temps que trigui a arri b) p [5 G X G 7] = p [X G 7] - p [X G 5] =
bar es trobi entre 10 i 19 minuts.
= 1 - p [X H 7] - p [X G 5] =
b) Calcula el temps en minuts per al qual la probabilitat
que l’ambulància es retardi sigui del 15 %. = 1 - 0,175 - 0,157 = 0,668
23. Llancem una moneda 50 vegades. Troba la probabilitat que 2

1 = v " v1 = 2 " v12 = 4 , de la variable X

el nombre de cares que obtinguem es trobi entre 12 i 16 1
(ambdues incloses). Utilitza:
3

1 = v " v2 = 3 " v22 = 9 , de la variable Y
a) La distribució binomial corresponent. 2
b) L’aproximació normal a la binomial.

X: «nombre de cares»
Avaluació
1
a) B b50, 2 l
1. Quina diferència hi ha entre variable estadística i variable
p [12 G X G 16] = p [X = 12] + p [X = 13] + aleatòria? Quines condicions ha de complir una distribució
+ p [X = 14] + p [X = 15] + p [X = 16] = perquè segueixi el model binomial?
50 1 50 50 1 50 50 1 50 50 1 50 Resposta oberta.
= e ob 2 l + e ob 2 l + e ob 2 l + e ob 2 l +
12 13 14 15
2. Tenim una moneda trucada de manera que la probabilitat de
50 1 50 treure cara és quatre vegades la de treure creu. Tirem 6 ve
+ e ob 2 l = 0,00763 gades la moneda. Calcula la probabilitat de:
16
1 a) Treure dues vegades creu.
b) n = np = 50 $ 2 = 25
1 1 b) Treure com a màxim dues vegades creu.
v = npq = 50 $ 2 $ 2 = 3,54
N(25; 3,54) a) p [x = 2] = 0,24576
p [11,5 # X # 16,5] - p [- 3,81 # Z # - 2,4] = b) p [x G 2] = 0,90112
= p [2,4 # Z # 3,81] = p [Z # 3,81] - p [Z # 2,4] =
= 0,99993 - 0,9918 = 0,00813 3. De 1 000 mesures de talles se’n va obtenir una mitjana de
165 cm i una desviació típica de 8 cm. Se suposa que la
distribució és normal i es demana:
24. Suposem una distribució normal N(50, s) en què
p [X H 70] = 0,0228 . Determina el valor de s i calcula a) Quantes mesures són més petites de 157 cm?
p [X G 45]. b) Quantes estan entre 167 i 181 cm?
p X H 70] = 0,0228
[
a) 1000 $ p [x G 157] = 1000 $ 0,1587 . 159
p Z H z] = 0,0228 " p [Z G z] = 0,9772 " z = 2
[
b) 1000 $ p [160 G x G 180] = 1000 $ 0,3785 = 378
70 - 50 70 - 50

2= v "v= 2 = 10
4. Si l’alçada mitjana de les persones adultes d’un país és de
N(50, 10)
167 cm i les alçades es distribueixen normalment, amb una
p X G 45] = p [Z G - 0,5] = p [Z H 0,5] =
[ desviació típica de 5 cm:

= 1 - p [Z G 0,5] = 1 - 0,6915 = 0,3085 a) Quin percentatge de la població adulta té una alçada
compresa entre 160 i 180 cm?
25. Dues variables aleatòries contínues X i Y segueixen una b) Quin percentatge té una alçada no superior a 175 cm?
distribució normal la mitjana de la qual és zero. A més,
p [X H 2] = p [Y H 3] = 0,1587 . Calcula’n les variàncies cor- a) p[160 ≤ x ≤ 180] = p[–1,4 ≤ z ≤ 2,6] = p[z ≤ 2,6] –
responents. – (1– p[z ≤ 1,4]) = 0,9953 + 0,9192 – 1 = 0,9145
= 0 en ambdues.
Aproximadament un 91 % de les persones adultes té una
alçada compresa entre 160 i 180 cm.
p X H 2] = 0,1587
[
b) p[x ≤ 175] = p[z ≤ 1,6] = 0,9452
p Z H z] = 0,1587 " p [Z G z] = 0,8413 " z = 1
[
Aproximadament un 95 % de les persones adultes té una
p Y H 3] = 0,1587
[ alçada no superior a 175 cm.

Mates Ccss 1bat 2012 Sol

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mates Ccss 1bat 2012 Sol

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

S O L U C I O N A R I

Autors del llibre de l’alumne

BARCELONA – MADRID – BOGOTÀ – BUENOS AIRES – CARACAS – GUATEMALA

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament

Drets reservats © 2012, respecte a la segona edició en català, per:

Editors de projecte: Xavi Juez, Mònica Garcia

j Solucionari Llibre de l’alumne BLOC 2. Matemàtica social

Unitat 1. Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . 11 Unitat 7. Estadística descriptiva . . . . . . . . 78

Unitat 2. Polinomis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Unitat 8. Distribucions bidimensionals . . 88

Unitat 3. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Unitat 9. Probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 97

Unitat 4. Progressions i successions . . . . 47 Unitat 10. Distribució de probabilitat . . . . 105

Unitat 5. Funcions exponencial

j Comencem 138 138 : 6 23

u 4 24 ? 171 5. Determina la fracció generatriu dels nombres decimals se-

2. Són equivalents les fraccions —— i ———? b) 1,023

3. Simplifica les fraccions següents: a) f 5 2,63 5 2,6363...

6. El 63,63 % dels 88 alumnes de 1r de batxillerat d’un insti- 3 2 2 — 2 —— : —— 2 1

7. Calcula el resultat de les operacions següents: 2

12,84 ? 1,025 ? 1,048 5 13,79 € a) x2 2 6 x 5 0

En aquests dos dies, els 10 000 € invertits es van transformar en: b) x (x 2 5) 2 2 (x 2 5) 5 0

10 000 ? 1 025 ? 1,048 5 10 742 € c) (x 1 2)2 2 (x 1 2) (3 x 2 1) 5 0

14. Es col.loquen 2 500 € en una llibreta a termini que garan­ b) x (x 2 5) 2 2 (x 2 5) 5 0 →

19. Resol les equacions següents: b 6 Îã

c) No té solucions reals. 2 x 2 4 2 Îãããããã

2x 2 y 5 6 28. Per fer l’alineació d’un equip de futbol necessitem 11 juga-

P7 5 7! 5 5 040 Cada encaixada és la tria de 2 persones d’entre 20.

j Unitat 1. Nombres reals d) Altura: h’

1. En un problema de física es demana el temps que triga una

Si en lloc de sumar multipliquem ordenadament, s’obté:

Per tant, a $ b - 12,96 . 12 5 5

d) L’altura h’ d’un con que mesura 6 cm de radi i 9 cm de c) Racional d) Racional

a) Diagonal: d 7. Indica quins d’aquests nombres són irracionals:

= 2 3 cm - 3,46 cm c) Irracional d) Irracional

9. Calcula l’àrea d’un cercle de 4 cm de radi prenent els se-

a) L’aproximació per defecte 3,1415. a) Expressa’n el resultat aproximat a les centèsimes.

b) L’aproximació per excés 3,1416. b) Quant mesura el radi d’aquesta circumferència?

a) A = πr2 - 3,1415 $ 42 = 50,264 cm2 a) L - 31,416 cm

b) A = πr2 - 3,1416 $ 42 = 50,2656 cm2 L

πr2 h π $ 52 $ 12 g) 226 h) - 123

e) - 6 i - 7 f) 4,9 i 5 Per defecte Per excés

e) - 6 2 - 7 f) 4,9 1 5 22. Extreu factor comú de:

20. Expressa de manera exacta: b) ^15 + 2 3 h^15 - 2 3 h

e) z (x - t) - x2 + 2xt - t2 = 29. Les potències d’exponent fraccionari verifiquen totes i ca-

a) 2,15 b) 1,23 34. Expressa de la manera més senzilla possible:

00 22 55 38. Expressa utilitzant la nova notació els conjunts de nombres

39. Les inequacions - 1 G 3x + 5 i 3x + 5 1 2 tenen solucions }

40. Escriu en notació científica: Activitats finals

4 anys llum = 4 $ 9,4608 $ 1012 = 3,78432 $ 1013 km

4. Considera un nombre positiu, eleva’l al quadrat, multiplica’l d a b c

x " x2 " 2x2 " x $ 2 " 2

Les solucions de l’equació ax + bx + c = 0 són de la forma:

Anomenem x i y les dimensions del rectangle expressades en

8 ! 64 - 48 8 ! 4 3 y1 = 6 11. En quins casos el resultat d’una potència de base 3 és més

A = 12 cm2 12. Expressa com una sola potència:

b) 121 + 169 - 225 = 11 + 13 - 15 = 9

L’altre resultat és –2, l’oposat de 2. a) 2 3 = 12 b) 5 2 = 50

17. Expressa de la manera més senzilla possible el resultat de

b) 121 + 169 - 225

b) La generatriu del con mesura g = 52 + 122 = 13 cm, i a) 3 + 3 $

j Unitat 2. Polinomis El valor numèric s’obté en substituir x per - 1 :

a) De tercer grau i amb dos termes Calcula:

b) De quart grau i amb cinc termes a) A (x) + B (x)

c) De segon grau i amb un terme b) A (x) - B (x)

d) B (x) - [A (x) - C (x)] =

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament

14. Es col.loquen 2 500 € en una llibreta a termini que garan b) x (x 2 5) 2 2 (x 2 5) 5 0 →

a) A la longitud del costat d’un quadrat, la mesura del seu 3

c) A una quantitat de diners invertida al 5 % d’interès du-

Preu (€) 13 500 6 900 2 250 3 x