S O L U C I O N A R I

QUMICA

1
Autors del llibre de lalumne
Pere Castells i Esqu
Nria Riba i Soldevila
Francesc Andreu i Mateu

BARCELONA MADRID BOGOT BUENOS AIRES CARACAS GUATEMALA

MXIC NOVA YORK PANAM SAN JUAN SANTIAGO SO PAULO
AUCKLAND HAMBURG LONDRES MIL MONT-REAL NOVA DELHI PARS
SAN FRANCISCO SYDNEY SINGAPUR SAINT LOUIS TQUIO TORONTO
Qumica 1 Batxillerat Solucionari

No s permesa la reproducci total o parcial daquest llibre, ni el seu tractament

informtic, ni la transmissi de cap forma o per qualsevol mitj, ja sigui electrnic,
mecnic, per fotocpia, per registre o daltres mitjans. Adreceu-vos a CEDRO (Centro
Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o esca
nejar algun fragment daquesta obra.

Drets reservats 2012, respecte a la segona edici en catal per:

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.L.
Edificio Valrealty, 1.a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)

Autors del llibre de lalumne: Pere Castells, Nria Riba, Francesc Andreu
Editor de projecte: Conrad Agust
Disseny interior: dfrente.es
Il.lustracions: Albert Badia i Campos
Composici: Baber
 NDEX 3

NDEX
j Solucionari del Llibre de lalumne j Unitat 6. Estudi de les reaccions
qumiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
j Unitat 0. Formulaci Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
i nomenclatura inorgnica . . . . . . . . . . . 5
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
j Unitat 1. La matria . . . . . . . . . . . . . . . . 11
j Unitat 7. Estructura de la matria . . . . 67
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
j Unitat 2. Classificaci de la matria . . 19 j Unitat 8. La taula peridica . . . . . . . . . . 73
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
j Unitat 3. Composici de les j Unitat 9. Lenlla qumic . . . . . . . . . . . . 76
dissolucions i dispersions col.lodals . . 25
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
j Unitat 10. La qumica del carboni . . . . 81
j Unitat 4. Les reaccions qumiques . . . . 36
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
j Annex 1. El treball de laboratori . . . . . . 86
j Unitat 5. Clculs en les reaccions
qumiques. Estequiometria . . . . . . . . . . 41 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 j Annex 2. Formulaci

Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 i nomenclatura orgnica . . . . . . . . . . . . 88
Quimitest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
 QUMICA 1 0 5

jUnitat 0. Formulaci b) Anomena: CuH, AuH3, HCl, AlH3, NH3, H2S.

i nomenclatura inorgnica CuH: Hidrur de coure

AuH3: Hidrur dor(iii)
Activitats finals HCl: cid clorhdric
AlH3: Hidrur dalumini
1. Formula els elements segents:
NH3: Amonac
a) Carboni: C k) Nitrogen: N2
H2S: cid sulfric
b) Oz: O3 l) Or: Au
c) Ferro: Fe m) Arg: Ar 6. Lhidrxid damoni s una dissoluci aquosa damonac, una
substncia emprada com a netejador domstic. Formula
d) Hidrogen: H2 n) Clor: Cl2 lamonac i anomenal segons la nomenclatura sistemtica.
e) Oxigen: O2 o) Xen: Xe NH3; trihidrur de nitrogen/hidrur de nitrogen(iii)
f ) Argent: Ag p) Alumini: Al
7. Sabem que un element t tendncia a formar ions negatius
g) Sodi: Na q) Ne: Ne
X2. A quin grup de la taula peridica pertany probable-
h) Iode: I2 r) Nquel: Ni ment?
i) Tetrafsfor: P4 s) Coure: Cu Als halgens.
j) Heli: He t) Calci: Ca
8. Si tenim un element en estat natural i s un gas monoat-
2. Anomena: Hg, Zn, Ca, Br2, Cr, I2, He, Co, Pt, Mg, O3, P4. mic, podem afirmar que s un gas noble?
S.
Hg: mercuri Cr: crom Pt: plat
Zn: zenc I2: iode Mg: magnesi 9. Formula els compostos segents:
Ca: calci He: heli O3: oz a) Sil: SiH4
Br2: brom Co: cobalt P4: fosfina
b) Tetrahidrur destany: SnH4

3. Un element M forma ions positius M 21. A quin possible c) Hidrur de magnesi: MgH2
grup de la taula peridica pertany?
d) Fosfina: PH3
Pertany als alcalinoterris.
e) Hidrur de germani(iv): GeH3
4. Formula correctament les frmules incorrectes i anomena- f) Hidrur de coure(ii): CuH2
les segons la nomenclatura sistemtica i la de Stock.
g) Fluorur de calci: CaF2
a) H3Al: AlH3 trihidrur dalumini/hidrur dalumini
h) Bromur de sodi: NaBr
b) HNa: NaH hidrur de sodi
i) Sulfur destany(iv): SnS2
f ) OrH3: AuH3 trihidrur dor/hidrur dor(iii)
j) Selenur de cesi: Cs2Se
g) RbH3: RbH hidrur de rubidi/hidrur de rubidi
k) Clorur destronci: SrCl2
j) H3Ga: GaH3 trihidrur de gal.li/hidrur de gal.li
l) Iodur de cobalt(iii): CoI3
k) H4Mg: MgH2 dihidrur de magnesi/hidrur de magnesi
m) Clorur de calci hexahidrat: CaCl2?6 H2O
5. a) Formula: cid fluorhdric, hidrur de cesi, fosfina, hidrur
de calci i hidrur de ferro(iii). n) Triiodur de fsfor: PI3
o) Clorur de nitrogen(iii): NCl3
cid fluorhdric: H2S
Hidrur de cesi: CsH p) Sulfur de mangans(iv): MnS2

Fosfina: P4 q) Bromur de coure(i): CuBr

Hidrur de calci: CaH2 r) Nitrur de magnesi: Mg3N2

Hidrur de ferro(iii): FeH3 s) Hidrur de germani(iv): GeH4
 6 0 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

10. Anomena els compostos segents: 13. Un dels verins clssics preferits pels guionistes de cinema
era larsnic, encara que en realitat es tracta del compost
a) CuSe: selenur de coure(ii) As2O3. Anomena aquest darrer compost correctament.
b) HgCl2: clorur de mercuri(ii) Trixid de diarsnic.
c) PtSe: selenur de plat(ii)
14. Entre les frmules segents, nhi ha dincorrectes. Formula-
d) BaF2: fluorur de bari les i anomena-les correctament.
e) SnI2: iodur destany(ii) a) ONa: Na2O xid de sodi
f ) Ag2S: sulfur de plata b) Al2O3: xid dalumini/trixid de dialumini
g) CuCl2 ? 2 H2O: clorur de coure(ii) dihidrat c) SrO: xid destronci
h) Ge3N2: nitrur de germani(ii) d) AgO2: Ag2O xid de plata

i) BeS: sulfur de beril.li e) KO2: K2O xid de potassi

j) PbS2: sulfur de plom(iv) f) Ge2O4: GeO2 xid de germani(iv)

k) CrI2: iodur de crom(ii) g) NiO: xid de nquel(ii)

l) NF3: fluorur de nitrogen(iii) h) Li2O: xid de liti

i) La2O3: trixid de dilantani
m) P2Se5: selenur de fsfor(v)
j) Sn2O4: SnO2 xid destany(iv)/dixid destany
n) KCl: clorur de potassi
k) Hg3O2: Hg2O, HgO/xid de mercuri(i), xid de mercuri(ii)
11. Indica si sn certes o falses les afirmacions segents: l) BaO2: perxid de bari
a) En els hidrurs, el nombre doxidaci del H s 11.
15. Formula els compostos segents:
Fals.
a) xid de plat(iv): PtO2
b) El clor, loxigen i el brom, en estat natural, sn gasos b) xid de calci: CaO
monoatmics.
c) xid de nquel(ii): NiO
Fals, sn diatmics.
d) xid de cadmi: CdO
c) En un compost, lelement amb nombre doxidaci nega-
tiu, lescrivim primer. e) xid de liti: Li2O

Fals, sescriu lltim. f) xid destany(iv): SnO2

g) xid de crom(iii): Cr2O3
d) Per anomenar un compost, se cita en primer lloc lltim
element escrit. h) xid dargent: Ag2O
Cert. i) xid de coure(i): Cu2O

e) En els hidrcids, noms hi ha un tom de lelement amb j) xid de plom(iv): PbO2

nombre doxidaci negatiu, ja que lhidrogen actua
amb nombre doxidaci 11. 16. Anomena els compostos segents:

Cert. a) Au2O3: xid dor(iii)

b) HgO: xid de mercuri(ii)
12. Formula i anomena els hidrcids corresponents del grup
dels halgens i calcgens. c) MnO2: xid de mangans(iv)
d) BaO: xid de bari
Halgens: HF fluorur dhidrogen
HCl clorur dhidrogen e) SO3: trixid de sofre
HBr bromur dhidrogen f) GeO2: dixid de germani
HI iodur dhidrogen g) K2O: xid de potassi

Calcgens: H2S sulfur dhidrogen h) NO2: dixid de nitrogen

H2Se selenur dhidrogen i) Al2O3: trixid de dialumini

H Te tel.lurur dhidrogen
2 j) CdO: xid de cadmi
 QUMICA 1 0 7

17. Completa la taula formulant i anomenant els compostos que g) Perxid destronci: SnO2
formen els ions segents:
h) Perxid de sodi: Na2O2
Cl2 Br2 N32 O22 F2 S22 Se22 I2 i) Hidrxid de sodi: NaOH
Na1 NaCl NaBr Na3N Na2O NaF Na2S Na2Se Na3B j) Hidrxid de zinc: Zn(OH)2
Al31 AlCl3 AlBr3 AlN Al2O3 AlF3 Al2S3 Al2Se3 AlB k) Hidrxid de nquel(ii): Ni(OH)2
Ca21 CaCl2 CaBr2 Ca3N2 CaO CaF2 CaS CaSe Ca3B2
22. Anomena els compostos segents:
Cu21 CuCl2 CuBr2 Cu3N2 CuO CuF2 CuS CuSe Cu3B2
Ag1 AgCl AgBr Ag3N Ag2O AgF Ag2S Ag2Se Ag3B a) NH4OH: hidrxid damoni

Sn41 SnCl4 SnBr4 Sn3N4 SnO2 SnF4 SnS2 SnSe2 Sn3B4 b) Hg(CN)2: cianur de mercuri(ii)
Cs1 CsCl CsBr Cs3N Cs2O CsF Cs2S Cs2Se Cs3B c) SrO2: xid destronci
d) Pt(OH)2: hidrxid de plat(ii)
Els anomenarem de la segent manera:
e) Cr(OH)2: hidrxid de crom(ii)
NaCl: clorur de sodi
f) Sn(CN)2: cianur destany(ii)
NaBr: bromur de sodi
g) Ag2O2: perxid de plata
Na3N: nitrur de sodi
h) Ce(OH)3: hidrxid de ceri(iii)
Na2O: xid de sodi
i) La(OH)3: hidrxid de lantani
NaF: fluorur de sodi
j) Na2O2: perxid de sodi
Na2S: sulfur de sodi
k) Co(CN)3: cianur de cobalt(iii)
Na2Se: selenur de sodi
l) KOH: hidrxid de potassi
18. Un dels gasos contaminants presents en latmosfera s el
monxid de carboni. Formulal. 23. Laigua oxigenada s un perxid emprat com a antisptic
ds domstic. Sabries formular el compost principal que la
CO.
constitueix?
19. La composici del quars s fonamentalment dixid de silici. H2O2.
Formulal.
24. En els oxocids del segon perode, quants toms doxigen hi
SiO2.
ha com a mxim? I en els del tercer?
20. Digues si sn certes les afirmacions segents: a) Tres toms doxigen en el segon perode.
a) s aconsellable anomenar anhdrids els xids dels no- b) Quatre toms doxigen en el tercer perode.
metalls.
25. Formula els cids segents i els anions corresponents, i in-
Fals.
dican el nom:
b) En els xids, el nombre doxidaci de loxigen s 22; per a) cid ntric: HNO3; NO32 f nitrat
tant, lescriurem a la dreta de la frmula.
b) cid carbnic: H2CO3; CO322 f carbonat
Cert.
c) cid sulfric: H2SO4; SO422 f sulfat
c) Li hidroxil s OH2.
d) cid sulfurs: H2SO3; SO322 f sulfit
Cert.
e) cid bric: H3BO3; BO332 f borat
21. Formula els compostos segents: f) cid clors: HClO2; ClO22 f clorit
a) Hidrxid de bari: Ba(OH)2 g) cid perclric: HClO4; ClO42 f perclorat
b) Hidrxid de ferro(iii): Fe(OH)3 h) cid hipoclors: HClO; ClO2 f hipoclorit
c) Cianur de potassi: KCN i) cid silcic: H4SiO4; SiO442 f silicat
d) Hidrxid dalumini: Al(OH)3 j) cid nitrs: HNO2; NO22f nitrit
e) Hidrxid de magnesi: Mg(OH)2 k) cid metasilcic: H2SiO3; SiO322 f metasilicat
f ) Cianur de liti: LiCN l) cid fosfric: H3PO2; PO232 f hipofosfit
 8 0 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

26. Completa escrivint i anomenant els compostos formats pels d) Fe(NO2)2: nitrit de ferro(ii)
ions segents:
e) GeSiO4: silicat de germani(ii)
NO32 CO322 SiO442 BO332 PO432 f) K2CrO4: cromat de potassi
Li 1
LiNO3 Li2CO3 Li4SiO4 Li3BO3 Li3PO4 g) AgNO3: nitrat de plata
Mg21 Mg(NO3)2 MgCO3 Mg2SiO4 Mg3(BO3)2 Mg3(PO4)2 h) NH4NO3: nitrat damoni
Co31 Co(NO3)3 Co2(NO3)3 Co4(SiO4)3 CoBO3 CaPO4 i) Cd(ClO2)2: clorit de cadmi
Ni21 Ni(NO3)2 NiCO3 Ni2SiO4 Ni3(BO3)2 Ni3(PO4)2 j) HClO: cid hipoclors
SO422 ClO32 ClO42 BrO2 SeO322
Li1 Li2SO4 LiClO3 LiClO4 LiBrO Li2SeO3 31. El nostre entorn interestel.lar s motiu destudi per poder
comprendre millor la formaci de vida en el nostre planeta.
Mg21 MgSO4 Mg(ClO3)2 Mg(ClO4)2 Mg(BrO)2 MgSeO3
Queden moltes incgnites per resoldre, per shi han trobat
Co31 Co2(SO4)3 Co(ClO3)3 Co4(ClO4)3 Co(BrO)3 Co2(SeO3)3 espcies qumiques, com ara: H2, CO, OH2, H2O, SiO, SiC,
Ni21 NiSO4 Ni(ClO3)2 Ni(ClO4)2 Ni(BrO)2 NiSeO3 NH3. Sabries anomenar-les?
Hidrogen / monxid de carboni / i hidroxil / aigua / xid de
27. Tant el marbre com la pedra calcria sn formats per carbo- silici / carbur de silici / amonac.
nat de calci. Formulal.
32. Per qu els oxocids del nitrogen i del clor no tenen hidro-
CaCO3. gensals?

28. Formula les expressions entre parntesis del text segent: Perqu noms tenen un hidrogen.

Moltes de les substncies que veieu al laboratori, les podem 33. Segur que has vist un castell de focs, per sabries formular
distingir pel color: el (bromat de sodi) s incolor; el (clorur alguns dels components pirotcnics? Intenta-ho.
damoni) s blanc; el (sulfat de nquel(ii)) s de color verd;
el (permanganat de potassi), violat; el (nitrat de cobalt(ii)), Es poden distingir diferents constituents de les mescles
vermell; el (dicromat de potassi), taronja; el (tiosulfat de pirotcniques:
sodi), incolor; el (dixid de nitrogen) s un gas marrons; Substncies que aporten oxigen perqu es puguin infla-
el (cianur de potassi) s un ver incolor; el (sulfat de cou mar els combustibles. Per exemple, els nitrats de sodi,
re(ii)) s de color blau turquesa; el (cromat de plom(ii)) s de potassi i destronci; els clorats i perclorats de potassi
de color groc; el (sofre) tamb s groc; el (iode) s violat; (sensibles a les friccions).
(lxid de coure(i)) s vermell; el (carbonat de coure(ii)) s
verd, i el (clorur dargent) s un slid blanc. NaNO3, KNO3, Sr(NO3)2, KClO3 i KClO4.
NaBrO3 / NH4Cl / NiSO4 / KMnO4 / Co(NO3)2 / K2Cr2O7 / Na2S2O3 Combustibles com el magnesi, el sofre i el carb.
/ NO2 / KCN / CuSO4 / PbCrO4 / S / I2 / Cu2O / CuCO3 / AgCl
SrCO3, MgCO3, S i carb.
29. Formula els compostos segents: Substncies responsables de la coloraci en forma de
a) Nitrit de nquel(ii): Ni(NO2)2 sals de metall com el sodi en el nitrat de sodi (color
groc), o en forma de metall en pols com pot ser lalumi-
b) Fosfat de calci: Ca3(PO4)2 ni, magnesi, zenc, titani, ferro (color daurat i roig).
c) cid ntric: HNO3 NaNO3, Al, Mg, Zn, Ti i Fe.
d) Permanganat de potassi: KMnO4
34. Anomena:
e) Hipoclorit de beril.li: Be(ClO) 2
MnS2: sulfur de mangans(ii)
f ) Iodat de magnesi: MgIO4
PbO: xid de plom(ii)
g) Sulfat de plom(ii): PbSO4
Na2CO3: carbonat de sodi
h) Borat de rubidi: Rb3BO4
FeI3: iodur de ferro(iii)
i) Sulfat de ferro(iii): Fe2(SO4)3
Fe(CN)3: cianur de ferro(iii)
j) Silicat dor(iii): Au2(SiO4)3
V2S5: pentasulfur de divanadi
30. Anomena els compostos segents: CO2: dixid de carboni
a) ClO32: i clorat CsBrO4: perbromat de cesi
b) Au(NO3)3: nitrat dor(iii) CdCl2: clorur de cadmi
c) Ca3(PO4)2: fosfat de calci AIH3: hidrur dalumini

KCl: clorur de potassi
BeH : hidrur de beril.li
2 NaH: hidrur de sodi
H2SO4: cid sulfric
Ti2O3: xid de titani(iii)
As2Se3: selenur darseni(iii)
Rb2O2: perxid de rubidi
MgO: xid de magnesi
H2Se: cid selenhdric
Pd(NO3)2: nitrat de pal.ladi(ii)
HBr: bromur dhidrogen
Ca(H2BO3)2: hidrogenborat de calci
BeS O : disulfit de beril.li
2 5
FeBr3: bromur de ferro(iii)
SrO: xid destronci
HCIO: cid hipoclors
SnO2: xid destany(iv)
FeSO3: sulfit de ferro(ii)
HgH2: hidrur de mercuri(ii)
Br2: brom
BaS: sulfur de bari
H3PO4: cid fosfric
K2CrO4: cromat de potassi
Cs3N: nitrur de cesi
CaCrO4: cromat de calci
Co2O3: xid de cobalt(iii)
LiH: hidrur de liti
ZnCl2: clorur de zinc
CsH: hidrur de cesi
Zn(OH)2: hidrxid de zinc
CsNO2: nitrit de cesi
AgCN: cianur de plata
Pb(OH)2: hidrxid de plom(ii)
NaOH: hidrxid de sodi
Ca(OH)2: hidrxid de calci
H2S2O7: cid disulfric
NH4CI: clorur damoni
AsH3: hidrur darsnic(iii)
SnI4: iodur destany(iv)
Cr2S3: sulfur de crom(iii)
Fe2O3: xid de ferro(iii)
Li2O2: perxid de liti
QUMICA 1 0 9
Ba(ClO2)2: clorit de bari
PbI4: iodur de plom(iv)
NaHSO4: hidrogensulfat de sodi
CaS: sulfur de calci
CCl4: tetraclorur de carboni
HBrO: cid hipobroms
SiO442: i ortosilicat
KH2PO4: dihidrogenfosfat de potassi
HIO: cid hipoiods
Al(PO3)3: fosfit dalumini
NO22: i nitrit
H2SeO4: cid selnic
NO2: dixid de nitrogen
AuH3: hidrur dor(iii)
Hg2O2: perxid de mercuri(i)
NiH3: hidrur de nquel(iii)
HMnO4: cid permangnic
NH4OH: hidrxid damoni
Cs2O2: perxid de cesi
SnCl4: clorur destany(iv)
H2CO3: cid carbnic
Ca(HSO3)2: hidrogensulfit de calci
SrS: sulfur destronci
Ba(ClO3)2: clorat de bari
H4P2O7: cid difosfric
Cu2Cr2O7: dicromat de coure(i)
H2S: cid sulfhdric
Co3(PO4)2: fosfat de cobalt(ii)
Na2O2: perxid de sodi
SnO: xid destany(ii)
V2Se5: pentaselenur de divanadi
HCIO2: cid clors
FeO: xid de ferro(ii)
35. Formula:
a) Diiodur de plom: PbI2
b) Trixid de diferro: Fe2O3
c) Nitrat de calci: Ca(NO3)2
d) Clorur de coure(ii): CuCl2
e) Selenur de potassi: K2Se
f ) cid perclric: HClO4
10 0 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

g) Nitrur dalumini: AlN q) Hidrxid de bari: Ba(OH)2

h) Hidrur de sodi: NaH r) Hidrxid de ferro(iii): Fe(OH)3
i) Hidrur destany(ii): SnH2 s) Bromur de plat(ii): PtBr2
j) Carbur de beril.li: Be C2 t) cid clorhdric: HCl
k) cid sulfhdric: H2S u) cid carbnic: H2CO3
l) Trixid de sofre: SO3 v) xid de magnesi: MgO
m) Sulfur de wolframi(vi): WS3 w) Sulfur de zenc: ZnS
n) Fosfina: PH3 x) Hidrur de liti: LiH
o) Pentasulfur de divanadi: V2S5 y) Hidrxid damoni: NH4OH
p) Fluorur de calci: CaF2 z) Bromur de cadmi: CdBr2

j Unitat 1. La matria
Activitats
1. Cerca informaci sobre els istops del carboni a Internet o
a la biblioteca. Quines caracterstiques especials t el car-
boni 14?
El carboni 14 t 6 protons i 8 neutrons. s radioactiu. El seu
temps de semidesintegraci permet datar lantiguitat dels jaci-
ments prehistrics. Encara que en molt petita quantitat, sen
troba arreu.
Tamb existeix el carboni 13, amb 6 protons i 7 neutrons. No s
radioactiu.
2. A qu et sembla que es deu que el carboni tingui una massa
atmica relativa de 12,011 i no de 12?
El 98,9% del carboni s listop 12, de 6 protons i 6 neutrons.
Quasi un 1,1% pertany al carboni 13. A ms hi ha traces arreu
de carboni 14 radioactiu.
Si es fa la mitjana:
(0,989?12) 1 (0,11?13) 5 12,011 u, que s la massa molecu-
lar mitjana del carboni.
3. El potassi s un element qumic de gran importncia, ja que
moltssimes substncies en contenen. Nhi ha tres istops:
el potassi 39, el potassi 40 i el potassi 41. El nombre at-
mic (Z) en tots els casos s 19. Calcula quants neutrons,
protons i electrons t cadascun dels istops de potassi.
El potassi t 19 protons sempre. Listop 39 t: 39 2 19 5 20
neutrons. Listop 40 en t 21, de neutrons, i s radioactiu.
Listop 41 t 22 neutrons.
El ms abunds s el 39. La massa molecular mitjana dels tres
istops s 39,1 u.
4. La massa atmica que apareix a la taula peridica per al
potassi (aproximada a un decimal) s de 39,1. Un dels is-
tops de potassi es troba en una proporci del 93,4%. Quin
s? Per qu?
La massa molecular mitjana s 39,1. Per tant, el ms abun-
ds ha de ser listop 39, ja que els altres tenen masses de 40
i 41.
5. Calcula la massa molecular del clorur dhidrogen.
a) Quantes molcules estan contingudes en aquesta massa
molecular?
La massa molecular del clorur dhidrogen s:
HCl: 1,01 1 35,45 5 36,46 u
b) Quants toms de clor i quants toms totals estan contin-
guts en aquesta massa molar?
Si agafem 36,46 g de clorur dhidrogen, tindrem el que es
coneix per un mol de HCl. I un mol de qualsevol substncia
cont 6,023?1023 molcules de HCl. Per tant, hi haur con-
QUMICA 1 1 11
tinguts 6,023?1023 toms, en aquest cas de clor. I entre
clor i hidrogen tindrem, doncs:
6,023?1023?2 5 12,04?1023 toms entre clor i hidrogen.
6. El prop s un gas combustible que es troba en jaciments
petrolfers i de gas natural. Si sel comprimeix es torna l-
quid. La seva frmula s C3H8.
Tenim una bombona de prop que cont 10 kg comprimits
daquesta substncia en estat lquid.
Si la massa atmica del carboni s de 12,01 i la de lhidro-
gen s d1,01, calcula:
a) Quina s la massa molecular del prop?
El prop s el C3H8 i, per tant, la massa molecular ser:
3?12,011 1 8?1,01 5 44,113 u
i la massa molar s 44,11 grams/mol
b) Quants mols de prop cont la bombona?
10000 g?1 mol prop
10 kg prop 5 5 226,70 mol
44,11 g
c) Quantes molcules contindr de prop?
226,70 mol?6,023?1023 5 1365,45?1023 molcules
7. Si fem que la cantonada dun full de paper pors toqui lai-
gua que hi ha, per exemple, en un got, al cap duna estona
tot el paper est mullat. Passa el mateix si repetim lexpe-
riment amb un drap de cot o una tovallola. Explica per qu
sacaba mullant tot el material si noms en suquem una
mnima part a laigua.
En el paper o cot, entre les seves fibres o fils es formen petits
canals o conductes microscpics. Laigua hi entra per un procs
dadsorci, i per capil.laritat el lquid avana al llarg del paper
o teixit. La capil.laritat s deguda a les tensions superficials del
lquid, en aquest cas de laigua i la cel.lulosa o cot del paper o
drap.
8. Si diposites amb molt de compte una agulla de cosir sobre
la superfcie quieta de laigua, sura. A qu s degut aquest
fenomen?
En dipositar horitzontalment lagulla damunt laigua, no tren-
quem la pel.lcula en tensi que formen les molcules de la su-
perfcie. s la tensi superficial.
9. Tenim un pist ple daire a 6?105 Pa que ocupa un volum de
2 L. Si deixem expandir el pist i mantenim constant la
temperatura fins que el manmetre indiqui 2?105 Pa, quin
ser el nou volum del pist?
En tractar-se dun procs a temperatura constant hem daplicar
la llei de Boyle-Mariotte:
p1?V1 5 p2?V2; 6?105 Pa?2 L 5 2?105 Pa?V2 don V2 5 6 L
10. Tenim un pist amb 1 L daire a la temperatura de 313 K i
6?105 Pa de pressi. Fixem la tija del pist de manera que
no es pugui moure lmbol. Refredem el pist i tot laire
 12 1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

que cont fins a 273 K. Quina ser la nova pressi de laire

a linterior del pist?
Activitats finals
Es tracta dun procs a volum constant. Per tant, haurem dapli- 1. Un tom determinat t 6 protons, 8 neutrons i 6 electrons.
car la llei de Charles-Gay-Lussac, que diu:
a) Quin s el seu nombre atmic?
p1 p2
5 en qu substituint les dades: Nombre atmic (Z) 5 nombre de protons. Per tant, Z 5 6.
T1 T2
6?105 Pa p2 b) Quin s el seu nombre mssic?
5 f p2 5 5,23?105 Pa
313 K 273 K Nombre mssic (A) 5 nombre de protons 1 nombre delec-
trons. Per tant, A 5 6 1 8 5 14.
11. Tenim 20 litres doxigen en condicions normals (101300 Pa
i 0 C). De quantes molcules consta? 2. Un altre tom t un nombre mssic de 234 i t 92 electrons.
Quants neutrons i protons t?
101300 Pa i 0 C 5 273 K. Sabem que 1 mol de qualsevol gas
en aquestes condicions ocupa 22,4 litres. Si fem la proporci T 142 neutrons i 92 protons. s ltom durani.
1 mol x mol
5 f x 5 0,893 mol 3. Lelement clor t 2 istops amb les masses i labundncia
22,4 L 20 L que sindiquen tot seguit:
i com que 1 mol cont 6,023?1023 molcules podrem dir que:
Istop Massa (u) Abundncia (% en toms)
6,023?1023
0,893 mol? 5 5,38?1023 molcules Cl-35 35 77,35
1 mol
Cl-37 37 22,65
12. Sabries dir per qu els globus aerosttics daire calent as-
cendeixen en latmosfera?
Quina s la massa atmica de lelement?
Els globus tenen aire calent al seu interior. Laire calent s
35?77,35 1 37?22,65
menys dens que laire fred. Per tant, els globus tendiran a pujar Massa atmica 5 5 35,453 u/tom
segons el principi dArquimedes, en ser menys densos que laire 100
que els envolta.
4. A quina quantitat de substncia (mol) equivalen 85 g de CO2?
13. A quina pressi est un mol de gas que ocupa un volum de 1 mol CO2
10 litres a una temperatura de 25 C? 85 g CO2? 5 1,93 mol CO2
44 g CO2
10 L 5 10?1023 m3
25 C 5 298 K 5. A quants grams equivalen 6,200 mol dor?
1 mol gas 196,97 g Au
6,200 mol Au? 5 1221,21 g dAu
Lequaci dels gasos: p?V 5 n?R?T 1 mol Au

p?10?1023 m3 5 1 mol?8,314 (J/mol?K)?298 K f 6. A quants grams equivalen 1,35 mol de glucosa, C6H12O6?
f p 5 247757 Pa
180 g C6H12O6
1,35 mol C6H12O6? 5 243 g de C6H12O6
14. En la combusti dun hidrocarbur amb un excs doxigen 1 mol C6H12O6
hem obtingut uns fums calents que tenen la composici en
volum segent: 50% daigua, 37,5% de dixid de carboni 7. Tenim 10,787 g dargent i volem saber:
i 12,5% doxigen. Si el recipient que els cont est a 2 atm
de pressi, calcula les pressions parcials de cada gas. a) A quina quantitat de substncia (mol) equival aquesta
massa?
50% daigua, 37,5% CO2 i 12,5% O2 1 mol Ag
10,787 g Ag? 5 0,1 mol Ag
Pressi total: 2 atm 107,87 g Ag
Les pressions parcials sn directament proporcionals als volums b) Quants toms hi ha?
ocupats per cada gas. Per tant:
6,023 ?1023 toms Ag
El vapor daigua tindr una pressi parcial de 0,5?2 atm 5 0,1 mol Ag? 5
5 1 atm 1 mol Ag

El CO2 tindr una pressi parcial de 0,375?2 atm 5 0,75 atm 5 6,023?1022 toms de Ag

Loxigen tindr una pressi parcial de 0,125?2 atm 5 0,25 atm 8. Sempre que escalfem un gas, augmenta de volum?
Si sumem les tres pressions parcials observem que donen 1 1 En els gasos les forces datracci entre partcules sn prctica-
1 0,75 1 0,25 5 2 atm, p total. ment nul.les; per tant, pateixen una variaci important del vo-

lum amb la temperatura. Si sescalfa un gas, la rapidesa amb
qu es mouen les partcules augmenta, i tamb el volum. Per
si el gas est tancat en un recipient, no pot augmentar de vo-
lum. Aleshores la propietat que sincrementa s la pressi ga-
sosa, ja que el nombre de xocs de les partcules de gas contra
les parets del recipient que el cont s molt ms gran.
9. Tenim 20 L de gas a 30 C. Si augmentem la temperatura
fins als 60 C, s a dir, el doble, a pressi constant, tindrem
el doble de volum?
No, ja que sest parlant de temperatures Celsius. La llei de
Charles i Gay-Lussac fa referncia i noms s aplicable a tempe-
ratures absolutes o Kelvin. De fet, Charles i Gay-Lussac van
comprovar que, a pressi constant, en augmentar la temperatu-
ra dun gas un grau Celsius, el volum del gas augmentava en
1/273 parts el seu volum original. Daquest fet experimental va
sorgir una nova escala de temperatures, lescala absoluta o
Kelvin. Si resolem la qesti:
T1 5 30 C 5 303 K; T2 5 60 C 5 333 K; V1 5 20 dm3
V1 V2
5 5 K9
T1 T2
V1?T2 20?333
V2 5 5 5 21,98 dm3
T 1 303
10. Sabem que a la pressi atmosfrica normal de 101,3 kPa,
laigua bull a 373 K. s aquesta la temperatura que t lai-
gua quan bull dins duna olla de pressi quan hi coem la
verdura? Raona-ho.
Dins duna olla a pressi la temperatura debullici s notable-
ment superior a 100 C. En haver-hi vapor daigua a pressi
damunt de la interfase lquid-gas, la temperatura debullici s
ms alta; aquest fet fa que la cocci sigui ms rpida.
11. s certa lafirmaci que una disminuci de la pressi exerci-
da sobre un lquid fa que bulli a menys temperatura?
S, en disminuir la pressi, les partcules de la superfcie del
lquid tenen ms facilitat per passar a estat gass. Aquest prin-
cipi s el que sutilitza en levaporaci industrial.
12. s cert que, en augmentar la pressi exercida sobre un l-
quid, bull a ms temperatura? Raona-ho.
S. A les molcules de la interfase lquid-gas els costa molt ms
abandonar la fase lquida, ja que les molcules de la fase gaso-
sa, en ser ms nombroses i tenir molta ms energia cintica, ho
impedeixen. Aquesta propietat sutilitza en les olles de pressi
i en els generadors de vapor industrials (calderes), on laigua
sovint es fa bullir a ms de 250 C.
13. Un procs isotrmic s el que es produeix a temperatura
constant. La investigaci daquest procs fou pionera dins
lestudi de les cincies empriques (o experimentals). Boyle
la va desenvolupar a Anglaterra, i Mariotte, a Frana.
Si tenim 10 m3 daire a 150 kPa de pressi i 293 K de tem-
peratura, quin volum ocuparan si sexpandeixen isotrmica-
ment (T constant) fins a 50 kPa?
QUMICA 1 1 13
50 kPa s un ter de 150 kPa; s a dir, hem disminut la pressi
tres vegades i, a ms, el procs s isotrmic. Per tant, si apli-
quem la llei de Boyle: (p1V1 5 p2V2), el volum augmentar tres
vegades i passar a ser de 30 m3.
14. Un procs isbar s el que t lloc a pressi constant. La ma
joria de processos que duem a terme al laboratori o a la cuina
es fan a pressi atmosfrica, i, com que aquesta pressi s
gaireb constant, aquests experiments es fan a pressi cons-
tant. Lhidrogen s un gas molt poc dens, molt menys que
laire. s fora inflamable. Com que s tan lleuger, en un prin-
cipi saprofitava per omplir globus aerosttics anomenats diri-
gibles. Lenorme risc dincendi va provocar que sabandons la
tcnica de volar amb hidrogen, i ara el substitueix lheli.
Si disposem de 5 m3 de H2 a 298 K i 8 ? 105 Pa, quin volum
ocupar si lescalfem isobricament (pressi constant) fins
a 313 K?
Apliquem la llei de Charles: V/T 5 k a pressi constant.
5 m3 x 313?5
5 f x 5 5 5,25 m3
298 K 313 K 298
15. Un procs isocor s el que sefectua a volum constant. A la
natura no sn gaire freqents. En canvi, en el mn de la tec
nologia qumica sn molt habituals. Si disposem de 5 m3 de
H2 a 298 K i 8,00 ? 105 Pa, quina pressi assolir si lescal-
fem a volum constant (isocricament) fins a 313 K?
Apliquem la llei de Gay-Lussac: p/T 5 k a volum constant.
8?105 Pa x 8?105?313
5 f x 5 5 8,40?105 Pa
298 K 313 K 298
16. Calcula quina s la massa de nitrogen, N2, i la quantitat
daquesta substncia que ocupa un volum de 10 L a una tem-
peratura de 200 C i 0,9 atm. (R 5 0,082 atm ? L/(mol?K))
Apliquem lequaci destat dels gasos ideals:
pV 5 nRT 5 (m/M)RT
m
0,9 atm?10 L 5 ?0,082 atm?L/K?mol?473 K
28,01 g/mol
Daqu dedum: m 5 6,5 g N2.
Ara podem calcular el nombre de mols de N2 per factors de con-
versi:
1 mol N2
6,5 g N2? 5 0,23 mol N2
28,01 g N2
17. Lheli s un gas noble que es troba a latmosfera en quan
titats molt petites. El concepte de noble, en qumica, s
sinnim de poc reactiu. Per tant, lheli difcilment reaccio-
nar amb altres substncies. A ms, lheli s poc dens;
saprofita per omplir globus dirigibles com a substitut de
lhidrogen.
Si hem recollit 0,250 L dheli, He, a una pressi d1,5 ? 105 Pa
i a una temperatura de 295 K, calcula el volum que tindr
lheli si lexpandim fins a la pressi atmosfrica i a la tempe-
ratura de 0 C.
 14 1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Les molcules en estat gass es mouen a gran velocitat i sepa-
rades les unes de les altres en unitats discretes; per tant, la
mateixa matria ocupa molt ms volum que en estat lquid o
slid.
Apliquem la llei destat dels gasos ideals:
p1?V1 p2?V2
5
T1 T2
1,5?105 Pa?0,25?1023 m3 1,013?105 Pa?V2
5 Laire s un exemple de mescla de dos gasos. Sabries calcu-
295 K 273 K
I nobtenim que: V2 5 3,43 ? 104 m3 5 0,343 L
18. Explica per qu un gas dins un recipient de volum constant,
en augmentar la temperatura, augmenta de pressi.
En augmentar la temperatura, augmenta la velocitat i lenergia
cintica de les molcules, les quals, per tant, colpejaran molt
ms sovint les parets del recipient on es troben. Aquests xocs
sn els responsables de la pressi, que augmenta.
19. Disposem de 10 m3 de gas hidrogen i 10 m3 de gas oxigen a
temperatura i pressi ambientals (273 K i 760 mmHg).
a) En quin dels dos volums diries que hi ha ms molcules?
Tant s que els gasos siguin monoatmics, diatmics, tetraat-
mics... Les lleis que els regeixen sn les mateixes. Per tant, la
relaci en volums a iguals condicions de p i T s 1:1.
22. El concepte de massa molecular correspon a substncies
pures, com ara loxigen i el nitrogen. Tanmateix, es pot pen-
sar en una hipottica massa molecular (que anomenem
aparent) per a una mescla de gasos i que sha de calcular
tenint en compte la proporci de gasos a la mescla.
lar-ne la massa molecular aparent?
La M dun gas s la massa que tenen les NA 5 6,023?1023 mo
lcules que cont. El NA s el nombre de molcules contingu-
des en un mol. Recordem que un mol de qualsevol gas cont
el mateix nombre de molcules. El volum de qualsevol gas
s directament proporcional al nombre de molcules que t.
Per tant, si en laire la relaci en volum dels gasos s de
N2/O2 5 79/21, indica que la relaci en molcules tamb s
de 79/21, i per tant, la participaci, en tant per u, en la massa
molecular de la mescla s de 0,79 per al N2 i de 0,21 per al O2.
Aix la massa molecular aparent (M) de laire ser:
21?32,00 1 79?28,01
M 5 5 28,8 g/mol
100

Segons la llei dAvogadro, 10 m3 dhidrogen contenen el
mateix nombre de mols i de molcules que 10 m3 doxigen,
ja que les condicions de p i T sn iguals.
b) Sabries calcular quin s el nombre de molcules i la
quantitat de substncia de cada gas?
Apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT
1 atm?104 L 5 n?0,082 atm?L/K?mol?273 K
I nobtenim que n 5 446,7 mol
Apliquem el nombre dAvogadro per factors de conversi i
nobtenim que:
6,023?1023 molcules
446,7 mol? 5 ment de 240 C, sabries calcular la densitat de laire a
1 mol
5 2,69?1026 molcules
20. La relaci entre els volums dels dos gasos principals contin-
guts en laire s del 21 % de O2 i el 79 % de N2. Troba la
proporci entre el nombre de molcules dun gas i de laltre.
A igual p i T, volums iguals de gasos diferents contenen el ma-
teix nombre de partcules. Per tant, si el volum de O2 s del
21%, aquest valor tamb s el de la proporci de nombre de
molcules i de mols de O2. El de N2 s, per tant, del 79%. La
relaci entre el nombre de les molcules s, doncs:
21 molcules O2
26 molcules O2
5 5
79 molcules N2 100 molcules N2
5 0,2658 molcules O2/1 molcula N2
21. Recorda que tots els gasos nobles sn monoatmics. Quina
s la relaci en volum de qualsevol gas monoatmic res
pecte a un altre de diatmic, si tots dos estan a la mateixa
temperatura i a la mateixa pressi? Per qu?
23. Quina massa hi ha en 22,4 litres daire en condicions nor-
mals de pressi i temperatura?
Qualsevol gas en condicions normals ocupa 22,4 L. Per tant,
aquest volum contindr la massa corresponent a la massa apa-
rent de laire; s a dir, 28,8 g.
24. Molts alpinistes, quan pugen a ms de 8 000 m, es veuen
obligats a emprar oxigen. El motiu s que all dalt la pres-
si atmosfrica s ms baixa. A uns 8 000 m daltitud, la
pressi atmosfrica s aproximadament de 300 mmHg. En
canvi, a nivell del mar s duns 760 mmHg.
Si la temperatura habitual a 8 000 metres s aproximada-
aquesta altitud, si sabem que la densitat a la cota zero del
nivell del mar s d1,29 kg/m3?
Hi ha dues maneres de resoldre el problema:
a) A 273 K la densitat s d1,29 kg/m3, per tant:
i
p1 5 d1?(RT1/M1) p1 d1 T1
y 5 5
p2 5 d2?(RT2/M2)
t p2 d2 T2
300
1 2
p1 5 ?1,013?105 Pa
760
760
1
760 2
p2 5 ?1,013?105 Pa
Per tant:
(300/760)?1,013?105 Pa x 233 K
5 5
(760/760)?1,013?105 Pa 1,29 kg/m3 273 K
I nobtenim que:
x 5 0,595 kg/m3

b) El problema tamb es pot resoldre daquesta altra manera:
p?M (300/760)?1,013?105 Pa?0,0288 kg/mol
d 5 5 Apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT 5
R?T 8,31 J/(K?mol)?233 K
x 5 0,60 kg/m3
25. El met s un gas que sutilitza com a combustible i que
sextreu de jaciments subterranis semblants als pous de
petroli, mesclat amb altres gasos, com ara let i let, els
quals sovint saprofiten per fer plstics.
Un dipsit demmagatzematge de gas, de 400 m3 de volum,
cont met a 5 ? 105 kPa de pressi i 29 C. Calcula el nom-
bre de molcules i la quantitat de met contingut al di
psit.
Apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT
5?108 Pa?400 m3 5 n?(8,314 J/K?mol) (273 1 29) K
I nobtenim que n 5 7,97?107 mol de CH4
Per factors de conversi:
6,023?1023 molcules
7,97?107 mol? 5 f p(N2) 5 2,25?105 Pa
1 mol
5 4,8?1031 molcules de CH4
26. En les mateixes condicions de pressi i temperatura, quin
gas s ms dens, el met o el but?
El but t ms massa molecular. Per exemple, en condicions
normals:
m 16
1 mol met 5 16 g 5 22,4 L f d 5 5 5 0,71 g/L
V 22,4
m 58
1 mol but 5 58 g 5 22,4 L f d 5 5 5 2,59 g/L
V 22,4
El but s ms dens que el met.
27. Disposem de 2,54 g dacetona pura a 18 C. Lescalfem a
177 C i es vaporitza i ocupa un volum d1 L. Coneixem la
frmula de lacetona i sabem que la seva massa molar s de
58,04 g. Volem comprovar si el manmetre instal.lat al bal
indica correctament la pressi. Quin valor mesurat en pascals
hauria dassenyalar?
Tenim 2,54 g de CH3COCH3(l) a 18 C i sabem que la massa
molar de lacetona s 58,04 g/mol.
Per tant, apliquem lequaci segent i nobtenim:
mRT 2,54 g?8,31 J/(K?mol)?(177 1 273)
p 5 5 5 f p(SO3) 5 0,71?103 kPa
MV 58,04 g?1023 m3
5 1,636?105 Pa
Per tant, el manmetre hauria dindicar 1,63?105 Pa.
28. El clorur dhidrogen s gass, per s molt soluble en aigua.
Sen fan dissolucions aquoses, que anomenem cid clorh-
dric o salfumant.
Si disposem de HCl gass a 0,983 ? 105 Pa i a 296 K, i mesu-
rant la massa i el volum del bal que el cont hem calculat
QUMICA 1 1 15
que t una densitat d1,460 kg/m3, calcula la massa mole-
cular aproximada del clorur dhidrogen gass.
5 (m/M)RT don M 5 dRT/p.
1,460 kg/m3?8,31 J/(K?mol)?296 K
M 5 5 0,0365 kg/mol
0,983?105 Pa
Per tant, la massa molecular aproximada del clorur dhidrogen
gass s 36,5 g/mol.
29. Tenim dos recipients amb dos lquids purs incolors. Com ho
faries per saber quin s el recipient que cont aigua?
(Dada: a 1 atm, Te aigua 5 100 C)
Observarem quina s la temperatura debullici a pressi at-
mosfrica.
30. Introdum 35 g de N2 i 14 g de O2 en una bombona de
25 dm3, i lescalfem a 543 K. Calcula les pressions parcials
i la pressi total de la mescla.
35 g N2 5 1,25 mol N2 f p(N2)?0,025 5 1,25?8,31?543 f
14 g O2 5 0,4375 mol O2 f p(O2)?0,025 5
5 0,4375?8,31?543 f p(O2) 5 7,89?104 Pa
p(N2) 1 p(O2) 5 3,04?105 Pa
31. Calcula les pressions parcials que exerceixen els gasos que
formen una mescla de 18 g de O2, 13 g de SO2 i 23 g de SO3,
a 295 K, si entre els tres ocupen un volum d1 L.
M(O2) 5 32 g/mol
M(SO2) 5 64 g/mol
M(SO3) 5 80 g/mol
Calculem els mols de O2, SO2 i SO3:
18 g O2?(1 mol O2/32 g O2) 5 0,56 mol O2
13 g SO2?(1 mol SO2/64 g SO2) 5 0,20 mol SO2
23 g SO3?(1 mol SO3/80 g SO3) 5 0,29 mol SO3
Ara ja podem calcular les pressions parcials de cada gas:
p(O2)?1023 m3 5 0,56 mol O2?8,31 J/(K?mol)?295 K f
f p(O2) 5 1,37?103 kPa
p(SO2)?1023 m3 5 0,20 mol SO2?8,31 J/(K?mol)?295 K f
f p(SO2) 5 0,49?103 kPa
p(SO3)?1023 m3 5 0,29 mol SO3?8,31 J/(K?mol)?295 K f
Per tant, la pressi total s:
p 5 1,37?103 kPa 1 0,49?103 kPa 1 0,71?103 kPa 5
5 2,57?103 kPa
o tamb, com que el nombre de mols total s 0,56 1 0,20 1
1 0,29 5 1,05 mol
p?1023 m3 5 1,05 mol?8,31 J/(K?mol)?295 K
Nobtenim que la pressi total s 2,57?103 kPa.
 16 1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
32. s cert que quan un lquid bull, la seva temperatura es man-
t constant? Raona-ho.
Quan un lquid bull, la seva temperatura roman sempre cons-
tant, sempre que sigui un lquid pur. Si es tracta duna soluci
o mescla de lquids, la temperatura no roman constant. Quan un
lquid no s pur, sevapora ms rpidament la part ms voltil i
la composici del lquid varia progressivament i, per tant, tam-
b el punt debullici.
33. Sabries dir qu sn les bombolles que es formen quan lai-
gua comena a bullir?
Les bombolles que pugen en bullir laigua sn principalment
daigua en estat gass. Tamb nhi ha unes quantes que sn de
laire que hi havia dissolt en laigua quan estava ms freda. La
solubilitat de laire en laigua s major a menor temperatura.
34. Lter dietlic t un punt debullici de 35 C; letanol, de
78 C; el mercuri, de 357 C.
a) Quin dels tres s ms voltil?
b) Quin sevapora ms de pressa a temperatura ambient a
pressi atmosfrica?
Lter dietlic s el ms voltil i sevaporar rpidament a tem-
peratura ambient.
35. Per qu una substncia quan sublima, s a dir, quan passa
de slid a gas directament, augmenta tant de volum si no
varia el nombre de partcules?
Un slid t les seves partcules tocant-se entre si. En un gas les
partcules estan separades les unes de les altres. Per tant, la
mateixa quantitat de partcules ocupar molt ms volum.
36. Escalfem dues mostres de substncies diferents i obtenim
les corbes descalfament segents (fig. 1.23):
T T T2 temperatura
vaporitzaci
A T1 B referides a la pressi total del recipient, s certa:
temperatura de fusi
t t
a) Quina de les dues representa una substncia pura?
b) Assenyala la temperatura de fusi i la temperatura
debullici de la substncia pura.
Si es tracta duna substncia pura, durant la fusi o lebullici
la temperatura no puja. Per aix el grfic amb les dues ratlles
horitzontals (B) correspon a una substncia pura.
37. Al laboratori determinem la Te de lacetona i sobserva que
comena a bullir a 62 C. Es pot afirmar que lacetona
que tenim al laboratori s pura?
(Dada: a 1 atm, Te acetona 5 56,5 C)
No, i no es pot saber qu la impurifica.
38. Observant les corbes segents descalfament duns slids
(fig. 1.24), determina quines de les substncies A, B i C sn
pures.
Lnica substncia pura s la A, ja que presenta una zona horit-
zontal que correspon a la calor latent de fusi. Les substncies
B i C no sn pures, sin mescles.
39. Un recipient tancat a 25 C i 1 atm cont 1 g de O2. Hi in-
trodum 1 g de H2, mantenint constants el volum i la tem-
peratura. Quina de les afirmacions segents s certa:
a) La pressi parcial de loxigen disminueix, perqu ara
noms representa el 50 % de la massa continguda al re-
cipient.
b) La pressi parcial de loxigen no varia, perqu hi ha el
mateix nombre de mols doxigen que abans.
c) La pressi total ser el doble de la pressi inicial, per-
qu la massa total s el doble.
d) La pressi total disminueix, perqu es forma aigua l-
quida per reacci entre loxigen i lhidrogen.
La resposta correcta s la b). Per tant, si apliquem la frmula
dels gasos ideals, com que es conserva constant el volum i la
temperatura, la pressi depn del nombre de mols.
40. Lxid de ferro(iii) es pot reduir a xid de ferro(ii) per reac-
ci amb monxid de carboni:
Fe2O3(s) 1 CO(g) f 2FeO(s) 1 CO2(g)
La reacci t lloc en un recipient tancat que es mant a
temperatura constant. Quina de les afirmacions segents,
a) Augmenta al llarg de la reacci.
b) Disminueix al llarg de la reacci.
c) Es mant constant al llarg de la reacci.
d) No es pot controlar, perqu hi ha espcies slides en el
sistema.
La resposta correcta s la c), perqu el volum dels components
gasosos, que sn els que afecten a la pressi, no varia (1 mol
als reactius i 1 als productes). Per tant, com que la temperatura
i el volum sn constants i no varia el nombre de mols gasosos,
la pressi es mant constant.
41. En un mateix recipient hi ha 5 mol de met i 3 mol de mon-
xid de carboni, que exerceixen una pressi total de 3 atm
contra les parets.

a) Troba la pressi parcial de cada gas.
5
3 atm 5 1,875 atm met
8 44,11 g/mol; et, 30,08 g/mol.
3
3 atm 5 1,125 atm monxid de carboni
8
b) Troba la temperatura si el volum del recipient s de
80 litres.
pV 5 nRT
3 atm?80 L 5 8 mol?0,082 atm?L?K21?mol21?T f 365,85 K
c) Si al recipient shi introdueixen 11 g de dixid de carbo-
ni, sense variar la temperatura, calcula la pressi final de
la mescla i justifica com varia la pressi parcial del met.
1 mol
11 g CO2 5 0,25 mol CO2
(12 1 2?16) g
pV 5 nRT
p?80 L 5 8,25 mol?0,082 atm?L?K21?mol21?365,85 K 5
5 3,094 atm
La pressi parcial del met no variar ja que no varien ni les
condicions ni el nombre de mols.
(Dades: masses atmiques: C 5 12; O 5 16; H 5 1;
R 5 8,31 J?K21 ? mol21 5 0,082 atm ? L ? K21 ? mol21)
42. El but comercial de les bombones cont una mescla de di-
ferents gasos: 60% de n-but, 9% de prop, 30% de metil-
prop i 1% det. Estan fortament comprimits i liquats.
Imaginem-nos ara que els tenim en estat gass i a una pres-
si total de 200 atmosferes. Calcula les pressions parcials
de cadascun dels gasos.
Es considera que el % s en volum. Per tant:
pt?% volum
pi 5
100
200?60
Pn-but 5 5 120 atm
100
200?9
Pprop 5 5 18 atm
100
200?30
Pmetilprop 5 5 60 atm
100
200?1
Pet 5 5 2 atm
100
43. Les bombones de but tpiques contenen 12,5 kg de barre-
ja de gasos. Si suposssim que tot fos noms gas n-but
(C4H10), de massa molar 58,14 g/mol, quants mols de gas
n-but contindria una bombona? I quantes molcules?
1000 g C4H10 1 mol C4H10
12,5 kg C4H10?? 5 215 mol C4H10
1 kg C4H10 58,14 g
6,023?1023 C4H10 molcules
215 mol C4H10? 5
1 mol C4H10
5 1,295?1026 molcules C4H10
QUMICA 1 1 17
44. Calcula la massa molar fictcia Mcom del gas but comercial
del problema 42 (mescla de gasos). Les masses molars da
quells gasos sn: n-but i metilprop, 58,14 g/mol; prop,
60% de n-but?58,14 g/mol 5 34,884 g/mol
9% de prop?44,11 g/mol 5 3,9699 g/mol
30% de metilprop?58,14 g/mol 5 17,442 g/mol
1% det?30,08 g/mol 5 0,3008 g/mol
La suma s: 56,5967 g/mol. Amb un decimal: 56,6 g/mol.
Quimitest
1. Loxigen t una massa atmica de 15,99 u. Aix vol dir que:
a) T una massa 15,99 vegades ms gran que la de lis-
top H11.
b) T la massa de 15,99 neutrons.
c) T la massa de 15,99 protons.
d) Cap de les anteriors.
d) Cap de les anteriors.
2. El nitrogen s un compost de molcula diatmica. La seva
massa atmica relativa s de 14 u. Quina de les afirmacions
segents s certa?
a) 6,023 ? 1023 molcules de nitrogen tenen una massa
de 14 g.
b) No sabem quina massa tenen 6,023 ? 1023 molcules de
nitrogen.
c) La seva massa molar s de 14 g.
d) 28 g de nitrogen contenen 6,023 ? 1023 molcules.
d) 28 g de nitrogen contenen 6,023 ? 1023 molcules.
3. Un mol dtoms dalumini t una massa de 26,98 g. Aix vol
dir que:
a) Lalumini s unes 27 vegades ms pesant que la mol-
cula dhidrogen.
b) No podem establir cap relaci entre la massa molar de
lalumini i la de lhidrogen.
c) Ltom dalumini s aproximadament unes 27 vegades
ms pesant que ltom de listop.
d) Totes les respostes anteriors no sn certes.
c) Ltom dalumini s aproximadament unes 27 vegades ms
pesant que ltom de listop.
4. Una habitaci t un volum de 25 m3 (25 000 L). Quantes
molcules daire cont?
a) No ho podem saber.
 18 1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
b) No s correcte parlar de molcules daire, sin de mol-
cules de nitrogen, doxigen, etc.
c) El mateix que hi hauria en una altra habitaci idntica.
d) Totes les anteriors sn falses.
b) No s correcte parlar de molcules daire, sin de molcu-
les de nitrogen, doxigen, etc.
5. Un vidre de la finestra s un:
a) Cristall.
b) Slid cristal.l.
c) No ho podem saber sense analitzar-lo.
d) Slid amorf.
d) Slid amorf.
6. Una mescla gasosa cont 30 mol de nitrogen i 20 mol doxi-
gen. Si la pressi total de la mescla s de 5 atm, les pres
sions parcials de cada gas sn:
a) 3 atm nitrogen i 2 atm oxigen.
b) 2 atm nitrogen i 3 atm oxigen.
c) 1,5 atm nitrogen i 1 atm oxigen.
d) No ho podem saber amb exactitud.
a) 3 atm nitrogen i 2 atm oxigen.
7. Laire t un 21 % doxigen i un 79 % de nitrogen (percen-
tatges en volum).
Aix significa que:
a) 100 g daire contenen 21 g doxigen i 79 g de nitrogen.
b) 100 L daire equivalen a 21 L dtoms doxigen i 79 L
dtoms de nitrogen.
c) De cada 100 molcules daire, 21 molcules sn doxi-
gen i la resta sn de nitrogen.
d) No podem saber quantes molcules tenen 100 L daire.
b) 100 L daire equivalen a 21 L dtoms doxigen i 79 L dtoms
de nitrogen.
8. Tenim una ampolla A de volum V plena de gas met, a una
pressi 2p i temperatura T. Tenim una altra ampolla B de
volum 2V plena de gas prop, a una pressi p i temperatu-
ra T. Aix vol dir:
a) Que lampolla B, en ser el doble de gran, t el doble de
molcules que lampolla A.
b) Que lampolla A, en estar ms comprimida, contindr
ms molcules que lampolla B.
c) Que les dues ampolles han de tenir el mateix nombre de
molcules de gas.
d) Que s impossible que les dues ampolles tinguin la ma-
teixa temperatura si tenen pressions i volums diferents.
c) Que les dues ampolles han de tenir el mateix nombre de
molcules de gas.

j Unitat 2.
Classificaci de la matria
Activitats
1. Digues quines de les substncies segents sn homognies
i quines heterognies:
Aigua, suc de llimona, llet, sal, massa de pizza, taronjada,
nata.
Homognies: aigua, llet (si s homogenetzada), sal, nata. (A
ull nu, tot es veu igual.)
Heterognies: suc de llimona, massa de pizza, taronjada. (A ull
nu sobserven diferents coses.)
2. Daquestes substncies, noms nhi ha una que no s homog-
nia. Quina s?
Argent, vi, aire, llaut, fang, bronze i sucre.
El fang sobserva una mescla daigua i terra a ull nu. s hetero
gnia.
3. Indica quines de les substncies segents sn pures:
Aigua mineral, coure, oli, sal, salsa de tomquet i sucre.
Substncies pures sn: coure, oli, sal, sucre.
El tomquet i laigua mineral no sn purs perqu contenen di
versos ingredients. En el tomquet sobserven a ull nu, i en
laigua mineral, no, per aquesta cont sals dissoltes.
4. Un element de la taula peridica t 8 protons i 7 neutrons.
a) Quin nombre atmic i quina massa atmica t aquest
element?
El nombre atmic s el nombre de protons: 8.
La massa atmica s la suma de protons i de neutrons:
8 1 7 5 15 u
b) Quants electrons t un tom de lelement?
Delectrons en tindr tants com protons, s a dir, 8 elec
trons.
5. Li sodi (Na1) t 11 protons i 12 neutrons. Quants elec-
trons t?
El i sodi s 11; per tant, haur perdut un electr. Com que
inicialment quan era neutre elctricament tenia 11 electrons
(tants com protons), ara en ser un i 11, haur de tenir noms
10 electrons.
6. El nitrogen i loxigen sn els components principals de lai-
re. Quin tipus de matria s el nitrogen? I loxigen? I laire?
El nitrogen i tamb loxigen sn matries pures i homognies.
Laire s una mescla homognia. s una mescla perqu cont
nitrogen i oxigen i s homognia perqu aquests dos elements
no sn distingibles a ull nu.
QUMICA 1 2 19
7. Quants protons, neutrons i electrons t li alumini Al31,
si lelement t un nombre atmic de 13 i un nombre mssic
de 27?
Un nombre atmic de 13 significa que t 13 protons.
Un nombre mssic de 27 significa que t, entre protons i neu
trons, 27. En tenir ja 13 protons haur de tenir, doncs, 14
neutrons.
Ara b, en tenir triple crrega positiva haur perdut 3 elec
trons. Si ltom neutre en tenia tants com protons, s a dir 13,
li noms en tindr 10, delectrons.
8. Lcid ntric, HNO3, s un element o un compost? I el clor,
Cl2, que sempra en la depuraci daigua?
Lcid ntric s un compost que consta dels elements nitrogen,
hidrogen i oxigen.
El clor de depuraci s un element, que es troba en molcules
de dos toms. Noms cont clor.
9. En els diagrames segents les diverses esferes simbolitzen
toms de diferents elements. Indica quin diagrama repre-
senta:
A B C D E
a) Un element.
Un element seran A i D, a base de molcules biatmiques.
b) Un compost.
Un compost ser B, ja que totes les molcules tenen toms
diferents.
c) Una mescla de compost i element.
Una mescla de compost i element ser E, en qu en groc
tenim lelement i la resta sn compost.
d) Una mescla delements.
Una mescla delements la tenim en C, molcules delements
en vermell i en groc.
10. Quina s la solubilitat de la sal comuna a 80 C?
Quasi la mateixa que a 20 C. s a dir, 38 g de sal per 100 g
daigua. (A 20 C sn 36,2 g.)
11. Quants grams de bromur de potassi es dissolen en 250 mL
daigua a 60 C?
A 60 C es dissolen 90 g de KCl per cada 100 g daigua; en
250 g daigua:
90 g KCl
?250 g daigua 5 225 g KCl
100 g daigua
 20 2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

12. La grfica segent mostra la variaci amb la temperatura de els sucs de fruita bullin a temperatures ambientals baixes i aix
la solubilitat del nitrat de plom(ii), Pb(NO3)2, en aigua: no es malmetin els principis actius com les vitamines.
a) Quina quantitat mxima de nitrat de plom(ii) es pot
dissoldre en 1 kg daigua a 30 C? 15. En una platja uns nens omplen un cubell amb sorra i aigua
de mar. Com aconseguiries separar tots els components
100
daquesta mescla?
Solubilitat (g/100 g H2O)

90
Deixant reposar una bona estona laigua amb sorra. Aix sano
80
mena sedimentaci.
70

60
16. Posa el nom cientfic als processos de separaci segents
50
0 10 20 30 40 50 60 que es duen a terme a la cuina:
Temperatura (C)
a) Macerar amb oli unes pells de llimona.
En 100 g daigua es poden dissoldre fins a 65 g de nitrat de Extracci slid-lquid.
plom(ii). Per tant, en 1000 g daigua, que s 1 kg, sen
dissoldran 10 vegades ms, s a dir, 650 grams. b) Separar els espaguetis de laigua desprs de la cocci.

b) A 60 C una dissoluci de 100 g de nitrat de plom en Filtraci.

200 g daigua est saturada?
c) Reduir un brou per tal deliminar-ne bona part de laigua.
La solubilitat del nitrat de plom a 60 C s de 95 grams de
Evaporaci.
nitrat per cada 100 daigua. Si tenim 200 grams daigua, hi
podrem dissoldre fins a 95?2 5 190 grams de nitrat. Per
tant, si hi ha noms 100 grams de nitrat de plom, no estar,
ni de bon tros, saturada. Activitats finals
1. Un element porta les indicacions segents: 235
92U. Qu signi-
13. En un compost A se satura la dissoluci en les condicions
fiquen aquests dos nombres?
segents:
j A 20 C, 20 g de solut en 200 mL daigua.
Signifiquen que aquest element t un nombre mssic de 235
i un nombre atmic de 92. Aix vol dir que t 92 protons,
j A 40 C, 20 g de solut en 150 mL daigua. 235 2 92 5 143 neutrons i 92 electrons.
j A 60 C, 20 g de solut en 100 mL daigua.
2. Indica a quin grup pertanyen els elements segents: K, S,
a) Dibuixa la corba de solubilitat del compost A. Ca, I i Na.

30
El potassi K s del primer grup, els alcalins. El sofre S s del
grup 16 o calcgens. El calci Ca s del segon grup o alcalinoter-
Grams dissolts en 100 g daigua

25 ris. El iode I pertany al grup 17 o dels halgens. El sodi Na

pertany al primer grup, els alcalins.
20

15 3. Escriu el nom i el smbol de tres elements de transici.

Es pot escriure qualsevol element dels grups 3 al 12, ambds
10
inclosos.
5
4. Un diamant est format per milions de milions dtoms de
0
0 20 40 60 80 100
carboni. El considerarem un element, un compost o una
mescla? Per qu?
Temperatura (C)
s un element, perqu s simple, noms hi ha carboni cristal
b) Quina s la seva solubilitat a 80 C? litzat i completament pur. Si fos un compost o una mescla hi
hauria dhaver algun altre element qumic combinat o barrejat.
A 80 C hem de fer una extrapolaci, aproximadament li
neal, i suposar que possiblement i probablement ser duns 5. Lor de 18 quirats est format per or i argent.
25 g per 100 daigua, per no ho sabem amb seguretat.
a) Saps els smbols daquests elements?
14. Moltes substncies sn lbils, s a dir, es destrueixen a una Or f Au; Argent o plata f Ag
temperatura no gaire alta. Molts sucs de fruites i vitamines
es malmeten aix. Per qu es fa la destil.laci de sucs vege- b) s un compost o una mescla?
tals o la concentraci de la llet al buit?
Lor de 18 quirats s una mescla slida. Largent i lor no han
En fer-hi el buit no hi ha pressi atmosfrica i, per tant, el punt reaccionat entre si per formar un compost diferent de lor i
debullici baixa moltssim. En fer-hi el buit aconseguim que de la plata.

6. El sofre s una substncia pura i en barrejar-lo i cremar-lo
amb oxigen en determinades condicions es produeix SO2.
Podem considerar que aquest compost s una mescla? Rao-
na la teva resposta.
El SO2 s un compost. Els seus components, oxigen i sofre, no
tenen cap semblana ni fsica ni qumica amb el SO2. Si barre
gem sofre i oxigen, nobtenim una mescla. Per si hi posem un
llum, es produeix SO2, que s un compost que no t cap carac
terstica comuna amb loxigen i el sofre originals.
7. Com comprovaries si laigua de laixeta s una mescla homo-
gnia o no?
A ull nu o amb una lupa, laigua de laixeta es veu transparent i
homognia. Si sagafen un parell de gotes i sevaporen a lestu
fa damunt dun portaobjectes, sobserva un petit sediment de
cristalls que es veuen amb una lupa. Laigua de laixeta s una
soluci homognia de sals solubles.
8. Laigua est formada per hidrogen i oxigen. Les propietats
que t sn una combinaci de les que tenen lhidrogen i
loxigen?
Laigua no t cap caracterstica ni fsica ni qumica que recordi
lhidrogen i loxigen que la formen.
9. En la figura 2.31 veiem un diagrama de canvis de fase duna
substncia pura a mesura que canvia de temperatura. Et
sembla que laigua destil.lada t un diagrama semblant a
aquest? Et sembla que el diagrama duna dissoluci daigua
i sucre tamb s semblant a aquest? I la llet, tamb pot
tenir un diagrama semblant?
T
T1
Fig. 2.31 t 17. Com separaries aigua, benzina, sal i ferro?
Laigua destil.lada t un diagrama semblant al de la figura 2.31.
Laigua amb sucre i la llet, com que no sn substncies pures,
tenen un diagrama ben diferent.
10. Quines condicions es requereixen perqu un lquid comenci
a destil.lar?
Les condicions que shan de complir perqu un lquid comenci a
destil.lar sn: que sassoleixi el punt debullici en el calder i
que els vapors no es condensin fins a arribar al refrigerant.
11. Com aconseguiries separar una mescla de llimadures de fer
ro i sofre en pols fcilment, sense haver de dissoldre res?
Amb un imant. El sofre no s atret per limant, per el ferro s
que ho s.
12. Imagina que tens un got de vidre ple de sucre i que cau en
un lloc ple de terra i es trenca. Com tho faries per recuperar
el sucre de la mescla de vidres, terra i sucre?
QUMICA 1 2 21
La terra, els vidres i el sucre es poden separar mitjanant
laigua. Es prepara una suspensi dels tres components amb
aigua. Els vidres, en ser grans, sedimenten rpidament; es de
canten i se separen de la mescla. La terra, en ser ms fina, es
decanta ms lentament. Es deixa reposar unes hores i se separa
la terra sedimentada. Laigua transparent que resta s una so
luci amb sucre. El sucre es pot recuperar per evaporaci al
bany maria.
13. Sabent que el sofre s soluble en etanol per no ho s en
aigua, i que la sal s soluble en aigua per no ho s en eta-
nol, com separaries una mescla de sal i sofre?
Podem posar la mescla de sal i sofre en aigua. Laigua solament
ens extrau la sal. El sofre queda sol. Tamb es pot posar la
mescla en etanol. Letanol ens extrau el sofre i deixa la sal in
tacta.
14. Com separaries una mescla de sorra, iode i sal comuna?
La sorra i la sal sn insolubles en etanol. El iode, per tant, es
pot extraure amb etanol. Una vegada fet aix, la mescla de
sorra i sal se separa per dissoluci de la sal en laigua, de mane
ra que la sorra sedimenta.
15. Com ho faries per separar llimadures de ferro, acetona, sor-
ra i aigua?
Les llimadures de ferro i la sorra se separen les dues juntes per
decantaci en reps o b per filtraci o centrifugaci. La fracci
slida se separa posteriorment amb un imant que send el ferro
de la sorra. La fracci lquida composta per aigua i acetona es
pot separar mitjanant destil.laci, aprofitant la gran diferncia
de punts debullici que tenen entre si.
16. Com separaries sal comuna, sorra, alcohol i aigua?
La sorra se separa per decantaci en reps o per filtraci. Una
destil.laci ens separa lalcohol de laigua i la sal. Laigua i la sal
se separen per evaporaci.
El ferro se separa per sedimentaci. La benzina, per flotaci.
Laigua i la sal, per evaporaci.
18. Les cendres contenen unes substncies anomenades potas-
ses (principalment carbonat de potassi, K2CO3), que sn
fertilitzants i fora solubles en aigua. Si disposeu de cen-
dres, com ho fareu per recuperar la potassa?
Cal agitar les cendres en aigua, de manera que es dissolen les
potasses solubles. El carb no s soluble en laigua. Desprs es
filtra per clarificar la dissoluci de potasses. Sevapora per ebu
llici.
19. Sabem que loxigen i el nitrogen sn components de laire:
Substncia % T ebullici (K)
Nitrogen 78 81
Oxigen 20,9 90
 22 2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

La resta, fins al 100%, sn altres gasos minoritaris.
Per separar aquests components, baixem la temperatura
fins a liquar laire. Obtenim, aix, una dissoluci doxigen i
nitrogen. Per separar-los, sempra una destil.laci fraccio-
nada.
a) Per qu es fa una destil.laci fraccionada i no pas una
destil.laci simple?
Malgrat que hi ha 9 K de diferncia entre els punts debulli
ci de loxigen i del nitrogen, una destil.laci fraccionada
separa els dos components a la perfecci. Si noms fssim
una destil.laci simple, la separaci no seria perfecta.
b) Quin lquid s ms voltil?
24. Els olis essencials que originen lolor de les plantes i les
Bull primer el component ms voltil; s a dir, el que t un
punt debullici ms baix, en aquest cas, el nitrogen.
20. Obtenim un cromatograma sobre paper com el de la figu-
ra 2.32. Sabem que A, B, C, D i E sn substncies pures.
Quines substncies tenen les solucions 1 i 2? Sabreu dir si
hi ha alguna substncia pura que no estigui en alguna
daquelles solucions?
Fig. 2.32
rial industrial, com ara cartolina o paper. Com ho faries per
saber si s realment verd, o b una barreja de blau i groc,
duna manera senzilla i rpida? I per saber si cont algun
altre colorant de matisar?
Sagafa un paper de filtre gros. Si no en tenim, sagafa un mo
cador de paper. Es posa una engruna molt petita de colorant
a sobre i safegeix aigua destil.lada al damunt. Aquesta es va
escampant pel paper, per arrossega els colorants, i aquests es
desplacen a diferent velocitat. Als pocs minuts es pot observar
si hi ha un, dos o ms colorants.
Els colorants de matisar safegeixen per ajustar mats (color), ja
que cada vegada que fabriquen colorant al reactor el color no
surt exactament igual.
flors sn productes lbils. Sabries explicar algun procedi-
ment qumic lgic per allar-los sense malmetrels? Intenta
donar una resposta que tingui sentit, encara que en la rea-
litat potser no sutilitzi.
Un procediment s la destil.laci en buit, ja explicada abans.
Un altre procediment s lextracci slid-lquid amb dissolvents
i sobretot olis. Aquest mtode era molt emprat antigament, i
encara lempren pobles primitius.
Un altre procediment no estudiat en aquest llibre s la des-
til.laci mitjanant arrossegament per vapor daigua viu. Si
lessncia no s soluble en aigua, saconsegueix que destil.li
juntament amb aigua per a una temperatura notablement in
ferior a la debullici de loli essencial.

La soluci 1 cont productes A, C i D. La soluci 2 cont pro

ductes B i D.
21. Qu distingeix levaporaci de la destil.laci?
En la destil.laci sempre cal arribar al punt debullici; en leva
poraci, no s imprescindible. En levaporaci, si es treballa
amb calor, sacostuma a emprar el buit, de manera que els
punts debullici sn notablement menors. La destil.laci suti
litza per separar al millor possible els components duna mescla
de lquids miscibles de diferents punts debullici. En levapora
ci el que es persegueix generalment s concentrar una soluci
dun solut en un lquid i aix separar-los parcialment. Sovint el
solut s un producte important que cal recuperar. Per exemple,
si destil.lem vinagre, separarem lcid actic de laigua de forma
completa. Si tenim una soluci aquosa de sal la podem evapo
rar a temperatura ambient fins que se saturi i precipiti sal sli
da que podrem comercialitzar. La sosa custica sobt inicial
ment en forma de solucions lquides de baixa concentraci.
Tanmateix es comercialitza concentrada o slida, cosa que sob
t per evaporaci en buit.
22. Lobtenci dun caf exprs s un procs dextracci slid-
lquid. s veritat? Raona-ho.
S, s un procs dextracci slid-lquid.
23. Una empresa ens lliura unes plvores de colorant, per
exemple de color verd. Han de servir per tenyir algun mate-
25. Els plstics tenen densitats que oscil.len entre 0,9 i
1,5 kg?dm23. Se tacut algun sistema per separar-los fcil-
ment sense conixer-ne prviament la composici?
Es preparen solucions aquoses de sal de diferents densitats,
entre 1 kg/dm3 i 1,2 kg/dm3 si s aigua saturada. Tamb hi ha
mescles daigua amb alcohols lleugers que tenen densitats me
nors d1 kg/dm3.
Fent passar els plstics per aquestes solucions de manera orde
nada, en uns precipitaran i en altres suraran. El tefl i el PVC
precipitaran sempre.
26. El clorur de potassi i el clorur de plom(ii) sn solubles en
aigua calenta. En aigua freda, el de potassi continua sent
fora soluble, mentre que el de plom s insoluble. Com ho
faries per separar-los si els tens slids i barrejats?
Fent-hi passar aigua bullint els solubilitzaria tots dos alhora.
Diluiria amb una mica daigua la soluci perqu no fos tant
concentrada. Baixaria bastant la temperatura de la soluci i el
clorur de plom precipitaria, cosa que no faria el de potassi,
fora ms soluble.
27. Un dels processos qumics ms habituals per aconseguir
substncies slides molt pures s la cristal.litzaci successi-
va. s a dir, uns cristalls impurs es dissolen, i desprs es fa
que precipitin mitjanant diferents mtodes. Els nous cris-
talls formats, se separen, es tornen a dissoldre i es tornen a
 QUMICA 1 2 23

fer precipitar per qualsevol mtode adient, i aix successiva- c) Una mescla heterognia.
ment. Cada vegada els cristalls sn ms purs. A qu et sem-
d) Una substncia pura.
bla qu es degut?
En dissoldre els primers cristalls, passen a la soluci molts ions b) Una mescla homognia.
bons i els pocs ions dolents que impurifiquen. En tornar a cris
tal.litzar, la probabilitat que els cristalls bons englobin els do 3. Laigua salada del mar s:
lents com a impuresa haur disminut. Els nous cristalls obtin
guts tindran menys cristalls dolents englobats; la resta de a) Una substncia pura.
dolents romandr a la soluci que tirem. En tornar a dissoldre b) Una mescla pura.
amb dissolvent nou, els bons i dolents es dissolen, per dions
dolents nhi ha menys a la soluci i, per tant, la possibilitat que c) Una soluci.
en cristal.litzar siguin englobats els dolents disminueix. Aix d) No s cap de les afirmacions anteriors.
passa cada vegada que dissolem i cristal.litzem. En fer-ho di
verses vegades, obtenim cristalls purs. c) Una soluci.

28. La cafena s un compost alcaloide contingut en el caf i el 4. El cati Ca21 s:

te, i que s soluble en aigua calenta. Preparem dos cafs:
un caf exprs, curt, i un caf americ, llarg, utilitzant la a) Un tom de calci amb dues crregues positives de ms.
mateixa quantitat de caf mlt en els dos casos. Quin dels b) Un tom de calci amb dos protons de ms.
dos cafs contindr ms cafena? Raona-ho.
c) Un tom de calci que ha cedit dos electrons.
El caf llarg anomenat americ cont molta ms aigua i per tant
dissol ms quantitat de cafena que el curt. d) Cap de les afirmacions anteriors.

c) Un tom de calci que ha cedit dos electrons.

29. Sabem que el iode s lleugerament soluble en aigua i que
dna solucions groguenques. En canvi, s molt ms solu- 22 22
ble en cloroform (tricloromet) i dna solucions fosques. 5. Els anions S i O :
Disposem de 20 mL duna soluci aquosa de iode (obtingu- a) Tenen la mateixa crrega elctrica i, per tant, es com-
da mitjanant iode, iodur de potassi i una mica dcid clor- porten de manera semblant.
hdric). Volem extraure el iode de la soluci aquosa. Qu
creus que s millor fer? b) Com que sn toms diferents, tenen crregues elctri-
ques diferents.
a) Una extracci amb 10 mL de cloroform.
c) Sn un tom de sofre i un tom doxigen amb dficit de
b) Dues extraccions amb 5 mL de cloroform cadascuna. dos electrons.
Raona-ho. d) Sn dos toms als quals els manquen dos electrons.
En les extraccions sempre es millor repartir el volum dextrac-
a) Tenen la mateixa crrega elctrica i, per tant, es comporten
tor, en aquest cas cloroform, en diverses dosis, ja que en una
de manera semblant.
sola dosi se satura la quantitat extreta. Aquest fenomen es pot
quantificar per les lleis de repartiment.
6. Com separaries el sucre dun almvar?
Per tant, sextraur ms quantitat amb dues extraccions.
a) Per centrifugaci molt forta.
b) Per destil.laci simple.
Quimitest c) Per extracci slid-lquid.

1. La pirita de ferro (FeS2) s: d) Per filtraci.

a) Un compost. b) Per destil.laci simple.

b) Una mescla de sofre i ferro en proporcions exactes.
7. Lhexadec i lheptadec tenen punts debullici de 280 C
c) Una molcula de ferro i dues molcules de sofre reac i 282 C, respectivament. Digues com els separaries.
cionades.
a) Per destil.laci simple.
d) Cap de les afirmacions anteriors.
b) Per cristal.litzaci.
a) Un compost. c) Per evaporaci.

2. Laigua mineral comercial embotellada s: d) Per extracci lquid-lquid.

a) Un compost. e) Per rectificaci o destil.laci fraccionada.

b) Una mescla homognia. e) Per rectificaci o destil.laci fraccionada.

 24 2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

8. En la rectificaci del petroli sobtenen components lleu-
gers (et, prop), components mitjans (gasoil, benzina) i
components pesants (ceres parafines). Quina de les afir-
macions segents s certa?
a) Les ceres parafines no tenen els mateixos components
que let i el prop.
b) Tots sn hidrocarburs, per amb propietats diferents.
c) Un quilo de parafina (fracci pesant) pesa molt ms que
un quilo det.
d) A let i al prop els costa molt ms bullir que a les ce-
res parafines.
e) Cap de les afirmacions anteriors no s certa.
b) Tots sn hidrocarburs, per amb propietats diferents.

j Unitat 3. Composici
de les dissolucions
i dispersions col.lodals
Activitats
1. Quin s el percentatge en massa (%) duna dissoluci de
sucre que en cont 2 g en 500 g de dissoluci?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
2 g sucre
?100 5 0,4%
500 g dis.
2. Com preparem 200 g de dissoluci dcid ctric al 2,5%?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
2,5 g cid ntric
200 g dis.? 5 5 g cid ntric pur
100 g dis.
3. Quants mL dalcohol pur hi ha en 50 mL (una copa petita)
dun destil.lat del 42 % VOL?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
42 mL alcohol
50 mL? 5 21 mL alcohol pur
100 mL dis.
4. Quants grams de glucosa, C6H12O6, calen per preparar 100 mL
de dissoluci 0,5 molar?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,5 mol 180 g glucosa
100 mL?? 5 9 g glucosa
1000 mL dis. 1 mol
5. Quina s la molalitat duna mescla de 2 g dhidrxid de sodi
en 100 g de dissoluci aquosa?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
2 g NaOH 1 mol 1000 g
?? 5 0,51 m
98 g aigua 40 g 1 kg
6. Preparem una dissoluci de clorur de calci en aigua amb 5 g
per 1 000 g de dissoluci. El volum de la dissoluci s prc-
ticament d1 L.
a) Quin ns el % en massa?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
5 g CaCl2
?100 5 0,5%
1000 g dissoluci
b) Quina ns la molaritat?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
5 g CaCl2 1 mol CaCl2
? 5 0,045 M
1 L dissoluci 110,98 g
QUMICA 1 3 25
c) Quina ns la molalitat?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
5 g CaCl2
1 mol CaCl2
? 5 0,0453 m
0,995 kg dissolvent 110,98 g
d) Quina ns la fracci molar?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
1 mol CaCl2
5 g CaCl2? 5 0,045 mol CaCl2
110,98 g
1 mol H2O
995 g H2O? 5 55,27 mol H2O
18 g
0,045 mol CaCl2
x 5 5 8,14?1024
0,045 mol CaCl2 1 55,27 mol H2O
7. En una dissoluci 0,4 mol?dm23 de sosa custica (NaOH),
quina s la massa de sosa en 100 g de dissoluci?
Si suposem que 1 L de dissoluci s aproximadament 1 kg, re
sulta:
0,4 mol NaOH 40 g
??100 5 1,6 g NaOH
1000 g dissoluci 1 mol
8. Dissolem 3 g de sal comuna en 200 g daigua. Quina s la
molalitat?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
3 g NaCl 1 mol NaCl
? 5 0,26 m
0,2 kg dissolvent 58,45 g NaCl
9. La densitat duna dissoluci de HCl del 36 % s de
1 100 g?dm23.
a) Quina ns la molaritat?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
36 g HCl 1 mol HCl 1100 g
?? 5 10,8 M
100 g dissoluci 36,45 g 1L
b) Quina ns la molalitat?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
36 g HCl 1 mol HCl 1000 g
?? 5 15,4 m
64 g dissolvent 36,45 g 1 kg
10. Quina s la concentraci en g/L duna dissoluci de 25 g de
sucre en 300 mL de dissoluci?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
25 g sucre 1000 mL
? 5 83,33 g/L
300 mL dissoluci 1L
11. Una substncia s present en una mostra a ra de 0,1 g per
kg de dissoluci. Quina s la concentraci de la substncia
en ppm?
 26 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,1 g
?1000000 5
1000 g dissoluci
5 100 g per cada mili de grams 5 100 ppm
12. Volem preparar 200 mL duna dissoluci de sal 0,1 M a par-
tir duna dissoluci 0,5 M. Quants mL de la dissoluci 0,5 M
necessitem?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,1 mol 1000 mL
200 mL ? 5 40 mL 19. A quina temperatura es congela una dissoluci aquosa 0,5 mo
1000 mL dissoluci 0,5 mol
13. Volem tenir 150 mL duna dissoluci de sulfat de sodi
0,5 % VOL i disposem duna dissoluci daquest compost del
3 % VOL. Quants mL calen de la soluci concentrada?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,5 mL sulfat de sodi 100 mL dissoluci
150 mL ? 5
100 mL dissoluci 3 mL sulfat de sodi
5 25 mL del 3%
14. Al laboratori hem de preparar 100 mL duna dissolu-
ci dcid ntric 0,1 M. Anem a buscar lampolla del produc-
te i t les indicacions segents: 19 % en volum, densi- 21. Quina s la molaritat duna dissoluci dalcohol etlic a 18 C
tat 5 1 110 kg?m23. Quants mL calen de la dissoluci de
lampolla per preparar la que necessitem?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,1 mol HNO3 63 g 100 g 1,11 g
100 mL ??? 5
1000 mL dissoluci 1 mol 19 g 1 mL
5 2,987 mL per cada 100 mL que es vulguin preparar
15. Per produir una reacci de gelificaci amb un extracte dalga
(alginat) disposem duna dissoluci de 200 g de clorur de
calci a l1 % en massa. Si la necessitem del 0,4 %, quina
quantitat mxima en podem preparar a partir de la primera
dissoluci?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
1 g CaCl2 100 g dissoluci
200 g ? 5 500 g
100 g dissoluci 0,4 g CaCl2
16. Tenim 100 mL de dissoluci 0,5 M de HCl i hi afegim aigua
fins a 500 mL. Quina s la molaritat de la nova dissoluci?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,5 mol HCl
100 mL 5 0,05 mol HCl
1000 mL dissoluci
0,05 mol HCl
5 0,1 M
0,5 L dissoluci
17. Quin volum dalcohol etlic del 96 % i de densitat 0,79 g?cm23
cal per preparar 250 mL dalcohol etlic 2 M?
Si fem els clculs corresponents, resulta:
2 mol alcohol 46 g 100 g 1 mL
250 mL ?? ? 5
1000 mL dissoluci 1 mol 96 g 0,79 g
5 30,32 mL
18. A quina temperatura bullir una dissoluci aquosa 0,5 mo-
lal de sacarosa? I si s de glucosa?
Variaci de temperatura 5 0,52?0,5 5 0,26 C
Temperatura debullici 5 100 1 0,26 5 100,26 C
lal de sacarosa? I de glucosa?
Variaci de temperatura 5 1,86?0,5 5 0,93 C
Temperatura de congelaci 5 20,93 C
20. Quina s la pressi osmtica duna dissoluci de 10 g de
sucre, C12H22O11, dissolts en 1 litre de dissoluci a una tem-
peratura de 27 C?
Pressi osmtica 5 cRT
1 mol 1
c 5 Molaritat 5 10 g ? 5 0,02923 M
342 g 1 L
Pressi osmtica 5 0,02923?0,082?300 5 0,72 atm
que t una pressi osmtica de 5,4 atm?
Pressi osmtica 5 cRT
5,4 5 c?0,082?291 f c 5 0,226 M
Activitats finals
1. Observa la figura 2.9 de les corbes de solubilitat en aigua
i respon les qestions segents:
a) A 10 C, quina substncia s ms soluble, el clorur de
sodi o el de potassi? I a 70 C?
A 10 C el NaCl t una solubilitat aproximada de 37 g per
cada 100 g daigua i la solubilitat del KCl s duns 29 g
per 100 g daigua. Per tant, s ms soluble el NaCl.
A 70C el NaCl t una solubilitat duns 38 g per cada 100 g
daigua i el KCl, duns 47 g per 100 g daigua. Per tant, s
ms soluble el KCl.
b) Comprova si la solubilitat de NaCl a 0 C s de 37 g i a
100 C de 39,8 g.
Veritablement s aix. La solubilitat del NaCl en aigua gaire
b no varia amb la temperatura.
c) Quina s la solubilitat de KI a 50 C?
La solubilitat del KI a 50 C s duns 170 g per cada 100 g
daigua.
d) Quina s la solubilitat del nitrat de potassi a 70 C?
s de 140 g de KNO3 per cada 100 g daigua.

2. El nitrat de plata t una solubilitat molt elevada en aigua.
En 100 g daigua t una solubilitat de: 122 g a 0 C ; 170 g
a 10 C i 950 g a 100 C.
a) Fes una grfica de la seva corba de solubilitat.
b) Quina solubilitat aproximada t a 50 C?
Amb les dades que ens donen cal construir una grfica de la
corba de solubilitat del nitrat dargent i interpolar la solubilitat
que t a 50 C, que s aproximadament de 500 g.
3. Per fer un pasts necessites preparar 300 g duna dissolu-
ci de glucosa (C6H12O6) al 15 %.
a) Fes els calculs necessaris per saber la quantitat daigua
i de glucosa que necessites.
El primer que hem de fer sn els clculs necessaris per saber
la massa de solut que necessitem, en aquest cas de glucosa:
15 g C6H12O6
300 g dissoluci C6H12O6? 5
100 g dissoluci C6H12O6
5 45 g C6H12O6
b) Indica com ho faries al laboratori.
Pesem 45 g de C6H12O6, hi afegim una mica daigua destil
lada i dissolem la glucosa. Finalment, col.loquem el reci
pient a la balana i hi afegim ms aigua destil.lada fins que
arribi als 300 g.
4. Laigua pcrica s una soluci dcid pcric que abans sem-
prava contra les cremades per la seva acci queratoplsti-
ca (regeneradora de la pell). Si una recepta ens diu que
posem 3,75 g dcid per preparar 750 g de dissoluci, quin
s el percentatge en massa de laigua pcrica?
3,75 g dcid pcric en 750 g de dissoluci significa:
3,75 g dcid pcric
?100 g dissoluci 5 0,5%
750 g dissoluci
s a dir, el percentage en massa de la dissoluci s del 0,5%.
5. El srum fisiolgic o soluci salina fisiolgica t una con-
centraci en clorur de sodi del 9 i produeix la mateixa
pressi osmtica que el plasma sanguini. Per aix, tamb
sanomena srum isotnic i s molt utilitzat en medicina.
a) Quina s la concentraci en tant per cent del srum fi
siolgic?
9 per mil 5 0,9%
b) Si un hospital en necessita 2 kg urgentment, com el
prepararies?
Calculem la massa de solut que necessitem:
0,9 kg NaCl
2 kg srum? 5 0,018 kg NaCl 5 18 g NaCl
100 kg srum
Per preparar-lo, pesarem 18 g de NaCl dintre dun recipient
adequat, hi afegirem una mica daigua per dissoldrel i des
prs hi continuarem afegint aigua fins a 1982 g. En con-
junt obtindrem 2000 g o 2 kg de srum fisiolgic.
QUMICA 1 3 27
6. El propilenglicol s un producte utilitzat com a humectant
per a cosmtica de la pell en dissolucions aquoses al 5 %.
Si un client ens demana que nhi preparem 250 g, quina
massa de propilenglicol hi posaries i com el prepararies?
5 g propilenglicol
250 g dissoluci? 5 12,5 g propilenglicol
100 g dissoluci
Pesarem 12,5 g de propilenglicol i hi afegirem 50 2 12,5 5 37,5 g
daigua, de manera que en quedi una soluci de 250 g.
7. La sntesi de la urea (H2NCONH2) que va fer F. Whler
lany 1828 marca linici de la sntesi en qumica orgnica.
En dissoluci aquosa, la urea es pot utilitzar com a humec-
tant de la pell en dissolucions diludes fins al 15 % i com
a agent protenoltic (dissolvent de protenes) a partir
daquest 15 %. Si prepareu una dissoluci amb 25 g durea
i 100 g daigua:
a) Quin s el tant per cent durea en la dissoluci?
25 g urea
?100 5 20% en massa
(100 g 1 25 g) dissoluci
b) En quina aplicaci podrem utilitzar aquesta dissoluci?
Com a agent protenoltic (dissolvent de protenes).
8. Una beguda alcohlica s del 12 % en massa. Si en bevem
250 g, quina quantitat dalcohol ingerim?
12 g alcohol
250 g dissoluci? 5 30 g alcohol
100 g dissoluci
Ingerim 30 g dalcohol.
9. Letiqueta duna ampolla de whisky indica el percentatge
segent: 38 % VOL. Si sadulteren 10 litres daquesta be
guda amb 2 litres daigua, quin en ser el percentatge, si
suposem les densitats constants?
38% VOL significa que hi ha 38 L dalcohol en 100 L de whisky,
que aplicats a 10 L de whisky donen:
0,38 L alcohol
?10 L whisky 5 3,8 L alcohol
100 L whisky
Si sadultera la beguda amb 2 L daigua, la nova dissoluci ser
de 12 L, els quals contenen els 3,8 L dalcohol inicials. Per tant,
la nova concentraci en volum ser:
3,8 L alcohol
?100 5 31,67% VOL
(10 1 2) L whisky
10. El sulfat de coure s una substncia que cristal.litza en
forma de CuSO4 ? 5 H2O anomenada vidriol blau o pedra bla-
va i que sutilitza en proporcions mnimes d1 o 2 ppm per
destruir les algues dels dipsits i piscines.
a) Calcula la massa de CuSO4 ? 5 H2O necessria per prepa-
rar 50 g de dissoluci aquosa al 6 % en massa de CuSO4
anhidre (sense les 5 molcules daigua).
M (CuSO4) 5 63,5 1 32 1 16?4 5 159,5 g/mol
M (CuSO4?5 H2O) 5 159,5 1 5?18 5 249,5 g/mol
 28 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

6 g CuSO4 a) Quants mL duna dissoluci 2 mol?dm23 necessites?

50 g dissoluci 5 3 g CuSO4
100 g dissoluci Primer calculem la quantitat de mols de solut (HCl) que ne
cessitem:
1 mol CuSO4 1 mol CuSO4?5 H2O
3 g CuSO4??? 1 L 1,5 mol HCl
159,5 g CuSO4 1 mol CuSO4 250 mL dissoluci?? 5
1000 mL 1 L dissoluci
249,5 g CuSO4?5 H2O 5 0,375 mol HCl
? 5 4,69 g CuSO4?5 H2O
1 mol CuSO4?5 H2O
Ara calculem el volum de dissoluci 2 M que contenen els
Per tant, necessitem 4,69 g CuSO4?5 H2O per preparar la 0,375 mol de HCl que necessitem:
dissoluci que ens demanen.
1 L dissoluci 1000 mL
0,375 mol HCl?? 5 187,5 mL
b) Explica com ho faries al laboratori. 2 mol HCl 1L
Pesarem 4,69 g de vidriol blau i hi afegirem aigua destil.lada Per tant, mesurarem 187,5 mL de soluci 2 M i ho enrasarem
fins a completar els 50 g; s a dir, 50 2 4,69 5 45,31 g amb aigua destil.lada fins a 250 mL.
daigua.
b) Quin utillatge volumtric has demprar?
11. Calcula les quantitats de dues dissolucions de sal comuna, Sutilitza una pipeta de 50 mL, un matrs aforat de 250 mL,
clorur de sodi, al 25 % i al 15 % en massa que shan de un vas de precipitats qualsevol i ulleres de protecci.
barrejar per obtenir 1 kg de dissoluci de clorur de sodi al
20 %. Explica com ho faries al laboratori. c) Quants cm3 et calen duna dissoluci 12 M i quin mate-
rial volumtric necessites?
Calculem la quantitat de solut (NaCl) que ha de contenir la
mescla: Calculem el volum de dissoluci 12 M que necessitem per
20 g NaCl obtenir els 0,375 mol de HCl.
1 kg dissoluci? 5
100 kg dissoluci
1 L dissoluci 1000 mL
5 0,2 kg NaCl 5 200 g NaCl 0,375 mol HCl?? 5 31,25 mL
12 mol HCl 1L
Ara plantegem un sistema dequacions on:
Per tant, es mesuren 31,25 mL de soluci 12 M i senrasen a
x 5 quantitat de dissoluci al 25% 250 mL amb aigua destil.lada.
y 5 quantitat de dissoluci al 15% Utilitzarem una pipeta de 25 o 50 mL, un matrs aforat de
250 mL, un vas de precipitats qualsevol i ulleres de protecci.
x 1 y 5 1000 x 5 500 g
t t

y y
14. Per preparar exactament 100 mL duna dissoluci dcid clor-
(x?0,25) 1 (y?0,15) 5 200
i i y 5 500 g
hdric 0,100 mol?L21 shan de mesurar 10 mL duna disso
I nobtenim que necessiten 500 g de dissoluci al 25% i 500 g luci ms concentrada (1,000 mol?L21) i fer la diluci cor-
de dissoluci al 15%. responent. Indica quin material volumtric sha demprar:
a) Pipeta i vas de precipitats.
12. Dues de les substncies ms conegudes en qumica sn lhi-
drxid de sodi, anomenat vulgarment sosa custica, i el clo- b) Proveta i vas de precipitats.
rur de sodi, anomenat vulgarment sal de cuina o sal comuna. c) Pipeta i matrs aforat.
Si tenim 3,60 g dhidrxid de sodi, 9,26 g de clorur de sodi i
75,68 g daigua, quin s el percentatge en massa de cada d) Proveta i matrs aforat.
component de la dissoluci? e) Bureta i matrs dErlenmeyer.
Calculem la massa total de la dissoluci: La resposta correcta s la c): pipeta i matrs aforat de 100 mL.
3,60 NaOH 1 9,26 g NaCl 1 75,68 g H2O 5
15. Es volen preparar 250 mL duna dissoluci dcid clorhdric
5 88,54 g dissoluci
aproximadament 1,500 mol?L21. Indica quin material volu-
I ara ja podem calcular el percentatge en massa de cada com mtric sha demprar:
ponent de la dissoluci: a) Pipeta i matrs dErlenmeyer.
3,60 g NaOH b) Proveta i vas de precipitats.
?100 5 4,07% NaOH
88,54 g dissoluci c) Pipeta i matrs aforat.
9,26 g NaCl d) Proveta i matrs aforat.
?100 5 10,46% NaCl
88,54 g dissoluci e) Bureta i matrs dErlenmeyer.

13. Si vols preparar 250 mL duna dissoluci dcid clorhdric La resposta correcta s la d): proveta (perqu la quantitat de so
1,5 mol?dm23: luci de HCl concentrat ser elevada) i matrs aforat de 250 mL.

16. Per desinfectar uns vters es volen preparar 4 L duna dis-
soluci dcid clorhdric 1,5 mol?L21. Quants litres shan
dafegir duna ampolla que porta la indicaci 5 M?
Primer calculem quants mols de solut (HCl) necessitem:
1,5 mol solut
4 L dissoluci? 5 6 mol solut
1 L dissoluci
Ara calculem quants litres duna dissoluci 5 M necessitem per
preparar la nova dissoluci:
1 L dissoluci
6 mol solut? 5 1,2 L dissoluci
5 mol solut
Per tant, necessitem 1,2 L de dissoluci 1,5 M.
17. Una dissoluci aquosa determinada cont un 3 % de clorur de
sodi. La seva densitat s d1,05 kg/dm3. Calculan:
a) La molaritat.
Suposem que la densitat de laigua s 1,05 g/mL.
Calculem la molaritat:
3 g NaCl 1 mol NaCl 1,05 g NaCl
??? Calculem quants mols de HCl necessitem:
100 g dissoluci 58,45 g NaCl 1 mL
1000 mL
? 5 0,54 M
1L
b) La molalitat.
Calculem la molalitat:
3 g NaCl 1 mol NaCl 1000 g
?? 5 0,53 m
97 g H2O 58,45 g NaCl 1 kg
c) La fracci molar.
Calculem la fracci molar:
3 g NaCl
58,45 g NaCl
x 5 5 9,43?1023 20. Les sals hidratades sn comunes en qumica i molts pro-
3 g NaCl 97 g H2O
1
58,45 g NaCl 18 g H2O
18. La glucosa (C6H12O6), anomenada tamb dextrosa o sucre
del ram, s el compost orgnic, de forma lliure o combina-
da, ms abundant a la natura. Les seves solucions sn em-
prades en pastisseria i medicina.
La massa molecular de la glucosa C6H12O6 s:
(6?12 1 12?1 1 6?16) 5 180 g
a) Si tens 50 g de glucosa en 1 kg daigua, quina ns la
molalitat?
50 g C6H12O6 1 mol C6H12O6
? 5 0,28 m
1 kg dissolvent 180 g C6H12O6
b) Si en dissols 25 g en 250 mL de dissoluci, quina ns la
molaritat?
25 g C6H12O6 1 mol C6H12O6 1000 mL dissoluci
?? 5
250 mL dissoluci 180 g C6H12O6 1 L dissoluci
5 0,555 M
QUMICA 1 3 29
c) Quants mil.ligrams de glucosa calen per preparar 500 mL
de dissoluci 0,1 M?
0,1 mol C6H12O6 180 g C6H12O6
0,5 L?? 5
1 L 1 mol C6H12O6
5 9 g 5 9000 mg C6H12O6
d) Calcula el volum daigua que sha dafegir a 250 mL de
dissoluci 1,25 M perqu sigui 0,5 M.
100 mL dissoluci
0,3125 mol C6H12O6? 5
0,5 mol C6H12O6
5 625 mL dissoluci 0,5 M
Per tant, com que inicialment tenem 250 mL de soluci,
caldr afegir-hi: 625 2 250 5 375 mL daigua.
19. El salfumant s una dissoluci dcid clorhdric, s a dir,
una soluci aquosa de clorur dhidrogen, i sutilitza per ne
tejar a les llars. Per preparar exactament 100 mL duna
dissoluci dcid clorhdric 0,1 mol?dm23:
a) Quants mL duna dissoluci 1 mol?L21 has dutilitzar?
1 L 0,1 mol HCl
100 mL dissoluci?? 5 0,01 mol HCl
1000 mL 1L
Ara calculem quin volum de dissoluci 1 M contenen els
0,01 mol de HCl que necessitem:
1 L dissoluci 1000 mL
0,01 mol HCl?? 5 10 mL
1 mol HCl 1L
Per tant, necessitem 10 mL duna dissoluci de HCl 1 M.
b) Quin material volumtric has demprar?
Pipeta de 10 mL i matrs aforat de 100 mL.
ductes es comercialitzen hidratats. Per tant, s imprescin-
dible saber fer dissolucions de sals hidratades.
a) Si tens 200 g de sulfat de magnesi heptahidrat (anome-
nat epsomita) i hi afegeixes 1 000 g daigua, quin ser el
percentatge en sulfat anhidre de la mescla?
M (MgSO4) 5 24 1 32 1 16?4 5 120 g/mol
M (MgSO4?7 H2O) 5 24 1 32 1 16?4 1 7?18 5 246 g/mol
Com que la relaci en mol entre lepsomita i la sal anhidra
s 1:1, ja que 1 mol depsomita sobt dun mol de sal anhi
dra quan shidrata amb 7 mols daigua, podem escriure que:
1 mol epsomita 1 mol MgSO4
200 g epsomita???
246 g epsomita 1 mol epsomita
120 g MgSO4
? 5 97,56 g MgSO4
1 mol MgSO4
Per tant, el percentatge en massa de sulfat anhidre s:
97,56 g MgSO4
?100 5 8,13%
1000 g H2O 1 200 g epsomita
 30 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) Calcula la massa de sulfat de coure(ii) pentahidrat ne- 100 mL de la dissoluci 0,2 M contenen:
cessria per preparar 250 mL de dissoluci 0,1 M.
0,2 mol HCl
M(CuSO4) 5 (63,5 1 32 1 4?16) 5 159,5 g/mol 0,1 L dissoluci? 5 0,02 mol HCl
1 L dissoluci
M(CuSO4?5 H2O) 5 159,5 1 18?5 5 249,5 g/mol 1000 mL dissoluci
0,02 mol HCl? 5 20 mL
La quantitat de CuSO4?5 H2O que cal per preparar 250 mL 1 mol HCl
de dissoluci 0,1 M s: Necessitem 20 mL de dissoluci 1 M.
0,1 mol CuSO4 1 mol CuSO4?5 H2O
0,25 L soluci??? 23. Lamonac sutilitza a les llars per netejar, perqu s des-
1 L soluci 1 mol CuSO4
greixant. La seva olor, per, s una mica desagradable.
249,5 g CuSO4?5 H2O Tenim una dissoluci 0,5 m damonac que cont 1 250 g
? 5 6,243 g CuSO4?5 H2O daigua.
1 mol CuSO4?5 H2O
a) Quina ns la fracci molar?
21. Lcid sulfric, des del punt de vista comercial, s possi-
blement el compost inorgnic ms important a causa del Una concentraci 0,5 m indica 0,5 mol NH3 per cada 1000 g
baix cost i de les aplicacions com a producte bsic en la daigua.
preparaci daltres cids, fertilitzants, etc. Un determinat M(NH3) 5 14 1 3?1 5 17 g/mol
cid sulfric concentrat t una densitat de 1 813 kg?m23 i Els mols de NH3 continguts en una soluci 0,5 m que cont
cont un 91,3 % en massa de H2SO4. Calcula el volum dcid 1250 g aigua sn:
concentrat necessari per obtenir 2 dm3 de dissoluci dilu
da de concentraci 0,02 mol?dm23. 0,5 mol NH3
1250 g H2O? 5 0,625 mol NH3
1813 kg?m23 5 1813 g?dm23 1000 g H2O

Ens demanen 2 dm3 de dissoluci 0,02 mol?dm23, per tant: Per calcular la fracci molar, necessitem saber els mols
daigua:
0,02 mol H2SO4 98 g H2SO4 1 mol H2O
2 L soluci??? 1250 g H2O? 5 69,4 mol H2O
1 L soluci 1 mol H2SO4 18 g H2O
100 g H2SO4 comercial 1000 mL La fracci molar en NH3 s:
?? 5
91,3 g H2SO4 1813 g H2SO4 comercial
0,625
5 2,37 mL H2SO4 comercial x 5 5 8,93?1023
0,625 1 69,4

22. Un cid clorhdric concentrat s una dissoluci al 35,2 % i b) Quina s la massa damonac dissolta?
amb una densitat de 1 175 kg?m23.
La massa de NH3 dissolta s:
a) Calcula el volum daquest cid necessari per preparar
17 g NH3
3 litres de dissoluci 1 M. 0,625 mol NH3? 5 10,63 g NH3
1 mol NH3
1175 kg?m23 5 1175 g?dm23
M(HCl) 5 1 1 35,5 5 36,5 g/mol 24. Lcid sulfric s un cid amb una forta acci deshidratant.
Un cid sulfric concentrat t una densitat de 1 827 kg?m23
Calculem els mols de HCl que necessitem: i cont el 92,77 % en massa de H2SO4.
1 mol HCl a) Quants mL dcid sulfric concentrat necessites per pre-
3 L? 5 3 mol HCl
1 L dissoluci parar 250 mL de dissoluci 1 M. Com ho faries al labora-
tori?
Ara calculem el volum de la dissoluci al 35,2% que neces 1827 kg?m23 5 1827 g?dm23
sitem:
36,5 g HCl 100 g HCl comercial Ara calculem els mols de H2SO4 que necessitem:
3 mol HCl???
1 mol HCl 35,2 g HCl 1 mol H2SO4
0,25 L soluci? 5 0,25 mol H2SO4
1000 mL HCl comercial 1 L soluci
? 5 264,7 mL HCl comercial
1175 g HCl comercial
I ara, quants mL de H2SO4 necessitem:
b) Explica com ho faries al laboratori. 98 g H2SO4 1000 mL dissoluci
0,25 mol H2SO4???
Amb un matrs aforat de 500 mL, una pipeta, vas de preci 1 mol H2SO4 1827 g H2SO4
pitats i ulleres de protecci. 100 g H2SO4 comercial
? 5 14,46 mL
92,77 g H2SO4
c) Quants cm3 de la dissoluci 1 M calen per preparar
100 mL de dissoluci 0,2 M? Necessitem 14,46 mL de H2SO4.
 QUMICA 1 3 31

b) Calcula en quin volum dcid concentrat hi ha continguts 1 mol C6H6

100 g de H2SO4 pur.
100 g H2SO4 comercial
100 g H2SO4 pur??
92,77 g H2SO4 pur
1000 mL H2SO4 comercial
? 5 59 mL H2SO4 comercial
1827 g H2SO4 comercial
c) Quants mL de dissoluci 1 M calen per preparar-ne
100 mL 0,2 M? Com ho faries al laboratori?
El clcul numric s idntic al del 22c. Com que en neces
sitem 20 mL exactes, es pot emprar una pipeta daquest
volum, denrasament simple preferentment. Tamb es pot
utilitzar una bureta. Lcid saboca molt lentament damunt
la paret dun vas de precipitats que cont 70 mL daigua
destil.lada. Es deixa refredar el conjunt (amb un bany exte
rior daigua freda, si volem anar de pressa). Quan la solu-
ci est gaireb freda, saboca dintre un matrs aforat de
100 mL i senrasa amb aigua destil.lada.
25. Un cid clorhdric concentrat t un 35,2 % en massa de HCl
i una densitat de 1 175 kg?m23. Calculan:
a) La fracci molar.
Partim de 100 g dcid concentrat del 35,2% en massa que
significa 35,2 g HCl/100 g dissoluci.
100 g dissoluci 2 35,2 g HCl 5 64,8 g H2O
83,25 g C6H6? 5 1,07 mol C6H6
78 g C6H6
0,13
xC10H8 5 5 0,11
0,13 1 1,07
27. Una dissoluci dcid sulfric al 15 % en massa t una den-
sitat de 1 102 kg?m23. Quina s la molaritat i la molalitat
de la dissoluci?
1102 kg?m23 5 1102 g?dm23
15 g H2SO4 1 mol H2SO4 1102 g dissoluci
?? 5 1,69 M
100 g dissoluci 98 g H2SO4 1 L dissoluci
15 g H2SO4 1 mol H2SO4 1000 g
?? 5 1,80 m
85 g H2O 98 g H2SO4 1 kg
28. Laspirina s un medicament mpliament conegut, per el
seu nom cientfic, cid acetilsaliclic, i la seva frmula,
C9H8O4, no ho sn tant. Si en dissolem 0,500 g en 100 mL
daigua:
a) Quina s la molalitat de la dissoluci?
M[C9H8O4] 5 9?12 1 8?1 1 4?16 5 180 g/mol
Per tant, la molalitat es calcula:
0,5 g C9H8O4 1 mol C9H8O4 1000 g
? ? 5 0,028 m
100 g H2O 180 g C9H8O4 1 kg

1 mol HCl b) Quin ns el percentatge en massa?

35,2 g HCl? 5 0,96 mol HCl
36,5 g HCl I el % en massa:
1 mol H2O 0,5 g C9H8O4
64,8 g aigua? 5 3,60 mol H2O ?100 5 0,498%
18 g H2O 100 g H2O 1 0,5 g C9H8O4
0,96
xHCl? 5 0,21 29. Una dissoluci de 100 mL dcid clorhdric 0,10 M es di
0,96 1 3,60 lueix fins a un litre i mig. Quina s la molaritat de la nova
dissoluci?
b) La molaritat.
Calculem els mols de solut (HCl) que hi ha en 100 mL de HCl
1175 kg?m23 5 1175 g?dm23 0,10 M:
35,2 g HCl 1 mol HCl 1175 g dissoluci 0,1 L soluci?(0,10 mol solut/1 L soluci) 5 0,01 mol HCl
?? 5
100 g dissoluci 36,5 g HCl 1 L dissoluci
Si aquests mols els posem en 1,5 L de dissoluci la nova mola
5 11,3 M ritat s:
0,01 mol HCl
26. El naftal, C10H8, era emprat com a antiarnes per protegir 5 0,00667 M 5 6,67?1023 M
la roba. s soluble en dissolvents orgnics, com ara el ben- 1,5 L soluci
z, C6H6. Calcula la fracci molar del naftal en una disso-
luci del 16,75 % de naftal dissolt en benz. 30. Quina s la molaritat dun cid sulfric comercial de densi-
tat 1 830 kg?m23 i riquesa del 93,64 % en massa? Indica la
El 16,75% en massa soluci correcta entre les sis possibles.
16,75 g C10H8 16,75 g C10H8 a) 17,49 M
g C6H6 5
100 2 16,75 83,25 g C6H6 b) 8,74 M
M[C10H8] 5 10?12 1 8 5 128 g/mol c) 8,96 M
M[C6H6] 5 6?12 1 6?1 5 72 1 6 5 78 g/mol d) 0,1 M

1 mol C10H8 e) 34,96 M

16,75 g C10H8 5 0,13 mol C10H8
128 g C10H8 f) 28,3 M
 32 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

La densitat de 1830 kg?m23 5 1830 g?dm23 i la massa mole 1,013?105 Pa

cular del H2SO4 s 98 g/mol. 55,32 mmHg? 5 7373,57 Pa
760 mmHg
1830 g soluci 93,64 g H2SO4 1 mol H2SO4
?? 5 17,49 M I aplicant la llei de Raoult:
1 L soluci 100 g soluci 98 g H2SO4
D p 5 0,01?7373,57 Pa 5 73,74 Pa
Per tant, la molaritat s de: 17,49 M. La resposta correcta s
la a). 35. La glicerina s un producte molt utilitzat en cosmtica. Cal-
cula el punt de congelaci duna dissoluci de glicerina amb
31. Es barregen 120 g dalcohol etlic del 96 % amb 230 mL aigua al 10 %. La constant crioscpica s 1,86 C?kg/mol i la
daigua. Quina de les concentracions segents en resulta? massa molecular de la glicerina s 92.
a) 32,91 % en massa detanol Sabem que kc 5 1,86 i que la massa molecular de la glicerina
b) 7,15 M s 92. Necessitem calcular la molalitat de la dissoluci:
c) 34,29 % en massa detanol 10 g glicerina 1 mol glicerina 1000 g
?? 5 1,21 m
d) 34,29 % en volum detanol 90 g dissolvent 92 g glicerina 1 kg

e) 11,34 m Dacord amb lexpressi: DTf 5 kf ?m 5 1,86?1,21 5 2,25

Calculem la quantitat de solut que tenim en 120 g dalcohol Per tant, el descens crioscpic s de 2,25 C i com que sabem
etlic del 96%: que la temperatura de fusi de laigua pura s 0 C, aleshores la
temperatura de congelaci de la dissoluci de glicerina s de
96 g solut 22,25 C.
?120 g dissoluci 5 115,2 g solut
100 g dissoluci
36. No totes les dissolucions tenen laigua com a dissolvent.
Ara podem calcular la concentraci en % de massa: Calcula la massa molecular del naftal, sabent que s solu-
115,2 g solut ble en cloroform, CHCl3, i que una dissoluci d1 gram dis-
?100 5 32,91% solt en 100 g del dissolvent produeix un canvi de la tempe-
230 g 1 120 g dissoluci
ratura debullici del CHCl3 de 61,3 C a 61,6 C. La constant
Per tant, la resposta correcta s la a). ebullioscpica del cloroform s 3,86 C?kg/mol.
Sabem que la ke del CHCl3 s 3,86 i que laugment ebullioscpic
32. Troba la concentraci en ppm duna dissoluci de sals de s de 0,3 C; per tant, si apliquem lexpressi:
crom que t una riquesa de 3,10 ? 1024 % en massa.
DTe 5 ke?m f 0,3 5 3,96?m f m 5 0,078
Sabem que ppm expressa els grams de solut per mili de grams
de dissoluci; per tant: Com que la molalitat sn mol de solut per kg de dissolvent:
3,10?1024g solut 1 g naftal 1000 g 1 kg dissolvent
106 g dissoluci? 5 3,1 ppm ?? 5
100 g dissoluci 100 g dissolvent 1 kg 0,078 mol naftal
5 128,21 g/mol
33. Letilenglicol en dissoluci aquosa sutilitza com a anti-
congelant en els cotxes. Indica quina ns la propietat que Per tant, la massa molecular del naftal s de 128,2 g/mol.
ho fa possible.
El descens crioscpic. 37. Albmina s el nom genric dun grup de protenes solu-
bles en aigua. Mereixen esment lalbmina de la llet, lal-
34. Sabent que la pressi de vapor de laigua s 55,32 mmHg a bmina de lou i lalbmina de la sang. Una mostra de 20 g
40 C, calcula quin s el descens de la pressi de vapor, en dalbmina per litre exerceix a 25 C una pressi osmtica
unitats del SI, dun xarop que podem fer servir a la cuina de 7,90 mmHg (1 052,99 Pa). Calcula la massa molecular
per preparar pastissos, format per 100 g de sucre (sacaro- daquesta albmina.
sa, C12H22O11) en 0,5 L daigua? Si substitum a lexpressi: p 5 c?R?T
Segons la llei de Raoult: D p 5 xs po 1052,99
atm 5 c?0,082 atm?L/K?mol?298 K
Calculem la fracci molar de sucre: 1,013?105
1 mol C12H22O11 nobtenim que c 5 4,254?1024 mol/L
100 g C12H22O11? 5 0,29 mol C12H22O11
342 g C12H22O11 I per factors de conversi:
1 mol H2O 20 g albmina 1 L dissoluci
500 g H2O? 5 27,78 mol H2O ? 5 47014,57 g/mol
18 g H2O 1 L dissoluci 4,254?1024 mol albmina
0,29 Per tant, la massa molecular de lalbmina s aproximadament
xs 5 5 0,01
0,29 1 27,78 de 47000 g/mol.

38. La sacarosa s el sucre que normalment consumim a casa.
Calcula la pressi osmtica a 30 C duna dissoluci de saca-
rosa, C12H22O11, al 5 % i que t una densitat de 1 017 kg?m23.
Hem daplicar lexpressi: p 5 c?R?T; per tant, abans hem de
calcular la molaritat de la dissoluci de sacarosa.
5 g C12H22O11 1 mol C12H22O11 1000 g
???
100 g dissoluci 342 g C12H22O11 1 kg
1017 kg 1 m3
? 3
? 5 0,15 mol/L
1m 1000 L
Ara ja podem aplicar lexpressi de la pressi osmtica:
p 5 c?R?T 5 0,15 mol/L?0,082 (atm?L/K?mol)?303 K 5
5 3,73 atm
39. El punt de congelaci duna dissoluci dacetona 1 m s
21,86 C. Quina de les temperatures segents correspon
al punt de congelaci duna dissoluci de glucosa 1 m?
[M (acetona) 5 58 u i M (glucosa) 5 180 u]
a) 21,86 C
b) 218,6 C
c) 25,77 C
d) 23,72 C
e) 0 C
Si les dues solucions sn 0,1 m, el punt de congelaci de les
dues ser 21,86 C. Per tant, lopci correcta s la a (consi
derem igual les constants crioscpiques de lacetona i la glu
cosa).
40. Quan cau un aiguat, laigua que sescola pels carrers s
bruta. El color marrons que t s degut a les partcules
fines de pols i terra que cont. De les respostes segents,
quina s la correcta? Aquesta aigua bruta s:
a) Una suspensi.
b) Una emulsi.
c) Una dissoluci.
d) Un sol.
a) Una suspensi.
41. Quan volem fer mat, agafem llet, lescalfem i, quan est
ben calenta, hi afegim suc de llimona (cid ctric). Alesho-
res la llet qualla, s a dir, se separa el lquid, anomenat
xerigot, de la part slida, que es converteix en mat. La
llet s una dispersi col.lodal. Per sabries dir quins fen-
mens sesdevenen en afegir-hi el suc de llimona?
Lcid ctric impedeix que les protenes exerceixin de col.loide
protector i es produeix la coagulaci, s a dir, el mat.
42. Disposem de propanol lquid pur (CH3CH2CH2OH) i duna dis
soluci 1 M de iodur de potassi (KI). Volem preparar 500 cm3
duna dissoluci aquosa que contingui 0,04 mol?dm23 de
iodur de potassi i 0,4 mol?dm23 de propanol.
QUMICA 1 3 33
a) Calcula els volums de cadascuna de les dissolucions de
partida que cal utilitzar per fer aquesta preparaci.
Si fem els clculs corresponents, resulta:
0,04 mol KI 1000 mL dis.
500 mL dis.?? 5
1000 mL dis. 1 mol KI
5 20 mL dis. (1 M de KCl)
0,4 mol propanol 60 g
500 mL dis.???
1000 mL dis. 1 mol propanol
1 mL
? 5 15 mL propanol(l)
0,8 g
b) Descriu de manera detallada el procediment de labora-
tori que cal seguir per fer la preparaci i anomena el
material que cal emprar.
Mesurem 20 mL de dissoluci 1 M de KCl amb una pipeta o
una proveta de 25 mL.
Els aboquem a un matrs aforat de 500 mL.
Mesurem 15 mL de propanol lquid amb una pipeta o prove
ta de 15 mL si pot ser, o de 25 mL arrasant a 15 mL.
Ho posem en el matrs aforat de 500 mL.
Hi afegim aigua destil.lada fins a 500 mL.
Dades: masses atmiques: H 5 1, C 5 12, O 5 16; densitat
del propanol 5 0,80 g?cm23
43. a) Calcula quin volum duna dissoluci 1,2 M dhidrxid de
sodi sha de diluir fins a 500 cm3 per obtenir una disso-
luci de concentraci 4,8 ? 1022 mol?dm23.
Si fem els clculs corresponents tenim:
4,8?1022 mol NaOH 1000 mL dis.
500 mL dis. ? 5
1000 mL dis. 1,2 mol NaOH
5 20 mL dis. (1,2 M de NaOH)
b) Explica el procediment i els estris de laboratori que uti-
litzaries per preparar aquesta dissoluci diluda.
Mesurem 20 mL de dissoluci 1,2 M de NaOH amb una pipe
ta o proveta de 25 mL.
Ho posem en un matrs aforat de 500 mL.
Hi afegim aigua destil.lada fins a 500 mL.
44. La concentraci dun cid ntric comercial s del 60 % en
massa i la seva densitat s d1,31 g?cm23.
a) Calcula la molaritat de lcid ntric comercial.
Si fem els clculs corresponents tenim:
60 g HNO3 1 mol HNO3 1,31 g
?? 5
100 g dis. 63 g HNO3 1?1023 L
5 12,48 M HNO3
 34 3 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) Indica quin volum dcid ntric comercial cal per prepa- 47. Dades experimentals dels punts debullici de les dissolu
rar 500 cm3 dcid ntric 0,2 molar. cions de glucosa i sacarosa es mostren en la taula segent:
0,2 mol HNO3 63 g HNO3
500 mL dis.??? % MS Sacarosa Glucosa
1000 mL dis. 1 mol HNO3
30 100,61 C 101,27 C
100 g dis. 1 mL diss.
?? 5 8 mL 40 101,11 C 102,00 C
60 g HNO3 1,31 g dis.
50 101,77 C 103,11 C
c) Explica de quina manera faries aquesta preparaci al la-
boratori i quin material caldria utilitzar. 60 103,00 C 104,77 C

Posem HNO3 comercial en un vas de precipitats de 50 mL. 70 105,11 C 107,61 C

Mesurem 8 mL amb una pipeta o proveta de 10 mL.

Calculeu les desviacions del clcul teric respecte de lex
Ho posem en un matrs aforat de 500 mL. perimental de les dissolucions del 60%.
Hi afegim aigua destil.lada fins a 500 mL. 60% 60 g de solut per cada 40 g daigua
Dades: masses atmiques: N 5 14, O 5 16, H 5 1 Glucosa:

45. Es dissolen 32 g de naftal slid (C10H8) en 368 g de tolu
(C7H8) i sobt una dissoluci de densitat 0,892 g?cm23.
a) Troba la concentraci molar de naftal a la dissoluci.
Cal tenir en compte que tenim 32 g de naftal 1 368 g de
tolu 5 400 g de dissoluci.
Aix, si fem els clculs corresponents tenim:
32 g C10H8 1 mol C10H8 0,892 g
?? 5
400 g dis. 128 g C10H8 1?1023 L
5 0,56 M C10H8 en tolu
b) Escriu les reaccions de combusti dels dos components
de la dissoluci.
Reaccions de combusti (reacci amb oxigen per donar di
xid de carboni i aigua)
Naftal: C10H8 1 12 O2 f 10 CO2 1 4 H2O
Tolu: C7H8 1 9 O2 f 7 CO2 1 4 H2O
Dades: masses atmiques: H 5 1, C 5 12
46. Un cid ntric concentrat t un 86 % en massa dcid pur i
una densitat d1,465 g?cm23.
a) Calculan la concentraci en mol?dm23.
Si fem els clculs corresponents tenim:
86 g HNO3 1 mol HNO3 1,465 g
? ? 5 20 M HNO3
100 g dis. 63 g HNO3 1023 L
b) Troba el volum de lcid concentrat necessari per prepa-
rar 100 cm3 dcid ntric de concentraci 4 M.
4 mol HNO3 63 g HNO3
100 mL dis.??? b) 7,5 g
1000 mL dis. 1 mol HNO3
100 g dis. 1 mL dis.
?? 5 20 mL
86 g HNO3 1,465 g dis.
60 g glucosa 1 mol glucosa 1000 g
?? 5 8,33 m
40 g daigua 180 g glucosa 1 kg
Variaci de temperatura debullici: 0,52?8,33 5 4,33 C
Temperatura debullici: 104,33 C
Variaci de 104,77 2 104,33 5 0,44 C (desviaci baixa)
Sacarosa:
60 g sacarosa 1 mol sacarosa 1000 g
?? 5 4,386 m
40 g daigua 342 g sacarosa 1 kg
Variaci de temperatura debullici: 0,52?4,386 5 2,28 C
Temperatura debullici: 102,28 C
Variaci de 103,00 2 102,28 5 0,72 C (desviaci apreciable,
segurament a causa de transformacions en el procs de sacaro
sa a glucosa i fructosa, que farien crixer laugment ebullios
cpic).
En els dos casos, el valor experimental est per sobre, ja que
cal tenir en compte que en produir-se lebullici sevapora ai
gua que fa augmentar la molalitat de la dissoluci i, per tant, el
seu punt debullici.
Quimitest
1. El sucre s un element imprescindible en la dieta quoti
diana. Per exemple, trobem mltiples dissolucions daques-
ta substncia en aigua o en lquids aquosos, com ara les
infusions, la llet o el caf. Quina massa de sucre cal mesu-
rar per obtenir 200 g de dissoluci al 15 %?
a) 15 g
c) 30 g
d) 3 g

Dades: masses atmiques: H 5 1, N 5 14, O 5 16 c) 30 g

 QUMICA 1 3 35

2. En cuina sutilitza molt un xarop de sucre que sanomena c) 7,5 %

TPT, que vol dir tant per tant (igual quantitat daigua
que de sucre). Quin s el tant per cent en massa duna d) 1,25 %
dissoluci obtinguda barrejant 100 g de sucre amb 100 g
d) 1,25 %
daigua?
a) 10 % 6. Quina s la molaritat dun vinagre del 6 % en massa, s a
b) 50 % dir, que cont el 6 % dcid actic, C2H4O2? Suposa que la
densitat del vinagre s prcticament 1.
c) 100 %
a) 0,25 M
d) 25 %
b) 0,1 M
b) 50 %
c) 60 M
3. Una dissoluci aquosa cont 100 g de sucre per cada litre d) 1 M
de dissoluci. Quina s la seva molaritat? La frmula de la
sacarosa s C12H22O11. d) 1 M
a) 0,29 M
7. Quin volum de dissoluci de clorhdric concentrat del
b) 0,27 M 35,2 % i densitat 1,175 g?mL21 cal per preparar 2 L dun
c) 2,7 M salfumant 0,5 M dcid?

d) 1 M a) 88,2 mL

a) 0,29 M b) 82,8 mL
c) 8,82 mL
4. Si safegeix mig litre daigua a 500 g duna dissoluci de su-
cre al 15 %, quina s la concentraci de la nova dissoluci? d) 8,28 mL

a) 7,5 % a) 88,2 mL
b) 15 %
8. Lcid sulfric s molt utilitzat a la indstria, tant con
c) 30 % centrat com en dissolucions. Si cal fer una dissoluci amb
d) 3,75 % 100 g dcid sulfric concentrat al 92,77 % amb 100 g dai-
gua, quina s la molaritat de la dissoluci resultant?
a) 7,5 %
Dades: la densitat de lcid sulfr ic concentrat s
1 827 kg?m23
5. Les dissolucions dcids en aigua sn molt presents en la
nostra vida quotidiana. En sn exemples el salfumant (dis- a) 6,12 M
soluci dcid clorhdric) i el suc de llimona (cid ctric). A
50 g de suc de llimona que cont 2,5 g dcid ctric hi afe- b) 4,74 M
gim 150 mL daigua calenta. Quin s el tant per cent de la c) 10 M
dissoluci resultant?
a) 2,5 % d) 0,1 M

b) 5 % a) 6,12 M
 36 4 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

j Unitat 4. c) A 25 C i 1 atmosfera el ferro reacciona amb lcid clor

hdric que hi ha en dissoluci aquosa per donar hidrogen
Les reaccions qumiques i triclorur de ferro, que es mant en dissoluci aquosa.
2 Fe(s) 1 6 HCl(aq) f 3 H2(g) 1 2 FeCl3(aq)
Activitats d) A temperatures i pressions elevades el nitrogen i lhi
drogen produeixen amonac.
1. Quan sencn una bombeta, es produeix un canvi fsic o qu
mic? Raona la teva resposta. N2(g) 1 3 H2(g) f 2 NH3(g)
Fsic. s una transformaci denergia elctrica en lumnica i ca
lorfica. 5. Una manera didentificar les roques calcries s afegir-hi
unes gotes dcid clorhdric. Si es tracta duna roca calcria,
es produeix una reacci en la qual es desprn un gas (dixid
2. Distingeix quin dels canvis segents s fsic i quin s qumic: de carboni), que s fcilment identificable. Sabries igualar
aquesta reacci?
a) Pintar una porta.
CaCO3 1 HCl f CO2 1 H2O 1 CaCl2
Fsic.
CaCO3(s) 1 2 HCl(aq) f CO2(g) 1 H2O(l) 1 CaCl2(aq)
b) Bullir aigua.
Fsic. 6. Lhidrogen crema amb loxigen i se nobt aigua. Escriu la
reacci i iguala-la. Recorda que les molcules dhidrogen i
c) Triturar unes ametlles. doxigen sn diatmiques.
Fsic. 2 H2(g) 1 O2(g) f 2 H2O(l)

d) Rostir un tros de carn. 7. Iguala la reacci:

Qumic. Cal destacar la reacci de Maillard. Al 1 HCl f H2 1 AlCl3
e) Barrejar aigua i oli. 2 Al(s) 1 6 HCl(aq) f 3 H2(g) 1 2 AlCl3(aq)
Fsic.
8. En la reacci de combusti duna molcula dun hidrocarbur
f) Posar suc de llimona damunt del marbre. determinat sobtenen 2 molcules de dixid de carboni i
2 daigua. Sabries dir de quin hidrocarbur es tracta?
Qumic. Reacci del carbonat de calci amb cid que pro
dueix dixid de carboni. a) met b) etil c) et d) but e) prop

g) Cremar un paper. Si dna 2 molcules de CO2 es tracta dun hidrocarbur de 2 car

Qumic. Combusti.
h) Fregir patates.
Qumic. Cal destacar la reacci de Maillard.
3. Una molcula de glucosa (C6H12O6) reacciona amb 6 molcu
les doxigen (O2) i sobtenen 6 molcules de dixid de car
boni (CO2) i aigua. Quantes molcules daigua es formen?
Recorda que cal que es conservi el nombre dtoms inicial.
C6H12O6 1 6 O2 f 6 CO2 1 6 H2O
4. Escriu lequaci i lestat en qu es troba cada substncia en
les reaccions segents:
bonis.
Per tant, letil:
C2H4 1 3 O2 f 2 CO2 1 2 H2O
9. Una equaci difcil digualar s la de la reacci dobtenci
del iode a partir del iodat i el iodur de potassi, que noms
es produeix en medi cid. Sabries com fer-ho?
KIO3 1 KI 1 H2SO4 f I2 1 K2SO4 1 H2O
KIO3(aq) 1 5 KI(aq) 1 3 H2SO4 (aq) f 3 I2 (aq) 1 3 K2SO4(aq) 1 3 H2O
10. Quina quantitat de producte C es forma en la reacci se
gent, en qu 30 g de A reaccionen amb 15 g de B i sobte
nen 34 g de D?

a) A 25 C i 1 atmosfera laigua es descompon en hidrogen A 1 B f C 1 D

i oxigen per electrlisi. 30 g 15 g ? 34 g
2 H2O (l) f 2 H2(g) 1 O2(g) A 1 B f C 1 D
30 g 15 g 11 g 34 g
b) A 25 C i 1 atmosfera quan cremem carb (carboni) en
presncia doxigen ens dna noms dixid de carboni. Clculs: 30 1 15 5 45 g totals.
C(s) 1 O2(g) f CO2(g) La massa es conserva: 45 2 34 5 11 g de C.
 QUMICA 1 4 37

11. En la reacci: A 1 B f C 15. Quin tipus de reacci associaries a les equacions segents:
10 g de A reaccionen totalment amb 5 g de B. Quants grams a) HNO3 1 KOH f KNO3 1 H2O
de C sobtindran si disposem de 30 g de A i la quantitat que
Reacci de doble descomposici o doble substituci.
faci falta del B?
A 1 B f C b) H2 1 I2 f 2 HI
Reaccionen 10 g 5 g 15 g Sntesi.
Final 30 g 15 g 45 g
c) K2CO3 f K2O 1 CO2
15 g C
Clculs: 30 g A 5 45 g C Descomposici.
10 g A
16. Completa la reacci de doble descomposici segent:
12. Digues quin volum de producte C es forma en la reacci se
gent, si tenim en compte que tots sn gasos i estan en les NaCl 1 AgNO3 f ? NO3 1 Ag ?
mateixes condicions de pressi i temperatura: NaCl 1 AgNO3 f NaNO3 1 AgCl
A 1 2 B f C 1 D
10 L 20 L ? 10 L 17. Quins productes dna la combusti del benz (C6H6)?
La combusti dun hidrocarbur dna dixid de carboni i aigua.
A 1 2 B f C 1 D
10 L 20 L 10 L 10 L 15
C6H6 1 O2 f 6 CO2 1 3 H2O
2
Les proporcions de molcules en la reacci sn tamb equiva
lents a litres de gas.
18. Indica la reacci que es produeix en la combusti de lalco
Per tant, si 1 L de A reacciona amb 2 L de B per donar 1 L de C hol etlic?
i 1 L de D, amb 10 L s el mateix multiplicat per 10.
C2H6O 1 3 O2 f 2 CO2 1 3 H2O
13. Disposem de 100 L de CO i 100 L de O2 a pressi i tempera
19. Lalumini s atacat per lcid clorhdric i es desprn hidrogen.
tura constants, que reaccionen segons la reacci:
a) Escriu lequaci que representa aquesta reacci.
2 CO 1 O2 f 2 CO2
2 Al(s) 1 6 HCl(aq) f 3 H2(g) 1 2 AlCl3(aq)
Quants litres tindrem al final de la reacci, si considerem
que es produeix de forma total, i de quina substncia? b) De quin tipus de reacci es tracta?
2 CO 1 O2 f 2 CO2 Reacci de desplaament.
Inicialment 100 L 100 L
Reaccionen 100 L 50 L 100 L
Final 50 L 100 L TOTAL 150 L
Activitats finals
Clculs: 1. Explica els fenmens segents i indica si hi ha hagut canvi
1 L O2 qumic o no:
100 L CO 5 50 L O2
2 L CO
a) Quan escrivim a la pissarra, el guix que fem servir es va
2 L CO2 desintegrant i perd massa.
100 L CO 5 100 L CO2
2 L CO No hi ha canvi qumic.

14. Tenim 6,023 ? 1023 molcules doxigen a 20 C i 1 atm de b) Quan cau suc de llimona sobre el marbre de la cuina,
pressi: queda tacat.
a) Quants mols sn? Hi ha canvi qumic, ja que la llimona (cid ctric) reacciona
amb el marbre (carbonat de calci).
s el nombre dAvogadro, i per tant s 1 mol.
c) Si fem bullir aigua una bona estona i la deixem refredar,
b) Quants litres ocupen? es forma un dipsit de slid blanc al recipient.
El volum que ocupa un mol en condicions normals s 22,4 Hi ha una transformaci fsica, ja que part de laigua seva
litres. pora, de manera que se satura en algunes sals que shi tro
Per com que les condicions no sn normals, podem aplicar ben dissoltes i precipiten. (Estrictament tamb hi ha un
lequaci dels gasos: canvi qumic, ja que els hidrogencarbonats de calci solubles
pV 5 nRT es transformen, a conseqncia de la calor, en carbonats de
calci insolubles i dixid de carboni. Malgrat aix, com que
Si treballem amb atmosferes i litres tenim:
es tracta duna reacci desconeguda per a lalumne, s mi
1?V 5 1?0,082?293 V 5 24 L llor considerar nicament el fenomen fsic).
 38 4 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

d) Si ens descuidem el pa a la torradora, en surt un fum c) Quines masses inicials mnimes haurem de posar per
blanc esps que ens obliga a obrir les portes i finestres obtenir 50 g de C?
de tota la casa.
Si volem obtenir 50 g de C necessitarem:
S, s un fenomen qumic, ja que lennegriment no s altra
15 g A
cosa que una combusti parcial (reacci amb loxigen de 50 g C? 5 21,43 g A
laire) de la fcula del pa. Inicialment, per esdev un feno 35 g C
men fsic: la deshidrataci o prdua daigua del pa. 20 g B
50 g C? 5 28,57 g B
35 g C
2. Iguala les equacions segents, que tenen el sodi com a
element com: 5. El but s un dels combustibles ms utilitzats en lmbit
a) Na2O2 1 Na f Na2O domstic. Perqu reaccionin 58 g de but, necessitem 240 g
doxigen. El resultat de la combusti s dixid de carboni
Na2O2 1 2 Na f 2 Na2O i aigua.
b) Na2SO4 1 C f Na2S 1 CO2 a) Si en una bombona de but encara hi queden 5 kg
daquest gas, quina massa doxigen cal per cremar-lo?
Na2SO4 1 2 C f Na2S 1 2 CO2
En aquesta reacci 58 g de but reaccionen amb 240 g
c) NaHCO3 f Na2CO3 1 H2O 1 CO2 doxigen; per tant:
2 NaHCO3 f Na2CO3 1 H2O 1 CO2 240 g O2
5000 g C4H10? 5 20690 g O2 5 20,69 kg O2
58 g C4H10
d) Na2CO3 1 C 1 N2 f NaCN 1 CO
Na2CO3 1 4 C 1 N2 f 2 NaCN 1 3 CO b) Quina massa de but hi havia en un altre recipient si, en
cremar-se, shan consumit 100 kg daire? (El contingut
e) C2H5I 1 Na f C4H10 1 NaI doxigen a laire s del 21 % en massa.)
2 C2H5I 1 2 Na f C4H10 1 2 NaI Si shan consumit 100 kg daire:

f ) C2H5OH 1 Na f C2H5ONa 1 H2 21 kg O2 58 kg C4H10

100 kg aire?? 5 5,075 kg C4H10
100 kg aire 240 kg O2
C2H5OH 1 Na f C2H5ONa 1 1/2 H2
6. Una substncia A reacciona amb una substncia B i sobte
3. El magnesi s un metall lleuger que, quan sescalfa, crema nen els productes C i D.
en laire amb una llum blanca intensa, rica en raigs ultravio
lats. Aquesta caracterstica fa que sutilitzi en pirotcnia. a) Si reaccionen 8 g de A i es formen 12 g de C i 6 g de D,
quants grams han reaccionat de B?
La reacci de combusti es pot representar amb lequaci
segent: La massa total es conserva, perqu no hi ha cap procs nu
Mg(s) 1 O2(g) f MgO(s) clear; per tant:
Si tenim 20 g de magnesi, que reaccionen amb 13,17 g 12 g de C 1 6 g de D 5 18 g entre C i D, i tamb entre A i
doxigen, quants grams de residu blanc dxid es formaran? B. Com que han reaccionat 8 g de A, forosament han dha
La reacci, un cop igualada, s: Mg 1 1/2 O2 f MgO, que ens ver reaccionat amb 18 2 8 5 10 g de B.
diu que 1 mol de Mg dna 1 mol de MgO; per tant, podem fer:
b) Si en la reacci anterior inicialment posem 16 g de A i
1 mol Mg 1 mol MgO 40,31 g MgO 100 g de B, quines masses hi haur al final de la reacci
20 g Mg??? 5
24,31 g Mg 1 mol Mg 1 mol MgO i de quina substncia seran?
5 33,16 g MgO De lapartat a sabem que:
A 1 B f C 1 D
4. Es barregen inicialment 20 g de la substncia A i 20 g de
8 g 10 g 12 g 12 g
la substncia B per obtenir C.
Per tant,
a) Quants grams hi haur al final de la reacci? Raona la 10 g B
teva resposta. 16 g A? 5 20 g B
8gA
Hi haur 20 1 20 5 40 g de substncia, ja que en qumica Solament reaccionen 20 g B, per tant en queden 80 g sense
la matria no es crea ni es destrueix, noms es transforma. reaccionar.
(En fenmens de transformaci nuclear, pot desaparixer 12 g C
matria per donar una quantitat denergia equivalent.) 16 g A? 5 24 g C
8gA
b) Si sobren noms 5 g de A i sha consumit tota la massa 6gD
16 g A? 5 12 g D
de B, quina massa de C sha format? 8gA
Han reaccionat 15 g de A amb 20 g de B per formar 35 g de C. Al final de la reacci tenim 80 g de B, 24 g de C i 12 g de D.
 QUMICA 1 4 39

7. Completa les quantitats de productes de les transforma a) C 1 O2 f CO2

cions qumiques segents, en qu el perclorat de potassi
es descompon totalment: C 1 O2 f CO2 ; reacci de sntesi

Perclorat de potassi f oxigen 1 clorur de potassi b) Pb(NO3)2 1 NaCl f PbCl2 1 NaNO3

5,4 g 2,5 g ? Pb(NO3)2 1 2 NaCl f PbCl2 1 2 NaNO3 ; reacci de doble
Perclorat de potassi f oxigen 1 clorur de potassi descomposici
6,38 g ? ? c) CH4 1 O2 f CO2 1 H2O
a) Clorur de potassi 5 5,4 2 2,5 5 2,9 g CH4 1 2 O2 f CO2 1 2 H2O ; reacci de combusti
b) De lapartat a hem observat que 5,4 g de perclorat donen d) HCl 1 NH3 f NH4Cl
2,5 g doxigen. Per tant, la relaci de reacci s: 5,4 g
perclorat/2,5 g oxigen. I tamb 5,4 g perclorat/2,9 g de HCl 1 NH3 f NH4Cl ; reacci de sntesi
clorur de potassi. En el cas b tenim 6,38 g de perclorat; per
tant, les quantitats de productes seran: e) H2S f S 1 H2

2,9 g clorur de potassi H2S f S 1 H2 ; reacci de descomposici

6,38 g perclorat? 5
5,4 g perclorat f) H2O 1 Na f NaOH 1 H2
5 3,426 g clorur de potassi
H2O 1 Na f NaOH 1 1/2 H2 ; reacci de desplaament
2,5 g oxigen
6,38 g perclorat? 5 2,954 g oxigen 11. Escriu, iguala i classifica les reaccions segents:
5,4 g perclorat
a) Nitrat de sodi 1 clorur de potassi f clorur de sodi 1
8. Laigua s una substncia imprescindible per a la vida a 1 nitrat de potassi
causa de les seves propietats. Per exemple, podem dir que
NaNO3 1 KCl f NaCl 1 KNO3 ; reacci de doble descompo
s prcticament lnica substncia que augmenta de volum
sici
en passar de lquid a slid (gel). Aix provoca que la den
sitat del gel sigui ms petita que 1 kg/m3 i que, per tant,
b) Met 1 oxigen f dixid de carboni 1 aigua
suri a laigua.
CH4 1 2 O2 f CO2 1 2 H2O ; reacci de combusti
Aquesta propietat fa que, per exemple, hi pugui haver vida
aqutica en llocs gelats, ja que el gel sura i protegeix la c) Pentaclorur de fsfor f triclorur de fsfor 1 clor
resta de laigua. Sabries calcular:
PCl5 f PCl3 1 Cl2 ; reacci de descomposici
a) Quantes molcules hi ha en un tros de gel duna tona?
106 g 1 mol H2O 6,023?1023 molcules H2O d) cid clorhdric 1 nitrat dargent f clorur dargent 1
1 t??? 5 1 cid ntric
1 t 18 g H2O 1 mol H2O
5 3,35?1028 molcules H2O HCl 1 AgNO3 f AgCl 1 HNO3 ; reacci de doble descom
posici
b) Quantes molcules hi ha en 1 mL daigua a 1,01 ? 105 Pa
i 25 C? 12. El benz (C6H6) s lquid a la temperatura ordinria i t
1 g H2O 1 mol H2O una densitat de 878 kg?m23.
1 mL H2O???
1 mL H2O 18 g H2O a) Escriu la reacci de combusti del benz.
6,023?1023
molcules H2O C6H6 1 15/2 O2 f 6 CO2 1 3 H2O
? 5 3,35?1022 molcules H2O
1 mol H2O
b) Es cremem 50 cm3 de benz. Calcula el volum daire ne
9. Comprova si en lexemple segent es compleix la llei de les cessari per a la combusti, mesurat a 20 C i 1 atm.
proporcions mltiples o llei de Dalton. Raona la teva res 50 mL de benz els passem a grams a partir de la densitat:
posta.
0,878 g benz
2,25 g de carboni reaccionen amb 6 g doxigen i es forma 50 mL benz? 5 43,9 g benz
1 mL benz
dixid de carboni, i els mateixos 6 g doxigen necessiten
4,5 g de carboni per formar CO. 1 mol benz 15/2 mol O2
43,9 g benz?? 5 4,221 mol O2
Es compleix la llei de les proporcions mltiples o llei de Dalton, 78 g benz 1 mol benz
ja que la relaci entre 2,25 g de C per donar CO2 i els 4,5 g de C Aplicant
per donar CO estan en proporci de nombres senzills 1:2. pV 5 nRT
1?V 5 4,22?0,082?293
10. Classifica les reaccions segents i iguala les equac ions cor
responents: V 5 101,42 L O2
 40 4 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

En laire noms el 21% s oxigen; per tant: c) 2 g

100 L aire d) 4 g
101,39 L O2? 5 482,2 L aire
21 L O2 c) 2 g
c) Troba tamb el nombre de molcules de CO2 obtingudes 4. En la reacci de combusti de lacetil
en la combusti.
C2H2 1 O2 f CO2 1 H2O
Si fem els clculs tenim:
si reaccionen totalment 26 g dacetil amb 80 g doxigen,
1 mol benz 6 mol CO2 6,023?1023 quina massa dacetil sobrar si introdum en la reacci
43,9 g benz??? 5
78 g benz 1 mol benz 1 mol 100 g doxigen i 100 g dacetil?
24
5 2,031?10 molcules a) 58 g
Dades: masses atmiques: H 5 1; C 5 12; O 5 16; b) 18,75 g
R 5 0,082 atm?L?K21?mol21 5 8,31 J?K21?mol21; contingut c) 81,25 g
doxigen a laire: 21% en volum; NA 5 6,022?1023 mol21 d) 0 g (reacciona totalment)

13. A quin tipus de reacci sassocia la formaci de lcid sul b) 18,75 g

fric a partir del trixid de sofre i aigua? Escriu la reacci
igualada. 5. 20 litres de but en condicions normals (0 C i 1 atm),
quantes molcules contenen?
Sntesi.
SO3(g) 1 H2O(l) f H2SO4(aq) a) 6,023?1023 molcules
b) 2,25?1023 molcules
14. Lalginat de sodi reacciona amb el clorur de calci segons una
c) 3,01?1023 molcules
reacci de doble descomposici. Escriu la reacci igualada.
d) 5,38?1023 molcules
2 NaAlg 1 CaCl2 f CaAlg2 1 2 NaCl
d) 5,38?1023 molcules

Quimitest 6. En la reacci en estat gass:

3 A 1 2 B f C 1 2 D
1. Quin s el nombre enter que cal posar davant del H2 en la
igualaci de la reacci segent: si inicialment disposem de 50 litres de A i 100 litres de B,
quants litres hi haur al final de la reacci?
Fe 1 HCl f FeCl3 1 H2
a) 100 L
a) 3
b) 150 L
b) 2
c) 66,66 L
c) 1
d) 116,66 L
d) 4
d) 116,66 L
a) 3
7. A qu equivalen 2?1024 molcules daigua a 101300 Pa i
2. El marbre (bsicament CaCO3) reacciona amb el salfumant a 25 C:
(dissoluci HCl) segons la reacci:
a) A 2,52 mols
CaCO3 1 HCl f CO2 1 H2O 1 CaCl2 b) A 59,77 mL
Quin smbol caldria posar en el HCl? c) A 50,86 g
a) (aq) d) A 3,32 m3
b) (g) b) A 59,77 mL
c) (l)
d) (s) 8. La reacci associada al compost explosiu dicromat damoni:
(NH4)2Cr2O7 f N2 1 H2O 1 Cr2O3
a) (aq)
la podem associar al tipus de reacci:
3. En la reacci: a) Sntesi.
A 1 2 B f 3 C 1 D
4 g de A reaccionen totalment amb 3 g de B i sobtenen 5 g b) Descomposici.
de C. Quants grams de D es produiran? c) Desplaament.
a) 3 g d) Combusti.
b) 1 g b) Descomposici.
 QUMICA 1 5 41

j Unitat 5. Clculs b) Quina quantitat de carboni t aquesta mostra det?

en les reaccions qumiques.

24 g C
4,58 g et? 5 3,66 g C
30 g et
Estequiometria
5. La reacci de formaci de lhexafluorur dosmi s:
Activitats F2 1 Os f OsF6

1. Si tenim 3,5 mol de A, quants mols de C obtindrem segons a) Iguala la reacci.

la reacci segent? 3 F2 1 Os f OsF6
2 A 1 3 B f 3 C
b) Si posem 10 g de fluor i 10 g dosmi, quin s el reactiu
3 mol C que reacciona totalment?
3,5 mol A? 5 5,25 mol C
2 mol A 1 mol F2 1 mol Os 190,2 g Os
10 g F2??? 5
38 g F2 3 mol F2 1 mol Os
2. En la combusti de carboni en presncia doxigen per donar
dixid de carboni segons la reacci segent es produeixen 5 16,68 g Os
dues tones daquest gas, causant, entre daltres, de lefecte No disposem de 16,68 g Os; per tant, el que reacciona to-
dhivernacle. Quina quantitat de carboni ha reaccionat? talment sn els 10 g de Os.
C(s) 1 O2(g) f CO2(g)
c) Quina quantitat dhexafluorur es produeix?
1 kmol CO2 1 kmol C 12 kg C 1 mol Os 1 mol OsF6
2000 kg CO2??? 5 10 g Os???
44 kg CO2 1 kmol CO2 1 kmol C 190,2 g Os 1 mol Os
5 545,45 kg C 304,2 g OsF6
? 5 15,99 g OsF6
1 mol OsF6
3. Letil en presncia dhidrogen i en determinades condicions
es converteix en et segons la reacci:
6. El mineral ms important del qual sobt mercuri s el cina-
C2H4(g) 1 H2(g) f C2H6(g) bri (HgS). Desprs de tractaments fisicoqumics inicials es
fa reaccionar amb loxigen dun corrent daire a 600 C per
Quants litres dhidrogen a 20 C i 100 000 Pa es necessiten obtenir el metall. Si disposem d1 kg de cinabri amb una
per reaccionar amb 10 g detil? puresa del 70 % de HgS, quina quantitat de mercuri podem
1 mol etil 1 mol H2 obtenir?
10 g etil?? 5 0,357 mol H2 HgS 1 O2 f Hg 1 SO2
28 g etil 1 mol etil
70 g HgS 1 mol HgS
Aplicant pV 5 nRT 1000 g cinabri???
100 g cinabri 232,59 g HgS
100000?V 5 0,357?8,31?293
1 mol Hg 200,59 g Hg
?? 5 603,7 g Hg
V 5 8,7?1023 m3 5 8,7 L 1 mol HgS 1 mol Hg

4. Liebig, lany 1831, va idear un mtode per fer combustions 7. En la reacci dobtenci del clorur de vinil a partir detil i
de compostos orgnics de manera controlada. Aquest mto- clor tenim un rendiment del 75 %. Si partim de 2 kg detil
de es basa a fer passar vapors orgnics en presncia dxid i de clor en excs, quina quantitat de clorur de vinil obtin-
de coure i serveix per conixer percentatges dels elements drem?
presents en mostres orgniques. En la reacci amb let
C2H4(g) 1 Cl2(g) f C2H3Cl(g) 1 HCl(g)
tenim:
C2H6(g) 1 7 CuO(s) f 2 CO2(g) 1 3 H2O(g) 1 7 Cu(s) 75 kg etil 1 kmol etil
2 kg gas???
100 kg gas 28 kg etil
Si es detecten 10 L de dixid de carboni com a producte de
la reacci a 200 C i 120 000 Pa de pressi: 1 kmol VC 62,45 kg VC
?? 5 3,345 kg VC
1 kmol etil 1 kmol VC
a) Quina quantitat det ha reaccionant?
Aplicant pV 5 nRT 10 L 5 0,010 m3 8. Lcid ntric ataca lestany segons la reacci:
120000?0,010 5 n?8,31?473 f n 5 0,305 mol CO2 4 HNO3 1 Sn f SnO2 1 4 NO2 1 2 H2O
1 mol et 30 g et Es barregen 100 g destany amb una puresa del 95 % amb
0,305 mol CO2?? 5 4,58 g et
2 mol CO2 1 mol et 200 mL de dissoluci dcid ntric 1 M.
 42 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

a) Quin reactiu s el que no reacciona totalment? Quina 0,144 g H 0,144

quantitat en sobra? H: 5 0,144; 5 2
1 0,0713
4 HNO3 1 Sn f SnO2 1 4 NO2 1 2 H2O Per tant, la frmula emprica s CH2.
min 5 mineral b) Si t una massa molecular de 42 g/mol, quina ns la
95 g Sn 1 mol Sn 4 mol HNO3 frmula molecular?
100 g min??? 5
100 g min 118,69 g Sn 1 mol Sn M (emprica)?n 5 M
5 3,2 mol HNO3 14?n 5 42 f n 5 3
La quantitat dcid ntric que tenim s: Frmula molecular, C3H6.
1 mol c) Quin s el nom del compost que obeeix a aquesta fr-
?200 mL 5 0,2 mol HNO3
1000 mL mula?

Per tant, en no tenir els 3,2 mols perqu reaccionin els 100 g Compostos possibles: prop o cicloprop.
del mineral de mercuri, aquest s el que no reacciona total-
ment. Noms en reacciona:
Activitats finals
1 mol Sn 118,69 g Sn
0,2 mol HNO3?? 5 5,93 g Sn
4 mol HNO3 1 mol Sn 1. El 21 de setembre de 2001, a la planta de productes qu-
Sobren: mics dAZF situada a poca distncia de Toulouse, es va
produir una explosi, provocada fonamentalment per la
100 g de mineral 95/100 5 95 g Sn descomposici de nitrat damoni segons la reacci segent:
95 g Sn 2 5,95 g Sn 5 89 g Sn que sobren. NH4NO3(s) f N2O(g) 1 H2O(g)
Reaccionen totalment els 0,2 mol de HNO3.
a) Iguala aquesta equaci.
b) Si el rendiment s de 95 %, amb quina quantitat dxid NH4NO3(s) f N2O(g) 1 2 H2O(g)
de nitrogen contaminarem latmosfera si el llencssim?
b) Si hi havia emmagatzemats 2 500 mol de nitrat, quants
4 mol NO2 46 g NO2 mols de monxid de dinitrogen i daigua es van produir?
0,2 mol HNO3???
4 mol HNO3 1 mol NO2
1 mol N2O
95 g NO2 reals 2500 mol NH4NO3? 5 2500 mol N2O
? 5 8,74 g NO2 1 mol NH4NO3
100 g NO2 terics
2 mol H2O
2500 mol NH4NO3? 5 5000 mol H2O
1 mol NH4NO3
9. En un sulfur de plom, el sofre hi s en una proporci del
13,38 %. Quina s la frmula emprica daquest compost?
2. Malgrat que lalumini s un metall que no reacciona fcil-
13,38 0,418 ment amb loxigen, perqu es recobreix duna capa dxid
S: 5 0,418; 5 1
32 0,418 impermeable que ho impedeix, en determinades condicions
es produeix la reacci segent:
100 2 13,38 0,418
Pb: 5 0,418 5 1 4 Al(s) 1 3 O2(g) f 2 Al2O3(s)
207,2 0,418
Calcula el nombre de mols doxigen que es necessiten per
Per tant, la frmula emprica s PbS. reaccionar amb 2 mol dalumini?

10. En la combusti dun gram dun hidrocarbur es produeixen 3 mol O2

2 mol Al? 5 1,5 mol O2
3,14 g de dixid de carboni. 4 mol Al

a) Quina s la frmula emprica de lhidrocarbur? 3. El zenc s un metall utilitzat per fer objectes emmotllats,
CH 1 O2 f CO2 1 H2O planxes, canonades, recipients, per cobrir teulades, per
fer fotogravats, etc. Una mostra de 125 g de zenc metl.lic
Tot el carboni del dixid de carboni deriva de lhidrocarbur. es vaporitza i es crema amb excs doxigen. Quants grams
12 g C dxid de zenc(ii) sobtenen?
3,14 g CO2? 5 0,856 g C
44 g CO2 2 Zn(s) 1 O2(g) f 2 ZnO(s)
1 g hidrocarbur 2 0,856 g C 5 0,144 g H 1 mol Zn 2 mol ZnO 81,38 g ZnO
125 g Zn??? 5
0,856 g C 0,0713 65,38 g Zn 2 mol Zn 1 mol ZnO
C: 5 0,0713; 5 1
12 0,0713 5 155,6 g ZnO

4. Let, C2H6, s un compost molt utilitzat com a combusti-
ble i tamb en la sntesi de plstics i altres productes or-
gnics industrials. La seva reacci amb loxigen de laire
forma dixid de carboni i aigua.
Si disposem de 10 mol det, quants kg doxigen es neces-
siten per a la combusti total de let?
C2H6(g) 1 7/2 O2(g) f 2 CO2(g) 1 3 H2O(l)
3,5 mol O2 32 g O2 1 kg O2
10 mol C2H6??? 5 10 g Pb(NO3)2?? 5
1 mol C2H6 1 mol O2 1000 g O2
5 1,12 kg O2
5. Una manera rpida i fcil dobtenir coure al laboratori s
amb sulfat de coure i zenc segons lequaci:
CuSO4(aq) 1 Zn(s) f ZnSO4(aq) 1 Cu(s)
A partir de 15,95 g de sulfat de coure i zenc en excs,
quants grams de coure es poden obtenir?
1 mol CuSO4 1 mol Cu
15,95 g CuSO4???
159,5 g CuSO4 1 mol CuSO4
63,5 g Cu
? 5 6,35 g Cu
1 mol Cu
6. El sulfur de ferro(ii) es produeix per reacci directa dels
seus elements, el sofre i el ferro. Si disposem de 100 g de
ferro i sofre en excs, quants grams de sulfur de ferro(ii)
obtindrem, considerant que el rendiment s el mxim pos-
sible?
Fe 1 S f FeS
1 mol Fe 1 mol FeS 87,85 g FeS
100 g Fe??? 5
55,85 g Fe 1 mol Fe 1 mol FeS
5 157,3 g FeS
7. El dibromur detil s un producte que saddicionava a les
antigues gasolines amb plom per facilitar levacuaci dels
compostos de plom que es formaven. Es pot obtenir per
reacci directa, segons sindica en lequaci:
CH2 5 CH2 1 Br2 f CH2Br 2 CH2Br
Si una petroqumica necessita una tona daquest producte,
quants metres cbics detil, en condicions normals, li ca-
len? La reacci s completa i hi ha excs de brom.
C2H4 1 Br2 f C2H4Br2
1 mol C2H4Br2 1 mol C2H4
106 g C2H4Br2?? 5
188 g C2H4Br2 1 mol C2H4Br2
5 5319,15 mol C2H4
Ara hi apliquem lequaci destat dels gasos ideals si sabem que
en condicions normals p 5 101300 Pa i T 5 273 K.
101300 Pa?V 5 5319,15 mol?8,31 J/(K?mol)?273 K
V 5 119,25 m3 detil
8. Un primer pas per obtenir plom metl.lic s transformar un
compost de plom en PbO. En el cas del nitrat de plom(ii),
QUMICA 1 5 43
el procs es fa escalfant-lo, ja que aleshores es descompon
en dixid de nitrogen, oxigen i xid de plom(ii).
a) Escriu lequaci i iguala-la.
2 Pb(NO3)2 f 4 NO2 1 O2 1 2 PbO
b) Quants mols de PbO sobtindran a partir de la descom-
posici total de 10 g de Pb(NO3)2?
1 mol Pb(NO3)2 2 mol PbO
331 g Pb(NO3)2 2 mol Pb(NO3)2
5 0,03 mol PbO
9. El sulfur de ferro que hem preparat en lactivitat 6, el po-
dem utilitzar per obtenir sulfur dhidrogen. Disposem de
157,40 g de FeS i els fem reaccionar amb cid clorhdric
segons lequaci segent:
FeS(s) 1 HCl(aq) f FeCl2(aq) 1 H2S(g)
Quants grams de sulfur dhidrogen obtindrem?
FeS(s) 1 2 HCl(aq) f FeCl2 (aq) 1 H2S(g)
1 mol FeS 1 mol H2S 34 g H2S
157,40 g FeS??? 5
87,85 g FeS 1 mol FeS 1 mol H2S
5 60,92 g H2S
10. El magnesi s un metall lleuger que, quan sescalfa, crema
en laire amb una llum blanca intensa, rica en raigs ultravio
lats. Aquesta caracterstica fa que sutilitzi en pirotcnia.
La reacci de combusti es pot representar amb lequaci
segent:
Mg(s) 1 O2(g) f MgO(s)
Si tenim 20 g de magnesi, quants grams de residu blanc
dxid es formaran?
Mg(s) 1 1/2 O2 f MgO(s)
1 mol Mg 1 mol MgO 40,3 g MgO
20 g Mg??? 5
24,3 g Mg 1 mol Mg 1 mol MgO
5 33,17 g MgO
11. El vanadi, nom provinent de Vana-ds, deessa de la mitolo-
gia escandinava, va ser anomenat aix pel suec Sefstrm,
per el seu descobridor va ser lespanyol Andrs Manuel del
Ro quan treballava en la mineria de Mxic. Un dels com-
postos ms significatius que forma aquest element s el
pentaxid de divanadi, que es pot obtenir per reacci di-
recta dels seus elements: vanadi i oxigen.
a) Escriu lequaci i iguala-la.
4 V 1 5 O2 f 2 V2O5
b) Quants grams de vanadi poden reaccionar amb 20 L
doxigen en condicions normals?
Sabem que 1 mol en condicions normals (1 atm i 0 C) ocu-
pen 22,4 L; per tant:
1 mol O2 4 mol V 50,94 g V
20 L O2??? 5 36,39 g V
22,4 L O2 5 mol O2 1 mol V
 44 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

12. Lacetil s un gas incolor i txic que crema amb flama
molt lluminosa, per s molt inestable i en estat lquid
molt explosiu. Es descompon segons lequaci:
C2H2 f 2 C 1 H2
Disposem de 10 mol dacetil. Quants litres dhidrogen
sobtindran a 101 300 Pa i 300 K si es descompon tot?
1 mol H2
10 mol C2H2? 5 10 mol H2
1 mol C2H2
Hi apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT.
101300 Pa?V 5 10 mol?8,31 J/(K?mol)?300 K
V 5 0,2461 m3 H2 5 246,1 L H2
Si es mesclen 100 L de prop amb 100 L doxigen, quants
litres hi haur al final de la reacci? Es consideren tots els
gasos en les mateixes condicions de pressi i temperatura.
C3H8 1 5 O2 f 3 CO2 1 4 H2O
CI 100 L 100 L
CR 20 L 100 L 60 L 80 L
CF 80 L 0 L 60 L 80 L
1 L C3H8
100 L O2? 5 20 L C3H8
5 L O2
Sumem els litres totals que hi haur al final de la reacci:
80 1 60 1 80 5 220 L

13. El magnesi, a ms de la reacci amb loxigen descrita en 16. El clorur de mercuri(ii) es pot preparar per reacci directa
lactivitat 10, s tamb reactiu si sescalfa en presncia de dels seus elements. Si en un recipient sintrodueixen 80 g
nitrogen. Lequaci que reflecteix aquesta reacci s la de mercuri i 40 g de clor:
segent:
Mg(s) 1 N2(g) f Mg3N2(s) a) Quin ser el reactiu limitant?
Calculem quin ser el reactiu limitant:
a) Iguala lequaci.
1 mol Hg 1 mol Cl2 70,9 g Cl2
3 Mg(s) 1 N2(g) f Mg3N2(s) 80 g Hg??? 5
200,59 g Hg 1 mol Hg 1 mol Cl2
b) Quants grams de nitrur de magnesi es formaran si reac- 5 28,28 g Cl2
cionen totalment 3,25 g de magnesi?
Com que tenim els 28,28 g de Cl2, el reactiu limitant s el Hg.
1 mol Mg 1 mol Mg3N2 100,9 g Mg3N2
3,25 g Mg??? 5 b) Quants grams de HgCl2 es formaran?
24,3 g Mg 3 mol Mg 1 mol Mg3N2
Hg 1 Cl2 f HgCl2
5 4,5 g Mg3N2
CI 80 g 40 g
c) Quantes molcules de nitrogen reaccionaran amb els
CR 80 g 28,28 g 108,28 g
3,25 g de magnesi?
CF 11,72 g 108,28 g
1 mol Mg 1 mol N2
3,25 g Mg???
24,3 g Mg 3 mol Mg Apliquem la llei de Lavoisier a les condicions de reacci:
6,023?1023 molcules 80 g 1 28,28 g 5 108,28 g HgCl2
? 5 2,69?1022 molcules N2
1 mol
c) Quantes molcules quedaran per reaccionar?

14. La descomposici de laigua oxigenada o perxid dhidro-
gen, en determinades condicions, produeix aigua i oxigen.
Quants litres doxigen, a 400 C de temperatura i a 2,2 atm
de pressi, sobtindran a partir de la reacci total de
300 g de H2O2?
2 H2O2 f 2 H2O 1 O2
1 mol H2O2 1 mol O2
300 g H2O2?? 5 4,41 mol O2
34 g H2O2 2 mol H2O2
Apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT
2,2 atm?V 5 4,41 mol?0,082 atm?L/(K?mol)?673 K
1 mol Cl2 6,023?1023 molcules
11,72 g Cl2?? 5
70,9 g Cl2 1 mol
5 9,96?1022 molcules Cl2
17. La reacci de lamonac amb oxigen, que forma monxid de
nitrogen i aigua, t lloc en estat gass.
Si es parteix duna mescla de 10 L doxigen i 3 L damonac,
mesurats en les mateixes condicions de pressi i tempera-
tura, calcula el volum de la mescla gasosa desprs de la
reacci, en les mateixes condicions de pressi i tempera-
tura.
4 NH3 1 5 O2 f 4 NO 1 6 H2O

V 5 110,6 L O
2
15. El prop s un hidrocarbur molt utilitzat com a combus
tible de calefaccions domstiques. La reacc i que fa possi-
ble lobtenci denergia s la combusti amb loxigen, que
produeix dixid de carboni i aigua.
CI 3 L 10 L
CR 3 L 3,75 L 3 L 4,5 L
CF 6,25 L 3 L 4,5 L
Per tant, el volum de la mescla gasosa desprs de la reacci s:
6,25 1 3 1 4,5 5 13,75 L totals.

18. En reaccionar lxid de vanadi(ii) amb lxid de ferro(iii) es
formen xid de vanadi(v) i xid de ferro(ii).
a) Escriu lequaci qumica corresponent i iguala la reacci.
2 VO 1 3 Fe2O3 f V2O5 1 6 FeO
Calculem quin s el reactiu limitant:
1 mol Fe2O3 2 mol VO 66,9 g VO
5,75 g Fe2O3??? 5 20. Un recipient de 20 dm3 cont a 300 K una mescla de 8 g
159,7 g Fe2O3 3 mol Fe2O3 1 mol VO
5 1,61 g VO
Per tant, el reactiu limitant s el Fe2O3.
b) Calcula la massa dxid de vanadi(v) que es pot obtenir
a partir de 2,00 g dxid de vanadi(ii) i 5,75 g dxid de
ferro(iii).
Calculem els grams de V2O5 que se nobtenen:
1 mol Fe2O3 1 mol V2O5
5,75 g Fe2O3???
159,7 g Fe2O3 3 mol Fe2O3
181,8 g V2O5
? 5 2,18 g V2O5
1 mol V2O5
Aleshores:
2 VO 1 3 Fe2O3 f V2O5 1 6 FeO
CI 2 g 5,75 g
CR 1,61 g 5,75 g
CF 0,39 g meix amb lequaci segent:
19. La plata metl.lica sennegreix rpidament a laire en pre-
sncia de sulfur dhidrogen per la formaci de sulfur de
plata. Aprofitant aquesta reacci qumica, quina quantitat
de sulfur de plata es podria obtenir a partir duna mescla de
0,960 g de plata, 0,140 g de sulfur dhidrogen i 0,080 g
doxigen? Indica quina s la soluci correcta:
a) 1,02 g d) 2,04 g
b) 1,10 g e) 2,20 g
c) 1,24 g f) 2,15 g
2 Ag 1 H2S 1 1/2 O2 f Ag2S 1 H2O 22. A partir de carbur de calci s molt fcil obtenir acetil,
CI 0,960 g 0,140 g 0,080 g
Calculem quin s el reactiu limitant:
1 mol Ag 1 mol H2S 34 g H2S
0,96 g Ag??? 5
107,9 g Ag 2 mol Ag 1 mol H2S
5 0,15 g H2S
No tenim prou H2S; per tant, Ag no s el reactiu limitant.
1 mol H2S 0,5 mol O2 32 g O2
0,140 g H2S??? 5
34 g H2S 1 mol H2S 1 mol O2
5 0,07 g O2
Tenim prou O2; per tant, el reactiu limitant s el H2S.
QUMICA 1 5 45
Ara ja podem calcular la quantitat de sulfur dargent:
1 mol H2S 1 mol Ag2S 247,8 g Ag2S
0,140 g H2S??? 5
34 g H2S 1 mol H2S 1 mol Ag2S
5 1,02 g Ag2S
Per tant, la soluci correcta s la a).
doxigen, 1 g de but i 1 g dheli. En fer-hi saltar una gus-
pira elctrica, la mescla reacciona i es produeix dixid de
carboni i vapor daigua. Calcula la massa de dixid de car-
boni obtinguda.
C4H10 1 13/2 O2 f 4 CO2 1 5 H2O
CI 1 g 8g
Calculem quin s el reactiu limitant:
1 mol C4H10 6,5 mol O2 32 g O2
1 g C4H10??? 5 3,59 g O2
58 g C4H10 1 mol C4H10 1 mol O2
Per tant, el reactiu limitant s el but. Ara ja podem calcular la
massa de CO2 obtinguda:
1 mol C4H10 4 mol CO2 44 g CO2
1 g C4H10??? 5
58 g C4H10 1 mol C4H10 1 mol CO2
5 3,03 g CO2
21. El sulfur dhidrogen s un gas dolor molt desagradable
(com dous podrits). La seva reacci amb el plom es resu-
H2S(g) 1 Pb(s) f PbS(s) 1 H2(g)
Si amb una mostra de 5 g que cont plom es formen 0,853 g
de PbS, quin s el tant per cent daquest metall en la mos-
tra?
1 mol PbS 1 mol Pb 207,2 g Pb
0,853 g PbS??? 5
239,2 g PbS 1 mol PbS 1 mol Pb
5 0,7388 g Pb
Calculem-ne el %:
0,7388 g PbS
?100 5 14,78% Pb de la mostra
5 g mostra
segons lequaci:
CaC2(s) 1 2 H2O(l) f Ca(OH)2(s) 1 C2H2(g)
Calcula la massa dhidrxid de calci formada i el volum
dacetil que sallibera, en condicions normals, a partir de
0,8 g dun carbur de calci amb un 90 % de puresa.
90 1 mol CaC2 1 mol Ca(OH)2
0,8 g CaC2????
100 64 g CaC2 1 mol CaC2
74 g Ca(OH)2
? 5 0,83 g Ca(OH)2
1 mol Ca(OH)2
90 1 mol CaC2 1 mol C2H2 22,4 L
0,8 g CaC2???? 5
100 64 g CaC2 1 mol CaC2 1 mol
5 0,25 L C2H2
 46 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

23. Per combusti d1 kg duna mescla de met i nitrogen,
sobt 1 m3 de dixid de carboni, mesurat a la pressi
d1,01 ? 105 Pa i a la temperatura de 27 C. Calcula el per-
centatge de met en la mescla inicial.
Plantegem el segent sistema dequacions:
x 1 y 5 30 i x 1 y 5 30 i
y y
(2x 1 2y) 1 (120 2 3,5x 2 2,5y) 5 81 t 1,5x 1 0,5y 5 39 t

CH4 1 2 O2 f CO2 1 2 H2O El resolem i nobtenim que la composici de la mescla inicial s:

Com que tot el CO2 sobt del met, podem calcular els mols de x 5 24 cm3 det i
y
CO2 aplicant lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT. y 5 6 cm3 det t
101300 Pa?1 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?300 K
n 5 40,6 mol CO2 26. Una mostra de 5,13 g de sulfat damoni impur reacciona amb
un excs dhidrxid de sodi i sobtenen 1,80 dm3 damonac
Per tant: gas mesurats a 20 C i 105 Pa, sulfat de sodi i aigua. Calcula
1 mol CH4 16 g CH4 el percentatge en massa de sulfat damoni en la mostra ana
40,6 mol CO2?? 5 649,6 g CH4 litzada.
1 mol CO2 1 mol CH4
649,6 g CH4 (NH4)2SO4 1 2 NaOH f 2 NH3 1 Na2SO4 1 2 H2O
?100 5 64,96% met
1000 g total Calculem els mols de NH3(g) que nhem obtingut aplicant-hi
lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT.
24. Una mescla de magnesi i zenc t una massa total de 2,448 g
i, en reaccionar amb cid dilut, produeix 1,248 dm3 dhi- 105 Pa?1,8?1023 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?293 K
drogen, mesurats a 20 C i 9,76 ? 104 Pa. Calcula el percen- n 5 0,074 mol NH3
tatge de zenc en la mescla inicial.
1 mol (NH4)2SO4 132 g (NH4)2SO4
Mg 1 2 HCl f MgCl2 1 H2 0,074 mol NH3?? 5
2 mol NH3 1 mol (NH4)2SO4
x x
5 4,884 g (NH4)2SO4
Zn 1 2 HCl f ZnCl2 1 H2
Per tant, el percentatge en massa del sulfat damoni s:
y y
4,884 g (NH4)2SO4 pur
Hi apliquem lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT. ?100 5 95,20%
5,13 g (NH4)2SO4 impur
9,76?104 Pa?1,248?1023 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?293 K
n 5 0,05 mol H2 27. Una mostra de 0,997 g duna mescla de carbonat de sodi
anhidre (sense aigua de cristal.litzaci) i carbonat de po-
Plantegem el segent sistema dequacions: tassi anhidre es tracta amb un petit excs dcid clorhdric
dilut. La dissoluci que en resulta sevapora fins que noms
x 1 y 5 2,448 i hi queden residus slids que tenen una massa d1,090 g.
u x 5 0,486 g Mg i
x y y y Calcula la composici de la mostra inicial.
1 5 0,05 u y 5 1,962 g Zn t
24,3 65,38 t Escrivim les equacions del procs:
Per tant, el percentatge de zenc en la mescla inicial ser: Na2CO3 1 2 HCl f H2CO3 1 2 NaCl
1,962 x
?100 5 80,15%
2,448 K2CO3 1 2 HCl f H2CO3 1 2 KCl
y
25. Dins dun recipient introdum 30 cm3 duna mescla det i
et i 120 cm3 doxigen. Per mitj duna guspira elctrica, Lcid carbnic es descompon en CO2 i H2O, de manera que
en provoquem la combusti. Desprs de condensar laigua i sevaporen i ens queda com a residu una mescla de NaCl i KCl.
separar-la, hi queden 81 cm3 en total de dixid de carboni
format i oxigen sobrant. Calcula la composici en volum de Plantegem el sistema dequacions segent:
la mescla inicial.
x 1 y 5 0,997
t
u
Escrivim les equacions del procs:
y
x y
C2H6 1 7/2 O2 f 2 CO2 1 3 H2O
u
1
M(Na2O3)
i 2 M(K2O3) 1 2
2 ?M(NaCl) 1 2 ?M(KCl) 5 1,090

x 3,5x 2x i
x 1 y 5 0,997
y
C2H2 1 5/2 O2 f 2 CO2 1 H2O 1,104x 1 1,080y 5 1,090 t
y 2,5y 2y
Resolem el sistema i nobtenim que: x 5 0,552 g Na2CO3 i
El residu de CO2 i O2 s de 81 cm3. y 5 0,445 g K2CO3

Per tant, la composici de la mostra inicial s:
0,552 g
?100 5 55,37% Na2CO3
0,997 g
28. Un estudiant prepara bromur detil dacord amb lequaci
segent:
3 C2H5OH(l) 1 PBr3(l) f 3 C2H5Br(l) 1 H3PO3(s)
Fa reaccionar 24 g dalcohol amb 59 g de tribromur de fs-
for. Indica el rendiment obtingut si lestudiant noms obt
36 g de bromur detil.
3 C2H5OH 1 PBr3 f 3 C2H5Br 1 H3PO3
Primerament hem desbrinar quin s el reactiu limitant:
1 mol PBr3 3 mol C2H5OH
59 g PBr3??? servaci daliments: lanomenat paper dalumini, o incor-
271 g PBr3 1 mol PBr3
46 g C2H5OH
? 5 30,04 g C2H5OH
1 mol C2H5OH
No tenim prou alcohol; per tant, tot el C2H5OH reacciona i s
en aquest cas el reactiu limitant:
1 mol C2H5OH 3 mol C2H5Br
24 g C2H5OH???
46 g C2H5OH 3 mol C2H5OH
109 g C2H5Br
? 5 56,87 g C2H5Br
1 mol C2H5Br
Per tant, el rendiment s:
36 g
?100 5 63,3%
56,87 g
29. La principal mena de zenc s el sulfur de zenc. La mena se
separa de la ganga del mineral per un procs anomenat flo-
taci. Desprs, sescalfa a laire en un procs anomenat
torrefacci i sobt xid de zenc segons lequaci:
2 Zn(s) 1 3 O2(g) f 2 ZnO(s) 1 2 SO2(g)
Lxid es tracta desprs amb cid sulfric dilut:
ZnO(s) 1 H2SO4(aq) f ZnSO4(aq) 1 H2O(l)
i el ZnO passa tamb a ZnSO4. Ara, la soluci noms cont
ZnSO4.
Finalment, es fa passar a travs dun corrent elctric per
obtenir el metall electrolticament. La reacc i s:
2 ZnSO4(aq) 1 2 H2O(l) f 2 Zn(s) 1 2 H2SO4(aq) 1 O2(g)
Quina massa de zenc sobt a partir dun mineral que cont
100 kg de ZnS si el procs de torrefacci t un rendiment
del 91 % i el delectrlisi del 98 %? Indica quina s la solu-
ci correcta:
a) 39,9 kg d) 72,3 kg
b) 48,2 kg e) 89,9 kg
c) 59,9 kg f) 24,1 kg
QUMICA 1 5 47
ZnS(s) 1 3/2 O2(g) f ZnO(s) 1 SO2(g)
ZnO(s) 1 H2SO4(aq) f ZnSO4(aq) 1 H2O(l)
ZnSO4(aq) 1 H2O(l) f Zn(s) 1 H2SO4(aq) 1 1/2 O2(g)
El procs s mol a mol: 1 mol ZnS reacciona i dna 1 mol de
ZnSO4. El procs electroltic tamb s mol a mol. Per tant:
91 1 mol ZnS 1 mol Zn
100000 g ZnS????
100 97,4 g ZnS 1 mol ZnS
65,4 g Zn 98
?? 5 59880,6 g Zn
1 mol Zn 100
Per tant, la resposta correcta s 59,9 kg de Zn i correspon a
lapartat c).
30. Lalumini s un metall cada vegada ms utilitzat en la con-
rectament paper de plata.
Una lmina dalumini reacciona amb salfumant (dissoluci
dcid clorhdric) i sobtenen 500 mL dhidrogen que exer-
ceixen una pressi de 730 mmHg a la temperatura de 20 C.
Quina s la prdua de pes de la lmina? Indica quina s la
soluci correcta.
a) 0,54 g d) 0,43 g
b) 0,32 g e) 0,36 g
c) 0,38 g f) 0,61 g
Al 1 3 HCl f AlCl3 1 3/2 H2
Hi apliquem lequaci destat dels gasos ideals per saber el
nombre de mol que nhem obtingut: pV 5 nRT.
730
atm?0,5 L 5 n?0,082 atm?L/(K?mol)?293 K
760
n 5 0,02 mol H2
Per factors de conversi:
1 mol Al 27 g Al
0,02 mol H2?? 5 0,36 g Al
1,5 mol H2 1 mol Al
Per tant, la resposta correcta s la e).
31. La fosfina, PH3(g), reacciona amb oxigen i sobt cid fos
fric (o ortofosfric). Lcid fosfric obtingut a partir de
40 dm3 de fosfina, a 298 K i 0,93 ? 105 Pa, es dissol en aigua
i sobtenen 3 dm3 de dissoluci de densitat 1 035 kg?m23.
Calcula la composici de la dissoluci obtinguda i expressa
el resultat en:
PH3 1 2 O2 f H3PO4
Primerament hem de calcular el nombre de mol de H3PO4 ob
tingut:
pV 5 nRT
0,93?105 Pa?40?1023 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?298 K
n 5 1,5 mol PH3
Com que la reacci s mol a mol, hem obtingut 1,5 mol H3PO4.
Per tant, ara ja podem calcular la composici de la dissoluci
de H3PO4 obtinguda:
 48 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

a) mol?dm23 600 i
1,5 mol ?V 5 (x 1 y)?R?T u
5 0,5 M 760 u 600 i
x 1 y x
3 dm3 y 5 y 1,5 5 1 1
400 u 400 y t y
?V 5 y?R?T u
b) tant per cent en massa 760 t

1,5 mol H3PO4 98 g H3PO4 1 dm3 dissoluci x i y

???100 5 5 0,5
3 dm3 dissoluci 1 mol H3PO4 1,035 g dissoluci
5 4,73%
c) mol?kg21 (molalitat)
98 g H3PO4
1,5 mol H3PO4? 5 147 g H3PO4
1 mol H3PO4
1035 g
3 dm3 dissoluci? 5 3105 g dissoluci
1 dm3
Hi apliquem la definici de molalitat:
1,5 mol H3PO4
m 5 5 0,507
(3,105 2 0,147) kg dissolvent
32. Molts derivats clorats dhidrocarburs tenen una gran apli-
caci tcnica, com ara l1,2-dicloroet, que s un dissol-
vent molt emprat. Sobt industrialment a partir detil
per addici de clor.
Tenim una mescla gasosa detil i clor a la pressi total de
600 mmHg i a la temperatura adequada i compostos que
acceleren la reacci. Es produeix 1,2-dicloroet gas amb
un rendiment del 100 %.
CH2 5 CH2(g) 1 Cl2(g) f ClH2C 2 CH2Cl(g)
Quina s la relaci molar entre els gasos de la mescla ini-
cial, si un cop acabada la reacci sobt una nova mescla
gasosa en les mateixes condicions de temperatura i volum
inicials, per a la pressi total de 400 mmHg? Digues qui-
na s la soluci correcta:
a) La mescla inicial s equimolar.
b) Les dues substncies estan inicialment en una propor-
ci molar de 2 : 1.
c) Les dues substncies estan inicialment en una propor-
ci molar de 3 : 1.
d) Les dues substncies estan en una proporci molar de
5 : 1.
e) No es pot saber la relaci inicial perqu la reacci s
total.
C2H4(g) 1 Cl2(g) f C2H4Cl2(g)
CI x y
CR x x x
CF y 2 x x
A linici de la reacci tenim x 1 y mol de gas, mentre que al
final en tenim solament y. Si hi apliquem lequaci destat dels
gasos ideals i plantegem un sistema dequacions podrem esbri-
nar quina s la relaci molar a la mescla inicial. Hem de tenir
en compte que les condicions de temperatura i volum inicials
sn les mateixes que les finals.
y 52
y t x
Per tant, la soluci correcta s la b).
33. 300 mL duna dissoluci de clorat de sodi sn evaporats
fins que noms en queden residus slids. Si es continua
escalfant la sal seca, es descompon en clorur de sodi (slid)
i oxigen. Sobtenen 2,24 dm3 doxigen, mesurats a 300 K i
105 Pa. Calcula quina s la concentraci de la dissoluc i de
partida.
2 NaClO3 f 2 NaCl 1 3 O2
Calculem el nombre de mols de O2 que sobtenen a partir de
lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 nRT
105
atm?2,24 L 5 n?0,082 atm?L/(K?mol)?300 K
101300
n 5 0,09 mol O2
Per estequiometria:
2 mol NaClO3
0,09 mol O2? 5 0,06 mol NaClO3
3 mol O2
La concentraci inicial, per tant, s:
0,06 mol NaClO3
5 0,2 M
0,3 L dissoluci
34. Tenim una mostra slida que s una mescla de Ca(HCO3)2,
CaCO3 i CaO. En escalfar-ne exactament 100 g, els dos pri-
mers compostos es descomponen, i sobtenen 2,16 g de
H2O i 15,84 g de CO2. Les equacions de descomposici sn
les segents:
Ca(HCO3)2(s) f CaO(s) 1 H2O(g) 1 2 CO2(g)
CaCO3(s) f CaO(s) 1 CO2(g)
Determina quina de les respostes segents s el percen-
tatge en massa de CaO en la mescla inicial.
a) 44,5 % d) 0,68 %
b) 19,5 % e) 68,5 %
c) 82 % f) 51,9 %
Si observem les equacions, veurem que tota laigua prov de la
primera reacci:
Ca(HCO3)2(s) f CaO(s) 1 H2O(g) 1 2 CO2(g)
Per tant, per estequiometria tenim:
1 mol H2O 1 mol Ca(HCO3)2
2,16 g H2O???
18 g H2O 1 mol H2O
162 g Ca(HCO3)2
? 5 19,44 g Ca(HCO3)2
1 mol Ca(HCO3)2
 QUMICA 1 5 49

En canvi, el CO2 prov de les dues reaccions segents: Per tant, la composici de la mescla inicial s:
(1) Ca(HCO3)2(s) f CaO(s) 1 H2O(g) 1 2 CO2(g) 0,072
?100 5 40% H2
(2) CaCO3(s) f CaO(s) 1 CO2(g) 0,18
0,108
Per estequiometria podem saber quina quantitat de CO2 prov ?100 5 60% O2
0,18
de lequaci 1:
1 mol H2O 1 mol Ca(HCO3)2 2 mol CO2 36. Una mostra de 0,560 g duna mescla de bromur de potassi
2,16 g H2O????
18 g H2O 1 mol H2O 1 mol Ca(HCO3)2 i bromur de sodi es dissol en aigua. En afegir-hi una disso-
luci de nitrat de plata, sobt un precipitat de 0,970 g de
44 g CO2 bromur de plata. Calcula els grams de bromur de potassi
? 5 10,56 mol CO2
1 mol CO2 que hi havia en la mescla inicial.

Com que hem obtingut 15,84 g de CO2 totals: Les dues reaccions que es produeixen sn:

15,84 g CO2 2 10,56 g CO2 (equaci 1) 5 KBr 1 AgNO3 f KNO3 1 AgBr

5 5,28 g CO2 (equaci 2) NaBr 1 AgNO3 f NaNO3 1 AgBr

Per estequiometria la quantitat de CaCO3 de la mescla inicial: Anomenem x 5 g KBr inicials i y 5 g NaBr inicials. Podem plan-
tejar el sistema dequacions segent:
1 mol CO2 1 mol CaCO3 100 g CaCO3 i
5,28 g CO2??? 5 x 1 y 5 0,560
44 g CO2 1 mol CO2 1 mol CaCO3 u
x y y
5 12 g CaCO3 ?M(AgBr) 1 ?M(AgBr) 5 0,970 u
M(KBr) M(NaBr) t
Com que tenem 100 g de mescla inicial: i x 5 0,210 i
x 1 y 5 0,560
y y
100 g total 2 19,44 g Ca(HCO3)2 2 12 g CaCO3 5 1,579x 1 1,824y 5 0,970 t y 5 0,350 t
5 68,56 g CaO inicials
En la mescla inicial hi havia 0,21 g de KBr i 0,35 g de NaBr.
Per tant, el percentatge en massa de CaO s del 68,56% i la
resposta correcta s la e). 37. El BaO2 es descompon per escalfament segons lequaci
segent:
35. En un recipient tancat hi ha una mescla doxigen i dhidro- 2 BaO2(s) f 2 BaO(s) 1 O2(g)
gen a 4,5 ? 105 Pa i a 300 K. Shi fa saltar una guspira, que
provoca la reacci. La mescla de gasos que en resulta, va- Daltra banda, lazidur de sodi, NaN3, desprn N2(g) mitjan-
por daigua i oxigen, fa una pressi de 6 ? 105 Pa a 500 K. ant la seva descomposici trmica control ada segons
Determina la composici de la mescla inicial. lequaci:
2 NaN3(s) f 2 Na(s) 1 3 N2(g)
2 H2 1 O2 f 2 H2O
Si una cpsula espacial de 10 m3 vol crear una atmosfera
CI x y artificial, a 25 C i 1 atm, de les mateixes caracterstiques
CR x x/2 x de laire (79 % en N2 i 21 % en O2 en volum), quants grams
de BaO2 per gram de NaN3 es necessitaran? Assenyala la
CF (y 2 x/2) x
resposta correcta:
Primer calculem el nombre de mols de la mescla inicial, apli- a) 0,80 d) 1,38
cant-hi lequaci destat dels gasos ideals: pV 5 n R T
b) 2,08 e) 3,76
4,5?105 Pa?1023 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?300 K
c) 0,70 f) 6,21
n 5 0,18 mol
Primer calculem quants mol de N2 i O2 necessitem per crear
I de la mescla final: latmosfera artificial:
pV 5 n R T
79 L N2
6?105 Pa?1023 m3 5 n?8,31 J/(K?mol)?500 K N2: 10000 L? 5 7900 L N2
100 L aire
n 5 0,144 mol pV 5 nRT
Plantegem el sistema dequacions segent: 1 atm?7900 L 5 n?0,082 atm?L/(K?mol)?298 K
x 1 y 5 0,18 i n 5 323,3 mol N2
u x 1 y 5 0,18 i x 5 0,072 mol H
y 2
x y 21 L O2
1
2 2
y 2 1 x 5 0,144 u x 1 2y 5 0,288 t y 5 0,108 mol O2
t

O2: 10000 L? 5 2100 L O2
100 L aire
 50 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

pV 5 nRT 43,7 1,41 32

P: 5 1,41 f 5 1 f 2
1 atm?2100 L 5 n?0,082 atm?L/(K?mol)?298 K 30,9 1,41

n 5 85,9 mol O2 P2O5 pentxid de difsfor.

Ara podem calcular els grams de BaO2 i NaN3 que necessitem: 40. Un xid de ferro t un 69,94 % en massa de ferro. Calcula
2 mol BaO2 169,3 g BaO2 la frmula emprica de lxid.
85,9 mol O2?? 5 29085,7 g BaO2
1 mol O2 1 mol BaO2 FexOy
2 mol NaN3 65 g NaN3 30,06 1,88 32
323,3 mol N2?? 5 14009,7 g NaN3 O: 5 1,88 f 5 1,5 f 3
3 mol N2 1 mol NaN3 16 1,25

Per tant, la quantitat de BaO2 que necessitem per gram de 69,94 1,25 32
Fe: 5 1,25 f 5 1 f 2
NaN3 s: 55,8 1,25
29085,7 g BaO2
5 2,08 Fe2O3 xid de ferro(iii).
14009,7 g NaN3
La resposta correcta s la b). 41. Una mostra de 2,000 g dun compost orgnic t 1,548 g de
carboni, 0,150 g dhidrogen i 0,301 g de nitrogen. Calcu-
38. La gravimetria s un mtode analtic que mesura la quan- lan la frmula emprica.
titat duna substncia determinada pesant un compost in-
soluble destequiometria ben definida. Es pot emprar per a CxHyNz
la determinaci dhalurs. Una mostra de 17,7 g cont bro- 1,548 0,129
mur de rubidi i bromur de cesi. El brom total es determina C: 5 0,129 f 5 6
12 0,0215
gravimtricament per reacci dels compostos de la barreja
amb nitrat de plata. Sobtenen 18,90 g de bromur de plata. 0,150 0,150
H: 5 0,150 f 5 7
Quin s el percentatge de RbBr en la mescla? Indica la res- 1 0,0215
posta correcta.
0,301 0,0215
a) 33,1 % d) 53,3 % N: 5 0,0215 f 5 1
14 0,0215
b) 46,7 % e) 73,3 %
C6H7N anilina
c) 27,8 % f) 64,8 %
Les reaccions que es produeixen sn les segents: 42. En analitzar una mostra de nicotina, sobserva que cont
74,0 % en massa de carboni, 8,65 % dhidrogen i 17,3 % de
RbBr 1 AgNO3 f AgBr 1 RbNO3 nitrogen. Calcula la frmula emprica del compost.
CsBr 1 AgNO3 f AgBr 1 CsNO3
CxHyNz
74 6,17
Definim x 5 grams RbBr inicials i y 5 grams CsBr inicials. C: 5 6,17 f 5 5
12 1,236
Podem plantejar el sistema dequacions segent:
8,65 8,65
x 1 y 5 17,7 i H: 5 8,65 f 5 7
u 1 1,236
x y 18,90 y
1 5 u 17,3 1,236
M(RbBr) M(CsBr) M(AgBr) t N: 5 1,236 f 5 1
14 1,236
x 1 y 5 17,7 i
u x 5 12,97 i C5H7N frmula emprica de la nicotina.
x y 18,90 y y
1 5 u y 5 4,73 t
165,5 212,9 187,9 t
43. El medicament anomenat L-dopamina sutilitza per al trac-
Per tant, el percentatge de RbBr en la mescla s: tament de la malaltia de Parkinson i de lencefalitis letr-
gica. Una mostra dun gram daquest medicament cont
12,97 g RbBr 0,5482 g de carboni, 0,0562 g dhidrogen, 0,0710 g de ni-
?100 5 73,3%
17,7 g mostra trogen i la resta doxigen. Determina la frmula emprica
de la L-dopamina.
I la resposta correcta s la e).
CxHyNzOw
39. Calcula la frmula emprica dun xid de fsfor que cont
0,54482 0,0457
el 56,3 % doxigen. C: 5 0,0457 f 59
12 5,071?1023
PxOy
56,3 3,52 32 0,0562 0,0562
O: 5 3,52 f 5 2,5 f 5 H: 5 0,0562 f 5 11
16 1,41 1 5,071?1023
 QUMICA 1 5 51

0,0710 5,071?1023 a) C3H4Cl3 d) C5H16Cl2

N: 5 5,071?1023 f 51
14 5,071?1023 b) C4H2Cl3 e) C6H4Cl2
0,3246 0,0203 c) C3H2Cl f) C5H8Cl
O: 5 0,0203 f 54
16 5,071?1023
CxHyClz 1 O2 f CO2 1 H2O
C9H11NO4 frmula emprica de la L-dopamina
Tot el C inicial es troba al CO2 i tot el H, en el H2O. Per tant:
44. Un clorur de mercuri slid cont un 84,97 % de mercuri. 12 g C
En estat de vapor, 1 g daquest compost ocupa 81,5 cm3 a 1,063 g CO2? 5 0,29 g C
450 K i 105 Pa. Calculan la frmula emprica i la frmula 44 g CO2
molecular. 2gH
0,145 g H2O? 5 0,016 g H
HgxCly 18 g H2O
84,97 0,424
Hg: 5 0,424 f 5 1 0,593 g total 2 0,29 g C 2 0,016 g H 5 0,287 g Cl
200,6 0,424
0,29 0,024
15,03 0,424 C: 5 0,024 f 53
Cl: 5 0,424 f 5 1 12 8,08?1023
35,45 0,424
0,016 0,016
Per tant, la frmula emprica del compost s HgCl. H: 5 0,016 f 52
1 8,08?1023
Calculem la massa molecular del compost a partir de lequaci
destat dels gasos ideals pV 5 nRT. 0,287 8,08?1023
Cl: 5 8,08?1023 f 51
35,5 8,08?1023
105 1g
atm?0,0815 L 5 ?0,082 atm?L/(K?mol)?450 K
101300 M Per tant, la frmula emprica s C3H2Cl.
M 5 452,76 g/mol Calculem la massa molecular del compost a partir de lequaci
destat dels gasos ideals pV 5 nRT.
236,05?n 5 452,76
n 5 1,918 > 2 755 3,405
atm?1 L 5 ?0,082 atm?L/(K?mol)?523 K
760 M
Per tant, la frmula molecular s: Hg2Cl2.
M 5 147 g/mol
45. Es crema una mostra de 0,210 g dun hidrocarbur gass i 73,5?n 5 147
sobtenen 0,660 g de CO2. Calculan la frmula emprica i la
frmula molecular, si en condicions normals t una den n52
sitat d1,87 g?dm23. Per tant, la frmula molecular s C6H4Cl2 i la resposta correcta
CxHy 1 O2 f CO2 1 H2O s la e).

Tot el C inicial es troba al CO2 i tot el H, en el H2O. Per tant:
12 g C
0,660 g CO2? 5 0,18 g C
44 g CO2
0,210 g total 2 0,18 g C 5 0,03 g H
Per tant, la frmula emprica s CH2.
En calculem ara la massa molecular:
1,87 g 22,4 dm3
? 5 42 g/mol
1 dm3 1 mol
14?n 5 42
n53
Per tant, la frmula molecular s C3H6.
46. Un pesticida clorat cont carboni, hidrogen i clor. Una mos-
tra de 0,593 g daquest compost es crema en un excs doxi-
gen i sobtenen 1,063 g de CO2(g) i 0,145 g de H2O.
47. Lcid benzoic i les seves sals sempren com a additius ali-
mentaris conservadors en begudes refrescants, caramels,
xiclets, etc. La combusti de 3,66 mg dcid benzoic pro-
dueix 9,24 mg de dixid de carboni i 1,62 mg daigua. La
seva massa molar s de 122 g?mol21. Calculan la frmula
molecular.
CxHyOz 1 O2 f CO2 1 H2O
Tot el C inicial es troba al CO2 i tot el H en el H2O. Per tant:
12 g C
9,24?1023 g CO2? 5 2,52?1023 g C
44 g CO2
2gH
1,62?1023 g H2O? 5 1,8?1024 g H
18 g H2O
3,66 mg total 2 2,52 mg C 2 0,18 mg H 5
5 0,96 mg O 5 9,6?1024 g O
2,52?1023 2,1?1024 32
C: 5 2,1?1024 f 5 3,5 f 7
12 6?1025

A 250 C i 755 mmHg una mostra vaporitzada del pesticida

1,8?1024 1,8?1024 32
t una densitat de 3,405 g?dm23. Quina s la frmula mo- H: 5 1,8?1024 f 5 3 f 6
lecular del pesticida? Indica la resposta correcta: 1 6?1025
 52 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

9,6?1024 6?1025 32 a) 128 000 d) 5 000

O: 5 6?1025 f 5 1 f 2
16 6?1025
b) 256 000 e) 32 000

Per tant, la frmula emprica s C7H6O2. c) 64 000 f) 16 000

122?n 5 122 Si tenim en compte que la massa atmica del Cu s 63,55 u i

n51
Per tant, la frmula molecular s C7H6O2 .
48. Un compost orgnic cont carboni, hidrogen i clor. Amb
la combusti d1,5 g del compost sobtenen 1,041 dm3 de
dixid de carboni en condicions normals i 1,047 g daigua.
En estat gass, 1,29 g del compost ocupen un volum de
500 cm3 a 41 C i 1,03 atm. Calcula la frmula molecular
del compost analitzat.
CxHyClz 1 O2 f CO2 1 H2O
que hi ha un 0,2% de Cu en lhemocianina, obtenim que la
massa molecular s de 127100 g/mol; per tant, la resposta
correcta s, si aproximem, la a).
63,55 g Cu
100 g??4 5 127100 g/mol
0,2 g Cu
50. Per reacci entre xid de mangans(iv) i cid clorhdric es
desprn un gas, la densitat del qual s 3,167 g?dm23, me-
surada en condicions normals, i tamb sobt clorur de
mangans(ii) i aigua.
a) Determina la massa molar del gas i identifical.

Tot el C inicial es troba al CO2 i tot el H en el H2O. Per tant: Aplicant lequaci dels gasos tenim:

1 mol 44 g CO2 pV 5 nRT

1,041 L?? 5 2,045 g CO2
22,4 L 1 mol CO2 pV 5 (m/M)RT

12 g C p 5 (d/M)RT
2,045 g CO2? 5 0,558 g C
44 g CO2 M s la massa molecular del gas.

2gH En aquest cas:

1,047 g H2O? 5 0,116 g H
18 g H2O 1 atm 5 (3,167/M) 0,082?273
1,5 g total 2 0,558 g C 2 0,116 g H 5 0,826 g Cl M 5 70,9 g/mol

0,558 0,046 Es tracta, doncs, del gas clor.

C: 5 0,046 f 5 2
12 0,023
b) Ajusta convenientment la reacci que t lloc.
0,116 0,116 MnO2 1 4 HCl f MnCl2 1 2 H2O 1 Cl2
H: 5 0,116 f 5 5
1 0,023
c) Si la reacci sesdev a 25 C i 1 atm, troba el volum de
0,826 0,023 gas que sobt a partir de 17,4 g de lxid de manga
Cl: 5 0,023 f 5 1
35,5 0,023 ns(iv).
1 mol MnO2 1 mol Cl2
Per tant, la frmula emprica s C2H5Cl. 17,4 g MnO2 5 0,2 mol Cl2
86,94 g MnO2 1 mol MnO2
Calculem la massa molecular del compost a partir de lequaci
destat dels gasos ideals pV 5 nRT. Aplicant lequaci dels gasos tenim:

1,29 pV 5 nRT 1?V 5 0,2?0,082?298 V 5 4,89 L Cl2

1,03 atm?0,5 L 5 ?0,082 atm?L/(K?mol)?314 K
M Dades: masses atmiques: H 5 1; O 5 16;
M 5 64,5 g/mol Cl 5 35,45; Mn 5 54,94
64,5?n 5 64,5
51. Una mostra d1,5 g dun aliatge de Zn i Al que cont un
n51 40 % en massa de zenc es tracta amb un excs dcid sulf-
ric fins a la seva dissoluci completa i se nobt un despre-
Per tant, la frmula molecular s C2H5Cl. niment gass dhidrogen.
Un possible compost s el clorur detil CH3CH2Cl. a) Calcula la fracci molar de zenc i alumini en la mostra.
40 g Zn 1 mol Zn
49. Lhemocianina s un pigment respiratori amb quatre toms 1,5 g aliatge?? 5
de coure que actua com a transportador doxigen en els 100 g aliatge 65,4 g Zn
artrpodes i els mol.luscs. Si lanlisi del pigment natural 5 9,17?1023 mol Zn
informa que cont un 0,2 % de coure, quina s la massa
molecular aproximada de lhemocianina? Indica la respos- 60 g Al 1 mol Al
1,5 g aliatge?? 5 0,033 mol Al
ta correcta. 100 g aliatge 27 g Al
 QUMICA 1 5 53

9,17?1023 mol Zn 1 0,033 mol Al 5 0,0425 mol totals 0,316 g O 0,01975

O: 5 0,01975; 5 1
9,17?1023 mol Zn 16 0,01975
x (Zn) 5 5 0,22
0,0425 mols totals Frmula emprica C2H4O
0,033 mol Zn c) El compost en qesti s un cid orgnic. Justifica de
x (Al) 5 5 0,78
0,0425 mols totals quin cid es tracta i escriu-ne la frmula.

b) Escriu les reaccions que tenen lloc. En ser un cid orgnic ha de tenir almenys dos oxgens; per
tant, la frmula previsible seria:
Zn 1 H2SO4 f ZnSO4 1 H2
C4H8O2 cid butanoic
2 Al 1 3 H2SO4 f Al2(SO4)3 1 3 H2
Dades: masses atmiques: H 5 1; C 5 12; O 5 16
c) Determina el volum dhidrogen que es desprn, mesu-
rat en condicions normals.
Aprofitant les informacions dels apartats anteriors tenim: Quimitest
1 mol H2 1. El ferro reacciona amb el HCl segons la reacci:
9,17?1023 mol Zn? 5 9,17?1023 mol H2
1 mol Zn Fe 1 HCl f FeCl3 1 H2
3 mol H2 Si tenim 10 g de Fe, quants mols dhidrogen sobtenen?
0,033 mol Al? 5 0,05 mol H2
2 mol Al
a) 0,2686 mol
Si sumem els mols de H2 tenim:
b) 0,5371 mol
9,17?1023 mol H2 1 0,05 mol H2 5 0,05917 mol H2 c) 0,1 mol
En condicions normals (1 atm i 0 C): d) 0,1790 mol
22,4 L H2 a) 0,2686 mol
0,05917 mol H2? 5 1,325 L H2
1 mol H2
2. Si disposem de 2 mols doxigen i 5 mols dhidrogen, quants
Dades: masses atmiques: H 5 1; O 5 16; mols daigua en podem obtenir?
Al 5 27; S 5 32; Zn 5 65,4
a) 7 mol
52. Es crema una mostra de 0,876 g dun compost orgnic que b) 5 mol
cont carboni, hidrogen i oxigen, i se nobtenen 1,76 g de
c) 2 mol
dixid de carboni i 0,72 g daigua.
d) 4 mol
a) Determina la massa doxigen que hi ha en la mostra.
CHO 1 O2 f CO2 1 H2O d) 4 mol

Tot el carboni del dixid de carboni deriva del compost or- 3. En la reacci de combusti del but, es formen 10 L de di-
gnic. xid de carboni a 20 C i 100 000 Pa. Quina massa de com-
Tot lhidrogen de laigua deriva del compost orgnic. bustible ha cremat?

12 g C a) 5,1 g
1,76 g CO2? 5 0,48 g C
44 g CO2 b) 50 g
2gH c) 5,96 g
0,72 g H2O? 5 0,08 g H
18 g H2O d) 2,5 g
0,876 g compost orgnic 2 0,48 g C 2 0,08 g H 5 c) 5,96 g
5 0,316 g O
4. Laerosil s un producte obtingut per pirlisi i que es con-
b) Troba la frmula emprica del compost. sidera una nanopartcula. La seva composici qumica s
SiO2 en un 99 %. Per tal desbrinar les impureses dun aero-
0,48 g C 0,04
C: 5 0,04; 5 2 sil determinat es fa reaccionar amb cid fluorhdric i sob-
12 0,01975 t tetrafluorur de silici i aigua. Si en aquesta reacci hem
0,08 g H 0,08 gastat 0,1 g de lcid, quina quantitat hi havia daerosil?
H: 5 0,08; 5 4
1 0,01975 a) 75,13 mg
 54 5 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) 52,55 mg c) 0,75 tones

c) 75,88 mg d) 0,55 tones
d) 100 mg b) 1,51 tones
c) 75,88 mg
7. Un quilogram duna mescla de gasos cont majoritriament
5. Per analitzar una pirita torrem en presncia daire 100 g etil. Per tal daprofitar aquest gas per a la producci de
del mineral i nobtenim 80 g de dixid de sofre. Quina s clorur de vinil es fa reaccionar amb clor. Com a subproduc-
la puresa en FeS2 daquesta pirita? La reacci que es pro- te sobt HCl. Si nobtenim 2,1 kg de clorur de vinil, quin
dueix s: s el percentatge detil en la mescla inicial?
FeS2 1 O2 f Fe2O3 1 SO2 a) 80,85 %
a) 80 % b) 91,51 %
b) 92,5 %
c) 82,4 %
c) 82,4 %
d) 94,15 %
d) 74,9 %
d) 94,15 %
d) 74,9 %
8. En lanlisi de la fava de cacau, que posteriorment sutilit-
6. El procs Solvay per a lobtenci de carbonat de sodi s un za per a la producci de xocolata, apareix una molcula
esquema complicat de reaccions en qu susen com a pri- determinada. 2 g daquesta molcula, allada convenient-
meres matries NaCl i CaCO3, i sobtenen com a productes ment, se sotmeten a un procs de combusti i obtenim
Na2CO3 i CaCl2. El conjunt del procs es pot representar 5,416 g de dixid de carboni i 2,49 g daigua. De quina
mitjanant la reacci global segent: molcula es tracta?
NaCl 1 CaCO3 f Na2CO3 1 CaCl2 a) octanal
Si aquest procs t un rendiment del 73 % i volem obtenir b) ciclooct
1 tona de carbonat de sodi, quina quantitat de sal (clorur
de sodi) es necessita? c) 3-octanona

a) 1,10 tones d) 1-octanol

b) 1,51 tones d) 1-octanol


j Unitat 6. Estudi
de les reaccions qumiques
Activitats
1. Les escultures de bronze, amb el temps, es cobreixen duna
capa de color verd (carbonat de coure) provocada per la in
teracci del coure amb lambient. La descomposici del
carbonat de coure est determinada per la reacci segent:
CuCO3(s) f CO2(g) 1 CuO(s) DH . 0
Es tracta duna reacci exotrmica o endotrmica?
Endotrmica.
2. Iguala i classifica en exotrmiques o endotrmiques les
reaccions segents:
a) Fe2O3(s) 1 CO(g) f FeO(s) 1 CO2(g)
DH 5 10,24 kJ
Fe2O3(s) 1 CO(g) f 2 FeO(s) 1 CO2(g) endotrmica
b) N2(g) 1 O2(g) f NO(g)
DH . 0
N2(g) 1 O2(g) f 2 NO(g) endotrmica
c) C2H5OH(l) 1 O2(g) f CH3COOH(l) 1 H2O(l)
DH 5 2495,2 kJ
C2H5OH(l) 1 O2(g) f CH3COOH(l) 1 H2O(l) exotrmica
3. Un dels combustibles alternatius als derivats del petroli s
el bioetanol, emprat com a substitut o additiu de la gaso
lina. El seu origen s vegetal, ja que s etanol obtingut a
partir de la fermentaci dels sucres que hi ha en alguns
vegetals com ara la canya de sucre, la remolatxa i tamb
alguns cereals. Calcula la quantitat de calor que es pot ob
tenir si es cremen 500 g de bioetanol pur.
Dada: Lentalpia de combusti de letanol s de
21 376 kJ?mol21.
1 mol CH3CH2OH 1376 kJ
500 g CH3CH2OH?? 5 ties; per exemple, en la sida els inhibidors de proteases actuen
46 g CH3CH2OH 1 mol CH3CH2OH
5 14956,52 kJ
4. La reacci de la hidrazina amb el perxid dhidrogen s molt
exotrmica. Per aquest motiu sha utilitzat de vegades en la
propulsi de coets. Calcula la massa daigua que es podria
escalfar de 10 C a 35 C amb lenergia obtinguda quan re
acciona 1 g dhidrazina segons lequaci:
N2H4(l) 1 2 H2O2(l) f N2(g) 1 4 H2O(l)
DH 5 2818,4 kJ?mol21
Dades: calor especfica de laigua lquida 5 4,186 kJ/(kg?K).
Lentalpia de reacci es refereix a 1 mol dhidrazina.
QUMICA 1 6 55
1 mol N2H4 818,4 kJ
1 g N2H4?? 5 25,575 kJ
32 g N2H4 1 mol N2H4
25,575 kJ 5 m Ce (DT)
25,575 kJ 5 m?4,186 kJ/(kg?K)?25
m 5 0,24 kg
5. La pedra calcria s atacada per lcid clorhdric segons
lequaci:
CaCO3(s) 1 2 HCl(aq) f CaCl2(aq) 1 H2O(l) 1 CO2(g)
Indica quins factors poden augmentar la velocitat de la
reacci.
2 Polvoritzar la pedra per augmentar la superfcie de contacte.
2 Augmentar la concentraci de lcid.
2 En el cas que la roca calcria sigui pols, agitar la dissoluci
per afavorir el contacte entre els reactius.
6. Esmenta algun factor que afavoreixi la dissoluci del sucre
en la llet.
2 Escalfar la llet (augment de la temperatura).
2 Agitar la dissoluci.
7. Quan posem 50 mL de perxid dhidrogen en una proveta, es
descompon en aigua i oxigen molt lentament. Si hi afegim
una petita quantitat de iodur de potassi, es produeix molta
escuma. Intenta explicar a qu pot ser degut aquest com
portament.
El KI actua com a catalitzador de la reacci.
8. Tamb existeixen els catalitzadors negatius o inhibidors.
Investiga com actuen i per a qu es fan servir.
Sn substncies qumiques que a baixes concentracions en de
terminades reaccions retarden la transformaci qumica.
Els inhibidors sn molt importants com a agents quimiotera
putics, ja que sn substncies qumiques que ocupen els llocs
actius dels enzims que provoquen certes molcules malignes
per a lorganisme, i daquesta manera fan que lenzim no pugui
portar a terme la seva reacci.
La gran aplicaci daquestes substncies s en els medica
ments, ja que molts actuen com a inhibidors en moltes malal
com a agents antiretrovirals. Cal esmentar que tamb hi ha
verins naturals que sn inhibidors enzimtics, i els utilitzen
alguns organismes per defensar-se de possibles depredadors.
9. Explica qu significa que lequilibri qumic s un procs di
nmic. Posan un exemple.
Encara que la concentraci o les pressions parcials de les esp
cies implicades en lequilibri es mantinguin, les molcules o
espcies de reactius i productes cada cop sn diferents, ja que
la reacci es va produint de manera ininterrompuda.
Exemple: en recipients tancats, formaci damonac, descompo
sici de carbonats, descomposici del trixid de sofre en dixid
i oxigen.
 56 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

10. Escriu i iguala les reaccions qumiques corresponents a
aquests processos, que corresponen a reaccions dequilibri:
a) Descomposici del carbonat dargent.
Ag2CO3(s) Ag2O(s) 1 CO2(g)
b) Formaci de lamonac.
15. Per digerir els aliments, lestmac allibera cid clorhdric.
Les persones que pateixen dacidesa shan de prendre medi
caments que contenen bases per tal de poder neutralitzar
aquest cid.
Quina s la quantitat dhidrxid dalumini 0,1 M que hem de
gastar per neutralitzar 5 mL de HCl 0,2 M?

N2(g) 1 3 H2(g) 2 NH3(g) 3 HCl(aq) 1 Al(OH)3 f AlCl3(aq) 1 3 H2O

0,2 mols HCl 1 mol Al(OH)3
c) Sntesi del iodur dhidrogen. 5?1023 L HCl???
1 L 1 mol HCl
I2(g) 1 H2 (g) 2 HI(g)
1L
? 5 3,33?1023 dm3
d) Dissociaci del pentaclorur de fsfor en triclorur de fs 0,1 mol Al(OH)3
for i clor.
PCl5(g) PCl3(g) 1 Cl2(g) 16. Lcid ntric (HNO3), quan s a latmosfera, s un dels com
postos responsables de la pluja cida. Si volem neutralitzar
11. Escriu les equacions de dissociaci de: una mostra de 50 mL dcid ntric de concentraci 0,2 mol/L,
quin volum cal dhidrxid de potassi 0,1 mol/L?
a) HI
HI(aq) f I 2(aq) 1 H1(aq) HNO3(aq) 1 KOH f KNO3(aq) 1 H2O
b) Ca(OH)2 0,2 mols HCl 1 mol KOH
21 50?1023 L HCl???
Ca(OH)2(aq) f Ca(aq) 1 OH2(aq) 1 L 1 mol HCl
1L
12. Lcid lctic s un cid feble present a la llet quan es fa agra ? 5 0,1 dm3
0,1 mol KOH
i en el teixit muscular hum quan la demanda energtica
del mscul s molt alta i no t temps de degradar la glucosa
amb normalitat. 17. Escriu la reacci qumica dels processos que sindiquen a
continuaci. Cerca informaci i digues si es formen precipi
Indica quina dissoluci tindr una concentraci ms elevada tats o no. En cas que sigui una reacci de precipitaci, es
dions hidrogen: una 2 M dcid lctic o una 2 M de HNO3? brina de quin color s el precipitat.
Tindr una concentraci ms elevada dions hidrogen el HNO3, a) Una dissoluci de sulfat de magnesi reacciona amb una
ja que s un cid fort, mentre que laltre s feble. dissoluci dhidrxid de potassi i se nobt hidrxid de
magnesi i sulfat de potassi.
13. Lhidrxid de potassi, KOH, t moltes aplicacions: interv en
Precipitat dhidrxid de magnesi de color blanc.
la fabricaci dalguns sabons, en labsorci industrial de CO2
i pot utilitzar-se com a electrlit en algunes piles alcalines. MgSO4(aq) 1 2 KOH(aq) f Mg(OH)2 1 K2SO4(aq)
Determina la concentraci dions hidroxil duna dissoluci b) Si volem obtenir cromat de plata ho podem aconseguir
de 100 mL que cont 5,6 g de KOH. barrejant una dissoluci de nitrat de plata amb una dis
1 mol KOH 1 soluci de cromat de sodi. Sobt, a ms, nitrat de sodi.
5,6 g KOH?? 5 1 M
56 g KOH 100 mL Precipitat de cromat de plata de color vermell.
KOH(aq) f K1(aq) 1 OH2(aq) 2 AgNO3(aq) 1 Na2CrO4(aq) f Ag2CrO4 1 2 NaNO3(aq)
1 M 1M c) El zenc s atacat per lcid clorhdric i es produeix un
gas (hidrogen) i clorur de zenc.
14. Completa les reaccions de neutralitzaci segents:
No es produeix cap precipitat.
a) HClO4(aq) 1 NaOH(aq)
Zn(s) 1 2 HCl(aq) f H2(g) 1 ZnCl2(aq)
HClO4(aq) 1 NaOH(aq) f NaClO4(aq) 1 H2O
d) Barregem acetat de plom(ii) amb clorur de sodi per for
b) HBr(aq) 1 LiOH(aq) mar clorur de plom(ii) i acetat de sodi.
HBr(aq) 1 LiOH(aq) f LiBr(aq) 1 H2O Precipitat clorur de plom(ii) de color groc.
2 Pb(CH3COO)2(aq) 1 2 NaCl(aq) f PbCl2 1 2 NaCH3COO3(aq)
c) HCl(aq) 1 Ba(OH)2
2 HCl(aq) 1 Ba(OH)2 f BaCl2(aq) 1 2 H2O 18. Digues si la frase segent s certa o falsa i per qu: Les
substncies insolubles no presenten ions en dissoluci.
d) CH3COOH(aq) 1 NaOH(aq)
Encara que siguin insolubles sempre hi ha una petita concen
CH3COOH(aq) 1 NaOH(aq) f CH3COONa(aq) 1 H2O traci dels ions en dissoluci.
 QUMICA 1 6 57

19. Calcula el nombre doxidaci de cada element dels compos
tos segents:
a) PbO2 Plom (12), O(22)
b) Na2CrO4 Na(11) Cr(16) O(22)
c) K2MnO4 K(11) Mn(16) O(22)
d) Cr2O3 Cr(13) O(22)
e) CuS Cu(12) O(22)
f) Fe2O3 Fe(13) O(22)
20. Indica quines de les reaccions segents sn redox i, en el
cas que ho siguin, el compost reductor i loxidant.
a) Fe2O3(s) 1 CO(g) f 2 FeO(s) 1 CO2(g)
b) 2 H3BO3(aq) 1 3 Mg(OH)2(aq) f Mg3(BO3)2(aq) 1 6 H2O(l)
c) S(s) 1 O2(g) f SO2(g)
d) CuCO3(s) 1 2 HCl(aq)f CuCl2(aq) 1 H2O(l) 1 CO2(g)
e) Zn(s) 1 2 AgNO3(aq) f 2 Ag(s) 1 Zn(NO3)2(aq)
23. La vitamina C o cid ascrbic pot reduir el iode a ions iodur,
la qual cosa ens permet la seva determinaci. Si a una dis
soluci dcid ascrbic hi afegim una dissoluci de concen
traci coneguda de iode en excs, podem quantificar aquest
excs amb una dissoluci de tiosulfat de sodi segons la
reacci:
Na2S2O3 1 I2 f Na2S4O6 1 NaI
El tiosulfat de sodi, Na2S2O3, reacciona amb el iode i se
nobt iodur de sodi i tetrationat de sodi, Na2S4O6. Com a
indicador de la reacci es fa servir una dissoluci de mid,
que forma amb el iode un compost de color lila. La desa
parici daquest color ens indica que tot el iode ha reac
cionat.
Si per a una mostra de 100 mL hem necessitat 240 mL
duna dissoluci 0,6 mol/L de tiosulfat de sodi, quina era la
concentraci de iode?
oxidaci: 2 S2O22
3 f S4O622 1 2 e2
1
reducci: I2 1 2 e2 f 2 I2
__________________________________________
2 S2O322 1 I2 1 2 e2 f S4O22
6 1 2 e 1 2 I
2 2

Sn la a, la c i la e: 0,6 mol Na2S2O3

240?1023 L Na2S2O3??
1L
a) Oxidant: Fe2O3; reductor: CO 1 mol I2 1
?? 5 0,72 mol?dm23
c) Oxidant: O2; reductor: S 2 mol Na2S2O3 1 L
e) Oxidant: Ag1; reductor: Zn
24. El sulfur destany(iv) en pols, SnS2, es pot utilitzar com a
21. Al laboratori podem preparar halgens fent reaccionar els embrunidor de la fusta. Es pot obtenir fent reaccionar els
anions respectius amb lxid de mangans(iv). El clor el ions dicromat Cr2O722 amb el sulfur destany(ii), SnS, i se
podem obtenir a partir de lcid clorhdric, i en el procs nobt, a ms, sulfur de crom(iii), Cr2S3. Calcula el volum de
tamb obtenim clorur de mangans(ii). Iguala la reacci i dissoluci de dicromat de potassi 0,1 M necessari per reac
indica quina espcie s el reductor i quina s loxidant. cionar amb 15,07 g de sulfur destany(ii).

oxidaci: 2 Cl2 f Cl2 1 2 e2 Dades: masses atmiques: S 5 32; Sn 5 118,7; K 5 39;

Fe 5 55,8; Cr 5 52.
1
reducci: MnO2 1 4 H1 1 2 e2 f Mn21 1 2 H2O oxidaci: (Sn21 f Sn41 1 2 e2)?3
___________________________________________________
1
2 Cl2 1 MnO2 1 4 H1 1 2 e2 f Cl2 1 2 e2 1 Mn21 1 2 H2O reducci: Cr2O22
7 1 14 H 1 6 e f 2 Cr
1 2 31 1 7 H O
2
___________________________________________________
4 HCl 1 MnO21 f Cl2 1 MnCl2 1 2 H2O
3 Sn21 1 Cr2O722 1 14 H1 1 6 e2 f 3 Sn41 1 6 e2 1 2 Cr31 1
Reductor: i clorur. 1 7 H2O
Oxidant: xid de mangans(iv). 1 mol SnS 1 mol K2Cr2O7
15,07 g SnS???
150,7 g SnS 1 mol SnS
22. Lxid de plom(iv) s un oxidant molt fort que, per exemple,
est present en les bateries dels cotxes. En medi bsic, pot 1L
? 5 1 mol?dm23
obtenir-se juntament amb li clorur quan reaccionen li 0,1 mol K2Cr2O7
plom(ii) i li hipoclorit. Iguala aquesta reacci.
oxidaci: Pb21 1 4 OH2 f PbO2 1 2 H2O 1 2 e2
1
Activitats finals
reducci: ClO2 1 H2O 1 2 e2 f Cl2 1 2 OH2 1. Classifica les reaccions segents en endotrmiques o exo
___________________________________________________
trmiques. Justifica la teva resposta.
Pb21 1 4 OH2 1 ClO2 1 H2O 1 2 e2 f
f PbO2 1 2 H2O 1 2 e2 1 Cl2 1 2 OH2 a) HCl(g) 1 NH3(g) f NH4Cl(s) D H , 0
Pb21 1 2 OH2 1 ClO2 f PbO2 1 H2O 1 Cl2 Exotrmica.
 58 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) CaCO3(s) f CaO(s) 1 CO2(g) DH . 0 especfica de laigua lquida s 4,186 kJ/(kg?K), i la del vi

dre, 0,84 kJ/(kg?K).
Endotrmica.
m(vidre) 5 120 g
c) NH4NO2(s) f N2(g) 1 2 H2O(g) DH , 0
m(aigua) 5 50 mL 5 50 g
Exotrmica.
Escalfem el sistema de 18 C a 50 C.
2. En la sntesi dun compost AB es desprenen 120 kJ/mol de Q total 5 Q vidre 1 Q aigua 5 m vidre c vidre DT 1 maigua caigua DT 5
AB. Determina la calor alliberada si reaccionen 1,5 mol
5 0,120 kg?0,84 kJ/(kg?C)?32 C 1
de A amb 2 mol de B.
1 0,05 kg?4,186 kJ/(kg?C)?32 C 5 9,9232 kJ 5 9923,2 J
A(aq) 1 B(aq) f AB(l)
Reactiu limitant: A 7. Hi ha alguna relaci directa entre la velocitat duna reac
1 mol AB 120 kJ ci i el fet que sigui fortament exotrmica? Raona la teva
1,5 mol A?? 5 180 kJ resposta.
1 mol A 1 mol AB
No hi ha cap relaci entre la velocitat duna reacci i els efectes
3. Calcula la calor que sallibera quan reaccionen 230 g dalu endotrmics o exotrmics que t. La velocitat duna reacci
mini amb 372 g dxid de ferro(iii) dacord amb la reacci depn daltres parmetres com la temperatura, lestat fsic dels
segent: reactius i la presncia de catalitzadors. Aquests darrers rebai
xen lenergia dactivaci.
Fe2O3(s) 1 2 Al(s) f Al2O3(s) 1 2 Fe(s)
DH 5 2842 kJ 8. s certa o falsa lafirmaci que tota reacci endotrmica ha
de ser forosament ms lenta que una altra dexotrmica?
1 mol Fe2O3 2 mol Al
372 g Fe2O3? ?? Raona la teva resposta.
160 g Fe2O3 1 mol Fe2O3
La mateixa resposta i raonament que la qesti 7; s a dir, no
27 g Al hi ha cap relaci.
? 5 125,55 g Al
1 mol Al
9. Com podries augmentar la velocitat de reacci de loxida
Reactiu limitant: Fe2O3 ci duna barra de ferro amb oxigen de laire?
1 mol Fe2O3 842 kJ
372 g Fe2O3? ? 5 1957,65 kJ Per exemple, augmentant la temperatura del ferro, trossejant-
160 g Fe2O3 1 mol Fe2O3 lo, humitejant-lo...

4. Calcula la calor que sallibera quan reaccionen 260 mL de 10. Lamonac s un compost molt important per a la indstria
CO en condicions estndard segons la reacci segent: i s molt utilitzat en diversos processos i tamb en aplica
Fe2O3(s) 1 3 CO(g) f 3 CO2(s) 1 2 Fe(s) cions prctiques, com per exemple en productes de neteja.
La reacci dobtenci damonac a partir dels seus elements
DH 5 225 kJ t un rendiment molt baix. Saps escriuren lequaci?
pV 5 nRT a) El nitrogen s un producte poc reactiu. Tamb se lanomena
1,01?105 Pa?260?1026 m3 5 n?8,3 J/K?mol?298 K azot, mot de letimologia grega que significa sense vida.
Lhidrogen, si b s ms reactiu, tampoc no ho s gaire. A
n 5 0,0106 mol CO ms, la reacci s dequilibri i aix implica baix rendiment.
1 mol Fe2O3 25 kJ
0,0106 mol CO?? 5 b) N2 1 3 H2 2 NH3
3 mol CO 1 mol Fe2O3
5 8,83?1022 kJ 5 88,3 J 11. Raona si lafirmaci segent s certa o falsa: Quan una
reacci est en equilibri, els reactius deixen de reaccionar.
5. Tens 100 g daigua a 20 C i lescalfes fins a 50 C. Quan- Fals. Una reacci en equilibri continua reaccionant, per les
ta calor ha calgut subministrar al sistema? Has de tenir concentracions de reactius i de productes romanen constants.
en compte que la calor especfica de laigua lquida s s un equilibri dinmic.
4,186 kJ/(kg?K).
100 g daigua sescalfen de 20 C a 50 C. 12. En ciutats del nord dEuropa i tamb del Canad podem
Apliquem lexpressi: veure teulades de color verd, per uns segles abans, quan
les van instal.lar, eren dun altre color, i no les han pintat
Q 5 m c DT 5 0,1 kg?4,186 kJ/(kg?C)?(50 2 20) C 5 mai. Sabries suggerir un motiu que expliqui aquest fet?
5 12,558 kJ
El coure de les teulades soxida i forma CuO, per amb el dixid
de carboni que prov de la contaminaci urbana es forma CuCO3
6. Un recipient de vidre t una massa de 120 g i cont 50 mL
segons la reacci dequilibri segent:
daigua. Escalfem el sistema des de 18 C fins a 50 C.
Quants joules necessitem per fer aquest procs? La calor CuO(s) 1 CO2(g) f CuCO3(s)
 QUMICA 1 6 59

13. El compost orgnic responsable del gust amarg de les dissociar. La constant de dissociaci de li hidrogenosulfat
ametlles s lacetat detil. Volem sintetitzar aquest ster a s 1,3?1022 M i una concentraci inicial daquests ions de
partir de lcid actic i letanol i sabem que s una reacci 0,3 M genera una concentraci extra de H1 de 0,05 M. En
dequilibri. Sabries expressar correctament igualada lequa aquestes condicions, hom troba que la concentraci real i
ci corresponent? total de H1 de la soluci de sulfric s noms de 0,35 M).
CH32COOH 1 CH32CH2OH CH32COO2CH22CH3 1 H2O
17. Calcula la concentraci de OH2(aq) de les dissolucions se
En aquesta reacci, si aconseguim eliminar laigua mitjanant gents:
algun procediment, lequilibri es decantar cap a la dreta.
a) KOH 0,14 M
14. Escriu les equacions qumiques corresponents a les reac KOH f K1(aq) 1 OH2(aq)
cions de dissociaci dels compostos segents: El KOH s un lcali fort; per tant est completament disso
a) HBr HBr f H1 1 Br2 ciat. 0,14 M de KOH dissolt generen una soluci 0,14 M en
OH2 i tamb 0,14 M en K1.
b) KOH KOH f K1 1 OH2
b) Mg(OH)2 0,32 M
c) HClO4 HClO4 f H1 1 ClO2
4
Mg(OH)2 f Mg21(aq) 1 2 OH2(aq)
d) NH3 NH3 1 H2O f NH1
4 1 OH
1
s un lcali fort i completament dissociat.
e) HF HF f H1 1 F2
Cada mol dhidrxid de magnesi genera el doble dions hidro
f ) H3PO4 H3PO4 f 3 H1 1 PO32
4 xil. Per tant, si es prepara una soluci 0,32 M en Mg(OH)2 en
g) Ca(OH)2 Ca(OH)2 f Ca21 1 2 OH2 realitat cont 0,32 M de Mg21, per 0,32?2 5 0,64 M en OH2.

h) NaOH NaOH f Na1 1 OH2
15. Lcid perclric s lcid ms fort que es coneix. Si tenim
una dissoluci daquest cid de concentraci 2,3 ? 1022 M,
quina concentraci dions hidrogen tindr la dissoluci?
HClO4 f H1 1 ClO2
4
18. Quin s el grau dacidesa duna dissoluci dcid clorhdric
0,02 M?
HCl f H1 1 Cl2
El grau dacidesa duna soluci de HCl 0,02 M s 0,02 M en H1,
ja que es tracta dun cid fort i, per tant, completament dis
sociat.

Tenim HClO4 de concentraci 2,3?1022 M i ens demanen [H1]. 19. Quin s el grau de basicitat duna dissoluci dhidrxid de
Lcid perclric, en ser extremament fort, est completament calci 5,3 ? 1022 M?
dissociat en dissoluci aquosa. Per tant, cada mol de HClO4 ge Ca(OH)2 f Ca21 1 2 OH2
nera tamb 1 mol de H1 i 1 mol de ClO2 4 . Per tant, si es prepara
una dissoluci aquosa 2,3?1022 M de HClO4 en realitat tamb Lhidrxid de calci s moderadament soluble, per s un lcali
ho ser en H1 (i tamb en ClO2 fort. Una soluci aquosa de 5,3?1022 de concentraci genera
4 ).
2?5,3?1022 5 0,106 M, ja que cada mol dhidrxid cont 2 mol
de OH2.
16. Calcula la concentraci de H1(aq) de les dissoluc ions se
gents:
20. Calcula quants litres dcid clorhdric 0,1 M calen per neu
a) HNO3 0,1 M tralitzar 20 mL de NaOH 0,3 M.
HNO3 f H1 1 NO2
3
La reacci s: NaOH 1 HCl f NaCl 1 H2O
El mateix succeix amb lcid ntric. Si es prepara una dis 1 L 0,3 mol NaOH
20 mL NaOH???
soluci aquosa 0,1 M de HNO3, en realitat hi ha una disso 1000 mL 1 L NaOH
luci que cont una concentraci 0,1 M en H1 i tamb
1 mol HCl 1 L HCl
0,1 M en NO23. ?? 5 0,06 L HCl
1 mol NaOH 0,1 mol HCl
b) H2SO4 0,3 M
21. Calcula quina s la concentraci dcid ntric, si per neu
En el cas del H2SO4 es produeixen dues dissociacions:
tralitzar-ne 25 mL calen 14 mL de KOH 0,12 M.
H2SO4 f H1 1 HSO2
4 La reacci s HNO3 1 KOH f KNO3 1 H2O.
22
4 f SO4 1 H
HSO2 1
1 L 0,12 mol KOH 1 mol HNO3
14 mL KOH??? 5
Si se suposa que les dues dissociacions sn completes, la 1000 mL 1 L KOH 1 mol KOH
concentraci de H1(aq) ser el doble que la concentraci de
5 1,68?1023 mol HNO3
H2SO4 inicial; s a dir: 0,6 M.
(Ms endavant sestudiar que la segona dissociaci s no 1,68?1023 mol HNO3 1000 mL
? 5 0,0672 M
ms parcial i que la majoria de lespcie HSO2
4 roman sense 25 mL HNO3 1L
 60 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

22. En una empresa han tingut un problema de corrosi per Calculem la concentraci de la dissoluci dcid benzoic:
cid sulfric i ens porten la mostra duna dissoluci da
0,2 g cid benzoic 1 mol cid benzoic 1000 mL
quest cid per analitzar-ne la concentraci. Si disposem ?? 5
duna dissoluci dhidrxid de sodi 0,1 M i en neutralitzar 300 mL 122 g cid benzoic 1L
10 mL de la mostra es gasten 15 mL de lhidrxid: 5 5,5?1023 M
a) Quina s la concentraci dions hidrogen? Ara ja podem calcular els mL de NaOH 0,1 M que calen per
La reacci s: neutralitzar-los:
5,5?1023 mol cid benzoic
2 NaOH 1 H2SO4 f Na2SO4 1 2 H2O 300 mL cid benzoic??
1000 mL cid benzoic
1 L 0,1 mol NaOH 1 mol NaOH 1000 mL NaOH
15 mL NaOH??? ?? 5 16,5 mL NaOH
1000 mL 1L 1 mol cid benzoic 0,1 mol NaOH
1 mol H2SO4 2 mol ions H1
?? 5 1,5?1023 mol ions H1 c) El volum necessari per neutralitzar 300 mL de dissoluci
2 mol NaOH 1 mol H2SO4
dcid clorhdric de la mateixa concentraci, seria ms
1,5?1023 mol gran, ms petit o igual? Raona la teva resposta.
[H1] 5 5 0,15 M
10?1023 L El volum necessari per neutralitzar 300 mL dcid clorhdric
de la mateixa concentraci seria el mateix, ja que en la
b) Quina s la concentraci dcid sulfric daquesta mos neutralitzaci la reacci dequilibri (si s el cas) es desplaa
tra? totalment i, per tant, es necessiten els mateixos mL de
1 L 0,1 mol NaOH NaOH tant si sn cids forts com si sn febles.
15 mL NaOH???
1000 mL 1L
1 mol H2SO4 24. Es neutralitzen 100 mL duna dissoluci dcid actic amb
? 5 7,5?1024 mol H2SO4 48 mL dhidrxid de sodi 0,1 M. Calcula la concentraci
2 mol NaOH
inicial de lcid.
7,5?1024 mol La reacci s CH32COOH 1 NaOH f CH32COONa 1 H2O
[H2SO4] 5 5 0,075 M
10?1023 L 0,1 mol NaOH 1 mol CH3COOH
48 mL NaOH?? 5
c) Com fareu aquesta anlisi al laboratori? 1000 mL NaOH 1 mol NaOH

1r. Col.loquem en un erlenmenyer un volum conegut de la 5 4,8?1023 mol CH3COOH

dissoluci que sha de valorar (cid sulfric).
2n. Hi afegim un parell de gotes dun indicador adient.
3r. Omplim la bureta amb la dissoluci de concentraci co
neguda necessria perqu es neutralitzi la que hi ha a ler
lenmeyer (hidrxid de sodi).
4t. Obrim la clau de la bureta perqu la dissoluci caigui
gota a gota i anem movent suaument la dissoluci de ler
lenmeyer per afavorir la reacci de neutralitzaci.
5. El viratge, s a dir, el canvi de color de lindicador, ens
permet determinar el moment en qu sassoleix el punt
dequivalncia, s a dir, el moment en qu sha completat la
neutralitzaci.
23. Es disposa duna dissoluci 0,1 M dcid benzoic (C6H5COOH),
que s un cid feble.
Per tant, la concentraci inicial de lcid s:
4,8?1023 mol CH3COOH
5 0,048 M
0,1 L CH3COOH
25. Comenta la frase segent: El carbonat de calci s molt pe
rills per a les rentadores, perqu s un compost insoluble.
La perillositat prov del fet que sadhereix lentament en les
zones metl.liques de la rentadora. En ser insoluble en laigua,
no selimina i es diposita gradualment fins que embussa les ca
nonades, encalla els rotors i malmet les resistncies elctriques
descalfament.
26. Al laboratori volem preparar una dissoluci de nitrat de
plata i, en afegir-hi aigua, sha enterbolit de blanc. Sabries
dir a qu pot sser degut?

a) Escriu la reacci dequilibri de la dissociaci daquest
cid i la de la neutralitzaci daquest cid amb hidrxid
de sodi.
C6H5COOH f C6H5COO2 1 H1
C6H5COOH 1 NaOH f C6H5COONa 1 H2O
b) Calcula els mL de dissoluci de NaOH 0,1 M necessaris
per neutralitzar 300 mL duna dissoluci que cont 0,2 g
dcid benzoic.
M(cid benzoic) 5 7?12 1 2?16 1 6?1 5 122 g/mol
s degut al fet que lampolla estava contaminada daigua de
laixeta, la qual cont clorurs provinents de la cloraci de lai
gua. Els clorurs formen amb els ions Ag1 clorur de plata, AgCl,
que s un compost insoluble de color blanc, el qual s el res
ponsable de la terbolesa de la dissoluci.
27. En barrejar nitrat dalumini amb hidrxid de potassi obte
nim un precipitat.
a) Quina s lequaci daquest procs?
Al(NO3)3 1 3 KOH f Al(OH)3 1 3 KNO3
 QUMICA 1 6 61

b) Anomena la substncia insoluble. 32. Quins dels processos segents sn redox? Indica el reduc
tor i loxidant en cada cas.
Hidrxid dalumini: Al(OH)3
a) Ca21 1 2 F2 f CaF2
28. Loxalat de calci s un producte insoluble de color blanc.
No s redox.
a) Quins reactius calen per obtenir-lo?
b) 2 KClO3 f 2 KCl 1 3 O2
Es necessita CaCl2 i oxalat de sodi, tots dos compostos so
lubles en aigua. En barrejar-los, precipita oxalat de calci, Cl51 f Cl2; el Cl51 es redueix i guanya electrons; per tant,
Ca(OOC2CH 22CH 22COO), que s insoluble en aquest el Cl51 s loxidant.
medi.
O22 f O; el O22 soxida i perd electrons; per tant, el O22
b) Quina s lequaci que simbolitza el procs? s el reductor.

NaOOC2CH22CH22COONa 1 CaCl2 f c) Ca3N2 1 6 H2O f 2 NH3 1 3 Ca(OH)2

f Ca(OOC2CH22CH22COO) 1 2 NaCl No s redox.

29. Indica el nombre doxidaci de cadascun dels elements en d) CH4 1 2 O2 f CO2 1 2 H2O
les espcies qumiques segents:
O 1 2 e2 f O22; el O2 es redueix i guanya 2 e2 per tom;
Na2S2O3 f Na (11), O (22) i S (12) en total 2 e2?4 toms 5 8 e2, que provenen del carboni,
que els perd.
Cr2O722 f Cr (16), O (22)
C42 2 8 e2 f C41; el C42 soxida i perd 8 e2, que sn
KHCO3 f K (11), H (11), C (14) i O (22) guanyats per el O2.
HMnO4 f H (11), O (22) i Mn (17)
33. Iguala les equacions qumiques segents, corresponents a
PH3 f el P i el H tenen electronegativitats similars. Aqu dona reaccions redox:
rem P (23) i H (11). Tanmateix tamb els podrem donar amb
els signes intercanviats i no seria cap incorrecci). a) MnO42 1 I2 1 OH2 f MnO422 1 IO32 1 H2O

CuCl2 f Cu (12) i Cl (21) El mangans es redueix en disminuir el nombre doxidaci

de 17 a 16, mentre que el iode soxida i augmenta el nom
AgNO3 f Ag (11), N (15) i O (22) bre doxidaci de 21 a 15.
Fe f Fe (0) oxidaci: I2 f IO2
3
22
H2O f H (11) i O (22) 4 f MnO4
reducci: MnO2

oxidaci: I2 1 6 OH2 f IO2

3 1 3 H2O 1 6 e
2
30. Assenyala quines de les afirmacions segents sn certes i
22
quines sn falses. Justifica les teves respostes. 4 1 1 e f MnO4 )?6
reducci: (MnO2 2
________________________________________________
a) En una reacci, el reductor soxida. 22
4 1 I 1 6 OH f 6 MnO4 1 IO3 1 3 H2O
6 MnO2 2 2 2

Cert. El reductor dna electrons i, en fer-ho, en perd i, per

tant, soxida. b) I2 1 HNO3 f HIO3 1 NO2 1 H2O

3 f IO3 1 NO2 1 H2O

I2 1 NO2 2
b) Loxidant s lespcie que soxida.
El iode soxida de 0 a 15, mentre que el nitrogen es redueix
Fals. Loxidant treu electrons i, per tant, oxida, per en gua de 15 a 14.
nyar electrons, es redueix.
oxidaci: I2 f IO2
3
c) En una reacci redox, hi ha un oxidant i un reductor.
3 f NO2
reducci: NO2
Cert. Tota reacci redox implica una prdua o guany delec
trons; s a dir, una oxidaci o reducci simultnies. Loxi oxidaci: I2 1 6 H2O f 2 IO2
3 1 12 H 1 10 e
1 2

dant en oxidar (agafar electrons) es redueix, perqu 3 1 2 H 1 1 e f NO2 1 H2O)?10

reducci: (NO2 1 2

guanya electrons. El reductor en reduir (donar electrons) ________________________________________________

soxida, perqu perd electrons. 3 1 20 H 1 10 e f
I2 1 6 H2O 1 10 NO2 1 2

f 2 IO2
3 1 12 H 1 10 NO2 1 10 H2O 1 10 e
1 2
31. Si una espcie qumica presenta la transformaci segent:
X 2 a X 21, sha oxidat o sha redut? Escriu la semiequaci I2 1 10 NO32 1 8 H1 f 2 IO32 1 10 NO2 1 4 H2O
redox que correspon a aquesta transformaci.
c) NH3 1 CuO f N2 1 Cu 1 H2O
X2 f X 21 1 3 e2
El nitrogen soxida de 23 a 0, mentre que el coure es re
X2 ha perdut 3 electrons i, per tant, sha oxidat. dueix de 12 a 0.
62 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

oxidaci: 2 NH3 f N2 1 6 H1 1 6 e2 h) Bi(OH)3 1 Na2SnO2 f Bi 1 Na2SnO3 1 H2O

reducci: (CuO 1 2 12 H1 e2 f Cu
1 H2O)?3 oxidaci: (SnO22 22
2 1 2 OH f SnO3 1 H2O 1 2 e )?3
2 2
________________________________________________
reducci: (Bi31 1 3 e2 f Bi)?2
2 NH3 1 3 CuO 1 6 H1 1 6 e2 f ________________________________________________
f N2 1 6 H1 1 3 Cu 1 3 H2O 1 6 e2 3 SnO222 1 6 OH2 1 2 Bi31 1 6 e2 f
2 NH3 1 3 CuO f N2 1 3 Cu 1 3 H2O f 3 SnO322 1 3 H2O 1 6 e2 1 2 Bi

d) ClO32 1 Cr31 1 OH2 f Cl2 1 CrO422 1 H2O i) IO32 1 I2 1 H1 f I2 1 H2O

El clor es redueix en disminuir el seu nombre doxidaci de oxidaci: (2 I2 f I2 1 2 e2)?5

15 a 21, mentre que el crom soxida i augmenta el seu 3 1 12 H 1 10 e f I2 1 6 H2O
reducci: 2 IO2 1 2

nombre doxidaci de 13 a 16. ________________________________________________

3 1 12 H 1 10 e f
10 I2 1 2 IO2 1 2
oxidaci: Cr31 f CrO22
4
f 5 I2 1 10 e2 1 I2 1 6 H2O
3 f Cl
reducci: ClO2 2

3 1 12 H f 6 I2 1 6 H2O
10 I2 1 2 IO2 1
oxidaci: (Cr31 1 8 OH2 f CrO22
4 1 4 H2O 1 3 e )?2
2
3 1 6 H f 3 I2 1 3 H2O
5 I2 1 IO2 1

3 1 3 H2O 1 6 e f Cl 1 6 OH
reducci: ClO2 2 2 2
________________________________________________
34. La producci dcid ntric industrial actual es basa en el
3 1 3 H2O 1 6 e f
2 Cr31 1 16 OH2 1 ClO2 2
procs dOstwald, desenvolupat a Alemanya durant la Pri
f 2 CrO22
4 1 8 H2O 1 6 e 1 Cl 1 6 OH
2 2 2 mera Guerra Mundial. La sntesi de lcid es produeix en
diverses etapes, la primera de les quals s loxidaci cata
3f
2 Cr31 1 10 OH2 1 ClO2 ltica de lamonac quan reacciona amb loxigen per formar
f 2 CrO22 dixid de nitrogen i aigua. Escriu i iguala la reacci.
4 1 5 H2O 1 Cl
2

La reacci dobtenci dcid ntric industrial mitjanant el pro

e) BiO32 1 Mn21 1 H1 f Bi31 1 MnO42 1 H2O cs Ostwald s la segent:
El bismut es redueix de 15 a 13, mentre que el mangans catalitzador
soxida de 12 a 17. NH3 f NO2 1 H2O
O2

oxidaci: (Mn21 1 4 H2O f MnO2

4 1 8 H
1 15 e2)?2 2 NH3 1 7/2 O2 f 2 NO2 1 3 H2O
3 1 6 H 1 2 e f Bi
(BiO2
reducci: 1 2 31 1
3 H2O)?5
________________________________________________ 35. Al laboratori podem preparar brom escalfant bromur de
3 1 30 H 1 10 e f
2 Mn21 1 8 H2O 1 5 BiO2 1 2 potassi en cid sulfric concentrat i xid de mangans(iv),
que es redueix a ions mangans(ii).
f 2 MnO2
4 1 16 H 1 5 Bi
1 31 1 15 H O 1 10 e2
2
a) Iguala lequaci qumica corresponent.
3 1 14 H f
2 Mn21 1 5 BiO2 1
2 KBr 1 2 H2SO4 1 MnO2 f MnSO4 1 Br2 1 K2SO4 1 2 H2O
f 2 MnO2
4 1 5 Bi
31 1 7 H O
2

b) Calcula els grams dxid de mangans necessaris per

f) TiO2 1 Al f Ti 1 Al2O3 oxidar 5,00 g de bromur de potassi.
oxidaci: (2 Al 1 3 H2O f Al2O3 1 6 H1 1 6 e2)?2 M(KBr) 5 39 1 80 5 119 g/mol
reducci: (TiO2 1 4 H1 1 4 e2 f Ti 1 2 H2O)?3 M(MnO2) 5 (16?2 1 55) 5 87 g/mol
________________________________________________
4 Al 1 6 H2O 1 3 TiO2 1 12 H1 1 12 e2 f 1 mol KBr 1 mol MnO2 87 g MnO2
5 g KBr??? 5
f 2 Al2O3 1 12 H1 1 12 e2 1 3 Ti 1 6 H2O 119 g KBr 2 mol KBr 1 mol MnO2
5 1,83 g MnO2
4 Al 1 3 TiO2 f 2 Al2O3 1 3 Ti
36. En reaccionar lxid de vanadi(ii) amb lxid de ferro(iii),
g) Zn 1 NO32 1 H1 f Zn21 1 NH41 1 H2O es formen xid de vanadi(v) i xid de ferro(ii).
oxidaci: (Zn f Zn21 1 2 e2)?4 a) Escriu i iguala lequaci qumica corresponent.
3 1 10 H 1 8 e f NH4 1 3 H2O
reducci: NO2 1 2 1
________________________________________________ VO 1 Fe2O3 f V2O5 1 FeO
3 1 10 H 1 8 e f
4 Zn 1 NO2 1 2 Fem les semireaccions i les igualem en electrons que es
donen/reben:
f 4 Zn21 18 e2 1 NH1 1 3 H2O
4 V21 f V51 1 3 e2
3 1 10 H f 4 Zn
4 Zn 1 NO2 3 Fe31 f 3 Fe21 2 3 e2
1 21 1 NH1 1 3 H O
4 2

Les sumem:
V21 1 3 Fe31 f 3 Fe21 1 V51
I les passem a forma molecular:
2 VO 1 3 Fe2O3 f V2O5 1 6 FeO
b) Calcula els grams dxid de vanadi(v) que poden obte
nir-se a partir de 2,00 g dxid de vanadi(ii) i 5,75 g
dxid de ferro(iii).
1 mol VO
2 g VO? 5 0,03 mol VO
66,94 g VO
1 mol Fe2O3
5,75 g Fe2O3? 5 0,036 mol Fe2O3
159,7 g Fe2O3
Cerquem el reactiu limitant, que s el que es troba en me
nor quantitat estequiomtrica.
3 mol Fe2O3
0,03 mol VO? 5 0,045 mol Fe2O3
2 mol VO
Com que no tenim prou mols de Fe2O3, el reactiu limitant
s ell mateix.
Per tant, tenim:
1 mol V2O5 181,88 g V2O5
0,036 mol Fe2O3?? 5
3 mol Fe2O3 1 mol V2O5
5 2,18 g V2O5
37. En medi cid, el perxid dhidrogen s oxidat per les disso
lucions de permanganat de potassi, allibera oxigen i forma
sal de mangans(ii). En canvi, tamb en medi cid, el ma
teix perxid dhidrogen pot oxidar els ions iodur a iode i
reduir-se a aigua.
a) Escriu, igualades, les equacions redox corresponents.
La reacci doxidaci del perxid dhidrogen s:
H2O2 1 Mn71 f Mn21 1 H2O 1 O2 (en medi cid)
La reacci de reducci del perxid dhidrogen s:
H2O2 1 2 I2 f I2 1 H2O (en medi cid)
Ara estudiem loxidaci del perxid dhidrogen. Les semi
reaccions sn:
2 O2 2 2 e2 f 2 O0
Mn71 1 5 e2 f Mn21
Igualem el nombre delectrons:
10 O2 2 10 e2 f 10 O0
2 Mn71 1 10 e2 f 2 Mn21
I sumant-les, obtenim:
10 O2 1 2 Mn71 f 5 O2 1 2 Mn21
(on 10 O2 significa 5 H2O2 i 10 O significa 5 O2)
Ho passem a la forma semimolecular:
5 H2O2 1 2 Mn71 f 5 O2 1 2 Mn21 (en medi cid)
QUMICA 1 6 63
Si suposem que lcid s el sulfric, podem escriure la forma
molecular completa:
5 H2O2 1 2 KMnO4 1 3 H2SO4 f
f 5 O2 1 2 MnSO4 1 8 H2O 1 K2SO4
Estudiem, ara, la reducci del perxid dhidrogen. Les semi
reaccions sn:
2 O2 1 2 e2 f 2 O22
2 I2 2 2 e2 f I2
i sumant-les:
2 O2 1 2 I2 f 2 O22 1 I2
on 2 O2 s H2O2 i 2 O22 s 2 H2O
Si el medi cid s, per exemple, cid sulfric, podem escriu
re la reacci molecular completa:
H2O2 1 2 KI 1 H2SO4 f I2 1 2 H2O 1 K2SO4
b) Calcula el volum doxigen, mesurat en condicions nor
mals de pressi i temperatura, que sobtindr a partir de
loxidaci completa de 6,8 g de perxid dhidrogen.
1 mol H2O2 5 mol O2
6,8 g H2O2?? 5 0,2 mol O2
34 g H2O2 5 mol H2O2
22,4 L O2 (CN)
0,2 mol O2? 5 4,48 L O2
1 mol O2
c) Troba els grams de perxid dhidrogen que calen per oxi
dar 0,5 mol de iodur de potassi.
2 O2 1 2 I2 f 2 O22 1 I2
El medi s cid. Si suposem que s cid clorhdric, podem
escriure:
2 HCl 1 H2O2 1 2 KI f 2 H2O 1 I2 1 2 KCl
1 mol H2O2 34 g H2O2
0,5 mol KI?? 5 8,50 g H2O2
2 mol KI 1 mol H2O2
38. La pluja cida sorigina, entre altres causes, a part ir del
dixid de sofre present a latmosfera, que reacciona amb
loxigen i dna trixid de sofre, el qual es combina poste
riorment amb laigua de pluja i dna cid sulfric.
a) Escriu les dues reaccions esmentades.
SO2(g) 1 1/2 O2(g) f SO3(g)
SO3(g) 1 H2O(g) f H2SO4(g)
b) Calcula la concentraci molar dcid sulfric present en
una mostra de 10 L daigua de pluja, suposant que sha
recollit lcid corresponent a 150 mg de SO2.
1 mol SO2 1 mol SO3 1 mol H2SO4
150?1023 g SO2????
64 g SO2 1 mol SO2 1 mol SO3
1
? 5 2,34?1025 mol?dm23
10 L
Dades: masses atmiques: H 5 1; O 5 16; S 5 32.
 64 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

39. El sulfur de zenc es transforma en sulfat de zenc per reac 70 g ZnS 1 mol ZnS 3 mol ZnSO4
ci amb cid ntric concentrat, i es desprn monxid de 8 g mostra????
100 g mostra 97,4 g ZnS 3 mol ZnS
nitrogen (NO) i sobt aigua.
1 mol Zn 65,4 g Zn
a) Indica les espcies oxidant i reductora. ?? 5 3,76 g Zn
1 mol ZnSO4 1 mol Zn
Oxidant: NO2
3 , reductor: S
22

Dades: masses atmiques: H 5 1; O 5 16; S 5 32; N 5 14;

b) Escriu la reacci corresponent, igualada pel mtode de S 5 32; Zn 5 65,4.
li-electr.
oxidaci: (4 H2O 1 S22 f SO422 1 8 H1 1 8 e2)?3 41. Li permanganat reacciona en medi cid amb li Fe21 per
1 donar ions Mn21 i Fe31.
reducci: (NO23 1 4 H 1 3 e f NO 1 2 H2O)?8
1 2 a) Iguala la reacci redox corresponent pel mtode de li-
________________________________________________ electr i indica quina espcie s loxidant i quina s la
reductora.
3 1 32 H 1 24 e f
12 H2O 1 3 S22 1 8 NO2 1 2

f 3 SO22
4 1 24 H 1 24 e 1 8 NO 1 16 H2O
1 2 10 FeSO4 1 2 KMnO4 1 8 H2SO4 f
f 5 Fe2(SO4)3 1 2 MnSO4 1 8 H2O 1 K2SO4
Reacci global: 3 S22 1 8 NO32 1 8 H1 f
f 3 SO22 Oxidant: MnO2
4 , reductor: Fe
21
4 1 8 NO 1 4 H2O

c) Calcula la massa de sulfat de zenc que sobtindr per oxidaci: (Fe21 f Fe31 1 1 e2)?5
reacci entre 50 cm3 dcid ntric 13 M i la quantitat 1
suficient de sulfur de zenc. reducci: MnO24 1 8 H 1 5 e f Mn
1 2 21 1 4 H O
2
________________________________________________
13 mol HNO3 3 mol ZnSO4
50?1023 L HNO3??? 4 1 8 H 1 5 e f
5 Fe21 1 MnO2 1 2
1 L 8 mol HNO3
f 5 Fe31 1 5 e2 1 Mn21 1 4 H2O
161,4 g ZnSO4
? 5 39,34 g ZnSO4
1 mol ZnSO4 b) Si la reacci es duu a terme amb dissolucions de per
manganat de potassi i de sulfat de ferro(ii) en presncia
Dades: masses atmiques: H 5 1; O 5 16; S 5 32; N 5 14; dcid sulfric, escriu la reacci igualada en forma mole
Zn 5 65,4. cular.
10 FeSO4 1 2 KMnO4 1 8 H2SO4 f
40. El ZnSO4 es pot obtenir a partir de ZnS per oxidaci amb f 5 Fe2(SO4)3 1 2 MnSO4 1 8 H2O 1 K2SO4
HNO3, una reacci en la qual sobt, a ms, NO i aigua.
a) Escriu i iguala la reacci indicada pel mtode de li- 42. En fer bombollejar sulfur dhidrogen gass a travs dcid
electr. ntric es forma sofre, dixid de nitrogen i aigua.
oxidaci: (4 H2O 1 S22 f SO22
4 1 8 H 1 8 e )?3
1 2 a) Iguala la reacci doxidaci-reducci que t lloc i indica
1 quines sn les espcies oxidant i reductora.
reducci: (NO23 1 4 H 1 3 e f NO 1 2 H2O)?8
1 2
Oxidant: NO2
3 , reductor: S
22
________________________________________________
2 1 8 NO3 1 32 H 1 24 e f
12 H2O 1 3 S2 2 1 2 oxidaci: S22 f S 1 2 e2
f 3 SO22 1
4 1 24 H 1 24 e 1 8 NO 1 16 H2O
1 2

3 1 2 H 1 1 e f NO2 1 H2O)?2
reducci: (NO2 1 2
________________________________________________
3 1 8 H f
Reacci global: 3 S22 1 8 NO2 1

3 1 4 H 1 2 e f
S22 1 2 NO2 1 2
f 3 SO22
4 1 8 NO 1 4 H2O
f S 1 2 e 1 2 NO2 1 2 H2O
2

b) Calcula el volum mnim de HNO3 de concentraci 6 M

necessari per reaccionar amb una mostra de 8 g del mi Reacci global: H2S 1 2 HNO3 f S 1 2 NO2 1 2 H2O
neral blenda, que cont un 70 % en massa de ZnS.
b) Calcula la massa de sofre que sobtindr a partir de
70 g ZnS 1 mol ZnS 15 cm3 dcid ntric concentrat (del 60 % en massa i
8 g mostra???
100 g mostra 97,4 g ZnS densitat 1,38 g?cm23).
8 mol HNO3 1L 1,38 g diss. 60 g HNO3 1 mol HNO3
?? 5 0,02555 L 15 mL????
3 mol ZnS 6 mol HNO3 1 mL diss. 100 g diss. 63 g HNO3

c) Calcula la massa de Zn metl.lic que es podria obtenir del 1 mol S 32 g S

?? 5 3,154 g S
producte, un cop processat adequadament. 2 mol HNO3 1 mol S
 QUMICA 1 6 65

43. Una ampolla de dissoluci dcid frmic (o metanoic) indi c) Per quin motiu cal prendre precaucions especials quan
ca a letiqueta una concentraci de 0,015 M. Per comprovar es barreja cid sulfric amb aigua?
lexactitud daquesta dada, valorem una mostra de 20 cm3
Com sempre, cal seguir les normes de seguretat en el labo
daquesta dissoluci amb hidrxid de potassi de concen
ratori; cal dur les ulleres de protecci i manipular lcid dins
traci 0,01 M.
de la vitrina de seguretat.
a) Escriu la reacci que t lloc entre lcid frmic i lhidr En dissoldre lcid en aigua sallibera una gran quantitat de
xid de potassi. calor. Aix, si preparem la dissoluci afegint aigua sobre
HCOOH 1 KOH f HCOOK 1 H2O lcid, part de laigua afegida pot entrar en ebullici i pro
jectar petites gotes de dissoluci concentrada, que poden
b) En la valoraci es consumeixen 2 cm3 menys de dissolu provocar cremades a la pell, les mucoses o els ulls.
ci dhidrxid de potassi del que caldria esperar. Troba Les dissolucions shan de preparar afegint petites quanti
la concentraci veritable de lcid frmic. tats de lcid sobre laigua (lcid posseeix una temperatura
0,015 mol HCOOH 1 mol KOH debullici molt superior a la de laigua, i per aix difcil
20?1023 L HCOOH??? ment entrar en ebullici i emetr projeccions), homogenet
1 L 1 mol HCOOH
zant la dissoluci desprs de cada addici dcid.
1L
? 5 0,03 L 5 30 mL volum previst
0,01 mol KOH Dades: massa atmica del Cu 5 63,5;
R 5 0,082 atm?L?K21?mol21 5 8,31 J?K21?mol21
volum real 5 30 2 2 5 28 mL

0,01 mol KOH 1 mol HCOOH 45. Per determinar la concentraci dcid actic (CH3COOH)
28?1023 L KOH??? en un vinagre comercial, valorem una mostra de 10 cm3 del
1 L 1 mol KOH vinagre amb una dissoluci dhidrxid de sodi de concen
1 traci 1 M.
? 5 0,014 mol?dm23
20?1023 L HCOOH
a) Escriu la reacci que t lloc entre lcid actic i lhidr
c) Explica detalladament la manera de fer aquesta valora xid de sodi.
ci al laboratori i esmenta el material emprat. CH3COOH 1 NaOH f CH3COONa 1 H2O
Els mil.lilitres dcid els mesurem amb pipeta aforada i es
b) Si en la valoraci es consumeixen 6 cm3 de la dissoluci
posen en un erlenmeyer; shi afegeixen unes gotes de solu
dhidrxid de sodi, troba la concentraci dcid actic.
ci indicadora (fenolftalena). La dissoluci de KOH es posa
Expressa-la en g?dm23.
en una bureta i es va afegint a lerlenmeyer, remenant con
tnuament, fins a observar el viratge de lindicador. Sanota 0,015 mol NaOH 1 mol CH3COOH
el volum total afegit. 6?1023 L HCOOH???
1 L 1 mol NaOH
60 g CH3COOH 1
44. Lcid sulfric s un lquid olis que no hauria destar mai ? 5 5 36 g?dm23
en contacte amb la pell. Reacciona amb el coure metl.lic i 1 mol CH3COOH 10?10 L CH3COOH
23

dna sulfat de coure(ii), dixid de sofre i aigua.

c) Descriu detalladament la manera de fer aquesta valora
a) Escriu la reacci que t lloc, igualada pel mtode de ci al laboratori i indica el material que cal emprar.
li-electr, en forma inica i en forma molecular.
La mostra de vinagre (10 cm3) es mesura amb pipeta afora
oxidaci: Cu f Cu21
12 e2 da i es posa en un erlenmeyer; shi afegeixen unes gotes de
1 soluci indicadora (fenolftalena). La dissoluci de NaOH es
posa en una bureta i es va afegint a lerlenmeyer, remenant
reducci: SO22
4 1 4 H 1 2 e f SO2 1 2 H2O
1 2
________________________________________________ contnuament, fins a observar el viratge de lindicador.
Sanota el volum total afegit.
Cu 1 SO22
4 1 4 H 1 2 e f
1 2

f Cu21 1 2 e2 1 SO2 1 2 H2O Dades: masses atmiques: C 5 12; O 5 16; H 5 1.

Reacci global: Cu 1 2 H2SO4 f CuSO4 1 SO2 1 2 H2O

46. A 1 000 cm 3 duna dissoluci de carbonat de sodi
0,001 mol?dm23, shi afegeix gota a gota una dissoluci
b) Calcula el volum de dixid de sofre, mesurat a 25 C i
de clorur de bari de concentraci 0,001 mol?dm23. Quan
1,01 ? 105 Pa, que sobt a partir de 30 g de coure.
se nhi han afegit 8,2 cm3, sobserva laparici dun preci
1 mol Cu 1 mol SO2 pitat.
30 g Cu?? 5 0,472 mol SO2
63,5 g Cu 1 mol Cu Escriu la reacci de precipitaci que t lloc i indica el pro
pV 5 nRT ducte que precipita.
1,01?105 V 5 0,472?8,3?298 Precipita el BaCO3:
V 5 0,0116 m3 Na2CO3(aq) 1 BaCl2(aq) f BaCO3(s) 1 2 NaCl(aq)
 66 6 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
Quimitest
1. Si disposem de 2 mL dun cid clorhdric del 37 % i de den
sitat 1,19 g/cm3, quina quantitat dhidrxid de sodi 0,3 M
necessitarem per neutralitzar-lo?
a) 161,06 mL
b) 80,53 mL
c) 4,25 mL
d) 2 mL
a) 161,06 mL
2. Si per determinar la concentraci de 10 mL dun dcid sul
fric shan emprat 18 mL dhidrxid de potassi 0,2 mol?dm23,
quina s la concentraci de lcid?
a) 0,18 mol?dm23
b) 0,36 mol?dm23
c) 0,72 mol?dm23
d) 0,09 mol?dm23
a) 0,18 mol?dm23
3. En la reacci de neutralitzaci de lcid fluorhdric amb
lhidrxid de calci, lestequiometria s:
a) 1 mol dcid fluorhdric per 1 mol dhidrxid de calci.
b) 1 mol dcid fluorhdric per 2 mol dhidrxid de calci.
c) 2 mol dcid fluorhdric per 1 mol dhidrxid de calci.
d) 2 mol dcid fluorhdric per 2 mol dhidrxid de calci.
c) 2 mol dcid fluorhdric per 1 mol dhidrxid de calci.
4. En una reacci exotrmica:
a) Lincrement dentalpia s positiu, perqu els reactius
tenen una energia ms gran.
b) Es produeix un alliberament denergia, ja que els pro
ductes tenen una energia ms gran que els reactius.
c) Lentalpia de reacci s negativa, perqu lenergia dels
reactius s ms gran que la dels productes.
d) Es pot alliberar o absorbir energia segons lenergia ini
cial dels reactius.
c) Lentalpia de reacci s negativa, perqu lenergia dels reac
tius s ms gran que la dels productes.
5. En dissolucions cides, li permanganat, MnO42, oxida lai
gua oxigenada, H2O2, a oxigen, i es redueix a mangans(ii).
El nombre delectrons intercanviats en aquesta reacci s,
per cada i permanganat transformat:
a) 5
b) 2
c) 10
d) 6
c) 10
6. En una reacci redox, el reductor:
a) Guanya electrons.
b) Rep electrons de loxidant, que es redueix.
c) Perd electrons.
d) Perd electrons i els cedeix a laltra espcie, que soxida.
c) Perd electrons.
7. En medi bsic, li clorat pot oxidar lxid de crom(iii) a
ions cromat, i reduir-se a ions clorur. Quants mil.lilitres de
dissoluci de clorat de potassi 0,5 M calen per oxidar 1,52 g
doxid de crom(iii).
a) 22 dm3
b) 22 cm3
c) 20 cm3
d) 20 dm3
c) 20 cm3
8. Quina de les accions segents no serveix per augmentar la
velocitat duna reacci en dissoluci:
a) Agitar la dissoluci.
b) Canviar-la a un recipient ms gran.
c) Escalfar-la 10 C.
d) Afegir-hi un catalitzador.
b) Canviar-la a un recipient ms gran.

j Unitat 7.
Estructura de la matria
Activitats
1. Entre la idea de Demcrit i la de Dalton passen prctica-
ment 25 segles. Per qu?
Les idees de Demcrit van quedar oblidades davant la potncia
de la filosofia dAristtil i Plat.
2. Quina de les lleis que sanomenen a continuaci no t res a
veure amb la construcci de la teoria de ltom de Dalton?
Maxwell, Lavoisier, Richter, Proust.
Maxwell, sobre lelectromagnetisme.
3. Arran de quin fet J. J. Thomson proposa un model atmic?
Arran del descobriment de lelectr fet per ell mateix.
4. En el model de J. J. Thomson, com est representada la cr-
rega positiva?
Per la massa duna esfera, com si fos la dun pasts.
5. Per qu en el model de Rutherford es postula que ltom s
un gran espai buit?
Perqu en un experiment de bombardeig de partcules alfa so-
bre una lmina dor, la majoria la travessen com si no hi hagus
res (espai buit).
6. Qu es concentra en el nucli de ltom de Rutherford?
Tota la crrega positiva i prcticament tota la massa.
7. En quin model de ltom sintrodueix la quantitzaci?
En ltom de Bohr.
8. Els orbitals sn:
a) Capes delectrons.
b) Subcapes.
c) Zones de probabilitat.
d) Zones de presncia.
c) Zones de probabilitat.
9. Indica els nombres quntics de tots els electrons de ltom
dheli.
Dos electrons:
n 5 1, l 5 0, m 5 0, s 5 11/2
n 5 1, l 5 0, m 5 0, s 5 21/2
10. El nombre quntic principal dun determinat electr s 2, el
secundari s 0, el magntic s 1 i el despn s 1/2. Quin
error hi ha en aquesta descripci?
Si el secundari s 0, el magntic ha de ser 0; no pot ser 1.
QUMICA 1 7 67
11. Si sabem que el nombre quntic principal dun electr s
3 i el secundari, 0, quins sn els nombres quntics magn-
tics i despn?
El magntic s 0 i els despin 11/2 i 21/2.
12. Ens donen els nombres quntics dun electr mesclats. Or-
denals: principal, secundari, magntic i despn.
(1, 3, 21/2, 21)
3, 1, 21, 21/2.
13. a) Quina s la configuraci electrnica de ltom de beril.li
si t 4 electrons?
Be: 1s2 2s2.
b) Li ms estable de ltom de beril.li t dues crregues
positives (Be21). Quina s la configuraci electrnica
daquest i?
Be21: 1s2.
14. Larg (Z 5 36) t la mateixa configuraci electrnica que
li potassi (Z 5 37).
a) Quina s aquesta configuraci?
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6
b) Per qu tenen la mateixa configuraci?
El potassi es transforma en i potassi, que t un electr
menys, per estabilitzar-se.
c) En qu es diferencien les dues espcies?
En el fet que larg t 36 protons i el potassi 37.
15. Quina s la configuraci electrnica de li sofre (S22) si t
un nombre atmic de 16?
Cal posar 18 electrons: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6.
La del gas noble posterior.
16. Quina de les configuracions electrniques segents corres-
pon a li 11 de lelement de nombre atmic 19.
a) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6
b) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p4
c) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6 4 s2
d) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6 4 s1
Cal posar 18 electrons: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6.
La del gas noble anterior.
Activitats finals
1. Digues quina o quines de les afirmacions segents sn
certes:
 68 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Un tom neutre que t 52 electrons i una massa atmica de 6. Calcula la freqncia de les radiacions de longitud dona
128... segents:
a) ...es pot assegurar que no t cap altre istop. a) 500 nm
3?108
b) ...t un nombre atmic de 52. n 5 ?1029 5 6?1014 s21
500
c) ...t un nucli amb 52 neutrons.
d) ...t un nucli amb 76 protons. b) 1,8 ? 1028 m

e) ...t un nombre atmic de 128. 3?108

n 5 ?1028 5 1,67?1016 s21
1,8
Lnica resposta correcta s la b).
c) 65
2. Un element que t massa atmica 10,811 i nombre atmic 3?108
n 5 ?10210 5 4,62?1016 s21
5 est format per dos istops que difereixen en una unitat 65
de massa. Respon les preguntes segents:
a) Un tom neutre daquest element, quants protons t? 7. Les longituds dona corresponents a lespectre visible de la
llum van, aproximadament, des de 400 nm fins a 750 nm.
5 protons. Calcula les freqncies associades a aquestes longituds
dona.
b) Quin s el nombre de neutrons de listop menys abun- 3?108
dant? n 5 ?1029 5 7,5?1014 s21
400
Listop menys abundant s el de massa 10 u. Per tant, t
3?108
5 neutrons. n 5 ?1029 5 4?1014 s21
750
c) Quin s el nombre delectrons de listop ms abundant?
5 electrons, tant de listop ms abundant com del menys 8. Digues, raonant la resposta, quants electrons caben com a
abundant. mxim en els orbitals del nivell n 5 2?
Hi ha 4 orbitals, s a dir, hi caben 8 electrons com a mxim.
3. Listop ms com dun element A t de massa atmica 40,

t
i el dun element B, tamb. Quina de les afirmacions se- l 5 0, m 5 0
n52
y
gents s correcta? i
l 5 1, m 5 21, 0, 11
a) A i B tenen el mateix nombre de protons.
9. Digues, raonant la resposta, quants electrons caben en:
b) A i B sn isoelectrnics (tenen el mateix nombre delec-
a) lorbital 3 s.
trons).
En un orbital hi caben 2 electrons.
c) A i B tenen el mateix nombre de protons ms neutrons.
d) A i B sn istops. b) el conjunt dorbitals 2 p.
Hi ha tres orbitals p; per tant, hi caben 6 electrons.
Lnica resposta correcta s la c).
c) cada orbital 3 d.
4. La quantitat de carboni 14 present en determinades mos-
tres analitzades ens permet saber-ne lant iguitat. Contes- En un orbital hi caben 2 electrons.
ta les preguntes segents relatives a aquest istop del
d) els orbitals 4 f.
carboni:
Hi ha 7 orbitals f; per tant, hi caben 14 electrons.
a) s listop ms abundant?
No s listop ms abundant. El ms abundant s el carbo- 10. Digues quines sn les configuracions electrniques en les-
ni 12. tat fonamental de:

b) Quants protons, neutrons i electrons t? a) lelement gass ms voltil.

El carboni 14 t 6 protons, 6 electrons i 8 neutrons. [H] 5 1s1

b) lelement anomenat natrium en llat.

5. En exposar a la flama el KCl, dna una llum violada duna
longitud dona de 4 050 . Quina s la freqncia de la ra- [Na] 5 1s2 2s2 2p6 3s1
diaci?
3?108 c) lelement que t un prot menys que el ne.
n 5 ?10210 5 7,4?1014 s21
4050 [F] 5 1s2 2s2 2p5
 QUMICA 1 7 69

d) lelement bsic de la qumica orgnica. d) 2, 4, 5.

[C] 5 1s2 2s2 2p2 e) 2, 5.
Les afirmacions correctes sn la b i la d. Aquesta configuraci
11. Els gasos nobles o inerts sn elements molt estables. Aques-
electrnica indica un estat excitat. El nombre delectrons s 19
ta caracterstica s deguda a la seva configuraci electrni-
i, per tant, el nombre atmic s 19 i t 19 protons.
ca. Sabries deduir els nombres atmics dels quatre primers
gasos nobles a partir de la seva configuraci electrnica?
15. a) Escriu la configuraci electrnica de li estronci en
Shan domplir les capes segons el diagrama de Moeller fins ar- lestat fonamental.
ribar a s2 p6, excepte en el cas de lheli que s s2.
[Sr21] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6
[He] 5 1s2; capa 1 plena, noms hi ha dos electrons.
[Ne] 5 1s2 2s2 2p6; capa 2, s i p plens. b) Dibuixa un diagrama de les energies relatives dels diver-
sos orbitals de li calci i de la seva ocupaci per elec-
[Ar] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6; capa 3, s i p plens. trons en lestat fonamental.
[Kr] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3d 10 3p6 4s2 4p6; capa 4, s i p plens. [Ca21] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6
Lestabilitat daquests elements es basa a tenir els orbitals s i
p plens. Energia

12. Els nombres atmics del fluor i del calci sn 9 i 20, respec-
tivament. 3p
3s
a) Escriu lestructura electrnica del calci en lestat fona-
mental.
2p
[Ca] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 2s
b) Escriu lestructura electrnica de li fluorur en lestat
fonamental.

[F2] 5 1s2 2s2 2p6 1s

13. Lelement de nombre atmic 47 s largent o plata. 16. Un electr excitat dun tom dhidrogen retorna a lestat fo-
a) Escriu-ne la configuraci electrnica en lestat fona- namental i emet una radiaci electromagntica de 180 nm.
mental. Calcula la freqncia de la radiaci.

[Ag] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 4d10 5s1
b) Escriu la configuraci electrnica de li Ag1.
[Ag1] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 4d10
14. Un element A t la configuraci electrnica 1 s2 2 s2 2 p6
3 s2 3 p6 5 s1.
A partir de les afirmacions segents:
3?108
n 5 ?1029 5 1,67?1015 s21
180
17. Escriu la configuraci electrnica dels elements Zn i Mn de
nombres atmics 30 i 25, respectivament.
[Zn] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10
[Mn] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 5

1. Ltom A es troba en el seu estat fonamental. 18. Indica quines de les configuracions electrniques fona-
2. Ltom A es troba en un estat excitat. mentals segents sn incorrectes. Justifica la teva respos-
ta i escriu-les correctament.
3. En passar lelectr de lorbital 4 s al 5 s, semet energia
lluminosa que dna lloc a una lnia en lespectre de a)
missi.
4. Ltom A t 19 protons. 1 s 2 s 2p
5. Ltom A t 19 neutrons. Correcta.

Digues quina de les respostes segents s la correcta:

b)
a) 1, 2, 3.
b) 2, 3, 5. [Ar] 4 s 4p
c) 2, 4. Incorrecta, no compleix la regla de Hund.
 70 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

La configuraci correcta seria: Un electr situat en un orbital 3s pot tenir els nombres qun-
tics segents: t
1
1 2
u
3, 0, 0, 1

u
1 1 2
n 5 3, l 5 0, ml 5 0 i ms 5 1, 2 f
y
4 s 4p 2 2 1
1 2
u
3, 0, 0, 2
u
i 2
c)
21. Els romans van explotar les mines de cinabri dAlmadn
1 s 2 s 2 p 3s per extreuren mercuri, que feien servir entre altres co-
ses per obtenir or de les arenes aurferes. Si sabem que
Incorrecta, no compleix el principi dAufbau. els nombres atmics del Au i del Hg sn 79 i 80, respec
La configuraci correcta seria: tivament, sabries escriure les configuracions electrniques
daquests dos metalls?

[Au] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 4f 14

5d10 6s1
1 s 2 s 2p
[Hg] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 4f 14

d) 5d10 6s2
[Ar] 4 s 3d
Incorrecta, no compleix el principi dAufbau.
La configuraci correcta seria:
3 s 3p
19. Lelectr dun tom dhidrogen s excitat al nivell energ-
tic n 5 2 i lelectr dun altre tom dhidrogen ho s al ni-
vell n 5 3. Indica raonadament quin dels dos emetr radia
ci electromagntica de ms energia, de freqncia ms
gran i de longitud dona ms gran, en retornar cada electr
directament a lestat fonamental.
22. Lestany s un metall que sutilitza en molts aliatges i que
shavia fet servir per a peces dorfebreria de certa quali-
tat. Si sabem que el seu nombre atmic s 50, quina ns la
configuraci electrnica?
[Sn] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p2
23. El iode en dissoluci s molt utilitzat en medicina com a
desinfectant. Quina ns la configuraci electrnica? (El
nombre atmic del iode s 53.)
[I] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p5
24. El radi s un element radioactiu de nombre atmic 88 que
va ser descobert per Marie Curie. Quina s la seva configu-
raci electrnica?

Com ms diferncia hi ha de nivells energtics, ms freqncia, [Ra] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2
ms energia i menys longitud dona hi ha. Per tant, lelectr exci- 4f 14 5d10 6p6 7s2
tat al nivell 3 emetr una radiaci electromagntica de ms fre-
qncia, ms energia i menys longitud dona que el del nivell 2. 25. La configuraci electrnica dun element acaba en 4 s1.
Quines de les afirmacions segents sn correctes:
20. Digues els nombres quntics possibles dun electr situat
en un orbital 4 p, i els dun altre electr dun orbital 3 s. a) T una massa atmica de 40.
b) T 19 neutrons.
Un electr situat en un orbital 4p pot tenir els segents nom-
bres quntics: t c) T 19 electrons.
1
1 2 d) T una configuraci electrnica 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6
u
4, 1, 21, 1
u
u 2 3 d 10 4 s1.
1
1 2
u
4, 1, 21, 2
u e) T 19 protons.
u 2

u
1 Les respostes correctes sn la c) i la e).
n 5 4, l 5 1,
1
ml 5 21, 0, 1 i ms 5 1, 2
1
f
4, 1, 0, 1
u
y 2 1 2
2 2 u 26. Si sabem que els nombres atmics del liti, fluor, ne, sodi,
1
1 2 clor i arg sn, respectivament, 3, 9, 10, 11, 17 i 18, indica
u
4, 1, 0, 2
2 quines de les afirmacions segents sn certes:
u
u
1
1 2 a) Li clor t la mateixa configuraci electrnica que
u
4, 1, 1, 1
u
u 2 ltom darg.
1
u


4, 1, 1, 2
u
i 2 1 2 b) Li sodi t la mateixa configuraci electrnica que li
clor.

c) Les configuracions electrniques de ltom de sodi i de
li liti acaben en s1.
d) Li sodi t la mateixa configuraci electrnica que li
fluor i que ltom de ne.
e) Els ions fluor i clor tenen configuracions electrniques
acabades en p6.
Les respostes correctes sn la a), d) i e).
27. El tecneci t nombre atmic 43 i s lelement artificial de
nombre atmic ms baix. Noms una de les afirmacions
segents s correcta. Quina?
a) La configuraci electrnica acaba en p3.
b) T la configuraci electrnica com la dun gas noble
(s2 p6).
c) T parcialment plens els orbitals 4 f.
d) T una configuraci electrnica semblant a la del calci.
e) T parcialment plens els orbitals 4 d.
La resposta correcta s la e).
28. La configuraci electrnica dun element acaba en 3 s2 3 p6.
Quines de les afirmacions segents sn correctes?
a) La massa atmica s 8.
b) T la configuraci electrnica dun i estable.
c) T la configuraci electrnica com la dun gas noble.
d) T 8 protons a lltim nivell energtic.
e) T 8 electrons a lltim nivell energtic.
Les respostes correctes sn la b), c) i e).
29. Lor s probablement el metall ms conegut i aprec iat en
joieria. T com a nombre atmic 79. Quina de les afirma
cions segents s correcta?
a) La configuraci electrnica acaba en p1.
b) T la configuraci electrnica com la dun gas noble
(s2 p6).
c) T parcialment plens els orbitals f.
d) T una configuraci electrnica similar a la del sodi.
e) T electrons al nivell 6.
Les respostes correctes sn la c) i la e). Tamb es pot conside-
rar correcta la d), si considerem que la configuraci del Au
acaba en 6 s1.
Quimitest
1. Els models atmics van representar un aven considerable
en la interpretaci de la matria tal com la coneixem. Quin
dels models introdueix el concepte de quantitzaci?
a) El model de Bohr.
QUMICA 1 7 71
b) El model de Rutherford.
c) El model dEinstein.
d) El model actual, model quntic o dorbitals.
a) El model de Bohr.
2. Quina de les afirmacions segents s correcta?
a) El model de Bohr considera que els electrons circulen en
rbites el.lptiques.
b) El model atmic actual est basat en el concepte dor
bitals.
c) El model actual situa els protons en orbitals.
d) El model de Bohr i lactual es diferencien en el concepte
del nucli atmic.
b) El model atmic actual est basat en el concepte dor
bitals.
3. Quina de les afirmacions segents s correcta?
a) Els nombres quntics representen la massa de ltom.
b) El nombre quntic despn indica lorbital.
c) El nombre quntic principal ens indica lorbital.
d) El nombre quntic principal ens indica el nivell energtic.
d) El nombre quntic principal ens indica el nivell energtic.
4. Quin dels conjunts de nombres quntics segents pot re-
presentar un electr en un orbital 3 s?
a) n 5 3 l 5 0 m 5 0 s 5 21/2
b) n 5 3 l 5 1 m 5 22 s 5 1/2
c) n 5 3 l 5 1 m 5 0 s 5 21/2
d) n 5 3 l 5 2 m 5 2 s 5 1/2
a) n 5 3 l 5 0 m 5 0 s 5 21/2
5. Si la configuraci electrnica de ltom A s 1 s2 2 s2 2 p6
3 s2 3 p6 4 s2, es pot afirmar que:
a) T parcialment ple el tercer nivell.
b) T una configuraci electrnica estable.
c) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de
guanyar 2 electrons.
d) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de
perdre 2 electrons.
d) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de per-
dre 2 electrons.
6. Quina de les configuracions electrniques segents per-
tany a un element excitat?
a) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s1
b) 1 s2 2 s2 3 s1
c) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6 4 s2
 72 7 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

d) 1 s2 2 s2 c) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de per-

dre 4 electrons.
b) 1 s2 2 s2 3 s1
8. Quina de les configuracions electrniques segents no cor
7. Si la configuraci electrnica dun tom s 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2
respon a un gas noble?
3 p6 4 s2 3 d 2, es pot afirmar que:
a) Abans dels 3 d somplen els 4 p. a) 1 s2 2 s2 2 p6

b) T una configuraci electrnica estable. b) 1 s2

c) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de c) 1 s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6
perdre 4 electrons.
d) 1 s2 2 s2
d) Per passar a una configuraci electrnica estable ha de
perdre 2 electrons. d) 1 s2 2 s2

j Unitat 8.
La taula peridica
Activitats
1. Quines de les propostes de classificaci de la taula de Men
deleiev es mantenen vigents actualment i quines altres han
estat corregides?
Es mant vigent lordenaci en grups i perodes.
Ha estat corregida lordenaci per nombre atmic en lloc de
massa atmica.
2. Qu sn les terres rares?
Els elements de la taula peridica que omplen els orbitals d.
3. Quines contradiccions aparents es produen en lordenaci
dels elements en la taula de Mendeleiev? Per qu?
Les que estan relacionades amb lordenaci per massa atmica
en lloc de nombre atmic i les dels espais buits deguts als ele
ments que en aquells moments encara no shavien descobert.
4. Quants grups es poden considerar constituts per elements
de transici?
Deu grups, del grup 3 al 12.
5. Quin perode sanomena incomplet i per qu?
El 7, perqu encara t elements per descobrir.
6. Les agrupacions delements que tenen propietats similars
sn els grups o els perodes. Qu comporta que dos ele
ments estiguin en el mateix grup?
a) Que tenen propietats similars.
b) Que sn metalls.
c) Que sn no-metalls.
d) Que els seus electrons omplen les mateixes capes.
e) Que sn istops.
s la a). Perqu en ser del mateix grup tenen configuracions
electrniques similars, i aix implica que tinguin propietats si
milars.
7. Un element amb nombre atmic 12, a quin grup i a quin
perode pertany?
La configuraci electrnica s [12]: 1s2 2s2 2p6 3s2.
Pertany al grup 2 (s2) i perode 3.
8. Un gas noble, a quin grup pertany? Un element del tercer
perode, quina configuraci electrnica t?
Pertany al grup 18.
La configuraci electrnica s:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6
QUMICA 1 8 73
9. Un element t la configuraci electrnica 1 s2 2s2 2p6 3s2
3 p4. A quin grup i a quin perode pertany?
Pertany al grup 16, perode 3.
Activitats finals
1. Qu signifiquen els noms ekasilici, ekabor i ekaalumini?
Ekasilici significa sota el silici, correspon al germani, Ge.
Ekabor significa sota el bor, correspon a lescandi, Sc.
Ekaalumini significa sota lalumini, correspon al gal.li, Ga.
2. El nombre atmic dun element s 56.
a) Escriu-ne la configuraci electrnica.
[56] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p6 5s2 4d 10 5p6 6s2
b) Indica el grup i el perode al qual pertany.
s del grup 2, alcalinoterris, i del perode 6. La configuraci
electrnica acaba en 6s2.
3. Un element X t la configuraci 1 s2 2 s2 2 p6 3s2 3p6 4s1.
A partir de les afirmacions segents:
1. Ltom X es troba en el seu estat fonamental.
2. Ltom X es troba en un estat excitat.
3. Lelement X s un gas noble.
4. Lelement X s un metall alcal.
5. Lelement X s del tercer perode.
Indica quin s el conjunt dafirmacions correctes:
a) 1, 2, 3
b) 1, 3
c) 2, 4
d) 1, 4
e) 1, 4, 5
La configuraci electrnica de lelement X es troba en lestat
fonamental (1) i s un metall alcal (4). La resta dafirmacions
no sn correctes. Per tant, la resposta correcta s la d).
4. Escriu la distribuci electrnica de lelement no metl.lic
lquid a temperatura ambient. Indica, sobre la base daques
ta configuraci electrnica, el grup i el perode al qual
pertany (consulta la taula peridica).
Consultada la taula peridica s el brom.
[Br] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p5
Pertany al grup 17 (halgens) i al perode 4.
5. Situa en els grups i perodes de la taula peridica els ele
ments Ge, Si, Pb, C i Sn, si sabem que els nombres atmics
respectius sn 32, 14, 82, 6 i 50.
[Ge] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p2; grup 14 i 4t perode.
 74 8 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

[Si] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p2; grup 14 i 3r perode. c) La configuraci electrnica dels ions ms estables deri
vats daquests elements.
[Pb] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p6 5s2 4d 10 5p6 6s2 4f 14
5d10 6p2, grup 14 i 6 perode. [X 2] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6. s li clorur, Cl2.
[C] 5 1s2 2s2 2p2, grup 14 i 2n perode. [Z 1] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6. s li potassi, K1.
[Sn] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p6 5s2 4d 10 5p2, grup 14 d) Quines daquestes espcies qumiques sn isoelectrni
i 5 perode. ques (tenen el mateix nombre delectrons)?

6. Determina la configuraci electrnica, el grup i el perode X2, Y i Z1 sn isoelectrniques; s a dir, li clorur, larg i
dels elements de nombres atmics 30, 35 i 38. li potassi.

[30] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10, grup 12 i 4t perode. s 10. Escriu la configuraci de les espcies Na1, Mg21 i Al31, si
el zenc, Zn. sabem que els nombres atmics dels elements sn, respec
[35] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p5, grup 17 i 4t perode. tivament, 11, 12 i 13.
s el brom, Br. [Na1] 5 1s2 2s2 2p6
[38] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p6 5s2, grup 2 i 5 pe [Mg21] 5 1s2 2s2 2p6
rode. s lestronci, Sr.
[Al31] 5 1s2 2s2 2p6
7. Donats els elements Si, Cl, S i P:
11. Dos toms dhidrogen es troben en els estats excitats cor
a) Escriu la configuraci electrnica del nivell de valncia responents als nivells n 5 2 i n 5 4, respectivament. Si
de cadascun. aquests toms tornen directament al seu estat fonamental:
b) Justifica la seva situaci a la taula peridica. a) Justifica si els toms emetran o absorbiran energia en
forma de radiaci.
[Si] 5 3s2 3p2, grup 14 i 3r perode.
Els toms emetran energia en forma de radiaci, perqu
[Cl] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5, grup 17 i 3r perode. cauen de nivells superiors 2 i 4 a nivell 1.
[S] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4, grup 16 i 3r perode.
b) Raona per a quin dels dos toms la radiaci electromag
[P] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3, grup 15 i 3r perode. ntica implicada tindr ms energia i per a quin la lon
gitud dona ser ms gran.
8. Per als elements de nombres atmics 19, 9, 3 i 35: Lenergia ser ms gran en el que cau del 4 al 1. Lenergia s
a) Escriu-ne les configuracions electrniques. directament proporcional a la freqncia i inversament pro
porcional a la longitud dona i, per tant, s ms gran a
b) Situals a la taula peridica. menys energia (del nivell 2 al 1).
[19] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1, grup 1 i 4t perode. s el po
tassi, K. 12. La configuraci electrnica de la capa de valncia dun
element qumic en lestat fonamental s 4s2 4p5. Indica
[9] 5 1s2 2s2 2p5, grup 17 i 2n perode. s el fluor, F. quin s el nombre atmic daquest element, aix com el
[3] 5 1s2 2s1, grup 1 i 2n perode. s el liti, Li. grup i el perode als quals pertany. Justifica la teva res
posta.
[35] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p5, grup 17 i 4t perode.
s el brom, Br. La configuraci electrnica completa s: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6
4s2 3d10 4p5
9. Tres elements X, Y i Z tenen els nombres atmics 17, 18 i Si comptem els electrons surt el nombre atmic 35.
19, respectivament. Indica:
Pertany al grup 17, el dels halgens. El perode s el 4.
a) La configuraci electrnica dels seus toms en lestat
fonamental. 13. Resol els mots encreuats segents:
[X] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5. s el clor, Cl. Horitzontals:
[Y] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6. s larg, Ar. 1. Element radioactiu. H2O. 2. El sulfric s un... Carboni.
A linrevs, lletres consecutives de lelement Sc. 3. Iode. Ta.
[Z] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1. s el potassi, K.
4. Escandi. Gas noble radioactiu. Ir. 5. A linrevs, osmi.
Lletres del nom de Sb. Gas noble del tercer perode. 6. Pri
b) El grup i el perode a qu pertanyen.
mera lletra del nom dEinstein. Gas/vapor. Lletres de lele
X: grup 17 i 3r perode. ment Bi. Urani. 7. Titani i ceri. A linrevs, coure. 8. Oxigen.
Repetint la primera lletra Ni. Primera lletra del pas dori
Y: grup 18 i 3r perode.
gen del pare de la taula peridica. 9. Fsfor. Iode. Primera
Z: grup 1 i 4t perode. lletra de lnic element sinttic de nombre atmic inferior a
 QUMICA 1 8 75

92. Lletres de lelement S. Segona lletra del metall per ex c) Que est entre el grup 3 i el grup 12.
cel.lncia. 10. Zr. Primera lletra de Hg.
d) Que est en el grup 1.
Verticals: d) Que est en el grup 1.
1. Urani. A linrevs, K. 2. Radi. Cobalt. Iode. 3. A linrevs,
calci. A linrevs, un dels metalls que forma laliatge del llau 4. Si un element t nombre atmic 26, quina de les afirma
t. 4. N. Iode. 5. A linrevs, V. Indica tres, per les lletres cions segents s correcta?
estan canviades. 6. Nitrogen. Primera lletra del descobridor
a) s un element alcal.
de lelectr. Primera lletra del nom daquesta matria que
ests estudiant. Element bsic de la qumica orgnica. 7. Ac. b) s un metall de transici.
Vocals de Cu. 8. Iode. A linrevs i canviant de lloc les vocals c) s del perode 5.
de Ba. A linrevs i canviant de lloc les vocals de Ne. 9. Sense
l geminada lekaalumini. Sofre. Lletres del Si. 10. A linrevs, d) s un gas noble.
coure. Primeres lletres del pare de la teoria atmica moder
na. Urani. 11. Element verins. Metall lquid, a linrevs. b) s un metall de transici.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 5. Les configuracions electrniques corroboren lorganitzaci

1 U R A N I A I G U A que Mendeleiev visualitzava lany 1869 i proporcionen
molta informaci respecte dels elements de la taula peri
2 A C I D C A C S dica. Si la configuraci electrnica de ltom neutre dun
3 I T A N T A L element s 1s2 2s2 2p6 3s1, quina de les afirmacions se
gents s falsa?
4 S C R N I R I D I
a) Pertany al grup 1 de la taula peridica.
5 S O O A T N I A R
6 A G V I B S U b) s del perode 3.

7 T I C E U C c) Pertany als metalls de transici.

8 O N N I Q U E L R d) Pertany als metalls alcalins.
9 P I T E O S E c) Pertany als metalls de transici.
10 Z I R C O N I M
6. Quina s la configuraci electrnica dun element del grup
dels alcalinoterris i del perode 2?
Quimitest a) 1 s2 2s2 2p6 3s1 c) 1 s2
b) 1 s2 2s2 2p5 d) 1 s2 2s2
1. La taula peridica representa una ordenaci dels elements
que implica possibilitats gaireb il.limitades de relacionar d) 1 s2 2s2
uns elements amb uns altres. Com va ordenar Mendeleiev
els elements en la seva taula peridica?
7. La configuraci electrnica de lelement amb nombre at
a) Per ordre de massa atmica. mic 24 s 1s2 2 s2 2 p6 3 s2 3 p6 3 d 4 4 s2. Quina s la seva
situaci a la taula peridica dels elements?
b) Per ordre de nombre atmic.
c) Per ordre alfabtic. a) Grup 4, perode 3.

d) A latzar, segons la seva intuci. b) Grup 6, perode 4.

c) Grup 2, perode 4.
a) Per ordre de massa atmica.
d) Grup 18, perode 4.
2. Quina de les afirmacions segents s correcta?
c) Grup 2, perode 4.
a) El grup 1 t les mateixes propietats que el perode 1.
b) Els gasos nobles els tenim fora de la taula peridica. 8. Els gasos nobles tenen configuracions electrniques esta
bles. Quina de les configuracions segents correspon a un
c) El grup 3 est dins del conjunt dels metalls de transici. gas noble?
d) El grup dels metalls alcalins est al costat dels halgens.
a) 1 s2 2s2 2p6
c) El grup 3 est dins del conjunt dels metalls de transici. b) 1 s2 2s2 2p6 3s2

3. Qu significa que un element s alcal? c) 1 s2 2s2 2p6 3s2 3d 10 4s2

a) Que est situat en el perode 1. d) Cap de les respostes anteriors.

b) Que t una configuraci electrnica estable. a) 1 s2 2s2 2p6

 76 9 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
j Unitat 9. Lenlla qumic
Activitats
1. Quina part de ltom s la responsable de lenlla qumic?
Raona la teva resposta.
Els electrons. Segons la seva situaci (configuraci electrnica)
fan possibles unes unions o altres.
2. En qu consisteix lenlla qumic?
La uni entre toms iguals o diferents lanomenem enlla qumic.
3. Indica quin dels enllaos segents s ms inic i per qu:
NaCl, CrCl3, KCl, NaI, H2O, AgBr i CaS.
El KCl, perqu s el que t ms diferncia delectronegativitat
entre els seus elements.
4. Explica com es forma lenlla entre el Ca i el S.
Les configuracions electrniques dels seus toms sn:
Ca: [Ar] 4s2 S: [Ne] 3s2 3p4
Per tal daconseguir la configuraci de gas noble, ltom de
calci ha de perdre els dos electrons de lltim nivell i el de sofre
els ha de guanyar per completar-lo. El cati Ca21 i lani S22
resten units per forces electrosttiques.
Ca f Ca21 1 2 e2S f S22 2 2 e2
[Ar] [Ar]
5. Explica quines combinacions denllaos inics faries amb
els elements segents: heli, fluor, magnesi, oxigen i ne.
Descartats el gasos nobles: heli i ne.
Serien:
el Mg amb el F: MgF2
el Mg amb el O: MgO
6. El punt debullici del clorur de calci s superior, igual o
inferior al del clorur de beril.li? Raona la teva resposta.
s superior. Lexplicaci cal buscar-la en el fet que el CaCl2 s
ms inic que el BeCl2, ja que la diferncia delectronegativitats
entre els elements que el formen s ms elevada. I com a con-
seqncia, els punts de fusi i ebullici sn ms elevats com
ms percentatge dinic tinguin.
7. Indica quina daquestes substncies condueix el corrent
elctric: sal cristal.litzada, sal polvoritzada, sal dissolta en
aigua, sal mesclada amb sucre i sal iodada.
La sal dissolta en aigua, ja que per conduir el corrent elctric
cal que els ions presents en la substncia estiguin com ms
lliures millor, cosa que passa en solubilitzar en aigua una subs-
tncia inica. En els altres casos sn formes diferents de cris-
talls mesclats, en qu els ions estan molt atrapats.
8. Indica quins dels compostos segents sn solubles en ai-
gua: CsCl, Cl2, NaI, Cl2O, KF i Ne.
Sn solubles els que podem considerar inics: CsCl, NaI i KF.
9. Per qu no existeix la molcula de Ne2?
La configuraci electrnica del Ne s:
Ne: 1s2 2s2 2p6
La configuraci s molt estable i, per tant, totes les unions, en
lloc destabilitzar els elements, els desestabilitzarien. Noms es
poden produir unions amb els gasos nobles forant molt les
condicions.
10. Loxigen s un gas imprescindible per a la respiraci.
a) Quina s la frmula de la molcula doxigen?
O2
b) Quin tipus denlla mant units els toms?
Lenlla covalent.
c) Explica aquest enlla basant-te en la configuraci elec-
trnica de lelement.
La configuraci electrnica del O s:
O: 1s2 2s2 2p4
I la configuraci electrnica estable a la qual es voldria ar-
ribar s la del Ne.
Ne: 1s2 2s2 2p6
Com es pot aconseguir?:
Una de les maneres ms fcils daconseguir-ho s que al-
guns altres elements donin els 2 electrons, per exemple el
Be, Ca, Na, etc.
O: 1s2 2s2 2p4 1 2 e2
Per hi ha una altra manera, la compartici:
O: 1s2 2s2 2p4 Comparteix 2 electrons.
O: 1s2 2s2 2p4 Comparteix 2 electrons.
Se simbolitza OO i cada oxigen t configuraci de gas no
ble (Ne).
11. Indica algunes combinacions possibles denllaos covalents
que es poden formar amb toms doxigen, hidrogen i ne.
O2 , H2. Entre els dos seria una molcula daigua H2O.
12. Quina s lestructura de Lewis de la molcula de fluor?
|F F |
13. Quina s lestructura de Lewis de la molcula damonac?
N
|
H H
|
|
H
14. La temperatura de fusi del nitrogen s de 2209,86 C i la
debullici s de 2195,8 C. Quin tipus dinteraccions ex-

pliquen que les molcules de nitrogen es puguin mantenir
unides les unes amb les altres?
Les forces intermoleculars de Van der Waals. Si entre les mo
lcules de nitrogen no hi hagus cap tipus de lligam no es po-
drien liquar.
15. Indica quines de les molcules segents formen enllaos de
pont dhidrogen: NaCl, H2, HCl, HI, H2O, NH3, O2, HF i F2.
Els enllaos pont dhidrogen es produeixen entre H i F, O o N.
Per tant: H2O, NH3 i HF.
16. Com es pot explicar la forma doblement helicodal del DNA?
Per les forces intermoleculars de pont dhidrogen.
17. Quines de les propietats segents t el dixid de carboni
slid (gel sec)?
a) Slid dur d) Punt de fusi baix
b) Mal.leabilitat e) Fragilitat
c) Sublimaci
El gel sec est a una temperatura aproximada de 278 C i subli-
ma (passa de slid a gas directament). Per tant, la propietat s
la de sublimaci. Podrem parlar tamb de punt de fusi baix,
per entenent per punt de fusi el pas a slid.
18. Com sexplica que el diamant sigui la substncia ms dura
que existeix?
El diamant est format per unions covalents dtoms de carboni:
s un cristall covalent, fet que implica que est format per una
xarxa tridimensional que fa que sigui molt compacta i molt dura.
19. Indiqueu quina de les substncies covalents segents no s
molecular: Cl2, C2H6, Cl2O, SiO2, but C4H10, CCl4, H2O i eta-
nol C2H6O.
El SiO2 forma xarxes tridimensionals de gran duresa i amb un
punt de fusi altssim: 1700 C, ja que es tracta duna substn-
cia covalent atmica.
20. Indica quins daquests elements poden formar un enlla
metl.lic: Cr, C, Cl, Co, Cu, Ca i Cs.
El Cr, Co, Cu, Ca i Cs. Alguns sn inestables en laire, per tots
en poden formar.
21. Explica qualitativament la conductivitat elctrica dels me-
talls.
Lenlla metl.lic es pot explicar segons el model del gas electr-
nic com un conjunt dions positius situats en xarxa i un nvol
delectrons que fa duni daquest conjunt. La mobilitat electr-
nica que caracteritza aquest nvol s el factor determinant i
nexplica la conductivitat.
22. Quina propietat dels slids metl.lics els dna la seva lluen-
tor caracterstica?
En incidir la llum sobre la superfcie dun metall es produei-
xen alhora reflexi i absorci, per tamb els electrons eme-
QUMICA 1 9 77
ten radiacions de la mateixa freqncia que la llum incident:
la superfcie metl.lica reflecteix la llum i, per tant, la veiem
lluent.
23. Relacioneu les propietats segents: (1) ductilitat, (2) punts
de fusi alts, (3) mal.leabilitat i (4) conductivitat, amb les
afirmacions segents:
a) El mercuri s una excepci respecte a una propietat ge-
neral dels slids metl.lics.
Alts punts de fusi.
b) Els pans dor sn lmines molt fines dor, que sn possi-
bles grcies a una propietat dels slids metl.lics.
Mal.leabilitat.
c) El coure s molt utilitzat per una propietat dels slids
metl.lics.
Conductivitat.
d) Propietat que permet estirar en fils els slids metl.lics.
Ductilitat.
24. Els slids inics sn frgils. En canvi, els slids metl.lics
no ho sn. Per qu?
En el slids inics la xarxa tridimensional est basada en ions
positius al costat de negatius que, per atraccions electrostti-
ques, donen estabilitat, per si reestructurem la xarxa aquestes
forces deixen dactuar i fins i tot produeixen fenmens de repul-
si dions del mateix signe.
En canvi, en lenlla metl.lic la xarxa s entre ions positius i,
per tant, no hi ha possibilitat de desestructuraci.
Activitats finals
1. Entre els elements segents:
Na, F, B, C, P i Cs
a) Anomena els compostos clarament inics que es poden
formar entre tots els parells possibles.
El Na amb el F i el Cs amb el F. Les altres unions ja tenen
percentatges inics ms baixos.
b) Quins parells poden formar unions covalents? Anomena
els compostos, tenint en compte el nombre dtoms re-
querit en cada compost.
F i B: trifluorur de bor; F i P: pentafluorur de fsfor o fluorur
de fsfor (V); F i C: tetrafluorur de carboni; C i B: carbur de
bor; P i B: fosfur de bor.
2. El nombre atmic dun element s 56. Sabent aix:
a) Escriu-ne la configuraci electrnica en lestat fona
mental.
[56] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2
 78 9 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) Indica el grup i el perode de la taula peridica als quals
pertany.
s del grup 2, alcalinoterris, i del perode 6.
c) Indica el tipus de slid que forma en reaccionar amb el
fluor.
Forma un slid inic.
3. Respon les qestions segents:
a) Escriu la configuraci electrnica dels toms segents:
6. Associa cada substncia a la propietat que hi correspon:
A. Condueix el corrent elctric en estat slid.
B. T enllaos intermoleculars per pont dhidrogen.
C. s slida a temperatura ambient, per sublima amb faci-
litat.
D. Condueix el corrent elctric fosa o dissolta.
E. s una molcula covalent apolar.
a) CO2: molcula covalent apolar.

S, Cl, B, C i P b) KF: molcula conductora del corrent elctric fosa o dis

solta.
[S] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4
[Cl] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5 c) CH3OH: t enllaos intermoleculars per pont dhidrogen.

[B] 5 1s2 2s2 2p1 d) I2: molcula slida a temperatura ambient, per sublima
[C] 5 1s2 2s2 2p2 amb facilitat.

[P] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3 e) Fe: conductora del corrent elctric en estat slid.

b) Justifica el tipus denlla entre tots els parells possi-
bles, tenint en compte el nombre dtoms requerit en
cada compost.
BCl3, PCl5, CCl4
4. Donats els elements de nombres atmics 9 i 20:
a) Escriu-ne les configuracions electrniques correspo-
nents.
[9] 5 1s2 2s2 2p5
[20] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2
b) Indica el grup i el perode de la taula peridica als quals
pertanyen.
El 9 s el fluor: grup 17 i perode 2. El 20 s el calci: grup 2
i perode 4.
c) Comenta el tipus denlla que expliqui la uni daquests
elements.
Enlla inic.
d) Indica alguna propietat del compost format.
Alt punt de fusi i ebullici, estructura cristal.lina, dur,
frgil, soluble en dissolvents polars...
5. De cadascuna de les parelles de substncies segents, in-
dica raonadament la substncia que t el punt debullici
ms elevat:
a) KI o I2: KI, enlla inic.
b) CO2 o SiO2: SiO2, enlla covalent, substncia atmica.
c) Na o CO: Na, enlla metl.lic.
d) H2O o H2S: H2O, enlla pont dhidrogen.
7. Indica raonadament si s certa o falsa lafirmaci segent:
Les forces de Van der Waals en el brom sn ms intenses
que en el clor. Aix justifica el diferent estat dagregaci
daquestes dues substncies en condicions ambientals.
Certa, encara sn ms intenses en el cas del iode.
8. Explica la diferncia entre les propietats fsiques de les
espcies segents a partir dels diferents enllaos de ca-
dascuna:
Cu, CO2 i CsF
El Cu t propietats metl.liques, el CO2 t propietats covalents
moleculars i el CsF t propietats iniques.
9. Lelement A, de nombre atmic 37, es combina amb lele-
ment B, de nombre atmic 16.
a) Escriu lestructura electrnica de cada element en estat
fonamental i indican la posici a la taula peridica.
[37] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d 10 4p6 5s1, grup 1 (me-
talls alcalins) i perode 5.
[16] 5 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4, grup 16 (grup de loxigen o
calcgens) i perode 3.
b) Dedueix el nombre doxidaci dels dos elements quan es
combinen entre ells i indica el tipus denlla del com-
post format.
El nombre doxidaci de lelement 37 s 11. El nombre
doxidaci de lelement 16 s 22. El tipus denlla es pot
considerar inic.
c) Escriu la frmula daquest compost i anomenal.
A2B; Rb2S, sulfur de rubidi
10. Del fet que les dissolucions aquoses de clorur de sodi i les
de clorur dhidrogen sn conductores del corrent elctric,
 QUMICA 1 9 79

podem conclouren que aquests dos compostos sn inics? 13. A partir de les substncies que es relacionen, respon les
Per qu? qestions segents i justifica la teva resposta:
No, que condueixin el corrent significa que es troben en forma j Clorur de potassi.
dions en dissoluci i, per tant, hi ha electrons lliures. Lenlla j Clor.
abans de la dissoluci pot ser inic (clorur de sodi) o covalent
polar (clorur dhidrogen), com en aquest cas. j Diamant.
j Coure.
11. Els elements A, B, E i G tenen els electrons de valncia se j Nitrat de potassi.
gents:
A: 1 e2 de valncia a) Quines tenen enlla inic, covalent o metl.lic?
B: 4 e2 de valncia Enlla inic: KCl, KNO3
E: 2 e2 de valncia Enlla covalent: Cl2 i diamant
G: 7 e2 de valncia Enlla metl.lic: Cu

a) Indica la configuraci electrnica de lltim nivell i a
quin grup de la taula peridica pertany cada element.
[A] 5 s1, grup 1 (metalls alcalins) o grup 11
[B] 5 s2 p2, grup 14
[E] 5 s2, grup 2 o 12
[G] 5 s2 p5, grup 17
b) Quines formen cristalls inics, cristalls moleculars, cris-
talls covalents i cristalls metl.lics?
Cristalls inics: KCl, KNO3
Substncies covalents moleculars: Cl2
Substncies covalents atmiques: diamant
Cristall metl.lic: Cu

b) Es tenen els dos compostos binaris segents:
Compost 1: format per E i G
Compost 2: format per B i A
Sabem que E s molt electropositiu i B, un no-metall.
Explica si els compostos 1 i 2 seran inics o moleculars.
Per als inics, indica la crrega dels ions i la frmula del
compost.
Compost 1: EG es pot considerar un compost inic. Crrega
dels ions: E21 i G2. Frmula EG2, per exemple, el fluorur de
bari.
Compost 2: BA es pot considerar covalent. Per exemple, el
met.
12. Respon breument, per duna manera justificada, les qes-
tions segents:
a) Per qu els punts debullici del HCl (285 C), H2O
(100 C) i HF (195 C) sn creixents?
Perqu el H2O i el HF tenen enllaos de pont dhidrogen.
c) Quina s la substncia ms dura, quina substncia s
conductora en fase slida i quines dues substncies sn
molt solubles en aigua?
La substncia ms dura s el diamant. El Cu s la substncia
conductora en fase slida. Les dues substncies solubles en
aigua sn les dues iniques: el KCl i el KNO3.
14. El punt debullici de letandiol o monoetilenglicol s de
197,3 C, i el del pent, de massa molecular similar, s
de 36 C. Com es pot explicar aquesta diferncia?
Pels enllaos dhidrogen que formen les molcules de letandiol.
15. Indica el tipus de forces que shan de vncer i els enllaos
que shan de trencar per:
a) Bullir aigua.
Els enllaos de pont dhidrogen bsicament.
b) Fondre ferro.
Lenlla metl.lic.

b) Per qu els compostos inics no sn conductors en es- c) Fondre clorur de calci.

tat slid i s que ho sn quan estan fosos o en soluci?
Perqu es destrueix la fixaci que tenen els electrons en la
xarxa cristal.lina.
c) Per qu sn tan conductors els metalls i tan poc con-
ductors els slids inics o els compostos covalents?
Perqu els metalls tenen els electrons totalment lliures i els
altres enllaos els tenen fixos.
Trencar lestructura cristal.lina de lenlla inic.
d) Fondre diamant.
Trencar lestructura tridimensional tetradrica (covalent
atmica) que t aquest compost.
16. Quina de les substncies segents t un punt debullici
ms elevat? Raona la teva resposta.

d) Per qu lalcohol etlic s soluble en aigua i, en canvi, a) But.

no ho s let? b) Butanol.
Perqu lalcohol etlic s covalent polar i let s apolar. c) ter etlic.
 80 9 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

But 2138 C; butanol 117,7 C i ter etlic 34,6 C. La ra s b) Diamant i grafit.

que el butanol t enllaos de pont dhidrogen i, a ms a ms,
c) Oxigen i aigua.
s una molcula polar.
d) Oxigen, iode i heli.
17. Indica el tipus denlla que formaran amb el clor els ele-
ments segents: Cl, O, K, Ca. a) Aigua i cid clorhdric.

Enlla covalent: 4. Quina s la parella incorrecta?

j Cl amb Cl: Cl2
a) Acetona - enlla covalent.
j Cl amb O: Cl2O
b) Sal comuna - enlla inic.
Enlla inic: c) Sucre (sacarosa) - enlla covalent.
j Cl amb K: KCl d) Triclorur de ferro - enlla metl.lic.
j Cl amb Ca: CaCl2
d) Triclorur de ferro - enlla metl.lic.

18. Quins dels compostos segents sn frgils en fase slida? 5. Per qu la sal comuna (clorur de sodi) t un punt de fusi
a) Sal comuna. elevat i, en canvi, el sucre es fon amb facilitat?
b) Sucre. a) Perqu la massa molecular del clorur de sodi s ms pe-
tita que la de la sacarosa.
c) Acetona.
b) Perqu la sal forma estructures cristal.lines iniques i el
d) Mercuri.
sucre no.
e) Aigua.
c) Perqu la sal t enllaos dhidrogen i el sucre no.
La sal comuna, que s una xarxa inica, i laigua, que t un d) Perqu el sucre s ms soluble en aigua.
percentatge dinic.
Lacetona i el sucre es poden considerar covalents i, per tant, es b) Perqu la sal forma estructures cristal.lines iniques i el
poden considerar menys frgils. sucre no.

6. La ductilitat s una propietat associada a lenlla metl.lic

i ens indica:
Quimitest
a) La facilitat de laminar-se.
1. Indica quina de les substncies segents t enllaos inics: b) La facilitat de moldejar-se.
a) But. c) La facilitat de conduir el corrent.
b) Iode. d) La facilitat destirar-se en fils.
c) Sal comuna.
d) La facilitat destirar-se en fils.
d) Aigua oxigenada.

c) Sal comuna. 7. Indica quina de les parelles segents s errnia:

a) Diamant - duresa.
2. Dels elements de la taula peridica segents, quins uni
b) Clorur de sodi - solubilitat en aigua.
ries per formar enllaos inics?
c) Sacarosa - conductor del corrent.
C, K, Ca, O, Mn, Cl, F, Cr
a) Cl i O. d) Aigua - pont dhidrogen.
b) F i K. c) Sacarosa - conductor del corrent.
c) Na i Ca.
8. Un dels composts segents t enlla de pont dhidrogen.
d) Cr i Mn. Sabries dir quin s?
b) F i K. a) cid fosfric.
b) cid sulfric.
3. Quines de les substncies segents es poden considerar
covalents polars? c) Fluorur dhidrogen.
Aigua, diamant, grafit, iode, heli, cid clorhdric, oxigen d) Iodur dhidrogen.

a) Aigua i cid clorhdric. c) Fluorur dhidrogen.

 QUMICA 1 10 81

j Unitat 10. i la seva imatge especular corresponent. Com podem veure,

hi ha tres carbonis asimtrics. Per tant, hi haur molts al-
La qumica del carboni tres ismers ptics molt semblants a les dues riboses.

d) 1,2-butandi i 1,3-butandi
Activitats
1,2-butandi i 1,3-butandi sn noms ismers de posici.
H Lnic que canvia s la posici del doble enlla. Tenen pro-
|
1. El compost 2-butanol, CH3CCH2CH3 : pietats semblants.
|
OH
e) benz i glucosa
a) No t cap centre quiral.
No sn ismers.
b) T un carboni asimtric.
c) No s pticament actiu. 4. Hi ha algun ismer possible de lacetil?
d) No t imatge especular. Lacetil o et s el HC;CH; t per frmula emprica C2H2. No es
coneix cap ismer que en tingui una digual.
El carboni central t enllaats els substituents metil, hidrogen,
hidroxil i etil. Tots sn diferents. Per tant, aquest carboni cen-
tral s asimtric. La resposta correcta s la b). Les altres respos- 5> Indica si els polmers segents sn daddici o de conden-
tes sn incorrectes: en tenir un carboni asimtric tindr tamb saci:
centre quiral, ser pticament actiu i tindr imatge especular.
a) nil: tamb sanomena poliamida; t enlla amida, que es
produeix mitjanant la condensaci entre el grup amino i el
Cl carboxlic. s de condensaci.
|
2. El compost CH3CH:
|
Br b) gluten: s una protena. Per fer-la cal realitzar enllaos
amida, mitjanant la condensaci entre el grup amino i el
a) T isomeria espacial geomtrica. carboxlic. Per tant, el gluten s de condensaci.
b) No t imatge especular.
c) PVC (clorur de polivinil): en la seva sntesi no es genera
c) Pot tenir racemats. aigua i, per tant, s daddici.
d) Cap de les anteriors no s veritat.
d) PE (polietil): sajunten moltes molcules det per no
El carboni central t tots els substituents diferents: brom, me- shi forma aigua, ja que no hi ha oxigen enlloc. Per tant, s
til, clor, hidrogen. Per tant, s un carboni asimtric. No existeix daddici.
cap pla interior de simetria. Per tant, es tracta duna molcula
pticament activa, que t imatge especular i que no pot tenir e) mid: t per frmula (C6H10O5)n i sn unitats dhexosa
les dues possibilitats cis/trans. Com que t activitat ptica, pot C6H12O6 (glucosa) unides mitjanant dos grups hidroxil con-
formar racemats de dextro i levo. densats que formen aigua. s un polmer de condensaci.

3. Indica quins tipus dismers sn els segents parells de f ) PS (poliestir): quan es forma no selimina aigua. s dad-
molcules: dici.
a) butanona i butanal
g) poliuret: els poliuretans es formen a partir duns compos-
La butanona i el butanal sn ismers de funci. Un s una tos anomenats uretans, que tenen per frmula:
cetona i laltre un aldehid. Qumicament una cetona es com-
NCOOR
porta fora diferent dun aldehid.
per els poliuretans es formen a partir de compostos com
b) ciclobut i 1-but els diisocianats OCN-R9-NCO i polialcohols com HO-R0-OH
Ciclobut i 1-but sn ismers de funci, ja que el primer es que, quan sajunten i polimeritzen, formen el poliuret, de
comporta com els hidrocarburs saturats i en canvi l1-but frmula (R9-NH-CO-O-R0-O-CO-NH)n. Si observeu veureu que
s un insaturat tpic, amb una reactivitat bastant diferent. els hidrgens es mouen de lloc per no es forma aigua. Per
tant, s un polmer daddici.
c) D-ribosa i L-ribosa
D-ribosa i L-ribosa: isomeria ptica. La ribosa sn dues al- 6. Fes un esquema resum dels diferents polmers naturals en
dopentoses de frmula. qu es representin els tipus de polmers que hi ha, la funci
CHO que fan o la principal utilitat que tenen.
|
HOC*H Mid. A base dunitats de glucosa. Adhesius, fabricaci dedul-
|
HOC*H corants.
|

HOC*H
| Cel.lulosa. A base dunitats de glucosa. Cot, lli, espart, paper,
CH2OH explosius.
 82 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Protenes. A base dunitats daminocids. Fibres animals com 3. Quins tipus disomeria podem considerar en el but
seda, llana, i carn. H2C }} CHCH2CH3?
RCHCOOH Entre l1-but i el 2-but, una isomeria plana de posici del
|
NH2 doble enlla. En el 2-but, una isomeria espacial geomtrica.

7. El poli(acrilonitril) s: 4. En el compost CH3CHOHCH2COOH, quin tipus disomeria

podem considerar? Raona la teva resposta.
a) Una molcula dacrilonitril molt llarga.
Isomeria espacial estereoisomrica a causa del fet que el carbo-
b) Un monmer dacrilonitril repetit unes poques vegades. ni-3 t els 4 substituents diferents i, per tant, s un centre
asimtric o quiral.
c) Una molcula en la qual es repeteix el grup acrilonitril
moltes vegades.
5. Quants ismers t el compost de frmula C3H5Cl?
d) Un polmer obtingut a base del monmer acril i del mo-
nmer nitril. Dos ismers: 1-cloroprop i 2-cloroprop.

La resposta correcta s la c), ja que lacrilonitril s el monmer 6. Formula els monmers segents:
que, ajuntat moltes vegades per addici (no es forma aigua),
forma el poliacrilonitril. a) etil: CH2 }} CH2

b) propil: CH2 }} CHCH3

8. Les fibres dels mitjons de poliamida sn:
c) clorur de vinil: CH2 }} CHCl
a) Fibres naturals modificades.
b) Fibres sinttiques conegudes com a nil. d) estir: CH }} CH2
c) Plstics elastmers molt elstics. e) 1,3-butandi: CH2 }} CHCH }} CH2
d) Renes termostables (molt estables trmicament).
f) acrilonitril: CH2 }} CHCN
La resposta correcta s la b), ja que la poliamida i el nil sn la
mateixa cosa. Les altres respostes: g) hexametilendiamina: NH2(CH2)6NH2

La poliamida s elstica, per no ho s, ni de bon tros, com un h) cid 1,6-hexandioic: HOOC(CH2)4COOH

elastmer de cautx; per tant, la resposta c) s incorrecta.
Tampoc no s una fibra natural: la a) s incorrecta. 7. Descriu la frmula dun polmer sintetitzat a partir de
lcid terftlic i letilenglicol.
Les poliamides sn termoplstiques i no pas termostables. Si
poseu nil prop de la calor forta, sestova: la resposta d) s in- COOH
|
correcta.
1 HOCH2CH2OH f
|

Activitats finals COOH

O O O
1. Anomena un ismer del but lineal, de frmula emprica || || ||
f HOOC COCH2CH2OC C
C4H10 i indica quin tipus disomeria t.
El metilprop t una isomeria plana de cadena.
8. Digues quines de les estructures segents sn homopol-
2. Sn ismers els compostos segents? Si ho fossin, quina mers i quines copolmers. Escriu-ne els monmers corres-
isomeria tindrien? ponents.

CH2 H a) ... CH2CHCH2CH ...

| |
H H Cl Cl
H H Homopolmer, el monmer corresponent s el clorur de vi-
H nil: CH2 }} CHCl.

Tenen per frmula emprica C6H6. Ara b, un s un polidi cclic COOCH3COOCH3

(insaturat) i laltre s un benz, aromtic, que no es pot consi- | |
derar un poliinsaturat, ja que t unes caracterstiques ben dife- b) ... CH2CCH2C ...
| |
rents dels polidiens. Sn ismers de funci. CH3 CH3
 QUMICA 1 10 83

Homopolmer, el monmer corresponent s el 2-metil-3- La massa molecular del butandi CH2 }} CHCH}} CH2 s (12?4 1
propenoat de metil: 1 1?6) 5 54. Ara podem calcular quantes unitats de monmer
10000
CH2 }} CCOOCH3
|
1
54 2
hi ha a la mostra: 5 185 . Per tant, hi ha 185 mol-
CH3
cules de butandi de mitjana.
O O
|| ||
c) ... CCH2CNHCH2NH ... 11. Calcula la massa molecular duna mostra de polipropil si
est format per 3 600 unitats de prop.
Copolmer, els monmers corresponents sn:
La massa molecular del prop CH2 }} CHCH3 s (12?3 1 1?6) 5 42.
COOHCH2COOH i NH2CH2NH2 Ara calculem la massa molecular de la mostra de polipropil for-

mada per 3600 unitats de prop: (3 600?42 5 151 200). Per
d) tant, la massa molecular de la mostra s de 151 200 g/mol.

12. La massa molecular mitjana duna molcula de polietil s

de 16 800 g/mol. Quantes unitats de monmer hi ha en un
Homopolmer, el monmer corresponent s el: mol de polietil?
La massa molecular de let CH2 }} CH2 s (12?2 1 1?4) 5 28.
Per tant, podem calcular les unitats detil que hi ha a la mos-
16800
1 2
tra de polietil: 5 600 . Per tant, hi ha unes 600
28
O O unitats det.
|| ||
e) ... OCH2CH2OC COCH2CH2O ...
13. El monmer 1,3-butadi s H2C }} CHCH }} CH2. Una mostra
Copolmer, els monmers corresponents sn: de polibutadi t una massa molecular mitjana aproxima-
da de 10 000 u. Quantes unitats de monmer hi haur a la
HOCH2CH2OH i COOH COOH mostra?
Que tingui una massa molecular de 10000 u implica que t
9. Quines de les afirmacions segents sn certes: unes 10000 vegades aquella unitat estructural.

a) Els polmers sn substncies formades per la uni de
moltes molcules senzilles.
s falsa, ja que no deixa clar si les molcules sn iguals o
no. Ha de ser la uni de moltes molcules dun o dos tipus
noms.
b) Els polmers i els monmers que els constitueixen tenen
propietats idntiques.
s falsa.
14. El monmer prop o propil s H2C }} CHCH3. Calcula la mas-
sa molecular duna mostra de polipropil si est formada
per 3 600 unitats de prop.
El prop t una massa molar de 3 C 1 6 H, s a dir:
(3?12) 1 (6?1) 5 42 g
3600 unitats de prop?42 g 5 151 200 g
Un mol de poliprop tindr 151 200 g.

c) Els homopolmers sn macromolcules en les quals les
unitats del monmer sn idntiques.
s certa.
d) El procs qumic pel qual a partir del monmer sobt el
polmer sanomena vulcanitzaci.
s falsa.
e) Els polmers sn substncies que no existeixen a la na-
tura.
s falsa. El ltex, del qual sextreu el cautx natural, per
exemple, s un polmer natural.
10. Una mostra de polibutadi t una massa molecular mitjana
daproximadament 10 000 u. Quantes unitats de monmer
hi ha a la mostra?
15. Enuncia alguna de les funcions principals en lorganisme de:
a) Els glcids.
Els glcids sn la reserva energtica primria del cos.
b) Les protenes.
Les protenes sn les principals constituents dels msculs.
c) Els cids nucleics.
Els cids nucleics, entre altres coses, emmagatzemen tota la
informaci gentica.
16. Digues quines de les afirmacions segents sn certes:
a) En tots els glcids, la proporci hidrogen/oxigen s 2:1,
com a laigua; per aix, sanomenen tamb hidrats de
carboni.
 84 10 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
La gran majoria compleixen aquesta condici, per no pas
tots els glcids. Sels anomena hidrats de carboni de manera
imprpia.
b) La cel.lulosa, el mid i el glicogen sn polisacrids que
estan formats per monmers de glucosa.
s certa.
c) El lli s un polmer sinttic.
Fals, s la tija dun vegetal, de base cel.lulsica.
d) Els monmers que formen les protenes sanomenen
aminocids.
s certa.
e) Una protena s un polmer daddici.
Fals. En la uni de dos aminocids per donar un dipptid es
forma aigua i, per tant, s una condensaci.
17. De les substncies segents: cel.lulosa, baquelita, cautx,
tefl, cautx vulcanitzat, polibut, queratina, mid, alb-
mina, neopr, nil, ADN, policlorur de vinil:
a) Quines sn polmers naturals i quines sinttics?
Sn naturals: la cel.lulosa, el cautx, el mid. Sn sinttics:
la baquelita, el tefl, el neopr, el nil, el dacr, el policlo-
rur de vinil. Els altres sn macromolcules formades per
molts tipus de molcules petites. No sn prpiament pol-
mers, com sentn generalment la uni de molts monmers
dun o pocs tipus.
b) A quin grup pertany cadascuna?
La cel.lulosa, el cautx, el mid, el tefl, el neopr i el po-
liclorur de vinil sn homopolmers. La baquelita, el nil i el
dacr sn copolmers.
c) Indica alguna aplicaci de cadascuna.
Cel.lulosa: per fer paper i per a lalimentaci de remugants.
Baquelita: serveix dallant. Cautx: per a la goma en gene-
ral. Tefl: per als recobriments i paelles antiadherents.
Mid: per a lalimentaci danimals. Neopr: per als vestits
descafandrisme. Nil: per a les fibres de vestir i les cordes.
Dacr: per a les fibres de vestir. Policlorur de vinil: per a les
canonades daigua.
18. Per a la reacci desterificaci que t lloc entre lcid pro-
panoic i letanol per donar propanoat detil i aigua (totes
les espcies lquides):
a) Escriu lequaci de la reacci.
CH3CH2COOH 1 CH3CH2OH f
f CH3CH2COOCH2CH3 1 H2O
que s un ster anomenat propanoat detil.
b) Escriu i anomena algun ismer de lster format.
Un ismer de lster format pot ser:
CH3CH2CH2COOCH3
anomenat butanoat de metil.
Quimitest
1. Creus que el DNA de la figura 10.10 s un polmer?
a) No, perqu cont moltes menes de monmers.
b) No, s un monmer, per molt gran.
c) S que ho s, malgrat tenir molts monmers diferents.
d) s absurd parlar dun polmer aix.
c) S que ho s, malgrat tenir molts monmers diferents.
2. La dimetilcetona CH3COCH3 i el propanal CH3CH2CHO
sn ismers?
a) No, perqu sn molt diferents.
b) No, perqu loxigen est col.locat en un altre lloc.
c) S, de posici.
d) S, de funci.
d) S, de funci.
3. Creus que s possible formar un polmer amb etil H2C }} CH2
i propil H2C }} CHCH3?
a) No, perqu sn molt diferents de mida.
b) S, perqu formaran un homopolmer.
c) A priori no ho podem saber sense experimentar-ho.
d) S, i formaran un copolmer.
d) S, i formaran un copolmer.
4. Les vaques i els cavalls mengen herba i plantes, s a dir,
cel.lulosa. Que aix els sigui un aliment es deu a:
a) Un enzim que es diu a-amilasa i que duen a lestmac.
b) Una hormona existent al sistema digestiu anomenada
amilasa.
c) Una hormona que es diu b-amilasa i que duen a lestmac.
d) Un enzim que es diu cel.lulasa.
d) Un enzim que es diu cel.lulasa.
5. La tetrosa, CH2OHCHOHCHOHCHO:
a) T 1 carboni asimtric.
b) T 2 carbonis asimtrics.
c) T 3 carbonis asimtrics.
d) No podem saber quants carbonis asimtrics t.
b) T 2 carbonis asimtrics.
6. Un racmic s:
a) Un compost derivat del ram.
b) Un compost pticament actiu.
 QUMICA 1 10 85

c) Un compost a base dun enantimer. 9. El polmer dacrilonitril-butadi-estir, conegut com a ABS:

d) Una mescla equimolar denantimers. a) s un homopolmer de tres monmers.
d) Una mescla equimolar denantimers. b) s un copolmer de dos monmers.
c) Est format per tres polmers.
7. Tota substncia pticament activa ha de tenir carbonis asi
mtrics: d) s un copolmer denominat tamb terpolmer.
a) S, s condici sine qua non.
d) s un copolmer denominat tamb terpolmer.
b) No.
c) No ho sabem. 10. Un compost qumic slid i cristal.l pot tenir activitat p
tica?
d) S, ja que ha de ser forosament orgnica.
a) No, perqu hauria de ser lquid.
b) No.
b) S, sempre que compleixi algunes condicions de simetria
8. Un centre quiral: molecular.

a) s un centre de simetria. c) No, perqu els slids cristal.lins sempre tenen elements
de simetria.
b) s un eix de simetria.
d) No, perqu en els slids lactivitat ptica no t res a
c) T un pla de simetria. veure amb la simetria.
d) Cap de les anteriors.
b) S, sempre que compleixi algunes condicions de simetria
d) Cap de les anteriors. molecular.
 86 A1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

j Annex 1. 5. Laigua oxigenada que solem tenir a casa per netejar les
ferides s molt diluda i no porta cap pictograma de peri
El treball de laboratori llositat.
Laigua oxigenada dampolla negra (perxid dhidrogen al
Activitats finals 30 %) porta un dels smbols de perillositat. Digues quin:
a) Pictograma dinflamable.
1. Imagina que en una prctica necessites escalfar un produc
te inflamable fins a 45 C. Explica com ho faries al labo b) Pictograma de corrosiu.
ratori.
c) Pictograma dexplosiu.
Ho farem al bany maria i controlarem la temperatura. Hem de
vigilar que a prop no hi hagi productes inflamables. d) Pictograma de txic.

La soluci correcta s la b), pictograma de corrosiu.

2. Les normes de seguretat en un laboratori qumic permeten
evitar els riscos.
6. Letiquetatge correcte dels productes qumics s una me
Quines de les afirmacions segents, relacionades amb les sura imprescindible per a la seguretat al laboratori. Rela
normes de seguretat, sn correctes? ciona cada producte amb la icona que hi correspon:
a) Si sincendia la roba, cal crrer cap a lextintor per tal
dextingir el foc.
a) Cianur de potassi.
b) Els productes nocius no es poden fer servir prop de qual
sevol foc.
c) Si sha produt una ingesti de productes, suposadament
txics, mai no sha de prendre llet. b) Alcohol etlic.
d) Si et cremes amb material de vidre, cal que et posis r
pidament alcohol.
e) Est prohibit menjar i beure al laboratori.
c) Nitroglicerina.
Sn correctes les afirmacions c) i e).

3. El coneixement de lutillatge de laboratori s imprescindi

ble per fer una prctica. Dibuixa:
d) Lleixiu (hipoclorit de sodi).

a) Un matrs aforat.
e) Salfumant (cid clorhdric).

Matrs aforat Proveta graduada Bureta graduada Pipeta aforada Pipeta graduada

1r pictograma (nitroglicerina); 2n pictograma (alcohol etlic);

3r pictograma (cianur de potassi); 4t pictograma (salfumant,
ant Va reta de vidre Vidre de rellotge Termmetre Cpsula de Petri Morter
cid clorhdric); 5 pictograma (lleixiu, hipoclorit de sodi).
b) Un embut de decantaci.
7. En letiquetatge dels productes de laboratori, els riscos
especfics de les substncies perilloses sexpressen mit
janant icones i les frases R i S. Qu indiquen les frases R?
Embut de filtraci Embut de decantaci
Vas de precipitats

Refrigerant
Erlenmeyer
I lesVidre
Va reta de vidre
S?de rellotge Termmetre Cpsula de Petri
Tub dassaig

Morter

R significa perillositat. S significa consell de prudncia.

c) Una esptula.
8. Digues quins aparells de laboratori faries servir per mesu
00.00 rar exactament:
4. Els detergents per a rentaplats sn productes qumics que
porten elBalana
smbol de corrosiu. Sabries dibuixar aquest
Esptula Embut pic
Bchner a) 3 mLTaps
Matrs Cpsula de porcellana

tograma? 00.00
Una pipeta graduada de 5 mL.
Goter Kitasato Tub de vidre Balana Esptula Embut Bchner Taps
b) 100 mL
Un matrs aforat de 100 mL, o b una proveta de 100 mL.
 QUMICA 1 A1 87

c) 230 mL b) Soluci de sulfat de plom(ii).

Una proveta de 250 mL. Recollir la soluci i fer-ne un tractament de residus peri
llosos.
9. Per al treball experimental, cal saber identificar el mate
rial de laboratori, i conixer-ne la utilitzac i i el grau de c) Salfumant.
precisi. Fes-ho amb lutillatge qumic segent (fig. 7): Cal neutralitzar-lo amb un lcali abans dabocar-lo al des-
gus.

12. Emplena els espais buits:

Pipeta aforada, bureta i matrs dErlenmeyer.
Per mesurar un volum de 2,3 mL utilitzarem una pipeta,
mentre que per mesurar un volum de 75 mL hem de fer ser
vir una proveta. Si necessitem mesurar 100 mL amb molta
precisi, s millor usar un matrs aforat. Si volem escalfar
qualsevol dels lquids mesurats, els abocarem en un vas de
precipitats o matrs dErlenmeyer. Si tenim aigua i oli, ho re
menarem amb una vareta de vidre i ho separarem amb un
embut de decantaci.

10. Letanol o alcohol etlic, anomenat tamb esperit de vi, s 13. Leliminaci adequada de residus evita la contaminaci, i
un producte present en totes les begudes alcohliques i s vital per fer un planeta sostenible. A continuaci, sin
una substncia inflamable. diquen alguns tipus de residus i, tamb, els llocs on es
a) Quins smbols posaries en letiqueta daquest producte? poden abocar i/o classificar. Relaciona els nombres amb
les lletres.
Smbol dinflamabilitat.
Residu Abocador
b) Quines precaucions caldria tenir presents a lhora de fer
servir aquest producte al laboratori? 1. xid de calci a) Cubell descombraries
Cal evitar el contacte amb les flames i els escalfaments no 2. Soluci desmalt especfic b) Pica de laboratori
controlats. amb tetraclorur de carboni

11. La generaci de residus per part de la indstria i dels labo 3. Dissoluci de clorur c) Residus orgnics
ratoris qumics fa necessria la classificaci i la recollida de potassi amb aigua clorats
selectiva, per tal de procurar que es tractin i seliminin ade 4. Mescla dacetona i etanol d) Cubell descombraries
quadament per evitar la contaminaci del medi ambient.
Com tractaries aquests tres tipus de residus? 5. Restes dun erlenmeyer e) Residus orgnics
i etanol no clorats
a) Dissoluci daigua i esperit de vi.
Reutilitzaci com a desinfectant. 1 (d), 2(c), 3(b), 4(e) i 5(a).
 88 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

j Annex 2. Formulaci b) H3CCHCH2CHCHCH3

| | |
CH2 CH3 CH2
i nomenclatura orgnica
|
CH3 CH2
|

|
CH3
Activitats finals 3,5,6-trimetilnon
1. Un gas natural determinat s una mescla amb la compo
sici segent: 69 % de met, 15 % de prop, 3 % det, CH3
|
1 % de but, 10 % de dixid de carboni, 1 % de sulfur dhi H3CCHCHCHCH2CH2CH3
c)
| |
drogen i 1 % de nitrogen. Sabries formular tots aquests CH2 CHCHCH3
gasos? | | |
CH3 CH3 CH3
CH4, C3H8, C2H6, C4H10, CO2, H2S i N2
3-etil-2,5,6-trimetil-4-propilhept
2. Com es classifiquen els hidrocarburs segons el tipus den
d) H3CCHCHCHCH2CH2CH3
lla? Posan un exemple de cada tipus. | | |
CH3 CH3 CH
Alcans (uni simple): met, but... |

|
H3C CH3
Alquens (uni doble): et, prop...
2,3-dimetil-4-isopropilhept
Alquins (uni triple): acetil o et, prop...
6. Indica si sn correctes o incorrectes els noms dels hidro
3. Completa la taula dhidrocarburs segent: carburs segents:
4-propil-5-etiloct
semidesenvolupada

H3CCH2CH2CHCHCH2CH2CH3
| |
Nombre dtoms

CH
| 2 CH2
|
CH3 CH2

de carboni

|
molecular

CH3
Frmula

Frmula

4-etil-5-propiloct
Nom

2-etil-3-isopropilpent
4 but H3C(CH2)2CH3 C4H10 H3CCH2CHCHCH3
| |
7 hept H3C(CH2)5CH3 C7H16 CH CH2
| |
|

H3C CH3 CH3

3 prop H3CCH2CH3 C3H8
3-etil-2,4-dimetilhex
5 pent H3C(CH2)3CH3 C5H12
2-etil-5-isopropil-2-metilhept
9 non H3C(CH2)7CH3 C9H20
CH3
|
10 dec H3C(CH2)8CH3 C10H22 H3CCCH2CH2CHCH2CH3
| |

2 et H3CCH3 C2H6 CH2 CH

| |
|

CH3 H3C CH3

6 hex H3C(CH2)4CH3 C6H14
3-etil-2,6,6-trimetiloct

4. Formula el 2-metilheptadec, compost que actua com a 1-metilhex

atraient sexual de la mosca tse-tse. H3CCH2CH2CH2CH2CH2
|
(CH3)2CH2(CH2)14CH3 CH3
hept
5. Anomena els compostos segents: 2-metil-5-propilhex
3CCHCH
a) H 2CHCH3 H3CHCH2CH2CCHCH
| | | | 3
CH2 CH3 CH3 (CH )
| | 2 2
CH3 CH3
2,4-dimetilhex 2,5-dimetiloct
 QUMICA 1 A2 89

7. Formula:
1,4-pentadi H2C }} CHCH2CH }} CH2
a) 3-etil-2-metilpent
4-etil-6-metil-2- H3CCH}} CHCHCH
| 2CHCH3
H3CCHCHCH2CH3 hept
|
| | CH 2 CH3

CH3 CH2 |
| CH3
CH3
1-propenil H3CCH }} CH
b) 3-etilhex
1,3-butadi H2C }} CHCH }} CH2
H3CCH2CHCH2CH2CH3
|
CH2 3-etil-2-metil-1-hex H2C }} C| CHCH2CH2CH3
|
|
CH3
CH3 CH2
|
CH3
c) 2,6-dimetil-4-propilnon
etenil o vinil H2C }} CH
H3CCHCH2CHCH2CHCH2CH2CH3
| | |
5-metil-6-butil-2,4,7- H3CCH}} CHCH
| C|}} CHCH }} CHCH3
CH3 CH2 CH3
| nonatri
CH2 (CH 2)3 CH3
|
|
CH3
CH3

d) 2,2-dimetilbut 10. Anomena els compostos segents:

CH3
|
H3CCCH2CH3 CH3
| |

CH3 a) H3CCH}} CHCCH2CH}} CH2

|
CH3
e) 2,6,7,8-tetrametildec
4,4-dimetil-1,5-heptadi
H3CCHCH2CH2CH2CHCHCHCH 2CH3
| | | |
CH3 CH3 CH3 CH3 b) H3CCH2CHCH2CH2CH3
|
CH
|

8. Indica quines de les afirmacions segents sn certes: |
CH2
a) En un alqu hi ha com a mnim un enlla triple entre dos
toms de carboni. 3-etil-1-hex

Fals. c) H
3CCH2CH2CHCH
|
}} CH2
b) Els alcans sn hidrocarburs amb enllaos senzills. CH } CHCH3
}

Cert. 3-propil-1,4-hexandi

c) Els alquins sn hidrocarburs aliftics i insaturats. d) HC;CH

Cert. et o acetil

d) Un hidrocarbur cclic no pot tenir enllaos dobles ni tri e) H3CCH2C;CH

ples.
1-but
Fals.
f) HC;CCHC;CH

9. Completa la taula segent: |

CH2
|

Frmula semidesenvolupada
CH3
Nom
3-etil-1,4-pentadi
etil o et H2C }} CH2
prop H2C }} CHCH3 g) H2C }} CHCH }} CH2
2-pent H3CCH }} CHCH2CH3 1,3-butadi
2-but H3CCH}} CHCH3
h) H3CC;CCHCH2CH3
|
acetil o et HC;CH CH2CH2CH2CH3
1,5-dimetil-2,4-hexadi (CH3)2C }} CHCH }} C(CH3)2
4-etil-2-oct
 90 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

i) H
2C }} CHCHCH2C;CH t) 5-metil-3,6-heptadien-1-: HC;CCH}} CHCHCH}} CH2
| |
CH3 CH3
3-metil-1-hexen-5-
12. Formula: CH3
j) H2C }} CHCH2CH }} CH2 a) 1,3-dimetilciclohex
1,4-pentadi CH3

H3CH2C CH2CH3
11. Formula els hidrocarburs segents:
b) 1,1,2,2-tetraetilcicloprop
a) et (etil): CH2 }} CH2 CH2CH3
CH2CH3
2,2,5-trimetil-3-hept:
b) CH3 c) ciclopent
|
H3CCC;CCHCH 2CH3
| |
CH3 CH3 d) 1,3,5-ciclohexatri

c) 2-but: H3CCH}} CHCH3 CH2CH3

e) etilciclopent
3,3-dimetilbut:
d) CH3
|
H2C }} CHCCH3 f) benz
|
CH3
g) 1,4-ciclohexadi
e) 4-etil-6-metil-2-hept: CH3CH}} CHCHCH2CHCH
| |
3
CH2 CH3 CH3
|
CH3 h) 4-etil-1,2-dimetilbenz CH3

f) 1,3,5-heptatri: H3CC;CC;CC;CH CH2CH3

g) 2,3,4-octatri: H3CCH}} C}} C}} CHCH2CH2CH3 CH2CH3

3-metil-3-propil-1,4-pentadi:
h) CH3 i) m-dietilbenz
| CH2CH3

CH;CCC;CH
| CH3

(CH2)2
|
CH3 j) 4-isopropil-1-metilciclohex
i) acetil (et): HC;CH
CH3
j) 3,4-dimetil-1-pent:
H2C }} CHCHCHCH H3C CH3
|
|
3
CH3 CH3
H3C
k) 2-pent: H3CC;CCH2CH3 k) 3-etil-6-metilciclohex
CH2CH3
l) 1-octen-7-: H2C }} CHCH2CH2CH2CH2C;CH
l) 3-ciclopentilhex H2CCH2CHCH2CH2CH3
|
m) 1,3-pentadi: HC;CC;CHCH3

n) 1-nonen-3,6,8-tri: H2C }} CHC;CCH2C;CC;CH

o) radical vinil: H2C }} CH

m) 5-butil-1,3-ciclopentadi (CH2)3
p) 1-buten-3-: H2C }} CHC;CH CH3

q) prop: H3CC;CH n) radical fenil

r) 3,4-dietil-3-hex: H3CCH2C }} CCH2CH3 13. Formula:

| |
CH 2 C H2
| |
a) 2,3-diclorobut: H3CCHClCHClCH3
CH3 CH3
b) 1,2-dibromo-3-cloroprop: CH2ClBrCHCBrH2
s) 4-metil-1-pent: H2C }} CHCH2CHCH3
|
CH3 c) 1-cloro-2-but: H2CCH }} CHCH2Cl
 QUMICA 1 A2 91

d) 1,3-dicloropent: CH2ClCH2CClHCH2CH3
f) Naftal
e) 2-but: H3CCH}} CHCH3

f ) 5,6-dimetil-1-hept: H2C }} CHCH2CH2CHCHCH
| |
3
CH3 CH3
g) Ciclobut
g) 2,4,7-nonantri: H3CHC }} CHCH }} CHCH2CH }
} CHCH3

h) 5-etil-2-metil-3,4-octadi
CH3CHCH}} C}} CCH2CH2CH3 h) Antrac
| |
CH3 CH2CH3

CH3 15. Quina condici ha de complir un hidrocarbur per ser insa

i) metilciclopent:
turat?
CH3 Que tingui dobles o triples enllaos.
j) 3,5-dimetil-1,3-ciclohexadi:
CH3
16. El cloroform va ser un dels primers anestsics emprats en
k) o-diclorobenz: Cl medicina. En saps el nom sistemtic? I la frmula?
Cl CHCl3, tricloromet.

17. Formula:
l) 3,3-dietilciclobut: H3CCH
CH2CH3
a) 1,2-diclorobut: CH2CICHCICH2CH3

CH2CH2CH3 b) tetraclorur de carboni: CCI4

m) m-metilpropilbenz:
c) iodoet: CH3CH2I
CH3
d) 3-cloro-1-hex: CH2 }} CHCHClCH2CH2CH3
14. Relaciona les frmules amb els noms: naftal, tolu, anili
na, m-xil, fenol, antrac, estir, ciclobut. e) triiodomet: CHI3
F

NH2 f) 1,3-difluorociclopent (iodoform):

a) Anilina F
CH3
Br
g) o-bromotolu:

CH3
b) Tolu h) 1-iodo-2-but: CH3C;CCH2I

i) 4-cloro-2-pent: CH3CH }} CHCHClCH3

CH3

j) m-metilclorobenz:
c) m-xil Cl
H3C CH3
18. cid actic s el nom com de lcid etanoic causant del
gust agre del vinagre. Sabries formular-lo?
CH }} CH3
d) Estir CH3COOH

19. Formula:

OH a) Lcid oleic, cid orgnic monoinsaturat present en loli

doliva.
e) Fenol
H 3CCH 2CH 2CH 2CH 2CH 2CH 2CH 2CH }} CHCH 2CH 2
CH2CH2CH2CH2CH2COOH
 92 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

b) Els sters detil que es poden aconseguir amb els sis 21. Formula i anomena els deu primers cids carboxlics.
primers cids carboxlics. El sters sn utilitzats en la
indstria cosmtica com a substncies sinttiques que HCOOH cid metanoic/cid frmic
imiten olors naturals diverses.
H3CCOOH cid etanoic/cid actic
H3CCH2CH2CH2CH2COOCH2CH3
H3CCH2COOH cid propanoic/cid propinic
H3CCH2CH2CH2COOCH2CH3
H3CCH2CH2COOCH2CH3 H3C(CH2)2COOH cid butanoic/cid butric

H3CCH2COOCH2CH3 H
3CCHCOOH cid 2-metilpropanoic/cid isobutric
|
CH3
H3CCOOCH2CH3
HCOOCH2CH3 H3C(CH2)3COOH cid pentanoic/cid valric

3CCHCH
H 2COOH cid 3-metilbutanoic/cid isovalric
c) La cadaverina (1,5-pentandiamina), amina que es troba |

en la matria orgnica morta, i que es forma en la des CH3

composici de laminocid lisina.
CH2NH2CH2CH2CH2CH2NH2 22. Els aldehids sn compostos que sobtenen mitjanant loxi
daci parcial dels alcohols. Per tant, a partir de loxidaci
d) El 4-metil-2-pentanol, emprat com a dissolvent de colo de propanol podem obtenir el propanal. Formula aquest
rants i com a antiparasitari. darrer compost.

H H3CCH2COH
3CCHOHCH2CHCH
|
3
CH3
23. El 29 de mar de 2006 el Comit Mixt dExperts en Addi
e) El 4-etilfenol, responsable de lolor de cuir dalguns vins. tius Alimentaris europeu va considerar inapropiat ls de
letanamida com a substncia aromatitzant, a causa dels
H3CH2C OH efectes cancergens que presenta en rates i ratolins. For
mula-la.

f) El butanol, que sutilitza en alguns pasos com a biocom H3CCONH2

bustible per a cotxes, per complementar o substituir el
bioetanol. Les matries primeres de les quals deriva sn 24. Quan les cl.lules del nostre organisme recorren als grei
la remolatxa, la canya de sucre i el gra de blat de moro. xos com a font denergia, com a subproducte de la reacci
es produeix propanona, coneguda vulgarment amb el nom
H3CCH2CH2CH2OH 1-butanol dacetona, que selimina per lorina i pels pulmons. For
H3CCH2CHOHCH3 2-butanol mula-la.
H3CCOCH3
20. Anomena:
a) H3CCOO(CH2)3CH3, compost responsable de lolor de 25. Anomena:
pltan.
a) H3CCH2CH2CH2CONH2: pentanamida
Acetat de butil.
b) HOCCH2CH2CHO: butandial
b) H3CCOOCH2CH3, compost responsable de lolor dun
adhesiu per enganxar paper. c) H3CCOCH2CH3: 2-butanona
Acetat detil. d) NH2OCCH2CH3: propanamida
c) CHOH2CH2CHOHCH2OH e) H3CCOCH2COCH2CH3: 2,4-hexandiona
1,2,4-butantriol.
f ) H3CCH2CH2CH2COCH3: 2-hexanona
d) H3CCH }} CHCH2OH
g) NH2OCCH2CH2CH3: butanamida
2-buten-1-ol.
h) H3CCH2CH2CHO: butanal
e) H3CCH2OCH2CH2CH3
Dietil ter. 26. Anomena:

f) H3CCH2CHNH2CH2OH a) H2C }} CHCl: 1-cloroet

2-amino-1-butanol. b) ICH2CHBrCH3: 2-bromo-1-iodoprop

 QUMICA 1 A2 93

c) F2CHCH2F: 1,1,2-trifluoroet n) H3CCOONa: acetat de sodi

o) CH3CH2CH2COOK: butanoat de potassi

d) I : 1,2-diiodociclohex
I 29. Indica el nom sistemtic de les substncies segents:

e) CH3CHClCH2CH }} CHCl: 1,4-dicloro-1-pent a) H3CCH2CH2CONH2: butanamida

f) CH3CHBrCH2F: 2-bromo-1-fluoroprop b) H2NOCCH2CH2CONH2: butandiamida

g) CH;CCHCl: 3-cloro-1-but c) H3CCH }} CHCONH2: 2-butenamida

|
CH3 d) H
2C }} CCH
|
2CONH2: 3-metil-3-butenamida
CH3
h) CH3 : o-bromotolu
e) HCONH2: metanamida
Br
f) H3CCH2C;CCH }} CHCONH2: 2-hepten-4-inamida

i) : 4-clorociclohex
g) CONH2: benzamida
Cl

j) H2C }} CHCHCH2CH2I: 5-iodo-3-metil-1-pent h) H3CCH2CCH

|
2CONH2
: 3-etil-3-butenamida
| |
CH3 CH2

27. Les formigues contenen una substncia cida anomenada i) H3CCHCH2CONH2: 3,4-dimetilpentanamida
|
cid frmic. Busca el nom sistemtic daquest compost. CH
|
|

cid metanoic. CH3 CH3

j) H2NOCCONH2: etandiamida
28. Anomena els cids i sters segents:
a) HOOCCOOH: cid etandioc/cid oxlic k) H
3CCHCONH2: 2-metilpropanamida
|
CH3
b) H3CCH2COOCH2CH3: propanoat detil
30. Indica si sn certes o falses les afirmacions segents:

c) COOH: cid benzoic/cid benzencarboxlic a) La funci aldehid sempre la trobarem en els toms de
carboni terminals.
Certa.
d) (CH3)2CHCOOH: cid 2-metilpropanoic/cid isobutric
b) En la funci aldehid no cal indicar la posici de la fun
e) H2C }} CHCOOH: cid propenoic/cid acrlic ci.
f) H3CCH2CH2COOCH2CH2CH3: butanoat de propil Certa.

g) H3CCOOCH2CH2CH2CH3: etanoat de butil c) En la nomenclatura sistemtica IUPAC la funci aldehid

t preferncia sobre els cids carboxlics.
h) H3CC;CCH2CH}} CHCH2COOH: cid 3-octen-6-inoic Falsa.

d) En una frmula semidesenvolupada, podem confondre la

i) COO-H3 : benzoat de metil
j) HOOCCH2CH2COOH: cid butandioc/cid succnic
k) HCOOCH3: cid etanoic/cid actic
funci aldehid amb la funci alcohol.
Falsa.
31. Justifica, si cal, el localitzador (nmero) de la func i ceto
na en la propanona i en la butanona.

l) H3CCH2CHCH2CH2COOH: cid 4-etil-6-heptenoic En la propanona H3CCOCH3 no s necessari indicar la posici,

|
ja que la funci cetona solament pot ocupar el carboni central.
CH2CH }} CH2
En la butanona H3CCOCH2CH3 no s necessari, perqu sem-
m) HOOCCH2COOH: cid propandioc/cid malnic pre ser 2-butanona (s la mateixa molcula).
 94 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

32. Formula: h) OHCCH2CH}} CHH2CC;CCH2CH3: 3-nonen-6-inal

a) fenol: OH CH2CH2CH3
|
i) OHCCH2CHCHCH2CH3: 3,4-dietilheptanal
|
b) 3-metil-3-penten-1-ol: H3CCH }} CCH2CH2OH CH2CH3
|
CH3
j) OHCC
}} CHCH2CHO: 2-metil-2-pentendial
|
H3C
c) 3-metilciclopentanol: OH CH3

k) H3CCH2CH2CHO: butanal
OH
d) 1,3-ciclobutandiol: l) H3CCOCH2COCH2COCH3: 2,4,6-heptantriona

OH
3CCH2COCHCH
m) H
|
3: 2-metil-3-pentanona
e) metanol: CH3OH CH3

f) 3-cloro-1,2-butandiol: CH2OHCHOHCHCCH3 n) H3CCOCH2COCH3: 2,4-pentandiona

g) 1,2,3-propantriol: CH2OHCHOHCH2OH
h) hexanol (glicerina): CH3CH2CH2CH2CH2CH2OH
i) 2-hexen-5-in-1-ol: HC;CCH2CH }} CHCH2OH
35. El glutamat monosdic s un derivat de lcid glutmic
(cid 2-aminopentandioic), aminocid essencial emprat
per enriquir el sabor en la preparaci daliments. Sabries
formular-lo?

HOOCCHCH2CH2COOH
j) 2-hidroxibutanal: H3CCH2CHOHCHO |
NH2
k) etandiol (etilenglicol): CH2OHCH2OH
36. Un compost amb propietats anestsiques s el dietil ter.
l) cid 2-hidroxipropanoic: H3CCHOHCOOH Formulal.
CH3CH2OCH2CH3
33. Els constituents del suc de la canya de sucre i del suc de la
fruita sn, respectivament, lcid gliclic (2-hidroxieta
37. Anomena els compostos segents:
noic) i lcid mlic (2-hidroxibutandioic). Sabries formu
lar-los? a) CH3OH: metanol
CH2OHCOOH cid gliclic
b) NH2: anilina
HOOCCHOHCH2COOH cid mlic

34. Relaciona cadascuna de les frmules segents amb el nom c) H3CCHCH2NH2: 2-metilbutanamina
|
respectiu. CH2
|
CH3
O
||
a) : ciclopentanona CH3
|
d) H 3CCHCCONH2: 2,2,3-trimetilbutanamida
| |

b) H3CCHO: acetaldehid CH3 CH3

c) H3CCOCH3: propanona CH3

|
e) H3CCHCHNH2CH3: 3-metil-2-butanamina
d) HOCCHO: etandial
f) H2C }} CHCH2OH: 2-propen-1-ol
e) CH3 : metilpropanal
|
3CCHCHCH
g) H 3: 2,3-butandiamina
OHCCHCH3 | |
NH2 NH2

f) CHO : benzaldehid
NH2
h) : 2,3-dietil-1-ciclohexanamina
H3CH2C CH2CH3
3CCOCHCOCH
g) H
|
3: 3-propil-2,4-pentandiona
H3CCH2CH2 i) H3CCH2NH2: etanamina
 QUMICA 1 A2 95

NH2 40. Anomena i formula cinc substncies inorgniques i cinc

j) : 1,2-ciclobutandiamina substncies orgniques que es puguin trobar habitualment
NH2 en lmbit domstic.
Substncies inorgniques: sal comuna (clorur de sodi), lleixiu
3CCH}} CCH
k) H 2CHCH2NH2: 2,4-dimetil-4-hexen-1-amina (hipoclorit de sodi), bicarbonat (hidrogencarbonat de calci),
| |
CH3 CH3 salfumant (cid clorhdric), aigua oxigenada (perxid dhidro-
gen).
l) H3CCH2NHCH2CH3: n-dietildiamina Substncies orgniques: alcohol (etanol), acetona (propanona),
but, met, vinagre (cid actic).
3CNCH
m) H
|
3: trietilamina
CH3 41. Formula les substncies segents:

n) H3CCHNHCH2CH3: n-etilisopropilamina 1. cid benzoic: COOH

|
CH3
2. benz:
38. Els aminocids sn les unitats estructurals de les prote
nes. Alguns dels aminocids essencials sn:
3. ciclopent:
a) cid 2-aminoetanoic (glicina)
4. formaldehid: HCOH
CH2NH2COOH glicina
5. 1,2-diclorobut: CH2ClCHClCH2CH3
b) cid 2-aminopropanoic (alanina)
H3CCHNH2COOH alanina 6. trimetilamina:
H3CNCH3
|
CH3
c) cid 2-amino-3-metilbutanoic (valina)
7. 1-butanol: H3CCH2CH2CH2OH
(CH3)2CHCH(NH2)COOH valina

d) cid 2-amino-4-metilpentanoic (leucina) 8. tolu: CH3

(CH3)2CHCH2CH(NH2)COOH leucina
9. cid 2-butendioic: HOOCCH }} CHCOOH
e) cid 2-amino-3-metilpentanoic (isoleucina)
10. 1,2-etandiol: CH2OHCH2OH
H3CCH2CH(CH3)CH(NH2)COOH isoleucina
11. etanol: H3CCH2OH
f) cid 2,6-diaminohexanoic (lisina)
12. metanol: CH3OH
H2N(CH2)4CH(NH2)COOH lisina
13. propanona: H3CCOCH3
g) cid 2-aminobutandioic (cid asprtic)
HOOCCH2CH(NH2)COOH cid asprtic 14. 1,2-butandiamina: CH2NH2CHNH2CH2CH3

Formulals. 15. 3-hexenal: H3CCH2HC }} HCH2CCOH

16. cid 3-hidroxipentanoic: H3CCH2CHOHCH2CCOH

39. Anomena els compostos segents:
CH3
a) H2C }} CHOCH3: ter metilvinlic 17. o-etilmetilbenz:
CH2CH3
b) H3COCH3: ter dimetlic
18. anilina: NH2
c) H3CCH2CH2OCH2CH3: ter etilproplic
19. cid 3-bromopropanoic: CH2BrCH2COOH
d) H3C
CHOCH2CH3: ter etilisoproplic 20. 2-hexanona: H3CCOCH2CH2CH2CH3
H3C
21. etandiamida: CONH2CONH2
e) H3CCH2OCH2CH2CH2CH2CH3: ter etilpentlic
22. 1,2,3-propantriol: CH2OHCHOHCH2OH
f) OCH2CH2CH3: til fenilproplic
23. etanoat de metil: H3C }} COOCH3
96 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

24. 3-metil-1-but:
HC }} CCCH3 28. acetil: HC;CH
|
CH3
29. metoxiet: H3COCH2CH3

25. 1,4-diiodo-2-metilbenz: I
30. butanoat de vinil: H3CCH2CH2COOCH }} CH2
I CH3
CH3
26. p-xil: CH3 CH3 31. 1,1-dimetilciclopent: CH3

27. 2-penten-4-in-1-ol: H2COHCH }} CHC;CH 32. cid 2-butendioic: HOOCCH }} CHCOOH