Práctica 3: Reaccions de precipitació i redissolució de precipitats

FONAMENT TEÒRIC:
Solubilitat: es deifneix com la quantitat màxima de solut que pot acceptar un dissolvent a
una temperatura determinada, s’acostuma a expressar en molaritat. Les sals es solen
classificar en tres grups:
Solubles: s >= 10-2 M
Lleugerament soluble: 10-5 < s < 10-2
Insolubles: s < 10-5

Tipus de dissolucions: segons la concentració de solut que tingui una dissolució aquesta es
pot classificar:
- Dissolució insaturada: encara es pot dissoldre més solut
- Dissolució saturada: la concentració de solut és igual a la de la seva solubilitat en
aquest dissolvent.
- Dissolució sobresaturada: la quantitat de solut ha superat la que el dissolvent pot
assumir, per tant es forma precipitat que sobra.

Reacció de precipitació: en aquesta reacció participen dues dissolucions de sals solubles que
donen lloc a una sal soluble a una altra d’insoluble, és a dir, precipitat. Aquest precipitat es
dissocia molt poc i podem representar això amb la Kps.

Redissolució de precipitat:
Podem fer servir diferents estratègies: afegir aigua; afegir àcids per a que l’equilibri del
precipitat i els seus ions es desplaci cap a la dreta; o afavorir la creació d’ions complexos a
partir de l’addició d’altres substàncies com l’amoníac.
OBJECTIUS:
- Formar precipitats i veure com l’addició de certes substàncies o la temperatura afecta
la seva solubilitat
- Fer reaccionar dos compostos aquosos ( dissolucions ) per obtenir precipitats.

MATERIALS I PICTOGRAMES:

- Vidre de rellotge - Gradeta - Pera de succió

- Balança - Espàtula - Vareta de vidre
- Comptagotes - Vas de precipitats - Bec bunsen
- Pipeta graduada - Matràs aforat -Tubs d’assaig

Composts i pictogrames (indicats per ordre d’aparició)

-
- HCl (Àcid clorhídric) (Corrosiu i irritació cutània
respectivament)

- FeCl3 [Clorur de ferro(III)]

- CuSO4 [Sulfat de coure(II)] (Perillós pel medi aquàtic)

- NaOH (Hidròxid de sodi)

- NH3 (Amoníac)
 - BaCl2 [Clorur de bari(II)] (Toxicitat aguda)

- Na2CO3 (Carbonat de sodi)

- MgSO4 (Sulfat de magnesi)

- AgNO3 (Nitrat de plata)

- NaCl (Clorur de sodi)

- NaBr (Bromur de sodi)

- NaI (Iodur de sodi) (Perill per aspiració)

- K2Cr2O7 (Dicromat de potassi) (Comburent)

PROCEDIMENT EXPERIMENTAL:

Experiència I:

1. Col·loquem 1 tub d’assaig 3 mL d’una dissolució 0.1 M de clorur de ferro(III).

2. Col·loquem en 2 tubs d’assaig diferents 3 mL d’una dissolució 0,1 M de sulfat de
coure(II).
3. Afegim als dos tubs amb els ions Fe3+ i Cu2+, gotes de la dissolució de NaOH 0,1 M fins
observar canvis i anotem.
4. A l’altre tub que conté ions de Cu2+, afegim amoníac diluït (10 mL d’NH3 en 100 mL
d’aigua) gota a gota. Observem i anotem canvis.
5. Sobre el tub anterior afegim gota a gota una dissolució de HCL 2 M fins observar
canvis i anotem.
 + de NaOH 1. + de NH3 + NaOH
2. + HCl

(Clorur de ferro) (Sulfat de coure) (Sulfat de coure)

Experiència II:

6. Col·loquem 3 tubs d’assaig 3 mL d’una dissolució 0.1 M de clorur de bari..

7. En un dels tubs, afegim 3 mL de carbonat de sodi 0,1 M i observem i anotem canvis.
8. En el segon tub afegim 3 mL de sulfat de magnesi 0,1 M, observem i anotem canvis.
9. En el segon tub afegim gota a gota sulfat de magneis 0,1 M, observem i anotem
canvis.
10. Sobre tots els tubs afegim àcid clorhídric 2M gota a gota, observem canvis i anotem.
11. En el tub on hem afegit sulfat de magnesi gota a gota, l’escalfem amb un bec bunsen,
observem i anotem canvis.

1.Na2CO3 2. HCl 1.MgSO4 2.HCl 1.MgSO4 2. HCl

(Clorur de bari) (Clorur de bari) (Clorur de bari)

Experiència III:

12. Col·loquem 5 tubs d’assaig 3 mL d’una dissolució 0.1 M de nitrat de plata.

13. En dols dels tubs, afegim 3 mL de clorurs 0,1 M.
14. En el tercer tub afegim 3 mL de bromurs 0,1 M.
15. En el quart afegim 3 mL de iodurs 0,1 M.
16. En el cinqué afegim 3 mL de dicromat de potassi 0,1 M.
17. En el tub on hem afegit clorurs i plata, afegim 3 mL d’una dissolució de bromurs
0,1M.
18. En el tub on hem afegit clorurs i plata, afegim 3 mL d’una dissolució de iodurs 0,1M.

AgNO3 + NaCl 2. +NaBr AgNO3 + NaCl 2. +NaI AgNO3 + NaBr

AgNO3 + NaI AgNO3 + K2Cr2O7

RESULTATS I CÀLCULS

Experiència I

𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡
𝑀𝑜𝑙𝑎𝑟𝑖𝑡𝑎𝑡 = 𝑉𝑜𝑙𝑢𝑚 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó (𝐿)

M( FeCl3) = 162,35 g/mol

M( CuSO4) = 159,65 g/mol
M( NaOH) = 40 g/mol
M(HCl) = 36,5 g/mol

0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐹𝑒𝐶𝑙3 162,35 𝑔 𝐹𝑒𝐶𝑙3

100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐹𝑒𝐶𝑙3
= 1, 62 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑐𝑙𝑜𝑟𝑢𝑟 𝑑𝑒 𝑓𝑒𝑟𝑟𝑜
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐶𝑢𝑆𝑂4 159,65 𝑔 𝐶𝑢𝑆𝑂4
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐶𝑢𝑆𝑂4
= 1, 59 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑠𝑢𝑙𝑓𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑐𝑜𝑢𝑟𝑒
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝑂𝐻 40 𝑔 𝑁𝑎𝑂𝐻
300 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝑂𝐻
= 1, 2 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑'ℎ𝑖𝑑𝑟𝑜𝑥𝑖𝑑 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑑𝑖
2 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐻𝐶𝑙 36,5 𝑔 𝐻𝐶𝑙
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐶𝑙
= 7, 3 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑'à𝑐𝑖𝑑 𝑐𝑙𝑜𝑟ℎí𝑑𝑟𝑖𝑐

TUB 1:

FeCl3 (aq) + 3NaOH(aq) —--> Fe(OH)3 (s) + 3 NaCl(aq)

Precipitat: Fe (OH)3, el qual és un precipitat de color taronja format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Fe+3], [Cl-], [OH-], [Na+]

TUB 2:

CuSO4 (aq) + 2NaOH(aq) —--> Cu(OH)2 (s) + 2 NaSO4 (aq)

Precipitat: Cu(OH)2, el qual és un precipitat de color blau format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Cu2+], [SO42-], [OH-], [Na+]

Quan s’afegeix HCl

Cu(OH)2 (s) <—> Cu2+(aq) + 2OH-(aq) Es dissolveix el precipitat

I + HCl
H2O (l)
TUB 3:

NH3 (aq) + H2O(l) —> NH4+(aq) + OH-(aq)

Cu2+(aq) + 2 OH-(aq) —> Cu(OH)2 (s)

Precipitat: Cu(OH)2, el cual és un precipitat de color blau format gràcies als ions dissolts
provinents de l’amoníac, el sulfat i l’aigua
Ions: [Cu2+], [SO42-], [OH-], [NH4+]

Quan s’afegeix més NH3

Cu(OH)2 (s) <—> Cu2+(aq) + 2OH-(aq)

I + NH3
[Cu(NH3)4]2+(aq)

Es dissolveix el precipitat gràcies a la formació d’un ió complex

Experiència II

M(BaCl2) = 208,7 g/mol

M(Na2CO3) = 106 g/mol
M(MgSO4) = 120,3 g/mol

0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐵𝑎𝐶𝑙2 208,7 𝑔 𝐵𝑎𝐶𝑙2

100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐵𝑎𝐶𝑙2
= 2, 09 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑐𝑙𝑜𝑟𝑢𝑟 𝑑𝑒 𝑏𝑎𝑟𝑖
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎2𝐶𝑂3 106 𝑔 𝑁𝑎2𝐶𝑂3
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎2𝐶𝑂3
= 1, 06 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑐𝑎𝑟𝑏𝑜𝑛𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑑𝑖
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑀𝑔𝑆𝑂4 120,3 𝑔 𝑀𝑔𝑆𝑂4
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑀𝑔𝑆𝑂4
= 1, 2 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑠𝑢𝑙𝑓𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑚𝑎𝑔𝑛𝑒𝑠𝑖
2 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐻𝐶𝑙 36,5 𝑔 𝐻𝐶𝑙
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐻𝐶𝑙
= 7, 3 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑'à𝑐𝑖𝑑 𝑐𝑙𝑜𝑟ℎí𝑑𝑟𝑖𝑐

TUB 1:

BaCl2 (aq) + Na2CO3(aq) —--> BaCO3(s) + 2 NaCl(aq)

Precipitat: BaCO3 , el qual és un precipitat de color blanc format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Ba2+], [CO32-], [Cl-], [Na+]
Quan s’afegeix HCl

Es dissolveix el precipitat

TUB 2:

BaCl2 (aq) + MgSO4(aq) —--> BaSO4(s) + MgCl2(aq)

Precipitat: BasO4 , el qual és un precipitat de color blanc format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Ba2+], [SO42-], [Cl-], [Mg2+]

Quan s’afegeix HCl

Es dissolveix el precipitat

TUB 3: (gota a gota)

BaCl2 (aq) + MgSO4(aq) —--> BaSO2(s) + MgCl2(aq)

Precipitat: BaSO4 , el qual és un precipitat de color blanc format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Ba2+], [SO42-], [Cl-], [Mg2+]

Quan s’afegeix HCl

Es dissolveix el precipitat

- Escalfat amb el bec bunsen: no s’ha fet però, augmentarà la solubilitat del precipitat i
es dissoldrà millor.

Experiència III

M(AgNO3) = 169,9 g/mol

M(NaCl) = 58,5 g/mol
M(NaBr) = 102,9 g/mol
M(NaI) = 149,9 g/mol
M(K2Cr2O7) = 294,2 g/mol
 0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐴𝑔𝑁𝑂3 169,9 𝑔 𝐴𝑔𝑁𝑂3
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐴𝑔𝑁𝑂3
= 1, 69 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑛𝑖𝑡𝑟𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑝𝑙𝑎𝑡𝑎
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝐶𝑙 58,5 𝑔 𝑁𝑎𝐶𝑙
200 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝐶𝑙
= 1, 17 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑐𝑙𝑜𝑟𝑢𝑟 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑑𝑖
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝐵𝑟 102,9 𝑔 𝑁𝑎𝐵𝑟
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝐵𝑟
= 1, 03 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑏𝑟𝑜𝑚𝑢𝑟 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑑𝑖
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝑁𝑎𝐼 149,9 𝑔 𝑁𝑎𝐼
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝑁𝑎𝐼
= 1, 49 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑖𝑜𝑑𝑢𝑟 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑑𝑖
0,1 𝑚𝑜𝑙𝑠 𝐾2𝐶𝑟2𝑂7 294,2 𝑔 𝐾2𝐶𝑟2𝑂7
100 𝑚𝐿 · 1000 𝑚𝐿
· 1 𝑚𝑜𝑙 𝐾2𝐶𝑟2𝑂7
= 2, 94 𝑔𝑟𝑎𝑚𝑠 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑐𝑟𝑜𝑚𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑝𝑜𝑡𝑎𝑠𝑠𝑖

TUB 1/2:

AgNO3(aq) + NaCl(aq) —--> AgCl(s) + NaNo3(aq)

Precipitat: AgCl , el qual és un precipitat de color blanc format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Ag+], [NO3-], [Cl-], [Na+]

Quan s’afegeix bromurs

AgCl (s) <—> Ag+(aq) + Cl-(aq) + Br- Es dissolveix el precipitat (Efecte sal·lí)

Quan s’afegeix iodurs

AgCl (s) <—> Ag+(aq) + Cl-(aq) + I- S’ha precipitat més quantitat de solut.

TUB 3:

AgNO3(aq) + NaBr(aq) —--> AgBr(s) + NaNo3(aq)

Precipitat: AgBr , el qual és un precipitat de color blanc més dens que el clorur de plata , la

qual cosa és raonable degut que el brom és un element més dens que el clor.

Ions: [Ag+], [NO3-], [Br-], [Na+]

TUB 4:

AgNO3(aq) + NaI(aq) —--> AgI(s) + NaNo3(aq)

Precipitat: AgI , el qual és un precipitat de color blanc més dens que el bromur de plata , la
qual cosa és raonable degut que el iode és un element més dens que el brom.
Ions: [Ag+], [NO3-], [Br-], [Na+]

TUB 5:

2 AgNO3(aq) + K2Cr2O7(aq) —--> Ag2Cr2O7(s) + 2 KNo3(aq)

Precipitat: AgBr , el qual és un precipitat de color vermell format gràcies aquesta reacció.
Ions: [Ag+], [NO3-], [K-], [Cr2O72+]

QÜESTIONS

1- Busca les Kps de les espècies que precipiten i ordena les espècies per ordre
creixent se solubilitat per cada experiència.

Experiència I

Kps [Fe(OH)3] = 2,79 · 10-39 Solubilitat:

Kps [Cu(OH)2] = 4,8 · 10-20 Fe(OH)3 < Cu(OH)2

Experiència II

Kps (BaCO3) = 2,58 · 10-9 Solubilitat:

Kps (BaSO4) = 1,08 · 10-10 BaSO4 < BaCO3

Experiència III

Kps (AgCl) = 1,77 · 10-10 Solubilitat:

Kps (AgBr) = 5,35 · 10-13 AgI < AgBr < Ag2Cr2O7 < AgCl
Kps (AgI) = 8,52 · 10-17
Kps (Ag2Cr2O7) = 2,7 · 10-11
2. Justifica les diferències de l’experiència 2 quan afegim HCl. Justifica quan
escalfem la mescla MgSO4 i BaCl2

BaSO4 (s) <—> Ba2+(aq) + SO42-(aq) Es dissolveix el precipitat

I + HCl
H2SO4 (l)

BaCO3 (s) <—> Ba2+(aq) + CO32-(aq) Es dissolveix el precipitat

I + HCl
H2CO3 (l)

En ambdòs casos el precipitat es dissòl millor degut a que l’addició d’un àcid fa que aquest
reaccioni amb els ions carbonat/sulfat procedents del precipitat fent que l’equilibri es
desplaci cap a la dreta i es consumeixi més carbonat/sulfat de bari.

Generalment, l’augment de la temperatura implica un augment de la solubilitat i això mateix

és el que passa en escalfar la mescla. Aquesta modificació podria explicar-se a partir que la
kps és una constant afectada per la temperatura, per tant un augment d’aquesta podria
comportar un augment de la solubilitat.

3. Justifica el que s’observa quan afegim bromurs i iodurs

Quan s’afegeix bromurs

AgCl (s) <—> Ag+(aq) + Cl-(aq) + Br- Es dissolveix el precipitat (Efecte sal·lí)

En afegir més ions estem augmentant la força iònica de la solució, és a dir estem produint
l’efecte salí amb el que l’equilibri es desplaçarà cap a la dreta, dissolvent el precipitat.

Quan s’afegeix iodurs

AgCl (s) <—> Ag+(aq) + Cl-(aq) + I- S’ha precipitat més quantitat de solut.
En afegir iodur no es pot produir l’efecte salí perquè el iodur reacciona amb els cations plata
i la solubilitat del iodur de plata és tan petit que precipita molt ràpid. Així que sí que es
precipita més sal, però no del mateix tipus que la primera en precipitar-se.

CONCLUSIONS:

Com hem vist en aquesta pràctica hi ha una sèrie de reaccions entre sals en dissolució
aquosa que poden donar com a producte altres sals que no es dissolen molt bé en aigua
anomrandes precipitats. A més de ser un reacció més, aquest procès pot servir com mètode
de sepraració. Per últim queda demostrat que hi ha diversos mètodes pels quals podem
tonar a dissoldre aquest excès de sal insoluble.

OPINIÓ PERSONAL:

Crec que aquesta pràctica és massa llarga pel que es vol estudiar, a vegades emb sembla una
mica repetitiu fins i tot perquè penso que es pot agrupar tots els conceptes a tractar en una
sola experiència.

WEBGRAFIA

https://www.vasodeprecipitado.online/pictogramas-de-seguridad-laboratorio/
https://www.periodni.com/es/constantes_del_producto_de_solubilidad.html
http://www.xtec.cat/~jramire7/tallers/Divertiments%20amb%20el%20sulfat%20de
%20coure.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=7YXTvhH_p-I