Professional Documents
Culture Documents
b)Calculeu la K c . [1 punt]
4.-
c) La reacció entre gasos a A + b B D c C + d D és exotèrmica a 298 K i 1 atm.
Relacioneu la seva Kp i Kc. [1 punt]
(Sèrie 4, 1, 1997)
Quan s’escalfa clorur de nitrosil, NOCl, es descompon d’acord amb la reacció d’equilibri
següent:
NOCl (g) D NO (g) + 1/2 Cl 2 (g) DH < 0
1
S’introdueixen 2 mols de clorur de nitrosil dins d’un recipient d’un litre i s’escalfa fins a
una temperatura constant de 735 K. Una vegada assolit l’estat d’equilibri, hom troba que
s’ha dissociat el 33% del clorur de nitrosil inicial.
Planteig de l’equilibri amb un 33% de NOCl dissociat, que dóna 1,34/0,66/0,33 mols de
NOCl, NO i Cl2 respectivament. Amb aquests valors calculem la Kc. La Kp es pot calcular
per la relació Kp/Kc.
6.- Si es deixa que una mescla de 6,0 g d’àcid etanoic i 6,9 g d’etanol assoleixi l’equilibri,
es formen aigua i 7,0 g d’etanoat d’etil.
7.- Quan reacciona el diòxid de sofre amb el diòxid de nitrogen s’obté triòxid de sofre i
monòxid de nitrogen. Un recipient de 0,5 litres conté una barreja d’aquests gasos en
equilibri en una relació 0,8:0,1:0,6:0,4 mols, respectivament, a 298 K.
8.- El iodur d’hidrogen es dissocia a 700° C en iode i hidrogen amb una K c igual a
1,8 · 10-2 . Una mescla està formada per 0,2 mols de iodur d’hidrogen, 0,1 mols
d’hidrogen i 0,5 mols de iode.
a) Quin serà el nombre de mols de cada espècie química quan s’assoleixi l’equilibri a 700
°C? [1 punt]
b) Justifiqueu com afectarà la concentració de les espècies en l’equilibri:
- un augment de la pressió del recipient.
- la introducció de iode en el sistema. [1 punt]
(Sèrie 2, 3 Opc B, 1998)
9.- En un recipient tancat de 2 litres tenim pentaclorur de fòsfor gasós a 25 °C i 5,06 · 10 5 Pa.
2
Escalfem el sistema fins a 250 °C i a aquesta temperatura el pentaclorur es dissocia tal com indica
la reacció següent:
PCl 5(g) D PCl 3(g) + Cl 2(g)
a) Després de calcular el nombre de mols inicial de PCl 5 (PV = n R T), plantejarem l’equació
d’equilibri i tindrem en compte que el total de substància el tenim en 2 litres. En aquest cas no és
correcta la simplificació de l’expressió de les concentracions en l’equilibri per tal d’evitar l’equació
quadràtica que resulta.
b)
10.- En introduir 1,10 g de triòxid de sofre en un recipient de 2 litres i escalfar-lo a 600 °C s’obté
una mescla d’oxigen i d'òxids de sofre en equilibri segons la reacció
2 SO 3(g) D 2 SO 2(g) + O 2(g) DH>0
11.- L'oxidació del clorur d'hidrogen té lloc a 423 K segons la reacció d'equilibri:
4 HCl (g) + O 2(g) D 2 H 2 O (g) + 2 Cl 2(g) DH < 0
3
Inicialment disposem de 3,6 mols d'HCl i 2 mols d'oxigen en un recipient de 2 dm 3 . Quan
s'assoleix l'equilibri les anàlisis de la mescla indiquen l'existència d’1,4 mols d'oxigen.
12.- L’oxidació del monòxid de nitrogen a diòxid de nitrogen es pot expressar mitjançant la reacció
d'equilibri:
2 NO (g) + O 2(g) D 2 NO 2(g) DH<0
Justifiqueu l’efecte sobre el rendiment de la reacció que produeixen els canvis següents:
a) Disminució de la pressió a què es troba la mescla gasosa.
b) Augment de la temperatura de la mescla gasosa. [1 punt]
(Sèrie 5, 6 Opc B, 1999)
13.- L’oxidació del clorur d’hidrogen a 423 K té lloc segons la reacció d'equilibri:
Inicialment disposem de 3,6 mols de HCl i 2 mols d’oxigen en un recipient de 2 litres, i en arribar a
l’equilibri queden 1,4 mols d’oxigen sense reaccionar.
a) Al quedar 1,4 mols d’oxigen vol dir que han reaccionat 0,6. Es planteja l’equació de la Kc tenint
en conte que treballem amb un volum de dos litres. Cal tenir present els coeficients de la reacció,
tant en el planteig com en l’equació.
b) Augment de temperatura: equació exotèrmica, dona calor, contrarestar l’efecte. Desplaçament a
l’esquerra. Augment de pressió: Hi han més mols de gas a l’esquerra. Llei d’acció de masses.
Pressions parcials. Manteniment del valor de la Kp. Desplaçament a la dreta
c) El tetraòxid de dinitrogen és una substància sense color, mentre que el diòxid té un color vermell
molt peculiar. Si una barreja dels dos gasos tancada dintre d’un tub d’assaig s’introdueix en un bany
d'aigua amb gel, la mescla esdevé incolora. Per contra, si el mateix tub s’introdueix en un bany a 90
°C, la mescla es torna vermella.
Justifiqueu si l’equilibri indicat al començament és una reacció endotèrmica o exotèrmica. [1 punt]
Dades: R = 8,314 J · K –1 · mol –1 = 0,082 atm · L · K –1 · mol –1 .
(Sèrie 3, 3, 2000)
4
a)Amb la relació Kp=Kc(RT)n calculem la Kp.
b) Com hi han més mols a la dreta, si augmenta la pressió, la reacció es desplaçarà cap a l'esquerra a
fi de mantenir el valor de la Kc.
c) L’equilibri és endotèrmic per que al disminuir la temperatura augmenta la concentració de N 2O4.
a) Expliqueu raonadament si la mescla està en equilibri a 400 °C. Si no està en equilibri, en quin
sentit transcorrerà la reacció? [1 punt]
16.- En introduir 1,10 g de triòxid de sofre en un recipient de 2 litres i escalfar-lo a 600 °C s’obté
una mescla d’oxigen i d’òxids de sofre en equilibri segons la reacció:
a) Planteig de l’equació d’equilibri. 2 SO3 → 2 SO2 + O2. A partir dels grams de SO3 es
calculen els mols. El mateix amb l’oxigen. En l’equilibri 0,014 - 2x → 2x x, essent x la
concentració de l’oxigen. Tenim un volum de 2 litres. Amb aquestes dades es calcula la Kc.
b) Com hi han més mols de gas a la dreta, si augmenta la pressió, la reacció es desplaçarà
cap
a l’esquerra a fi de mantenir el valor de la Kc. Llei d’acció de masses.
c) Corrosiu
El contacte amb substàncies corrosives destrueix teixits vius i altres materials.
Cal evitar el contacte amb la pell, els ulls i la roba i no inhalar els vapors.
5
Tòxic
Productes que inhalats, ingerits o en contacte amb la pell provoquen lesions i fins i tot la
mort.
Cal evitar el contacte.
17.- En un recipient tancat d’1 litre de capacitat i a la temperatura de 400 °C s’han introduït
0,5 mol de iode, 0,2 mol d’hidrogen i 3 mol de iodur d’hidrogen, tots ells en estat gasós.
El procés que té lloc és el següent, amb una constant d’equilibri K c = 59 a la temperatura
indicada:
a) Justifiqueu en quin sentit transcorrerà la reacció per tal d’assolir l’equilibri a 400 °C. [0,5 punts]
c) Un cop assolit l’equilibri, raoneu en quin sentit es desplaçarà la reacció si s’incrementa la pressió
total del sistema. [0,5 punts]
(Sèrie 5, 5 Opc B, 2001)
els valors de la constant d’equilibri K p a les temperatures de 690 K i 800 K són, respectivament, 10
i 3,6. En un recipient de 10 litres de capacitat, a la temperatura de 690 K, introduïm 1 mol de CO i 1
mol de H 2 O.
b) Justifiqueu com afecta a l’equilibri un canvi de la pressió total del sistema. [0,5 punts]
6
a) Justifiqueu per què no està en equilibri, a la mateixa temperatura, una mescla formada per 0,4
mol de SO 2 , 0,4 mol de NO 2 , 0,8 mol de SO 3 i 0,8 mol de NO (en un recipient d’1 L). [0,5 punts]
b) Determineu la quantitat que hi haurà de cada espècie un cop s’hagi assolit l’equilibri. [1 punt]
20.- Un matràs de 2 L a 373 K conté una mescla en equilibri formada per 0,20 mol de N 2 O 4 i 0,29
mol de NO 2 .
21.- El metanol se sintetitza industrialment per reacció entre el monòxid de carboni i l’hidrogen,
reacció en què es desprenen 90 KJ · mol–1 en forma de calor. En un matràs de 5 L s’introdueix 1
mol de monòxid de carboni i 1 mol d’hidrogen, i l’equilibri s’assoleix a 225 °C quan el sistema
conté 0,15 mol de metanol.
7
[0,5 punts]
d) Indiqueu i justifiqueu dues possibles maneres d’incrementar el rendiment en metanol de la
reacció.
[0,5 punts]
Dades: R = 0,082 atm · L · K–1 · mol–1 = 8,31 J · K–1 · mol–1
(Sèrie 2, 4 Opc B, 2003)
22.- El triòxid de sofre s’obté per oxidació del diòxid, segons la reacció reversible i exotèrmica
següent:
2 SO2 (g) + O2 (g) D 2 SO3 (g)
a) Expliqueu com es modifica l’equilibri d’aquesta reacció en augmentar la temperatura.
[0,5 punts]
b) Expliqueu com es modifiquen les velocitats de les reaccions directa i inversa en augmentar la
temperatura.
[0,5 punts]
c) Definiu catalitzador, expliqueu quina és la seva missió i com actua, i doneu-ne algun exemple.
[1 punt]
(Sèrie 3, 5 Opc B, 2003)
23.- El fosgè (COCl2) és un gas asfixiant que va ser utilitzat a la Primera Guerra Mundial i que
actualment es fa servir en la síntesi de colorants i polímers. A 573 K, la constant d’equilibri per a la
descomposició del fosgè en CO i Cl2 és KP = 0,01 atm.
8
24.- La reacció d’esterificació entre l’àcid acètic i l’etanol a 25 °C:
CH3COOH + CH3CH2OH D CH3COOCH2CH3 + H2O
arriba a l’equilibri quan s’han transformat en èster 2/3 del nombre de mols de reactius presents a
l’inici de la reacció.
a) Calculeu la constant d’equilibri de la reacció (Kc) suposant que partim d’una mescla que conté el
mateix nombre de mols dels dos reactius.
[1 punt]
b) Justifiqueu si el pH de la dissolució varia o no al llarg de la reacció.
[0,5 punts]
c) Usualment, aquesta reacció es duu a terme en presència d’una certa quantitat d’HCl que actua
com a catalitzador. Discutiu quins avantatges pot implicar la utilització d’un catalitzador en la
reacció.
[0,5 punts]
(Sèrie 5, 4 Opc B, 2004)
25.- Per a la reacció d’esterificació que té lloc entre l’àcid propanoic i l’etanol per donar propanoat
d’etil i aigua (totes les espècies són líquides):
9
1 / v.1 / v
b) Qc= = 1 < 16,0; per tant el sistema evoluciona cap als productes
1 / v.1 / v
Kc = ( x)2 /(1 – x)2; 16,0 = x2 /(1 – x)2 ; 4 = x /(1 – x); 4 -4x = x; 5x = 4; x = 0,8 mol/L
[[èster]eq = [H2O]eq = 0,8 mol/L
[àcid]eq = [etanol]eq = (1 - x) = 1 – 0,8 = 0,2 mol/L
[1 punt]
c) CH3–CH2–CH2–CH2–COOH àcid pentanoic
CH3–CH2–CH2–COO–CH3 butanoat de metil
CH3–COO–CH2–CH2–CH3 acetat de propil
(només cal donar-ne un)
[0,5 punts]
26.- El clorur de nitrosil (NOCl) és un gas que es descompon a temperatura elevada en monòxid de
nitrogen (NO) i clor (Cl 2), ambdós gasosos. Si s’introdueixen 2 mol de NOCl en un recipient d’un
litre i s’escalfen a 650 K, s’arriba a l’equilibri quan s’ha descompost un 20% del reactiu.
b)
Nombre total de mols de gas = 2,2.
A partir de PV = nRT , P = 117,3 atm
[0,5 punts]
c) – Disminuint la pressió (o augmentant el volum del recipient).
– Incrementant la quantitat de reactiu o traient els productes.
10
(Només cal donar un dels dos mètodes. Si només es comenta la possible influència de la temperatura en relació amb el
hipotètic caràcter exotèrmic o endotèrmic de la reacció, compteu 0,25 punts)
[0,5 punts]
b)
CO + H2O D CO2 + H2
n0 3 1 0 0
[ ]0 3 1 0 0
Canvi -x -x x x
[ ]eq 3-x 1-x x x
xx x2
0,64 = = ; 0.64(3 - 4x + x2) = x2; 1,92 + 0,64x2 – 2,56x = x2
(3 x )(1 x ) 3 4x x 2
[CO] = 3 – 0,684 = 2,316 mol · dm.3 ; [H2O] = 1 – 0,684 = 0,316 mol · dm.3 ;
[CO2] = [H2] = x = 0.684 mol · dm.3
[1 punt]
c) No es modificarà l’equilibri ja que, en no haver variació del nombre de mols, la pressió no
afecta a l’equilibri.
[0,5 punts]
28.- A 25 °C disposem 2,20 g de iodur d’hidrogen gasós a dins d’un reactor d’1 litre de capacitat. A
continuació escalfem el sistema fins a 725 K, temperatura a què el iodur d’hidrogen es descompon
parcialment formant hidrogen i iode gasós.
11
[0,25 punts]
b) Calculeu la pressió en pascals exercida pel iodur d’hidrogen gasós a 25 °C abans de
descompondre’s.
[0,4 punts]
c) Considerant que un cop assolit l’equilibri a 725 K queden a dins del reactor encara 1,72 g de
iodur d’hidrogen sense descompondre, calculeu el nombre de mols de cadascuna de les espècies en
equilibri.
[0,75 punts]
d) Calculeu el valor de Kc a 725 K.
[0,6 punts]
Dades: R = 0,082 atm · L · K–1 · mol–1 = 8,314 J · K–1 · mol–1 ;
Masses atòmiques: I = 126,90; H = 1,01
(Sèrie 4, 2, 2006)
En un reactor cilíndric d’1 litre de capacitat es disposen 2 mol de CO i 2 mol d’hidrogen, i s’escalfa
el conjunt fins a 600 K. Considerant que, un cop assolit l’equilibri a aquesta temperatura, s’han
format 0,8 mol de metanol:
12
30.- La síntesi de l’amoníac pel procés de Haber i Bosch ve expressada per la reacció següent:
N2 (g) + 3 H2 (g) D 2 NH3 (g) ΔH = –92,0 kJ
En un recipient de 2 L i a 400 K es troben en equilibri 0,80 mol d’amoníac, 0,40 mol de nitrogen i
0,50 mol d’hidrogen.
13
31.- A 400 °C, el iodur d’hidrogen gas es descompon parcialment i dóna hidrogen gas i iode gas
segons la reacció següent:
2HI(g) D H2(g) + I2(g)
Dins d’un reactor de 2 L de capacitat disposem 0,80 mols de iodur d’hidrogen i escalfem el sistema
fins a 400 °C per tal que s’assoleixi l’equilibri. Considerant que Kc = 1,56 ·10–2:
14
32.- La síntesi de l’amoníac pel procés de Haber-Bosch ve expressada per la reacció següent:
En un recipient de 2 L i a 400 K es troben en equilibri 0,80 mol d’amoníac, 0,40 mol de nitrogen i
0,50 mol d’hidrogen.
15
33.- Tenint presents els principis de la cinètica química, doneu resposta a les qüestions següents:
a) Sense que calgui usar un catalitzador ni incrementar la temperatura, raoneu dues maneres
diferents d’augmentar la velocitat de la reacció entre el carbonat de calci sòlid i l’àcid clorhídric:
CaCO3(s) + 2HCl(aq) → Ca 2+ (aq) + 2Cl – (aq) + CO 2(g) + H2O(l)
[1 punt]
b) Raoneu la certesa o la falsedat de l’afirmació següent: en una reacció en equilibri, la incorporació
d’un catalitzador provoca un desplaçament de la situació d’equilibri cap a la formació dels
productes de la reacció.
[0,5 punts]
c) La reacció irreversible en fase gasosa A(g) + B(g) →C(g) es produeix en un recipient de volum
variable. Raoneu l’efecte que tindrà una reducció del volum del recipient sobre la velocitat de la
reacció.
[0,5 punts]
16
En la reacció del
CaCO3 amb l’àcid
clorhídric s’allibera CO2(g).
(Sèrie 2, 2, 2008)
17
34.- La reacció de síntesi de l’amoníac és:
N 2(g) + 3H 2(g) ⇄ 2NH 3(g)
A 300 °C, es disposen 10 mol de nitrogen i 30 mol d’hidrogen dins d’un reactor.
Quan s’arriba a l’equilibri queden 4,4 mol de nitrogen sense reaccionar.
18
35.- A temperatures baixes, el diòxid de nitrogen es dimeritza i forma tetraòxid de dinitrogen segons
la reacció següent:
equilibri de dimerització: 2NO2(g) ⇄ N2O4(g)
a) Es posen 0,130 mol de NO2 en un recipient de 2 L i es refreda el conjunt fins a 298,15 K amb
l’objectiu d’assolir l’equilibri de dimerització. Sabent que, un cop assolit l’equilibri, la concentració
de NO2 en el recipient és 0,011 M, calculeu:
19
36.- A temperatures prou baixes, el tetraòxid de dinitrogen és relativament estable, per bé que, quan
s’escalfa, es descompon i forma diòxid de nitrogen.
Es disposa una certa quantitat de N2O4 dins d’un recipient tancat de 2 L i s’escalfa el conjunt fins a
373,15 K per tal que s’assoleixi l’equilibri de descomposició:
1) Sabent que, un cop assolit l’equilibri, la pressió total en el recipient és 0,75 atm i que encara
resten 0,030 mol de N2O4 sense descompondre’s, calculeu:
(Sèrie 4, 3, 2008)
20
37.- A temperatures prou elevades, el SO2(g) reacciona amb l’oxigen i s’estableix l’equilibri
següent:
2SO2(g) + O2(g) ⇄ 2SO3(g) ΔH < 0
En un reactor de 2 L de capacitat es disposen 0,40 mol de SO2(g) i 0,40 mol de O2(g) i s’escalfa el
conjunt fins a 1 000 K, per tal que els gasos reaccionin i es formi SO 3(g).
a) Sabent que, un cop el sistema ha assolit l’equilibri, la concentració de SO 3(g) és 0,17 M, calculeu
la molaritat de la resta de substàncies en l’equilibri i el valor de Kc.
[1,5 punts]
b) Un cop assolit l’equilibri indicat en l’apartat anterior, mantenint constant el volum del reactor,
s’escalfa el sistema fins a 1 200 K i s’espera el temps suficient perquè aquest torni a assolir una
nova situació d’equilibri. Raoneu, considerant el sentit del desplaçament de l’equilibri, si la
concentració de SO3(g) en el nou estat d’equilibri serà més gran o més petita que 0,17 M.
[0,5 punts]
(Sèrie 4, 3, 2009)
21
38.- A 423,15 K, l’oxidació del clorur d’hidrogen es produeix segons la reacció següent:
4HCl(g) + O2(g) ⇄ 2Cl2(g) + 2H2O(g)
(Sèrie 3, 3, 2009)
22
39.- A 298,15 K, el tetraòxid de dinitrogen es descompon i forma
diòxid de nitrogen segons la reacció següent:
N2O4(g) ⇄ 2NO2(g) ΔH = 59 kJ
23
SELECTIVITAT LOE
40.- Als motors dels automòbils es produeix la reacció següent, que provoca contaminació
atmosfèrica per òxids de nitrogen:
N2(g) + O2(g) ⇄ 2NO(g)
La constant d’equilibri de concentracions d’aquesta reacció és 1,0 · 10 –30 a 298 K, però a una
temperatura de 1 100 K és 1,0 · 10–5.
41.- Els òxids de nitrogen formen part de la pol·lució de les grans ciutats a causa de la combustió en
els motors d’explosió. El N2O4(g) és incolor i el NO2(g) és marró i més tòxic. En una experiència de
laboratori s’introdueixen 184,0g de N2O4(g) en un recipient de 4,00 L, i s’escalfen fins a 300 K per a
provocar la dissociació del N2O4(g) en NO2(g). Passat un cert temps, quan la mescla ha assolit
l’equilibri, s’analitza el contingut del recipient i es troba que la quantitat de NO 2(g) és 36,8g.
24
a) Determineu la constant d’equilibri en concentracions (Kc) de la reacció de dissociació del
N2O4(g) a 300 K.
[1 punt]
b) Si l’aire de les grans ciutats a l’estiu, i en dies sense vent, és més marró que a l’hivern,
justifiqueu si la reacció de dissociació del N2O4(g) és endotèrmica o exotèrmica.
[1 punt]
DADES: Masses atòmiques relatives: N=14,0; O=16,0.
(2011)
25
42.- Un dels problemes que van tenir els químics del segle passat fou la manera d’aconseguir algun
compost de nitrogen a partir del nitrogen atmosfèric, ja que el nitrogen és un element
imprescindible en la fabricació d’adobs i explosius. Va trobar-ne la resposta el químic alemany Fritz
Haber, qui va dissenyar un procés per a obtenir amoníac a partir del nitrogen de l’aire, en què
s’esdevé la reacció següent:
26
27
43.- L’àcid sulfúric és un dels compostos més fabricats del món. Actualment, la major part de la
producció es fa servir per a elaborar fertilitzants, tot i que també s’utilitza en diversos processos
metal·lúrgics o en les bateries dels automòbils. Una de les etapes en el procés d’obtenció de l’àcid
sulfúric és la reacció d’oxidació del diòxid de sofre a triòxid de sofre. A partir de les dades de la
taula següent, responeu a les qüestions i justifiqueu les respostes.
a) Per a aconseguir que la reacció tingui un rendiment alt, convé treballar a temperatures altes o
baixes?
[1 punt]
b) En quines condicions de pressió podem millorar el rendiment de la reacció?
[1 punt]
(2011)
44.-
28