Química 1.

Solucionari de les activitats complementàries

Unitat 2. Classificació de la matèria

1. Dibuixa un mapa conceptual en forma d’arbre dels diferents mètodes de separació

estudiats en aquesta unitat.

2. Indica el nombre de protons, neutrons i electrons dels àtoms següents i escriu-ne el

nom:

anió brom(I) 81 o bromur 81. Tindrà 35 protons, 46 neutrons (81 - 35 = 46) i 36 electrons,
ja que té una càrrega negativa.

nitrogen 15. Tindrà 7 protons, 8 neutrons (15 - 7 = 8) i 7 electrons, ja que la càrrega és

nul·la.

ió ferro(III) 56. Tindrà 26 protons, 30 neutrons (56 - 26 = 30) i 23 electrons, ja que té tres
càrregues positives.

3. Esbrina què tenen en comú els ions, Na+, Mg2+, O2- i F- amb el gas noble neó.
Dades: Z(Na) = 11; Z(Mg) = 12; Z(O) = 8; Z(F) = 9; Z(Ne) = 10

Cada símbol té associat un nombre de protons que, òbviament, serà diferent. Però si es calcula el
nombre d’electrons per a cada ió, aquest sempre és 10. En el cas de l’àtom de neó també és 10,
ja que ha de coincidir amb el nombre de protons, en ser un àtom neutre. La conclusió seria que
els metalls tenen tendència a perdre electrons i els no-metalls a guanyar-ne, tots amb l’objectiu de
tenir un nombre d’electrons idèntic o proper al d’un gas noble proper; és a dir, els elements
cerquen l’estabilitat electrònica.

1
Química 1. Solucionari de les activitats complementàries

4. Busca l’origen del tungstè o wolframi (W) i explica la raó per la qual hi ha dos noms
admesos i només es permet un símbol.

Fou descobert el 1783 pels germans espanyols Juan José i Fausto de Elhuyar, els quals van
aconseguir reduir l’àcid, del qual havia parlat Scheele dos anys abans, amb carbó. Scheele havia
observat que es podia obtenir un àcid a partir del mineral conegut avui dia com scheelita, però no
va aconseguir l’element. Estan admesos els noms de volframi, wolframi i tungstè. El nom de
tungstè prové del suec tung sten, que significa ‘pedra pesada’, i el de wolframi es deu a Peter
Woulfe, que el 1779 va suposar que el mineral conegut avui com a wolframita hauria de contenir
un element nou.

S’obté fonent el mineral amb carbonat de sodi per donar wolframat de sodi, Na2WO4. El wolframat
de sodi soluble s’extreu amb aigua calenta i es tracta amb àcid clorhídric per donar àcid wolfràmic,
H2WO4, que es renta i s’asseca per produir l’òxid WO3, que es redueix amb hidrogen a 1 200 ºC
en un forn elèctric.

La pols fina resultant s’escalfa en motlles en atmosfera d’hidrogen i es premsa en barres, que es
martellegen i enrotllen a alta temperatura per comprimir-lo i fer-lo dúctil.

Font bibliogràfica: http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/

5. L’àcid benzoic és un sòlid blanc insoluble en aigua freda, però soluble en aigua calenta.
El carbó actiu és insoluble en aigua. La sal comuna és soluble en aigua.

a) Explica mitjançant un esquema els passos que hauries de seguir al laboratori per
separar una mescla d’àcid benzoic, carbó actiu i sal comuna, i digues tots els estris
de laboratori que utilitzaries.

b) Com podries provar que uns cristalls d’àcid salicílic són purs?

Caldria determinar-ne el punt de fusió.

6. Es tracta de completar una taula a partir dels productes que es poden trobar a casa.
També es pot fer en un supermercat, però en aquest cas cal establir zones de treball:
alimentació, neteja, beguda, etc.

Cada alumne/na hauria de fer 10 productes i, en algun cas, fer una observació al
microscopi.

Entrada 1: el tipus de producte i el nom.

Entrada 2: si és sòlid, líquid o gas.

Entrada 3: si és homogènia o heterogènia.

2
Química 1. Solucionari de les activitats complementàries

Entrada 4: si és una substància pura o una mescla homogènia.

Entrada 5: a partir de l’etiqueta cal escriure’n la composició.

Resposta oberta.