Estudi de les reaccions químiques II

7 Introducció a les REDOX.

SENSE QUÍMICA, 100 % natural?

Refuta l’afirmació: Aquest producte conté substàncies químiques i és menys

saludable.
Totes les substàncies naturals també tenen molècules químiques, i és un mal ús el que
pot ser no saludable.
 Cerca un producte que porti publicitat d’alguna substància química.
Resposta oberta.
 La cuina de les llars és el laboratori més gran de química? Raona la
resposta.
En la cuina es produeixen moltes transformacions químiques, per tant, el podem
comparar amb un gran laboratori. Reaccions com les oxidacions de la fruita, la
combustió de gas butà, les reaccions de Maillart entre proteïnes i sucres...
 Perquè es fa servir l’acer inoxidable a la cuina?
L’acer inoxidable evita l’oxidació doncs està passivat pel crom i el níquel (18 % Cr,
8 % Ni).
— Comprova la reacció de l’alumini amb l’àcid clorhídric.
Activitat experimental per dur a terme a casa.

— Comprova que l’alumini ha reaccionat. Sabries descriure quina reacció

ha ocorregut?
Al(s) + 3 HCl(aq) → AlCl3(aq) + 3/2 H2(g)

 Saps anomenar alguna reacció d’oxidació i de reducció que ajudi a la

sostenibilitat del planeta?
Les bateries són reaccions redox espontànies, últimament per tal d’eliminar gasos
contaminants i evitar l’ús de combustibles fòssils s’està apostant pel cotxe elèctric,
que funciona amb una bateria.
Mètodes per atrapar-reduir emissions de gasos contaminats en les empreses, per
exemple:
CaO (s) + CO2 (g) → CaCO3 (s)

CaO + SO2 + 1/2 O2 → CaSO4

Per evitar les males olors en les depuradores. Eliminació dels nitrats en aigua
contaminada.
 Pots anomenar alguns aliments antioxidants?
Bròquil, tomàquet, pebrot, xocolata negra, fruits vermells, oli d’oliva, avellanes,
llegums, all, raïm...

Pràctiques a casa

© McGraw-Hill Education 1-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

 Oxidació de l’alvocat
Hi ha bols més ennegrits que altres, són el de control i el del pinyol.
El bol on no hem afegit res s’ha ennegrit, és a dir, s’ha oxidat, també el del pinyol.
Tant la llimona com la ceba han evitat l’oxidació, l’inconvenient és que tant un com
l’altre interfereixen amb el gust, per tant el millor mètode pot ser diferent per
cadascú.
En el vol tapat hermèticament, si s’aconsegueix eliminar l’aire també s’evita
l’oxidació.

 Neteja de la plata
L’argent s’enfosqueix a l’ambient perquè l’aire conté petites quantitats de H 2S
originat en la descomposició de la matèria orgànica i en la indústria. L’enfosquiment
es deu al Ag2S.
El AgS2 és extremadament insoluble i la seva formació, molt ràpida i favorable,
malgrat la molt petita quantitat de H2S existent a l’ambient.
La reacció és: 2 Ag + H2S  Ag2S + H2.
Per retornar la lluïssor a l’argent cal eliminar el sofre superficial de AgS 2 adherit.
Això s’aconsegueix mitjançant la reducció de l’Ag +1 (del AgS2) a Ag, cosa que farem
amb un reductor potent com l’alumini. La reacció que s’hi esdevé és:
2 Al + 3 AgS2  Al2S3 + 6 Ag
L’escalfor de l’aigua accelera la reacció.
El clorur de la sal de cuina ajuda a alliberar l’alumini lliure.
El bicarbonat sòdic millora la mobilitat iònica.

 Decoloració de roba
El lleixiu és una dissolució aquosa d’hipoclorit de sodi (NaClO) amb una capacitat
oxidant molt elevada; és a dir, que té molta afinitat per guanyar electrons i per
aquesta raó és capaç de decolorar moltes substàncies.

Són nombroses les aplicacions dels lleixius: com a desinfectant (domèstic, piscines,
sistemes de purificació d’aigua potable i d’aigües residuals), com a blanquejant de
teixits i pasta de paper, i darrerament com a reactiu en química orgànica.

Les fibres orgàniques com el cotó o la llana, tenen certa capacitat d'absorció i, per
tant, es poden tenyir i decolorar. En canvi, les fibres sintètiques, com per exemple
el polièster, no es decoloren, perquè no tenen poder d'absorció. De fet, es
necessiten temperatures molt elevades per aconseguir tenyir-les.

Activitats
1. Calculeu el nombre d’oxidació de cada element dels compostos següents:
a) PbO2 Plom(+2), O(–2)

© McGraw-Hill Education 2-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

b) Na2CrO4 Na(+1) Cr(+6) O(–2)

c) K2MnO4 K(+1) Mn(+6) O(–2)
d) Cr2O3 Cr(+3) O(–2)
e) CuS Cu(+2) O(–2)
f) Fe2O3 Fe(+3) O(–2)
2. Indica quines de les reaccions següents són redox i, en el cas que ho
siguin, el compost reductor i l’oxidant.
a) Fe2O3(s) + CO(g)    2 FeO(s) + CO2(g)
b) 2 H3BO3(aq) + 3 Mg(OH)2(aq)    Mg3(BO3)2(aq) + 6 H2O(l)
c) S(s) + O2(g)    SO2(g)
d) CuCO3(s) + 2 HCl(aq)    CuCl2(aq) + H2O(l) + CO2(g)
e) Zn(s) + 2 AgNO3(aq)    2 Ag(s) + Zn(NO3)2(aq)
Són redox les reaccions a, c i e:
a) Oxidant: Fe2O3; reductor: CO
b) Oxidant: O2; reductor: S
c) Oxidant: Ag+; reductor: Zn
3. Al laboratori podem preparar halògens fent reaccionar els anions
respectius amb l’òxid de manganès( IV). El clor el podem obtenir a partir de
l’àcid clorhídric, i en el procés també obtenim clorur de manganès( II).
Igualeu la reacció i indiqueu quina espècie és el reductor i quina és
l’oxidant.

Reductor: ió clorur.
Oxidant: òxid de manganès(IV).
4. L’òxid de plom(IV) és un oxidant molt fort que, per exemple, està present en
les bateries dels cotxes. En medi bàsic, pot obtenir-se juntament amb l’ió
clorur quan reaccionen l’ió plom(II) i l’ió hipoclorit. Igualeu aquesta reacció.

© McGraw-Hill Education 3-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

5. La vitamina C o àcid ascòrbic pot reduir el iode a ions iodur, la qual cosa ens
permet la seva determinació. Si a una dissolució d’àcid ascòrbic hi afegim
una dissolució de concentració coneguda de iode en excés, podem
quantificar aquest excés amb una dissolució de tiosulfat de sodi segons la
reacció:
Na2S2O3 + I2    Na2S4O6 + NaI
El tiosulfat de sodi, Na2S2O3, reacciona amb el iode i se n’obté iodur de sodi i
tetrationat de sodi, Na2S4O6. Com a indicador de la reacció es fa servir una
dissolució de midó, que forma amb el iode un compost de color lila. La
desaparició d’aquest color ens indica que tot el iode ha reaccionat.
Si per a una mostra de 100 mL hem necessitat 240 mL d’una dissolució 0,6
mol/L de tiosulfat de sodi, quina era la concentració de iode?

En el tiosulfat els dos sofres no són idèntics. Caldria escriure millor S(SO 3)2-.
Un d’ells té estat d’oxidació 0. Per tant, l’altre sofre té l’estat d’oxidació +4, ja que
l’oxigen és més electronegatiu que el sofre, i cada oxigen té -2. Globalment és com
diu (S2O3)2-.
En el tetrationat , que en realitat és [(SO3)-S-S-(SO3)]2- , el dos sofres centrals
de la molècula tenen estat d’oxidació 0 i, per tant, els altres dos sofres exteriors de
la molècula han de tenir cadascun un estat d’oxidació +5.
En definitiva, cada sofre 4+ del tiosulfat passa a 5+ del tetrationat. Com que hi ha
dos sofres, el còmput global fa: 1e- · 2 sofres = 2 e– de bescanvi que perd el tiosulfat
S2O32-.
6. El sulfur d’estany(IV) en pols, SnS2, es pot utilitzar com a embrunidor de la
fusta. Es pot obtenir fent reaccionar els ions dicromat Cr2O72 – amb el sulfur
d’estany(II), SnS, i se n’obté, a més, sulfur de crom( III), Cr2S3. Calculeu el
volum de dissolució de dicromat de potassi 0,1 M necessari per reaccionar
amb 15,07 g de sulfur d’estany(II).
Dades: masses atòmiques: S = 32; Sn = 118,7; K = 39; Fe = 55,8; Cr = 52.

© McGraw-Hill Education 4-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

NOTA: al llibre de l’alumne la solució s’ha arrodonit a 333 mL.

Activitats finals
1. Indiqueu el nombre d’oxidació de cadascun dels elements en les espècies
químiques següents:
a) Na2S2O3    Na (+1), O (–2) i S (+2)
b) Cr2O72–    Cr (+6), O (–2)
c) KHCO3    K (+1), H (+1), C (+4) i O (–2)
d) I2  I (0)
e) HMnO4    H (+1), O (–2) i Mn (+7)
f) PH3  el P i el H tenen electronegativitats similars. Aquí donarem P (–3) i H (+1).
Tanmateix també els podríem donar amb els signes intercanviats i no seria cap
incorrecció).
g) CuCl2    Cu (+2) i Cl (–1)
h) AgNO3    Ag (+1), N (+5) i O (–2)
i) Fe, H2O     Fe (0), H (+1) i O (–2)

2. Assenyaleu quines de les afirmacions següents són certes i quines són

falses. Justifiqueu les vostres respostes.
a) En una reacció, el reductor s’oxida.
Cert. El reductor dóna electrons i, en fer-ho, en perd i, per tant, s’oxida.
b) L’oxidant és l’espècie que s’oxida.
Fals. L’oxidant treu electrons i, per tant, oxida, però en guanyar electrons, es
redueix.
c) En una reacció redox hi ha un oxidant i un reductor.
Cert. Tota reacció redox implica una pèrdua o guany d’electrons; és a dir, una
oxidació o reducció simultànies. L’oxidant en oxidar («agafar» electrons) es
redueix, perquè guanya electrons. El reductor en reduir («donar» electrons)
s’oxida, perquè perd electrons.
3. Si una espècie química presenta la transformació següent: X– a X2+, s’ha
oxidat o s’ha reduït? Escriviu la semiequació redox que correspon a
aquesta transformació.
X–    X2+ + 3 e–
X– ha perdut 3 electrons i, per tant, s’ha oxidat.
4. Quins dels processos següents són redox? Indiqueu el reductor i l’oxidant
en cada cas.
a) Ca2+ + 2 F–    CaF2
No és redox.
b) 2 KClO3    2 KCl + 3 O2

© McGraw-Hill Education 5-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Cl5+    Cl–; el Cl5+ es redueix i guanya electrons; per tant, el Cl5+ és l’oxidant.
O2–    O; el O2– s’oxida i perd electrons; per tant, el O2– és el reductor.
c) Ca3N2 + 6 H2O    2 NH3 + 3 Ca(OH)2
No és redox.
d) CH4 + 2 O2    CO2 + 2 H2O
O + 2 e–    O2–; el O2 es redueix i guanya 2 e– per àtom; en total:
2 e– · 4 àtoms = 8 e–, que provenen del carboni, que els perd.
C4– – 8 e–    C4+; el C4– s’oxida i perd 8 e–, que són guanyats per el O2.
5. Igualeu les equacions químiques següents, corresponents a reaccions
redox:
a) MnO4– + I– + OH–    MnO42 –
+ IO3– + H2O
El manganès es redueix en disminuir el nombre d’oxidació de +7 a +6, mentre
que el iode s’oxida i augmenta el nombre d’oxidació de –1 a +5.
oxidació: I–    IO3–
reducció: MnO4–     MnO42 –
oxidació: I– + 6 OH–    IO3– + 3 H2O + 6 e–
reducció: (MnO4– + 1 e–    MnO42 –) · 6
________________________________________________
6 MnO4– + I– + 6 OH–    6 MnO42 – + IO3– + 3 H2O
b) I2 + HNO3    HIO3 + NO2 + H2O
I2 + NO3–     IO3– + NO2 + H2O
El iode s’oxida de 0 a +5, mentre que el nitrogen es redueix de +5 a +4.
oxidació: I2    IO3–
reducció: NO3–     NO2
oxidació: I2 + 6 H2O    2 IO3– + 12 H+ + 10 e–
reducció: (NO3– + 2 H+ + 1 e–    NO2 + H2O) · 10
________________________________________________
I2 + 6 H2O + 10 NO3– + 20 H+ + 10 e–  
  2 IO3– + 12 H+ + 10 NO2 + 10 H2O + 10 e–
I2 + 10 NO3– + 8 H+  2 IO3– + 10 NO2 + 4 H2O
c) NH3 + CuO    N2 + Cu + H2O
El nitrogen s’oxida de –3 a 0, mentre que el coure es redueix de +2 a 0.
oxidació: 2 NH3    N2 + 6 H+ + 6 e–
reducció: (CuO + 2 H+ + 2 e–    Cu + H2O) · 3
________________________________________________
2 NH3 + 3 CuO + 6 H+ + 6 e–  
  N2 + 6 H+ + 3 Cu + 3 H2O + 6 e–
2 NH3 + 3 CuO    N2 + 3 Cu + 3 H2O

© McGraw-Hill Education 6-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

d) ClO3– + Cr3+ + OH–    Cl– + CrO42 – + H2O

El clor es redueix en disminuir el seu nombre d’oxidació de +5 a –1, mentre que
el crom s’oxida i augmenta el seu nombre d’oxidació de +3 a +6.
oxidació: Cr3+    CrO42 –
reducció: ClO3–     Cl–
oxidació: (Cr3+ + 8 OH–    CrO42 – + 4 H2O + 3 e–) · 2
reducció: ClO3– + 3 H2O + 6 e–    Cl– + 6 OH–
________________________________________________
2 Cr3+ + 16 OH– + ClO3– + 3 H2O + 6 e–  
  2 CrO42 – + 8 H2O + 6 e– + Cl– + 6 OH–
2 Cr3+ + 10 OH– + ClO3–   
  2 CrO42 – + 5 H2O + Cl–
e) BiO3– + Mn2+ + H+    Bi3+ + MnO4– + H2O
El bismut es redueix de +5 a +3, mentre que el manganès s’oxida de +2 a +7.
oxidació: (Mn2+ + 4 H2O    MnO4– + 8 H+ + 5 e–) · 2
reducció: (BiO3– + 6 H+ + 2 e–    Bi3+ + 3 H2O)  · 5
________________________________________________
2 Mn2+ + 8 H2O + 5 BiO3– + 30 H+ + 10 e–  
  2 MnO4– + 16 H+ + 5 Bi3+ + 15 H2O + 10 e–
2 Mn2+ + 5 BiO3– + 14 H+  
  2 MnO4– + 5 Bi3+ + 7 H2O
f) TiO2 + Al    Ti + Al2O3
oxidació: (2 Al + 3 H2O    Al2O3 + 6 H+ + 6 e–) · 2
reducció: (TiO2 + 4 H+ + 4 e–    Ti + 2 H2O) · 3
________________________________________________
4 Al + 6 H2O + 3 TiO2 + 12 H+ + 12 e–  
  2 Al2O3 + 12 H+ + 12 e– + 3 Ti + 6 H2O
4 Al + 3 TiO2    2 Al2O3 + 3 Ti
g) Zn + NO3– + H+    Zn2+ + NH4+ + H2O
oxidació: (Zn    Zn2+ + 2 e–) · 4
reducció: NO3– + 10 H+ + 8 e–    NH4+ + 3 H2O
________________________________________________
4 Zn + NO3– + 10 H+ + 8 e–  
  4 Zn2+ + 8 e– + NH4+ + 3 H2O
4 Zn + NO3– + 10 H+    4 Zn2+ + NH4+ + 3 H2O
h) Bi(OH)3 + Na2SnO2    Bi + Na2SnO3 + H2O
oxidació: (SnO22 – + 2 OH–    SnO32 – + H2O + 2 e–) · 3
reducció: (Bi3+ + 3 e–    Bi) · 2

© McGraw-Hill Education 7-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.
________________________________________________
3 SnO22 – + 6 OH– + 2 Bi3+ + 6 e–  
  3 SnO32 – + 3 H2O + 6 e– + 2 Bi
i) IO3– + I– + H+    I2 + H2O
oxidació: (2 I–    I2 + 2 e–) · 5
reducció: 2 IO3– + 12 H+ + 10 e–    I2 + 6 H2O
________________________________________________
10 I– + 2 IO3– + 12 H+ + 10 e–  
  5 I2 + 10 e– + I2 + 6 H2O
10 I– + 2 IO3– + 12 H+    6 I2 + 6 H2O
5 I– + IO3– + 6 H+    3 I2 + 3 H2O
6. La producció d’àcid nítric industrial actual es basa en el procés d’Ostwald,
desenvolupat a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial. La síntesi de
l’àcid es produeix en diverses etapes, la primera de les quals és l’oxidació
catalítica de l’amoníac quan reacciona amb l’oxigen per formar diòxid de
nitrogen i aigua. Escriu i iguala la reacció.
La reacció d’obtenció d’àcid nítric industrial mitjançant el procés Ostwald és la
següent:

7. Al laboratori podem preparar brom escalfant bromur de potassi en àcid

sulfúric concentrat i òxid de manganès( IV), que es redueix a ions
manganès(II).
a) Igualeu l’equació química corresponent.
2 KBr + 2 H2SO4 + MnO2    MnSO4 + Br2 + K2SO4 + 2 H2O
b) Calculeu els grams d’òxid de manganès necessaris per oxidar 5,00 g de
bromur de potassi.
M (KBr) = 39 + 80 = 119 g/mol
M (MnO2) = (16 · 2 + 55) = 87 g/mol

8. En reaccionar l’òxid de vanadi( II) amb l’òxid de ferro( III), es formen òxid de
vanadi(V) i òxid de ferro(II).
a) Escriviu i igualeu l’equació química corresponent.
VO + Fe2O3    V2O5 + FeO
Fem les semireaccions i les igualem en electrons que es donen/reben:
V2+    V5+ + 3 e–
3 Fe3+    3 Fe2+ – 3 e–

© McGraw-Hill Education 8-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Les sumem:
V2+ + 3 Fe3+    3 Fe2+ + V5+
I les passem a forma molecular:
2 VO + 3 Fe2O3    V2O5 + 6 FeO
b) Calculeu els grams d’òxid de vanadi( V) que poden obtenir-se a partir de
2,00 g d’òxid de vanadi(II) i 5,75 g d’òxid de ferro(III).

Cerquem el reactiu limitant, que és el que es troba en menor quantitat

estequiomètrica.

Com que no tenim prou mols de Fe2O3, el reactiu limitant és ell mateix.
Per tant, tenim:

9. En medi àcid, el peròxid d’hidrogen és oxidat per les dissolucions de

permanganat de potassi, allibera oxigen i forma sal de manganès( II). En
canvi, també en medi àcid, el mateix peròxid d’hidrogen pot oxidar els ions
iodur a iode i reduir-se a aigua.
a) Escriviu, igualades, les equacions redox corresponents.
La reacció d’oxidació del peròxid d’hidrogen és:
H2O2 + Mn7+    Mn2+ + H2O + O2 (en medi àcid)
La reacció de reducció del peròxid d’hidrogen és:
H2O2 + 2 I–    I2 + H2O (en medi àcid)
Ara estudiem l’oxidació del peròxid d’hidrogen. Les semireaccions són:
2 O– – 2 e–    2 O0
Mn7+ + 5 e–    Mn2+
Igualem el nombre d’electrons:
10 O– – 10 e–    10 O0
2 Mn7+ + 10 e–    2 Mn2+
I sumant-les, obtenim:
10 O– + 2 Mn7+    5 O2 + 2 Mn2+
(on 10 O– significa 5 H2O2 i 10 Oº significa 5 O2)

© McGraw-Hill Education 9-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Ho passem a la forma semimolecular:

5 H2O2 + 2 Mn7+    5 O2 + 2 Mn2+ (en medi àcid)
Si suposem que l’àcid és el sulfúric, podem escriure la forma molecular
completa:
5 H2O2 + 2 KMnO4 + 3 H2SO4    5 O2 + 2 MnSO4 + 8 H2O + K2SO4
Estudiem, ara, la reducció del peròxid d’hidrogen. Les semireaccions són:
2 O– + 2 e–    2 O2–
2 I– – 2 e–    I2
i sumant-les:
2 O– + 2 I–    2 O2– + I2
on 2 O– és H2O2 i 2 O2– és 2 H2O
Si el medi àcid és, per exemple, àcid sulfúric, podem escriure la reacció
molecular completa:
H2O2 + 2 KI + H2SO4    I2 + 2 H2O + K2SO4
b) Calculeu el volum d’oxigen, mesurat en condicions normals de pressió i
temperatura, que s’obtindrà a partir de l’oxidació completa de 6,8 g de
peròxid d’hidrogen.

c) Trobeu els grams de peròxid d’hidrogen que calen per oxidar 0,5 mol de
iodur de potassi.
2 O– + 2 I–    2 O2– + I2
El medi és àcid. Si suposem que és àcid clorhídric, podem escriure:

10. La pluja àcida s’origina, entre altres causes, a partir del diòxid de sofre
present a l’atmosfera, que reacciona amb l’oxigen i dona triòxid de sofre, el
qual es combina posteriorment amb l’aigua de pluja i dona àcid sulfúric.
a) Escriviu les dues reaccions esmentades.
SO2(g) + 1/2 O2(g)    SO3(g)
SO3(g) + H2O(g)    H2SO4(g)
b) Calculeu la concentració molar d’àcid sulfúric present en una mostra de
10 L d’aigua de pluja, suposant que s’ha recollit l’àcid corresponent a
150 mg de SO2.
Dades. Masses atòmiques: H = 1; O = 16; S = 32.

© McGraw-Hill Education 10-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

11. El sulfur de zenc es transforma en sulfat de zenc per reacció amb àcid nítric
concentrat, i es desprèn monòxid de nitrogen (NO) i s’obté aigua.
a) Indiqueu les espècies oxidant i reductora.
Oxidant: NO3– , reductor: S2–
b) Escriviu la reacció corresponent, igualada pel mètode de l’ió-electró.
oxidació: (4 H2O + S2–    SO42 –
+ 8 H+ + 8 e–) · 3
+
reducció: (NO3– + 4 H+ + 3 e–    NO + 2 H2O) · 8
___________________________________________
12 H2O + 3 S2– + 8 NO3– + 32 H+ + 24 e–  
  3 SO42 –
+ 24 H+ + 24 e– + 8 NO + 16 H2O
Reacció global: 3 S2– + 8 NO3– + 8 H+    3 SO42 –
+ 8 NO + 4 H2O
c) Calculeu la massa de sulfat de zenc que s’obtindrà per reacció entre
50 cm3 d’àcid nítric 13 M i la quantitat suficient de sulfur de zenc.
Dades. Masses atòmiques:  H = 1; O = 16; S = 32; N = 14; Zn = 65,4.

12. El ZnSO4 es pot obtenir a partir de ZnS per oxidació amb HNO 3, una reacció
en la qual s’obté, a més, NO i aigua.
a) Escriviu i igualeu la reacció indicada pel mètode de l’ió-electró.
oxidació: (4 H2O + S2–    SO42 –
+ 8 H+ + 8 e–) · 3
+
reducció: (NO3– + 4 H+ + 3 e–    NO + 2 H2O)  · 8
________________________________________________
12 H2O + 3 S2– + 8 NO3– + 32 H+ + 24 e–  
  3 SO42 –
+ 24 H+ + 24 e– + 8 NO + 16 H2O
Reacció global: 3 S2– + 8 NO3– + 8 H+    3 SO42 –
+ 8 NO + 4 H2O
b) Calculeu el volum mínim de HNO3 de concentració 6 M necessari per
reaccionar amb una mostra de 8 g del mineral blenda, que conté un
70 % en massa de ZnS.

NOTA: al llibre de l’alumne la solució s’expressa en mL: 25,55 mL.

© McGraw-Hill Education 11-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

c) Calculeu la massa de Zn metàl .lic que es podria obtenir del producte, un

cop processat adequadament.
Dades. Masses atòmiques:  H = 1; O = 16; S = 32; N = 14; S = 32;
Zn = 65,4.

13. L’ió permanganat reacciona en medi àcid amb l’ió Fe 2+ per donar ions Mn2+ i
Fe3+.
a) Igualeu la reacció redox corresponent pel mètode de l’ió-electró i
indiqueu quina espècie és l’oxidant i quina és la reductora.
10 FeSO4 + 2 KMnO4 + 8 H2SO4  
  5 Fe2(SO4)3 + 2 MnSO4 + 8 H2O + K2SO4
Oxidant: MnO4– , reductor:  Fe2+
oxidació: (Fe2+    Fe3+ + 1 e–) · 5
+
reducció: MnO4– + 8 H+ + 5 e–    Mn2+ + 4 H2O
________________________________________________
5 Fe2+ + MnO4– + 8 H+ + 5 e–  
  5 Fe3+ + 5 e– + Mn2+ + 4 H2O
b) Si la reacció es duu a terme amb dissolucions de permanganat de
potassi i de sulfat de ferro( II) en presència d’àcid sulfúric, escriviu la
reacció igualada en forma molecular.
10 FeSO4 + 2 KMnO4 + 8 H2SO4  
  5 Fe2(SO4)3 + 2 MnSO4 + 8 H2O + K2SO4
14. En fer bombollejar sulfur d’hidrogen gasós a través d’àcid nítric es forma
sofre, diòxid de nitrogen i aigua.
a) Igualeu la reacció d’oxidació-reducció que té lloc i indiqueu quines són
les espècies oxidant i reductora.
Oxidant: NO3–, reductor:  S2–
oxidació: S2–    S + 2 e–
+
reducció: (NO3– + 2 H+ + 1 e–    NO2 + H2O)  · 2
________________________________________________
S2– + 2 NO3– + 4 H+ + 2 e–  
  S + 2 e– + 2 NO2 + 2 H2O
Reacció global:  H2S + 2 HNO3    S + 2 NO2 + 2 H2O
b) Calculeu la massa de sofre que s’obtindrà a partir de 15 cm 3 d’àcid
nítric concentrat (del 60% en massa i densitat 1,38 g·cm–3).

© McGraw-Hill Education 12-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

NOTA: la solució que apareix al llibre de l’alumne és incorrecta.

15. Una ampolla de dissolució d’àcid fòrmic (o metanoic) indica a l’etiqueta
una concentració de 0,015 M. Per comprovar l’exactitud d’aquesta dada,
valorem una mostra de 20 cm3 d’aquesta dissolució amb hidròxid de potassi
de concentració 0,01 M.
a) Escriviu la reacció que té lloc entre l’àcid fòrmic i l’hidròxid de potassi.
HCOOH + KOH    HCOOK + H2O
b) En la valoració es consumeixen 2 cm3 menys de dissolució d’hidròxid de
potassi del que caldria esperar. Trobeu la concentració veritable de
l’àcid fòrmic.

Per tant, volum real = 30 – 2 = 28 mL

NOTA: la solució que apareix al llibre de l’alumne és incorrecta.

c) Expliqueu detalladament la manera de fer aquesta valoració al
laboratori i esmenteu el material emprat.
Els mil.lilitres d’àcid els mesurem amb pipeta aforada i es posen en un
erlenmeyer; s’hi afegeixen unes gotes de solució indicadora (fenolftaleïna). La
dissolució de KOH es posa en una bureta i es va afegint a l’erlenmeyer,
remenant contínuament, fins a observar el viratge de l’indicador. S’anota el
volum total afegit.
16. L’àcid sulfúric és un líquid oliós que no hauria d’estar mai en contacte amb
la pell. Reacciona amb el coure metàl·lic i dona sulfat de coure( II), diòxid de
sofre i aigua.
a) Escriviru la reacció que té lloc, igualada pel mètode de l’ió-electró, en
forma iònica i en forma molecular.
oxidació: Cu    Cu2+ + 2 e–
+
reducció: SO42 – + 4 H+ + 2 e–    SO2 + 2 H2O
________________________________________________
Cu + SO42 – + 4 H+ + 2 e–  
  Cu2+ + 2 e– + SO2 + 2 H2O
Reacció global:  Cu + 2 H2SO4    CuSO4 + SO2 + 2 H2O

© McGraw-Hill Education 13-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

b) Calculeu el volum de diòxid de sofre, mesurat a 25 ºC i 1,01 ·105 Pa, que

s’obté a partir de 30 g de coure.

pV = nRT
5
1,01 · 10 V = 0,472 · 8,3 · 298
V = 0,0116 m3
c) Per quin motiu cal prendre precaucions especials quan es barreja àcid
sulfúric amb aigua?
Dades. Massa atòmica del Cu = 63,5; R = 0,082 atm·L·K–1·mol–1 =
= 8,31 J·K–1·mol–1
Com sempre, cal seguir les normes de seguretat en el laboratori; cal dur les
ulleres de protecció i manipular l’àcid dins de la vitrina de seguretat.
En dissoldre l’àcid en aigua s’allibera una gran quantitat de calor. Així, si
preparem la dissolució afegint aigua sobre l’àcid, part de l’aigua afegida pot
entrar en ebullició i projectar petites gotes de dissolució concentrada, que
poden provocar cremades a la pell, les mucoses o els ulls.
Les dissolucions s’han de preparar afegint petites quantitats de l’àcid sobre
l’aigua (l’àcid posseeix una temperatura d’ebullició molt superior a la de l’aigua,
i per això difícilment entrarà en ebullició i emetrà projeccions), homogeneïtzant
la dissolució després de cada addició d’àcid.
17. Una indústria obté alumini metàl·lic, Al(s), a partir del mineral criolita.
Posteriorment, i per a protegir-lo de la corrosió, la capa superficial de
l’alumini metàl·lic es transforma en Al 2O3(s) mitjançant la reacció química
no ajustada següent:

Al (s) + Cr2O7 2- (aq) + H+ (aq) → Al2O3(s) +Cr3+(aq) + H2O (l)

Justifiqueu que la reacció de l’alumini metàl·lic amb l’ió dicromat en un

medi àcid és una reacció redox. Escriviu i ajusteu les semireaccions
d’oxidació i de reducció, i la reacció redox. Raoneu quin dels reactius és
l’oxidant.

Al (s) + Cr2O7 2- (aq) + H+ (aq) → Al2O3(s) +Cr3+(aq) + H2O (l)

Al0 (s) + (Cr6+2O7 ) 2- (aq) + H+ (aq) → Al3+2O3(s) +Cr3+(aq) + H2O (l)

L’alumini s’oxida augmenta el nombre d’oxidació de 0 a 3+, mentre que i el crom

es redueix, doncs el seu nombre d’oxidació passa de 6+ a 3+.

Per tant és una reacció REDOX, doncs hi ha un intercanvi d’electrons. (un compost
cedeix electrons i l’altre els accepta)

Semireac. oxidació 2Al + 3H2O → Al2O3 + 6H+ + 6 e–

© McGraw-Hill Education 14-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Semireac. reducció Cr2O72- + 14H+ + 6 e–→ 2Cr3+ + 7H2O

2Al + 3H2O +Cr2O72- + 14H+ + 6 e–→ Al2O3 + 6H+ + 6 e– + 2Cr3+ +

7H2O

Simplifiquem :

2Al(s) + Cr2O72-(aq) + 8H+(aq) + → Al2O3(s) + 2Cr3+(aq) +

4H2O(l)

L’oxidant, és l’espècie que es redueix, per tant l’ió dicromat, Cr2O72-(aq) que
és el responsable que l’alumini s’oxidi.

18. A sota teniu vuit reaccions no igualades.

— Indiqueu quines són redox i quines no ho són.
— Igualeu-les. Les que són redox, feu-les pel mètode de l’ió-electró.
— En les redox indiqueu quins són els agents oxidants i quins els
reductors.
PCl3(l)  H2O(l)    HCl(aq)  H3PO3(aq)
PCl3(l) + 3 H2O(l)  3 HCl(aq) + H3PO3(aq) No és redox.
CoCl3(aq)  Zn(s)    Co(s)  ZnCl2(aq)
2 CoCl3(aq) + 3 Zn(s)  2 Co(s) + 3 ZnCl2(aq)
Co3+ Zn0 Co0 Zn2+ (Co3+ és l’oxidant)
NH3(g)  O2(g)    N2(g)  H2O(g)
NH3(g) + O2(g)  N2(g) + H2O(g)
N3+ O0 N0 O2- (O2 és l’oxidant)
N3+ – 3 e–  N0 O0 – 2 e–  O2–
Multipliquem la primera per 2 i la segona per 3, per igualar els e– bescanviats:
2N3+ - 6 e–  N2 3 O0 – 6 e–  3 O2–
i sumant les semireaccions: 2 N3+ + 3 O0  N2 + 3 O2–
Ho multipliquem tot per fer l’oxigen molecular (O2):
4 N3+ + 3 O2  2 N2 + 6 O2–
i en la forma molecular: 4NH3(g) + 3O2(g)  2 N2(g) + 6 H2O(g)
HNO2(aq)  SrCO3(s)    Sr(NO2)2(aq)  CO2(g)  H2O(l)
2 HNO2(aq) + SrCO3(s)  Sr(NO2)2(aq) + CO2(g) + H2O(l) No és redox.
19. Quan el clor gasós es dissol en aigua (per depurar-la de patògens) es
dismuta en els àcids clorhídric i monoxoclòric( I). Escriviu la reacció i els
nombres d’oxidació.
Cl2 + H2O  HCl + HClO

© McGraw-Hill Education 15-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Clº  Cl-1 Cl+1

20. A sota teniu tres reaccions. Digueu quines són redox. Escriviu-les, si cal.
Igualeu-les indicant el nombre d’oxidació de les espècies que hi canvien, si
ho fan.
a) AgNO3(aq)  Cu(s)    Cu(NO3)2(aq)  Ag(s)
AgNO3(aq) + Cu(s)  Cu(NO3)2(aq) + Ag(s)
Ag+1 Cu0 Cu+2 Ag0
N+5 (del NO3–)  no canvia
2 Ag+1 + 2 e–  2 Ag0
Cu0 – 2 e– → Cu+2 2 Ag+1 + Cu0 = 2 Ag0 + Cu+2
És a dir: 2 AgNO3(aq) + Cu(s)  Cu (NO3)2(aq) + 2 Ag(s)
Reacció on es mostra que l’argent és més «noble» que el coure.
b) Na3PO4(aq)  AgNO3(aq)    Ag3PO4(s)  NaNO3(aq)
No és redox.
Na3PO4(aq) + 3 AgNO3(aq)  Ag3PO4(s) + 3 NaNO3(aq)
P+5 Ag+1 N+5 Ag+1 P+5 N+5
c) El trioxoclorat de monopotassi (sòlid) (o vulgarment, clorat de potassi)
amb la calor es dismuta (desproporciona) en clorur de potassi i
tetraoxoclorat(VII) de monopotassi (també sòlids).
KClO3(s) → KCl(s) + KClO4(s)
Cl+5 Cl-1 Cl+7
Cl+5 + 6 e–  Cl-
Cl+5 – 2 e–  Cl+7 3Cl+5 – 6 e–  3 Cl+7
Sumant-les: 4 Cl+5 = Cl– + 3 Cl+7
i molecularment: 4 KClO3(s)  KCl(s) + 3 KClO4(s)
21. El iodur d’hidrogen (la solució aquosa del qual es coneix com a àcid
iodhídric) reacciona amb l’àcid sulfúric per donar diòxid de sofre, iode i
aigua.
a) Escriviu-ne la reacció.
b) Igualeu-la pel sistema de l’ió-electró.
c) Digueu quines són espècies oxidants i quines reductores.
H2SO4 + HI  SO2 + I2 + H2O
S+6 I– S+4 I0
2 I– – 2 e–  I20
S+6 + 2 e–  S+4
I la suma: 2 I– + S+6 = I2 + S+4
És a dir: 2 HI + H2SO4  I2 + SO2
Com que sabem que també dona H2O emprarem els hidrògens i oxígens per
igualar-ho tot: H2SO4 + 2 HI  SO2 + I2 + 2 H2O

© McGraw-Hill Education 16-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

El sofre(VI) del sulfúric actua com a oxidant passant a sofre(IV), i oxida el iodur
(del iodur d’hidrogen) a iode. El iodur d’hidrogen hi actua com a reductor.
22. Les sals de Fe(II) (antigament anomenades ferroses) reaccionen en solució
àcida amb solució de tetraoxomanganat(VII) de potassi o permanganat de
potassi per donar una sal de ferro(III) (antigament anomenada fèrrica), i
una sal de manganès(II) i aigua.
Escriviu la reacció iònica en medi àcid.
Fe2+(aq) + MnO4– (aq) (+ H+)  Fe3+(aq) + Mn2+(aq)
5 Fe2+ – 5 e–  5 Fe3+
Mn7+ + 5e–  Mn+2 i sumant-les:
5 Fe2+ + Mn7+  5 Fe3+ + Mn2+
Posem-hi ara els oxígens al Mn7+ i ions H+ per donar aigua:
5 Fe2+ + Mn(7+)O4– + 8 H+  5 Fe3+ + Mn2+ + 4 H2O
23. Igualeu la reacció ClO2    ClO3– + Cl– en medi bàsic.
Nota: cal emprar-hi ions OH i H2O.
ClO3– + Cl– en medi OH-
5 Cl4+ – e–  5 Cl5+
Cl4+ + 5e–  Cl– i sumant-les:
6 Cl4+  5 Cl5+ + Cl– Afegim-hi H2O per igualar els oxígens:
6 ClO2 + 3 H2O  5 ClO3– + Cl– + 6 H+
Afegim-hi els OH– per neutralitzar els H+:
6 ClO2 + 3 H2O + 6 OH–  5 ClO3– + Cl– + 6 H+ + 6 OH–
Hi farem H2O:
6 ClO2 + 3 H2O + 6 OH–  5 ClO3– + Cl– + 6 H2O
Simplificant l’aigua:
6 ClO2 + 6 OH–  5 ClO3– + Cl– + 3 H2O
24. El mineral pirolusita (MnO2 impur) s’empra per a l’obtenció de manganès.
Una mostra de pirolusita es tracta amb àcid oxàlic segons la reacció:
H2C2H4  MnO2  H    Mn2  CO2  H2O
I l’excés d’àcid oxàlic es calcula fent-lo reaccionar amb permanganat
segons:
H2C2H4  MnO4  H    Mn2  CO2  H2O
Igualeu aquestes reaccions.
H2C2H4 + MnO2 + 2H+ Mn2+ + 2 CO2 + 2H2O
5H2C2H4 + 2 MnO4 - + 6H+ 2 Mn2+ + 10 CO2 + 8H2O
25. L’òxid de manganès(II) reacciona amb l’òxid de plom( IV) i àcid nítric (o

© McGraw-Hill Education 17-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

trioxonitrat(V) de monohidrogen) per donar àcid tetraoxomangànic( VII) (o

tetraoxomanganat(VII) de monohidrogen, conegut també com àcid
permangànic), nitrat de plom(II) i H2O.
Escriviu-ne la reacció i igualeu-la pel mètode de l’ió-electró.
Mn(II)O + Pb(IV)O2 + HNO3  HMn(VII)O4 + Pb(II)(NO3)2 + H2O
Mn2+ – 5 e–  Mn7+
2 Mn2+ – 10 e–  2 Mn7+
Pb4+ + 2 e–  Pb2+
5 Pb4+ + 10 e–  5 Pb2+
2 Mn2+ + 5 Pb4+ 2 Mn7+ + 5 Pb2+
Passem-ho a la forma d’òxids i afegim-hi el nítric, que no es modifica i dona nitrats:
2 MnO + 5 PbO2 + HNO3  5 Pb(NO3)2 + 2 HMnO4 + H2O
Igualem els nitrats:
2 MnO + 5 PbO2 + 10 HNO3  5 Pb(NO3)2 + 2 HMnO4 + H2O
Igualant l’aigua, queda la reacció següent:
2 MnO + 5 PbO2 + 10 HNO3  5 Pb(NO3)2 + 2 HMnO4 + 4 H2O
26. El monoxoclorat (I) de calci (vulgarment conegut com a «lleixiu blanc» o
«hipoclorit de calci») és un oxidant molt potent i serveix per blanquejar i
per desinfectar de bacteris, fongs, etc., l’aigua, la fruita i els vegetals. En
medi àcid clorhídric el monoxoclorat (I) de calci aconsegueix oxidar el iodur
potàssic a iode i ell mateix passa a la forma de clorur. També es forma
aigua.
Escriviu-ne la reacció i igualeu-la pel sistema de l’ió-electró.
Ca(OCl)2 + KI + HCl  I2 + CaCl2 + H2O ( + KCl )
Cl+ + 2e–  Cl-
2 I- + 2 e–  I20
_____________
Cl+ + 2 I–  Cl– + I2 i ho multipliquem tot per 2 perquè tenim Ca(OCl)2
2 Cl+ + 4 I–  2 Cl– + 2 I2
Ho passem a fórmula molecular:
Ca(OCl)2 + 4 KI  2 I2 + CaCl2 i hi afegirem el HCl i l’H2O
Ca(OCl)2 + 4 KI + HCl  2 I2 + CaCl2 + H2O
I com que el K queda despenjat hi afegim també KCl:
Ca(OCl)2 + 4 KI + HCl  2 I2 + CaCl2 + H2O + KCl
Ara caldrà igualar els clorurs Cl-:
Ca(OCl)2 + 4 KI + 4 HCl  2 I2 + CaCl2 + H2O + 4 KCl
Finalment igualem els O i els H amb H2O:
Ca(OCl)2 + 4 KI + 4 HCl  2 I2 + CaCl2 + 2 H2O + 4 KCl
27. En un medi bàsic de carbonat de disodi (Na2CO3) el nitrat(V) de potassi
(KNO3) aconsegueix oxidar el Cr(III) del triòxid de dicrom (Cr2O3) a Cr(VI)
del cromat (CrO42 –) passant aquell a nitrat(III) de potassi (KNO2).
Escriviu-ne la reacció iònica i la reacció molecular igualades.

© McGraw-Hill Education 18-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Cr2O3 + 3 NO3–  2 CrO42 –

+ 3 NO2–
2 Cr3+ – 6 e–  2 Cr6+; 2 Cr3+ + 3 N5+  2 Cr6+ + 3 N3+
Afegim-hi els oxígens: Cr2O3 + 3 NO3–  2 CrO42 –
+ 3 NO2–
Equació no equilibrada ni en oxígens ni molecularment. A més hi manca el carbonat
de disodi Na2CO3 (que en forma desplegada és (NaO)2CO). L’hi afegim, i també els
potassis:
Cr2O3 + 3 KNO3 + Na2CO3  2 Na2CrO4 + 3 KNO2 + CO2
Ara provem d’igualar els oxígens i els sodis:
Cr2O3 + 3 KNO3 + 2 Na2CO3  2 Na2CrO4 + 3 KNO2 + 2 CO2
28. L’àcid octaoxodisulfúric(VI) de dihidrogen, H2S2O8, antigament també
anomenat persulfúric i peroxidisulfúric, és origen d’unes sals molt fortament
oxidants (els peroxidisulfats o vulgarment persulfats d’antany) i que tenen
molta utilitat en diferents branques industrials. Aquell àcid consta de dos
grups de S(VI) que no es modifiquen durant la reacció, i conté un grup
peroxo (O-O)2– on a cada oxigen li correspon un nombre d’oxidació –1.
Aquests oxígens són molt fortament oxidants i aconsegueixen oxidar el Cr 3
a Cr6 en forma de CrO42 . El grup disulfat original es trenca passant a
sulfat SO42 –. La reacció transcorre en medi aquós i s’hi allibera àcid.
Escriviu-ne la reacció iònica igualada.
Cr3+ – 3 e–  Cr6+
(O-O)2– + 2 e–  (O-O)4– o, més senzill, 2 O– + 2 e–  2 O2–
Igualem els electrons bescanviats a sis: 2 Cr3+ – 6 e–  2 Cr6+
6 O– + 6 e–  6 O2–
I, sumant les dues semireaccions:
2 Cr3+ + 6 O–  2 Cr6+ + 6 O2–
Afegirem H2O per fer dues molècules de CrO42– (dels 2 Cr6+) amb els seus oxígens i
els que procedeixen del peroxo:
2 Cr3+ + 6 O– + H2O  2 CrO42– + H+ equació que també es pot escriure com segueix,
amb més rigor: 2 Cr3+ + 3 (O-O)2– + H2O  2 CrO42– + H+, però encara no igualada
en O i H.
Ara passarem els grups peroxo (O-O)2– a persulfat, S2O82–; és a dir, –OSO2-(O-O)-
SO2O–:
2 Cr3+ + 3 S2O82- + H2O  2 CrO42- + 6 SO42– + H+
Només manca igualar els H+ amb H2O :
2 Cr3+ + 3 S2O82– + 8 H2O  2 CrO42– + 6 SO42– + 16 H+
29. L’obtenció de l’àcid trioxoiòdic (o trioxoiodat de monohidrogen;
col·loquialment, àcid iòdic), es pot fer de diverses maneres. A sota en
descrivim dos mètodes:
1r El iode molecular (I2) reacciona amb el clor molecular (Cl 2) en medi
aquós per donar àcid iòdic i àcid clorhídric.

© McGraw-Hill Education 19-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

2n El iode molecular reacciona amb l’àcid nítric (trioxonitrat(V) de

monohidrogen) per donar àcid iòdic, monòxid de nitrogen i aigua.
a) Escriviu-ne les reaccions.
b) Poseu el nombre d’oxidació a les espècies en reacció.
c) Igualeu-les pel mètode ió-electró.
d) Digueu quina és l’espècie oxidant i quina la reductora.
I2 + Cl2 + H2O  HIO3 + HCl
2I0 – 5 e–  2I5+
2Cl0 + 2 e–  2Cl–
Multipliquem la primera per 2 i la segona per 5, a fi d’igualar els electrons
bescanviats:
2I0 – 10 e–  2 I5+
10 Cl0 + 10 e–  10 Cl–
Les sumem i passem a forma molecular tot afegint-hi aigua:
I2 + 5 Cl2  2I5+ + 10 Cl–
I2 + 5 Cl2 + H2O  2 HIO3 + 10 HCl
Igualem oxígens i hidrògens:
I2 + 5 Cl2 + 6 H2O  2 HIO3 + 10 HCl
El clor és l’espècie oxidant i el iode, l’espècie reductora.
I2 + HNO3 → HIO3 + NO + H2O
2 I0 - 10 e–  2 I5+ N5+ + 3 e– → 3 N2+
Igualem els electrons bescanviats:
6 I0 - 30 e–  6 I5+ 10 N5+ + 30 e– → 10 N2+
6 I0 - 30 e–  6 I5+
10 N5+ + 30 e–  10 N2+
Les sumem:
6 I0 + 10 N5+  6 I5+ + 10 N2+
Les passem a forma molecular:
3 I2 + 10 HNO3  6 HIO3 + 10 NO
Hi afegim l’aigua pertinent:
3 I2 + 10 HNO3  6 HIO3 + 10 NO + 2H2O
El iode I2 és l’espècie reductora i s’oxida de I0 a I5+.
El nítric és l’oxidant; es redueix de N5+ a N2+.
Cal fixar-se en que considerem més electronegatiu l’oxigen que el
nitrogen. L’oxigen no canvia de nombre d’oxidació mentre que sí ho fa el
nitrogen.

30. En fase sòlida, el trioxoclorat(V) de potassi (col.loquialment, clorat de

potassi) es dismuta o desproporciona en clorur de potassi i en

© McGraw-Hill Education 20-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

tetraoxoclorat de potassi (col.loquialment, perclorat de potassi).

a) Digueu els nombres d’oxidació dels elements components.
b) Escriviu la reacció i igualeu-la pel mètode adient.
c) Digueu quin és l’agent oxidant i quin el reductor.
El clorat de potassi es redueix de Cl5+ a Cl–, i alhora, s’oxida de Cl5+ a Cl7+.
Cl5+ + 6 e–  Cl– i Cl5+ – 2 e–  Cl7+
Multipliquem aquesta segona per 3 (a fi d’igualar el nombre d’electrons
bescanviats) i la sumem a la primera reacció:
5+
3 Cl – 6 e–  3 Cl7+
5+
Cl + 6 e–  Cl–
4 Cl5+  3 Cl7+ + Cl– i en forma molecular:
4 KClO3(s)  3 KCLO4(s) + KCl(s)
El clorat de potassi (KClO3) és alhora l’oxidant i el reductor.
31. L’estany, com altres metalls com el crom i el manganès, per exemple, és un
element que malgrat tenir característiques metàl ·liques (és semblant al
plom) també pot formar sals com si fos un no-metall. Així, existeixen
espècies iòniques com el HSnO2– (que derivarien d’un hipotètic àcid
estannós). L’estany treballa amb els nombres d’oxidació 0, II i IV.
Al dessota es descriu una reacció iònica en medi aquós i bàsic:
CrO42 –(aq) + H2O(l) + HSnO2– (aq)    CrO2– (aq) + OH(aq) + HSnO3– (aq)

a) Quines són les espècies oxidant i reductora?

b) Digueu els nombres d’oxidació de les espècies.
c) Igualeu la reacció per un mètode adient.
L’espècie oxidant és CrO42 –. La reductora és HSnO2– .
La que s’oxida és HSnO2– . La que es redueix és CrO42 –.
CrO42 – és Cr(VI). HSnO2– és Sn (II). CrO2– és Cr(III). HSnO3– és Sn(IV).
Cr6+ + 3 e–  Cr3+ Sn2+ – 2e–  Sn4+
Igualem els electrons bescanviats multiplicant la primera per 2 i la segona
per 3:
2 Cr6+ + 6 e–  2 Cr3+
3 Sn2+ – 6 e-  3 Sn4+ Les sumem:
2 Cr6+ + 3 Sn2+  2 Cr3+ + 3 Sn4+
Ho passem a forma iònica:
2 CrO42 – + 3 HSnO2–  2 CrO2– + 3 HSnO3–
I com que la reacció és en medi alcalí afegirem H 2O al primer membre,
posarem OH- al segon membre i ajustarem el nombre d’hidrògens i oxígens.
Finalment:
2 CrO42 –
(aq) + H2O(l) + 3 HSnO2– (aq)  2 CrO2– (aq) + 2 OH–(aq) + 3 HSnO3– (aq)

© McGraw-Hill Education 21-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Desenvolupa les teves competències

Vull ser bomber
a) Per què es tapa una paella encesa? Per què cal cobrir una persona amb una
manta quan es crema?
Quan es cobreix una paella s’elimina l’oxigen, per tant s’elimina el comburent.
b) En les pel·lícules el bomber li diu a la protagonista que no trenqui els
vidres de les finestres quan es troben en un pis en flames. Per què li diu?
Quan s’obre la finestra s’incorpora oxigen de l’aire, per tant s’afegeix més
comburent.
c) Busca les característiques del gas que es produeix en les combustions
incomplertes.
El CO és un gas tòxic i incolor i no fa olor, no detectable per les persones. Quan
s’inhala es mescla amb la sang impedeix que la hemoglobina transporti oxigen a les
cèl·lules.
d) Cerca alguna notícia relacionada amb accidents per inhalació de CO.
Resposta suggerida.

https://www.rac1.cat/info-rac1/20211127/4103354371249/tres-morts-
intoxicacio-monoxid-carboni-catarroja-valencia-habitatge.html
e) Escriu les reaccions incomplertes que es podrien produir en una caldera de
gas.

CH4 + 3/2 O2 → CO + 2 H2O

C + 1/2 O2 → CO
4 CH4 + 6 O2 → C + 2 CO + CO2 + 8 H2O

© McGraw-Hill Education 22-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

f) Indica els nombres d’oxidació dels àtoms que formen les substàncies.
Justifica si són reaccions redox.
No es cap reacció redox doncs el fòsfor sempre manté el nombre d’oxidació i el
nitrogen també.
(NH4)2 HPO4 → NH4H2PO4 + NH3 (g)
-3 +1 +5 -2 → -3 +1 +5 -2 -3 +1

NH4H2PO4 → H3PO4 + NH3 (g)

+1 +5 -2
H3PO4 → P2 O5 + H2O (g)
+5 -2 +1 -2
g) Sabries igualar la reacció del dicromat de sodi amb el ferro en medi àcid,
HCl, sabent que es formen clorur de ferro(III) i clorur de crom(III)?
Semireac. oxidació Fe → Fe3+ + 3 e–
Semireac. reducció Cr2O72- + 14H+ + 6 e–→ + 7H2O 2Cr3+
2Fe +Cr2O72- + 14H+ + 6 e–→ 2 Fe3+ + 6 e– + 2Cr3+ + 7H2O

Simplifiquem :

2Fe(s) +Na2Cr2O7(aq) + 14HCl(aq) → 2FeCl3(s) + 2CrCl3(aq) + 7H2O(l)+

2NaCl

NH4+ + O2 → NO3- + H 2O

h) Indica si és una reacció redox. Iguala la reacció amb el mètode ió-electró.

És una reacció redox, el nitrogen s’oxida el seu nombre d’oxidació passa de -3 a
+5, mentre que l’oxigen es redueix de 0 a -2.
Semireac. oxidació 3H2O + NH4+ → NO3– + 10H+ + 8 e–

Semireac. reducció 14H+ + O2 + 4 e– → 2H2O

Reacció global : NH4+ + 2 O2 → NO3– + 2H+ + H2O

És a dir seria medi bàsic, neutralitzant ambdós costats amb OH – tenim:

NH4+ + 2 O2 + 2 OH– → NO3– + 2H+ + 2 OH–+ H2O

NH4+ + 2 O2 + 2 OH– → NO3– +3 H2O

i) Veus alguna similitud en el procés de fermentacions de compostatge?
Creus que es pot aprofitar el metà obtingut com a combustible a partir de
residus urbans?
En les fermentacions de compostatge també es produeix metà, que en algunes
instal·lacions es reutilitzat com a combustible per obtenir energia.
j) Busca quines són les causes que fan que els nostres boscos estiguin en
perill, i com podemprevernir-les.

© McGraw-Hill Education 23-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

Canvi climàtic, la qual cosa provoca la falta d’aigua i sequera en boscos, conegut
com estrès hídric.
Augment de la vegetació continuada, degut a l’abandonament de la rendibilitat
d’explotació dels boscos, fa que el sotabosc no estigui net.
Política urbanística, hi ha zones habitades que no estan preparades per mitigar un
incendi, la població que hi viu no és conscient del risc i no coneix les
responsabilitats que li pertoquen en la prevenció i autoprotecció davant d’incendis.

Quimitest

1. Quin és el reductor en la reacció de l’oxigen de l’aire amb el ferro per

obtenir òxid de ferro(III)?
a) El nitrogen de l’aire.
b) L’oxigen de l’aire.
c) El ferro.
d) El Fe2 O3 .
c) El ferro.
2. Qui s’oxida en la reacció del nitrat de plata amb el clorur de sodi per donar
clorur de plata i nitrat de sodi?
a) L’ió nitrat.
b) L’ió plata.
c) L’ió clorur.
d) Cap. No és una reacció redox.
d) Cap. No és una reacció redox.
3. Quin és el nombre d’oxidació del sofre en l’ió (S2O7)2-?
a) +4
b) -3
c) +6
d) +2
c) +6
4. Quina és la reacció de l’òxid d’estany(IV) de la cassiterita per obtenir
estany?
a) SnO2 + 2 CO → 2 CO2 + Sn
b) 2 SnO + 2 CO → 2 CO2 + 2 Sn
c) Sn2 O3 + 2 CO → 2 CO2 + 2 Sn
d) Sn + C → SnC

© McGraw-Hill Education 24-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

a) SnO2 + 2 CO  2 CO2 + Sn
5. En dissolucions àcides, l’ió permanganat, MnO 4 – , oxida l’aigua oxigenada,
H2O2, a oxigen, i es redueix a manganès( II). El nombre d’electrons
intercanviats en aquesta reacció és, per cada ió permanganat transformat:
a) 5
b) 2
c) 10
d) 6
c) 10
6. En una reacció redox, el reductor:
a) Guanya electrons.
b) Rep electrons de l’oxidant, que es redueix.
c) Perd electrons.
d) Perd electrons i els cedeix a l’altra espècie, que s’oxida.
c) Perd electrons.
7. En medi bàsic, l’ió clorat pot oxidar l’òxid de crom( III) a ions cromat, i
reduir-se a ions clorur. Quants mil·lilitres de dissolució de clorat de potassi
0,5 M calen per oxidar 1,52 g d’oxid de crom(III)?
a) 22 dm3
b) 22 cm3
c) 20 cm3
d) 20 dm3
c) 20 cm3
8. Quina és la igualació de la reacció següent?
NaOH + Br2  NaBr + NaBrO3 + H2O
a) 1 2 2 2 1/2
b) 6 3 5 1 3
c) 2 2 2 1 1
d) 4 2 2 2 1
b) 6 3 5 1 3
9. De les reaccions següents digueu quines són redox:
1. Fe + HCl  FeCl2 + H2
2. NaOH + HNO3 → NaNO3 + H2O
3. CH4 + 2 O2 → CO2 + 2 H2O
a) Totes.
b) La 1.
c) La 1 i la 3.
d) La 1 i la 2.
c) La 1 i la 3.

© McGraw-Hill Education 25-26

Química. 1r Batxillerat
 Estudi de les reaccions químiques II
7 Introducció a les REDOX.

10. El bromur d’hidrogen (la solució aquosa del qual es coneix com àcid
bromhídric) reacciona amb l’àcid sulfúric per donar diòxid de sofre, brom i
aigua. Quina espècie és la que es redueix?
a) El S(VI)
b) El I-1
c) El S(IV)
d) El H+
a) El S(VI)
11. El diòxid de clor es transforma en medi bàsic en ió clorat i ió clorur. Quina és
la reacció correctament igualada?
a) 3 ClO2  2 ClO3- + Cl–
b) 6 ClO2 + 6 OH–  5 ClO3– + Cl– + 3 H2O
c) 6 ClO2 + 6 H+  5 ClO3– + Cl– + 2 H2O
d) 2 ClO2 + 2 OH–  ClO3– + Cl- + H2O
b) 6 ClO2 + 6 OH–  5 ClO3– + Cl– + 3 H2O
12. Busqueu l’oxidant en la reacció: NO + O3  NO2 + O2.
a) NO
b) O3
c) NO2
d) O2
b) O3

© McGraw-Hill Education 26-26

Química. 1r Batxillerat