FÍSICA I QUÍMICA ESO

PRÀCTICA:
REACCIONS QUÍMIQUES

1.- TEORIA

Una reacció química és un procés mitjançant el qual una o més substàncies

(reactius) es transformen en unes altres (productes).
Es pot representar com una equació química, mitjançant símbols químics,
els canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una
reacció química.
El primer membre de l'equació representa les substàncies que entren en
reacció, anomenades reactius, i el segon, els productes de la reacció, separats tots
dos membres per una sageta (→) si la reacció és irreversible, o per dues sagetes
(⇌) si és reversible. Cadascun dels components de l'equació va acompanyat d'un
coeficient que fixa la proporció en què els components entren en la reacció.

Hi existeixen diversos tipus de reaccions químiques. Cada tipus de reacció

té característiques i exemples específics:

1. Reaccions de síntesi o formació: Quan dos o més substàncies es

combinen per formar una de sola.

2H2 + O2 → 2H2O

2. Reaccions de descomposició: Quan una substància es descompon en dues

o més substàncies diferents.

CaCO3 → CaO + CO2

3. Reaccions de desplaçament: Quan un element desplaça un altre element

en una substància. També hi existeixen de doble desplaçament.

Zn(s) +2HCl(aq) → ZnCl2(aq) + H2 ↑(g)

 4. Reaccions de precipitació: Quan apareix un precipitat (solid qu cau) als
productes.

AgNO3(aq) + NaCl(aq) → NaNO3(aq) + AgCl↓(s)

5. Reaccions d’ àcid-base: Quan àcids i bases reaccionen per formar aigua i

una sal.

HCl(aq) + NaOH(aq) → NaCl(aq) + H2O(l)

6. Reaccions de combustió: Quan hidrocarburs i oxigens combustionen

formant aigua i CO2.

Hidrocarbur(CxHy) + O2(g) → CO2(g) + H2O(g)

2.- MATERIAL

- Tubs d'assaig - Zinc (pols o granalla) - Aigua destil·lada

- Gradeta - Àcid clorhídric - Paper d'alumini
- Espàtula - Clorur amònic - Clorur de coure (II)
- Nitrit sòdic

3.- PROCEDIMENT, CÀLCULS I RESULTATS

3.1.- Posem un trosset de zinc en un tub d’assaig i afegim 20 gotes d’àcid

clorhídric. Després, toquem el tub amb la mà (amb precaució).

S’observa una efervescència, o sigui, formació de bombolles. Aquestes

bombolles són d'hidrogen en estat gasós, que es desprèn com a resultat de la
reacció química entre l'àcid i el zinc.
 Així seria l’equació ajustada.

Zn(s) + 2HCl(l) → H2 (g) + ZnCl2(l)

Es una reacció de desplaçament exotèrmica, ja que el zinc desplaça

l'hidrogen en l'àcid clorhídric per formar clorur de zinc i gas d'hidrogen mentres
que durant el procés s’allibera energia en forma de calor. El podem comprovar
quan toquem el tub amb la mà.

3.2- Posem dins d’un tub d’assaig mitja espàtula de clorur amònic i mitja de
nitrit sòdic. Afegim aigua destil·lada i agitem (tapant el tub amb el dit) fins que es
dissolgui completament.

En aquesta reacció, s'observa que en dissoldre’s els elements, el tub es

refreda lleugerament.

NH4Cl(aq) + NaNO3(aq) → NaCl(aq) + NH4NO3(aq)

Obtenim una reacció de doble desplaçament endotèrmica ja que hi ha una

absorció d’energia en forma de calor (refredament).

3.3.- Posem un trosset de paper d’alumini en un tub d’assaig i afegim uns ml de

clorur de coure (II). Toquem el tub amb molt de compte.
 En aquesta reacció, s’observa que el paper d'alumini comença a desfer-se
al líquid celest i es forma un preciós color verd blavós que pasa a ser un gris
tèrbol en el líquid. A més, és desprendrà gas i, durant el procés, l’alumini es
enfoscarà i precipitarà el coure.

L'equació química corresponent (i ajustada) és la següent:

2Al(s) + 3CuCl2(l) → 2AlCl3(l) + 3Cu↓(s)

Aquesta és una reacció de desplaçament i precipitació (ja que cau el coure

al producte), on el Cu desplaça l'alumini en el clorur de coure (II) per formar
clorur d'alumini i coure precipitat. Cal comentar que quan em tocar el tub em
detectat que es tractava d’una reacció amb qualitats exotèrmiques més intenses
que a la reacció 3.1.