TEMA 8

1. Escriviu una equació per la reacció del metà i l’oxigen per donar diò xid de
carboni i aigua. Calculeu la constant d’equilibri. Donades les pressions
parcials de CO2 (g) i O2(g) de la taula segü ent, quina és la quantitat de
metà en equilibri a l’atmosfera? Compareu amb el valor de CH 4 de la taula
del mateix exercici. Teniu alguna idea de perquè hi ha aquesta
discrepà ncia?
Gas Pressió parcial = fi
N2 0,78084
O2 0,20946
Ar 0.00934
CO2 0.00035
CH4 0.0000017
H2 0.0000005

2. Calculeu la pressió de vapor de l’aigua a 25 ºC i a 100 ºC. La reacció és

simplement. Podeu assumir que entalpia i entropia son constants amb la
T.
H2O (l) = H2O (g)

3. Escriviu una reacció per la deshidratació del dià spor per formar corindó i
vapor d’aigua. Calculeu la constant d’equilibri. Si la fugacitat de l’aigua a
l’atmosfera és controlada per la evaporació , com en la pregunta anterior,
en quin sentit anirà la reacció ?

4. Calculeu la solubilitat de la sílice amorfa (concentració de H 4SiO4) en una

solució aquosa amb una activitat de l’aigua de 0.9.

5. Calculeu la molalitat de la sílice (H4SiO4 ó SiO2) en aigua equilibrada amb

nefelina i albita a 25 ºC i 1 bar. Feu el mateix cà lcul a 100 ºC. Podeu
assumir que entalpia i entropia son constants amb la T.

6. En un experiment recent a gran escala on es mesurava el CO2 (g) produït

per oxidació de la matèria orgà nica en els sols, els resultats obtinguts van
ser molt menors als esperats. Es va suggerir que potser els blocs de
ciment fets servir per envoltar l’à rea experimental, i que contenen
portlandita Ca(OH)2 (s), potser estaven atrapant part del CO2 format com
a calcita.
 a) Demostreu que això es possible considerant la reacció :
Ca(OH)2 (s) + CO2 (g) = CaCO3 (s) + H2O (l)

b) Quina serà la pressió parcial d’equilibri del CO2 (g) en un sistema amb
portlandita i calcita?
c) Demostreu que en presència d’aigua líquida que no hem d’esperar
trobar la calç, CaO (s), en els blocs de ciment.
d) Quina serà la pressió parcial d’aigua en equilibri amb calç (CaO) i
portlandita?
7. Quina és la constant d’equilibri per la reacció de l’apartat a) a una
T=150ºC? A quina temperatura s’invertirà la direcció de la reacció ? Es a
dir, per sobre de quina temperatura la calcita no es pot formar a partir de
CO2 (g) i portlandita a pressió atmosfèrica? Podeu assumir que entalpia i
entropia son constants amb la T.

8. Calculeu la pressió de vapor (fS2) pel sofre ortorò mbic a T=50ºC.

9. Si una solució amb una concentració de Zn 0.173 m a un pH de 5.0 es

posa en contacte amb quars, precipitarà willemita (Zn 2SiO4 (s))? La
reacció a plantejar pot ser la segü ent:
2 Zn2+ (aq) + SiO2 (quars) + 2 H2O (l) = Zn2SiO4 (s) + 4H+

10. Calculeu la fugacitat d’oxigen en equilibri amb Ca sò lid i calç

(CaO).Perquè no trobem Ca pur a l’escorça terrestre?

11. Suposeu que aigua meteò rica percola per un dipò sit de bauxita fins que
s’equilibra amb gibbsita i caolinita. Quina serà la concentració de sílice
d’aquesta aigua?

12. En un altre dipò sit de bauxita proper al de l’exercici anterior, l’aigua

subterrà nia està també en contacte amb cò dols de granit que contenen
quars i feldspats. La meteorització d’aquests cò dols resulta en una
concentració de SiO2 (aq) a l’aigua subterrà nia de 100 ppm. Quina fase
esperaríeu trobar caolinita o gibbsita al dipò sit de bauxita?

13. Quan les roques carbonatades es metamorfitzen, sovint la dolomita

(CaMg(CO3)2) i el quars (SiO2) reaccionen per formar diò psid (CaMg
(SiO3)2).
a. Escriviu la reacció d’aquest procés i determineu si el procés es
donarà a 25ºC o no.
 b. Si els tres minerals estan en equilibri a 25 ºC , quina serà la
fugacitat del CO2?

14. Calculeu la solubilitat de H2S en aigua a P=1bar i dues temperatures 25

ºC i 100 ºC. Podeu assumir que entalpia i entropia son constants amb la
T.

15. Calculeu la concentració de sílice a l’oceà , assumint que està controlada

per la solubilitat de les conquilles de radiolaris, que estan fets de sílice
amorfa. La concentració de sílice real a l’aigua de mar és d’unes 7 ppm.
Utilitzeu aquest nº per calcular la energia de Gibbs de la formació de
H4SiO4 (aq) i SiO2 (aq) a partir dels seus elements, assumint equilibri
amb la sílice amorfa.