Problemes del tema 8.

Equilibri químic
1. En un recipient de 30,0 L s'introdueixen 1,00 mol de H2 i 1,00 mol de I2 i s'escalfa fins a 450oC. El valor de la
constant de l'equilibri H2(g) + I2(g) ⇄ 2 HI(g) és KP=50,0 a 450oC.

a) Quants mols de I2 hi ha en l'equilibri?

b) Quina és la pressió total?

c) Quines són les pressions parcials del I2 i del HI en l'equilibri?

d) Si s'introdueix 1,00 mol de H2 a la barreja en equilibri, quants mols de I2 hi haurà en el nou equilibri?

2. S'introdueix PCl5 en un recipient buit. Quan s'estableix l'equilibri la mescla conté un 40,7% en volum de Cl2 a 250oC
i 2,00 atm de pressió total.
a) Quines són les pressions parcials de PCl3 i PCl5 en l'equilibri?
b) Calculeu Kp a 250oC
Si la mescla en equilibri s'expandeix isotèrmicament fins a 0,200 atm, calculeu:
c) El grau de dissociació en el nou equilibri
d) El % en volum de Cl2
e) La pressió parcial del Cl2
3. La Kp, de la reacció:

Fe3O4(s) + CO(g) ⇄ 3 FeO(s) + CO2(g)

és 1,15 a 600oC. S'escalfa fins aquesta temperatura una barreja constituïda inicialment per 1,00 mol de Fe3O4, 2,00
mol de CO, 0,50 mol de FeO i 0,30 mol de CO2. Quina quantitat de cadascuna de les substàncies hi ha quan s'arriba a
l'equilibri?

4. La mioglobina (Mb) és una proteïna que permet emmagatzemar oxigen en els músculs a través de l’equilibri
següent

Mb(aq) + O2(g) ⇄ MbO2 (aq)

2 [MbO ]
A una temperatura determinada, la fracció de molècules de mioglobina oxigenades ve donada per y = [Mb]+[MbO
2]

A 37 C quan a pressió parcial d’oxigen és 9,80 mmHg la fracció de molècules oxigenades és 0,5.

Calculeu La constant d’equilibri i l’energia de Gibbs de reacció estàndard a 310 K

5. La dimerització de ClO a l’estratosfera de l’hivern antàrtic juga un paper molt important en la destrucció de la capa
d’ozó. A continuació es mostren les constants d’equilibri mesurades per a la reacció:
2ClO (g) ⇄ (ClO)2 (g)

T/K 233 248 258 268 273 280 288 295 303

Kp 4,13·108 5,00·107 1,45·107 5,37·106 3,20·106 9,62·105 4,28·105 1,67·105 7,02·104

a) Determineu els valors de rH0 i rS0 d’aquesta reacció.

b) Calculeu l’entalpia de formació fH0 del dímer (ClO)2 sabent que
fH0 (ClO) = 101,8 kJ mol-1
6. Els pH de dues solucions de pirrolidina (amina cíclica de fórmula C4H9N) en aigua de concentracions 0,0100 i 0,100
M són, respectivament, 11,54 i 12,10. Determineu
a) La constant de basicitat de la pirrolidina

b) El pH d’una solució aquosa de clorur de pirrolidini (C4H9NH+ Cl−) de concentració 0,01 M

7. El carbonat de calci és poc soluble en aigua. La constant d’equilibri (producte de solubilitat) corresponent al procés

CaCO3(s) + H2O(l) ⇄ Ca2+(aq) + CO32− (aq) és 3,3 · 10-9 a 25 oC.

D’altra banda, el carbonat és una base amb unes constants de basicitat a 25 oC

de 2,1 · 10-4 (Kb1) i 2,2 · 10-8 (Kb2)

Determineu quina és la concentració de Ca2+(aq) quan s’introdueixen 10,00 g de carbonat de calci en

a) 1,00 L d’aigua

b) 1,00 L d’una solució aquosa 0,01 M d’àcid clorhídric

8. Estimeu l’efecte de l’addició de 0,020 mol d’àcid clorhídric en el pH de

a) 1 L d’aigua (Kw= 1,0 · 10-14)

b) 1 L d’una solució 0,15 M d’àcid acètic (Ka= 1,8 · 10-5)

c) 1 L d’una solució amortidora que conté 0,15 mol d’àcid acètic i 0,15 mol d’acetat de sodi

9. A 25 oC el pKa de l’àcid làctic és 3,08 i el pKb de l’etilamina és 3,2. Determineu com varien amb el pH

a) Les fraccions de molècules d’àcid làctic i de la seva base conjugada

b) Les fraccions de molècules d’etilamina i del seu àcid conjugat