EXERCICIS DE QUÍMICA

IGUALACIÓ DE REACCIONS

1.1. Igualar les reaccions següents:

SO2 + O2 → SO3
CO + O2 → CO2
Fe2O3 + CO → Fe + CO2
SbCl3 + H2S → Sb2S3 + HCl
Li + H2O → LiOH + H2
Ca3(PO4)2 + SiO2 + C → CaSiO3 + P + CO
C6H6 + O2 → CO2 + H2O
Al + H2SO4 → Al2(SO4)3 + H2
CaH2 + H2O → Ca(OH)2 + H2
HCl + Ba(OH)2 → BaCl2 + H2O

1.2. La nitroglicerina és un explosiu de fórmula C3H5(NO3)3 que explota convertint-se

en una barreja de gasos formada per CO2, H2O, N2 i O2. Escriure i igualar la reacció.

MOLS

2.1. Calcular el percentatge en pes de cada element a: NH4Br , FeO , CH3OH , Na2CO3

2.2. Calcular la massa molar de la sal comú NaCl. Quants mols de sal hi ha en 100 g?

2.3. Quants mols de CO2 hi ha en 5.00 g? Quantes molècules, quants àtoms de C, quants
àtoms d’O?

2.4. L’etilenglicol (anticongelant de cotxe) té un 38.7% de C, un 9.70% d’H, i un 51.6%

d’O. Té una massa molar de 62.1 g/mol. Determinar la fórmula empírica i la fórmula
molecular.

2.5. L’àcid hexanoic, format per C, H, i O, s’analitza per combustió obtenint 0.512 g de
CO2 i 0.209 g de H2O en cremar una mostra de 0.225 g d’àcid. Té una massa molar de
116 g/mol. Determinar la fórmula empírica i la fórmula molecular.

2.6. Calcular quants grams d’oxigen es necessiten per a cremar 1.00 g de propà C3H8.
Escriure i igualar prèviament la reacció de la combustió del propà.

2.7. Els valors normals de glucosa (C6H12O6) en sang per un pacient sa són entre 3.6
mmol/L. i 6.1 mmol/L. En una anàlisi, es detecten 1.3 mg de glucosa en 1.0 mL. de
sang. Quin és l’equivalent en mmol/L.?

2.8. Els camells utilitzen el greix de la gepa per a obtenir energia i també aigua. Suposar
que el greix d’un camell és únicament triestearina (C57H110O6) i que el metabolisme de
l’animal el combina amb O2 per a convertir-lo en CO2 i H2O. Igualar la reacció química
i calcular quanta aigua pot obtenir un camell a partir d’1.00 kg de greix.
2.9. Es fan reaccionar 150 g d’òxid de ferro (III) amb una quantitat suficient de
monòxid de carboni per a obtenir ferro metàl·lic:
Fe2O3 + 3 CO → 2 Fe + 3 CO2
Quants grams de monòxid de carboni es consumeixen? Quants grams de ferro s’haurien
d’obtenir teòricament? Si en realitat s’han obtingut 87.9 g de Fe, quin és el rendiment de
la reacció en tant per cent?

DISSOLUCIONS EN AIGUA

3.1. Calcular la molaritat de 0.50 L. de dissolució amb 50 g de sulfat de sodi (Na2SO4).

3.2. Calcular la molaritat de 0.50 L. de dissolució amb 5.0 g de carbonat de potassi

(K2CO3).

3.3. Quants grams de sulfat de sodi hi ha a 15 mL. de dissolució 0.50 M.? Quants mL.
de dissolució 0.50 M. es necessiten per a proporcionar 0.038 mols de sulfat de sodi?

3.4. Quants mL. de dissolució de K2Cr2O7 5.0 M. s’han de diluir per a preparar 250 mL.
de dissolució 0.10 M.?

3.5. Calcular quants litres de àcid clorhídric 0.500 M. reaccionen completament amb
0.100 mols de nitrat de plom. 2 HCl(aq) + Pb(NO3)2(aq) → PbCl2(s) + 2 HNO3(aq)

3.6. Valorar la concentració d’una dissolució de NaOH si 48.0 mL. d’aquesta dissolució
es neutralitzen amb 35.0 mL. de H2SO4 0.144 M.

3.7. Calcular quin volum d’àcid sulfúric (H2SO4) concentrat al 96% en pes, de densitat
1.84, es necessita per a preparar 1.0 L. de dissolució 2.0 M.

3.8. Calcular quin volum d’àcid clorhídric (HCl) concentrat al 36% en pes, de densitat
1.18, es necessita per a preparar 250 cm3 de dissolució 1.5 M.

3.9. Una dosi d’amfetamina líquida conté 15 mg de C9H13N. Calcular la massa molar.
Calcular el número de mols en una dosi. Calcular la molaritat de la dissolució d’una
dosi en 5.0 mL. de dissolvent.

ENERGIA I ENTALPIA

4.1. Quina quantitat de calor és necessària per a escalfar 200 g de coure des de 5ºC fins
a 50ºC? Fins a quina temperatura s’escalfaran 50 g d’alumini, inicialment també a 5ºC,
si se’ls hi subministra la mateixa quantitat de calor?
Calor específica del coure: Ce = 0.389 J·g-1·ºC-1
Calor específica de l’alumini: Ce = 0.907 J·g-1·ºC-1

4.2. Un calorímetre de volum constant és construït amb 2.0 kg de coure, i conté 2.5 kg
d’aigua. Al seu interior s’hi cremen 6.0 g de carbó, pujant la temperatura de l’aigua i del
calorímetre des de 15ºC fins a 32ºC. Calcular el poder calorífic del carbó, en kJ/mol.
4.3. Calcular l’entalpia de la reacció d’oxidació de l’etanol (alcohol etílic) en condicions
estàndard, a partir de les entalpies de formació.
CH3CH2OH(l) + 3 O2(g) → 2 CO2(g) + 3 H2O(l)
2 C(s) + 3 H2(g) + ½ O2(g) → CH3CH2OH(l) ΔHf0 = -277.7 kJ/mol
C(s) + O2(g) → CO2(g) ΔHf0 = -393.5 kJ/mol
H2(g) + ½ O2(g) → H2O(l) ΔHf0 = -285.8 kJ/mol

4.4. Calcular l’entalpia de formació de l’àcid acètic.

CH3COOH(l) + 2 O2(g)→ 2 CO2(g) + 2 H2O(l) ΔH0 = -871.6 kJ/mol

4.5. Calcular l’entalpia de formació de l’hidròxid de calci.

Ca(s) + ½ O2(g)→ CaO(s) ΔHf0 = -635.5 kJ/mol
CaO(s) + H2O(l) → Ca(OH)2 (s) ΔH0 = -64.9 kJ/mol

4.6. Calcular quants litres de cervesa (54 g/L. d’alcohol, 1.3 g/L.
de carbohidrats, i 0.30 g/L. de proteïnes) són suficients per a
cobrir les necessitats energètiques diàries d’un adult sedentari
(aproximadament 2500 kcal). Els carbohidrats i les proteïnes
proporcionen 4.0 kcal/g. Utilitzar també el resultat de l’exercici
4.3.

4.7. La benzina és una barreja d’hidrocarburs, principalment isooctà C8H18 . El nombre

d’octans de la benzina és una mesura de la seva capacitat de comprimir-se dins dels
cilindres sense detonar espontàniament, i correspon al percentatge d’isooctà en una
barreja ideal d’isooctà i heptà. L’entalpia de formació de l’isooctà és:
8 C(s) + 9 H2(g) → C8H18(l) ΔHf0 = -259.0 kJ/mol
Escriure la reacció de combustió de l’isooctà, i calcular quanta energia calorífica s’obté
en la combustió de 1.00 kg d’isooctà en condicions estàndard.

4.8. La reacció entre òxids de ferro i alumini en pols

és molt exotèrmica, i s’utilitza per a soldadura de
peces grans (com vies de tren) o per a bombes
incendiàries. Igualar la reacció:
Fe3O4(s) + Al(s) → Al2O3(s) + Fe(s)
i calcular quanta energia calorífica s’obté amb 100 g
de Fe3O4 i la quantitat necessària d’alumini.
L’entalpia estàndard de formació del Fe3O4 és -1117
kJ/mol, i la del Al2O3 és -1670 kJ/mol.

ESTRUCTURA ATÒMICA

5.1. Un punter de làser vermell emet llum amb una longitud d’ona de 650 nm. Calcular
la freqüència d’aquesta llum. Calcular l’energia d’un mol de fotons.

5.2. L’enllaç de la molècula de nitrogen N2 es pot trencar amb una energia de 941
kJ/mol. Calcular la longitud d’ona de la radiació que té aquesta energia.

5.3. Una superfície metàl·lica s’il·lumina amb radiació electromagnètica

monocromàtica de 300 nm. L’energia necessària per arrencar un electró del metall per
efecte fotoelèctric (treball d’extracció) és 3.319 · 10-19 J. Calcular la freqüència mínima,
i longitud d’ona màxima, perquè es pugui produir l’efecte fotoelèctric. Calcular la
velocitat dels electrons arrencats. Calcular la longitud d’ona de De Broglie associada a
aquests electrons. Massa de l’electró me = 9.109 · 10-31 kg.

ENLLAÇ QUÍMIC

6.1. Escriure els símbols de Lewis dels elements: F, Si, P, N, S, Ar, Na, B.

6.2. Escriure les estructures de Lewis dels compostos: PCl3 , HCN , BrO3- , NCS- , I2 ,
BrCl , CsF , CCl4 , CO , H2SO4 , HCl , H2S

6.3. A partir de la taula d’entalpies d’enllaç, calcular l’entalpia de la reacció:

CO + Cl2 → COCl2
Cal escriure prèviament les estructures de Lewis.

6.4. Calcular la calor d’hidrogenació simple a 25ºC de l’acetilè a etilè a partir de les
entalpies d’enllaç:
C2H2 + H2 → C2H4

6.5. Una manera d’obtenir l’anticongelant etilenglicol és fent reaccionar etilè amb aigua
oxigenada:
CH2-CH2 + H2O2 → CH2OH-CH2OH
Dibuixar les estructures de Lewis dels tres compostos. La reacció, és exotèrmica o
endotèrmica? Quanta energia s’absorbeix o es cedeix per produir un mol d’etilenglicol?

6.6. La tricloramina NCl3 es forma en petites

quantitats quan algú es pixa dins d’una piscina,
a partir del nitrogen de la urea i del clor del
desinfectant. Quan la tricloramina és en estat
gasós, es descompon en nitrogen N2 i clor Cl2 .
Escriure i igualar la reacció de descomposició
de la tricloramina en nitrogen i clor. Dibuixar
les estructures de Lewis de la tricloramina, el
nitrogen, i el clor. La reacció de descomposició, és endotèrmica o exotèrmica? Quanta
energia, en kJ/mol, s’absorbeix o es cedeix a la reacció de descomposició?

GASOS I LÍQUIDS

7.1. La combustió del propà (C3H8) dóna diòxid de

carboni (CO2) i aigua. Quin volum de CO2 en condicions
normals (0ºC, 1 atm.) donen 100 g de propà?

7.2. Els dirigibles de Goodyear s’utilitzen per a publicitat

i per a instal·lar-hi càmeres de televisió en espectacles
esportius. Cadascun d’ells conté 6500 m3 d’heli. Suposant
una temperatura de 23ºC i una pressió interna d’1.0 atm.,
calcular la massa d’heli dins de cada dirigible.
7.3. El sodi reacciona amb aigua donant hidròxid de sodi (NaOH) i hidrogen. Quant
sodi cal per obtenir 1.00 L. d’hidrogen a 300 K i 1 atm.?

7.4. Quina és la densitat del propà a 25ºC i 1 atm? (Diapositiva 13.)

7.5. Calcular la massa molar d’un gas que té una densitat de 1.29 g/L. en condicions
normals.

7.6. Calcular les masses de SO2 i O2 necessàries per a obtenir 100 L. de SO3 en
condicions normals (tots són gasos).

7.7. Quin pes de monòxid de nitrogen s’obté a partir de 25 kg d’amoníac? Quin volum
d’oxigen cal, a 1 atm. i 600ºC? (4 NH3 + 5 O2 → 4 NO + 6 H2O)

7.8. Calcular quants litres d’acetilè en condicions normals s’obtenen a partir de 5.00 g
de carbur càlcic (CaC2 + 2 H2O → C2H2 + Ca(OH)2)

7.9. Calcular el volum total dels gasos produïts per l’explosió d’una culleradeta (15.0 g)
de nitroglicerina (exercici 1.2.) Suposar pressió atmosfèrica i temperatura 125ºC.

7.10. Per inflar un airbag de cotxe són necessaris

50 L. de nitrogen, que es produeix per la ràpida
descomposició de l’azida de sodi (NaN3) segons
la reacció següent:
2 NaN3(s) → 2 Na(s) + 3 N2(g)
Suposar que la pressió i la temperatura varien
poc quan l’airbag s’infla (1.0 atm., 25ºC).
Calcular quants grams d’azida de sodi són
necessaris.

7.11. El gel sec o neu carbònica és diòxid de carboni

sòlid, a temperatura molt baixa. Quan sublima (passa
directament de sòlid a gas) absorbeix calor i no deixa
residu d’humitat. S’utilitza com a refrigerant, o per a
produir boira en espectacles o discoteques. Calcular
quants litres de CO2 gasós a temperatura ambient en
condicions estàndard (25ºC, 1 atm.) es poden produir amb
200 g de neu carbònica.

7.12. Un anunci de neó està fet amb un tub de vidre

que conté gas neó a baixa pressió. El volum interior
total del tub de l’anunci de la figura és de 65 L. i
conté gas neó a una pressió de 0.0030 atm., a una
temperatura de 15ºC. Calcular quants grams de neó hi
ha a dins de l’anunci.

7.13. Una ampolla d’oxigen per submarinisme conté

300 g d’O2 en un volum de 2.5 L. Calcular la pressió
dins de l’ampolla sota de l’aigua, a 10ºC. Calcular el
volum que ocuparia tot aquest oxigen a 27ºC i 1 atm.
7.14. Calcular la calor necessària per convertir 100 g de gel a -18ºC en vapor a 150ºC, a
pressió atmosfèrica. Les calors específiques del gel, aigua i vapor són 2.03 J·g-1·K-1,
4.18 J·g-1·K-1 i 1.84 J·g-1·K-1. La calor de fusió del gel és 6.01 kJ/mol, i la calor de
vaporització de l’aigua és 40.7 kJ/mol.

7.15. El rom té un 40% en volum d’alcohol etílic

CH3CH2OH, i el 60% restant és principalment aigua.
La densitat de l’alcohol és 0.79 g/cm3. Per preparar
un cremat de rom es fica dins d’una cassola un litre
de rom i una mica de sucre, grans de cafè, pell de
llimona i canyella. S’escalfa perquè augmenti la
pressió de vapor de l’alcohol i es pugui encendre amb
facilitat. Després d’uns minuts cremant, s’apaga i ja
es pot beure (esperant que es refredi una mica per no cremar-se la llengua). A 63.5º, la
pressió de vapor de l’alcohol és de 400 torr (400 mm Hg), i la pressió de vapor de
l’aigua és de 175 torr. Calcular la fracció molar d’alcohol dins del rom. Calcular la
pressió de vapor total del rom a 63.5ºC. Calcular la fracció molar d’alcohol en els
vapors a 63.5ºC, just abans d’encendre’ls. (Diapositives 13 i 72)

7.16. Calcular quants grams d’etilenglicol C2H6O2 s’han d’afegir a 1 L. d’aigua per a
obtenir un anticongelant que aguanti fins a -5ºC. (Diapositives 70 i 75)

VELOCITAT DE REACCIÓ

8.1. L’azometà es descompon segons la reacció de primer ordre:

CH3NNCH3(g) → C2H6(g) + N2(g)
Amb una constant de velocitat k = 1.006 · 10-4 s-1, a la temperatura de 560.2 K. Si
inicialment l’azometà és en un recipient tancat a la pressió atmosfèrica, calcular la
pressió després d’una hora. (Diapositiva 9)

8.2. Un compost químic es descompon segons una reacció de segon ordre, amb una
constant de velocitat k = 0.476 L·mol-1·s-1, a la temperatura de 590 K. Si la concentració
inicial del compost és [A]0 = 0.00250 mol/L., calcular la velocitat de descomposició.
Sabent que a la temperatura de 687 K la constant de velocitat és k = 10.096 L·mol-1·s-1,
calcular l’energia d’activació. (Diapositives 11 i 19)

8.3. La velocitat d’una reacció química es duplica en passar de 25ºC a 35ºC. Calcular
l’energia d’activació.

EQUILIBRI

9.1. S’escalfa PCl5 a 250ºC en un recipient de 12 L., i es descompon en PCl3 i Cl2 (tots
són gasos). En equilibri, el recipient conté 0.21 mols de PCl5 , 0.32 mols de PCl3 , i 0.32
mols de Cl2 . Calcular les constants d’equilibri KC i KP
9.2. Donades les reaccions següents a 700 K:
H2(g) + I2(g) ↔ 2 HI(g) KP = 54.0
N2(g) + 3 H2(g) ↔ 2 NH3(g) KP = 1.04 · 10-4
Calcular KP per a la reacció:
2 NH3(g) + 3 I2(g) ↔ 6 HI(g) + N2(g)
(Diapositives 45 i 46)

9.3. Donada la reacció a 1000 K:

2 SO3(g) ↔ 2 SO2(g) + O2(g)
Si la pressió inicial de SO3 és de 0.500 atm., les pressions inicials de productes són zero,
i la pressió parcial final de SO3 és de 0.200 atm., calcular Kp

9.4. A 400ºC i 1000 atm., la síntesi industrial de l’amoníac pel mètode de Haber:
N2(g) + 3 H2(g) ↔ 2 NH3(g)
té un rendiment del 25% (percentatge en volum d’amoníac a l’equilibri). La reacció ha
començat amb un 25% de nitrogen i un 75% d’hidrogen. Calcular els percentatges en
volum de nitrogen i hidrogen a l’equilibri, les pressions parcials de cada gas a
l’equilibri, i les constants d’equilibri KP i KC

9.5. En un recipient de 10.0 L. a 448ºC es barregen 0.500 mols d’hidrogen i 0.500 mols
de iode, que reaccionen per formar iodur d’hidrogen:
H2(g) + I2(g) → 2HI(g)
La constant d’equilibri KC és 50.0. Calcular KP , la pressió total al recipient, el nombre
de mols de iode que queden a l’equilibri, i les pressions parcials de tots els gasos a
l’equilibri.

9.6. Introduint 1.00 mol de gas fosgen en un recipient de 100 L. a alta temperatura, es
descompon segons la reacció:
COCl2 ↔ CO + Cl2
La constant d’equilibri és KC = 0.329. Quina quantitat de fosgen, en mols, quedarà
sense descompondre a l’equilibri?

9.7. La constant d’equilibri KP de la següent reacció a 800ºC és:

C(s) + H2O(g) ↔ CO(g) + H2(g) KP = 14.1
Si s’introdueixen 0.100 mols de vapor d’aigua i una quantitat suficient de carboni sòlid
en un recipient de 1.00 L., calcular les concentracions a l’equilibri de tots els gasos, les
pressions parcials a l’equilibri de tots els gasos, la quantitat mínima necessària de
carboni, en grams, i la pressió total dins del recipient.

9.8. La constant d’equilibri a 2000ºC de la reacció:

2 NO (g) ↔ N2 (g) + O2 (g)
és KC = 2400. Calculeu les concentracions en equilibri de NO, N2 i O2 , partint d’una
concentració inicial de NO de 0.200 M.

ÀCIDS I BASES

10.1. Calcular el pH d’una dissolució 0.01 M. d’HCl.

10.2. Calcular el pH d’una dissolució 0.001 M. de Ca(OH)2

10.3. La vitamina B3 (C6H5NO2) és un àcid feble. Una dissolució 0.020 M. té un pH
3.26. Calcular la constant de dissociació àcida Ka . Calcular el percentatge d’ionització.

10.4. Calcular el pH i el percentatge d’ionització d’una dissolució 0.10 M. d’àcid acètic

CH3COOH. La constant de dissociació àcida és Ka = 1.8 · 10-5

10.5. Calcular el pH i el percentatge d’ionització d’una dissolució 0.10 M. d’amoníac

NH3. La constant de dissociació bàsica és Kb = 1.8 · 10-5

10.6. L’aspirina (àcid acetilsalicílic, HC9H7O4) té una constant de dissociació àcida a

25ºC igual a Ka = 3.3 · 10-4. Calcular quants mols d’AAS hi ha en una aspirina de 500
mg. Calcular el pH de la dissolució de dues aspirines de 500 mg en un quart de litre
d’aigua.
H2O + HC9H7O4 ↔ H3O+ + C9H7O4-

10.7. L’olor del peix passat és deguda a la

metilamina CH3NH2 . Per dissimular aquesta
olor, s’hi pot afegir suc de llimona, que conté un
5.0% en pes d’àcid cítric C6H8O7 , i que reacciona
amb l’amina bàsica eliminant l’olor:
CH3NH2 + C6H8O7 ↔ CH3NH3+ +
C6H7O7-
Calcular quants grams d’àcid cítric són necessaris
per neutralitzar 0.50 g de metilamina.
Calcular la constant d’equilibri de la reacció de neutralització anterior, sabent que la
constant de dissociació àcida de l’àcid cítric és 7.4·10-4, i la constant de dissociació
bàsica de la metilamina és 4.4·10-4
Les equacions de les dissociacions són:
C6H8O7 + H2O ↔ C6H7O7- + H3O+
CH3NH2 + H2O ↔ CH3NH3+ + OH-
Calcular el pH del suc de llimona, suposant que té
una densitat semblant a la de l’aigua.

10.8. La codeïna (C18H21NO3) és una base feble

que s’extreu de l’opi. S’utilitza en els xarops per a
la tos, i també per al consum recreatiu barrejada
amb begudes refrescants (“purple drank”), pel seu
efecte narcòtic en dosis altes.
La constant de dissociació bàsica de la codeïna és
Kb=1.6·10-6 mol/L., corresponent a la reacció:
C18H21NO3 + H2O ↔ C18H22NO3+ + OH-
Calcular la massa molar de la codeïna.
Una ampolla de mig litre de xarop conté 0.75 g de
codeïna. Calcular el pH.
Es barregen 100 mL. de xarop amb 330 mL. d’una
beguda refrescant neutra. Tornar a calcular el pH.
Advertiment: el consum recreatiu de codeïna és
perjudicial per a la salut.
10.9. La cocaïna és una base feble que s’acostuma a
vendre al carrer en forma de clorhidrat (sal en pols)
C17H22O4NCl , sovint adulterada amb altres substàncies.
El crack C17H21O4N és una forma de cocaïna d’absorció i
efectes més ràpids, que es pot preparar fàcilment fent
reaccionar el clorhidrat amb bicarbonat de cuina (baking
soda), i deixant-lo refredar fins que cristal·litza:
C17H22O4NCl + NaHCO3 →
C17H21O4N + H2O + CO2 + NaCl
Amb 10.0 mg de cocaïna (clorhidrat), afegint el
bicarbonat necessari i una culleradeta d’aigua (10.0 mL),
el crack s’hidrolitza en part:
C17H21O4N + H2O → C17H22O4N+ + OH-
i s’obté una dissolució bàsica amb un pH 8.53.
Calcular la massa molar del clorhidrat de cocaïna.
Calcular la concentració de crack a la cullera.
Calcular la constant de la reacció d’hidròlisi anterior K.
(És equivalent a una constant de dissociació bàsica).
El clorhidrat de cocaïna és soluble en aigua, i per tant es
pot consumir també injectat. El crack, en canvi, és poc
soluble, i per consumir-lo injectat cal afegir unes gotes de
vinagre o suc de llimona. Explicar el perquè, a partir del
principi de Le Chatelier.
Advertiment: el consum de cocaïna i crack és greument
perjudicial per a la salut, i el seu tràfic és il·legal.

10.10. El cianur de potassi KCN és una sal blanca, molt

soluble en aigua, i molt tòxica. Himmler i Göring la van
utilitzar per a suïcidar-se en acabar la Segona Guerra
Mundial. L’ió cianur en dissolució produeix hidròlisi:
CN- + H2O → HCN + OH-
L’àcid cianhídric HCN és molt feble i té una constant de
dissociació molt baixa:
Ka = 5.0 · 10-10
Es dissol una cullerada de cianur de potassi (10 g) en mig
got d’aigua (100 mL.) Calcular la concentració d’ions
[OH-] i el pH.

ENTROPIA I ENERGIA LLIURE

11.1. Calcular el punt d’ebullició del Br2(l). Dades del Br2(l): S0=152.3 J·mol-1·K-1.
Dades del Br2(g): S0=245.3 J·mol-1·K-1, ΔHf0=30.71 kJ·mol-1

11.2. Es barregen N2 amb una pressió parcial de 0.50 atm., H2 amb 0.75 atm., i NH3
amb 2.0 atm. Calcular la variació d’energia lliure de Gibbs ΔG a 25ºC de la reacció:
N2(g) + 3 H2(g) ↔ 2 NH3(g) ΔG0 = -33.3 kJ/mol

11.3. La constant d’equilibri a 25ºC de la reacció:

SO3(g) ↔ SO2(g) + ½ O2(g)
és KP = 5.5 · 10-13 , i la variació d’entalpia de la reacció és ΔH0 = 92.2 kJ/mol. Calcular
les variacions de l’energia lliure ΔG0 i de l’entropia ΔS0 , en condicions estàndard.

11.4. L’energia lliure de Gibbs de formació en condicions estàndard (1 atm., 25ºC) del
NO2 és ΔGf0 = 2.96 kJ/mol, i la del N2O4 és ΔGf0 = 5.64 kJ/mol. Calcular la constant
d’equilibri KP de la reacció de dissociació del N2O4 en NO2

OXIDACIÓ I REDUCCIÓ

12.1. Igualar la reacció redox següent i indicar si necessita una dissolució àcida, neutra
o bàsica. Indicar prèviament els estats d’oxidació de tots els àtoms. (Diapositiva 88 del
tema 1).
Mn2+(aq) + NaBiO3(s) → Bi3+(aq) + MnO4-(aq)

12.2. Igualar la reacció redox següent i indicar si necessita una dissolució àcida, neutra
o bàsica. Indicar prèviament els estats d’oxidació de tots els àtoms. (Diapositiva 88 del
tema 1).
NO2-(aq) + Al(s) → NH3(aq) + Al(OH)4-(aq)

12.3. Una cel·la galvànica d’indi-brom funciona amb les semireaccions següents:
In+(aq) → In3+(aq) + 2 e-
Br2(l) + 2 e- → 2 Br-(aq)
El potencial de cel·la estàndard és 1.46 V. Indicar quin és l’ànode i quin és el càtode,
quina semireacció és d’oxidació i quina de reducció, i quin és el potencial de reducció
estàndard d’In3+ a In+. (Diapositiva 130).

12.4. Calcular el potencial de cel·la estàndard d’una cel·la galvànica d’alumini-iode:

Al(s) + I2(s) → Al3+(aq) + I-(aq)
Igualar prèviament la reacció, i indicar quina és la semireacció de l’ànode i quina és la
del càtode. (Diapositiva 130).

12.5. Calcular la variació de l’energia lliure de Gibbs i determinar si la següent reacció,

ja igualada, és espontània en condicions estàndard:
H2SO3(aq) + 2 Mn(s) + 4 H+(aq) → S(s) + 2 Mn2+(aq) + 3 H2O(l)
Els potencials de reducció estàndard de les semireaccions són:
H2SO3(aq) + 4 H+(aq) + 4 e- → S(s) + 3 H2O(l) E0red = 0.45 V
2+ -
Mn (aq) + 2 e → Mn(s) E0red = -1.18 V
(Diapositiva 131).

12.6. Calcular la constant d’equilibri en condicions estàndard de la reacció següent:

3 Ni2+(aq) + 2 Cr(OH)3(s) + 10 OH-(aq) → 3 Ni(s) + 2 CrO42-(aq) + 8 H2O(l)
El potencial de reducció estàndard de Ni2+ a Ni és -0.28 V, i el de CrO42- a Cr(OH)3 és
-0.13 V. (Diapositiva 132).

12.7. Calcular la fem generada per la cel·la galvànica de l’exercici 12.4. amb [Al3+] =
4.0 · 10-3 M., i [I-] = 0.010 M. (Diapositiva 133).

12.8. Calcular el temps necessari per a produir 1 kg de sodi metàl·lic mitjançant

l’electròlisi del clorur de sodi fos amb un corrent de 2 A. (Diapositiva 145).
QUÍMICA ORGÀNICA

13.1. El colesterol té l’estructura següent:

Quants àtoms de carboni i quants àtoms d’hidrogen hi ha a cada molècula?

Quina és la massa molar?
La concentració recomanada de colesterol en sang per a un home semisedentari de
mitjana edat, sense altres factors de risc, és d’entre 120 mg/dL i 225 mg/dL. L’anàlisi de
sang d’un pacient d’aquestes característiques indica un nivell de 3.99 mmol/L. A quant
equival en mg/dL? Està dins dels valors normals?
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona recomana una ingesta màxima de colesterol
de 300 mg al dia, equivalents a un ou i mig. A la pel·lícula “La llegenda de
l’indomable” (nº 136 a l’IMDB), Paul Newman es menja 50 ous durs en una hora,
després d’una juguesca a dins de la presó. Suposant que aquests 50 ous es digerissin
completament, i un volum de sang de 5 litres, calcular l’increment del nivell de
colesterol que representarien, en mmol/L.