7.4.

Cadascun dels quatre cilindres d’un nou tipus de motor de combustió té un

desplaçament de 3,60 L (el volum del cilindre s’expandeix 3,60 L cada cop que el
combustible s’encén). (a) Si cadascun dels pistons als quatre cilindres es desplaça amb
una pressió de 1,80 kbar i cada cilindre s’encén 1 cop per segon, quant treball pot fer
el motor en 1,00 min? (b) El treball és positiu o negatiu respecte el motor i el seu
contingut?

7.10. Un escalfador elèctric de 100 W (1W = 1 J s -1) opera durant 10,0 min per a
escalfar el gas d’un cilindre. Al mateix temps el gas s’expandeix de 2,00 L a 10,00 L
contra una pressió atmosfèrica constant de 0,975 atm. Quin és el canvi d’energia
interna del gas?

7.20. Un tros de metall amb una massa de 20,0 g a 100 oC es posa en un calorímetre
que conté 50,7 g d’aigua a 22,0 oC. La temperatura final de la mescla és de 25,7 oC.
Quina és la capacitat calorífica específica del metall? Suposa que no hi ha pèrdua
d’energia cap a l’entorn.

7.22. L’entalpia de combustió de l’àcid benzoic (C 6H5COOH) que sovint s’utilitza per a
calibrar els calorímetres és de -3227 kJ mol -1. Quan es van cremar 1453 g d’àcid
benzoic en un calorímetre, la temperatura va augmentar 2,265 oC. Quina és la
capacitat calorífica del calorímetre?

7.24. Una mostra de gas en un cilindre amb un volum de 3,42 L a 298 K i 2,57 atm
s’expandeix a 7,39 L per dues vies diferents. La via A és una expansió isotèrmica i
reversible. La via B té dos passos. En el primer, el gas es refreda a volum constant a
1,19 atm. En el segon pas, el gas s’escalfa i es deixa expandir contra una pressió
externa constant de 1,19 atm fins que el volum final és 7,39 L. Calcula el treball
realitzat en cada via.

7.26. Explica perquè les capacitats calorífiques del metà i de l’età difereixen dels valors
esperats per a un gas ideal monoatòmic i entre sí. Els valors de Cp són 35,31 J K-1 mol-1
per al metà i 52,63 J K-1 mol-1 per a l’età.

7.28. Calcula la calor que s’ha de proporcionar a 0,104 g de Ne(g) a 0,250 atm per a
elevar la seva temperatura de 22,0 oC a 60,0 oC a (a) pressió constant i (b) a volum
constant. Suposa que el neó es comporta com un gas ideal.

7.30. Prediu la contribució a la capacitat calorífica Cv,m feta pels moviments moleculars
per a cadascun dels següents àtoms i molècules (a) NO, (b) NH3, (c) HClO i (d) SO2.

7.32. Mostres que consisteixen en 1 mol de N 2 i 1 mol de CH4 estan en recipients

idèntics però separats, amb temperatures inicials de 500 K. Ambdós gasos guanyen
1200 J de calor a volum constant . Els gasos tenen la mateixa temperatura final? Si no,
quin gas té la temperatura final més alta? Justifica el raonament.

7.38. Si partim de 325 g d’aigua a 30 oC, quanta calor hem d’afegir per a convertir tot el
líquid en vapor a 100 oC? (Taules 7.2 i 7.3).

7.41. A partir d’un composts nou utilitzat en cosmètica s’obtingueren les següents
dades: fusH = 10,0 kJ mol-1, vapH = 20,0 kJ mol-1, capacitats calorífiques 30 J mol-1 per
al sòlid, 60 J mol-1 per al líquid, 30 J mol -1 per al gas. Quina de les següents corbes
d’escalfament s’ajusta millor a les dades del compost?

7.44. L’oxidació de nitrogen en un tub d’escapament calent de motors de reacció i

automòbils té lloc segons la reacció:

N2(g) + O2(g)  2NO(g) Ho = +180,6 kJ

(a) Quanta calor s’absorbeix en la formació de 1,55 mol de NO? (b) Quanta calor
s’absorbeix en l’oxidació de 5,45 L de nitrogen mesurat a 1,00 atm i 273 K? (c) Quan es
va completar l’oxidació de N2 a NO en un calorímetre de bomba, la calor absorbida fou
de 492 J. Quina massa de N2 gas es va oxidar?

7.46. Les màquines de vapor de carbó obtenen la potència d’aigua bullint obtinguda
mitjançant la calor obtinguda en cremar carbó. Suposant que el carbó de densitat 1,5 g
cm-3 és carboni (de fet, és molt més complicat, però és raonable en primera
aproximació). La combustió del carboni es descriu per l’equació:

C(s) + O2(g)  CO2(g) Ho = -394 kJ

(a) Calcula la calor produïda quan es crema un tros de carbó de 7,0 cm x 6,0 cm x 5,0
cm. (b) Estima la massa d’aigua que es pot escalfar de 25 oC a 100 oC quan es crema
aquest tros de carbó.

7.68. Calcula l’entalpia de reacció per a la formació de clorur d’alumini anhidre, 2 Al(s)
+3 Cl2(g)  3 AlCl3(s), a partir de les següents dades:

2 Al(s) + 6 HCl(aq)  2 AlCl3(aq) + 3 H2(g) Ho = -1049 kJ

HCl(g)  HCl(aq) Ho = -74,8 kJ

H2(g) + Cl2(g)  2 HCl(g) Ho = -185 kJ

AlCl3(s)  AlCl3(aq) Ho = -323 kJ

7.72. Una reacció important que té lloc a l’atmosfera és NO 2(g)  NO(g) + O(g), que té
lloc per l’acció de la llum solar. Quanta energia ha de proporcionar el Sol per a que es
produeixi? Calcula l’entalpia estàndard de la reacció a partir de la següent informació:

O2(g)  2 O(g) Ho = +498,4 kJ

NO(g) + O3(g)  NO2(g) + O2(g) Ho = -200 kJ

I la informació addicional de l’Apèndix 2A.

7.82. Utilitza les entalpies d’enllaç de les Taules 7.7 i 7.8 per a estimar l’entalpia de
reacció de:

(a) HCl(g) + F2(g)  HF(g) + ClF(g) amb BH (Cl-F)= -256 kJ mol-1

(b) C2H4(g) + HCl(g)  CH3CH2Cl(g)

(c) C2H4(g) + H2(g)  CH3CH3(g)

7.84. L’entalpia d’enllaç en NO és 632 kJ mol -1 i la de cada enllaç N-O en NO 2 és 469 kJ
mol-1. Mitjançant l’ús de l’estructura de Lewis i les entalpies d’enllaç mitjanes de la
taula 7.8, explica (a) la diferència entre les entalpies d’enllaç de les dues molècules (b)
el fet que les entalpies dels dos enllaços del NO2 són iguals.

7.85. El benzè és més estable i menys reactiu que el que es deduiria a partir de les
estructures de Kekulé. Utilitzant les entalpies d’enllaç mitjanes de la taula 7.8 calcula la
disminució en l’energia molar quan es permet la ressonància entre les estructures de
Kekulé del benzè.

7.90. Utilitza les estimacions de les capacitats calorífiques molars a volum constant
donades en el text (com a múltiples de R) per a estimar el canvi en l’entalpia de reacció
de N2(g) + 3 H2(g)  2 NH3(g) quan la temperatura augmenta de 300 K a 500 K. No
tinguis en compte les contribucions vibracionals a la capacitat calorífica. La reacció, és
més o menys exotèrmica a la temperatura més alta?