You are on page 1of 25

EXERCICIS DE QUÍMICA

Departament d’Enginyeria Química


Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022 Q1
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

ESTRUCTURA I ESTATS DE LA MATÈRIA

Àtoms, molècules, ions i mol


1. La massa d’una moneda de coure és 3,20 g. Suposem que és coure pur. Quants mols
d’àtoms de coure conté la moneda si la massa molar de coure és 63,55 g mol-1?
Quants àtoms de coure hi ha presents?

2. En un dia es recullen 5,40 kg d’alumini en una deixalleria. Quants mols d’àtoms


d’alumini es recullen si l’alumini té una massa molar de 26,98 g mol-1? Quants àtoms
d’alumini hi ha presents?

3. Calculeu la massa molar de l’etanol (C2H5OH), del sulfat de coure (II) pentahidratat
(CuSO4·5H2O) i del carbonat de sodi decahidratat (Na2CO3·10H2O).
Masses atòmiques relatives: S = 32,07; C = 12,01; H = 1,008; O = 16,00; Cu = 63,55;
Na =22,99

4. La urea (OC(NH2)2) s’utilitza com a fertilitzant, en alimentació d’animals i en la


producció de polímers. Calculeu la quantitat de molècules d’urea en 2,3 kg d’urea.
Quants àtoms d’hidrogen estan presents en 25,6 g d’urea?
Masses atòmiques relatives: N = 14,01

5. Calculeu la quantitat d’unitats fórmula d’hidròxid de calci (Ca(OH)2) en 1,0 kg de


producte.
Masses atòmiques relatives: Ca = 40,08; O = 16,00; H = 1,008

6. Quina massa d’hidrogen sulfat de sodi (NaHSO4) s’ha de pesar per obtenir 0,20 mol?
Masses atòmiques relatives: Na = 22,99

7. Quina massa d’àcid etanoic (CH3COOH) s’ha de pesar per obtenir 0,20 mol?

8. Quina massa de nitrat de ferro (III) s’ha de pesar per obtenir 0,20 mol?
Masses atòmiques relatives: Fe = 55,85

9. Quina massa de sulfat de coure (II) tindrem després d’eliminar tota l’aigua de 0,100
kg de sulfat de coure (II) pentahidratat?

10. a) Quina és la massa, expressada en grams, d’un àtom de calci?


b) Quants àtoms de sodi hi ha en 0,750 g d’aquest element?
c) Quantes molècules hi ha en una mostra que conté 0,500 g de tetraclorur de
carboni?
d) Quants àtoms de clor hi ha en 0,500 g de tetraclorur de carboni?
e) Si en 5,00 g d’un compost hi ha 3,10·1022 molècules, quina massa molar té el
compost?
f) Quants ions hi ha en 1,00 g de clorur de sodi (NaCl)?
Masses atòmiques relatives: Ca = 40,08; Na = 22,99; C = 12,01; Cl = 35,45
2
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Gasos i canvis d’estat


1. Raoneu si les afirmacions següents són correctes o no:
a) 16 g de CH4 ocupen, en condicions normals (0 °C, 1atm), un volum de 22,4 litres.
b) En 16 g de CH4 hi ha 6,022·1023 molècules.
c) En 32 g de O2 hi ha 6,022·1023 àtoms d’oxigen.
Masses atòmiques relatives: C = 12,01; H = 1,008; O = 16,00

2. Raoneu si són certes les proposicions següents:


a) En un litre d’età hi ha el mateix nombre de molècules que en un litre d’etí
(volums mesurats en les mateixes condicions de P i T).
b) En un gram de metilbutà hi ha el mateix nombre de molècules que en un gram de
dimetilpropà, mesurats ambdós gasos a la mateixa pressió i temperatura, i en
condicions normals ocupen el mateix volum.

3. Un tanc tancat conté metà a 27 ºC i a una pressió de 10 atmosferes.


a) Calculeu la pressió interna del gas quan escalfem el tanc a 100 ºC sense
modificar-ne el volum.
b) Calculeu la pressió que exerceix 1,0 litre de gas inicial (27 ºC i 10 atm) quan
reduïm el volum a la meitat mantenint la temperatura constant.

4. Un matràs A d’1,5 L conté gas neó a 600 mm Hg. Un altre matràs B de 500 mL conté
gas heli a 1,20 atm. Connectem els dos matrassos i esperem el temps necessari
perquè es produeixi la difusió total dels dos gasos. Mantenint la temperatura constant,
de 25 ºC, trobeu la pressió parcial del gas heli a cada recipient al final de la difusió.

5. La pressió ambiental disminueix amb l’altura. Indiqueu de manera raonada si l’aigua


bull a la mateixa temperatura, a més temperatura o a menys temperatura al nivell del
mar que al cim de l’Everest.

6. La temperatura de fusió del mercuri és 234 K. En una zona on l’hivern arriba a


temperatures pròximes als 50 ºC sota zero, podríeu utilitzar termòmetres de mercuri
per mesurar les temperatures?

7. a) Calculeu la massa de 10,0 L del gas monòxid de carboni (CO) en condicions


normals (0 ºC i 1 atm).
b) Trobeu quants àtoms hi ha en aquesta quantitat de monòxid de carboni.
Masses atòmiques relatives: C = 12,01; O = 16,00

8. a) Quants àtoms hi ha en un litre d’oxigen (O2) gas mesurat en condicions normals, 0


ºC i 1 atm?
b) La densitat d’un gas mesurat a 1,50 atm i 27 °C és de 1,95 g/L. Calculeu la massa
molar del gas.

3
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

9. Raoneu si aquestes afirmacions són correctes o no. En 10,0 L d’hidrogen (H2) gas i
10,0 L d’oxigen (O2) gas, en les mateixes condicions de pressió i temperatura hi ha:
a) el mateix nombre de mols.
b) la mateixa massa.
c) el mateix nombre d’àtoms.

10. Un recipient de 100 L conté una mescla d’heli (He) gas i nitrogen (N2) gas, la
densitat de la mescla és 0,50 kg m-3. El recipient es troba en condicions normals de
pressió i temperatura.
a) Trobeu el nombre de mols de cada gas.
b) Determineu la pressió parcial de cada gas.
Masses atòmiques relatives: He = 4,00; N = 14,01

11. Els punts de fusió i d’ebullició d’una substància química són respectivament 10 ºC i
155 ºC, mesurats a 1 atm.
a) Indiqueu de manera raonada en quin estat es troba aquesta substància a les
temperatures de 5 ºC, 15 ºC i 200 ºC.
b) Prenent com a coordenades la temperatura i el temps d’escalfament, dibuixeu una
possible gràfica corresponent a l’escalfament de la substància entre 0 ºC i 200 ºC.

12. Un gas ideal a 0,85 atm de pressió ocupa una ampolla de volum desconegut. Se
n’extreu una certa quantitat, que ocupa 1,52 mL a pressió d’1 atm. La pressió del gas
que queda a l’ampolla és de 0,8 atm. Suposant que totes les mesures es fan en
condicions isotermes (T constant), calculeu el volum de l’ampolla.

4
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Taula periòdica
1. Quatre elements de la taula periòdica, A, B, C, D, tenen, respectivament, nombres
atòmics 37, 38, 53 i 54.
a) Escriviu la configuració electrònica de cadascun dels elements i deduïu-ne el grup
i el període.
b) Justifiqueu quin dels 4 elements presenta una afinitat electrònica més gran.
c) Indiqueu quin element té el radi atòmic més gran.

2. Un àtom X, en estat excitat, presenta la configuració electrònica 1s2 2s2 2p2 3s1
a) De quin element es tracta?
b) Escriviu la distribució electrònica dels electrons de valència de l’element en
l’estat fonamental.

3. Els elements A, B, C, D i E ocupen les posicions següents a la taula periòdica:


A: fila 2 i columna 2
B: fila 2 i columna 17
C: fila 4 i columna 17
D: fila 4 i columna 18
E: fila 6 i columna 1

Situeu aquests elements en una taula periòdica construïda per vosaltres. Escriviu les
configuracions electròniques d’aquests elements. Justifiqueu si són certes o falses les
frases següents:
a) La primera energia d’ionització de E és més gran que la de A.
b) D és un gas noble i E un metall alcalinoterri.
c) L’afinitat electrònica de B és més gran que la de A.
d) El radi atòmic de C és més gran que el de B.

4. Determineu la configuració electrònica de l’estat fonamental dels següents ions: Na+,


Ca2+ i Al 3+.

5. Determineu la configuració electrònica de l’estat fonamental de l’element de nombre


atòmic 16. Quin és el nombre d’oxidació més probable que presenta aquest element.

6. Determineu per a l’element de nombre atòmic 89 i nombre màssic 227:


a) La composició del nucli.
b) La configuració electrònica de l’estat fonamental.
c) El tipus d’ions que pot originar.
d) El caràcter químic.

7. Ordeneu segons la seva energia d’ionització els següents elements:


Te, O, S, Se i Po.

8. Ordeneu segons la seva afinitat electrònica els següents elements:


F, Cl, Br, I i At.
5
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

9. Ordeneu segons el seu volum atòmic els elements:


Mo, Nb, Y, Zr, Rb i Sr.

10. Considereu les espècies següents: Ne, F-, O2-, N3-, Na+, Mg2+, Al3+
a) Que tenen totes elles en comú?
b) En què es diferencien?
c) Ordeneu-les en ordre decreixent de grandària.

11. Els ions F- i Na+ són isoelectròniques. Indiqueu:


a) La seva configuració electrònica (estat fonamental).
b) La justificació del següent resultat experimental: radi F- › radi Na+ .

12. Donades les configuracions electròniques dels elements:

I) 1s2 2s2 2px1 2py1


II) 1s2 2s2 2px1 2py12pz1
III) 1s2 2s2 2px2 2py12pz1
IV) 1s2 2s2 2px2 2py22pz1
V) 1s2 2s2 2px2 2py22pz2

Determineu:
a) L’element que presentarà més afinitat electrònica.
b) El nombre d’oxidació normal que presenten aquests elements.
c) El caràcter metàl·lic o no metàl·lic que presenten.

13. Determineu quin dels dos ions de cada parella té el radi iònic més gran:
a) S2- i K+
b) Na+ i Al3+
c) Fe2+ i Fe3+

14. Determineu el caràcter metàl·lic o no metàl·lic de la següent sèrie d’elements:


H (Z = 1), Ca (Z = 20), Br (Z = 35), Si (Z = 14), Xe (Z = 54), Tc (Z = 43),
Fr (Z = 87).

15. Determineu els elements de la següent sèrie que no són elements de transició:
Ni (Z = 28), W (Z = 74), Pb (Z = 82), Eu (Z = 63), Ra (Z = 88) .

16. Tan el Mg2+ com el Ca2+ són ions importants biològicament. Una de les seves
funcions és enllaçar-se als grups fosfats de les molècules d’ATP o aminoàcids de les
proteïnes. Pels metalls del grup 2, en general, la tendència a enllaçar-se als anions
augmenta en l’ordre Ba2+<Sr2+<Ca2+<Mg2+. Expliqueu aquesta tendència.

6
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Enllaç químic
1. Referent als següents compostos: CH4, CO2, H2O, Cl2, HF, NH3, CH3-CH3,
CH2=CH2, C2H2, C6H6, CH3COOH, CH3OCH3
a) Representeu les estructures de Lewis.
b) Assigneu les geometries corresponents.

2. Referent a dos elements de la taula periòdica, A i B, els nombres atòmics dels quals
són 19 i 34, respectivament:
a) Escriviu les seves configuracions electròniques.
b) Indiqueu el tipus d’enllaç, que es podria formar entre ells.
c) Trobeu també, la fórmula del compost binari que es forma entre A i B.

3. Es donen els punts de fusió de quatre sòlids iònics:

sòlid pf
NaF 980 ºC
NaCl 801 ºC
NaBr 755 ºC
NaI 651 ºC

a) Indiqueu com varia l’energia reticular en aquest grup de compostos.


b) Raoneu la causa d’aquesta variació.

4. A partir dels punts de fusió i ebullició de les següents substàncies:

sòlid pf pe
clorur de sodi 801 ºC 1413 ºC
tetraclorur de carboni -23 ºC 77 ºC
diòxid de silici 1700 ºC 2200 ºC
aigua 0 ºC 100 ºC

a) Indiqueu el tipus d’enllaç químic de cada substància.


b) Justifiqueu les propietats dels punts de fusió i ebullició en funció del tipus
d’enllaç químic.

5. Tenint en compte la seva geometria i polaritat:


a) Ordeneu les molècules següents per ordre creixent de moment dipolar.
CH4, H2O i H2S
b) Quina té el punt el punt d’ebullició més alt, l’aigua o el tetraclorur de carboni?
c) Feu la predicció de l’angle H-O-H i Cl-C-Cl. Justifiqueu la resposta.

6. a) Representeu les estructures de Lewis de l’anió sulfat i catió amoni.


b) Feu la predicció de la geometria d’aquest ions, segons la teoria de repulsió de
parells d’electrons de la capa de valència, RPECV.

7
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

7. Ordeneu les següents molècules de triclorobenzè (C6H3Cl3) per ordre creixent de


moment dipolar:

8. Quin tipus de forces d’atracció s’han de superar per:

a) Fondre el gel
b) Fer bullir el brom molecular (Br2)
c) Fondre el iode sòlid
d) Dissociar el fluor molecular (F2) en àtoms de F.

8
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Dissolucions
1. a) Una dissolució aquosa de Fe3+ té una concentració de 4 ppm. Això vol dir que hi
ha 4 mg de Fe3+ per cm3 de dissolució ?
b) Una mostra d’aigua d’una font té una concentració de 335,0 ppm de ió Fe3+.
Calculeu quina massa de ions Fe3+ hi ha en 3450 mL d’aquesta aigua. Considereu
que la densitat d’aquesta aigua és de 1,00 g/mL?

2. Una dissolució aquosa de H2SO4 té una densitat d’1,83 g cm-3 i un 93,64 % de


riquesa en massa. La molaritat és de 34,9?
Masses atòmiques relatives: H = 1,008; S = 32,06; O = 16,00

3. Si teniu una dissolució aquosa comercial d’hidròxid de sodi de densitat 1.33 g mL-1 i
30 % en massa. Calculeu la molaritat de la dissolució comercial i la fracció molar de
cada un dels seus components.
Masses atòmiques relatives: Na = 22,99; O = 16,00; H = 1,008

4. Un àcid sulfúric conté un 92 % en massa d’àcid i la densitat és 1813 Kg m-3.


Calculeu el volum d’àcid concentrat necessari per preparar 100 cm3 d’una dissolució
aquosa 0,10 M.

5. Calculeu els grams de solut necessaris per preparar 500 cm3 d’una dissolució aquosa
de nitrat de sodi 0,100 M.
Masses atòmiques relatives: Na = 22,99; N = 14,01; O = 16,00

6. Tenim una dissolució aquosa d’hidròxid de sodi (NaOH) 0,60 M. Determineu el


volum necessari d’una dissolució d’hidròxid de sodi de densitat 1,2 g mL-1 i riquesa
24 % en massa que cal afegir a 1,0 L de la primera dissolució per obtenir una
dissolució aquosa 0,75 M. Considereu que els volums de mescla són additius.
Massa molecular relativa NaOH = 40,00

7. Preparem una dissolució mesclant 54,9 g d’hidròxid de potassi amb 0,500 kg d’aigua
líquida per obtenir una dissolució aquosa de densitat 1,09 g cm-3.

a) Calculeu la molaritat de la dissolució d’hidròxid de potassi.


b) Calculeu el volum de dissolució d’hidròxid de potassi necessari per preparar 0,500
L de dissolució 0,100 M.
c) Calculeu la molaritat d’una dissolució preparada mesclant 50,0 mL de la
dissolució de l’apartat a), amb 40,0 mL d’ una dissolució aquosa de KOH 0,82 M,
i enrasant a 100,0 mL amb aigua.
Masses atòmiques relatives: H = 1,008; O = 16,00; K = 39,10

9
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

8. a) Calculeu la fracció molar d’aigua i d’etanol (CH3CH2OH) en una dissolució


preparada afegint 50,0 g d’etanol a 100,0 g d’aigua.
b) Calculeu el % en pes i en volum d’etanol en la dissolució anterior. Considereu
volums additius. La densitat de l’aigua és 1,00 g cm-3 i la de l’etanol 0,79 g cm-3.

9. Tenim un litre d’una dissolució aquosa d’àcid sulfúric (H2SO4) del 98,0 % de riquesa
i densitat d’1,84 g cm-3. Calculeu:
a) La molaritat i la molalitat.
b) El volum necessari de la dissolució aquosa inicial per preparar 100,0 mL d’una
altra dissolució del 20 % i densitat 1,14 g cm-3.

10. Considerem que la legislació mediambiental estableix els límits següents per a les
concentracions d’ions de metalls pesats en els abocaments d’aigües residuals
industrials: Hg < 0,050 mg/L i Pb < 7,5 mg/L.
Si una indústria obté com a subproducte una dissolució aquosa que és 1,0·10-5 M en
nitrat de plom (II) [Pb(NO3)2] i 1,0·10-5 M en nitrat de mercuri (II) [Hg(NO3)2],

calculeu:
a) Els continguts de Hg i Pb d’aquesta dissolució i expresseu-los en mg/L.
b) La quantitat d’aigua no contaminada que caldrà mesclar amb cada litre d’aquesta
dissolució perquè l’abocament sigui acceptable.
Masses atòmiques: Hg = 200,6; Pb = 207,2

11. Es mesclen 100, mL de HCl 0,20 M, 400, mL de HCl 0,10 M i 250 mL d’aigua
destil·lada. Calculeu la molaritat de la dissolució que en resulta. Considereu que els
volums són additius.

10
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

TRANSFORMACIONS QUÍMIQUES

Reaccions químiques
1. Es fan reaccionar 10,0 g de zinc metàl·lic amb àcid sulfúric diluït en excés. Calculeu:
a) El volum de gas hidrogen que s’obté, mesurat a 27 ºC i 740 mmHg.
b) La massa de sòlid sulfat de zinc que s’obté si la reacció té un rendiment del 80 %.
Masses atòmiques relatives: Zn = 65,38; S = 32,06; O = 16,00

2. El clor s’obté al laboratori en reaccionar l’àcid clorhídric amb el MnO2. En el procés


també s’obté clorur de manganès (II) i aigua. L’equació química és la següent:
HCl(aq) + MnO2(s) → Cl2(g)+ MnCl2(aq) + H2O(l)
a) Igualeu l’equació anterior.
b) Calculeu el volum necessari de dissolució aquosa d’àcid clorhídric de densitat
1,15 g cm-3 i 30 % en massa per obtenir 10 L de gas clor, mesurats a 30ºC i
1,02·105 Pa.
Masses atòmiques relatives: H = 1,008; Cl = 35,45

3. Es dissolen 224 cm3 de gas clorur d’hidrogen, mesurats a 1,01 105 Pa i 0ºC, en un
litre d’aigua. S’afegeixen a aquesta dissolució 0,48 g de magnesi i s’observa que se’n
desprèn un gas.
a) Escriviu l’equació química de la reacció que es produeix. (aq)
b) Indiqueu si tot el magnesi es dissol
c) Quin volum ocuparà el gas obtingut mesurat a 1,01.105 Pa i 0ºC
Masses atòmiques relatives: Mg = 24,30; Cl = 35,45; H = 1,008

4. S’escalfa una mostra de mineral de 2,00 g que conté carbonat de calci i diòxid de
silici fins que s’obté una massa constant de 1,34 g. El carbonat de calci es descompon
en gas diòxid de carboni i sòlid òxid de calci, mentre que el diòxid de silici es manté
inalterat.
a) Escriviu i igualeu l’equació química de la reacció que es produeix.
b) Calculeu la riquesa en % de carbonat de calci de la mostra.
Masses atòmiques relatives: Ca = 40,08; C = 12,01; O = 16,00

5. Una mostra de 2,00 g que conté Al i SiO2 es tracta amb HCl en excés i es recullen
275 mL de gas H2 saturat amb vapor d’aigua a 27 ºC i 768 mmHg de pressió. El
diòxid de silici no reacciona amb l’àcid, es manté inalterat.
a) Escriviu i igualeu l’equació química de la reacció que es produeix.
b) Quants grams de hidrogen i aigua conté el gas recollit?
c) Calculeu la riquesa de l’alumini de la mostra.
Dades: Pressió de vapor d’aigua a 27 ºC és 21,0 mmHg.
Masses atòmiques relatives: Al = 26,98; H = 1,008; O = 16,00

11
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

6. Es produeix la combustió completa de 276,0 g d’hidrocarbur C10H18:


a) Escriviu i igualeu l’equació química de la reacció que es produeix (reacció de
combustió).
b) Calculeu en nombre de mols de O2 que es consumeixen.
c) Determineu el volum d’aire, a les condicions estàndard, 25 ºC i 1 atm, necessari
per a la combustió completa d’aquesta quantitat d’hidrocarbur.
Dades Considereu que l’aire en aquestes condicions conté el 21 % en volum
d’oxigen
Masses atòmiques relatives : H = 1,008; C = 12,01

7. Al laboratori, es pot obtenir diòxid de carboni fent reaccionar carbonat de calci amb
àcid clorhídric. En la reacció, també es forma clorur de calci i aigua. Voleu obtenir
5,0 litres de diòxid de carboni, mesurats a 25 ºC i 745 mmHg. Si suposeu que hi ha
prou carbonat de calci, quina serà la quantitat mínima de solució aquosa d’àcid
clorhídric del 32 % en massa i de densitat 1,16 g cm-3 que necessitareu?
Masses atòmiques relatives: H = 1,008; C = 12,01; Cl = 35,45

8. Es mesclen 2,0 litres d’acetilè (C2H2) i 9,5 litres d’oxigen mesurats en les mateixes
condicions. Es produeix la combustió completa de l’acetilè i es torna a les condicions
inicials, de manera que queda l’aigua en estat gasós. L’equació química és la següent:
C2H2(g) + 5/2 O2(g) → 2 CO2(g) + H2O(g)

Calculeu:
a) El volum de la mescla gasosa final.
b) La seva composició en % en volum.
c) La seva composició en % en massa.
Masses atòmiques relatives : H = 1,008; C = 12,01; O = 16,00

9. El níquel reacciona amb l’àcid sulfúric segons l’equació


Ni(s) + H2SO4(aq) → NiSO4(aq) + H2(g)
a) Una mostra de 3,0 g de níquel impur reacciona amb 2,0 mL d’una dissolució
d’àcid sulfúric 18 M. Calculeu el percentatge de níquel de la mostra.
b) Si es fa reaccionar 20 g de níquel pur amb excés d’àcid sulfúric, trobeu el volum
d’hidrogen que es desprèn, mesurat a 25 ºC i 1,0 atm,
Masses atòmiques relatives: Ni = 58,69

10. El sòlid clorat de potassi (KClO3) es descompon per la calor en el sòlid clorur de
potassi (KCl) i el gas oxigen molecular.
a) Quin volum d’oxigen a 125 ºC i 1,0 atm, es pot obtenir per descomposició
de 148 g d’una mostra que conté el 87 % en massa de clorat de potassi?
b) Quantes molècules d’oxigen es formaran?
Masses atòmiques relatives: K = 39,10; Cl = 34,45; O = 16,00

12
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Termoquímica
1. Indiqueu raonadament si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
a) Tota reacció exotèrmica és espontània.
b) Quan un sistema gasós s’expandeix, en disminueix l’energia interna
c) L’entropia disminueix en la reacció 2 KClO4(s) →2 KClO3(s) + O2(g)

2. Es crema un mol de naftalè (C10H8) sòlid amb oxigen gasós a volum constant i
25 ºC, la calor despresa és 4715 kJ. Calculeu ΔH per a aquesta reacció.
C10H8(s)+ 12 O2(g) →10 CO2(g) + 4 H2O(l)

3. En la combustió d’un mol de butà a temperatura 298 K i pressió 1,01·105 Pa, es


desprenen 2600 kJ d’energia en forma de calor.
a) Escriu l’equació termoquímica corresponent.
b) Calculeu la calor que es desprèn en la combustió d’1m3 de butà (C 4 H 1 0 )
mesurat en condicions estàndard de pressió i temperatura.
c) Calcula el valor de la variació d’energia interna per mol de butà en condicions
estàndard.

4. L’alumini és un agent eficient per a la reducció d’òxids metàl·lics. Un exemple


n’és la reducció de l’òxid de ferro (III) a ferro metàl·lic:
Fe2O3(s) + 2 Al(s) → Al2O3(s) + 2 Fe(s)
a) Calculeu la calor que es desprèn en la reducció de 100 g de Fe2O3 a 298 K
b) Trobeu la variació d’energia lliure de Gibbs a 298K. És espontània la reacció a 298 K?

Dades:
ΔHof Fe2O3(s)= -821,37 kJ·mol-1 ; ΔHof Al2O3(s) = -1 668,24 kJ·mol-1 ;
So Fe2O3(s) = 90,0 J·mol-1K-1; So Al2O3(s) = 51,0 J·mol-1K-1;
So (Al) = 28,3 J·mol-1K-1; So (Fe) = 27,2 J·mol-1K-1;
Masses atòmiques relatives: Fe = 55,85; O = 16,00

5. En la reacció SiO2(s) + 2 C(s) + 2 Cl2(g) → SiCl4(g) + 2 CO(g), se sap que


ΔHo = 33 kJ i que ΔSo = 226 J·K-1
Deduïu a partir de quina temperatura la reacció serà espontània.

6. En la combustió d’un mol de propà a temperatura 298 K i pressió 1,01·10 5 Pa, es


desprenen 2220 kJ d’energia en forma de calor.
a) Escriviu i igualeu la reacció corresponent i calculeu la calor que s’obtindrà
en la combustió de 154 g de propà amb oxigen gasós.
b) Calculeu la massa d’aigua sòlida (gel) a -10 ºC que es pot escalfar fins a 70ºC
amb aquesta calor.
Dades:
ΔHfus(gel) = 344 kJ·kg-1; Cp(gel) = 2090 J·kg-1K-1; Cp(aigua líquida) = 4180 J·kg-1K-1;
Nota: Cp = calor específica a pressió constant ; ΔHfus = entalpia de fusió
Masses atòmiques relatives: C = 12,01; H = 1,008

13
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

7. Trobeu l’entalpia de formació estàndard del monòxid de nitrogen a pressió


constant, i expresseu-la en kJ mol-1 a partir de les equacions termoquímiques
següents:
N2(g) + 2 O2(g) → 2 NO2(g) ΔHo = 67,78 kJ
2 NO(g) + O2(g) → 2 NO2(g) ΔHo = -112,92 kJ

8. A partir de les equacions termodinàmiques següents:

I. CH3OH(l) + 3/2 O2(g) → CO2(g) + 2 H2O(l) ΔHº = -725 kJ


II. C(s) + O2(g)) → CO2(g) ΔHº = -393 kJ
III. H2(g) + ½ O2(g) → H2O(l) ΔHº = -286 kJ

Calculeu l’entalpia de formació de l’alcohol metílic (CH3OH):


C(s) + 2 H2(g) + ½ O2(g) → CH3OH(l)

9. Justifiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses


a) Les ΔH de dissolució del clorur de calci CaCl2 (s) i del nitrat d’amoni NH4NO3(s)
són -82,8 kJ· mol-1 i 26,2 kJ· mol-1, respectivament. Les dissolucions en aigua de
CaCl 2(s) es poden fer servir per escalfar i les de NH4NO3(s) es poden fer servir per
refredar.
b) La calor de reacció a pressió constant és sempre més gran que la calor de reacció a
volum constant.
c) Se sap que la reacció A(s) → B(s) + C(g) és espontània a qualsevol temperatura.
Si ΔS és positiu, es pot deduir, per tant, que ΔH ha de ser negatiu.

10. La calor de combustió del propà a pressió constant de 1 atm i temperatura de 25 ºC és


2218.8 kJ· mol-1. Trobeu:
a) La variació d’energia interna.
b) L’entalpia de formació estàndard de l’aigua líquida.
Dades:
ΔHof (CO2(g) = -393,5 kJ· mol-1; ΔHof (C3H8(g)) = -103,8 kJ· mol-1

11. Per a la reacció C6H6(l) + 15/2 O2(g) → 6 CO2(g) + 3 H2O(g) ΔH = -6603 kJ·mol-1
a) Calculeu ΔSº i ΔGº
b) Indiqueu si la reacció és espontània en condicions estàndard.

Substància Sº J·mol-1K-1
C6H6 173,3
O2 205,0
CO2 213,6
H2O 188,7

14
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Equilibri Químic
1. Per a l’equilibri I2 (g) + H2(g) ↔ 2HI(g) la constant Kc és 54,8 a 425 ºC.
Calculeu:
a) Les concentracions de totes les espècies en l’equilibri si introduïm, a aquesta
temperatura, 0,60 mols de HI i 0,10 mols de H2 en un recipient d’un litre de
capacitat.
b) El tant per cent de dissociació del HI.
c) Raona quin efecte tindrà sobre aquest equilibri un canvi de pressió en el sistema.

2. En un reactor de 5,0 L de volum, hi introduïm 0,800 mols de CS2 i 0,800 mols


de H2, i s’estableix l’equilibri:

CS2(g)+ 4 H2(g) ↔ CH4(g) + 2H2S(g)


Si la concentració de metà en l’equilibri a 300 ºC és 0,0250mol/L, calculeu el valor
de Kc a aquesta temperatura.

3. Per a la reacció H2(g) + CO2(g) ↔ H2O(g) + CO (g), Kc té un valor de 1,6 a 990 ºC.
Un recipient d’1,0 L conté inicialment una mescla de 0,20 mols de H2; 0,30 mols de
CO2 ; 0,40 mols de H2O i 0,40 mols de CO a 990 ºC.
a) Justifiqueu per què aquesta mescla no està en equilibri.
b) Si la mescla reacciona i arriba a l’equilibri a 990 ºC, calculeu les concentracions
de cada gas.

4. S’escalfen fins a 500 ºC una mescla gasosa de 9,0 mols d’hidrogen i 6,0 mols de
iode, en arribar a l’equilibri hi ha 10,0 mols de iodur d’hidrogen. Calculeu el nombre
de mols de cadascun dels tres gasos que hi haurà en equilibri, a la mateixa
temperatura, si partim de 5,00 mols de iode i 5,00 mols d’hidrogen.

I2 (g) + H2(g) ↔ 2HI(g)

5. Disposem d’un recipient amb un volum constant per dur a terme la reacció següent:

SO2(g) + 1/2 O2(g) ↔ SO3(g) ΔH = -98,1 kJ/mol

Explica, de manera raonada, tres maneres d’incrementar la quantitat de producte.

6. La constant d’equilibri Kc per la reacció entre l’hidrogen gas i el iode gas és 57,0 a
700 K.
a) Si 1,00 mol de cada un dels reactius es posa a l’interior d’un reactor de 10,0 L a
700 K, calculeu la concentració de cada una de les substàncies en equilibri.
b) Calculeu quants mols de cada classe hi ha presents.

15
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

7. L’hidrogen gas s’obté comercialment a partir de la reacció entre l’aigua gas i el


metà, que produeixen monòxid de carboni i hidrogen. La reacció té lloc a 1400 K. A
aquesta temperatura la constant d’equilibri val 4,7. Si la mescla conté 0,05 M
d’aigua, 0,030 M de metà, 0,20 M de monòxid de carboni i 0,30 M d’hidrogen, està
en equilibri?, en cas contrari, quin serà el camí que seguirà la reacció per arribar a
l’equilibri?

8. L’àcid acètic es dissocia en aigua per produir ions acetat i ions hidroni. La constant
d’equilibri Ka a 25 ºC val 1,76 x 10-5 (Ka = Kc·[H2O]). Si diluïm 5,0 mL de àcid
acètic 6,00 M en 45,0 mL d’aigua, quina és la molaritat dels ions acetat en aquesta
dissolució.

9. A 450ºC l’amoníac gas es descompon en els gasos hidrogen i nitrogen . Posem 1,25
mols d’amoníac en un contenidor de 3,0 L i escalfem a 450 ºC. En l’equilibri hi ha
0,522 mols d’amoníac. En base a aquesta informació determineu la concentració
final de cada gas i la constant d’equilibri de la reacció.

10. La reacció d’obtenció industrial de l’amoníac està basada en la reacció:

N2(g) + 3H2 (g) ↔ 2NH3 (g) ∆Hº = -92 kJ

Raoneu quin efecte tindrà sobre l’equilibri cadascun dels canvis següents:
a) Una disminució del volum del reactor a temperatura constant.
b) Un increment de la temperatura a pressió constant.
c) L’addició d’un catalitzador.

11. Es disposa d’un sistema en equilibri a 25 ºC que conté C (s), CO (g) i CO2 (g):

C (s) + CO2(g) ↔ 2 CO (g) ∆H= +172,4 kJ·mol-1

Justifiqueu si la quantitat de CO(g) es manté constant, augmenta o disminueix quan:


a) Augmentem la temperatura.
b) Disminuïm la pressió.
c) Introduïm C (s) en el recipient.

12. Raoneu l’efecte que tindrà sobre l’equilibri següent cadascun dels canvis:

4 HCl (g) + O2(g) ↔ 2 H2O(g) + 2 Cl2(g) ∆ Hº= -115 kJ

a) Augmentar la temperatura.
b) Augmentar la pressió total reduint el volum.
c) Afegir O2(g).
d) Eliminar parcialment HCl (g).
e) Afegir un catalitzador.

16
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Equilibris i reaccions àcid base


1. Calculeu el pH de la dissolució aquosa obtinguda al barrejar:
a) Un mol d’àcid clorhídric i mig mol de clorur sòdic. El volum final és 1 litre.
b) 20,0 ml d’una dissolució 0,180 M d’hidròxid de sodi i 17,0 ml d’una dissolució
0,250 M d’àcid nítric?. Suposeu volums additius.

2. La constant d’acidesa de l’àcid acètic és igual a 1,80·10-5


a) Indiqueu el percentatge d’àcid que es troba dissociat en una dissolució aquosa
0,20 M d’àcid acètic.
b) Quin serà el pH de la dissolució anterior?

3. Es volen neutralitzar 25,0 mL de dissolució de NaOH de pH igual a 12,0 amb una


dissolució d’àcid sulfúric 0,010M. Indiqueu el volum d’aquest àcid que serà
necessari.

4. a) Disposem de dues dissolucions d’igual concentració. Una conté hidròxid de sodi i


l’altra, amoníac. Indiqueu, raonant-ho, quina de les dues té el pH més alt.
b) Quin és el pH d’una dissolució d’amoníac NH3 0,1 M, d’una de formiat de sodi
NaCOOH 0,1 M i d’una de d’hidròxid de sodi 0,1 M.
Dades: Ka (NH4+)= 5,6x10-10 i Kb (NaCOOH)= 1,8x10-4

5. Justifiqueu si són certes les afirmacions següents:


a) Una dissolució aquosa de clorur d’amoni sempre té caràcter bàsic.
b) La mescla de volums iguals de dissolucions d’àcid nítric i d’hidròxid de sodi de
la mateixa molaritat dóna lloc a una dissolució bàsica.
c) Una dissolució aquosa que conté acetat de sodi, clorur de sodi i aigua té caràcter
bàsic.

6. Una sosa càustica comercial conté hidròxid de sodi i impureses que no tenen
caràcter àcid-base. Es dissolen 25,06 g de la sosa càustica comercial en aigua fins a
obtenir un volum total d’1 litre de dissolució. Es valoren 10,00 cm3 d’ aquesta
dissolució i es gasten 11,45 cm3 d’àcid clorhídric 0,5000 M. Calculeu el % en massa
d’hidròxid de sodi que conté la sosa comercial.

Masses atòmiques relatives: Na = 22,99; O = 16,00; H=1,008

7. A 100 cm3 d’una dissolució d’àcid nítric de concentració 0,01 M s’hi afegeix 100
cm3 d’ una dissolució d’hidròxid de bari de concentració 0,01 M.
a) Escriviu la reacció que té lloc entre aquests dos compostos.
b) Determineu si la reacció serà completa o hi haurà algun reactiu en excés.
c) Calculeu el pH de les dues dissolucions inicials i el de la dissolució final.

Dades: Kw = 1,000·10-14

17
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

8. Les picades d’alguns insectes injecten a la pell un verí que conté, entre altres coses,
una certa quantitat d’àcid fòrmic (o metanoic), l’acció irritant del qual pot
alleugerir-se aplicant-hi productes farmacèutics que continguin dissolucions
d’amoníac.
a) Escriviu la reacció que té lloc entre l’àcid fòrmic i una dissolució d’amoníac.
b) Valorem una mostra d’1,00 mL del verí amb una dissolució d’amoníac 0,200 M,
de la qual es consumeixen 18,3 mL. Calculeu la concentració d’àcid fòrmic en el
verí.
Masses atòmiques relatives: C = 12,01; O = 16,00; N = 14,01; H = 1,008

9. a) Indiqueu quin és el pH d’una dissolució 0,010 M d’àcid nítric.


b) Afegim 0,820 g d’acetat de sodi a 1 L de la solució anterior. Raoneu si el pH serà
més petit, igual o més gran que en el cas anterior.
c) Per al cas b) calculeu la concentració d’ió acetat en la dissolució.

Dades: Ka(àcid acètic)= 1,80·10-5


Masses atòmiques relatives: H = 1,008; C = 12,01; O = 16,00; Na = 22,99

10. El pH d’un producte de neteja és 11,5. Volem preparar una dissolució aquosa
d’amoníac que tingui el mateix pH que el producte esmentat.
a) Trobeu quina concentració d’amoníac haurà de tenir la dissolució.
b) Per comprovar si la preparació és correcta, valorem 20,0 cm3 de la dissolució
d’amoníac amb àcid clorhídric 0,500 M. Quin volum d’àcid haurem de gastar en
la valoració?
c) Justifiqueu si el pH de la dissolució en el punt d’equivalència de la valoració serà
més petit, igual o més gran que 7.

Dades: Kb = 1,80·10-5

18
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Reaccions oxidació reducció i electroquímica


1. Assigneu el nombre d’oxidació de cada element de les espècies químiques següents:

a) H2SO4
b) Ca(NO2)2
c) MnO4-
d) Cr2O72-
e) H2O2
f) I2
g) HNO3

2. Indiqueu quines de les següents equacions són processos d’oxidació-reducció?


Identifiqueu els corresponents agents oxidants i reductors.

a) 2 Mg + O2 → 2 MgO
b) H2SO4 + Ca(OH)2 → CaSO4 + 2 H2O
c) Cl2 + 2 NaI → 2 NaCl + I2
d) Fe2O3 + 3 CO → 2 Fe + 3 CO2

3. Identifiqueu l’agent oxidant i l’agent reductor en les equacions químiques següents:

a) PbS + H2O2 → PbSO4 + H2O


b) I2 + Cl2 → ICl
c) Cu + HNO3 → Cu(NO3)2 + NO + H2O

4. Igualeu les següents equacions d’oxidació-reducció

a) K2Cr2O7 + FeSO4 + H2SO4 → Cr2(SO4)3 + Fe2(SO4)3 + K2SO4 + H2O


b) NaClO + HCl → Cl2 + NaCl + H2O
c) KMnO4 + H2O2 + H2SO4 → MnSO4 + K2SO4 + H2O + O2

5. El coure metàl·lic és atacat per l’àcid nítric diluït, i s’obté nitrat de coure (II), diòxid
de nitrogen i aigua. Igualeu l’equació de la reacció. Calculeu el volum de diòxid de
nitrogen en condicions normals que s’obté si es fan reaccionar 10,0 g de coure amb
0,500 L de dissolució d’àcid nítric 0,500 M.

6. Igualeu la següent equació d’oxidació-reducció


K2CrO4 + HCl → CrCl3 + KCl + Cl2 + H2O
Calculeu la massa de cromat de potassi necessari per obtenir 100, g de CrCl3 si el
rendiment és del 60,0 %.

7. Una mostra de cinabri, mineral compost principalment de sulfur de mercuri (II), es


fa reaccionar amb àcid nítric i s’obté nitrat de mercuri (II), monòxid de nitrogen,
diòxid de sofre i aigua.

19
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

a) Escriviu la reacció que es produeix.


b) Indiqueu l’espècie que s’oxida, la que es redueix, quina actua d’oxidant i quina
de reductor.
c) Calculeu el volum d’àcid nítric de concentració 13,0 M necessari per dissoldre
el sulfur de mercuri (II) contingut en 10,0 g de cinabri amb un 80,0 % en pes de
sulfur de mercuri (II).
Masses atòmiques relatives: S = 32,06; N = 14,01; O = 16,00; H = 1,008;
Hg = 200,6

8. Construïm una pila amb els elèctrodes Ag+/Ag i Zn2+/Zn:


a) Expliqueu com prepararíeu aquesta pila al laboratori, feu un esquema del
muntatge i indiqueu el nom de les parts que la componen.
b) Indiqueu el càtode, l’ànode, on es produeix l’oxidació i la reducció, el sentit dels
electrons i la fem.
Eº(Zn2+/Zn) = - 0,763 V; Eº(Ag+/Ag) = 0,799 V

9. Es vol depositar sobre un objecte plata metàl·lica electrolitzant una dissolució que
conté Ag+.
a) Indiqueu la reacció química que es produirà.
b) Si l’objecte metàl·lic ha guanyat 0,1741 g de massa, indiqueu quants mols
d’electrons han circulat per la cel·la.
c) Indiqueu quina és la intensitat de corrent a través de la cel·la, si per fer la
deposició d’aquesta quantitat de Ag s’ha tardat 2125 segons.
Dades: 1 F= 96 500 C
Massa atòmica relativa: Ag = 107,9

20
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

RESULTATS DELS EXERCICIS

Àtoms, molècules, ions i mol

1. 0,0503 mol Cu; 3,03·1022 àtoms de coure


2. 200, mol Al; 1,2·1026 àtoms d’alumini
3. 46,1 g C2H5OH; 250, g CuSO4·5H2O; 286, g Na2CO3·10 H2O
4. 2,3·1025 molècules d’urea ; 1,03·1024 àtoms d’hidrogen
5. 8,2·1024 unitats fórmula d’hidròxid de calci
6. 24 g NaHSO4
7. 12 g CH3COOH
8. 48 g Fe(NO3)3
9. 63,9 g CuSO4
10. a) 6,656·10-23 g Ca
b) 1,96·1022 àtoms de Na
c) 1,96·1021 molècules de CCl4
d) 7,82·1021 àtoms de Cl
e) 97,1 g mol-1
f) 2,06·1022 ions

Gasos

1. a) Correcta
b) Correcta
c) Incorrecta (1,2·1024 àtoms d’oxigen)
2. a) Certa
b) Certa
3. a) 12 atm
b) 20 atm
4. 0,3 atm
5. L’aigua bull a menys temperatura al cim de l’Everest que al nivell del mar.
6. No es podrien fer servir termòmetres de mercuri a temperatures pròximes als -50 ºC
perquè a temperatures inferiors a -39 ºC (234 K), el mercuri es troba en estat sòlid.
7. a) 12,5 g CO
b) 5,38·1023 àtoms
8. a) 5,37·1022 àtoms
b) 32,0 g/mol

21
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

9. a) Correcta
b) Incorrecta
c) Correcta
10. a) 3,1 mol He i 1,3 mol N2
b) 0,69 atm He i 0,29 atm N2
11. a) 5 ºC → sòlid; 15ºC → líquid; 200 ºC → gas.
b)

12. 30,43 mL

Dissolucions

1. a) fals (4·10-3 mg Fe3+ cm-3 dissolució)


b) 1,16 g
2. falsa (17,5 M)
3. 10 M; 0,2 fracció molar NaOH; 0,8 fracció molar H2O
4. 0,6 mL
5. 4 g NaNO3
6. 23 mL
7. a) 1,93 M
b) 25,9 mL
c) 1,3 M
8. a) 0,84 fracció molar H2O; 0,16 fracció molar C2H5OH
b) 33 % C2H5OH (% m); 39 % C2H5OH (% v)
9. a) 18,4 M; 500, mol H2SO4 kg-1 H2O
b) 13 cm3
10. a) 2,1 mg Pb2+ L-1 ; 2,0 mg Hg2+ L-1
b) En el cas del plom (Pb2+), la concentració d’abocament ja és acceptable. En el cas
del mercuri (Hg2+), el volum d’aigua que cal afegir és 39 L H2O.
11. 0,080 M

22
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Reaccions químiques

1. a) 3,9 L H2
b) 19,8 g ZnSO4
2. a) 4 HCl(aq) + MnO2(s) → Cl2(g) + MnCl2(aq) + 2 H2O(l)
b) 0,17 L
3. a) 2 HCl(aq) + Mg(s) → H2(g) + MgCl2(aq)
b) només es dissolen 0,0050 mol Mg
c) 0,112 L H2
4. a) CaCO3(s) → CaO(s) + CO2(g)
b) 75 % en massa
5. a) 6 HCl(aq) + 2 Al(s) → 3 H2(g) + 2 AlCl3(aq)
b) 0,0056 g H2O; 0,022 g H2
c) 10 % en massa
6. a) 2C10H18(L) + 29O2(g) → 20CO2(g) + 18H2O(L)
b) 28,96 mol O2
c) 3 370 L aire
7. 39 mL
8. a) 10,5 L
b) 43 % O2; 38 % CO2; 19 % H2O; percentatge en volum
c) 40 % O2; 50 % CO2; 10 % H2O; percentatge en massa
9. a) 70 %
b) 8,3 L H2
10. a) 52 L O2
b) 9,57·1023 molècules de O2

Termoquímica

1. a) Falsa
b) Correcta
c) Falsa
2. -4,720·106J
3. a) C4H10(g) + 13/2 O2(g) →4 CO2(g) + 5 H2O(l) ΔHo = -2600 kJ
b) 1,1·105 kJ
c) -2,6·103 kJ
4. a) -530,29 kJ
b) La reacció és espontània. ΔGo = -834 kJ
5. T > 146 K
23
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

6. a) C3H8(g) + 5 O2(g) →3 CO(g) + 4 H2O(l) ΔHo = -2220 kJ Q = 7770 kJ


b) 11,8 kg
7. ΔHºf (NO) = 90,35 kJ
8. ΔHf (CH3OH) = -240 kJ
9. a) Vertadera
b) Falsa
c) Verdadera
10. a) ΔU= -2,2·106 J/mol
b) ΔHºf (H2O(l)) = -285,5 kJ/mol
11. a) ∆Sº=136,9 J/mol K ΔGº = -6,64· 106 J/mol
b) ΔGº < 0 reacció espontània

Equilibri químic

1. a) [I2] = 0,037 M [H2] = 0,14 M [HI]= 0,53 M


b) 12, 3 %
2. K c = 35,7 L2 mol-2
3. a) Q ≠ K
b) [H2] = 0,25 M [CO2] = 0,35 M [H2O]= [CO]=0,35 M
4. 1,43 mols de H2 1,43 mols de I2 7,14 mols de HI
5. Augmentar la pressió, disminuir la temperatura, augmentar la concentració dels
reactius.
6. 0,201 mols de I2 0,201 mols de H2 1,58 mols de HI
7. Q=3,6 per tan es desplaça cap als productes
8. 3,32·10-3 M
9. [NH3]=0,174 M [H2]=0,369 M [N2]=0,123 M Kc=0,452
Per la reacció: NH3 = 1/2 N2 + 3/2 H2
10. a) Desplaçament cap a la dreta.
b) Desplaçament cap a l’esquerra.
c) No afecta.
11. a) Desplaçament cap a la dreta.
b) Desplaçament cap a la dreta.
c) No afecta.
12. a) Desplaçament cap a l’esquerra.
b) Desplaçament cap a la dreta.
c) Desplaçament cap a la dreta.
d) Desplaçament cap a l’esquerra.
e) No afecta.

24
Departament d’Enginyeria Química
Assignatura: QUÍMICA
curs 2021-2022

Equilibris i reaccions àcid base


1. a) 0
b) 1,75
2. a) 0,95%
b) 2,7
3. 12,5 mL
4. a) La dissolució de hidròxid de sodi
b) dissolució 0,1 M d’amoníac pH=11,54, de formiat de sodi pH=8,37, d’hidròxid de
sodi pH=13
5. a) fals
b) fals
c) cert
6. 91,38 %
7. a) 2 HNO3 + Ba(OH) 2 → Ba(NO 3 ) 2 + 2 H2O
b) excés de Ba(OH) 2
c) 2,0; 12.3; 11,7
8. a) HCOOH + NH 3 → NH 4COOH
b) 3,66 M
9. a) 2,0
b) 3,4
c) 4,15·10-4 M
10. a) 0,554 M
b) 22,2 mL
c) <7

Reaccions oxidació reducció i electroquímica

5. 2,80 L
6. 204 g
7. a) 4HNO3 + HgS → Hg(NO3)2 + SO2 + 2NO + 2H2O
c) 10,6 mL
9. b) 1,614·10-3 mols d’electrons
c) 73,3 mA

25

You might also like