Apunts T2 (Bo)

PI
www.academiapi.com
Professor: Alberto A.
TERMODINÀMICA
FONAMENTAL
TEMA 2 – SISTEMES MONOCOMPONENTS
NOM DE L’ALUMNE: ………………………………………....

Termodinàmica Fonamental T-1: Conceptes Bàsics ACADÈMIA PI
Alberto A.
1. Conceptes bàsics de la termodinàmica.

1.1. Caracterització dels sistemes termodinàmics.
1.2. Processos termodinàmics.
2. Gas Ideal.
2.1 Superfície Termodinàmica Característica.
2.2 Llei de Dalton.
3. Gas Real.
3.1. Experiment d’Andrews.
3.2. Superfícies Termodinàmiques Característiques.
3.3. Equacions Tèrmiques d’Estat.
3.3.1.Clausius.
3.3.2.Van der Waals.
3.3.3.Berthelot.
3.3.4.Modificada de Clausius.
3.3.5.Dieterici.
3.3.6.Equació reduïda de Van der Waals.
3.3.7.Equacions del Virial (Kamerlingh-Onnes).
3.4. Estats Corresponents i Coordenades Reduïdes.
4. Humitat.
4.1. Humitat Absoluta.
4.2. Humitat relativa.
4.3. Punt de rosada.
4.4.
1. Conceptes bàsics de la termodinàmica:
Sistema termodinàmic: Quantitat definida de matèria susceptible de ser estudiada.
Considerarem que un sistema es troba envoltat per una superfície tancada (paret) que el
separa del seu entorn.
Entorn: Tot allò que no forma part del sistema termodinàmic que estem estudiant però que pot
interaccionar amb ell.
Univers: Sistema Termodinàmic + Entorn
Parets: Element que separa dos sistemes termodinàmics. El tipus de paret que tenim delimitant
el nostre sistema determina el tipus d’interacció que es dóna entre aquest i un altra sistema o
entre aquest i el seu entorn.
Ho permet No ho permet
Transferència de massa Permeable Impermeable
Mobilitat Mòbil Rígida
Intercanvi tèrmic Diaterma Adiabàtica
Pàgina 1 www.academiapi.com
Alberto A.
Observacions interessants:
 Si tenim una paret mòbil, la pressió als dos costats de la paret serà la mateixa. A més,
una paret mòbil és la que també permet intercanvi de treball.
 Si tenim una paret diaterma, la temperatura als dos costats de la paret serà la mateixa.
Aquest enunciat es dedueix a partir del principi zero de la termodinàmica.
Segons la naturalesa de les parets també podem classificar els sistemes:
 Aïllats: No hi ha intercanvi ni de massa ni d’energia amb l’entorn.

 Oberts: Permeten transferència tant de massa com d’energia.
 Tancats: Aquests són els sistemes que nosaltres estudiarem. NO permeten intercanvi
de massa però SÍ permeten l’intercanvi d’energia.
 Parets: - Impermeables.
- Diatèrmanes o adiabàtiques: permeten la transferència de calor i/o treball.
1.1 Caracterització de sistemes termodinàmics:
L’anàlisi macroscòpic d’un sistema termodinàmic es fa mitjançant el que anomenem

coordenades o variables termodinàmiques. Aquestes variables són les que ens
indicaran l’estat en el que es troba el nostre sistema, i són el volum, la temperatura, la
pressió, la massa... Aquestes variables, però, estan, en la majoria dels casos, relacionades.
En el nostre cas, ens restringirem a tres variables amb dos únics graus de llibertat,
concretament ( p, V, T ).
Les variables termodinàmiques poden classificar-se segons si el seu valor depèn de la

quantitat de matèria que conté el sistema (variables extensives) o no (variables intensives).
T p T V/2 p T V/2
m/2 m/2
m
Alberto A.
Com veiem al gràfic: Volum i massa són variables extensives, en canvi la pressió i la
temperatura són variables intensives.
Quan una variable extensiva la dividim per la quantitat de massa present en el sistema en
estudi obtindrem una coordenada específica. És a dir les coordenades específiques són
aquelles que estan expressades per unitat de massa. En el cas particular en el que la
dividim per la quantitat de mols present en el sistema en estudi, trobem el que anomenem
coordenada molar. Totes aquestes variables tindran un caràcter intensiu, ja que no
depenen de la quantitat de massa present en el sistema en qüestió.
Direm que un sistema termodinàmic està en equilibri quan totes les seves coordenades
termodinàmiques són constants al llarg del temps, sempre i quan no pateixi cap influència
exterior, és a dir que estigui aïllat termodinàmicament de l’entorn. Dos sistemes estaran en
equilibri quan cada un d’ells estigui en equilibri individualment i a més a més les
coordenades termodinàmiques d’ambdós siguin ig uals.
1.2 Processos Termodinàmics:
Un procés termodinàmic es dóna quan un sistema que està en equilibri evoluciona a un

altre estat termodinàmic d’equilibri. Hi ha diversos tipus de processos termodinàmics:
 Quasiestàtic: Tots els estats intermitjos entre l’estat inicial i el final són d’equilibri. És
físicament impossible de realitzar. No permet intercanviar calor (Q) ni treball (W).
 Irreversible: El sistema evoluciona de manera desconeguda. Nosaltres només
coneixem els estats inicial i final, que sí que són d’equilibri.
 Reversible: Tots els estats intermitjos són també d’equilibri i és un procés infinitament
lent. El procés reversible és el que té un màxim rendiment entre dos estats d’equilibri,
per tant, ens permetrà obtenir el treball màxim (W max) si ens ho demanen. Es diferència
del quasiestàtic en que sí que permet la transferència de calor i de treball i perquè un
petita modificació en la influència externa pot invertir el procés.
Una altra classificació dels processos termodinàmics és segons com evolucioni el sistema:
 Isobàric: A pressió constant  Reversible

 Isotèrmic: A temperatura constant  Reversible
 Adiabàtic: No intercanvia Q amb l’entorn  Reversible o irreversible
 Isocòric: A volum constant  Reversible o irreversible
 Cíclic: Estat inicial i final iguals  Reversible o irreversible
Alberto A.
2. Gas Ideal:
Un gas ideal és un gas on les interaccions entre les partícules són negligibles. És a dir, tenim
un gas ideal quan tenim un gas real a pressió nul·la.
Els gasos ideals són gasos que com el seu nom indica no existeixen com a tals, però hi ha
alguns gasos que a certs valors de temperatura i pressió es poden considerar ideals ja que
s’aproximen suficientment a les propietats següents:
Pv  RT , amb v el volum molar del sistema en estudi i R constant anomenada constant

universal dels gasos ideals i és l’ordenada a l’origen en el diagrama (pV/T – p) que mostrem
a continuació.
La constant R pot expressar-se de les següents maneres:
R  8.314J / K  mol  0.082atm  l / K  mol  1.9859cal / K  mol
Utilitzarem uns valors o altres en funció de les unitats en les que estiguin expressades les
variables de l’equació d’estat de gas Ideal.
Així doncs l’equació dels gasos ideals: P  V  n  R  T (Equació de Clapeyron)
IMPORTANT!!!  UN GAS IDEAL NO PRESENTA CANVIS DE FASE!!
Alberto A.
2.1. Superfície Termodinàmica Característica:
El lloc geomètric dels punts (p, V, T) corresponents als possibles estats d’equilibri d’un
sistema simple rep el nom de superfície característica. En el cas del gas ideal, la superfície
característica és un paraboloide hiperbòlic rectangular asimptòtic a els plans (p, T) i (V, T).
Els processos isotèrmics, isocòrics i isobàrics, corresponen a les interseccions dels plans
T=cnt, V=cnt i p=cnt respectivament, amb la superfície característica. En el primer dels
casos s’obté hipèrboles equilàteres, mentre que els processos a volum i pressió constant
queden representats per rectes sobre la superfície característica. Per poder verificar totes
aquestes afirmacions hem de conèixer les tres lleis que regeixen el comportament del gas
ideal (llei de Charles, llei de Gay-Lusac i Llei de Boyle-Mariotte).
A continuació exposem les tres lleis mencionades anteriorment que regeixen el

comportament del gas ideal:
 Llei de Charles: En un procés isocòric la pressió és proporcional a la temperatura.
P  cnt
T
 Llei de Gay- Lussac: En un procés isobàric el volum és proporcional a la temperatura.
V  cnt
T
Alberto A.
 Llei de Boyle-Mariotte: En un procés isotèrmic el volum ocupat per un gas és

inversament proporcional a la pressió que suporta.
P V  cnt
2.2. Llei de Dalton:
“La suma de les pressions parcials de cada gas és igual a la pressió total de la
mescla.”
Aquesta afirmació és útil quan tenim una mescla de N gasos ideals no reaccionants entre
ells. Aleshores, segons Dalton, hem de considerar que cada gas es comporta com si
ocupes tot el volum de la mescla de gasos a la que pertany i a la mateixa temperatura que
aquesta. Per tant, cada gas té la pressió que tindria si ocupés tot el volum ell sol. Aquesta
és la pressió parcial del gas.
N
P   pi i pi  P  i
i 1
ni
on  i  és la fracció molar del gas i e n la mescla, que sempre és menor que 1.
nt
N
A més, sabem que 
i 1
i  1
3. Gas Real:
Un Gas Real a diferència d’un gas ideal no té per què complir les condicions esmentades
anteriorment. A més, un gas real sí que pot presentar canvis de fase.
3.1. Experiment d’Andrews (1870):
Andrews va experimentar amb els gasos reals i va descobrir que:
 Els canvis d’estat d’agregació tenen lloc a T constant i P constant

 Per temperatures superiors a una T c (isoterma crítica) no hi ha canvis d’estat
d’agregació. Això explica que com més alta sigui la temperatura les isotermes
s’assemblin cada cop més a la d’un gas ideal.
Aleshores, podem traçar les isotermes d’Andrews:
Alberto A.
A continuació explicarem els diferents processos que tenen lloc en la transformació:
Tram A - B: El gas es comprimeix de tal forma que increments de pressió molt petits
produeixen grans reduccions de volum molar en el sistema. Tota la massa es troba en estat
gasos.
Punt B: El sistema arriba a la pressió de saturació. A partir d’aquest punt, qualsevol

reducció de volum comportarà la transformació d’una certa quantitat de massa de vapor en
liquida.
Tram B – C – D: A mesura que anem reduint el volum molar, la proporció de massa liquida
és cada vegada més gran i la de gas és cada vegada més petita. La pressió es manté
constant i el seu valor coincideix amb la pressió de saturació corresponent a la isoterma en
la qual ens trobem.
Punt D: Ens trobem en el punt de líquid saturat, és a dir, tota la massa del sistema es troba
en forma de líquid.
Tram D – E: Com ja sabem de la unitat anterior els líquids són pràcticament

incompressibles, per tant petites disminucions del volum molar del sistema produiran grans
increments en la pressió.
Alberto A.
3.2. Superfícies termodinàmiques característiques:
Quan un gas ideal es comprimeix isotèrmicament, continua sent un gas, per molt grans que
siguin les pressions a la que se’l sotmet. Per tant aquest gas continuarà complint la equació
de Clapeyron. En canvi, les substàncies reals no es comporten d’aquesta manera i es
poden presentar en estat diferents estats termodinàmics (vapor, sòlid, líquid o gas). Aquest
fet complica de forma evident l’aspecte de les superfícies característiques corresponents a
les substàncies reals. A continuació mostrem les superfícies característiques en un
diagrama tridimensional (p,v,T), així com les seves projeccions p-T i p-v.
Es convenient distingir entre les substàncies que es dilaten en solidificar-se, com és el cas
de l’aigua, i les que es contrauen en solidificar-se, com sol passar habitualment amb la
resta de les substàncies.
Alberto A.
Superfície p-v-T i les seves projeccions per una substància que es dilata al solidificar-se.
(a) Perspectiva tridimensional. (b) Diagrama de fases (p-T). (c) Diagrama p-v.
Superfície p-v-T i les seves projeccions per una substància que es contrau al solidificar-se.
(a) Perspectiva tridimensional. (b) Diagrama de fases (p-T). (c) Diagrama p-v.
Alberto A.
3.3. Equacions Tèrmiques d’Estat:
3.3.1. Clausius:
p(v  b)  RT on b = covolum
3.3.2. Van der Waals:
 p  a v  b   RT on a  sobrepressió per corregir l’excés de pressió que hi

 v2  v2
ha en un gas real respecte d’un gas ideal
3.3.3. Berthelot:
 a 
p  v  b   RT
 T v2 
3.3.4. Modificada de Clausius:
 
v  b   RT
a
p 
   2 
 T v c 
3.3.5. Dieterici:
a
pv  b   RTe

RTv
3.3.6. Equació reduïda de Van der Waals:
Alberto A.
En primer lloc, a partir de l’equació d’estat, es determinen les expressions

corresponents a les coordenades crítiques del gas en funció de les constants.
Per trobar les coordenades critiques d’un gas real qualsevol sempre aplicarem:
 p   2p 
  0 ;  2 0
 v T  v 
 T
El mètode és aquest, ja que el punt crític és un punt d’inflexió.
En el cas de Van der Waals resulta:
8a a
v c  3b ; Tc  ; pc 
27bR 27b 2
A continuació ens aïllem les constants en funció de les coordenades crítiques:
9
a  3  pc  v c2  R  v c  Tc
8
vc
b
3
8 pc  v c
R 
3 Tc
Posteriorment s’introdueixen aquestes expressions de les constants en l’equació

d’estat:
 3  pc  v c2   v  8 p v
p    v  c    c c T
 2 
 v   3  3 Tc
Per finalitzar, es substitueix cada quocient del tipus “x/x c“ per la seva coordenada
reduïda associada “xr” i s’obté l’equació reduïda d’estat (en aquest cas, la de un gas
de Van der Waals):
Alberto A.
 3   1 8
 pr  2    v r     Tr
 
 v r   3  3
3.3.7. Equacions del Virial (Kamerlingh-Onnes):
Són les més usades actualment. Són aproximacions per sèries de potències a les
equacions d’estat de cada gas. Podem expressar-les de dues maneres:
 BT  C T  
pv  RT 1   2  ....
 v v 

pv  RT 1 B (T )p  C (T )p2  ...
Anomenem B(T), C(T),... i B (T ), C (T ) ,... coeficients del Virial. Quan el Segon

Coeficient del Virial (B(T) o B (T ) ) s’anul·la direm que estem a la Temperatura de
Boyle (TB). Aquesta és característica de cada gas real.
Per passar d’un desenvolupament del Virial a un altre simplement haurem de fer:
BT 
B (T ) 
RT
Exemple 1:
Desenvolupeu l’equació del Virial corresponent a l’equació d’estat de Van der Waals.
 p  a v  b   RT
 v2 
Resolució:
Alberto A.
Alberto A.
3.4. Estats Corresponents i Coordenades Reduïdes:

A
Les coordenades reduïdes les trobem de la següent manera: Ar 
Ac
D’aquesta manera podem trobar T r, Pr i Vr .
Usant aquestes variables en l’equació del gas trobem l’equació reduïda. Podem afirmar que
“tots els gasos que presenten la mateixa equació reduïda compleixen la mateixa equació
tèrmica d’estat”, és a dir, dos gasos que compleixin l’equació de Clausius tindran
exactament la mateixa equació reduïda.
Llei dels Estats Corresponents: Quan dos gasos que compleixen la mateixa equació
d’estat i tenen les mateixes coordenades reduïdes direm que estan en estats
corresponents.
De cara a la resolució dels problemes haurem de tenir molt present la següent definició:
Direm que dos substàncies es troben en estats corresponents únicament quan les dues es
regeixin per la mateixa equació d’estat i a més a més:
 Dues de les seves coordenades reduïdes coincideixin.

O bé,
 Les dos substàncies estiguin patint un canvi de fase.
Exemple 2:
3
Els valors de les coordenades crítiques del O3N2 són: pc=71,1 atm, vc=2,22 cm /g, Tc=310
3
K. Els valors corresponents per el CH4 són: pc=45,8 atm, vc=6,17 cm /g, Tc=191 K.
Suposant que tots dos obeeixen la mateixa equació d’estat, si el volum específic del O 3N2
3
en condicions normals és 506 cm /g, calculeu quin ha de ser el volum específic del CH 4 a
0,64 atm i 168 K.
Resolució:
Alberto A.
4. Humitat:
4.1. Humitat Absoluta:

mvap Pvap M
Definim Humitat absoluta com la massa de vapor en un volum. H abs  
V RT
on Pvap = pressió parcial de vapor
M=massa molar de l’aigua=18g/mol
4.2. Humitat relativa:
Definim la humitat relativa com el percentatge de vapor d’aigua respecte la quantitat de
Pvap
vapor que presenta en estat de saturació. H rel  ·100
Psat
El sistema està saturat si Hrel és del 100%.
4.3.2. Punt de rosada:
La temperatura de rosada d’un punt “A” és aquella que la seva pressió de saturació és igual
a la pressió de vapor del punt “A”. Els diagrames que es mostren a continuació representen
el punt de rosada per un punt “A”
Alberto A.
Observació: La definició de punt de rosada només té sentit quan ens trobem en la fase
vapor, ja que si ens trobéssim en equilibri líquid – vapor (dins la campana) la pressió de
saturació és igual a la pressió de vapor, i per tant ens podríem trobar en qualsevol punt de
la isoterma en l’interior de la campana, tot i definir la te mperatura de rosada.
Alberto A.
Exemple 3:
Un cilindre tancat per un èmbol conté aire humit a una pressió de 750 Tor i a una
temperatura de 32ºC. El punt de rosada és de 26ºC. a) Determineu la humitat relativa.
Mantenint la temperatura constant comprimim l’aire fins a reduïr el volum a la meitat. b)
Determineu la nova pressió de l’aire humit i, en cas d’haver-hi condensació, la fracció de
vapor que ha condensat. Dades: Psat,26ºC=25,2 Tor, Psat,32ºC=35,7 Tor.
Resolució:
Alberto A.
Problemes:
 a 
P2.1. Un gas real obeeix l’equació d’estat de Bertelot p  v  b   RT on
 T v 2 
a  5,75  104 Pa  m 6  Kg 2  K , b  9,73  104 m 3  Kg 1 i R  189 J  Kg 1  K 1 . Determineu:
a) Les coordenades crítiques característiques del gas.
b) L’equació d’estat reduïda.
 a 
P2.2. Per un gas que obeeix l’equació de Bertelot p  v  b   RT on
 T v 2 
a  1,83  103 atm  l 2  mol 2  K i b  5,5  102 l  mol 1 determineu:
a) El desenvolupament del Virial en funció de les constants del gas.
b) El primer i el segon coeficient del Virial.
c) La temperatura de Boyle.
P2.3. Suposant que l’hidrogen obeeix l’equació de Van der Waals, calculeu la seva temperatura
de Boyle.
Dades: Constants de Van der Waals per l’hidrogen: a  24,8  103 N  m4  mol 2 ,
b  0,0266 103 m3  mol 1 .
P2.4. Trobeu l'equació d'estat, referida a 1 mol d'un gas, que presenta els coeficients
següents de dilatació a pressió constant (  ) i de compressibilitat a temperatura constant ( x )
en funció de la pressió i la temperatura:
v a 3v  a 
 ; T 
Tv 4 pv
essent a constant.
P2.5. Suposant que tant l'aigua com el Xe obeeixen la mateixa equació d'estat i que, en
aquestes condicions, tots dos sistemes es troben en estats corresponents quan es realitza un
canvi de fase, trobeu la temperatura d'ebullició del Xe a pressió normal. Dades: Xe: p c= 59,5
atm, Tc= 289,8 K; H2O: pc= 225 atm, T c= 647,4 K
Temperatura d'ebullició de l'aigua en funció de la pressió:
P(atm) 1.96 2.45 2.94 3.43 3.92
T(K) 392.0 399.8 405.9 411.2 415.9
P2.6. Determineu, en funció dels paràmetres a, b i c, las constants crítiques d'un gas que
verifica l'equació d'estat següent:
Alberto A.
RT a
p 
v  b T v  c 2
P2.7. Dos dipòsits esfèrics amb un volum individual de 30 l s'omplen cadascun amb dos mols
·
d’argó a 25 °C i es connecten mitjançant un capil lar de volum menyspreable. La temperatura d'un
dipòsit es manté constant a 80°C i la de l’altre a 15°C. Determineu : a) La pressió final del sistema
a l'equilibri; b) El nombre de mols a cada dipòsit.
P2.8. Un tub horitzontal, de secció uniforme, tancat per un extrem, conté aire que es troba entre
aquest extrem i un índex de H2O. La pressió atmosfèrica és de 750 Tor. A 12°C la longitud de la
columna d'aire és de 42 cm i a 50°C és de 53,5 cm. Si la pressió de vapor saturant de l'aigua a
12°C és de 10,5 Tor, calculeu la pressió de vapor saturant a 50°C.
P2.9. Es va realitzar un experiment amb aire saturat amb vapor d'aigua per comprovar la llei de
Boyle. Inicialment l'aire no estava saturat i la pressió mesurada va ser de 528 Tor. Quan el volum
es va reduir a la meitat, la pressió va augmentar fins a 1052 Tor i quan es va reduir a la tercera
part, la pressió va ser de 1572 Tor. Determineu: a) la pressió de saturació del vapor d'aigua; b) la
pressió inicial del vapor d'aigua.
P2.10. Una cambra cilíndrica tancada amb un pistó que es pot desplaçar sense fregament conté
aire humit a 50°C i 750 Tor essent el punt de rosada de 20°C. Quina humitat absoluta hi ha a
l'interior de la cambra?
Refredem la cambra fins a 20°C i desplacem el pistó de forma que condensi el 10% de la massa
de vapor inicial. Quina variació relativa del volum de la cambra ha tingut lloc? Què val la pressió
en el seu interior?
Finalment, tornem a escalfar el recinte fins a 50°C i impedim el moviment del pistó i aconseguint
l'evaporació total de l'aigua que s'havia condensat anteriorment. Calculeu la humitat relativa de
l'estat final.
Dades: Psaturació a 50°C = 92,5 Tor, Psaturació a 20°C = 17,5 Tor
P2.11. En un recipient de 200 l mantingut a la temperatura de 303 K, introduïm 10 g d'aigua. a)

Quina humitat absoluta s'assoleix? Mantenint la temperatura constant, augmentem el volum del
recipient fins a 300 l. b) Determineu la massa de vapor d'aigua en el volum nou. Dades:Psaturació a
303 K = 31,8 Tor.
2
P2.12. Un cilindre vertical tancat per un pistó que es pot desplaçar sense fregament, de 300 cm
de secció i pes negligible, conté aire sec a 40°C i ocupa un volum de 5 l. La pressió atmosfèrica
és de 750 Tor. a) Determineu la quantitat d'aigua que s'ha d'afegir per tal que la humitat relativa
en l'interior del cilindre sigui del 90%. b) Quin pes hem de posar posteriorment sobre el pistó per
tal que condensin 0.1 g de vapor d'aigua? Dades: temperatura del recipient constant durant tot el
procés = 40°C, Psaturació a 40°C = 55,3 Tor.
P2.13. Inicialment 20 mols d'aire es troben a 26°C, 2 atm i al 75% d'humitat relativa. Si baixem la
temperatura fins a 10°C, mantenint constant la pressió, calculeu el volum final i la quantitat d'aigua
condensada.
Dades: Psaturació a 26°C = 25,2 Tor, Psaturació a 10°C = 9,2 Tor

3
P2.14. Un local de volum 60 m es manté durant el dia a una temperatura mitjana de 22°C i a una
pressió total de 762 Tor, essent la humitat relativa del 60%. Durant la nit la temperatura baixa
fins a 0°C. Determineu la nova pressió de l'aire i la quantitat d'aigua condensada. Dades:
Psaturació a 22°C = 19,66 Tor, Psaturació a 0°C = 4,60 Tor.
P2.15. Un recipient de volum constant de 100 l és ple d'aire sec a 0°C i a la pressió de 71 cm de
Hg. S'introdueixen 30 g d'aigua i s'escalfa el conjunt fins a 100°C. Determineu: a) la humitat
relativa de l'aire a 100°C, b) la pressió total, c) la quantitat d'aigua que s'hauria d'afegir per saturar
el recinte a 100°C, d) la quantitat d'aigua que condensa si, partint d'una temperatura de 100°C i
vapor saturant, es refreda fins a 20°C. Dades: Psaturació a 20°C = 17,5 Tor.
Alberto A.
P2.16. Una massa d'aire a 20°C i 1 atm de pressió, amb una humitat relativa del 80%, es
comprimeix dins d'un recipient de 1000 l de capacitat fins una pressió de 6 atm, de manera que la
temperatura puja fins a 25°C. Determineu la quantitat d'aigua condensada. Dades: Psaturació a 20°C
= 17,5 Tor, Psaturació a 25°C = 23.8 Tor.
2
P2.17. Un tub baromètric d'1 cm de secció i 1 m de longitud indica una pressió atmosfèrica de
760 mm de Hg quan la temperatura és de 22°C. Mitjançant una pipeta corba s'introdueix una
gota de vapor d'aigua de massa 4 mg en la camera baromètrica. Determineu la quantitat
d'aigua que vaporitza. Dades: Psaturació a 22°C = 19,7 Tor.
3
P2.18. Un recipient de 10 dm s'omple d'aire sec a 0°C i 1 atm de pressió. Mantenint-lo tancat,
s'hi introdueixen 3 g d'aigua i el conjunt s'escalfa a 100°C. Determineu, considerant negligible la
dilatació de les parets, la humitat relativa i la pressió final.
P2.19. Una cambra està a 25°C, 1 atm i una humitat tal que el punt de rosada és de 1 3 ° C .
Mantenint-ne constant el volum, refredem la cambra fins a 7°C. Quina és la pressió interior de la
cambra a aquesta temperatura? Dades: pressions saturants de vapor d'aigua, a 25°C = 23,8
mmHg, a 13°C = 11,2 mmHg, a 7°C = 7,5mmHg.
P2.20. Un recipient de 20 l s'omple d'aire sec a 0°C i a la pressió de 2 atm. Mantenint-lo tancat,
s'hi introdueix 3 g d'aigua i el conjunt s'escalfa a 40°C. Determineu, considerant negligible la
dilatació de les parets, la humitat relativa i la pressió final. Dades: Pressió saturant a 40°C =
55,3 Tor.
P2.21. Un tub tancat conté aire saturat amb vapor d'èter a una pressió de 760 Tor. Reduïm el
volum de la mescla a la meitat i trobem que la pressió augmenta en 400 mm de mercuri.
Calculeu la pressió de vapor de l'èter a la temperatura de l'experiment, suposada constant
P2.22. Un cilindre, tancat per un èmbol, conté aire humit (humitat relativa: 70%), a 785 Tor de
pressió. Accionant l'èmbol, realitzem una compressió isotèrmica fins a reduir el volum a la meitat.
Determineu la pressió interior del cilindre al final del procés, sabent que la tensió màxima de
saturació de l'aigua a la temperatura del procés és de 150 Tor.
2
P2.23. Un cilindre vertical de 200 cm de secció està tancat per un pistó de pes negligible que
es mou sense fricció a l'interior del cilindre. Sobre el pistó actua la pressió atmosfèrica de 74 cm
de mercuri. El cilindre conté aire sec a 50°C i el pist ó es troba a 25 cm del fons.
a) Mentre roman la temperatura a 50°C, introduïm aigua en la quantitat justa per obtenir vapor
saturant. Quina massa d'aigua s'ha introduït, si considerem que el seu vapor és un gas perfecte?
·
b) Col loquem aleshores sobre el pistó una massa de 25 kg. Quina és la posició presa pel pistó i
quin és el tant per cent de vapor d'aigua que s'ha condensat?
Dades: Pressió saturant a 50°C = 92,4 Tor.
Alberto A.
Qüestions:
Q2.1. La corba de vaporització del CO2 ve donada per l’equació log10P = 9.9082 – (1367.3/T) (P
en Tor i T en K), siguent les coordenades del seu punt crític 31.2ºC i 72.9atm. Si suposem que
el C7H8 verifica la mateixa equació d’estat que el CO 2, i sabent que les coordenades del seu
punt crític són 320.8ºC i 41.6atm, quina serà la temperatura d’ebullició del C 7H8 a 10atm?
a) 461.35K b) 226.85K c) 307.96K d)78.65K e)253.45K
Q2.2. Un recipient provist d’un èmbol mòbil conté aire, vapor i aigua en accés en equilibri
tèrmic. En quin dels següents processos podem afirmar que es conserva la humitat absoluta?
a) Una disminució de la temperatura a volum constant.

b) En cap del altres processos.
c) Un augment isocòric de la temperatura.
d) Un augment de volum a temperatura constant.
e) Un augment de la pressió del sistema a temperatura constant, sempre que existeixi
equilibri líquid-vapor.
Q2.3. A partir de les dades experimentals per un gran número de gasos, Berthelot va proposar
9 RTc  6Tc2 
la expressió empírica següent per el segon coeficient del Virial: B(T )    1  2  , on
128 Pc  T 
Tc i Pc són la temperatura i pressió critiques per cada gas. És cert que:
a) La temperatura de Boyle per cada gas seria: TBoyle  6 2 / 3 Tc .

b) Cap de les anteriors és certa.
c) Aquesta expressió no pot ser vàlida, ja que B(T) depèn de la pressió crítica.
d) La temperatura de Boyle seria la mateixa per tots els gasos.
e) El segon coeficient proposat correspon a un desenvolupament del Virial del tipus:
pv  RT 1  B(T )p  C(T )p2  ...
Q2.4. Les coordenades del punt triple i del punt crític de l’amoníac són (195K, 0,5876atm) i
(405,5K, 111,3atm) respectivament, i la temperatura màxima d’inversió és de 1370,8K. Es pot
afirmar que:
a) Per temperatures inferiors a -80ºC, l’amoníac es troba sempre en fase sòlida.

b) Per temperatures inferiors a 500K, una expansió Joule-Kèlvin produirà un refredament
del gas.
c) A pressió normal, un escalfament de la substància des de 100K fins a 400K, permetrà
veure la següent seqüència de fases: sòlid, líquid i vapor.
d) Si la pressió del vapor és de 115atm, el seu punt de rosada serà de 395K.
e) Si l’amoníac dilata al liquar, mitjançant una compressió isoterma a -95ºC veurem
coexistència de sòlid i líquid.
Alberto A.
Q2.5. La corba de vaporització del CO2 ve donada per l’equació log10P=9.9082-(1367.3/T) (P en

Tor i T en K), siguent les coordenades del seu punt crític 304.35 K i 72.9 atm. Si suposem que
el ciclehexà verifica la mateixa equació d’estat que el CO 2 i sabent que les coordenades
crítiques són 553.65 K i 40.2 atm, quina serà la temperatura d’ebullició del ciclehexà a 20.1
atm?
a) 238.86 K b) 163.82 K c) 298.00 K d) 455.07 K e) 415.75 K
Q2.6. El diagrama pressió-volum d’una substància es

troba representada en la figura adjunta. Quin del següents
enunciats és FALS?
a. La isoterma de temperatura T1 és possible.

b. En el punt b poden coexistir a la vegada els estats
sòlid, líquid i gas.
c. Una compressió isotèrmica des de l’estat a pot
liquar tota la substància.
d. Els estats a i c corresponen a un estat d’equilibri amb igual densitat dels estats de
vapor i igual densitat del líquid.
e. Aquesta substància dilata quan fon per tot el rang representat a la figura.
Q2.7. Per un cert gas amb equació d’estat PV 2  n 2KT , els coeficients tèrmics de dilatació
isobàric ( ) , de compressibilitat isotèrmica ( T ) i pie zotèrmic (  ) , són:
a)   2 / T i T  1/ 2P b)   1/ 2T i   2 / PT c)   1/ 2T i T  1/ 2P
d)   1/ P i T  1/ 2P e)   1/ 2T i   2
Q2.8. Dos recipients de vidre es troben units per un tub de volum menyspreable. Un dels
recipients té un volum 4 vegades més gran que l’altre. En l’interior dels dos recipients tenim aire
que podem considerar gas ideal a una pressió de 1000 Tor i 0ºC. A quina pressió es trobarà
l’aire si el recipient petit es manté a 0ºC mentre que el gran s’escalfa fins a 50ºC?
a) 667,0 Tor b) 1183,0 Tor c) 1356 Tor d) 1141,3 Tor e) No es pot calcular
Q2.9. Una determinada quantitat d’aire humit es comprimeix successivament mantenint la

temperatura constant. Inicialment l’aire humit es troba a pressió atmosfèrica de 760 Tor. Al
reduir a la meitat el volum inicial, la pressió augmenta fins a 1500 Tor i al reduir a la quarta part
el volum inicial, es mesura una pressió de 30 Tor. La pressió de vapor en l’estat inicial és de:
a) 40 Tor b) 25 Tor. c) 30 Tor. d) No es pot calcular e) 20 Tor.
Alberto A.
Q2.10. Un tub en U de secció uniforme conté mercuri i està tancat per una de les branques on
hi ha aire amb una humitat relativa del 50% i una distància de 15cm del final. El nivell de
mercuri en la branca oberta està a 10cm per sota de la tancada. Afegim mercuri fins que la
branca oberta puja 10cm per sobre de la branca tancada i augmentem la temperatura 1,15
vegades la de l’estat inicial, de forma que l’altura de l’aire humit és de 11,5cm. Per l’estat final
és cert que:
Nota: La pressió atmosfèrica NO és de 1atm.
a) La humitat absoluta es manté constant.

b) Part del vapor condensa.
c) La humitat relativa serà superior al 75%.
d) La humitat absoluta disminueix.
e) La humitat relativa serà inferior al 75%.
Q2.11. Per explicar el comportament del gas mostrat a la figura, es proposa la següent equació
RT a
d’estat, P   , on a, b i c són constants positives que verifiquen que b/v<<1.
v  b v v  c T 1 / 2
Tenint en compte que 1  x   1  x  x 2  ... , per x<1, és cert que:
1
a) Aquesta equació no pot representar el

comportament de les isotermes a baixa pressió, T 1 i
T2.
b) Aquesta equació no es pot desenvolupar en forma del
Virial, ja que presenta quatre constants.
2/3
 Rb 
c) La temperatura de Boyle del gas és TB    .
 ac 
d) Aquesta equació només és vàlida a la temperatura de
Boyle.
e) Aquesta equació pot explicar el comportament de les
isotermes a baixa pressió T3 i T4.
Q2.12. Una substància té els següents paràmetres característics del punt crític i del punt triple
respectivament: Pc =100atm, Tc=400K; PT =1atm, TT =100K. Quina de les següents afirmacions
és certa?
a) Un procés, a la vegada isocòric i isotèrmic, pot liquar la substància.

b) Un procés isobàric des de 450 K fins a 90 K solidificarà la substància.
c) Un procés isotèrmic des de 120 atm fins a 10 Tor vaporitzarà la substància.
d) Un procés isobàric a 2 atm des de 400 K fins a 100 K pot donar lloc a l’estat líquid.
e) Un procés isotèrmic a 90 K des de 1 Tor fins a 100 atm donarà lloc a l’estat líquid.
3
Q2.13. Els valors de les coordenades crítiques del N 2O3 són 71,1 atm, 2,22 cm /g i 310 K. Els
3
valors corresponents a l’aigua, són 225 atm, 56 cm /mol i 647,7 K. Suposant que tant N2O3 com
l’aigua verifiquen la mateixa equació d’estat, quin és el volum específic de l’aigua a 0,64 atm i
3
200 K quan el N2O3 es troba a 1 atm, 0ºC i 506 cm /g?
3 3 3 3
a) 73,26 cm /g. b) 12763,96 cm /g. c) 709,10 cm /g. d) 506 cm /g.
Alberto A.
e) No es pot calcular per que falten dades.
Q2.14. Un recipient de volum V, provist d’un èmbol, conté aire humit no saturat a temperatura
T. És cert que:
a) Al disminuir el volum a la meitat, tot mantenint la temperatura constant, la pressió es

dobla.
b) Al escalfar el recipient mantenint la pressió constant, la humitat relativa augmenta.
c) Al escalfar el recipient mantenint el volum constant, el punt de rosada augmenta.
d) Al refredar el recipient mantenint el volum constant, la humitat absoluta no varia.
e) Al augmentar el volum a temperatura constant, la pressió de l’aire sec disminueix, però
la de vapor no es modifica.
Q2.15. Per una substància, les coordenades (p,T) del punt crític són P c = 217,8atm i Tc =
647,1K i es coneix que quan fon a 100ºC i a una pressió de 760mmHg, la densitat varia de
3 3
0,920g/cm a 0,997g/cm . es pot afirmar que:
a) Cap compressió isotèrmica d’aquesta substància permet veure la següent seqüència

de fases: V-L-S.
b) En una compressió isotèrmica partint de p>pc, podrem liquar la substància.
c) Per pressions superiors a la del punt triple, una condensació isotèrmica a temperatura
inferior a la del punt triple pot produir la fusió de la substància.
d) Partint de valors de pressió i temperatura inferiors a les del punt crític, una compressió
isotèrmica només permet veure la transició entre les fases sòlida i vapor.
3
e) A la pressió de 1atm, la densitat del vapor és superior a 0,92 g/cm .
Q2.16. L’equació corresponent a l’equilibri líquid-vapor per el C4H10 ve donada per lnp =
17,0276 – (2820,19/T), P en Tor i T en K. Si el CCl4, que verifica la mateixa equació d’estat que
el C4H10, es troba en ebullició a 535,70K a una pressió de 40atm, determineu la temperatura
crítica del CCl4 sabent que la pressió crítica del CCl4 és de 45atm i que per el C4H10, les
coordenades crítiques són 37,5atm i 425,16K.
a) 556,25K
b) 409,45K
c) 432,34K
d) 208,58K
e) És impossible que el CCl4 és trobi en ebullició a la pressió de 40atm.
Q2.17. Una massa d’aire humit es troba dins d’un recipient cilíndric tancat per un èmbol sense
pes ni fricció, en equilibri amb la pressió atmosfèrica. Inicialment, el vapor d’aigua està saturat
però no hi ha aigua líquida. En aquestes condicions, s’introdueix una massa igual d’aire humit
(el mateix número de mols d’aire i de vapor d’aigua que hi havia) sense canviar la temperatura.
Podem afirmar que:
a) La humitat absoluta no varia.

b) La humitat relativa augmenta.
c) Condensa tot el vapor d’aigua que s’ha afegit.
d) El punt de rosada queda per sota de la temperatura de l’aire.
Alberto A.
e) La pressió de vapor augmenta amb un factor de dos.
 a 
Q2.18. Per un gas descrit per l’equació d’estat  p  3 v  b   RT , és cert que:
 Tv 
a
a) La temperatura de Boyle del gas és .
Rb
 a 
b) El tercer coeficient del Virial és  b  .
 RT 
c) No és possible un desenvolupament del Virial per aquesta equació d’estat.
d) La temperatura de Boyle del gas és nul·la.
e) Cap de les anteriors és certa.
1
Dades: Per x  0,  1  x  x 2  ...
1 x
Q2.19. Un recipient provist d’un èmbol mòbil conté aire, vapor d’aigua i aigua en excés en
equilibri tèrmic. Quina de les següents afirmacions és certa?
a) Un augment isocòric de la temperatura disminuirà la massa de vapor d’aigua.

b) Un augment del volum a temperatura constant pot mantenir constant la humitat
absoluta.
c) Un augment de la pressió total del sistema a temperatura constant augmenta la humitat
absoluta.
d) Una disminució de la temperatura a volum constant augmenta la pressió del vapor.
e) Una disminució de la pressió total a temperatura constant disminueix la pressió del
vapor.
Q2.20. Un cilindre rígid posicionat verticalment està dividit en dos parts, que contenen
quantitats iguals de un mateix gas ideal, per un èmbol pesant i aïllant tèrmic. Inicialment el
conjunt està a una temperatura de 400K siguent la pressió del compartiment inferior (P 2) el
doble que la del compartiment superior (P1). Mantenint la temperatura del compartiment
superior a 400K, escalfem l’inferior fins a aconseguir que el volum dels dos compartiments sigui
el mateix. És cert que:
a) La pressió deguda el pes de l’èmbol és nul·la.

b) La temperatura final del compartiment inferior és de 500K.
c) La pressió final del compartiment superior és 2/3 P1.
d) La temperatura final del compartiment inferior és de 700K.
e) La pressió final en el compartiment inferior és 5/3P1.
Q2.21. L’atmosfera d’un determinat satèl·lit del sistema solar està composta per He i vapor de
N2, siguent el número de mols de vapor d’ N2 la meitat que els d’He. Aquest satèl·lit té un oceà
de N2, de manera que podem suposar que aquest element és saturant en l’atmosfera.
Suposem també que el satèl·lit es troba a una temperatura de 64K. Si la pressió del N2 a 64K
és de 99 Tor, podem afirmar que:
Alberto A.
3
a) La densitat del vapor d’ N2 en l’atmosfera d’aquest satèl·lit és de 0,00069kg/m .
b) La pressió atmosfèrica del satèl·lit és de 0,13atm.
c) La pressió atmosfèrica del satèl·lit és de 0,39atm.
d) Un augment isobàric de la temperatura del satèl·lit provocarà una expansió de
l’atmosfera i evaporació de part de l’oceà, mantenint constant el número de mols de
vapor d’ N2 per unitat de volum.
3
e) La densitat del vapor d’N2 en l’atmosfera del satèl·lit és de 0,528 kg/m .
-1
Dades: Massa molecular del N2 =28g·mol .
Q2.22. Un recipient rígid conté aire saturat de vapor d’aigua a 40ºC més una certa quantitat
d’aigua liquida (massa de líquid = 10% de la massa de vapor). Si s’augmenta la temperatura
fins a 60ºC sense canviar de volum, és cert que el punt de rosada corresponent a l’estat final
d’equilibri és de:
a) 40ºC.
b) 41ºC.
c) 43ºC.
d) 47ºC.
e) No es pot calcular sense conèixer el volum del recipient.
Dades: Pressió de saturació del vapor: ln p(atm) = 13,72 – (5120/T(K)).
 a 
Q2.23. L’equació d’estat d’un gas ve donada per  p  v(v  b) v  b   RT on
 
a  36,6atm  l 2  mol 2 i b  1,5l  mol 1 . És cert que:
a) La temperatura de Boyle del gas és 2a/Rb.

b) Per temperatures inferiors a 300K i volums molt grans, el producte pv creix si (l/v)
decreix.
c) Aquest gas no té temperatura de Boyle.
d) El coeficient piezotèrmic d’aquest gas no depèn del volum.
e) El tercer coeficient del Virial s’anul·la per temperatures superiors a la de Boyle.
1
Nota: Quan x  0 podem considerear que :  1  x  x 2  ...
1 x
Q2.24. Quina de les següents afirmacions és certa?
a) No tots els gasos es poden liquar per simple compressió.

b) En el punt triple d’una substància els volums molars de les tres fases que coexisteixen
son iguals.
c) El volum molar reduït que ocupa el N2 es el mateix que l’ocupat pel O2 en les mateixes
condicions de temperatura i pressió reduïdes.
d) Per temperatures superiors a la crítica no és possible tenir cap transició entre els estats
líquids i vapor.
e) La humitat absoluta no està definida en un ambient on l’aigua estigui propera al punt
crític.
Alberto A.
Q2.25. Un recipient provist d’un èmbol en equilibri mecànic amb la pressió externa P conté aire
humit no saturat a temperatura T. Si augmentem la pressió externa fins a 2P i escalfem el
sistema fins a una temperatura de 2T, és cert que:
a) El punt de rosada disminueix.

b) La humitat absoluta no es modifica.
c) La pressió parcial de l’aire es manté constant.
d) El vapor condensarà.
La humitat relativa serà del 100%.

Apunts T2 (Bo)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts T2 (Bo)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PI

TEMA 2 – SISTEMES MONOCOMPONENTS

NOM DE L’ALUMNE: ………………………………………....

1. Conceptes bàsics de la termodinàmica.

2.2 Llei de Dalton.

1. Conceptes bàsics de la termodinàmica:

Sistema termodinàmic: Quantitat definida de matèria susceptible de ser estudiada.

Univers: Sistema Termodinàmic + Entorn

Transferència de massa Permeable Impermeable

Mobilitat Mòbil Rígida

Intercanvi tèrmic Diaterma Adiabàtica

Segons la naturalesa de les parets també podem classificar els sistemes:

 Aïllats: No hi ha intercanvi ni de massa ni d’energia amb l’entorn.

1.1 Caracterització de sistemes termodinàmics:

L’anàlisi macroscòpic d’un sistema termodinàmic es fa mitjançant el que anomenem

Les variables termodinàmiques poden classificar-se segons si el seu valor depèn de la

1.2 Processos Termodinàmics:

Un procés termodinàmic es dóna quan un sistema que està en equilibri evoluciona a un

 Isobàric: A pressió constant  Reversible

Pv  RT , amb v el volum molar del sistema en estudi i R constant anomenada constant

La constant R pot expressar-se de les següents maneres:

R  8.314J / K  mol  0.082atm  l / K  mol  1.9859cal / K  mol

Així doncs l’equació dels gasos ideals: P  V  n  R  T (Equació de Clapeyron)

IMPORTANT!!!  UN GAS IDEAL NO PRESENTA CANVIS DE FASE!!

2.1. Superfície Termodinàmica Característica:

A continuació exposem les tres lleis mencionades anteriorment que regeixen el

 Llei de Charles: En un procés isocòric la pressió és proporcional a la temperatura.

 Llei de Gay- Lussac: En un procés isobàric el volum és proporcional a la temperatura.

 Llei de Boyle-Mariotte: En un procés isotèrmic el volum ocupat per un gas és

2.2. Llei de Dalton:

3.1. Experiment d’Andrews (1870):

Andrews va experimentar amb els gasos reals i va descobrir que:

 Els canvis d’estat d’agregació tenen lloc a T constant i P constant

Aleshores, podem traçar les isotermes d’Andrews:

A continuació explicarem els diferents processos que tenen lloc en la transformació:

Punt B: El sistema arriba a la pressió de saturació. A partir d’aquest punt, qualsevol

Tram D – E: Com ja sabem de la unitat anterior els líquids són pràcticament

3.2. Superfícies termodinàmiques característiques:

3.3. Equacions Tèrmiques d’Estat:

3.3.2. Van der Waals:

 p  a v  b   RT on a  sobrepressió per corregir l’excés de pressió que hi

3.3.4. Modificada de Clausius:

3.3.6. Equació reduïda de Van der Waals:

En primer lloc, a partir de l’equació d’estat, es determinen les expressions

El mètode és aquest, ja que el punt crític és un punt d’inflexió.

En el cas de Van der Waals resulta:

A continuació ens aïllem les constants en funció de les coordenades crítiques:

Posteriorment s’introdueixen aquestes expressions de les constants en l’equació

3.3.7. Equacions del Virial (Kamerlingh-Onnes):

Anomenem B(T), C(T),... i B (T ), C (T ) ,... coeficients del Virial. Quan el Segon

3.4. Estats Corresponents i Coordenades Reduïdes:

D’aquesta manera podem trobar T r, Pr i Vr .

 Dues de les seves coordenades reduïdes coincideixin.

 Les dos substàncies estiguin patint un canvi de fase.

4.1. Humitat Absoluta:

on Pvap = pressió parcial de vapor

M=massa molar de l’aigua=18g/mol

4.2. Humitat relativa:

Definim la humitat relativa com el percentatge de vapor d’aigua respecte la quantitat de

El sistema està saturat si Hrel és del 100%.

4.3.2. Punt de rosada:

a) Les coordenades crítiques característiques del gas.

b) L’equació d’estat reduïda.