Química 1Btx - 2021-2022

Repassem la 1a avaluació

UD1 – TCM, la matèria i el mol. Lleis fonamentals i fórmules empírica i molecular

Consulta la Taula Periòdica si necessites alguna dada
1. Són correctes les afirmacions:
a. en 16 g de metà, CH4 , hi ha 6,022·1023 molècules.
b. En 32 g d’oxigen molecular, O2, hi ha 6,022·1023 àtoms d’oxigen.
R: Sí, No

2. Compara les magnituds densitat i volum. Saps convertir les seves unitats?

3. a. Quina és la massa, expressada en grams, d’un àtom de calci?

c. Quants àtoms de sodi hi ha en 0,75 g d’aquest element?
d. Quantes molècules hi ha en una mostra que conté 0,5 g de tetraclorur de
carboni, CCl4 ?. Quants àtoms de clor conté aquesta mostra?
R: 6,66 · 10 – 23 g Ca / àtom Ca ; 1,96 ·1022 àtoms Na ; 1,96 ·1021 molècules CCl4
7,84 · 1021 àtoms de Cl.

4. El ferro forma dos clorurs, un amb un 44,20% de Fe i l’altre amb un 34,43%.

Determina la fórmula empírica de tots dos i anomena’ls.
FeCl2 i FeCl3. Són el clorur de ferro (II) i el clorur de ferro (III) respectivament.

5. Troba la composició centesimal del permanganat de potassi, KMnO4.

R: 24,74% K; 34,76% Mn ; 40,50% O.

6. Troba la composició centesimal del fosfat de calci (ortofosfat) Ca3(PO4)2.

R: 38,76% Ca; 19,97% MP ; 41,27% O.

7. Un òxid de manganès conté 63,19% de metall. Troba la fórmula empírica

d’aquest òxid.
R. MnO2
8. S’escalfen 1,256 g d’un clorur de platí i queda un residu de 0,7275 g de platí.
Troba la fórmula d’aquest clorur de platí.
R. PtCl4
9. En una mostra de 10 g de Seleni, quants àtoms hi ha?
R. 7,62 · 1022 àtoms de Se

10. En un experiment s'observa que 6,48 g de sodi reaccionen completament amb

10 g de clor. En una altra experiència s'observa que 4,93 g de sodi reaccionen
amb 7,61 g de clor. Comproveu que es compleix la llei de les proporcions
definides.
R: Sí que es compleix. Hi ha la mateixa proporció entre els dos àtoms en els dos
casos.
 11. El coure reacciona amb el clor per formar dos compostos diferents. El primer
compost conté 64,20 g de coure i 35,80 g de clor. El segon conté 47,27 g coure i
52,73 g de clor. Quina és la proporció en massa dels dos elements per a cada
compost? Indica si es compleix la Llei de les proporcions múltiples.
R: Sí que es compleix la Llei de les proporcions múltiples. La relació entre les
quantitats de Cl amb una quantitat fixa de Cu, és 1:2 (relació de nombres enters
senzills)
12. Llei dels volums en combinació
L’amoníac gasós reacciona amb l’oxigen formant aigua i diòxid de nitrogen.
Completa la taula sabent que es troben en les mateixes condicions de pressió i
temperatura.

Mostra NH3 (L) O2 (L) NO2 (L) H2O (L)

1 4 7 4 6

2 42,9 75 42,9 64,3

3 250

R: segons la reacció 4 NH3 + 7 O2 → 4 NO2 + 6 H2O (més endavant ho aprendrem )

13. Tenim dos gasos, A i B, tots dos en condicions normals de pressió i temperatura.
Del gas A en tenim 5,6 L mentre que del gas B en tenim 16,8 L. Quants mols de
gas A tenim respecte de B?
Quina quantitat de massa del gas B tenim sabent que M(B)=14,01 g/mol?
R: 3 mol B / mol A; 10,51 g B
14. Recorda sempre aquest esquema per a treballar amb el mol.

15. Recordes materials, cossos, elements .… molt densos? i dels menys densos?
UD2 – Els estats de la matèria. Propietats i canvis d’estat
Dades:
Calor específica gel = 0,5 cal/g· oC
Calor específica aigua líquida = 1,00 cal/g· oC
Calor específica vapor d’aigua = 0,48 cal/g· oC
Calor latent de fusió (aigua) = 80 cal/g;
Calor latent de vaporització (aigua) = 540 cal/g
1cal = 4,18 J

16. 500 ml d’aigua es refreda de 80 oC a 15 oC.

Quina quantitat de calor desprendrà? R: - 32500
cal.

17. Quina quantitat de calor es necessitarà per a

transformar 1 kg de gel a - 15oC en vapor d’aigua
a 110 oC ? R: 732 300 cal
Construeix la corba d’escalfament. Corba T/Q

18. Quines són les propietats generals dels líquids?

19. Observa aquest gràfic i explica què hi

veus.

Cal explicar què és la pressió de vapor

i comparar els diferents líquids.
Comentar quins són els més volàtils i
perquè.

20. Quina diferencia hi ha entre el plasma i l’estat gasós?

21. Per què totes les gotes d’un

líquid són rodones?
Cal que ho expliquis en base a
la teoría que tens escrita a la
dreta
22. Segons els valors de la taula:
a. Què és la calor específica?
b. Quin tipus de propietat és?
c. Quina quantitat de calor es necesita per
escalfar 5℃ a 10 g d’aigua? R: 11,63 kJ
d. I si volem escalfar 10 g d’alcohol de 15 a
20℃? R: 0,12 kJ
e. Si tenim 20 g d’alumini I 20 g d’or. Quin dels
dos necesita menys calor per escalfar-se?
R: l’alumini en necesita unes 7 vegades més

23. Què compleix sempre un gas ideal? TCM

R: pàg 147 del llibre per comparar amb un gas real

24. Un gas tindrà comportament ……real………… quan es

trobi a una pressió ………………… o a una temperatura
……………………………….. al seu punt
d’………………………………….
El vapor d’aigua a …………………………. és un
exemple de gas ………real…………..

25.

R: a) 0,624, 0,189, 0.188; b) 2,43 atm, 0.74 atm, 0,73 atm; c) 4,87 atm
Recordeu que aquests gasos són diatòmics, H2, N2, i el metà és CH4
26.

R: 161,5 mmHg, 338,5 mmHg

27.

Consulta els fulls donats

a clase sobre els
diagrames de fases.
UD3 – L’àtom i les partícules.
28. Respon breument sobre les conclusions i les hipòtesis de Rutherford a partir del
seu experiment: pàg 148 i 149 del llibre
a) Dibuixa’l
b) Quina és l'explicació que va donar al fet de que algunes partícules es
desviaren de la seua trajectòria?
c) Quina és l'explicació per la qual algunes partícules no es desvien de la
trajectòria?
d) Quina relació hi ha entre la grandària del nucli i de l'àtom complet?

29. Dibuixa un àtom de beril·li, que té .4... protons, ..4. electrons i ..5. neutrons,
segons els models de Thomson, Rutherford i Bohr.
Nota: no totes les partícules es coneixien quan es van proposar els tres models.

30. El liti està format por una mescla de Li-6 i Li-7(el més abundant: 92,40 %) Les
masses isotòpiques són: del Li-6 , 6,0167 u, i la del Li-7 , 7,0179 u. Calcula la
massa atòmica del Li en u.
R: 6,9418 u

31. Quina és la tècnica que s’usa per estudiar els isòtops dels elements i la seva
abundància? En què es basa?
L’espectrometria de masses. Tècnica que es basa en fer impactar un feix
d’electrons sobre una mostra gasosa, la qual s’ionitza i es fragmenta. Es poden
detectar els fragments ionitzats i aquests són els que ajuden a determinar la
substància que s’està analitzant.
Pàg 153 del llibre. Llegeix per a què serveix.

32. Quan parlem d'isòtops, com han de ser els àtoms?

a) amb la mateixa massa atòmica
b) amb diferent nombre d'electrons
c) d'un mateix element amb diferent nombre de neutrons
d) d'un element amb la mateixa massa i diferent nombre de protons

33. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses. Corregeix les que
siguin errònies.
a) L’àtom és indivisible. F
b) Pràcticament tota la massa de l’àtom es concentra en el nucli. C
c) El protó i el neutró tenen aproximadament la mateixa càrrega. F
d) El neutró, el protó i l’electró tenen aproximadament la mateixa massa. F
e) L’àtom no pot ser neutre perquè conté càrregues elèctriques. F
f) L’àtom està pràcticament “buit”. C
g) Tots els àtoms d’un element són iguals en massa. F
34. Els colors de les flames:
https://www.youtube.com/watch?v=Kiqdm0p1fC0

35. Indica si les següents afirmacions són certes o falses.

El model atòmic de Bohr considera que.... Cert Fals
a) els electrons circulen en òrbites el·líptiques al voltant del nucli. X
b) els electrons es mouen en òrbites circulars X
c) les òrbites dels electrons poden tenir qualsevol valor d’energia. X
d) les òrbites dels electrons només poden tenir uns valors d’energia X
determinats, la seva energia està quantitzada.
e) quan un electró passa d’una òrbita a una altra d’energia superior X
allibera un fotó
f) quan un electró passa d’una òrbita a una altra d’energia inferior X
allibera energia en forma de radiació electromagnètica

36. Observa les línies dels espectres d’emissió i d’absorció de l’hidrogen en el llibre de text
(pàg 156) Perquè unes són brillants i les altres són negres?

37. En l’àtom d’hidrogen, les línies de la sèrie de

Paschen s’originen en les transicions
electròniques des dels nivells n >3 fins al nivell
n=3. Les longituds d’ona de les radiacions
corresponents a aquestes línies pertanyen a la
regió de l’espectre infraroig (IR). La longitud
d’ona d’una d’aquestes línies és de 1005 nm.
Calcula la seva freqüència (en Hz) i l’energia
d’un fotó d’aquesta radiació (en J).

Dades: Constant de Planck, h= 6.63·10-34 J·s;

Velocitat de la llum, c = 3.0 ·108 m·s-1
R: 2,99·10 14 s – 1 ; 1,98·10 – 19 J

38. Omple la taula

adjunta:

Pots consultar la
figura adjunta per indicar
a quina zona de l’EM
correspon cada radiació.
R: VISIBLE; UV; RX
39. Quants nombres quàntics són necessaris per identificar un orbital? n, l, ml
I per identificar un electró? n, l, ml i ms

40. Escriu en la taula següent els quatre nombres quàntics (n, l, m, ms) dels electrons
situats en els orbitals 3s i 3p d’aquest àtom.
electró n l m ms
3s ( ↑ ) 3 0 0 1/2
3s ( ↓ ) 3 0 0 −1/2
3px ( ↑ ) 3 1 -1 1/2

41. Ens donen els nombres quàntics d’un electró desordenats: (1, 3, -1/2, -1).
Ordena’ls en l’ordre correcte: principal, secundari, magnètic i d’espín.
R: (3,1,-1,-1/2)

42. Busca informació i completa la taula-resum següent sobre els diferents models
atòmics estudiats
43. Descobriment dels neutrons:ttps://www.youtube.com/watch?v=HnmEI94URK8

44. La funció de treball del sodi és 2,5 eV. Calculeu la freqüència llindar de la
radiació amb què s'ha d'il·luminar un elèctrode d'aquest material perquè es
generi un corrent elèctric en un fotodíode. Quina és la longitud d'ona
corresponent? R: 6,04·1014 Hz; 497 nm

45. Se sap que un determinat metall experimenta l'efecte fotoelèctric quan s'hi
fan incidir fotons d'energia superior a 1 eV.
Suposeu que sobre aquest metall hi incideixen fotons de longitud d'ona
6·10-7 m.
(a) Quant val la freqüència dels fotons incidents? R: 5·1014Hz
(b) Es produeix l'efecte fotoelèctric? Per què? Sí, perquè li correspon una
energía (3,31·10- 19 J) que és superior a la d’1 eV(1,6·10- 19 J) que és la
mínima per poder extreure l’electró.

46. Un metall emet electrons per efecte fotoelèctric quan s'irradia amb llum blava,
però no n'emet quan s'irradia amb llum ataronjada. Determineu, raonant la
resposta, si emetrà electrons quan s'irradiï:

(a) Amb llum vermella. No. Té menor energía que l’ataronjada i que la blava
(b)Amb llum ultraviolada. Sí. Té més energía que la blava

Dades:
1 eV = 1,602·10-19 J
c = 3·108 m·s-1
h = 6,63·10-34 J·s-1
càrrega de l'electró, e = - 1,60·10-19 C
massa de l'electró, me = 9,1·10-31 kg
Resultats “Lleis dels gasos”
1. 6 L ; 2 atm ; la gràfica p/V correspon a l’equació p·V = K és una hipèrbola

2. 105,3 L

3. 22,08 atm

4. 1,27 g/L

5. p (gas ideal) = 3,28 atm ; p (gas real) = 3,25 atm. A què es deguda aquesta
diferència?

6. 5,43 m3

7. 1,96 atm (2 atm)

8. – 97,3℃

9. p · V = K

10. Si la T és el doble en K, V1 = V2

11. 1,37 L

12. 2,52 atm

13. 37,92 g/L