Preparar una reacció química

Keila Vellvehí
Ariana Aybar
1r Bat
Objectiu:

La pràctica realitzada té com a objectiu experimentar una reacció química a partir

dels reactius i observar si hi han canvis.

Introducció teòrica:

Una reacció química és un canvi que experimenta la matèria que afecta a la seva
pròpia naturalesa. En una reacció, una o més substàncies es transformen en altres
de diferents. Les substàncies originals s’anomenen reactius, i les que s’obtenen,
productes.

Pràctica 1

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Una bàscula antiga.

 Una moneda d’un cèntim.
 Llana de ferro.
 Un encenedor.

Procediment experimental:

1. Primer de tot dipositem una moneda d’un cèntim al plat esquerra de la

bàscula antiga.
2. Seguidament equilibrem el pes posant llana de ferro al plat dret de la bàscula.
3. Al tenir un pes equilibrat entre la moneda i la llana, cremem amb un
encenedor la llana de ferro fins que s’oxidi tota.
4. Observem els canvis.

Observacions:

Aquesta reacció emet llum i calor al posar en contacte el foc amb la llana de ferro.
Aquesta en oxidar-se del tot i convertir-se en òxid de ferro el seu color pasa d’un
gris normal a un gris molt més fosc, quasi negre, i es torna molt més fràgil i pesat,
fent així que la balança baixi cap al seu costat.
Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

Fe(s) + 3/2O2(g) → FeO3(s)

 Descripció:
Un mol de ferro sólid reacciona amb 3/2 mols d'oxigen gasós per donar un
mol de triòxid de ferro sòlid.

Pràctica 2

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Làmina fina de magnesi.

 Paper de vidre.
 Pinces llargues i potents.
 Un encenedor.

Procediment experimental:

1. Primer de tot agafem una làmina fina de magnesi.

2. Seguidament agafem paper de vidre i pulim amb ella la làmina de magnesi.
3. Un cop la làmina està suficientment pulida, agafem el encenedor i el apropem
a la làmina.
4. Un cop la flama fa contacte amb la làmina de magnesi s’oxida de manera
instantània, provocant així una llum bastant potent.

Observacions:

Aquesta reacció emet llum i seguidament absorbeix calor. La làmina de magnesi,

amb un poliment constant, ha passat d’un color negre a un gris bastant clar. Aquesta
reacció al oxidar-se la làmina de magnesi es torna fràgil.

Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

2Mg(s) + O2(g) → 2MgO(s)

 Descripció:
Dos mols de magnesi sòlid reaccionen amb un mol d’oxigen gasós per donar
a lloc a dos los d'òxid de magnesi sòlid.
 Pràctica 3

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Tub d’assaig.
 Matràs Erlenmeyer.
 Comptagotes.
 Pb(NO3)2(aq)
 KI(aq)

Procediment experimental:

1. Primer de tot agafem un tub d’assaig i depositem la dissolució de Pb(NO3)2.

2. Seguidament això agafem el KI i ho mesclem en el tub d’assaig amb el
Pb(NO3)2.
3. Al final d’aquesta reacció podem observar com es forma la pluja àcida.

Observacions:

El Pb(NO3)2 amb posar-se en contacte amb el KI, podem observar com aquest és
transformar d’un color groc intens i el líquid es torna una mica dens.

Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

Pb(NO3)2(aq) + 2KI(aq) → 2KNO3(aq) + PbI2(s)

 Descripció:
Un mol de Pb(NO3)2 aquós reacciona amb dos mols de KI aquós per donar a
lloc a dos mols de KNO3 aquós més un mol de PbI2 sòlid.

Pràctica 4

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Un globus.
 Bicarbonat de sodi( NaHCO3 (s)).
 Àcid etanoic (CH3COOH(aq)).
 Un matràs erlenmeyer.
Procediment experimental:
1. Es diposita l’àcid etanoic en el matràs erlenmeyer.
2. A continuació hi afegim el bicarbonat de sodi i ràpidament tapem la boca del
erlenmeyer amb un globus.
3. Observem la reacció.

Observacions:
Al juntar els dos reactius es pot observar com es formen bombolletes d’aire les qual
inflen el globus. El diòxid de carboni (produce que es crea) és el gas responsable de
que es formin bombolles i s’infli el globus.

Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

CH3COOH (aq) + NaHCO3(s) → CO2(g) + CH3COONa(aq) + H2O(l)

 Descripció:
Un mol de CH3COOH aquós reacciona amb un mol de NaHCO3 sòlid per
donar lloc a un mol de diòxid de carboni gasós més un mol d’aigua líquida
més un mol de CH3COONa aquós.

Pràctica 5

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Petxines
 Marmol
 HCL
 Comptagotes.

Procediment experimental:

1. Primer de tot agafem les petxines i el marmol.

2. Després amb un comptagotes agafem el HCL i ho posem a les petxines o al
mármol.
3. Seguidament podem observar com d’aquesta reacció surten bombolles.
Observacions:

Alhora de posar el HCL en contacte amb les petxines, podem observar una reacció
instantània. Podem observar com d’aquesta reacció surten bombolles.

Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

CaCO3(s) + 2HCl(aq) → CaCl2(aq) + H2CO3(aq)

 Descripció:
Un mol de CaCO3 sòlid reacciona amb dos mols de HCL aquós per donar a
lloc a un mol de CaCl2 aquós més un mol de H2CO3 aquós.

Pràctica 6

Per a aquesta pràctica s’han utilitzat els següents materials:

 Matràs aforat.
 Àcid clorhídric, HCl(aq).
 Amoníac, NH3(aq) .
 Comptagotes.
 Tap del matràs aforat.

Procediment experimental:
1. Posem àcid clorhídic en un matràs aforat.
2. Seguidament amb un comptagotes afegim l’amoníac i el tapem.
3. Observem.

Observacions:
L’àcid clorhídic al contactar amb l’amoníac produeixen una reacció en la qual
s'allibera una quantitat molt elevada de gas blac i també es forma un sòlid: NH 4Cl.

Tractament de les dades i anàlisi dels resultats:

 Equació química ajustada:

HCl(aq) + NH3(aq) → NH4Cl(s)

 Descripció:
Un mol de HCl aquòs reacciona amb un mol de NH3 aquós donant lloc a un
mol de NH4Cl sòlid.
Conclusió:

En conclusió, hem après a elaborar alguna que altre reacció. Algunes ja la varem fer
d’anys passats, però apart d’això hem sapigut com anomenar cada experiment amb
el seus reactius i productes, ajustar les equacions, i sobretot hem après una mica
més sobre les reaccions.