Velocitat de reacció químicaairbag

en un

Nom: Irina López, Valeria López,

Sonia Sun i Marina Artero
Data: 05/05/2023
Centre: Jaume Viladoms Centre
Educatiu
El projecte REVIR és un projecte del CRECIM amb el suport de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
1. Introducció

Un element que passa desapercebut cada dia, però que en ocasions ens pot salvar la vida és
l’airbag, el coixí de seguretat que s’infla de cop quan el cotxe pateix un xoc gran.

Fig.1. Símbol que representa un airbag.

Els científics van estar molts anys pensant i provant la millor manera d’inflar l’airbag. Després
de diverses experiències van arribar a la conclusió que només mitjançant una reacció química
es podria aconseguir inflar-lo de la forma desitjada.

1a. Quines característiques creus que han de tenir aquestes reaccions químiques perquè es
puguin utilitzar per a inflar l’airbag?
Una característica principal que ha de tenir una reacció química per a poder-se utilitzar per
inflar un airbag es l’eficàcia de la reacció. Hem de tenir en compte a quina velocitat, pressió i
temperatura es necessita per que aquesta característica principal pugui complir-se.
Un altre característica es que el producte de la reacció hauria de ser gasos per què l’airbag
s’infli.
Finalment, l'últim característic que creiem que s’ha de tenir en compte és la puresa dels
reactius, per a poder determinar que tots els reactius reaccionen correctament.

Segur que has pensat algunes característiques importants però, de vegades, no és tan fàcil
poder triar la reacció que més ens interessa. En aquesta pràctica ens centrarem només en una
de les característiques anteriors: la rapidesa amb què es produeix una reacció. Així doncs, al
llarg de la pràctica intentarem respondre la pregunta següent:

Quines són les millors condicions per inflar ràpidament un

airbag a partir d’una reacció química?

Itinerari per resoldre el problema

a) Primerament, realitzaràs uns experiments per explorar i comparar la rapidesa de

diverses reaccions químiques.

1
 b) En segon lloc, gràcies a un sistema de captació automàtica de dades, determinaràs la
velocitat d’una reacció.
c) Després, intentaràs entendre quins factors influeixen en la velocitat de reacció a la
llum de la teoria de les col·lisions.
d) Finalment, aplicaràs tots els coneixements que heu adquirit en la construcció d’un
model d’airbag al laboratori.

2. Com es desenvolupen al llarg del temps els canvis químics?

En aquest apartat estudiarem diversos canvis químics per explorar i comparar la rapidesa
amb què es produeixen. D’aquesta manera podem triar quins ens interessen més per a la
construcció del nostre airbag. Estudiarem aquestes reaccions:

PRIMERA REACCIÓ: Oxidació del magnesi

SEGONA REACCIÓ: Magnesi i àcid clorhídric

TERCERA REACCIÓ: Hidrogencarbonat de sodi i àcid clorhídric

QUARTA REACCIÓ: Obtenció del iodur de plom

2.1. Oxidació del magnesi

Poseu-vos les ulleres de seguretat!

Agafa un trosset d’uns 2cm de cinta de magnesi i llima-la per les dues bandes amb el paper de
llima que tens a la safata. Doblega-la lleugerament i penja-la sobre el suro amb el suport tal i
com ho pots veure a la figura 2:

Fig.2. Muntatge de l’experiment

Posa aquest muntatge sobre una càpsula de porcellana per evitar que es cremi la taula.
Apropa-hi un misto encès fins que s’encengui el magnesi. Quan comenci la reacció,

2
simultàniament poseu en marxa el cronòmetre (podeu fer servir el dels vostres mòbils) i anota
el temps que triga la reacció a completar-se.

2a. Quines proves et fan pensar que hi ha hagut un canvi químic, és a dir, una reacció?
Les proves que ens fan pensar que hi ha hagut un canvi químic són que e l producte final no
presenta la mateixa naturalesa que la cinta del principi i l’altre es que la reacció ja no es pot
revertir.

2b. Anota el temps necessari per produir-se la reacció completa:

Temps = 8,80 segons
2c. Amb què reacciona el magnesi quan s’està cremant?
El magnesi quan s’està cremant reacciona amb l’oxigen.

2d. Quins són els productes de la reacció?

Només hi ha un producte de la reacció que és l’òxid de magnesi.

2e. Escriu la reacció química que resumeixi el procés.

2Mg (s) + O2 (g)🡪 2MgO (s)

2.2. Magnesi i àcid clorhídric

Poseu-vos les ulleres de seguretat!

Agafa un tub d’assaig i posa-hi uns 10 ml d’àcid clorhídric de concentració 1 M. Tot seguit
afegeix-hi uns 2 cm de cinta de magnesi (prèviament llimada per les dues bandes com en la
3
 reacció anterior) i posa en marxa el cronòmetre. Sacseja una mica el tub per tal que el magnesi
quedi en contacte amb l’àcid. Anota el temps que triga en produir-se la reacció completa.

Fig.3. Esquema del muntatge de la reacció

2f. Quines proves et fan pensar que hi ha hagut un canvi químic, és a dir, una reacció?
Les proves que ens han fet pensar que hi ha hagut un canvi químic són que el producte final no
presenta la mateixa naturalesa que la cinta del principi i l’altre és que la reacció ja no es pot
revertir. La prova més visual d’aquest canvi químic es que hi ha hagut presencia de bombolletes,
i per tant, s’ha alliberat gas.
2g. Anota el temps necessari per produir-se la reacció completa:
Temps = 1.52 minuts
2h. Quins són els productes de la reacció?
Els productes de la reacció són clorur de magnesi i hidrogen gas.

2i. Escriu la reacció química que resumeixi el procés.

2HCl + Mg 🡪 MgCl2 + H2

2.3. Hidrogencarbonat de sodi i àcid clorhídric

Poseu-vos les ulleres de seguretat!

La tercera reacció la faràs en un vas de precipitats. Pesa 0,2g de hidrogencarbonat de

sodi dins del vas de precipitats. Aboca-hi 10 ml d’àcid clorhídric de concentració 0,5M i
simultàniament posa en marxa el cronòmetre. Anota el temps que triga en produir-se la
reacció completa.

Fig.4. Vas de precipitats

4
2j. Quines proves et fan pensar que hi ha hagut un canvi químic, és a dir, una reacció?
Les proves que ens han fet pensar que hi ha hagut un canvi químic són que el producte final no
presenta la mateixa naturalesa que la del hidrogencarbonat de sodi del reactiu i l’altre es que
la reacció ja no es pot revertir. Un altre prova es que hi ha hagut presencia de bombolletes, i
per tant, s’ha alliberat gas.
2k. Anota el temps necessari per produir-se la reacció completa:
Temps = 55 segons
2l. Quins són els productes de la reacció?
Els productes de la reacció son clorur de sodi, aigua i diòxid de carboni.
2m. Escriu la reacció química que resumeixi el procés.
NaHCO3 + HCl 🡪 NaCl + H2O + CO2 (gas)
2.4. Obtenció del iodur de plom

Poseu-vos les ulleres de seguretat!

Agafa un tub d’assaig i posa-hi aproximadament fins a ¼ de tub de solució de nitrat de plom
(II) 0,01 M, en un altre tub afegiu el mateix volum de iodur de potassi 0,1 M. Tot seguit has de
fer dues coses simultàniament: abocar el contingut d’un tub en l’altre i posar en marxa el
cronòmetre.

2n. Quines proves et fan pensar que hi ha hagut un canvi químic, és a dir, una reacció?
Les proves que ens han fet pensar que hi ha hagut un canvi químic són que e l producte final
no presenta la mateixa naturalesa que la del principi i un altre prova es que la reacció ja no
es pot revertir. L’última prova que hem observat hi ha hagut un canvi de propietats, perquè
s’ha format un color groc.
2o. Anota el temps necessari per produir-se la reacció completa:
Temps = 1 segon (quasi instantani)
2p. Quins són els productes de la reacció?
Els productes de la reacció són iodur de plom (II) i nitrat de potassi.
2q. Escriu la reacció química que resumeix el procés.
Pb(NO3)2 + 2KI🡪 PbI2+ 2KNO3

5
 2.5. Resum i classificació de les reaccions químiques analitzades

2r. Omple la taula següent amb les reaccions químiques igualades i els resultats dels temps que heu
obtingut per a cada reacció. Classifica les reaccions estudiades en funció de si consideres que són ràpides
o lentes.
Reacció química Temps

Oxidació del magnesi: 2Mg + O2 🡪 2MgO 8.8s

Magnesi + àcid clorhídric: 2HCl + Mg 🡪 MgCl2 + H2 1.52 min

Hidrogencarbonat de sodi + àcid clorhídric: NaHCO3 + HCl 🡪 NaCl + H2O + CO2 (gas) 55s

Obtenció de iodur de plom: Pb(NO3)2 + 2KI🡪 PbI2+ 2KNO3 1s

2s. Quines reaccions creus que tenen les millors característiques per a poder construir el nostre airbag?
Justifica la teva resposta.
Creiem que hi ha una reacció que té les millors característiques per a construit l’airbag, aquesta seria la
reacció de l’hidrogencarbonat de sodi amb l’àcid clorhídric. Hem escollit aquesta encara que el temps de
reacció és lent, però com la reacció produeix gas, en aquest cas CO2, hi aquesta característica de la
reacció es necesaria per arribar al nostre objectiu.

Què diu la ciència?

La velocitat de reacció és una magnitud que podem calcular per tal de comparar la rapidesa
de diferents reaccions químiques. Tenint en compte que una reacció química és el procés
pel qual es transformen uns reactius en productes, podem definir la velocitat química com
els mols de producte que es generen per unitat de temps (mols/s). Com no podem mesurar
de manera directa els mols d’una substància, hem de buscar mètodes indirectes. En el cas
que un dels productes sigui un gas, podem mesurar la variació de la pressió en un recipient
tancat, ja que a volum i temperatura constants la pressió és proporcional al nombre de
mols.

3. Mesura de la velocitat d’una reacció

6
En l’apartat anterior has vist la necessitat de quantificar la rapidesa d’una reacció. Per tal de
determinar experimentalment la velocitat d’una reacció, ens centrarem en una de les
experiències que ja hem vist anteriorment:

NaHCO3(s) + HCl(aq) -> NaCl(aq) +CO2(g) + H2O(l)

Aquesta reacció es caracteritza per un despreniment gasós que es pot relacionar amb la
quantitat de matèria que reacciona gràcies a l’equació general dels gasos ideals. Així doncs, en
el nostre cas, és més pràctic seguir l’evolució de la formació de productes mitjançant un sensor
de pressió.
L’equació de la velocitat per la nostra reacció es pot escriure de la manera següent:

On Δ[CO2] és la variació de la concentració de CO 2 en un interval de temps (Δt), ΔP és la

variació de la pressió a l’interior del recipient causada per l’augment de CO 2, R és la constant
universal dels gasos i T és la temperatura.

3.1. Què creus que passarà?

Abans de realitzar qualsevol experiència és important pensar en el que succeirà. Per tant,
hauràs de respondre a la pregunta: Com creus que variarà la pressió amb el temps a mesura
que es va produint la reacció?

3a. Com creus que variarà la pressió amb el temps a mesura que es va produint la reacció?
Utilitza la gràfica de sota per representar-ho.

Creiem que la pressió inicialment tindrà un notable augment, però a mesura que passi el
temps s’anirà fent constant.

7
3.2. Muntatge de l’experiment

Poseu-vos les ulleres de seguretat!

a) Posa al voltant de 0.4g de bicarbonat dins el vial
b) Per altra banda, posa 20mL d’àcid clorhídric 0.5M dins de l’erlenmeyer.
c) Amb l’ajuda d’unes pinces llargues introdueix el vial amb el bicarbonat dins l’erlenmeyer
sense que s’aboqui.

Fig.5. Muntatge experimental per mesurar la pressió.

d) Per tal de realitzar l’experiment ajusta la presa de dades a 1 mostra/s durant 5 minuts.

Agita l’erlenmeyer uns 5 segons per a que es tombi el vial i inicia la captació de les dades.
Mantingues el tap ben ajustat per a què no hi hagin pèrdues del gas.

8
3b. Dibuixa el gràfic que heu obtingut:

3c. Quines diferències i quines semblances trobes entre la gràfica obtinguda i la que havies
predit?
La gràfica que hem fet després i abans de l’experiment coincideixen en tots els aspectes,
excepte que en la gràfica realitzada prèviament a l’experiència havíem predit que la
pressió es mantindria constant tota l’estona a partir d’un cert punt i mentre que en la
realitzada després de l’experiment la pressió s’ha mantingut constant amb petites
variacions en augment.

3d. Quant de temps dura la reacció?

5 minuts (300 segons)

3e. Quin valor té la pressió inicial?

102,267483176 kPa

3f. Quin valor té la pressió màxima?

116,698877879 kPa

3g. Es produeix la mateixa quantitat de gas durant tot l’experiment? En què et bases?
No, va disminuint a mesura que passa el temps, ja que l’augment progressiu de pressió es
produeix degut a que al principi de la reacció la quantitat de gasos augmenta, i per tant, al
pressió també augmenta, però després aquesta quantitat de gasos va disminuint, raó per la

9
qual hi ha un punt en que la pressió també comença a disminuir fins que es manté constant,
punt en que la quantitat de gas serà la mateixa.

3h. A partir de l’expressió de la velocitat introduïda a l’inici de l'apartat 3, calcula la velocitat

de reacció. Seleccioneu tres trams diferents del gràfic per poder obtenir les variacions de
temps i de pressió.

Interval Variació de temps (s) Variació de pressió (KPa) Velocitat de reacció (KPa/s)

Inicial 15 s 11,48 KPa 0.765 kPa/s

Mitjà 81 s 2,23 KPa 0,0275 kPa/s

Final 202 s 0,6 KPa 0,00297 kPa/s

3.3. Conclusions

Ara ja has vist una manera de determinar la rapidesa o lentitud d’una reacció de manera
quantitativa mitjançant la velocitat de reacció.

3i. Repassa els resultats de la pregunta anterior. Per què creus que la velocitat va variant a
mesura que passa el temps? Justifica la teva resposta.
Per iniciar la reacció es necessita una energia d’activació per tal de que els reactius puguin
reaccionar entre ells i donar lloc als productes. D’aquesta manera, l’energia d’activació
causa que al principi la velocitat de reacció sigui major a la resta. A mesura que el temps va
passant l’energia es va consumint raó per la qual la velocitat de la reacció disminueix.

4. Com podem modificar la velocitat d'una reacció?

Fins ara hem estudiat com calcular la velocitat d’una reacció i com pot variar amb el temps,
però si volem treure algun rendiment a aquesta reacció o utilitzar-la com a aplicació,
necessitem saber quins factors afecten al fet que vagi més ràpida o més lenta i com els podem
modificar per tal d’optimitzar el procés. Així doncs, per tenir més pistes sobre les seves
característiques, necessitem endinsar-nos en les teories sobre com està feta la matèria i de
quina manera transcorren les reaccions.

10
 Què diu la ciència?
Una reacció química es produeix quan hi ha una col·lisió entre les diferents partícules. Tot i
que, en condicions normals, hi ha molts xocs, només aquells que tenen una determinada
energia, aconsegueixen trencar els enllaços i formar partícules noves. Aquest tipus de xocs
els anomenarem xocs eficaços. Quants més xocs eficaços hi hagi en el recipient, més ràpid
reaccionaran els dos reactius.

4a. A partir de l’esquema i la posada en comú anterior, escriu els possibles factors que
podries modificar de la reacció i com hi intervindrien perquè l’airbag fos més efectiu.

NaHCO3(s) + 2 HCl(aq) -> NaCl(aq) + CO2(g) + H2O(l)

Factor Com afecta a la reacció?

Temperatura Quan hi ha un augment de la temperatura l’energia cinètica de les

partícules augmenta i això afavoreix al trencament d’enllaços dels
reactius i la creació de nous enllaços

Pressió L’augment de pressió incrementa la freqüència de col·lisions, ja que

hi haurà més partícules en un volum inferior.

Agitació Amb l’agitació afavorim el contacte entre els reactius i augmenten

l’àrea on les partícules poden interaccionar.

Concentració de HCl Si augmenta la concentració hi ha més partícules que poden entrar

en contacte i reaccionar amb el bicarbonat

Augmenta quantitat Si augmenta la quantitat de bicarbonat hi ha més partícules

de bicarbonat d’aquest que poden reaccionar amb el HCl

Catalitzadors Augmenten la velocitat de reacció (no participen en ella)

No només és necessari fer prediccions a partir del que sabem, sinó que cal comprovar que
realment funcionin! Així doncs, comprovarem si les nostres prediccions són certes, o no.

Per facilitar la investigació, cada grup es centrarà en un factor o variable que anirà modificant.
La resta de variables es fixaran i, d’aquesta manera, podrem saber exactament la influència de
la variable triada.

4.1. Preparació de l'experiment

11
4b. En la teva investigació, en quin factor et fixaràs per saber com intervé en la velocitat de
reacció?
El nostre grup s’ha fixat en com pot influir en la velocitat de reacció afegir més bicarbonat.
Concretament es va posar el doble que el experiment realitzat primerament, és a dir, 0.8 g.

4c. Què faràs per analitzar com afecta a la velocitat de reacció el factor que vols estudiar? I
amb la resta de variables?
Per analitzar com influencia el factor sobre la velocitat de reacció, farem un altre
experiment modificant el valor de variable, en aquest cas, estudiarem si l'augment dels
grams de bicarbonat afecta la velocitat de la reacció o no. Per tant, repetirem tots els
mateixos processos que havíem dut a terme a l'experiment anterior, però en aquest cas
afegint més quantitat de bicarbonat, és a dir, de 0.4 g a 0.8 g. Així mateix, durant els 5
minuts de reacció, analitzarem l'interval de primer tram de la gràfica que representa la
velocitat incial de reacció i compararem respecte de la gràfica de l'experiment anterior, per
analitzar les seves diferències. I així mateix, estudiar la seva influència sobre la velocitat de
reacció.

Igualment amb les restes de variables, depenent del factor que volem estudiar, modificarem
algun procés de l'experiment fet anteriorment:

- L'agitació: per estudiar l'efecte que té l'agitació sobre la velocitat de reacció, és

necessari augmentar el seu temps d'acció, és a dir, el moviment d'agitació hauria de
durar més temps respecte a l'experiment anterior, en les quals, decidirem fer el
moviment durant totes els cinc minuts de l'experiment. Així mateix, durant els 5
minuts de reacció, analitzarem l'interval de primer tram de la gràfica que representa
la velocitat incial de reacció i compararem respecte de la gràfica de l'experiment
anterior, per analitzar les seves diferències. I així mateix, estudiar la seva influència
sobre la velocitat de reacció.

- La concentració de HCl: per estudiar l'efecte que té la concentració de HCl sobre la

velocitat de reacció, és necessari augmentar el valor de la molaritat en 20 mL d'àcid
clorhídric, és a dir, de 0.5 M a 1M. Així mateix, durant els 5 minuts de reacció,
analitzarem l'interval de primer tram de la gràfica que representa la velocitat incial
de reacció i compararem respecte de la gràfica de l'experiment anterior, per
analitzar les seves diferències. I així mateix, estudiar la seva influència sobre la

12
 velocitat de reacció.

4.2. Enregistrament i anàlisi de les dades

Segueix les mateixes indicacions que has fet servir als apartats anteriors per mesurar la pressió
del gas en funció del temps. En aquest apartat no cal que tornis a calcular la velocitat per a
cada tram.

4d. Dibuixa el gràfic que has obtingut.

4e. Fixa’t en l’interval de temps del primer tram escollit en exercici 3h i compara’l amb el
mateix interval de temps en aquest cas. Com ha afectat a la velocitat de reacció modificar la
variable que heu triat?
Interpretant l’interval de temps del primer tram d’aquesta gràfica, observem que la variació
de pressió inicial duplica el valor de l’experiment anterior (11,48 kPa), sent 23,52 kPa i el
temps de reacció és més durativa, sent 21s, 6 segons més que l’experiment anterior.
A més, la velocitat de reacció també es va veure un gran canvi, arribant a un valor de 1,12
kPa/s, molt més elevat que la velocitat de reacció anterior que és 0.765 kPa/s.

4.3. Conclusions del teu experiment

13
 4f. Els resultats que has trobat, concorden amb el que esperaves inicialment? Per què?
Els resultats obtinguts sí que concorden amb les nostres prediccions, ja que hem pogut
observar un augment de velocitat respecte l’experiment realitzat anteriorment, que va
tindre un valor de 0.765 kPa/s i ara, ha sigut molt més elevat: 1,12 kPa/s.

5. Conclusions generals

Quines són les millors condicions per inflar ràpidament un airbag a partir d’una reacció
química?

5a. A partir dels resultats de la resta de grups, pensa i escriu com aprofitaries el que heu
après per fer que la nostra reacció fos més ràpida.

Com hem pogut observar en els resultats obtinguts pels altres companys (imatge adjuntada)
hem pogut afirmar clarament que el que defineix que una reacció química sigui més ràpida o
lenta són una sèrie de factors que ja hem anat comentant anteriorment: la temperatura,
agitació, més concentració de reactius….

Per tant, basant-nos en les resultats obtinguts a nivell de classe, que la majoria han tingut la
predicció que desitjavem, per fer que una reacció fos més ràpida només hauriem d’aplicar
aquests factors en la pràctica, utilitzant els factors o factor desitjat segons les conveniències
que cadascú vol estudiar, però sempre comptant amb material per poder quantificar i
mesurar exactament els resultats obtinguts.

14
 5b. Creus que aquestes condicions són les més adequades per construir airbags per a
cotxes? Per què?
Aquestes variables sí són adequades per poder construir un airbag, ja que són controlables i
fàcils de quantificar, no com la temperatura i pressió que no són predicibles

6. Mans a l’obra!

Ara ja estàs preparat per construir el teu airbag.

6a. Planifica! Amb els materials de què disposes (dos bosses amb tanca hermètica de mides
diferents, hidrogencarbonat de sodi i àcid clorhídric), pensa com els utilitzaries per fabricar
un airbag que funcioni. Fes un dibuix o esquema del teu muntatge. Com el posaràs en
funcionament?

A nivell de clase es va realitzar aquesta última pràctica utilitzant dues bosses hermètiques de
diferent mida, una petita i una gran. En la bossa de major grandària es va abocar HCl mentre
que en la petita (posada dintre de la bossa gran) contenia el bicarbonat en el seu interior.
Posteriorment vam tancar molt bé les bosses i ho vam assegurar amb cinta adhesiva.
Finalment una de les companyes va donar un cop de puny per “explotar” la bossa petita
situada en l’interior de la bossa gran que conté HCl per alliberar el bicarbonat. D’aquesta
manera vam simular un airbag.

15
 En aquest link podeu visualitzar com es va realitzar l’última part del nostra muntatge:
https://drive.google.com/file/d/1YEdVmU4DyzUrXjmZXDEY4zAA8yC81tJw/view?
usp=sharing

I finalment... Prova’l!

7. La teva opinió ens ajuda a millorar:

Enllaç al qüestionari: https://forms.gle/CTqofCJhGM5wYnW97

16
17