Reaccions de Precipitaci

Agraments
Vull agrair a la meva tutora del treball, Esther Bartolom, la seva bona predisposici a guiar-me i estar amb mi en la realitzaci de les prctiques fora del seu horari lectiu. Tamb vull agrair al qumic Pep Anton Vieta, la seva disposici a estar al meu costat i ajudar-me en la realitzaci de prctiques a la facultat de cincies de la UdG, malgrat la feina que tenia sempre, aix com la seva atenci fora del campus. Agraeixo tamb a la gent que han fet possible lorganitzaci del campus Jove de Recerca, ja que s una experincia molt gratificant; al doctor en Qumica Inorgnica i investigador de la catlisi i sntesi de catalitzadors, Josep Duran; a lestudiant de 3r any de Qumica en lUdG, Carla Casedevall; a en Joan Mora per les fotografies de la potabilitzadora i finalment tamb vull agrair els consells informtics del professor Rafa Torell i de la meva germana, Macarena Toll Riera i la meva mare pel seu recolzament Isabel Riera.

Reaccions de Precipitaci

1. Introducci
He escollit el tema de les reaccions de precipitaci, proposat pel seminari de fsica i qumica, per dos motius, un dells s perqu tenia molt clar que el meu treball havia de tenir una part experimental i un altre perqu magrada la informtica i les reaccions de precipitaci em permetien programar un web, amb la qual cosa el meu treball complia els dos objectius que mhavia proposat.

El treball consta de tres parts: 1. Part terica, la qual mha perms aprofundir en els coneixements necessaris per entendre la part experimental. He utilitzat diverses fonts bibliogrfiques, llibres i planes web. He tingut alguna dificultat perqu el tema de les reaccions de precipitaci no es troba en la programaci del primer curs de qumica de batxillerat i mhe vist obligat a cercar informaci una mica elevada per al meu nivell. 2. Part experimental, consta de 10 prctiques realitzades en el laboratori de qumica del centre i en la facultat de cincies de la UdG. 3. Part interactiva, consta de la creaci dun web. En la programaci del web no mhe limitat a escollir una plantilla, sin que s de codi propi, aix mha obligat a cercar webgrafia, la majoria en angls, per tal daprendre a programar. Potser s la part de la que estic ms satisfet perqu mhe hagut despavilar prcticament sol. Magrada treballar en les noves tecnologies i a ms penso que ha fet el treball ms interactiu.

He pogut participar en el quart Jove Campus de Recerca, del 4 al 19 de juliol de 9:30 a 18 hores, que organitza la Universitat de Girona, la qual cosa mha donat loportunitat de conviure amb investigadors i de fer-me una idea ms propera de la cincia i del treball diari en un laboratori. Tamb, i no menys important, mha perms conixer alumnes daltres centres que es trobaven en la mateixa situaci que jo, i tot aix mha enriquit personalment. El link del web que he creat s el segent: http://quimicaenaccio.scienceontheweb.net/

Reaccions de Precipitaci

2. Les reaccions qumiques

Una reacci qumica s un canvi que experimenta la matria que afecta a la seva prpia naturalesa. En una reacci qumica una o ms substncies es transformen en altres de diferents. Les substncies que reaccionen sanomenen reactius, i les que sobtenen, productes. Totes les reaccions qumiques alliberen o absorbeixen energia, normalment en forma de calor. Reactius: Sn substncies que interactuen amb altres, per obtenir altres de noves. Productes: Sn els compostos resultants de la interacci entre els reactius.

2.1 Lequaci qumica

Les reaccions qumiques es representen duna manera abreujada amb lanomenada equaci qumica: 2H2O(l)2H2(g)+O2(g) Les equacions qumiques estan formades per dos parts: La part encerclada en vermell, que es refereix als reactius i la part encerclada en verd, que es tracta dels productes. Els valors que es troben davant dels reactius i dels productes sanomenen coeficients estequiomtrics, sn nombres que indiquen la proporci de molcules o mols de les substncies que intervenen en la reacci. Al costat dels compostos s posa (s) si s slid, (g) si s gas, (l) si s lquid, i (aq) si es troba en un medi aqus. Els clculs que relacionen les quantitats de les substncies que intervenen en una reacci qumica sanomenen clculs estequiomtrics. Per fer els clculs

estequiomtrics sobre una reacci cal escriuren lequaci qumica, igualar-la i desprs establir les proporcions adequades entre les quantitats de les substncies.

2.2 Igualaci
Per que una equaci qumica estigui ben escrita cal que el nombre dtoms de cada element en els reactius sigui el mateix que ens els productes, ja que el nombre i la classe dtoms que formen les substncies inicials i finals sn els mateixos, per distributs de manera diferents. Aquest procs sanomena ajustar una reacci qumica. Per ajustar una reacci qumica cal seguir els segents passos:

Reaccions de Precipitaci 1. Escriure les frmules dels reactius i dels productes i collocar-los segons la norma: ReactiusProductes Ex: HCl+MnO2MnCl2+Cl2 2. Primer ajustem els no-metalls, en aquest cas el Cl. Ex: hi ha 1 tom de Cl en els reactius (HCl) i 4 toms de Cl en els productes (MnCl2 i Cl2). Posem 4 HCl perqu hi hagi 4 toms de Cl tamb en els reactius 4HCl+MnO2H2O+MnCl2+Cl2 3. Desprs ajustem els metalls, en aquest cas el Mn. Ex: fem el mateix procs que anteriorment per en aquest cas ja est ajustat 4HCl+MnO2H2O+MnCl2+Cl2 4. Posteriorment ajustem lO. Ex: repetim el procs que hem utilitzat anteriorment 4HCl+MnO22H2O+MnCl2+Cl2 5. A continuaci ajustem l H. Ex: finalment ajustem el H igual que els anteriors 4HCl+MnO2H2O+MnCl2+Cl2 6. Finalment comprovem que els coeficients de tots els elements estiguin ajustats Ex: Element Reactius Productes Cl Mn O H 4 1 2 4 4 1 2 4

2.3 Com es produeix una reacci qumica?

Avui en dia hi ha dos possibles teories sobre com es produeixen les reaccions qumiques: la teoria de collisions i la teoria del complex activat.

2.3.1 Teoria de collisions

Perqu hi hagi una reacci qumica les molcules dels reactius han de xocar. No totes les collisions entre les molcules dels reactius fan que es formin els productes, s a dir, no totes les collisions sn efectives. Per qu una collisi sigui efectiva s necessari que:

Reaccions de Precipitaci a) Les molcules dels reactius xoquin amb una certa energia mnima (energia dactivaci) per trencar o debilitar suficientment els enllaos. b) Les molcules dels reactius xoquin amb una orientaci adequada.

2.3.2 Teoria de lestat de transici

Aquesta teoria estableix que el procs de transformaci de reactius a productes no es produeix directament, sin a travs dun estat intermedi que sanomena estat de transici. Aquest estat de transici est format per una espcie qumica anomenada complex activat, que es pot imaginar com una uni transitria de les molcules dels reactius, en la qual els enllaos dels reactius safebleixen al mateix temps que els enllaos dels productes es formen. Lenergia necessria per passar dels reactius a lestat de transici sanomena energia dactivaci (Ea) i representa la barrera denergia que han de superar les molcules de reactius perqu es produeixi la reacci.

Ead: Energia dactivaci directe Eai: Energia dactivaci inversa

Font: www.xtec.cat

Reaccions de Precipitaci

2.4 Cintica qumica

La cintica qumica estudia la velocitat de reacci de les reaccions qumiques i els factors que lafecten, com la temperatura o la concentraci entre altres. Les substncies en reaccionar poden fer-ho de forma lenta, altres de manera rpida i daltres que sense ajuda externa no reaccionarien, per un cop reaccionen ho fan de manera rpida. La velocitat de reacci s la quantitat de reactiu que es consumeix o la quantitat de producte que es produeix en un determinat temps, tamb es pot definir com la variaci de la concentraci de cadascuna de les substncies que intervenen en el procs en la unitat de temps. aA+bBcC+dD

v=

1 d [ A] 1 d [ B] 1 d [C ] 1 d [ D] = = = a dt b dt c dt d dt mol l = mol l 1 s 1 v= s

Els reactius tenen valor negatiu perqu sn els que desapareixen mentre que els productes el tenen positiu perqu sn els que es formen.

Hi ha diversos factors que modifiquen la velocitat de reacci:

Naturalesa dels reactius, depenent del reactiu la reacci anir ms rapida o ms

lenta.

Temperatura, la temperatura fa augmentar lenergia cintica de les molcules o

ions i aix fa que augmentin la possibilitat de xocs entre molcules o ions, i per tant que augmenti la velocitat de reacci. Laugment de la velocitat de la reacci no depn tant del increment del nombre de xocs sin del nombre de molcules que han aconseguit lenergia dactivaci. La velocitat duna reacci creix amb la temperatura normalment el doble per cada 10C.

Superfcie de contacte
La velocitat de la reacci augmenta a laugmentar el grau de divisi dels reactius.

Agitaci
El que saconsegueix agitant, es barrejar els reactius i augmentar la superfcie de contacte.

Llum
Hi ha reaccions qumiques que en la foscor reaccionen ms lentament que amb la llum solar.

10

Reaccions de Precipitaci

Catalitzadors o inhibidors
Sn substncies que augmenten o disminueixen la velocitat duna reacci sense que aquests prenguin part del procs, ja que al final de la reacci els trobem tal com estaven al comenament. A una temperatura donada, una reacci ser ms lenta com ms elevada sigui la seva energia dactivaci. Si saconsegueix disminuir lenergia dactivaci la velocitat augmentar i al contrari, si saconsegueix augmentar lenergia dactivaci, la reacci ser ms lenta, i aqu es on entren en joc els catalitzadors i els inhibidors.

Font: http://sheetalschemblog.blogspot.com/

Inhibidors: Sn aquelles substncies que augmenten lenergia dactivaci, per tant, disminueixen la velocitat de reacci. Catalitzadors: Sn aquelles substncies que disminueixen lenergia dactivaci, per tant, augmenten la velocitat de reacci. La catlisi s el procs de canvi de velocitat de les reaccions qumiques per lacci dels catalitzadors. Hi ha dos tipus de catlisi: lhomognia i lheterognia. En la catlisi homognia el catalitzador actua dispers homogniament en el medi de reacci. Totes les substncies (reactius, productes i catalitzadors) estan en la mateixa fase. En la catlisi heterognia les substncies (reactius, productes i catalitzadors) estan en diferents fases, generalment el catalitzador s un slid i el sistema reaccionant un gas.

11

Reaccions de Precipitaci

2.5 Equilibri qumic

Primerament hauria de quedar clar que quan una reacci qumica satura no significa sempre que no quedin ms reactius, s a dir, que tots els reactius shagin convertit en productes (aquest tipus de reacci sen diu irreversible). La majoria de reaccions sn reversibles, aix vol dir que a mida que els productes es van formant, ms gran s la probabilitat que reaccionin entre si tornant a formar els reactius. Cada procs t la seva velocitat de reacci que va variant durant els temps. Al comenament la velocitat de la reacci directe s molt ms gran que la de la reacci inversa, degut a la diferncia de concentraci entre reactius i productes, per a mida que els productes es van formant i els reactius desapareixent, les dues velocitats sigualen. El moment en que les velocitats sn iguals perqu les proporcions de reactius i productes es mantenen sanomena equilibri qumic. Des dun punt de vista microscpic, entre les molcules continua produint-se la reacci, tant en sentit directe com invers. Des dun punt de vista macroscpic, si considerem la reacci com un conjunt, sembla com si la reacci shagus aturat. Lequilibri qumic implica que es formin i desapareguin el mateix nombre de molcules de qualsevol substncia que intervingui a la reacci a temperatura constant. aA+bB<<cC+dD

[C ]c [ D] d = K c (temperatura constant) [ A] a [ B]b

Els coeficients estequiomtrics a,b, c i d que sobtenen desprs dajustar la reacci apareixen com exponents de les concentracions de reactius i productes; Kc t un valor diferent i caracterstic per cada reacci que noms depn de la temperatura i sen diu constant dequilibri.

2.5.1 Principi de Le Chtelier

s un principi que determina les possibilitats de variaci dels equilibris qumics. Va ser proposat a finals del segle XIX per el qumic Henri-Louis Le Chtelie, que el va enunciar de la segent manera: Si sobre un sistema qumic en equilibri sexerceix una acci exterior que modifica les condicions del sistema, lequilibri es desplaa en el sentit que tendeix a contrarestar la pertorbaci introduda. Per exemple si a la reacci representada per la segent equaci s'afegeix hidrogen, H2, la reacci es desplaar cap a la dreta, consumint hidrogen i iode, i produint iodur dhidrogen, HI: H2 (g) + I2 (g) 2 HI(g) 12

Reaccions de Precipitaci Per contra si retirem hidrogen del sistema, la reacci es desplaar cap a l'esquerra produint ms hidrogen. El principi de Le Chtelier permet predir de quina manera es desplaar lequilibri qumic duna reacci reversible per no en quina quantitat. Per calcular la quantitat sutilitza la llei de masses que permet fer clculs i prediccions sobre lequilibri.

3. Tipus de reaccions
Les reaccions qumiques es poden classificar segons dos criteris: la reorganitzaci dels toms que hi intervenen i el mecanisme que es desencadena. a) En funci de la reorganitzaci dels toms que intervenen en una reacci, podem distingir: Reaccions de sntesi

Sn aquelles reaccions en les quals es forma una substncia a partir de dos o ms reactius. Ex: Fe (s) + S (s) FeS (s) Reaccions de descomposici

Sn aquelles reaccions en les quals una substncia es descompon en unes altres de ms senzilles. Les reaccions de descomposici es produeixen per un gran escalfament de la substncia, descomposici trmica, o pel pas dun corrent elctric a travs seu, descomposici elctrica o electrlisi. Ex: Descomposici trmica: CuCO3(s)CuO(s)+CO2(g) Ex: Electrlisi: 2 H2O (I) 2 H2(g) + O2 (g) Reaccions de desplaament

Sn aquelles reaccions en les quals un element desplaa a un altre dun compost i el substitueix, la qual cosa origina un compost nou. Ex: Fe (s) + CuSO4 (aq) Cu(s) + FeSO4(aq) Reaccions de doble desplaament

Sn aquelles reaccions en les quals els toms o ions components de les substncies reaccionen i s'hi intercanvien la posici en aquestes substncies. Ex: CaCl2 (aq) + Na2CO3 (aq)CaCO3 (s)+ 2NaCl(aq)

13

Reaccions de Precipitaci b) Segons el mecanisme que desencadenen o els efectes que produeixen, les reaccions qumiques es poden classificar en: Reaccions cid-base o de neutralitzaci

Un cid i una base, en soluci aquosa, reaccionen formant una sal i aigua. cid+basesal+aigua Ex: HNO3 (aq) + KOH(aq)KNO3 (aq) + H2O (l) Sanomena cid a totes aquelles substncies que compleixen les segents caracterstiques: Les seves solucions diludes tenen sabor cid. Donen coloracions caracterstiques amb alguns compostos anomenats indicadors. Ex: amb lindicador universal de pH els cids donen colors vermells. Reaccionen amb alguns metalls desprenent hidrogen. Ataquen el marbre i altres roques carbonatades i produeixen efervescncia, formaci de CO2. En solucions concentrades sn corrosives i destrueixen els teixits vius i la matria orgnica. Sanomena base a totes aquelles substncies que compleixen les segents caracterstiques: Les seves solucions diludes tenen sabor amarg i tacte relliscs. Donen coloracions caracterstiques amb els indicadors. Ex: amb lindicador universal de pH els cids donen colors blavosos. Reaccionen amb els cids grassos per formar sab, a partir del procs de saponificaci, en que un base forta reacciona amb un triglicrid, en calent, donant lloc ha la corresponent sal de sodi o potassi de lcid gras que sanomena sab, que t funci emulsionant. En soluci concentrada sn corrosives i tamb ataquen els teixits vius i la matria orgnica. Reaccions doxidaci-reducci

Les reaccions doxidaci-reducci, sn aquelles en les quals hi ha transferncia delectrons, s a dir, un tom cedeix un o ms electrons a un altre tom. Ex: Sn(s) + 2HCl(aq)SnCl2 (aq) + H2 (g) Diem que lelement que perd electrons soxida, mentre que lelement que guanya electrons es redueix. Sempre que un tom guanya electrons cal que un altre tom en perdi, per tant les reaccions doxidaci-reducci sn simultnies.

14

Reaccions de Precipitaci Sanomena oxidant a tots aquells elements que es redueixen. Sanomena reductor tots els elements que soxiden. Sempre que una reacci almenys dos elements canvin el nombre doxidaci, la reacci s doxidaci-reducci. Reaccions de combusti

La combusti s la reacci duna substncia, anomenada combustible, amb loxigen, que lanomenem comburent, en la qual es desprn una gran quantitat denergia en forma de llum i calor. Ex: CH4(g) + 2O2(g) CO2(g) + 2H2O(g) Reaccions de precipitaci

Sn reaccions qumiques que es donen en barrejar dues solucions de sals solubles i es forma un compost insoluble, el precipitat. Ex: AgNO3(aq)+NaCl(aq)AgCl(s)+NaNO3(aq)

4.Reaccions de precipitaci
4.1 Precipitaci
La precipitaci s el procs invers a la dissoluci duna substncia. s aquell procs pel qual es forma un slid a partir de les partcules que hi ha en una soluci. La velocitat de precipitaci ve donada pel nombre de partcules del solut que tornen a la superfcie del slid. Aquesta velocitat augmenta amb la superfcie de contacte entre el slid i les partcules del solut, ja que aquestes han de xocar amb el cristall per quedar-hi atrapades i, per tant, com ms gran sigui la superfcie, ms partcules ho faran per unitat de temps. La concentraci tamb s un factor que determina la velocitat de precipitaci, perqu com ms concentraci, ms partcules de solut per unitat de volum, i ms possibilitat de xocs amb cristalls. Per ltim, la precipitaci tamb depn de lenergia potencial que les partcules han de vncer per formar part del cristall Lenergia de les partcules del slid ha daugmentar per sortir del cristall. En la precipitaci tamb han de vncer una barrera denergia potencial per entrar al cristall.

4.2 Solubilitat
Sanomena solubilitat duna substncia, en un dissolvent determinat i a una temperatura definida, la composici de la dissoluci saturada, que s aquella que

15

Reaccions de Precipitaci presenta la mxima quantitat de solut en dissoluci. La solubilitat sexpressa en g/l, mols/l i gsolut/100g dissolvent. La solubilitat duna substncia en un dissolvent determinat s una propietat nica de la dissoluci i depn dalguns factors, tals com:

Temperatura: Lefecte de la temperatura sobre la solubilitat depn del signe de

lentalpia de dissoluci, s a dir, si el procs de dissoluci es exotrmic o endotrmic. En el cas de lentalpia de soluci positiva (endotrmica), lequilibri ser el segent: Compost + aigua + calor soluci Com es pot comprovar, un augment de temperatura afavorir el procs de dissoluci (principi de Le Chtelier). En la majoria de les sals, el procs de soluci s endotrmic, per tant, la seva solubilitat augmenta amb la temperatura. Si lentalpia de dissoluci s negativa (exotrmica), tenim: Compost + aigua soluci + calor En aquest cas, la solubilitat disminuir quan augmenti la temperatura.

Font: http://www.natureduca.com

Moment dipolar: Les forces datracci entre solut i dissolvent sn ms grans

com ms gran semblants siguin els seus moments dipolars. Els lquids formats per molcules apolars sn solubles entre ells, per exemple els hidrocarburs. Els lquids polars tamb sn solubles entre si, per exemple aigua i alcohol. Quan dues substncies es mesclen, formen nous ponts dhidrogen entre el OH de les molcules detanol i les de laigua, lenergia alliberada en la formaci daquests enllaos serveix per trencar els ponts dhidrogen que hi ha entre les molcules daigua.

16

Reaccions de Precipitaci En canvi, els lquids polars no es dissolen en lquids apolars, per exemple, els hidrocarburs no sn solubles en aigua. Tal com passa en els lquids, els slids polars (inics o moleculars polars) es dissolen en dissolvents polars, com laigua i lalcohol, i els slids apolars es dissolen en dissolvents apolars, com ara lhex i el tetraclorur de carboni, CCl4.

Constant dielctrica del dissolvent: Dacord amb la llei de Coulomb sobre

latracci elctrica, les forces datracci entre els ions sn ms dbils si la constant dielctrica, , del medi que les separa s elevada:

F=

q1 q2 4 r 2 1

q1 carreg del cati q2 carreg de lani r distncia entre els ions

, constant dielctrica del dissolvent ( H2O = 78,5) Grandria dels ions i densitat de crrega: els compostos ms solubles sn
els que estan formats per ions petits i poca crrega. Els ions de mida gran i en crrega mltiple formen compostos poc solubles a causa de la gran atracci elctrica entre aquests ions. Si la grandria dels ions positius i negatius s fora diferent, els ions ms grans estaran ms prxims els uns als altres i la repulsi desestabilitzar la xarxa cristallina, facilitant-ne la dissoluci.

4.3 Substncies iniques solubles i insolubles

Per saber si una sal es soluble o insoluble primer cal aclarir els conceptes de soluble i insoluble. Solubles: Sn aquelles substncies que es dissolen en grans quantitats en un dissolvent concret, s a dir, tenen una solubilitat alta. Insolubles: Sn aquelles substncies que es dissolen en quantitats molt petites en un dissolvent determinat. Estrictament no hi ha cap substncia que sigui totalment insoluble, perqu sempre hi haur alguns toms, ions o molcules que passaran a estar en dissoluci. Els criteris que sadopten per classificar si una substncia es considera soluble o insoluble en un dissolvent determinat, a 25C sn:

Soluble, si la seva solubilitat s 0,1M o superior Poc soluble, si la seva solubilitat oscilla entre 0,1M i 0,001M Insoluble, si la seva solubilitat s menor a 0,001M

17

Reaccions de Precipitaci

Compostos

Solubles/insolubles en aigua

Excepcions

Sals de potassi i sodi i damoni Acetats, nitrats, clorats i perclorats

Solubles Solubles Molt Acetat poques de exemple. i de

plata

mercuri (I) Sulfats Solubles Els de plom(II), estronci i bari Halurs (clorurs, bromurs i iodurs) Solubles Els dargent, plom(II) i

mercuri (I) Hidrxids La majoria sn insolubles Els hidrxids dels metalls alcalins i damoni. Els

hidrxids de calci, estronci i bari sn lleugerament solubles Sulfurs La majoria insolubles Els sulfurs dels metalls alcalins, damoni. Carbonats, fosfats, sulfits i silicats La majoria insolubles Les sals de metalls alcalinoterris i

alcalins i damoni.

5. Equilibri inic de compostos inics pocs solubles

5.1 Producte de solubilitat, Kps
Molts compostos inics sn poc solubles en aigua o insolubles. Una sal molt poc soluble en contacte amb l'aigua mant un equilibri entre el slid i els seus ions. Lexpressi daquest equilibri

Ax B y ( S ) xA( aq )

+ yB( aq )

+w

K=

[A ] [B ] [A B ]
z x x y

+w y

18

Reaccions de Precipitaci En aquesta expressi [AxBy] representa la concentraci del slid AxBy i aquest valor s una constant. Per tant podem escriure: K[AxBy]=[A-z]x[B-w]y Kps= K[AxBy]=[A-z]x[B-w]y La constant d'equilibri es diu producte de solubilitat, Kps. Com qualsevol constant dequilibri aquest valor noms depn de la temperatura. Com ms baix sigui el producte de solubilitat d'una substncia, menor s la seva solubilitat. La solubilitat del producte pot ser usat per predir si un precipitat es formar o no.

5.2 Relaci entre la solubilitat i el producte de solubilitat

Podem relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat. Vegem un exemple de clcul del Kps a partir de la solubilitat i, a linrevs, un exemple de clcul de la solubilitat a partir del Kps. a) Clcul de la Kps a partir de la solubilitat: L'equilibri de solubilitat del sulfat de calci s:
2 CaSO4(S)Ca2(aq)+ + SO4 (aq )

Les concentracions dels seus ions en equilibri amb el solut sn:

2 [ SO4 ]= s; [Ca2+]=s

on s s la solubilitat (mol/l)

2 Per tant, obtenim que kps=[Ca2+][ SO4 ] = s2

La solubilitat del CaSO4 en aigua a 25C s 4,910-3 moll-1 Kps= s2 = (4,910-3 mol l-1)2 =2,410-2 b) Clcul de la solubilitat a partir del kps

L'equilibri de solubilitat del iodur de plata s:

AgI ( s ) Ag (+aq ) + I (aq ) Kps = 8,010-17 a 25C

Les concentracions dels seus ions en equilibri amb el solut sn: [Ag+]= s; [ I-]=s
+

on s s la solubilitat (mol/l)
-

Per tant, obtenim que kps=[ Ag ][ I ] = s2 =8,010-17

s = 8,010 17 = 8,9410 9 M

19

Reaccions de Precipitaci

5.3 Predicci de la formaci de precipitats

La constant del producte de solubilitat es pot utilitzar per predir si es formar precipitat o no. Per fer-ho hem de comparar el valor de la Kps amb el valor del producte inic, Q. El producte inic, Q, es defineix com el producte de les concentracions molars del ions presents en una soluci determinada, elevats als seus corresponents coeficients estequiomtrics. Q=[A-z]x[B-w]y Per una sal poc soluble es compleix el segent:

Si Q > Kps, es forma un precipitat. Si Q <Kps, no es forma precipitat. Si Q = Kps, el sistema est en equilibri.

5.4 Modificaci de la solubilitat de compostos inics pocs solubles

La solubilitat de compostos inics poc solubles pot modificar-se a temperatura constant per dues maneres diferents:

5.4.1 Efecte i com

La presncia dun i com produeix un descens en la solubilitat de la substncia inica. Aquest efecte es coneix amb el nom di com. Per exemple: Si tenim lequilibri de solubilitat segent:

AgI ( s ) Ag (+aq ) + I (aq )

I afegim una quantitat di iodur (i com) mitjanant laddici duna soluci de iodur de potassi (KI), shi produda un augment de la concentraci dions (I-) i per tant lequilibri es desplaar cap a lesquerra i es formar ms iodur de plata AgI(S). L'efecte de l'i com s molt til en qumica analtica. I s'aplica amb freqncia en l'anlisi qualitativa.

5.4.2 Efecte sal

La presncia dions no comuns produeix un augment en la solubilitat de la substncia inica. Aquest efecte es coneix com efecte sal.

20

Reaccions de Precipitaci

Font: http://www.uclm.es

6. Dissoluci dun precipitat

Per dissoldre un precipitat cal trencar lequilibri de solubilitat i desplaar el precipitat cap als ions en dissoluci, per aconseguir desplaar lequilibri cal que el producte de les concentracions dels seus ions en la dissoluci disminueixi fins fer-se menor que el producte de solubilitat, Q < Kps. Aix saconsegueix disminuint la concentraci en la dissoluci dalgun dels ions. En aquestes condicions, la dissoluci no estar saturada i el precipitat es dissoldr. Hi ha diverses maneres de dissoldre un precipitat:

Disminuint les concentracions per addici de ms dissolvent. Per la formaci dun cid feble o duna base feble. En general tant les sals
insolubles amb ani procedent dun cid feble (per exemple, CO32- o CN-) com els hidrxids insolubles es dissolen b en cids forts. Mg(OH)2(s)Mg2+(aq)+ 2OH-(aq) Addici dun cid (H3O+) 2OH-(aq)+2H3O+(aq)4H2O(l) [2OH-] La concentraci dions OH- disminueix i lequilibri es desplaa i augmenta la solubilitat de Mg(OH)2

21

Reaccions de Precipitaci

Formaci dun complex: La solubilitat dun compost poc soluble per formaci
dun complex dependr del producte de solubilitat del precipitat i de la constant destabilitat del complex.

Per oxidaci-reducci dalgun dels ions implicats en la formaci del precipitat.

7. Precipitaci fraccionada o selectiva

Quan en un soluci hi ha diversos ions capaos de precipitar amb un reactiu com, es possible fer precipitar esglaonadament aquest ions en determinades condicions. Comenar a precipitar primer li que necessiti una concentraci ms petita de reactiu per arribar al seu producte de solubilitat La precipitaci selectiva, s una manera prctica d'analitzar les mescles d'ions en dissoluci. Exemple: Precipitaci dels halurs de plata. Comena a precipitar primer el iodur (el Kps= 15 10-16), desprs el bromur (el Kps= 3,3 10-13) i finalment el clorur (el Kps= 18 10-10). Segons la concentraci del cati plata es possible la total separaci entre el iodur i el bromur, per no el bromur i el clorur.

8. Formaci de complexos
Molts ions, generalment cations de metalls de transici, reaccionen amb altres ions o molcules formant compostos qumics molt estables, generalment molt poc ionitzats, anomenats complexos o compostos de coordinaci.

8.1 Estructura dels complexos

Els complexos estan constituts per un tom central, que per norma general acostuma a ser dun metall de transici i que t orbitals d buits que poden acceptar amb facilitat parells delectrons. A aquest tom central estan units diferents ions, toms o molcules anomenats lligands, que solen tenir com a mnim un parell delectrons sense compartir. Hi ha tres teories que intenten explicar lestructura del complex: a) La teoria de coordinaci, un complex est constitut per un tom o i central, unit als lligands per uns enllaos covalents coordinats o covalents datius (tipus denlla en el qual un dels toms aporta els dos electrons de lenlla). nombre denllaos covalent datius establerts sanomena nombre El de

coordinaci. El conjunt del complex sanomena esfera de coordinaci.

22

Reaccions de Precipitaci b) La teoria del camp cristall, defensa que lenlla entre ltom central i els lligands es inic i no covalent com diu la teoria de coordinaci. En aquesta teoria, els lligands crearien un camp elctric en les proximitats dels orbitals d de ltom central. Aquest camp elctric altera les energies dels orbitals d. Aquesta teoria explica alguns aspectes dels compostos de coordinaci, sobretot els de tipus estructural per entra en contradiccions amb fets experimentals ja que est demostrat que hi ha enllaos covalents. c) La teoria del camp de lligands s una combinaci de les dues teories anteriors. Aquesta teoria permet explicar la geometria dels complexos, el seu color, els seus espectres i les seves propietats magntiques. En ella, es t en compte el carcter parcialment covalent dels enllaos.

8.2 Formulaci i nomenclatura dels complexos

Per formular un complex sescriu primer ltom central i a continuaci sescriuen els lligands: en primer lloc els aninics i en segon lloc els neutres i catinics. Si hi ha ms duna classe de lligands aninics es situen per ordre alfabtic; si hi ha ms dun lligand neutre o catinic, es situa en primer lloc laigua, en segon lamonac, i per ordre alfabtic, la resta de lligands. Els complexos sescriuen entre claudtors i la crrega es colloca a fora de la claudtor. Per anomenar els complexos, primer s'indica el nom dels lligands ordenats per ordre alfabtic, seguit del nom de l'tom central. En el cas del complexos aninics, cal afegir la terminaci -at al nom de l'tom central. En tots els casos s'indica l'estat d'oxidaci de l'tom central entre parntesis. El nombre de lligands sexpressa amb els prefixos numerals. Els ions complexos es poden unir a ions que no ho siguin i formar sals.

Lligands neutres H2O aigua NH3 ammina CO carbonil NO nitrosil HNO2HSO3SCNFClhidrur nitro

Lligands aninics Br- bromo I- iodo OH- hidroxo O2- oxo CN- ciano

hidrogensulfat tiocianat fluor clor

23

Reaccions de Precipitaci Exemples: [Ag(NH3)2]+ i diamminaargent (I) [PbF4]- i tetrafluroplumbat (II) [Ag(NH3)2]Cl Clorur de diammina argent (I)

8.3 Propietats i aplicacions

Els complexos tenen una individualitat prpia i les seves propietats sn diferents de les dels seus constituents. Les reaccions de formaci de complexos no sn totals, sin que sn reaccions d'equilibri, per en general les constants d'equilibri que controlen els processos de formaci de complexos tenen un valor molt gran i per tant, sn compostos molt estables. Per aquesta ra, en dissoldre'ls en l'aigua, els complexos mantenen les seves propietats. La majoria dels complexos sn acolorits. El color s deguts al fet que absorbeixen radiacions de lespectre visible de determinats colors o freqncies i en transmeten daltres. Les aplicacions dels compostos de coordinaci sn nombroses, doncs es poden utilitzar com a colorants, medicaments, catalitzadors, en la separaci dions en qumica analtica, en la producci industrial ...

8.4 Labilitat dels complexos

Primerament caldria explicar el concepte de labilitat, la labilitat es refereix a la facilitat o dificultat amb qu poden ser desplaats els lligand dun complex. Es pot considerar en totes aquelles reaccions on i t lloc intercanvi de lligands. Sanomena lbils aquells complexos que intercanvien fcilment i rpidament els seus lligands, en canvi aquells complexos que tarden en intercanviar el seus lligands sels diuen inerts.

8.5 La importncia dels complexos als essers vius

Hi ha biomolcules imprescindibles en la biosfera que sn complexos i en les quals el cati juga un paper fonamental en la funci biolgica. A continuaci sexpliquen algunes daquestes biomolcules:

24

Reaccions de Precipitaci

8.5.1 Hemoglobina
s una protena constituda per quatre cadenes polipeptdiques i quatre grups hemo. Les 4 cadenes polipeptdiques, dues i dues , sassocien i adopten una disposici aproximadament tetradrica constituint lhemoglobina. Cada cadena est unida al grup hemo, tetrapirrol cclic, que presenta un cati Fe2+ mitjanant 5 enllaos de coordinaci el 6 suneix a una molcula O2

Font: Ctedra de Bioqumica Facultad de Medicina UNNE

Font: Ctedra de Bioqumica Facultad de Medicina UNNE

La hemoglobina es troba en el citosol, en un percentatge del 34% dels eritrcits dels vertebrats, que sn cllules sangunies sense nucli. En els pulmons, lhemoglobina suneix a una molcula doxigen i formen la oxihemoglobina, que dna el color vermell intens a la sang arterial, als teixits aquest oxigen es alliberat i utilitzat per les cllules

25

Reaccions de Precipitaci per obtenir energia qumica, mitjanant loxidaci de nutrients orgnics, necessria per el seu funcionament. La uni de loxigen a la hemoglobina es veu influenciar pel pH i la concentraci del CO2 ens capillars del pulmons el pH no s cid i lafinitat de lhemoglobina vers loxigen augmenta, per compte en els teixits perifrics o en la concentraci de CO2 s elevada i per tant el pH s cid lafinitat de loxigen disminueix i sallibera. Lefecte del pH i la concentraci de CO2 sobre la uni i alliberament doxigen rep el nom defecte Bohr.

Efecte Bohr Font: http://themedicalcat.blogspot.com/

Pulmons Hb + O2 Teixits Teixits HbCO2 Pulmons

Carbaminohemoglobina

HbO2
Oxihemoglobina

Hb + CO2

Cal dir que el CO2 no suneix al cati Fe2+ del grup hemo sin que ho fa a un aminocid de cada una de les cadenes polipeptdiques. El monxid de carboni, CO, tamb suneix a la hemoglobina formant un complex molt fort, la carboxihemoglobina, que impedeix que aquesta protena transporti O2. Aquest es un dels problemes dels fumadors que a la mnima activitat fsica es senten cansats perqu tenen part de la seva hemoglobina unida al CO amb la qual cosa no els arribar suficient oxigen a les seves cllules. Tamb s la causa de la mort per intoxicaci de CO procedent destufes de but amb mala combusti i de llars de focs. Els ions cianurs CN- sn un ver molt fort per al nostre cos, ja que suneixen als ions Fe2+ presents a lhemoglobina, molt importants per als transport doxigen, i formen un complex [Fe(CN)6]4- que s molt estable. Com que el ferro shi queda atrapat, no es pot enllaar amb loxigen i per tant lhemoglobina no pot fer la seva funci de transport de

26

Reaccions de Precipitaci loxigen i per tant lhemoglobina no pot fer la seva funci de transport de loxigen a les cllules.

8.5.2 Clorofilla
Sn compostos del tipus tetrapirrol. Consten de quatre anells pirrol units mitjanant pont de metil, constituint la porfirina: En el centre de lanell es troba, a diferncia de la porfirina de lhemoglobina, el Mg
2+

. Lanell IV est esterificat amb un alcohol, el fitol,

cadena de 20 toms de carbonis amb un doble enlla. La clorofilla s una molcula amfiptica: la porfirina s hidrfila i el fitol hidrfob.

Font: Lehninger Principles of Biochemistry

Hi ha dos tipus principals de clorofilles: la clorofilla a i la clorofilla b. En el segent esquema podem observar la diferncia:

Font: http://www.virtual.unal.edu.co

Aquesta diferncia s suficient per qu tinguin un espectre dabsorci caracterstic.

Font: educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/

27

Reaccions de Precipitaci Les clorofilles sn verdes perqu absorbeixen la banda de lespectre del violeta al blau i reflexa el verd. Sn les responsables del color verd de les fulles. A la tardor es degraden i es posen de manifest els carotenoides, pigments que tamb intervenen en la fotosntesi, que donen ells colors rogencs i groguencs de les fulles dels arbres caducifolis. Les clorofilles capturen lenergia lluminosa, grcies als seus dobles enllaos conjugats, absorbint fotons. Aquesta absorci provoca que un electr es mogui des del seu orbital denergia normal a un denergia ms elevada. En aquestes condicions, la molcula de clorofilla s molt inestable i cedeix lelectr a un acceptor primari i des daquest es mou a travs dun conjunt de transportadors , la cadena fotosinttica, cadena fotosinttica fins arribar a lltim acceptor que el NADP+ que es redueix a NADPH +H+. La transferncia delectrons va acoblada a la sntesi dATP. En definitiva que lenergia lluminosa es transforma en energia qumica: NADPH +H+ i ATP durant la fase lumnica de la fotosntesi que t lloc en la membrana dels tilacoides dels cloroplasts. Durant la fase biosinttica LATP i NADPH +H+ sutilitzen per reduir el CO2 a Glucosa. Aquesta fase t lloc a lestroma dels cloroplasts. La clorofilla que ha quedat oxidada com a conseqncia de cedir un electr es redueix quan capat un electr procedent de la fotlisi de laigua on es desprn loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius.

Font: http://www.educa.madrid.org

Aquest procs, breument descrit, s la fotosntesi de vital importncia en la biosfera ja que com hem comentat abans desprn O2 i proporciona matria i energia als ssers vius hetertrofs.

Font: http://www.educa.madrid.org

28

Reaccions de Precipitaci

9. Aplicacions de les reaccions de precipitaci

Les reaccions de precipitaci tenen una importncia notable en la qumica analtica, en lindustria, ja que sutilitzen per fabricar moltes substncies, com per exemple els pigments i tamb sutilitzen en leliminaci i tractament de contaminants i sals de les aiges potables i residuals.

9.1 Aplicacions en qumica analtica

Les aplicacions ms importants sn:

Mtodes separatius, les mostres estan constitudes per mltiples components

que poden interferir entre si, i que cal separar per precipitaci.

Anlisis gravimtrics, consisteix en la precipitaci del reactius en que estem

interessats amb un gran grau de puresa i allant-lo per filtraci, per tal de determinar la quantitat daquest reactiu.

Volumetria de precipitaci, aquesta tcnica es basa en la mesura del volum de

soluci dun reactiu especfic de una concentraci coneguda necessari per la precipitaci total del cati problema dissolt en un volum de mostra

Sntesi de substncies.

9.2 Eliminaci dions en la planta potabilitzadora de Blanes

Laigua captada a Blanes t un excs de ferro i de mangans, motiu pel qual es fa una oxidaci amb hipoclorit sdic. A grans trets el sistema de tractament consisteix en les fases segents:

Aireaci i oxidaci: laigua explotada pels pous municipals es condueix fins a la

cambra daireaci de 62,5 m3 de capacitat, on soxigena. Laireaci es duu a terme amb un Actirotor de 7,5 CV a 1.500 r.p.m. En aquesta mateixa cambra daireaci s on t lloc posteriorment loxidaci del ferro i el mangans.

Floculaci: laigua es condueix fins a la cuba de mescla de 13,75 m3 de

capacitat amb un agitador que treballa a 120 r.p.m. s en aquesta fase on selimina el ferro i el mangans per laddici de permanganat potssic (floculant). Lefecte del flcul permet la precipitaci i la decantaci del residu. 3Mn2++2MnO4-+2H2O5MnO2+4H+ 3Fe2++MnO4-+7H2OMnO2 3Fe(OH)3+5H+

Filtraci: es realitza una primera filtraci amb els filtres de sorra i antracita; i
posteriorment una segona filtraci amb carb actiu per tal deliminar aquells subproductes que modifiquen les caracterstiques organolptiques de laigua

29

Reaccions de Precipitaci (gustos i olors) i daltres, com els trihalometans que es formen per la reacci qumica dels compostos orgnics que hi ha en laigua sense tractar i el clor. En els darrers anys shan detectat subproductes com els dioxans i dioxilants com a conseqncia de possibles abocaments a la Tordera. La seva possible presncia es controla peridicament (5 cops lany mitjanant les anlisis de tipus complet) a la xarxa dabastament a travs danaltiques.

Font: Joan Mora

Font: Joan Mora

30

Reaccions de Precipitaci

Font: Joan Mora

31

Reaccions de Precipitaci

10. Practiques PRCTICA 1. SALS DE PLATA

Objectius Preparar una soluci de AgNO3 0,1M. Estudiar les sals de plata que precipiten al reaccionar el nitrat de plata, AgNO3(aq), amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 7 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

AgNO3(s) H2O destillada NaBr(aq) 0,1M Na2S(aq) 0,1M KI(aq) 0,1M NaCl(aq) 0,1M Na2SO4(aq) 0,1M KOH(aq) 0,1M K2CrO4(aq) 0,1M

32

Reaccions de Precipitaci Informaci Els compostos de plata (I) solubles en aigua: el nitrat, el fluorur i el clorat sn blancs; la majoria dels compostos de plata (I) insolubles en aigua solen tenir colors forts. El color negre que prenen els objectes de plata en el medi ambient es deu a la formaci del sulfur de plata, que t un Kps molt petit (de lordre del 10-50). La majoria de les sals de plata, particularment els halurs, es redueixen a plata elemental per la acci de la llum. Abans darribar al color negre passen per una fase transitria de color violeta. Aix doncs, el iodur de plata i el bromur de plata sn sals que sutilitzen en lemulsi de paper fotogrfic. Quan la llum incideix sobre el compost aquest es dissocia en cati plata i bromur i el cati es redueix per formar la plata metllica, daquesta manera les zones illuminades del paper del paper fotogrfic desprs dun procs qumic de revelat es contrasten dels fons tornant-se fosques o negres. Ag+ + h Ago El iodur de plata es molt insoluble en aigua i t una estructura cristallina semblant a la del gel, que permet formar nvols per provocar la pluja artificial. El clorur de plata tamb es fa servir en la fotografia per t altres usos tals com:

Antdot de la intoxicaci per mercuri Per crear vidres de colors tals com grocs o marrons Desinfectant
Procediment 1. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml duna soluci de AgNO3 01M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mols 169,87 g = 1,69 g 1mol

0,01molsAgNO3 x

1. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 1,69 g de AgNO3. 2. A continuaci, es dissol el AgNO3 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i senrasa amb aigua destillada. 3. Seguidament sagafen 7 tubs dassaig i es posen 5ml de soluci de, AgNO3 ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta.

33

Reaccions de Precipitaci 4. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de les sals segents: NaBr, Na2S, KI, NaCl, Na2S2O3, KOH i K2CrO4. Resultats

Sal afegida NaBr Na2S KI HCl K2CrO4 KOH Na2S2O3 Reaccions

Compost obtingut AgBr(s) Ag2S(s) AgI(s) AgCl(s) Ag2CrO4(s) Ag2O(s) Ag2S2O3(s) / Ag2S(s)

Color precipitat Blanc griss Negre Groc clar Blanc Vermell fosc Marr claret Groc taronja i finalment negre

1. AgNO3(aq)+NaBr(aq) AgBr+NaNO3(aq) 2. 2AgNO3(aq)+Na2S(aq) Ag2S+2NaNO3(aq) 3. AgNO3(aq)+KI(aq) AgI+KNO3(aq) 4. AgNO3(aq)+HCl (aq) AgCl+HNO3(aq) 5. 2AgNO3(aq)+K2CrO4(aq) Ag2CrO4+2KNO3(aq) 6. 2AgNO3(aq)+2KOH (aq) Ag2O+ H2O + 2KNO3(aq) Quan safegeixen hidrxids forts a la soluci de nitrat de plata, no es forma lhidrxid de plata com podrem esperar, si no que es forma espontniament lxid de plata, Ag2O, compost termodinmicament ms estable. 7. 2AgNO3(aq)+Na2S2O3(aq) Ag2S2O3+2NaNO3(aq) Ag2S2O3(s) + H2O (aq) Ag2S + H2SO4 (aq) El Ag2S2O3 (s), slid taronja, s un compost inestable que es descompon rpidament per donar el Ag2S (s), slid de color negre.

34

Reaccions de Precipitaci

Obtenci del precipitat de cromat de plata (vermell) i de lxid de plata (marr). Font: Prpia

PRCTICA 2. COMPORTAMENT DE LES SALS DE PLATA DAVANT LADDICI DE NH3

Objectiu Observar si les sals de plata obtingudes a la prctica anterior es dissolen o no quan safegeix NH3(aq), per formaci o no del complex [Ag(NH3)2]+ . Material

Gradeta 6 tubs dassaig Comptagotes

Reactius

AgI(s) AgBr(s) AgCl(s) Ag2S(s) Ag2CrO4(s) Ag2O(s) NH3(aq) 0,1M

35

Reaccions de Precipitaci Informaci El cati plata forma fcilment complexes; sn molt estables els que es formen amb el cianur, lamonac i el tiosulfat. Quan safegeix NH3(aq) al cati plata es forma el complex i diamminaplata (I), [Ag(NH3)2]+, complex molt estable. Ag+(aq) + 2NH3(aq) [Ag(NH3)2] +(aq) K= 1,7 x107 a 25 C

Les sals de plata que tenen Kps molt petits, s a dir, que sn molt insolubles no donaran el complex, mentre que les sals que tenen Kps una mica ms grans, formaran el complex amb lamonac i les sals es dissoldran. Quan el complex aqus de diamminaplata (I) est en forma de nitrat es coneix com a reactiu de Tollens. Aquest reactiu s un agent oxidant, que es redueix a plata metllica i forma un "mirall de plata". Aquests es utilitzat per a verificar la presncia daldehids, que sn oxidats a cids carboxlics. Procediment 1. Saboca a cada tub dassaig on trobem les diferents sals de plata, unes gotes de la soluci NH3(aq) amb el comptagotes i sobserva si les sals de plata es dissolen o no. Resultats

Sal de plata Kps (sal de plata) Resultat Compost obtingut + NH3(aq) AgI AgBr AgCl Ag2S Ag2CrO4 Ag2O + es dissolt - no es dissolt 1,510
-15 -13 -10

Color

+ + + [Ag(NH3)2] + [Ag(NH3)2] + [Ag(NH3)2]

+

Groc clar Blanc griss Incolor Negre Groc Incolor

3,310

1,810

1,010-49 910-12 210-8

36

Reaccions de Precipitaci Resultats 1. AgI(s)+ NH3(aq) No reacciona; el Kps del AgI s molt petit, la sal s molt insoluble i consta molt de dissoldre. No sarriba a formar el complex amb lamonac. 2. AgBr(s)+ NH3(aq) No reacciona; el Kps del AgBr s molt petit, la sal s molt insoluble i consta molt de dissoldre. No sarriba a formar el complex amb lamonac. 3. AgCl(s)+ 2NH3(aq) [Ag(NH3)2]+(aq)+Cl-(aq) 4. Ag2S(s)+ NH3(aq) No reacciona; el Kps del Ag2S s molt i molt petit, la sal s molt insoluble i consta molt de dissoldre. No sarriba a formar el complex amb lamonac. 5. Ag2CrO4(s)+2 NH3(aq) [Ag(NH3)2]+ (aq)+ CrO42-(aq) 6. Ag2O (s)+ 4NH3(aq) + H2O 2[Ag(NH3)2]+ (aq) + 2 OH-(aq)

37

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 3. SALS DE PLOM (II)

Objectius Preparar una soluci de Pb(NO3)2 0,1M. Estudiar les sals de plom (II) que precipiten al reaccionar el nitrat de plom (II), Pb(NO3)2(aq),, amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 8 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

Pb(NO3)2 (s) H2O destillada NaBr(aq) 0,1M Na2S(aq) 0,1M KI(aq) 0,1M NaCl (aq) 0,1M Na2SO4(aq) 0,1M KOH(aq) 0,1M K2CrO4(aq) 0,1M Na2CO3(aq) 01M

Informaci

38

Reaccions de Precipitaci Les sals de plom sn generalment blanques i noms el nitrat, lacetat i el perclorat sn solubles en aigua. Totes tenen una toxicitat molt forta. El nitrat de plom (II) sutilitza principalment com a base per a sintetitzar colorants, tamb sutilitza com a detonant en pirotcnia, com a estabilitzador trmic en el nylon i els polisters i com recobriment de las pellcules fototermogrfiques. Altres sals de plom (II) sutilitzen com estabilitzadors contra el calor i la llum, per a la fabricaci de vidre i cermica, com detonadors i com insecticides. Procediment 2. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml una soluci Pb(NO3)2 0,1 M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mols 331,2 g = 3'31g 1mol

0,01molsPb( NO3)2 =

3. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 3,31g de Pb(NO3)2. 4. A continuaci, es dissol Pb(NO3)2 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i senrasa amb aigua destillada. 5. Seguidament sagafen 8 tubs dassaig i es posen 5ml de soluci de Pb(NO3)2, ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta. 6. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de les sals segents: NaBr, Na2S, KI, NaCl, Na2SO4, KOH, K2CrO4 i Na2CO3.

39

Reaccions de Precipitaci Resultats

Sal afegida NaBr Na2S KI NaCl Na2SO4 KOH K2CrO4 Na2CO3 Reaccions

Compost obtingut Color del precipitat PbBr2(s) PbS(s) PbI2(s) PbCl2(s) PbSO4(s) Pb(OH)2(s) PbCrO4(s) PbCO3(s) blanc negre groc canari blanc blanc blanc groc blanc

1. Pb(NO3)2 (aq)+ 2NaBr(aq) PbBr2+2NaNO3 (aq) 2. Pb(NO3)2 (aq)+ Na2S (aq) PbS+ 2NaNO3 (aq) 3. Pb(NO3)2 (aq)+ 2KI(aq) PbI2+ 2KNO3 (aq) 4. Pb(NO3)2 (aq)+ 2NaCl(aq) PbCl2+2NaNO3 (aq) 5. Pb(NO3)2 (aq)+Na2SO4 (aq) PbSO4+ 2NaNO3 (aq) 6. Pb(NO3)2 (aq)+2KOH(aq) Pb(OH)2+ 2KNO3(aq) 7. Pb(NO3)2 (aq)+ K2CrO4(aq) PbCrO4+ 2KNO3 (aq) 8. Pb(NO3)2 (aq)+ Na2CO3 (aq) PbCO3+ 2NaNO3 (aq)

Obtenci del precipitat del PbI2 Font: Prpia

40

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 4. OBTENCI DE LA PLUJA DOR I DE CRISTALLS DE CLORUR DE PLOM (II)

Objectius Obtenir lanomenada pluja dor a partir del precipitat de iodur de plom (II) obtingut a la prctica anterior. Obtenir els cristalls de clorur de plom (II) a partir del precipitat obtingut a la prctica anterior. Material

Placa calefactora Vas de precipitats 500 ml Pinces de fusta Gradeta Tubs dassaig
Reactius

PbCl2(s) PbI2(s) H2O

Procediment 1. Primer sescalfa un vas de precipitats amb aigua en la placa calefactora. 2. Seguidament sagafen els tubs dassaig que contenen els precipitats de iodur de plom(II) i de clorur de plom (II) obtinguts a la prctica anterior i es fiquen en el vas de precipitats amb aigua calenta per tal de dissoldre els precipitats. 3. Un cop es dissolen els precipitats, es deixen refredar les solucions i sobserva el resultat.

Resultats

1. En el cas del iodur de plom (II) sobserva la formaci del precipitat en forma descates daurades brillants (conegudes com a pluja dor).

41

Reaccions de Precipitaci 2. En el cas del clorur de plom (II) sobserva la formaci duns cristalls blancs en forma dagulles brillants.

Obtenci de la pluja dor i dels cristalls del clorur de plom(II) Font: Prpia

42

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 5. SALS DE COURE (II)

Objectius Preparar una soluci de Cu(NO3)2 0,1M. Estudiar les sals de coure (II) que precipiten al reaccionar el nitrat de coure (II), Cu(NO3)2(aq), amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 5 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

Cu(NO3)2 (s) H2O destillada KOH(aq) 0,1M Na2S(aq) 0,1M NaBr(aq) 0,1M NaCl(aq) 01M KI(aq) 0,1M
Informaci Les sals solubles en aigua de Cu(II) ms comunes sn el sulfat, el clorur, el nitrat i lacetat; tenen color blau verds quan estan hidratades i sn grogues o blanques en estat anhidre. Els compostos de Cu(II) ms insolubles sn el sulfur, lhidrxid, lxid i diversos carbonats.

43

Reaccions de Precipitaci Els compostos de Cu(II) tenen un gran inters biolgic. Sembla que petites traces de coure actuen catalticament en la formaci dels pigments de la clorofilla i lhemoglobina. Aquests compostos tamb sn fortament txics per a certs bacteris, fongs, algues, etc. i per aix es troben en la composici dalguns productes bactericides, fungicides i algicides. El compost de Cu(II) amb major importncia industrial s el sulfat de coure (II), aquest compost sutilitza com adob i pesticida en lagricultura, com algicida en la depuraci daiges, com a conservant de la fusta, com a pigment i colorant cermic, etc. Un altre compost important s el carbonat de coure (II) que sha fet servir com a pigment en pintures i cermiques, com a algicida i fungicida. Molts arquitectes utilitzen el coure per a fer cobertes i teulades per laspecte verds que presenten al ser atacat pels gasos atmosfrics i convertir-se en carbonat de coure (II), compost verds. 2 Cu (s) + H2O (g) + CO2 (g) + O2 (g) Cu(OH)2 (s) + CuCO3(s)

Procediment 1. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml duna soluci de Cu(NO3)2 0,1M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mol 187,56 g = 1,87 g 1mol

0,01molCu ( NO3)2 x

2. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 1,87 g de Cu(NO3)2 . 3. A continuaci, es dissol el Cu(NO3)2 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i sarrasa amb aigua destillada. 4. Seguidament sagafen 5 tubs dassaig i es posen 5ml de soluci de Cu(NO3)2 ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta. 5. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de sals: KOH, Na2S, NaBr, NaCl i KI

44

Reaccions de Precipitaci

Resultats

Sal afegida KOH Na2S NaBr NaCl KI

Compost obtingut Color del precipitat Cu(OH)2 (s) CuS (s) CuBr2 (aq) CuCl2 (aq) CuI (s) blau negre Blau blau groc

Reaccions 1. CuNO3(aq)+2KOH(aq) 2Cu(OH)2+2NaNO3(aq) 2. CuNO3(aq)+Na2S (aq) CuS + 2KNO3(aq) 3. CuNO3(aq)+2NaBr(aq) CuBr2(aq) +2NaNO3(aq) 4. CuNO3(aq)+2NaCl (aq) CuCl2(aq) + 2KNO3(aq) 5. 2CuNO3(aq)+4KI(aq) 2 CuI+ I2 + 2NaNO3(aq) Quan safegeix una soluci de KI, no sorigina el CuI2, com caldria esperar. Aquest es descompon espontniament i sorigina un precipitat de iodur cuprs, de color blanc, al mateix temps que sobt iode lliure. Aquest iode que retingut pel precipitat, que adquireix un color que va del rosa al groc vermells.

45

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 6. SALS DE COBALT (II)

Objectius Preparar una soluci de CoCl2 0,1M. Estudiar les sals de cobalt (II) que precipiten al reaccionar el clorur de cobalt (II), CoCl2(aq), amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 3 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

CoCl2 (s) H2O destillada Na2S(aq) 0,1M KOH(aq) 0,1M Na2CO3(aq) 0,1M
Informaci La major part dels compostos solubles de cobalt (II) sn de color rosa, per exemple el nitrat, el sulfat, clorat, etc. En canvi, els halurs absorbeixen la llum en longituds dona majors i tenen colors diferents, el clorur s blau, el bromur, verd i el iodur, negre. Les sals de cobalt (II) hidratades sn roses i es tornen blau si perden molcules daigua o es deshidraten totalment, i per aix, s'utilitzen com indicadors dhumitat (en higrmetres). Per exemple, el paper de clorur de cobalt es fa servir per mesurar la

46

Reaccions de Precipitaci humitat, si canvia de blau a rosa vol dir que hi ha presncia daigua o vapor daigua i significa que hi ha humitat en laire. Entre els compostos de Co(II) ms insolubles es troben el carbonat, lhidrxid, el sulfur el fosfat i lxid. Les sals de cobalt sutilitzen tamb com a pigments en la fabricaci desmalts, cermiques i vidres, per a la preparaci de banys per galvanoplsties, per assecants en la industria de pintures, etc. Procediment 1. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml duna soluci de CoCl2 01M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mols 129,9 g = 1,29 g 1mol

0,01molsCoCl 2 x

2. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 1,29 g de CoCl2. 3. A continuaci, es dissol el CoCl2 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i senrasa amb aigua destillada. 4. Seguidament sagafen 5 tubs dassaig i es posen 5ml CoCl2 de soluci de ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta. 5. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de sals: Na2S, KOH i Na2CO3 Resultats

Sal afegida Na2S KOH Na2CO3

Compost obtingut CoS(s) Co(OH)2(s) CoCO3(s)

Color del precipitat negre blau rosa

47

Reaccions de Precipitaci Reaccions 1. CoCl2(aq)+ Na2S(aq) CoS+2NaCl(aq) 2. CoCl2(aq)+2KOH (aq) Co(OH)2+ 2KCl(aq)

3. CoCl2(aq)+ Na2CO3(aq) CoCO3+2NaCl (aq)

Obtenci del precipitat del Co(OH)2 Font: Prpia

48

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 7. SALS DE CADMI

Objectius Preparar una soluci de CdCl2 0,1M. Estudiar les sals de cadmi que precipiten al reaccionar el clorur de cadmi, CdCl2(aq), amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 3 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

CdCl2(s) H2O destillada Na2S(aq) 0,1M KOH(aq) 0,1M Na2CO3(aq) 0,1M

Informaci Gaireb tots els compostos de cadmi sn incolors o blancs. Les sals solubles en aigua ms comunes sn els halurs, el nitrat i el sulfat. Els compostos ms insolubles en laigua sn lxid, el sulfur, el hidrxid i el carbonat. Les sals de cadmi s'utilitzen principalment en fotografia i en la fabricaci de focs artificials, pintures fluorescents, bateries recarregables, aliatges, vidres i porcellana. El sulfur de cadmi es utilitzat en un tipus de cllules fotovoltaiques. El sulfat de cadmi

49

Reaccions de Precipitaci sutilitza en medicina com astringent. El sulfur (CdS) y selenir (CdSe) sutilitzen com a pigments. El cadmi i les solucions dels seus components sn altament txics, amb efectes acumulatius similars als denverinament per mercuri. Procediment 1. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml duna soluci de CdCl2 0,1M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mol 183,4 g = 1,83 g 1mol

0,01molsCdCl 2 x

2. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 1,83 g de CdCl2 . 3. A continuaci, es dissol el CdCl2 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i sarrasa amb aigua destillada. 4. Seguidament sagafen 3 tubs dassaig i es posen 5ml de soluci de CdCl2 ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta. 5. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de sals: Na2S, KOH i Na2CO3 Resultats

Sal afegida Na2S KOH Na2CO3 Reaccions

Compost obtingut Color del precipitat CdS Cd(OH)2 CdCO3 Groc pllid blanc blanc

1. CdCl2 (aq)+Na2S(aq) CdS+2NaCl(aq) 2. CdCl2(aq)+2KOH (aq) Cd(OH)2+ 2KCl(aq) 3. CdCl2(aq)+Na2CO3(aq) Cd2CO3+2NaCl(aq)

50

Reaccions de Precipitaci

Obtenci del precipitat del Cd(OH)2 Font: Prpia

51

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 8. SALS DE NQUEL (II)

Objectius Preparar una soluci de NiCl2 0,1M. Estudiar les sals de nquel (II) que precipiten al reaccionar el clorur de nquel (II), NiCl2(aq), amb diferents sals en dissoluci. Material

Matrs aforat 100ml Vas de precipitats 50ml Balana electrnica Esptula Vareta Gradeta 3 tubs dassaig Pipeta de 5ml graduada Pera de goma Comptagotes
Reactius

NiCl2(s) H2O destillada Na2S(aq) 0,1M Na2CO3 (aq) 0,1M KOH(aq) 0,1M
Informaci Les sals de nquel (II) sn de color verd quan es troben hidratades i de color groc si sn anhidres. La major part de les sals de nquel (II) sn solubles en aigua. Els compostos ms insolubles sn el sulfur, el carbonat i lhidrxid. Les sals de nquel, principalment el sulfat, sutilitzen per a la preparaci de banys per niquelats (recobriment daltres metalls amb nquel, ja que aquest metall no soxida a laire humit). Lxid sutilitza en la fabricaci desmalts i vidres de colors, el carbonat en cermica, el fosfat, com a pigment per a pintures a loli, etc.

52

Reaccions de Precipitaci Procediment 1. Primer es fan els clculs pertinents per preparar 100 ml duna soluci de NiCl2 01M.

M =

n v

0,1M =

n 0,1l n = 0,01mols 129,7 g = 1,29 g 1mol

0,01molsNiCl 2 x

2. Desprs es colloca un vas de precipitats en la balana digital, es tara i es mesuren els 1,29 g de NiCl2. 3. A continuaci, es dissol el NiCl2 amb una mica daigua destillada, es posa en un matrs aforat de 100ml i senrasa amb aigua destillada. 4. Seguidament sagafen 5 tubs dassaig i es posen 5ml NiCl2 de soluci de ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta. 5. Finalment safegeixen en els diferents tubs dassaig amb un comptagotes les solucions de sals: Na2S, KOH i Na2CO3 Resultats

Sal afegida Na2S KOH Na2CO3 Reaccions

Compost obtingut Color del precipitat NiS (s) Ni(OH)2 (s) NiCO3 (s) negre verd clar verd

1. NiCl2(aq)+Na2S(aq) 2NiS+2NaCl(aq) 2. NiCl2(aq)+2KOH (aq) Ni(OH)2+ 2KCl(aq) 3. NiCl2(aq)+Na2CO3(aq) NiCO3+ 2NaCl(aq)

53

Reaccions de Precipitaci

Obtenci del precipitat del Ni(OH)2 Font: Prpia

54

Reaccions de Precipitaci

PRCTICA 9. Jard Qumic

Cristallitzaci
Objectiu: Aconseguir la formaci de cristalls purs duns compostos especfics que sutilitzaran posteriorment per realitzar la prctica del jard qumic. Material

10 vasos de precipitats 100 ml Bany de sorra Balana de precisi 0,01g 5 esptules Paper de filtre 5 embuts Tisores
Productes o o o o o o 10g nitrat de nquel (II) hexahidratat 10g nitrat de cobalt (II) trihidratat 10g clorur de coure (II) hexahidratat 10g clorur de magnesi hexahidratat 10g clorur dalumini hexahidratat 25ml daigua destillada

Informaci: La cristallitzaci s un procs pel qual es forma un slid cristall. Aquest procs sutilitza per purificar substncies slides, s un procs on les espcies que constitueixen la xarxa cristallina senllacen per formar cristalls. Aquests cristalls sobtenen en refredar una dissoluci saturada en calent del compost slid en un dissolvent adient. El dissolvent o mescla de dissolvents es seleccionar dacord amb la solubilitat del slid i de les impureses Aix doncs, sha de trobar un dissolvent en qu el compost slid que volem cristallitzar sigui soluble en calent i insoluble en fred. Procediment: 1. Sagafen els diferents compostos i amb la balana i lesptula es mesuren 10 g de cadascun i es posen en els vasos de precipitats.

55

Reaccions de Precipitaci 2. Saboquen a cada vas de precipitats 5 ml daigua destillada i es posen els 5 vasos de precipitats al bany de sorra a 65C.

3. Quan sha evaporat part de laigua sagafen 5 vasos de precipitats nous i es filtren les solucions anteriors, per tal deliminar les impureses. 4. Es deixen refredar les solucions filtrades a temperatura ambient per obtenir la cristallitzaci dels diferents compostos. Per aconseguir una cristallitzaci ms efica, es rasca amb una vareta de vidre el vas de precipitats per dins.

Obtenci dels cristalls Font:Prpia

56

Reaccions de Precipitaci Objectiu: Aconseguir obtenir el jard qumic a partir dels cristalls purificats en la prctica anterior. Material i productes:

Vas de precipitats 1l 400ml de silicat sdic comercial 200ml daigua destillada Cristalls:
o o o o o o Nitrat de nquel (II) hexahidratat Nitrat de cobalt (II) trihidratrat Clorur de coure (II) hexahidratat Clorur de magnesi hexahidratat Clorur de ferro (III) clorur dalumini hexahidratat

Informaci: El jard qumic s un petit bosc de branques o figures verticals formades per la precipitaci de sals insolubles. Amb el silicat de sodi, tamb conegut com a vidre soluble, i amb sals de colors solubles en aigua (per exemple: clorur de ferro (II), clorur de magnesi, clorur de coure (II),...) es poden generar formes o figures arborescents de diferents colors. Aquestes estan constitudes per petits cristalls superposats de silicat dels diferents cations metllics. Les branques que es formen, sn causa de que la majoria dels silicats dels metalls de transici sn insolubles en aigua. Procediment: 1. Sagafa el vas de precipitats i saboquen 400ml de silicat sdic i 200ml daigua destillada. 2. Es llencen els cristalls dels diferents compostos al vas de precipitats amb lajuda duna esptula. 3. Sesperen uns minuts, i sobserven les formes que van creant els cristalls.

57

Reaccions de Precipitaci Reaccions i explicaci cientfica Les sals utilitzades a la prctica sn solubles en aigua, per tant, a lentrar en contacte amb laigua, els ions de les sals es dissocien i els cations metllics reaccionen amb li silicat que es troba en dissoluci, formant els compostos insolubles. Reaccions 1. Na2SiO3(s)2Ni+(aq)+ SiO32-(aq) 2. Ni(NO3)2(s)Ni2+(aq)+2NO3-(aq) 3. Co(NO3)2(s)Co2+(aq)+2NO3-(aq) 4. CuCl2(s)Cu2+(aq)+2Cl-(aq) 5. MgCl2(s)Mg2+(aq)+2Cl-(aq) 6. FeCl3(s)Fe3+(aq)+3Cl-(aq) 7. AlCl3(s)Al3+(aq)+3Cl-(aq) 8. Ni2+(aq)+SiO32-(aq)Ni(SiO3)(s) 9. Co2+(aq)+SiO32-(aq)Co(SiO3)(s) 10. Cu2+(aq)+SiO32-(aq)Cu(SiO3)(s) 11. Mg2+(aq)+SiO32-(aq)Mg(SiO3)(s) 12. Fe3+(aq)+SiO32-(aq)Fe2(SiO3)3(s) 13. Al3+(aq)+SiO32-(aq)Al3(SiO3)3(s) Una possible explicaci al fenomen de formaci daquestes estructures o figures arborescents est basada especialment en dos conceptes: losmosi i la diferncia de densitat. Aquests compostos insolubles formen una membrana porosa i relativament permeable a laigua de la soluci de silicat. Pel procs dosmosi, laigua de la soluci de silicat entra per aquesta membrana semipermeable, augmentant el volum del precipitat i aquest fet causa la ruptura de la membrana; el cati metllic i li silicat entren un altre cop en contacte i formen una nova membrana i aix successivament. La flotabilitat i el fet de que el precipitat creixi cap a la superfcie formant branques, es pot explicar perqu la densitat de dins del precipitat s menor que la densitat de la soluci de silicat i el precipitat creixer cap a la superfcie tot formant aquest tipus de branques.

58

Reaccions de Precipitaci

Formaci del Jard qumic Font: Prpia

59

Reaccions de Precipitaci

Prctica 10. MIRALL DE PLATA

Objectiu: Formar un mirall de plata mitjanant la reacci entre el reactiu de Tollens i la glucosa. Material:

Vasos de precipitats 20ml Comptagotes Proveta 5ml Proveta 10ml Bany doli Placa calefactora Termmetre termosttica Esptula Nou Suport 2 pinces 1 tub dassaig Balana de precisi 0,001g
Productes:

Mescla crmica (dicromat de sodi, aigua i cid sulfric concentrat) Soluci de Nitrat de plata 0,2 M Soluci NaOH 2M 20ml NH3 Glucosa Aigua destillada
Informaci: Els miralls com a estris de tocador i objecte manual foren molt emprats en les civilitzacions egpcia, grega, etrusca i romana. S'elaboraven sempre amb metalls brillants, generalment coure, plata o bronze obtinguts a partir de polir la seva base. Tenien forma de placa rodona o ovalada, ornada ordinriament amb gravats o relleus mitolgics al revers. D'aquests miralls es conserven encara molts exemplars en alguns museus arqueolgics. Els miralls moderns consisteixen d'una prima capa de plata o 60

Reaccions de Precipitaci alumini dipositada sobre una planxa de vidre, la qual protegeix el metall i fa que el mirall sigui ms durador. En aquesta prctica obtindrem un mirall de plata a partir de la reacci entre el reactiu de Tollens i la glucosa. El reactiu de Tollens s un complex aquos de diamin-plata, presentat habitualment com a nitrat [Ag(NH3)2]NO3(aq). El complex diamin-plata s un agent oxidant, que es reduiex a plata metllica i forma un "mirall de plata". Aquest reactiu es utilitzat per verificar la presncia daldehids, que sn oxidats a cids carboxlics. La glucosa lineal cont un grup aldehid, en el carboni 1 i per tant pot reaccionar amb el reactiu de Tollens i donar lloc a la formaci del mirall de plata. Procediment: 1. Primerament s fa la mescla crmica, sagafa un vas de precipitats i es posen 0,5g de Na2Cr4O7 i es barregen amb 0,5ml H2O, a continuaci amb molt de compte sagafen 10ml H2SO4 amb el comptagotes i les van deixant caure lentament i amb molta cura, ja que es produeix un reacci molt exotrmica entre laigua i lcid sulfric. 2. A continuaci saboca la mescla crmica al tub dassaig, per tal de netejar-lo de qualsevol tipus dimpuresa. 3. Seguidament es preparen les dissolucions de nitrat de plata 0,02 M i dhidrxid de sodi 2M. 4. Desprs saboca la soluci dhidrxid de sodi a la soluci de nitrat de plata que sha abocat en el tub dassaig, fins no obtenir ms precipitat dxid de plata. 5. A continuaci es fa la redissoluci del precipitat obtingut amb 20ml de NH4, per tal dobtenir el reactiu de Tollens, [Ag(NH3)2]NO3 (aq). 6. Desprs saboca una punta desptula de glucosa i sagita. 7. Finalment es posa a escalfar a 65C al bany doli i es deixa reposar fins que es forma el precipitat de plata metllica a les parets del tub dassaig, formant el mirall de plata. Clculs: Preparaci de la soluci de nitrat de plata 0,2M:

0,2 M =

n 310 3 l n = 0,006 molsdeAgNO 3 169'87 gAgNO 3 = 0,101gAgNO 3 0,1gAgNO 3 1molAgNO 3

0,006 molsdeAgNO 3

61

Reaccions de Precipitaci Preparaci de la soluci d hidrxid de sodi 2M:

2M =

n 0,01l n = 0'02molsdeNaOH 39,997 g = 0,7999 gNaOH 9,8 gNaOH 1mol

0,02mols

Reaccions qumiques: Per obtenir el reactiu de Tollens primer safegeix a una soluci de nitrat de plata una certa quantitat dhidrxid sodi i es forma un precipitat de color marro dxid de plata: 2Ag++2OH-Ag2O+ H2O Seguidament safegeix una soluci damonac al xid de plata fins que es dissolgui totalment el precipitat i sobt el reactiu de Tollens: Ag2O+NH3[Ag(NH3)2]+ Finalment safegeix glucosa que reacciona amb el reactiu de Tollens reduint la plata i obtenim el mirall.

Font: http://labquimica.wordpress.com/2007/08/18/30/

Formaci del mirall de plata Font:Prpia

62

Reaccions de Precipitaci

Conclusions
Les reaccions qumiques sn canvis en la naturalesa de la substncia, es
representen en forma dequaci qumica i depenen de factors externs tals com la temperatura o la llum entre daltres.

Les reaccions de precipitaci sn un tipus de reaccions qumiques que es

caracteritzen per la formaci dun producte insoluble anomenat precipitat. Les reaccions de precipitaci sn equilibris qumics que estan desplaats cap a la formaci dun precipitat, aquest es forma quan el valor de la Kps s molt petit.

La solubilitat duna substncia s la quantitat de solut que es pot afegir en una

soluci amb un dissolvent determinat. La solubilitat pot variar amb el canvi de temperatura, amb el moment dipolar, la constant dielctrica, la grandria dels ions o la densitat.

Les substncies poden ser solubles si es dissolen en gran quantitat en un

dissolvent determinant o, insolubles si no es dissolen en un dissolvent determinat. Tot i que en sentit estricte no existeix cap substncia completament insoluble perqu sempre es dissol, encara que sigui una petita part.

Comparant el producte de solubilitat (Kps), una constant que depn de cada

reacci i de la temperatura, i el producte inic (Q), es pot predir si es formar el precipitat o no.

La dissoluci dun precipitat pot ser donada per un canvi en la temperatura, per
addici de ms dissolvent, per la formaci dun cid feble o una base feble, per formaci dun complex, i per formaci del reaccions redox.

Les reaccions de precipitaci encara que no sn gaires comuns en la vida

quotidiana, sutilitzen molt en el camp de la qumica analtica i de la biologia.

Laigua de Blanes porta en dissoluci mangans. Aquest fet pot provocar

problemes seriosos perqu precipita en les canonades, cisternes, rentadores entre altres. Tamb taca la roba i la vaixella, amb un color marr. En la potabilitzadora per tal de minimitzar aquest problema es fa un tractament amb permanganat de potassi que elimina el mangans de laigua amb una reacci de precipitaci.

Grcies aquest treball he pogut comprovar que el treball de cientfic requereix

molta observaci i perseverana, ats que, la majoria de vegades els resultats esperats no surten a la primera sin que sha de fer varies repeticions perqu intervenen moltes variables difcils de controlar.

63

Reaccions de Precipitaci

12. Bibliografia
Kennet W. Whitten Kennet D. Gailey Raymond E.Davis Qumica en general
Mxico Mc GrawHill 1992

Catherine E Housecroft Alan G. Sharpe, Qumica Inorganica, Espaa, Pearson

Prenticle Hall, 2006

DF Shiriver PW.Atkins, Qumica Inorganica, Barcelona Volumen1 Revert

2001

DF Shiriver PW.Atkins ,Qumica Inorganica, Barcelona Volumen2 Revert

2000

F.Burriel F.Lucena S.Arribas J.Hernndez, Quimica analitica cualitativa, Madrid

editorial Raraninfo SA 1989

J.J.Lozano Lucea J.L.Vigata Campo, Fundamentos de qumica general, Madrid,

Alhambra SA 1989

A.G.Sharpe Quimica inorgnica, Barcelona, editorial Revert, 1989 Mathews, Van Holde, Ahern, Bioqumica, Madrid, Adison Wesley, 2002 Geoffrey M.Cooper, La clula, Madrid, Marbn, 2002 N. Baixaderas Sez, C.Guardia, M.J. Ibar Roy, A.I.Menndez Hurtado, F.de
Prada P.de Azpeitia, Qumica 2 Batxillerat Barcelona, Santillana, 2009

M.D Masjuan, J.M.Dou, J.Pelegrin, 1 Qumica batxillerat, Barcelona, Casals,

2006

M.D Masjuan, J.Pelegrin, 2 Qumica batxillerat, Barcelona, Casals, 2007

64

Reaccions de Precipitaci

13. Webgrafia
http://www.edu365.cat/batxillerat/recursos_xarxa/quimica.htm http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18227 http://reacciona.cat/ http://www.educasites.net/quimica.htm http://www.xtec.net/~jpinies/2nbatxillerat/precipit.htm http://www.iessantvicent.com/departament/fisica/docs/quimica/Unitat_6b_Reaccionsde Precipitacio.pdf http://quimica.laguia2000.com/reacciones-quimicas/reacciones-de-precipitacion http://catedras.quimica.unlp.edu.ar/qa/Capitulo%208%20-%20Separaciones.pdf http://www.profesorenlinea.cl/Quimica/Reacciones_quimicas.htm http://www.aula21.net/cazas/cazasaula21/quimicaza.html http://www.quimiweb.com.ar/sitio/2009/8.A-REACCIONES_QUIMICAS.pdf http://www.wikipedia.org/ http://www.fisicanet.com.ar/ http://labquimica.wordpress.com/2007/08/18/30/ http://catedras.quimica.unlp.edu.ar/qa/Capitulo%208%20-%20Separaciones.pdf

65