Cinètica química

Cinètica química: estudia la velocitat amb què succeeixen les reaccions, els factors que hi
influeixen i el mecanisme pel qual els reactius es transformen en productes.

Velocitat de reacció: rapidesa amb què té lloc la transformació química d’unes substàncies
(reactius) en unes altres (productes). Es mesura per la quantitat de substància que es
transforma o es forma per unitat de temps.

Velocitat mitjana de reacció (mol L-1s-1) −1 ∆[𝐴] −1 ∆[𝐵] +1 ∆[𝐶]

𝑣= 𝑎 ∆𝑡
= 𝑏 ∆𝑡
= 𝑐 ∆𝑡
=

Velocitat instantània (∆𝑡=0)

Concentracions: Les concentracions de reactius disminueixen i la dels productes

n’augmenta. Si la reacció és completa, les concentracions de reactius tendeixen a zero; si
s’arriba a un equilibri, tendeixen a aquell valor.

Equació de velocitat

α β
𝑣 = 𝑘[𝐴] [𝐵] ...

[A], [B],... : concentracions molars dels reactius a cada instant de t. k: constant de

velocitat, trobada experimentalment. Unitats depenen dels ordres dels reactius. α, β,...:
trobats experimentalment, depenen del mecanisme de la reacció.

- Ordre de reacció parcial: exponent al qual s’eleva la concentració d’un reactiu en

l’equació de velocitat. Si l’ordre parcial = 0, la velocitat no depèn d’aquell reactiu.

- Ordre total d’una reacció: suma dels ordres parcials dels reactius.
 Teoria de les Perquè es doni una reacció cal que les partícules: xoquin, tinguin
col·lisions (1920) l’energia suficient i el xoc ha de tenir l’orientació adequada.

Energia d’activació Ea: energia cinètica mínima necessària per a

produir un xoc eficaç (xoc que transforma els reactius en productes).
Les partícules tenen diferent Ec a una certa T, i quan una partícula
reactiva assoleix Ea es diu que està activada.

Teoria del Existeix una espècie química a mig camí entre reactius i productes, el
complex activat / complex activat.
de l’estat de
Complex activat: espècie d’alta energia, inestable i de temps de vida
transició (1935) molt curt. Formada per combinació de les molècules reactives, pot
donar productes o tornar als reactius. Per formar-se el complex
activat, l’energia cinètica de les partícules ha de ser major a l’energia
d’activació del complex.

Diagrames: una RQ es produeix per un camí establert, anomenat camí o coordenada de

reacció, i podem representar la variació d’energia (potencial) de les molècules amb els
següents diagrames:

! L’energia d’activació no modifica el balanç energètic total (∆H) de la reacció. Si Ea és gran

la reacció serà lenta, ja que té un salt energètic que li barra el pas. Si Ea és petita, la reacció
serà ràpida. Si una reacció és ràpida en un sentit (baixa Ea), serà lenta en sentir contrari (alta
Ea). El balanç energètic global ∆H és la diferència entre les energies d’activació directa i
𝑑 𝑖
inversa. ∆𝐻 = 𝐸𝑎 − 𝐸𝑎
 Factors que influeixen en la velocitat de les reaccions

Temperatura Pujar la temperatura sol augmentar la velocitat de reacció → augmenta

la velocitat de les partícules, per tant el nombre de col·lisions, i el
nombre de partícules activades. “k” és proporcional a la freqüència dels
xocs, més gran quan més petita és Ea i augmenta amb la T absoluta.

Concentració Al augmentar la concentració de reactius augmenta la velocitat de

dels reactius reacció, ja que es redueix l’espai, per tant hi ha més col·lisions. En els
reactius gasosos s’apuja la pressió.

Naturalesa, Primer factor que influeix en la velocitat. Els reactius iònics reaccionen
estat físic i més ràpidament que els formats per enllaços covalents. Les reaccions
grau de divisió homogènies, (reactius líquids o gasosos) són més ràpides que les
heterogènies (reactius sòlids). En els reactius sòlids, quan més gran és
el grau de divisió, major és la velocitat, ja que augmenta la superfície de
contacte entre els reactius.

Presència de catalitzadors Catàlisi homogènia: catalitzador en la mateixa

Catalitzador: substància que quan està
en una RQ modifica la seva velocitat
(afectant la k) sense que es consumeixi.
No apareix ni com a reactiu ni com a
producte, i roman inalterat durant tota
la RQ. Solen intervenir en petites
quantitats i proporcionen un camí
alternatiu d’energia d’activació més
petita (catalitzadors positius) o més
gran (catalitzadors negatius). Els
catalitzadors només modifiquen Ea, no
les variables termodinàmiques ∆H, ∆G.
fase que els reactius.
Catàlisi heterogènia: el catalitzador, (de
contacte) no està en la mateixa fase que els
reactius. Màxima eficàcia quan tenen una gran
superfície de contacte.
Catàlisi enzimàtica (en reaccions
bioquímiques). Proteïnes que actuen sobre els
substrats (biomolècules reactives). Gran
eficàcia i especificitat. La interacció
enzim-substrat es dona al centre actiu de
l’enzim, al què s’acobla el substrat formant el
complex enzim-substrat.

Mecanismes de reacció: seqüencia de xocs intermoleculars i descomposicions que tenen

lloc a escala molecular en el decurs d’una RQ.

- Reacció elemental (RE): etapes intermèdies en una reacció química. La suma de

totes les reaccions elementals dóna la reacció global i justifica la velocitat d’aquesta.
Els ordres de reacció parcials de la equació de velocitat coincideixen amb els
coeficients estequiomètrics.

- Espècies químiques (intermedis de reacció): apareixen en les RE, i intervenen en la

col·lisió directa.
 - Molecularitat d’una RE: nombre d’espècies químiques independents (àtoms,
molècules o ions) que intervenen en el xoc. Les més freqüents són les RE uni i
bimoleculars, ja que és molt improbable un xoc efectiu entre 3 o més espècies.

- Etapa determinant del mecanisme d’una RQ: RE més lenta de totes, la qual
determinarà la velocitat de l’equació global.

Perfil energètic d’una reacció en etapes:

1a etapa: A → B
2a etapa: B → C

Global: A → C

A cada etapa elemental hi ha una o més substàncies de partida, una o més substàncies
finals i un complex activat amb una Ea. Els intermedis de la reacció apareixen entre etapes.
Etapa determinant → té una Ea més gran.