UNITAT 5

CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT
 Velocitat de les reaccions (I)

La velocitat de reacció es mesura per la quantitat d’una de les substàncies reactants que es transforma per unitat
de temps.

Els quatre valors obtinguts poden ser diferents, cosa que és impossible per a una mateixa reacció. Per aconseguir
que els valors siguin independents de la substancia triada hem de dividir cada velocitat pel coeficient estequiomètric
de la substancia corresponent

La velocitat instantània de reacció es la velocitat de la reacció en un instant concret, es a dir quan l’interval de
temps considerat és molt proper a 0.
 Velocitat de les reaccions (II)

Determinació de la velocitat per una reacció estàndard del tipus:

Equació de la velocitat de la reacció directa: Equació de la velocitat de la reacció inversa:

Kd  Constant de velocitat de la reacció Ki  Constant de velocitat de la reacció inversa.

directa. π Ordre parcial de reacció respecte de P.
α  Ordre parcial de reacció respecte d’A. θ  Ordre parcial de reacció respecte de Q.
β  Ordre parcial de reacció respecte de B. π + θ  Ordre total de la reacció.
α + β  Ordre total de la reacció.

La constant de velocitat (K) només depèn de la temperatura. Una mateixa reacció, si es duu a terme a tres
temperatures diferents, tindrà tres equacions de velocitat amb tres constants diferents.
Velocitat de les reaccions (III)

Laboratori virtual de cinètica química (en anglès):

http://www.chm.davidson.edu/vce/kinetics/RateOfReaction.html
 La velocitat de les reaccions. Resolució de problemes
Per resoldre problemes on s’hagi de determinar l'equació de velocitat d’una reacció a partir de dades de diferents
concentracions de reactius cal trobar l'ordre de cada reactiu. Per això cal:
•Escriure l'expressió de l'equació de velocitat dues vegades, cadascuna amb les dades d'un experiment diferent
amb la condició que ha de repetir-se la concentració d'un dels reactius en ambdós experiments.
•Dividir una expressió entre l’altra i simplificar de forma que aïllem el valor d’un dels ordres parcials de la
reacció.
•Repetir aquest procés per a cada ordre parcial

Exemple:
Calcula l’equació de velocitat i el valor de la constant de Experiment [NO] (mol·L–1) [O3] (mol·L–1) v (mol/L·s)
velocitat sabent que la velocitat que s’ha obtingut en 1 2·10-5 7·10-5 3,08·10-2
tres experiments en els que s’ha variat les 2 2·10-5 5·10-5 2,20·10-2
concentracions inicials dels reactius en la reacció:
3 4·10-5 5·10-5 4,40·10-2
NO + O3 → NO2 + O2 han estat:

3,08·10-2  k·[2·10-5 ] ·[7·10-5 ]   3,08·10-2  7·10-5 
 1,4  1,4  ;   1

-5  -5  
dividim les expressions i simplifiquem -2
 -5 
2,20·10  k·[2·10 ] ·[5·10 ] 
-2
2,20·10  5·10 

2,20·10-2  k·[2·10-5 ] ·[5·10-5 ]   2,20·10-2  2·10-5 
 0,5   0,5  ;   1

-5  
dividim les expressions i simplifiquem -2
 -5 
-5 
4,40·10  k·[4·10 ] ·[5·10 ] 
-2
4,40·10  4·10 
Per tant, l’equació de velocitat buscada és: v=k·[NO]·[O3]
Utilitzarem les dades d’un dels experiments per trobar k:
v · 2
3,0810
k   2,2·107 mol-1Ls-1
· 5· 710
[NO][O3 ] 210 · 5
 Teories de les reaccions químiques

LA TEORIA DE LES COL·LISIONS: les partícules tenen una gran energia cinètica i col·lideixen les unes amb les altres
contínuament. Aquests xocs, però, poden no ser eficaços; és a dir, que no hi hagi reacció química. L’eficàcia d’una
col·lisió depèn de dos factors:

 •De l’energia cinètica de les partícules: cal que les partícules tinguin una energia cinètica prou gran.
 Aquestes s’anomenen partícules activades i trenquen els enllaços mutus i originen productes nous.
 Si dues partícules tenen velocitats insuficients, reboten en un xoc que és aproximadament elàstic i no
 hi ha reacció química.


 L’energia mínima necessària que cal per què una reacció tingui lloc
 s’anomena Energia d’activació. Aquesta no modifica el balanç global
 energètic de la reacció, sinó que només n’afecta la velocitat. Es dóna en

 kJ/mol-1.
 Les partícules amb una energia cinètica prou gran per reaccionar
 s’anomenen Partícules activades.


 • De l’orientació de les partícules en els xocs: perquè puguin reaccionar, les partícules han de topar
 en una direcció concreta.



Animació sobre l’orientació de les partícules en els xocs

http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/collis11.swf
 Teories de les reaccions químiques

LA TEORIA DE L’ESTAT DE TRANSICIÓ pressuposa l’existència d’una espècie química entre els reactius i els
productes que s’anomena complex activat o complex de transició i està format per les partícules de reactius que
han col·lidit.

En aquesta teoria imaginem que la reacció química es produeix per un camí establert que anomenem camí de
reacció.

En les gràfiques següents podem veure que l’energia d’activació que inicialment s’ha d’aportar es retorna íntegrament
després. En conseqüència, l’energia d’activació no modifica el balanç global energètic de la reacció i només
n’afecta la velocitat.
Animació que mostra l’energia d’activació
http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/activa2.swf

Reacció exotèrmica

Reacció endotèrmica
Anàlisi gràfic de la velocitat de les reaccions químiques
Anàlisi gràfic de la velocitat de les reaccions químiques
 Factors que intervenen en la velocitat de les reaccions (I)
La temperatura
La velocitat mitjana de les partícules augmenta amb la
temperatura segons la relació:
Això fa que el percentatge de partícules amb una energia
superior a l’energia d’activació s’incrementi.
En augmentar la temperatura augmenta la velocitat de
la reacció.
La concentració dels reactius
Si augmenta la concentració dels reactius (o la
pressió dels gasos reactants), augmenta la
velocitat de la reacció.
L’estat físic dels reactius
Si augmenta el contacte entre partícules, augmenta
la velocitat de la reacció.
• La reacció entre un sòlid i un líquid és més ràpida
si el sòlid es troba en pols.
• Si la reacció es produeix entre dos líquids
immiscibles, l’agitació augmenta la velocitat.
• La reacció entre gasos i sòlids és més ràpida com
més petites són les partícules.
• La reacció entre dos sòlids és més ràpida si hi ha
més superfície de contacte entre ells.
 Factors que intervenen en la velocitat de les reaccions (II)

La naturalesa química dels reactius

En funció de la naturalesa dels reactius es modifiquen els enllaços que s’han de trencar. En augmentar el nombre i
l’energia dels enllaços que cal trencar, disminueix la velocitat de la reacció.

Catalitzadors
Els catalitzadors: són substàncies que modifiquen la velocitat de la reacció obtenint-se inalterats.
El catalitzadors s’uneixen als reactius formant un complex activat catalitzat que té una energia diferent a l’energia del
complex activat.
• El catalitzadors que fan disminuir l’energia del complex activat i per tant augmentar la velocitat de la reacció
reben el nom de catalitzadors positius o catalitzadors.
• El catalitzadors que fan augmentar l’energia del complex activat i per tant disminuir la seva velocitat reben el
nom de catalitzadors negatius o inhibidors. Aplicació en la industria alimentària com a conservants dels
aliments.
• Biocatalitzadors o enzims.
Tipus de catalitzadors • De contacte.
• Transportadors o en fase homogènia.
• Catalitzadors químics
• Inhibidors o catalitzadors negatius.
Animació sobre l’acció del catalitzador (en anglès): • Autocatalitzadors.
http://group.chem.iastate.edu/Greenbowe/sections/p
rojectfolder/animations/ethylene8.html
 Mecanismes de reacció I
El MECANISME D’UNA REACCIÓ és la seqüència de xocs intermoleculars i descomposicions que té lloc a escala
molecular. Cadascuna de la petites transformacions que donen lloc a la reacció complerta reben el nom de reaccions
parcials.
De vegades les reaccions es donen en una sola etapa. Però molt sovint hi ha algunes etapes intermèdies (reaccions
parcials), que donen lloc a diferents productes denominats intermedis de la reacció. Això és sempre així en les reaccions
en què l’ordre global és superior a 3, però també pot ocorre en reaccions amb un ordre global igual o inferior a 3.
Dins del mecanisme, el pas que determina l’ordre de reacció global és el de la reacció o reaccions parcials més lentes,
donat que actuen com a coll d’ampolla. Aquesta etapa és la que té l’energia d’activació més alta.
Mecanismes de reacció II

MECANISME D’UNA REACCIÓ CATALITZADA. l’ús d’un

catalitzador pot comportar un canvi de mecanisme de reacció.
 COMPTE NO FALLEU

 La constant de velocitat k és característica de cada reacció. El valor de k és depèn

de la temperatura, però és independent de la concentració de reactius.
 Les unitats de k depenen de cada reacció, segons l’ordre de reacció.
 Els ordre parcials de reacció (, , ...) no tenen per que coincidir amb els coeficients
estequiomètrics de la reacció. Es determinen experimentalment.
 Si s’afegix un catalitzador es modifica la l’energia d’activació de la reacció. Si el
catalitzador és positiu l’energia d’activació disminueix, augmentant la velocitat de la
reacció, i si el catalitzador és negatiu augmenta l’energia d’activació i disminueix la
velocitat de reacció.
 Quan una reacció es produeix per un únic mecanisme de reacció, els ordres parcials
de reacció són nombres naturals (màxim 3). Però hi ha reacció que es produeixen
mitjançant diferents mecanismes que competeixen entre ells, en aquests casos els
ordres parcials de reacció poden ser fraccionaris.