Seminari de Física i Química

Química I
INS Pius Font i Quer

Estequiometria

Una equació química es la representació escrita d’una reacció química. Per tal de
que pugui ser entesa per tota la comunitat científica s’han adoptat una sèrie de
normes que faciliten la seva comprensió.

Es podria dir que les equacions químiques constitueixen un llenguatge universal.

Les regles que es segueixen són poques i molt simples:

- Tots els compostos que hi intervenen en la reacció es representen per la seva

fórmula química.

- Els reactius es situen a l’esquerra de l’equació i separats per signes +, de la

mateixa manera els productes es situen a la dreta de l’equació.

- Reactius i productes es separen per una sageta (→) si la reacció és irreversible

o per dues (↔) si és reversible.

- Tant reactius i productes van acompanyat d’un coeficient que indica la quantitat
de molècules o mols d’aquella espècie que intervenen. Si un coeficient és igual a
la unitat no es representa.

- Sovint s’indica entre parèntesis l’estat d’agregació de cada espècie, (s), (l), (g),
(aq).

- Una sageta vertical cap amunt (↑) indica que aquella espècie es desprèn en
forma gasosa, per contra si la sageta és cap avall (↓) indica que es precipita en
forma sòlida.

- De vegades s’introdueix el símbol (Q) per a denotar l’aportació de calor si està

amb els reactius o despreniment si està amb els productes.

- Si a l’equació intervenen espècies iòniques aquesta haurà de mantenir l’equilibri

elèctric també. Si, per exemple, als reactius hi ha un balanç elèctric de tres
càrregues negatives als productes també haurà d’aparèixer.

Les equacions químiques ens donen una gran informació sobre la reacció que estem
estudiant, d’una banda ens donen el sentit de la reacció, és a dir qui són reactius i
qui productes, i d’altra ens informen de les proporcions en les que es combinen els
reactius, cosa que ens permetrà fer infinitat de càlculs. Però abans de res
començarem per saber com s’ha d’ajustar correctament una equació química.

Ajustament d’equacions químiques

Ajustar una reacció química consisteix en assignar correctament els coeficients

estequiomètrics1 a cadascun dels reactius i productes que apareixen en l’equació.
Recorda que l’equació química no pot contradir cap llei química, i òbviament la
primera que ha de complir és la de la conservació de la massa de Lavoissier. En
poques paraules l’equació ha d’estar equilibrada, és a dir, si als reactius tenim

1
Aquests coeficients han de ser nombres enters.

1
 Seminari de Física i Química
Química I
INS Pius Font i Quer

quatre oxígens als productes també n’han d’aparèixer quatre, i això s’ha de complir
per a cada un dels elements.

Hi ha dos mètodes per a ajustar una equació, bé per tempteig o bé plantejant un

sistema d’equacions. El primer és un mètode directe, simplement amb un cop d’ull
es pot veure quins coeficients hem de posar, en canvi el segon s’utilitza per a
aquells casos en els quals assignar coeficients directament resulta difícil. Consisteix
en elaborar una equació matemàtica per a cada element de la reacció en la qual el
nombre d’àtoms de l’element als reactius ha de ser igual al dels productes.
Aquestes equacions queden lògicament en funció dels coeficients estequiomètrics.

Com que s’obtenen tantes equacions com elements hi ha i aquestes tenen tantes
incògnites com coeficients necessitem el resultat és un sistema d’equacions. Sovint
hi ha més incògnites que equacions, quan això ocorre es soluciona donant un valor
a un dels coeficients. Si al resoldre el sistema apareix algun coeficient fraccionari es
multipliquen tots per un mateix nombre fins que tots siguin enters.

Exemple 1: Ajusta l’equació següent:

C4H10 + O2 → CO2 + H 2O

En primer lloc assignem els coeficients estequiomètrics als reactius i productes.

aC4H10 + bO2 → cCO2 + dH2O

Ara escrivim les equacions per a cada element:

Per al C 4a = c
Per al H 10a = 2d
Per al O 2b = 2c + d

Tenim tres equacions i quatre incògnites, el sistema no es pot resoldre, però

assignarem nosaltres el valor d’una de les incògnites. Farem a = 1, d’aquesta
manera és fàcil calcular els altres tres, finalment resulten:

a=1 b = 6’5 c=4 d=5

Com que un d’ells ha sortit fraccionari els multipliquem tots per 2 i escrivim ja
l’equació ajustada.

2C4H10 + 13O2 → 8CO2 + 10H2O

Val a dir que en ocasions s’accepten coeficients fraccionaris del tipus , , etc…
sempre que ens referim a gasos diatòmics com l’oxigen, el nitrogen, el clor, …

Càlculs estequiomètrics

Com ja hem dit abans una equació química ens dóna informació de les proporcions
amb les que s’han combinat els diferents reactius. Si recordem la teoria atòmica de
la matèria de Dalton les reaccions químiques s’explicaven com la reorganització
dels àtoms dels reactius per a donar lloc a uns compostos nous que anomenàvem
productes. Aquesta reorganització d’àtoms queda perfectament representada en
una equació química, podem dir així que l’equació ens diu quants àtoms de cada

2
 Seminari de Física i Química
Química I
INS Pius Font i Quer

element intervenen. De la mateixa manera podem dir que també ens dóna
informació de quantes molècules entren en joc, i finalment si multipliquéssim tots
els termes pel nombre d’Avogadro obtindríem la relació molar. En resum, una
equació química ens dóna informació a nivell atòmic, molecular i molar.

- Càlculs amb masses.- Com que coneixem la relació molar entre els diferents
compostos que apareixen a la reacció i podem calcular les diferents masses
moleculars, podem relacionar les masses d’aquests que intervindran.

- Càlculs amb volums.- Si la reacció es produeix entre gasos, o alguna de les

espècies és un gas, podem relacionar els mols d’aquest que participen en la
reacció amb el volum de gas tot fent servir l’equació dels gasos ideals, P·V =
n·R·T, tant si estem en condicions normals com si no.

- Càlculs amb reactiu limitant.- A l’hora de fer càlculs, en particular per a saber la
quantitat de producte que es pot obtindre a partir d’uns certs reactius, hem de
tenir present que potser tenim algun d’aquests reactius en excés i llavors no
s’esgotarà, sinó que se’n consumirà tant com l’altre reactiu necessiti. Recorda
que les masses de reactius que poden reaccionar per a formar un producte
estan ben definides (Llei de Proust). Així doncs, el primer pas abans de fer cap
càlcul és determinar si hi ha algun reactiu en excés i llavors un altre que limiti la
reacció, a aquest últim se l’anomena reactiu limitant.

- Càlculs amb concentracions.- Aquests càlculs apareixen quant tenim una reacció
química que es dóna en medi aquós. Com que totes les espècies es troben
dissoltes en el mateix volum de dissolvent podem dir que és el mateix treballar
en mols que en concentracions, ja que:

[X] = n / V i V és el mateix per a totes les espècies

ara bé, en el moment en el que s’afegeixi algun reactiu a la dissolució el volum

d’aquesta es veurà modificat i conseqüentment totes les concentracions
variaran, s’han de recalcular. No fer-ho és un dels errors més freqüents en
aquest tipus de càlculs.

- Càlculs de rendiments.- Quan fem qualsevol tipus de càlculs sempre considerem

que la reacció funciona al 100%, és a dir, que al final tots els reactius s’han
transformat en productes, però això no és més que una situació ideal. I com ja
deus sospitar, aquesta idealitat no s’assoleix mai, aleshores parlarem de
rendiments de les reaccions químiques. El rendiment d’una reacció química és la
relació que existeix entre la quantitat de producte que s’ha obtés realment i la
quantitat esperada segons l’equació química. Sempre es dóna en tant per cent.

η=

Fixat que aquesta relació pot ser tant en mols com en massa, sabries
demostrar-ho?