EQUILIBRI QUÍMIC

1. REACCIONS QUÍMIQUES REVERSIBLES I IRREVERSIBLES

Reaccions irreversibles o completes — aquelles reaccions que tenen lloc en un sol sentit i que no
s’aturen fins que s’esgoten els reactius.

Per exemple: C(s) + ½ O2(g) → CO2 (g)

Reaccions reversibles o incompletes — aquelles reaccions que es poden desplaçar cap a ambdós
sentits i en les que els reactius no s’exhaureixen completament.

Per exemple: 2 𝑁𝑂(𝑔) + 𝑂2 ↔ 2 𝑁𝑂2 (𝑔)

En aquestes reaccions reversibles es compleixen les condicions següents / Les reaccions directa i
inversa són termodinàmicament possibles en determinades condicions:

- S’assoleix l’equilibri químic* quan la velocitat de la reacció directa i la velocitat de la reacció

inversa s’igualen.
- L’estat d’equilibri és dinàmic; això significa que es formen tants reactius com productes es
descomponen, i a l’inrevés. Aquest fet és imperceptible macroscòpicament, perquè sembla
 que res no canviï en el sistema. L’estat d’equilibri es dona en un sistema tancat, ja que en un
obert hi haurien masses variables que pors

Reactius → Productes
Reactius ← Productes

- La temperatura a la qual es duu a terme la reacció marca les proporcions entre els
components del sistema en equilibri. A més de la temperatura, hi ha altres factors externs
que poden modificar aquestes proporcions.
Depèn de la temperatura.

*: l’equilibri químic és una situació dinàmica perquè la reacció no s’atura, sinó que es continuen
desenvolupants els dos processos de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, però tots dos amb
idèntica velocitat. Coexistència entre els reactius i els productes.

2. CONSTANT D’EQUILIBRI Kc

Per a una reacció d’equilibri genèrica:

aA + bB ↔ cC + dD

es defineix com a constant d’equilibri Kc a una temperatura T, l’expressió següent:

𝑐 𝑑
[𝐶] [𝐷]
𝐾𝐶 = 𝑎 𝑏
[𝐴] [𝐵]

Aquesta equació és l’expressió matemàtica de la llei d’acció de masses (LAM). Segons aquesta llei per
una reacció reversible en equilibri a una temperatura constant la relació de les concentracions
elevades als coeficients estequiomètrics respectius, entre reactius i productes, té un valor de Kc (NO
té unitats).

Per tant, el valor Kc romandrà estable mentre no es canviï la temperatura, i aquest indicarà les
concentracions dels reactius i dels productes en la reacció.

Només tenim en compte els que són gasos o aquosos, els que són sòlids o líquids no.

Llavors:

- Si Kc és gran, significarà que hi ha més productes que reactius.

- Si Kc és petita, hi ha menys reactius que productes.

3. CLASSIFICACIÓ DELS EQUILIBRIS QUÍMICS

Tots els possibles casos d’equilibri químics es poden agrupar en dues classes:
 - Equilibris moleculars. Les espècies químicques que prenen part del procés són molècules.

- Equilibris iònics. Les espècies químiques que intervenen són ions.

4. CONSTANT D’EQUILIBRI Kp

Quan tenim en compte les pressions parcials (Pi) en lloc de les concentracions (M), la constant serà
Kp.

Suposem una reacció en què totes les espècies estan en fase gasosa segons l’equació següent:

aA(g) + bB(g) ↔ cC(g) + dD(g)

Segons la llei de Dalton, la pressió parcial, Pi , d’un gas és proporcional a la concentració d’aquest gas
en la mescla; per tant, la constant d’equilibri de reactius i productes en les reaccions amb gasos es
pot expressar en funció de les pressions parcials dels reactius i dels productes.

La constant d’equilibri d’una reacció de reactius i productes en estat gasós es pot expressar en funció
de les pressions parcials i s’anomena constant d’equilibri de pressió Kp.

𝑐 𝑑
𝑃𝐶 · 𝑃𝐷
𝐾𝑃 = 𝑎 𝑏
𝑃𝐴 · 𝑃𝐵
 ● RELACIÓ ENTRE Kp I Kc
∆𝑛
𝐾𝑃 = 𝐾𝐶 · (𝑅𝑇)

… on ∆𝑛 = 𝑛 − 𝑛0 , correspon a la variació del nombre de mols de gas entre els productes i els
reactius segons els coeficients estequiomètrics de l’equació química.

Segons aquesta relació, quan el nombre de mols de gas no varia (és a dir, el nombre de mols dels
reactius és igual al nombre de mols dels productes), els valors de KP i de KC coincideixen.

5. FACTORS QUE AFECTEN A L’EQUILIBRI QUÍMIC

Els factors que afecten l’equilibri químic són:

a) Les variacions de concentració d’una o més de les espècies químiques reaccionants.

En els equilibris amb substàncies sòlides o líquides pueres, l’augment de la quantitat de sòlid o de
líquid, respectivament, no desplaça l’equilibri, ja que no apareixen en l’expressió de la constant
d’equilibri.

b) Les variacions de la pressió del sistema reaccionant.

A Tcte, si es produeix un augment de la pressió, hi ha una disminució del volum.

Si augmentem la pressió, la reacció es desplaça on hi ha menys volum, ja que el nombre de mols de

gas és menor i hi ha més estabilitat. En canvi, si disminueix la pressió, el volum augmenta i la reacció
es desplaça cap on hi ha més volum perquè hi ha més nombre de mols de gas.

A més, s’ha de tenir en compte que la pressió que exerceixen els gasos sobre el recipient que els
conté depèn del nombre de xocs de les partícules de gas contra les parets del recipient. Com més
molècules hi ha en el medi de reacció, més xocs suporten les parets.

c) Les variacions de la temperatura.

 d) Efecte dels catalitzadors.

Els catalitzadors són substàncies que augmenten la velocitat d’una reacció perquè redueixen l’energia
d’activació. Però disminueixen l’energia d’activació de la reacció directa i de la reacció inversa en la
mateixa magnitud. Per aixó, no modifiquen el valor de les constants d’equilibri ni desplacen l’estat
d’equilibri d’un sistema.

Els catalitzadors aconsegueixen que s’arribi més aviat a l’equilibri, però no desplacen l’equilibri.

6. PRINCIPI DE Le Chatelier

« Quan en un sistema en equilibri es produeix una modificació d’alguna de les variables que el
determinen (concentració, pressió o temperatura), l’equilibri es desplaça en el sentit que tendeix a
oposar-se a aquesta variació. »

És a dir, que la reacció es desplaça per mantenir el valor de la constant, ja que aquesta només varia si
també varia la temperatura.