Unitat 7.
L’equilibri químic
4. Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació

EXEMPLE RESOLT 27
En un tub d’assaig s’aboquen 5 ml de dissolució aquosa
de clorur de bari, BaCl2, i, a continuació, gotes d’una
dissolució aquosa de carbonat de sodi, Na2CO 3, fins
a la formació d’un precipitat clarament visible.
Tenint en compte les dades dels productes de solubilitat
de les possibles sals que es formaran, escriu la fórmula
química del compost que precipita.
Una vegada format el precipitat, s’hi afegeix gota a gota
una dissolució aquosa d’àcid clorhídric, HCl. Indica i explica
els canvis que s’observen al tub d’assaig.
Dades: Kps(BaCl2) = 23,37; Kps(Na2CO 3) = 1,202; Kps(NaCl) =
37,31; Kps(BaCO3) = 1,24 ? 10-8.
La primera sal present al tub d’assaig és soluble. Es dissocien
els ions:
BaCl2(s) " Ba2+(aq) + 2 Cl-(aq)
La segona sal afegida al tub d’assaig és soluble. Es
dissocien els ions:
Na2CO3(s) " 2 Na +(aq) + CO23-(aq)
A més de les combinacions que veiem a les línies de més
amunt, els ions, per atracció electroestàtica, poden
aparellar-se de les maneres següents:
NaCl(s) " Na+(aq) + Cl-(aq) (soluble)
BaCO3 (s) E Ba 2+(aq) + CO2-
3 (aq) (insoluble)
ACTIVITATS
 21 Una dissolució conté ions fluorur i sulfat en
–2 –1
concentració de 10 mol ? l de cada ió. A aquesta
dissolució s’afegeix progressivament una altra que conté
ions bari.
a) Escriu els equilibris de solubilitat de cada sal.
b) Calcula la solubilitat de cadascuna en g ? l–1.
c) Calcula la concentració d’ions bari que hi ha d’haver
en la dissolució perquè comenci a precipitar cada sal.
d) Indica, raonadament, quin serà l’ordre de precipitació.
Dades: Ks (fluorur de bari) = 2 ? 10–6 ; Ks (sulfat
de bari) = 10 –10. Masses atòmiques: O = 16,0 u;
F =19,0 u; S = 32,0 u; Ba = 137,3 u.
Solució: b) s(BaF2 ) = 1,4 g ? l-1,
s(BaSO4) = 2,3 ? 10 −3 g ? l–1; c) [Ba2+] = 0,02 mol ? l−1
en el cas del BaF2, [Ba2+] = 10 –8 mol ? l−1 en el cas del
sulfat de bari; d) Primer sulfat de bari
22 La constant del producte de solubilitat del CaF2
és 3,9 ? 10-11 a 20 °C. Quina en serà la solubilitat
a aquesta temperatura, expressada en mol ? l-1?
Solució: 2,14 ? 10 -4 mol ? l-1
238
activitats finals
Expressions de les constants d’equilibri
KC i Kp. Relació entre totes dues
En barrejar-les es forma el precipitat de carbonat de bari,
BaCO3(s). El clorur de sodi, la sal comuna, és una sal molt
soluble.
En afegir HCl, que és un àcid fort, es dissocia en dissolució
aquosa:
HCl(aq) + H2O(l) " H 3O+(aq) + Cl-(aq)
2-
Els ions H3O reaccionen amb els ions CO
+
i produeixen
3
H2CO3(aq):
3 (aq) " H2O(l) + H2CO3(aq)
H 3O+(aq) + CO2-
L’àcid carbònic en dissolució aquosa es dissocia:
H 2CO3(aq) E CO2(g) + H2O(l)
El CO2 es desprèn, surt a l’aire circumdant i desapareix
de la dissolució aquosa. Així es consumeix cada vegada
més àcid carbònic i l’ió carbonat va dissipant-se per falta
de més àcid segons l’equació.
Per la falta d’aquest ió, el sistema en equilibri contraresta
la pèrdua de carbonat amb un desplaçament cap a la dreta,
i amb això dissol el precipitat insoluble:
BaCO 3(s) j Ba 2+(aq) + CO2-
3 (aq)
23 La solubilitat de calcita en aigua és 7,08 ? 10 -3 g ? l-1
a 25 °C. La calcita està formada exclusivament per
carbonat de calci, CaCO3. Calcula la constant del
producte de solubilitat del CaCO3 .
Solució: 5,00 ? 10 -9
24 Justifica si es produirà precipitat quan es barregen
26 En la reacció de formació de l’amoníac:
80 cm³ d’una dissolució 0,01 mol ? l -1 de sulfat
de sodi, Na2 SO4, amb 120 cm3 d’una altra dissolució
0,02 mol ? l-1 de nitrat de bari, Ba(NO 3)2. Suposa
que els volums són additius.
Dada: Kps(BaSO4) = 1,1 ? 10 -10.
25 L’hidròxid de cadmi(II) és una substància amb un
producte de solubilitat de 7,2 ? 10-15 a 25 °C, i augmenta
en elevar-se la temperatura. Justifica si són certes
27 Per a la reacció: CO(g) + H2 O(g) E H2 (g) + CO2 (g),
o falses les afirmacions següents:
a) El procés de solubilització d’aquesta substància
és exotèrmic.
b) La solubilitat a 25 °C té un valor de 1,24 ? 10-5 g ? l-1.
c) Aquesta substància es dissol més fàcilment si es
redueix el pH del medi.
Dades: M(H) = 1,008 u; M(O) = 16,00 u; M(Cd) = 112,4 u.

7 
28 En la reacció:
PCl 5(g) E PCl3(g) + Cl2 (g),
la constant d’equilibri a la temperatura 760 K val

KC = 33,3. S’injecten en un recipient de 30 cm3
EXEMPLE RESOLT 28
simultàniament 1,50 g de PCl5 i 15,0 g de PCl3 .
La constant d’equilibri KC per a la reacció: Calcula la concentració de cada substància en l’equilibri,
N2(g) + O2(g) E 2 NO(g) a aquesta temperatura.
és 8,8 ? 10-4 a 2.200 K. Si 1,00 mol de N2 i 2,00 mol de O2 Dades: M(P) = 30,97 g ? mol-1; M(Cl) = 35,45 g ? mol-1.
s’introdueixen en un recipient de 3 l i s’escalfa a 2.200 K,
Solució: 0,025 mol ? l-1, 3,84 mol ? l-1, 0,215 mol ? l-1
calcula la quantitat en mols de cadascuna de les
espècies en l’equilibri. 29 La síntesi de l’amoníac pel procés de Haber-Bosch segueix
aquesta reacció:

Suposa que en l’equilibri han reaccionat x mol de N2.
Segons l’estequiometria de la reacció, també hauran N 2(g) + 3 H 2(g) E 2 NH3 (g)
reaccionat x mol de O2; i s’hauran format 2 x mol de NO. En un recipient de 2 l i a 400 K es troben en equilibri
En l’equilibri tindrem:
0,80 mol de NH3 , 0,40 mol de N2 i 0,50 mol de H 2.
Calcula la constant d’equilibri KC de la reacció a 400 K.
Quantitat
N 2(g) + O2 (g) E 2 NO(g)
(mol) Solució: 51,2
Inicial 1,0 2,0 0,0 30 En un recipient de 2,4 l s’introdueixen inicialment 2 mols
2x del compost A i 2 mols del compost B i s’escalfa a 500 °C
En reacció -x -x
fins que s’aconsegueix l’equilibri indicat per la reacció:
En equilibri 1,0 - x 2,0 - x 2x
A(g) + B(g) E 2 C(g)
Per calcular les concentracions només cal dividir el nombre Si la fracció molar del compost C en la mescla
de mols pel volum. Substitueix les concentracions de l’equilibri és 0,6, calcula:
7NOA
2
a) La concentració de cada compost en l’equilibri.
a la constant K C = i el valor de K C:
7N2A ? 7O2A b) El valor de les constants d’equilibri KC i Kp.
2
c) La pressió total en el recipient quan s’aconsegueix
e o
2x
3 l’equilibri a 500 °C.
8, 8 ? 10-4 =
Dada: R = 0,082 atm ? l ? mol-1 ? K-1.
e o? e o
1,0 - x 2,0 - x
3 3 Solució: a) 0,33 mol ? l-1, 0,33 mol ? l-1, 1 mol ? l-1;
Resolem la igualtat: x = 0,02 mol.
La quantitat de cada espècie en l’equilibri és:
b) KC = 9, Kp = 9; c) 105,6 atm
31 L’amoníac reacciona a 298 K amb oxigen molecular

● n(N2) = 1,00 - 0,02 = 0,98 mol. i s’oxida a monòxid de nitrogen i aigua, i produeix
● n(O2) = 2,00 - 0,02 = 1,98 mol. una reacció exotèrmica.
● n(NO) = 2 ? 0,02 = 0,04 mol. a) Ajusta l’equació química amb coeficients
estequiomètrics sencers.
b) Escriu l’expressió de la constant d’equilibri KC.
c) Com es modifica l’equilibri si augmenta la pressió total
N2 (g) + 3 H 2(g) E 2 NH3 (g)
a 298 K? Tots els compostos són gasosos a excepció
s’aconsegueix l’equilibri a 227 °C amb la constant del H 2O, que es troba en estat líquid.
d’equilibri KC = 0,9. En un recipient de 2 l hi ha 1 mol
d) Com es pot augmentar el valor de KC?
de nitrogen, 3 mols d’hidrogen i 1 mol d’amoníac.
Determina cap a on evolucionarà l’equilibri en elevar Solució: a) 4 NH3(g) + 5 O2(g) E 4 NO(g) + 6 H 2O(l);
la temperatura fins a 227 °C. b) KC = [NO]4 ? [NH 3]-4 ? [O2] -5; c) cap a productes
32 En escalfar pentaclorur de fòsfor a 250 °C en un reactor
la constant KC = 8,25 a 900 °C. En un recipient de 750 cm³ de capacitat, es descompon segons:
de 125 l s’introdueixen inicialment 10 mols de CO PCl5 (g) E PCl 3(g) + Cl 2(g)
i 5 mols de H 2O i s’apuja la temperatura a 900 °C.
Determina en l’equilibri: Si una vegada assolit l’equilibri el grau de dissociació
és 0,8, i la pressió total, de 0,85 atm, calcula:
a) La concentració de cada compost.
a) El nombre de mols de PCl5 inicials.
b) La pressió total de la mescla.
Dada: R = 0,082 atm ? l ? mol -1 ? K-1. b) La constant Kp a aquesta temperatura.
Solució: a) 4,37 ? 10-2 mol ? l-1, 3,66 ? 10 -3 mol ? l-1, Dada: R = 0,082 atm ? l ? mol-1 ? K-1.
3,63 ? 10-2 mol ? l-1, 3,63 ? 10-2 mol ? l-1; b) 11,54 atm Solució: a) 8,26 ? 10-3 mol; b) 1,51
239