TERMOQUÍMICA (TQ)

Part de la termodinàmica (TD) que estudia, com a sistema, la reacció química i

l’energia implicada en ella.
La TD és una de les primeres branques de la Física que es desenvolupa i les
aplicacions que d’ella se’n deriven donen lloc a la Revolució Industrial que s’inicia
als Països Baixos i a Gran Bretanya al segle XIX.
La TD defineix un sistema, uns voltants i, a partir dels possibles intercanvis
d’energia entre SISITEMA I VOLTANTS es defineixen 3 tipus de sistemes (OBERT,
TANCAT I AÏLLAT (aquest ideal)). Quan el sistema és la reacció química parlem
estrictament de TQ.
Criteri de signes: Es defineix de manera que TOT ALLÒ QUE ENTRA AL SISTEMA és
positiu i TOT ALLÒ QUE EN SURT és negatiu.

TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES (en TD)

EXOTÈRMIQUES: Produeixen energia quan tenen lloc (COMBUSTIONS) (-)

ENDOTÈRMIQUES: Requereixen energia per produir-se (FOTOSÍNTESIS) (+)
Maneres d’escriure la reacció química des del punt de vista de la TQ
aA ( ) + bB ( ) → cC ( ) + dD ( ) + ENERGIA REACCIÓ EXOTÈRMICA
aA ( ) + bB ( ) + ENERGIA → cC ( ) + dD ( ) REACCIÓ ENDOTÈRMICA

En cada cas a,b,c i d són els coeficients estequiomètrics de la reacció ajustada. A, B

C i D són les fórmules de REACTIUS (A i B) i PRODUCTES (C i D). Entre parèntesis
s’indica l’estat d’agregació de reactius i productes (s) , (l) , (g) i (aq) (sòlid, líquid,
gas i dissolució respectivament)
No obstant es prefereix escriure la reacció donant el terme energètic com una
variable termodinàmica i assignant-li un signe. En la majoria dels casos es dona
l’ENTALPIA de la reacció que es denota com DH.
Així tenim les reaccions anteriors de la següent manera:
aA ( ) + bB ( ) → cC ( ) + dD ( ) ,, H = valor negatiu REACCIÓ EXOTÈRMICA
aA ( ) + bB ( ) → cC ( ) + dD ( ) ,, H = valor positiu REACCIÓ ENDOTÈRMICA

UNITATS: Tractant-se d’energies implicades les unitats han de venir donades en J,

kJ, cal, Kcal (unitats d’energia) que en la majoria dels casos es solen referir a mols.
Per tant, podem fixar el kJ/mol com a unitat del SI d’unitats per parlar d’energies
implicades en una RQ.
CÀLCUL D’AQUESTES ENERGIES

Hem de recórrer als principis de la TD. La TD enuncia 3 principis fonamentals que

ens serviran per realitzar els càlculs que volem.

1r Principi: És el principi de conservació de l’energia (en el nostre cas en una

transformació química).
2n Principi: Ens informa sobre l’espontaneïtat del canvi. L’espontaneïtat s’entén,
des d’un punt de vista científic, com aquell procés que succeeix sense la intervenció
continuada des de fora del sistema. De qualsevol manera, això no és objecte
d’estudi aquest curs.
3r Principi: està relacionat amb el segon.

TORNEM AL PRIMER PRINCIPI

L’enunciat matemàtic d’aquest ens permetrà calcular l’energia implicada en una RQ.
U = q + w ,, La calor (q) i el treball (w) permeten variar l’energia interna d’un
sistema.
Ja hem parlat del que és energia interna i aquí el que ens interessa no és calcular-
la si no calcular la variació d’aquesta en el transcurs d’un canvi químic (RQ).

CALOR
EL que sembla (o pot semblar més evident) és que en una RQ en generi (o
consumeixi) energia en forma de calor (q). Del càlcul d’aquest terme se n’ocupa la
termologia a partir de la seva equació fonamental.
EQUACIÓ FONAMENTAL DE LA TERMOLOGIA

q = m · ce · (T2 – T1)

Conceptes importants
Capacitat calorífica: És la quantitat de calor necessària perquè un cos elevi la
seva temperatura 1 grau (J / K)
Calor específica: És la quantitat de calor necessària perquè un gram d’una
substància elevi la seva temperatura 1 grau (J / Kg K)
La calor específica varia amb la temperatura, però hi ha un rang de temperatures
en que es pot considerar constant. Per nosaltres sempre ho serà.
Calor latent: Quantitat de calor per unitat de massa necessària per a què es
produeixi el canvi d’estat d’una substància. En aquest canvi la temperatura no
varia.
Calor latent de fusió de l’aigua: 335 kJ/Kg ,, Calor latent d’evaporació: 2251 kJ/Kg

EL CALORÍMETRE.
Anomenen calorímetre a l’aparell que permet aïllar un sistema del seu medi. Així
podem dir els intercanvis de calor succeeixen sense pèrdues en el seu interior.

Maneres de calcular calors de reacció:

La manera de calcular l’energia implicada en la reacció química pot fer-se per
calorimetria. La reacció es fa en un calorímetre i es mesura el canvi de temperatura
de l’aigua en que està submergit el recipient on es produeix la reacció.
En aquests dispositius la reacció sol fer-se en un recipient de volum constant. Això
hem de tenir-ho en compte si volem calcular l’entalpia de la reacció (haurem de
considerar el terme de treball si és distint de zero).

Una bomba calorimètrica

és un dispositiu per
mesurar la quantitat de calor que s’allibera o s’absorbeix en una reacció química
El calorímetre és un recipient tancat, per tant en ell es pot mesurar el calor de
reacció a volum constant ( V = 0)
Un recipient fort d’acer es submergeix en un gran volum d’aigua.
A mida que es produeix la reacció la calor es transfereix a o des del gran volum
d’aigua. Així només tenen lloc petits canvis de temperatura
En la reacció el calorímetre també es pot escalfar o refredar, això també s’ha de
tenir en compte. Cada calorímetre té una capacitat calorífica (o un equivalent en
aigua) que és pot calcular o que ve inclòs en les dades del problema.
La calor implicada es calcula suposant que la calor generada en la RQ és transferida
íntegrament a l’aigua que conté el calorímetre.

TREBALL D’UNA REACCIÓ QUÍMICA

El treball d’una RQ el poden fer els gasos que participen en ella sempre que en la
pròpia RQ augmentin o disminueixin el nombre de mols de gas. Es tracta, doncs,
d’un treball d’expansió (negatiu) o de compressió (positiu) que poden fer els gasos.
Si en una reacció no hi ha canvi en el nombre de mols de gasos (de reactius a
productes) no hi haurà terme de treball.

ATENCIÓ: El terme de treball en una RQ sempre sol ser (numèricament) molt més
petit que el terme de calor. El de calor sol ser de l’ordre dels kJ i el de treball de
l’ordre dels J.

EQUIVALENT MECÀNIC DEL CALOR

James Joule va demostrar experimentalment que el treball pot variar l’energia
interna d’un sistema:

El pes cau (i les pales giren). El treball (força per desplaçament) fa canviar
l’energia interna de l’aigua al calorímetre.
TREBALL D’UNA REACCIÓ QUÍMICA
CALOR DE REACCIÓ A VOLUM CONSTANT I A PRESSIÓ CONSTANT

ENTALPIA D’UNA REACCIÓ QUÍMICA

És la calor (mesurada a pressió constant) que es desprèn (o es necessita) en una

reacció química. A partir del primer principi de la TD podem deduir que:
U = calor de reacció a volum constant (qv)
H = calor de reacció a pressió constant (qp)
L’entalpia contempla el possible terme de treball (expansió compressió) que poden
fer els gasos en una reacció química.
Només hi haurà aportació d’aquest terme de treball si hi ha una variació del
nombre de mols de gas en la reacció química. Això s’ha de veure en la reacció
química ajustada.
DIAGRAMES ENTÀLPICS

Procés exotèrmic Procés endotèrmic

Reactius Productes

ΔH < 0 ΔH > 0
Entalpia, H

Entalpia, H
Productes Reactius

Camí de reacció Camí de reacció

ENTALPIES DE REACCIÓ

L’entalpia, en definitiva, és una energia associada a una RQ. Per tant la unitat en
que s’expressa ha de ser Joule (J, kJ, ...). Normalment s’expressa en kJ/mol. Però
kJ / mol de què...?

Tipus de reacció

Reacció de formació: És aquella en què es forma 1 mol de compost a partir dels

elements (en el seu estat natural) que el formen
Exemples:
H2 (g) + ½ O2 (g) → H2O (l) : REACCIÓ DE FROMACIÓ D’AIGUA LÍQUIDA
½ N2 (g) + 3/2 H2 (g) → NH3 (g): REACCIÓ DE FORMACIÓ D’AMONÍAC (GAS)
En aquests casos s’expressa l’entalpia en kJ per mol de substància formada
QUALSEVOL ALTRA REACCIÓ ON ES FORMI AIGUA O AMONÍAC NO SERÀ LA
REACCIÓ DE FROMACIÓ DEL COMPOST EN QÜESTIÓ.
Quina d’aquestes dues reaccions és la reacció de formació del diòxid de carboni
gas?
a.- CO (g) + ½ O2 (g) → CO2 (g)
b.- C (s) + O2 (g) → CO2 (g)
Ens referirem a les entalpies de formació denotant : Hf

Reacció de combustió: És aquella en que es crema 1 mol d’hidrocarbur per donar

les quantitats estequiomètriques necessàries de diòxid de carboni i aigua

CH4 (g) + 2 O2 (g) → CO2 (g) + 2 H2O (l) ,, Hc

En aquests dos casos esmentats es sap perfectament a quin “mol” ens estem
referint quan expressam una entalpia en kJ/mol (mol de substància formada i mol
de substància cremada).

kJ/mol ... de reacció.

En qualsevol altre cas ens podem trobar reaccions com aquesta:

4 C3H5(NO3)3 (l) ----------> 12 CO2 (g) + 10 H2O (g) + O2 (g) + 6 N2 (g) ,,

H = -5700 kJ/mol
A què s’està referint aquest /mol ? Es refereix a l’energia (en aquest cas alliberada)
quan reaccionen 4 mols de reactiu per donar 12 mols de diòxid de carboni, 10 d’aigua,
1 d’oxigen i 6 de nitrogen.
En moltes ocasions s’omet el / mol i es dona el valor només en kJ (donant per entès el
que acabam d’explicar).

ENTALPIES DE REACCIÓ (H) DE REACCIÓ ESTÀNDAR (Hº)

La diferència entre aquests valors és que l’entalpia estàndard es refereix a la reacció
feta en condicions estàndard (25ºC i 1 atm de pressió)

Què voldrà dir Hºf i Hºc ?

MANERES DE CALCULAR L’ENTALPIA D’UNA REACCIÓ

1.- Llei de Hess

2.- Entalpies de formació
3.- Enllaços trencats i enllaços formats

1.- Es tracta de trobar reaccions de les quals ja tenim l’entalpia associada per “arribar
a tenir la nostra”
Si un procés químic es pot descompondre en diverses etapes, la variació d'entalpia del
procés global és igual a la suma algebraica de les variacions d'entalpia de cadascuna
de les etapes.
Així, per al procés A  E, que pot anar per dos camins diferents, un directe i un altre que
passa pels estats intermedis B, C i D, es compleix que:

ΔH2 ΔH3
B C D
ΔH = ΔH1 + ΔH2 + ΔH3 + ΔH4
ΔH1 ΔH4

ΔH
A E

Exemple
Sabent que l’entalpia de combustió estàndard de combustió estàndard d’1 mol
d’acetilé gas, C2H2, és -1299 kJ, calcula l’entalpia de reacció estàndard de:
2 C (s, grafit) + H2 (g)  C2H2 (g)

Sabem, a més, que les entalpies de formació estàndar del diòxid de carboni (g) i l’aigua
líquida (-393,5 i -285,8 kJ/mol respectivament).
SOLUCIÓ
La reacció per a la qual volem saber l’entalpia és:
2 C (s, grafit) + H2 (g)  C2H2 (g) ΔH??
L’enunciat ens dóna la següent equació termoquímica (la ajustem):
C2H2(g) + 5/2 O2(g)  2 CO2(g) + H2O(l) ΔH01 = -1299 kJ [1]
Escrivim les reaccions a les quals fan referència les dades que ens dona el problema.
C(s, grafit) + O2(g)  CO2(g) ΔH02 = -393,5 kJ [2]

H2(g) + ½ O2(g)  H2O(l) ΔH03 = -285,8 kJ [3]

Es tracta ara “d’arribar a la reacció que volem”:

2.- Entalpies de formació

La feina del càlcul es simplifica molt més amb aquest mètode.

HO PODREM VEURE AL FULL SEGÜENT AMB UN EXEMPLE QUE PODREM EXTRAPOLAR