UNITAT 2: CANVIS D’ENERGIA DE LES REACCIONS

QUÍMIQUES

TIPUS DE SISTEMES:

SISTEMA És la part de l’univers que és objecte d’estudi.

- SISTEMA OBERT: És quan pot intercanviar amb l’entorn energia i matèria.

Aquesta energia és en forma de calor.
- SISTEMA TANCAT: És quan el sistema només pot intercanviar amb l’entorn,
calor.
- SISTEMA AÏLLAT: És quan no intercanvia, ni matèria ni energia en forma de
calor amb l’entorn.

ENERGIA INTERNA D’UN SISTEMA (U):

µ: l’energia total d’un sistema (no es pot conèixer)

Δµ: µfinal -µinicial (variació de l’energia total)

Energia interna (µ): És una funció d’estat,és a dir, el seu val0r només dpen dels estats
inicials i finals del sistema i no del camí seguit per passar d’un a l’altre.

Per contra, la calor(Q) i el treball (W) no són funció d’estat, el seu valor numèric
depèn per tant de condicions inicials i finals com dels estats aconseguint per passar
d’un esat a un altre.

1
 +q µf  La calor és una forma d’intercanvi d’energia.
µi
 Si hi ha un augment o una disminució de la temperatura de la
susbtància és calcula amb l’expressió.

T: 60ºC camí 1 T: 80ºCQ = m*ce*ΔT - m: massa (Kg) - c:calor específica (J/ Kg*K)

-q - ΔT: variació de temperatura (ºC)

qabsorbida pel sistema= m*ce*ΔT

µi +q µi
camí 2

qabsorbid+qinterna=0 (per conservació de l’energia)

Qui dona enrgia es trobarà en postiu(+), però qui absorbeix energía es trobarà en
negatiu(-).

q= C* ΔT - C: calor calorífica de la substància (J/K)

TREBALL D’EXPANSIÓ O COMPRESSIÓ D’UN GAS A PRESSIÓ

CONSTANT :

W= -P* ΔV - W: Treball (J) - P: Pressió externa (Pa) - ΔV: variació de volum

(m3)

Exemple d’expansió :

W <0, el sistema realaitza el

treball sobre l’entorn = energía
interna del sistema disminueix.

EXPANSIÓ:

ΔV > 0 W<0

- El gas (sistema), realitza

un treball sobre l’entorn.
- Per tant energía del
sistema disminueix.

2
 COMPRESSIÓ:
ΔV <0 W>0
- L’entorn realitza un treball sobre el sistema.el sistema(gas) augmenta la seva
energia.

PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA:

L’energia interna d’un sistema (µ) es pot transferir en forma de calor (Q) i treball
(W).
La variació interna d’un sistema (Δµ) és igual a la suma de la calor
intercanviada entre el sistema i l’entorn, i el treball realitzat pel sistema sobre el
sistema.
Δµ= Q+W
CRITERI DE SIGNES DE Q I W:
- q serà positiva quan absorbeix calor i
negativa quan cedeix calor.
- W serà positiu quan el sistema és
comprimeix i serà negatiu quan s’expandeix.

TIPUS DE PROCESSOS: (són processos on es varien les condicions inicials i les

finals)

1. ISOTÈRMIC (La temperatura és constant)

2. ADIABÀTIC (Entre sistema i entorn no hi ha intercanvi de calor)
3. ISOCOR (El volum és constant)
4. ISOBÀRIC (Es realitza a pressió constant)

LA FUNCIÓ D’ENTALPIA: (H)

És una funció d’estat termodinàmica que es defineix com:

H= U+ P * ΔV

3
La calor intercanviada en un procés a pressió constant (Qp) coincideix amb la
variació d’entalpia:

Qp= ΔH= Δµ+p* ΔV

ΔH < 0 , és una reacció exotèrmica (s’allibera energia en forma de calor)

ΔH > 0, és una reacció endotèrmica (s’absorbeix energia en forma de calor)

CALOR DE LA REACCIÓ:

qp= ΔH , a pressió constant.

qv= ΔH, a volum constant.

- A volum constant, l’energia en forma de calor guanyada o perduda per la

reacció és igual a la variació de l’energia interna.
- A pressió constant, l’energia en forma de calor guanyada o perduda per la
reacció és igual a la variació de l’entalpia.

4
RELACIÓ ENTRE L’ENTALPIA INTERNA I L’ENTALPIA:

ΔH= Δµ+P* ΔV  qp= qv + P* ΔV

- Si en una reacció intervenen gasos.

P* ΔV= Δn( gas) *R*T
Δn= suma del número de mols productes menys suma del número de
mols reactius.
- Si en una reacció NO intervenen gasos.

ΔV= 0  qp= qv qp= qv + Δn( gas) *R*T

Exemple:

CO (g) +1/2 O2 (g)  CO2 (g) +H2O

A volum constant: W=0, qv= Δµ <0 EXOTERMIC

A pressió constant: W=-P* ΔV= - Δn*R*T

1(s’allibera més calor a pressió constant.)

qp= ΔH  qv+P* ΔV  qv -0,5 *R*T

qp > qv ( en valor absolut)

EQUACIONS TERMOQUÍMIQUES:

És una equació on consten:

- L’energia calorífica intercanviada.

- L’estat fisidic dels reactius i els productes (s),(l),(g)...

En condicions de pressió i temperatura constants, llavors el canvi energètic es

coneix com entalpia de reacció (ΔH).

Exemple:

2CO (g) + O2(g)  2CO(g) ΔH= -566KJ

Quan es fa referencia a un mol de reactiu o de producte, es parla d’entalpia molar

de reacció.

CO (g) + 1/2O2(g)  CO(g) ΔH= -283KJ

5
 La variació d’entalpia és una propietat extensiva.

ENTALPIA ESTÀNDARD DE REACCIÓ:

Condicions estandard: T= 25ºC i P= 10^5 Pa

Exemple(metà) :

ΔHc(combustió)= -889,7 KJ.

- Quan es crema un mol de metà a condicions estàndard s’allibera -889,7 KJ i a

pressió constant.

Equació termoquímica del metà :

CH4(g) +2O2  CO2 (g) +2H2O (l) ΔHc=-889,7 KJ.

Són reaccions termoquímiques totes aquelles que van acompanyades de la

variació d’entalpia de reacció en condicions estàndard.

6
ENTALPIA ESTÀNDARD DE FORMACIÓ:

És la variació d’entalpia que acompanya a la formació d’un mol de compost a partir

dels seus elements en condicions estàndard.

- Són valors que normalment ens els donen perquè es troben en una taula.

Exemple 1:

C(s) + ½ O2(g)  CO (g) ΔHf= -110,5KJ/mol

Sempre el producte ha d’estar per un mol i només pot existir un únic producte.

Exemple:

H2(g) + ½ O2(g)  H2O (l) ΔHf= -285,8 KJ

És la reacció de formació de l’aigua o la de combustió de l’hidrogen gas.

Cal tenir en compte que la variació d’entalpia de qualsevol element molecular de la

seva manera més estable és igual a 0.

MÈTODES PER A DETERMINAR LA VARIACIÓ D’ENTALPIA D’UNA

REACCIÓ:

1 A PARTIR DE LES ENTALPIES ESTÀNDARD DE FORMACIÓ:

A partir d eles dades d’entalpies estàndard de formació.

7
 np i nr: són els coeficients estequiomètrics de cada reactiu i producte.

Exemple:

ΔHc= ?

DADES: - ΔHf(metà)= -74,81 KJ/mol

Reacció:

CH4(g) +2O2  CO2 (g) +2H2O (l) ΔHc=- 889,7 KJ.

ΔHc= (1(ΔHf(CO2)) + 2(ΔHf(H2O))- (1(ΔHf(metà)) +2(ΔHf(O2)) = (1(-393,5) + 2(-

285,8) )- (1(74,8) +0) = -889,7 KJ

2 APLICANT LA LLEI DE HESS:

Es porta aterme en una sèrie d’etapes és igual a la suma de les variacions

d’entalpies de les diferents etapes individuals.

Ens permet calcular entalpies de reacció que no es poden determinar per via
experimental.

Exemple :

C(s) + O2(g)  CO2(g) ΔHr=- 393,5 KJ.

Etapa 1: C(s) + ½ O2(g)  CO(g) ΔHr=- 110,4 KJ.

Etapa 2: CO(g) + ½ O2(g)  CO2(g ΔHr=- 283 KJ.

Resultat: C(s) + O2(g)  CO2(g)

ΔHr= ΔHr1 + ΔHr2 = -283+(-110,4) = - 393,5 KJ. (La variació d’entalpia del procés 1
és igual a la suma de la variació d’entalvies 2 i 3.)

8
Exemple:

Hem d’observar el que tenim a la reacció final, per tal de que quedi a l’equació final
sigui la mateixa reacció que la primera.

3 A PARTIR DE LES ENTALPIES D’ENLLAÇ O ENERGIES D’ENLLAÇ:

L’entalpia d’enllaç és l’energia necessària per trencar aquest enllaç en un mol de

molècules a pressió constant i estat gasós.

Sempre que es trenquen enllaços covalents és un procés endotèrmic , aquest

trencament es dona en els reactius.

La formació d’un enllaç covalent és un procés exotèrmic , aquesta formació es dona

en els productes.

L’energia d’enllaç necessària per trencar un mol d’enllaços covalents. Quan més alta
és l’energia d’enllaç més fort serà l’enllaç.

Exemple:

E (C-C)= 331KJ/mol (és l’energia necessària per trencar un mol d’enllaços simples
carboni-carboni.

9
E (C--C)= 590 KJ/mol

A l’augmentar l’ordre d’enllaç , és a dir, costa molt més trencar un triple enllaç que un
simple.

Daltra banda disminueix la longitud de l’enllaç.

En una reacció es trenquen enllaços en les molècules de reactius i es formen enllaços

nous en les molècules de productes.

REACCIÓ GLOBAL:

ΔHr <0 (EXOTERMICA) , l’energia alliberada en valor absolut en la formació dels

enllaços serà més gran que l’energia necessària per trencar els enllaços.

ΔHr >0 (ENDOTERMICA),l’energia necessària en el trencament dels enllaços és més

gran que l’energia alliberada en la formació dels enllaços dels productes.

PASSOS A SEGUIR ...

1. Escrivim la reacció de combustió del compost orgànic.

2. Escrivim l’estructura de cada molècula.
3. Escrivim els mols d’enllaços trencats(reactius)
4. Escrivim els mols d’enllaços formats(productes)
5. Apliquem l’equació d’entalpia per una reacció

10