 TEMA DEL LLIBRE

La idea central que l'autora ens descriu al llarg de la novel ·la és el

transcurs d'una saga familiar des de els seus orígens amb els seus petits
secrets fins a la situació final que serà la seva pròpia destrucció causat
durant un període de decadència.

La primera part hi ha la presentació dels personatges, els seus orígens

com els de Teresa Goday Valldaura junt amb els seus secrets i els del
seu marit, que l'autora només comparteix amb el lector. Els secrets dels
que ens parlen es el fill desconegut per el primer marit de la senyora
Teresa, Nicolau, i en general per la gent. Aquest primer marit serà un
dels primers salts que farà Teresa per passa de ser una classe mitja,
baixa a una alta i benestant. El secret de Valldaura serà un amor fort, i
apassionat que acabarà amb el suïcidi de la seva estimada, cosa que el
marcarà durant la seva vida. El personatge que naixerà i creixerà en
aquesta primera part serà Sofia, filla de Teresa i Salvador. Sofia coneix a
Eladi i poc temps abans de casar-se el seu pare mor, ella per respectar la
mort del seu pare farà dos anys de dol d'entre els quals Eladi tindrà una
amant amb la que passarà bones tardes i tindrà una filla, Maria. Sofia
adoptarà a la Maria i donarà a llum dos nens més, en Ramon i en Jaume.
L'escriptora també durant el primer acte ens anirà ambientant i
descrivint el que serà l'escenari principal on transferirà la novel ·la, la
torre de Sant Gervasi.

La segona part l'autora es centrarà bàsicament en el caràcter

psicològic dels personatges, les seves intimitats. La relació entre la
Sofia i l' Eladi no funciona, Sofia utilitza a l' Eladi cada quant a ella li
convé i mentre estant el té entretingut amb les minyones. La Maria i en
Ramon sempre aniran molt junts com a germans, però serà una relació en
la que es donarà a entendre que sembla que hi ha alguna cosa més, just
en un moment inoportú apareix Jaume el petit, el que ho xerra tot, en
l'aparció d'aquest moment inoportú en Ramon i la Maria decideixen jugar
amb ell d'una manera més aviat malvada, es produeix un maltracta i un
accident (cau amb el cap a l'aigua) que sense voler arriba a la mort de
l'infant. La Maria i en Ramon creixen i se'n van a l'estiu de vacances amb
uns amics, la senyoreta Rosa la seva minyona serà despatxada i com a
venjança per tot el que li han fet de petits li explicarà al seu pare que la
seva relació no es ni ha estat mai de germans si no d'alguna cosa més,
en Ramon al saber la veritat se'n va de casa i la Maria es suïcida. Eladi
desesperat per la mort de la seva estimada filla mor de tristesa i vellesa.
La Teresa quedarà invalida de les cames i es morirà viva, només viurà
dels records.

La tercera part durant la segona ja hi ha una petita decadència que

donarà peu al desenllaç final que serà ja la destrucció de la casa i la
família per complert, mor Teresa. L'esclat de la guerra serà un influent
molt gran, la casa quedarà sota el poder dels militars, l'Armanda serà
traslladada a viure en un pis i la Sofia es veurà obligada a viatjar al
estranger, concretament Paris, però al final de la novel ·la hi haurà un
retrobament per casualitat dels tres personatges principals l' Armanda,
en Ramon i la Sofia, les únics que sobreviuran.

Per tant la finalitat de l'obra és reflectir la història d'una família. I fer-ho

com un mirall trencat, que reflecteix únicament fragments de vida. Cada
personatge ens donarà només una visió parcial dels fets. La
recomposició dels fets és el que ens permetrà accedir a la total
informació de la família.

 ASPECTES INTERESSANTS A RESLATAR

2.1.- Expliqueu com està estructurada aquesta obra. Expliqueu que

passa a cadascuna de les parts.

Està estructurada en tres parts, els capítols que componen les tres parts
estan estructurats en nuclis de tres, cosa que dona la casualitat de que
les parts son múltiples de tres. La primera part té divuit capítols, en
aquesta primera part es forma la família, Salvador Valldaura i Teresa
Goday es casen tenen una filla Sofia i compren una cosa per viure on
transcorrerà l'acció. Sofia es casa i tindrà dos nens i una filla adoptada
d'una amant del seu marit. La segona part està estructurada en vint-i-un
capítols, mort el petit de Sofia, Teresa es queda paralítica de les cames,
es suïcida Maria i mor Eladi (marit de Sofia). La tercera part mor Teresa,
Sofia Marxa al estranger i la casa es destruïda.

2.2.- Sabríeu fer el retrat psicològic dels personatges femenins

principals. Teresa, Sofia, Maria i Armanda? Cal especifica l'evolució j
canvi d'actituds d'aquest quatre personatges. Ajuda't amb exemples del
llibre.

Teresa : És un personatge que el veiem evolucionar al llarg de tota la

novel·la ( se la podria considerar com la representant del món dels
adults), comença ja com un personatge de classe alta, portant una doble
vida ja que te un fill. Li agrada ser el centre d'atenció a tots els llocs
( sobretot quant era jove). Quant realment se'n adona de que ja no és la
senyora que era abans i perd les cames ja no evolucionarà més. La
Teresa s'ha mort en vida, i viurà dels records, on ens afirmarà que es
d'origen humil. És un personatge vital i sofisticat. També evolucionarà
físicament << Estava esplèndida, amb la cintura de vespa... << Valldaura
li mirà les pestanyes llargues i corbades, els cabells abundants de color
castany (p.48)>> ja que ella mateixa << Li hauria agradat tocar-se el
ventre que se li havia fet gros de menjar coses bones (p.231)>>, <<Havia
envellit de manera laxa. Tot li penjava: les galtes, la sotabarba, la carn
de sota dels braços... (p.232).

Sofia : La Sofia serà un personatge dels que sobreviurà al final de la

destrucció familiar, es un personatge capaç de passar pàgina, però no
oblida, és una nena molt consentida per el seu pare, la seva mare no se
l'estima com ella espera. No és un personatge humil com la seva mare ja
que ella es ja de classe alta i es un concepte que tindrà molt present. És
una persona molt possessiva de les seves coses. Ella es descriu com una
persona de cor sec, no deixa que els seus sentiment ni les seves
emocions la dominin. És un personatge elegant << Aviat passarà la
mamà, la mamà amb la cara de porcellana i els llavis humits, deixant una
cua d'olor... (p.116)>>. El personatge de Sofia també envelleix, però d'una
manera diferent a Teresa, aquest personatge viu el present dia a dia i per
evitar el seu envelliment esta envoltada de cremes << La Sofia també
s'anava fent vella però d'una manera diferent. Com a les mòmies, la pell
se li arrapava als ossos. Havia viscut i vivia voltada de cremes (p. 232)>>.

Maria : La Maria, un personatge amb els mateixos orígens que la Teresa
(se la podria considerar com la representant del món dels infants). És una
noia filla d'una amant del marit de Sofia. Una noia jove vital, cruel com el
seu germà (Ramon) quant és petita, i marcada per dues coses: la mort
del seu germà petit (Jaume) i per la seva mare (Sofia) una mare que ella
desitja imitar en tot. Maria és una noia molt bonica, amb uns cabells
llargs i castanys, amb uns llavis perfilats i un nasset com el de la seva
mare (Lady Godiva). De petits ella i en Ramon van tenir una infància més
aviat d'adults. Maria es traurà la vida al saber que el seu gran amor es en
realitat el seu germà, ja que ells es pensen que no són familiars. Serà una
mort d'amor, morirà clavada al llorer un arbre que simbolitza la mort i en
la seva memòria el seu pare farà fer una llosa i la situarà sota del llorer el
que farà que pugui viure eternament com un fantasma.

Armanda : El personatge de l'Armanda és un personatge totalment

principal, l'autora el deixa dins de l'obra amb la sensació que es
secundari ja que és una minyona. Aquesta minyona serà la que sabrà tots
els secrets de la família, la que lligarà caps quant es trenca el mirall i la
que protegirà la casa fins al final. L' Armanda està bojament enamorada
de l'Eladi, mantindrà relacions amb ell, amb el consentiment de la seva
esposa però un cop l'Armanda es comenci a envellir serà abandonada. És
una dona senzilla que no té res mes que la seva feina a la casa i la casa.
Treballarà com a cuinera fins que al cap del temps serà la nova dona de
les claus. Serà la minyona de la Teresa el qual la farà tornà mes
bondadosa estan al seu costat i tenint cura d'ella << L' Armanda s'havia
tornat més grossa, ingènua, tota ella espirava bondat; se li deuria haver
encomanada la seva mare (Teresa) de tant servir-la (p. 235)>>.

2.3.- Què vol dir el títol de l'obra Mirall trencat  ? Busca'n exemples.

Al llarg de l'obra els personatges pateixen una sèrie de coses que mica
en mica aniran component aquest mirall, al trencar-se el mirall hi ha un
signe de destrucció del nucli familiar. El mirall se li trenca a l'Armanda el
personatge clau de la novel·la, entrarà com a minyona però serà la única
minyona que perduri a la casa, es la minyona que coneix més be les
secrets de la família, i al trencar-se el mirall es quant els petits secrets
de la família sembla que queden enllaçats i resolts per l' Armanda. Un
mirall trencat també es símbol de mala sort, a partir del moment en que
es trenca el mirall, les coses empitjoraran per moments, serà l'inici de la
destrucció final.
2.4.- Fes una llista dels aspectes simbòlics més interessants de l'obra.
Relaciona'ls amb els personatges las que simbolitzen.

Mirall trencat és una obra repleta de simbolismes. Per començar anirem

de fora a dintre. El primer que ens trobem es una torre abandonada, la
torre de Sant Gervasi, és una torre que adquireix un caràcter de
personificació la veurem com una casa abandonada que serà al principi
de tot una casa en plena explandor durant la infància de Sofia i una casa
que anirà camí cap a la decadència a partir del moment en que mor en
Jaume fins la seva pròpia destrucció. El jardí d'aquesta magnífica torre
estarà dividit en dues parts el món dels infants, un jardí salvatge sense
cuidar, amb un petit estany amb una aigua estancada signe de mort i mal
presagi on morirà en Jaume i un llorer danyat per una terrible tempesta
de principis de la novel·la on morirà clavada Maria ja que és suïcidarà, el
llorer també pot adquirí un símbol de immortalitat ( a pesar de que el
danyes un llamp no morirà) que és com serà un fantasma immortal que
habitarà en aquell Jardí, i una part no salvatge, molt arreglada on hi
torbarem una gran diversitat de flors l'únic lloc on els adults sortiran al
jardí, el seu món principal és la torre. Mercè Rodoreda té un molt bon
record de les flors de quant era petita, en un detall, que es veurà reflectit
en les seves obres com és en aquest cas. L'autora fa un paral ·lelisme de
personatges amb flors o plantes, Teresa la seva flor serà la rosa de color
carn un signe d' humanitat, la rossa vermella un gran signe de passió és
una flor que acompanyarà al notari Riera, la passió del seu amor
amagat... Les violetes de la Bàrbara un color fosc serà un signe de mort
que no només la simbolitzarà sinó que també, la relació entre Bàrbara i
Valldaura, una flor que el marcarà fins la seva mort ja que Bàrbara es
suïcidarà tirant-se a un riu (Torna aparèixer l'aigua al costat de la mort i
es que l'aigua també serà un aspecte simbòlic de la mort, en forma de
pluja Maria, en forma d'estanc Jaume, en forma de corrent, moviment
Bàrbara). La relació que es pot simbolitzar amb les flors de cirerer es la
primera de Teresa, la que l'ajudarà a accedir al món de l'alta burgesia. La
relació entre Teresa i Valldaura serà simbolitzada per la flor de pomer
encara que no es farà notar molt però que donarà fruit a un arbre amb
una escorça molt dura i capaç de fer-ne tantes com faci falta per que no
puguin accedir mai al seu cor sec, com farà Sofia. Altres coses
simbòliques una perla gris, un regal que fa Teresa als seus amants,
l'origen de la perla es molt finet, un granet de sorra que vigilat i protegit
per una petxina que mica en mica li van donant forma, com els seus
marits o amants i que finalment es converteix en una joia preciosa, i el
símbol per excel·lència el mirall, un mirall sencer tota una història una
vida amb coses d'un origen desconegut però quan es trenca es quant es
desvelen tots els secrets de la nissaga familiar, amb la petita taranyina
que ho observa tot, sent Maria la que ho veu, un mal presagi, es un petit
anunci de la mort Bàrbara abans de morir es mira al mirall i el fa tapar,
un avis de perill com el que serà la guerra, l'exili.

Apareixeran dos animalons, un ocell la tórtora anunciant una mort com

serà la de Valldaura i la d'en Jaume i una rata que serà l'últim aspecte
simbòlic que utilitzarà Rodoreda per tancar la seva obra de mirall
trencat, una rata que no està i que esta veient com realment s'està
destruint tot, s'està cremant tot, es finalitzarà per complert la nissaga.

2.5.- Per què podem afirmar que aquesta és una novel ·la de final tancat.?
Què simbolitza la rata que apareix al capítol XIII de la tercera part? Posa
exemples.

Podem dir que és tracta d'una obra amb un únic final, és una saga
familiar que acaba amb la destrucció. Presidida per tres generacions
femenines que formaran un cercle perfectament tancat, Teresa, Sofia i
Maria. Teresa un personatge madur i evolutiu que es queda en la seva
maduresa, prefereix desaparèixer i que la gent la recordi com era, que no
pas com es fa gran, Sofia un altre personatge evolutiu que el pas dels
anys no impedirà que evolucioni així que arribarà fins al final i Maria la
representat del món dels infants un personatge molt suggeridor i
simbòlic dins de la novel·la que morirà purament jove i per donar
completament destruïda la saga familiar a l'últim capítol apareix la figura
de la rata simbòlica del final d'aquesta saga familiar, que s'ha quedat en
la destrucció absoluta i en la mort.

2.6.- Com es l'estil i el llenguatge utilitzats en aquesta obra? Quines

influències rep Mercè Rodoreda en aquesta obra?

L'estil utilitzat en aquesta obra, contemporània, per l'autora es un estil

clar i directe, utilitza un narrador omniscient que segons li convé a
l'autora el transforma en un narrador personatge. Es una obra escrita en
prosa poètica, i per afavorir i facilitar aquesta prosa utilitza diferents
recursos estilístics, els més importants les descripcions i el simbolisme.
La novel·la esta estructurada en tres parts subdividides la primera part
en divuit capítols, la segona part en vint-i-un i la tercera en tretze.

L'escriptora la llarg de la segona part l'estil que utilitza està compost per
frases més complexes i llargues per tal de donar una importància més
gran als fets externs i superficials de manera que siguin més profunds i
íntims, per aconseguir-ho utilitzarà, una gran diversitat, d'adjectius. El
pas del temps es psicològic, si l'acció no pateix una evolució es descriu
ampliant el passat. En aquesta segona part es donarà molta importància
als personatges i sobretot als seus sentiments i emocions tornant-los
més humans, estaran marcats per la soledat del ésser humà, es tracta
d'una novel·la psicològica amb la característica de que Mercè Rodoreda
no la fa pròpiament com és aquest tipus de novel·la.

Duran la tercera part és dona pas a la fantasia i a les reflexions, apareix

un món misteriós, un món del més enllà que es viu i que lluita contra la
mort del la realitat, la casa està quedant destruïda. Amb aquesta barreja
de realitats, altres móns records l'autora ens sotmet a una confusió. ¿ És
un somni o és real? Una confusió que ve donada ja que tota l'obra ha
estat escrita en passat fins al moment de la destrucció final de la casa
junt amb l'acabament total de la nissaga.
2.7.- El llibre s'inicia amb una cita de l'escriptor francès Stendhal, i
cadascuna de les part porten una cita de diferents autors anglosaxons.
Comenta-les i indica'n el seu significat i quina importància tenen per a
l'argument de cada punt.

Un roman: c'est miroir qu'on promène le long du chemin.

* Una novel·la és un mirall que ens passegem al llarg del camí.

El mirall dins de la novel·la és un símbol que ens dona per interpretar la

vida, en aquest cas la novel·la es basa en el llarg camí que recorre una
família, un mirall que un cop es trenca es poden apreciar els petits
secrets com han ajudat a compondre el mirall, però un mirall es només
un reflex, per tant la comparació que l'autor ens fa es del reflex de la
nostre vida, que pot tenir les seves parts fictícies com les de les
novel·les i també pot tenir les seves de veritables.

I honour you, Eliza, for keeping secret some things.

* T' honoro Elisa per mantenir en secret algunes coses

En aquesta petita introducció ja ens està dient de que anirà la primera

part. Aquesta primera part serà la presentació dels personatges i dels
seus secrets, secrets que seran desvetllats quant es trenqui el mirall o si
més no quant mica en mica la família s'anirà desfent.

Leave, O leave me to my sorrows!

* Deixa'm amb les meves penes

La segona part així com a la primera hi haurà una presentació de

personatges amb els seus secrets, durant la segona ja seran les
vivències i els problemes de la vida quotidiana que donaran lloc a
“l'acció” de la novel·la i el gir cap a la decadència, morts, penes
destrucció i indicis de la futura guerra.

But the time past is a time forgotten. We expect de rise of a new

constellation.

* Però el temps passat es temps oblidat. Esperem el naixement d'una

nova constel·lació.

En aquest cas podríem fer una comparació amb el personatge de Sofia,

ella al inici dels mals temps decideix marxar a París, començar una vida
nova, passar pàgina. Per deixar enrere el passat i per donar per
finalitzada la nissaga la casa també serà destruïda, per tal de donar lloc
a un bloc de pisos en aquest cas, una nova constel·lació.

3. L'AUTORA I EL SEU TEMPS. LA DATA DE COMPOSICIÓ

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi
de Cassoles, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a
novel·lista i contista, però va escriure també unes quantes obres
dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa va ser solitària. D'una
banda era filla única i de l'altra, no va relacionar-se amb infants de la
seva edat perquè només va anar a l'escola entre els set i els deu anys.

Va créixer en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor dels seus

pares i sobretot, del seu avi, que li va saber inculcar la passió per la
lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra
literària. La mort de l'avi , quan ella tenia dotze anys, va marcar la seva
adolescència. Des d'aquest moment es dedica a apendre a cosir i cuinar
sense abandonar la lectura.

El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que
ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i en va tornar
amb una certa fortuna econòmica el 1921. Tenia només vint anys. Aquest
matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abocada, i el naixement
del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es converteixen per a l'autora en
una experiència traumàtica i, encara més, al final de la seva vida, quan
ella mateixa, que sempre havia guardat zelosament el secret, es
culplabilitzà en cercles molt reduïts d'amics de la malaltia mental que
afectaria al seu fill, a partir dels quaranta anys, i que el va obligar a ser
internat a l'Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus.

Va ser a partir d'aquells feta de joventut que, a inicis dels anys trenta,
Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell
entorn clos i decebedor que havia patit.

Va iniciar així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament

progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes
de més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes ( Meridià,
Mirador, Revista de Catalunya) i, també, amb la publicació de novel ·les.
En 1938 publica Aloma, q obté el premi Crexells, obra q rescriu i publica
de nou en 1969.

Aquells van ser anys de molta activitat, durant els quals l'escriptora va
treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i
va ser membre activa de la Institució de les Lletres Catalanes. També
van ser anys viscuts intensament de la perspectiva sentimental. Ho
palesa de la seva relació, potser platònica, amb el polític trotskista
Andreu Nin i amb el novel·lista i promotor cultural Francesc Trabal.

Acabada la guerra escapa de Barcelona el 21 de Gener de 1939, deixant

al seu home i al seu fill, exiliant-se per molts anys. S'instal ·la amb altres
escriptors catalans al Castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres
de París. En aquell refugi d'exili, l'autora coneix a Armand Obiols. Encara
que està casat i té una filla, inicien una relació amorosa i se'n van a viure
a Bordeus i París.
Cap al 1946, després d'una etapa de dubtes i de malviure en l'àmbit
afectiu, comença a escriure poesia lírica. Fa uns quants sonets que li
donaran la idea per a un recull poètic que s'hauria de dir Món d' Ulisses.
Nou d'aquests sonets es van publicar a la Revista, el 1947; a més, va
guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Londres, el 1947, els de París,
el 1948, i els de Montevideo, el 1949, on va ser proclamada Mestra en Gai
Saber.

L'estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Armand Obiols el 1954

com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, i això
propicia que Mercè Rodoreda entre en una enorme etapa de creativitat:
recull els contes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili, n'hi
afegeix d'inèdits i trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos
contes (1958), que obtindria el premi Víctor Català 1957, i redacta amb
les novel·les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant  i La Mort i la
Primavera. Envia les seves novel·les al premi de Sant Jordi, però són
eliminades.

L'any 1966, li van atorgar, finalment, el premi de Sant Jordi per El Carrer
de les Camèlies. Aquesta novel·la va rebre posteriorment dos premis
més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Després vindrien La
meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar  (1967) i la
segona versió d' Aloma  (1969).

Amb la mort sobtada, el 1971, d'Armand Obiols s'accentua la seua solitud

a Ginebra (on vivia en un apartament davant del llac Léman) i, el 1972, en
una estada a Romanyà de la Selva, decideix construir-hi un xalet i
retornar a Catalunya. A Romanyà acabarà la novel ·la  Mirall
trencat (1974),a la qual van seguir Semblava de seda i altres
contes (1978), Tots els contes  (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta,
quanta guerra  (1980).

En aquesta etapa de retorn a Catalunya, va ser membre i Sòcia d'Honor

de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li va ser atorgat el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer,
declarat en molt poc de temps, va morir en una clínica de Girona, el 13
d'abril de 1983, i va ser enterrada a Romanyà de la Selva. Va deixar com
hereu de llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans que posteriorment va
crear la Fundació Mercè Rodoreda.

El 1985, l'escriptora Anna Murià va accedir a publicar la correspondència

(Cartes a l'Anna Murià 1939-1956) que li havia adreçat Mercè Rodoreda
des de la seva discreta existència a Llemotges, París, Bordeus i Ginebra i
que desvetlla les dificultats i les angoixes de tota mena que va patir
l'escriptora a l'exili i també alguns processos d'escriptura de les seves
obres. El 1986 es va editar pòstumament la novel·la inacabada,  La Mort i
la Primavera.
Des de 1998 es convoca el premi “Mercè Rodoreda” de contes i
narracions, en homenatge a l'autora. El conjunt de la seva obra es
continua reeditant i traduint constantment.

3.1 MOVIMENT LITERARI

Amb el final de la guerra civil, l'any 1939, hom inaugurà una nova etapa
històrica que, des del primer moment, es caracteritzà per una decidida
voluntat política de les autoritats de règim franquista
*d'españolización  de les formes de vida i de cultura catalanes.

Entre 1939 i 1953, la situació de l'escriptor català vingué marcada per

una sèrie de factors prou excepcionals. Sense cap possibilitat
d'esdevenir un professional de la cultura en llengua catalana, mancat
els mass media (diaris, revistes, ràdio, traduccions...).

És en el segle XX en que l'anomenada << novel ·la psicològica >> assoleix

el seu major prestigi. Un nou tipus de narrativa basada en l'anàlisi
detallada dels sentiment dels protagonistes a través dels records que els
provoquen els objectes i les sensacions. Així, intenta demostrar com és
possible superar, a través dels records de la memòria, l'oblit causat pel
pas inexorable del temps.

Aquest nou plantejament novel·lístic implica grans innovacions de

caràcter formal, la primera de les quals trobaríem en el progressiu
deplaçament del narrador, que tendeix a actuar cada vegada menys en el
curs del relat i que, a vegades, és suplantat totalment per les reaccions i
actituts dels personatges. La narració en primera persona, basada sovint
en associacions d'idees i de sensacions, implicarà un nou trencament en
el temps i culminarà en la tècnica del monòleg interior.

La narració en tercera persona sovint sembla desaparèixer-hi per donar

pas a una expressió cada vegada més subjectiva del relat, que ens
permet d'endinsar-nos en l'interior dels personatges, en els seus estats
anímics, i, una vegada allí, observar les variacions de caràcter, l'evolució
dels sentiments. El temps també comença a ser-hi tractat de manera
innovadora. Podem observar com tot sovint es trenca el fil narratiu lineal
a causa de la presència d'un objecte, una paraula o una sensació.

Fou al llarg dels anys 60 que s'obrí un moviment de revisió i d'obertura de

tot el patrimoni cultural: hom intentà d'incorporar-hi algunes de les
propostes literàries i culturals de l'Europa de postguerra.

L'autorització de traduir al català obres no publicades fins aleshores, fou

decisiu per tal de fixar l'hàbit de lectura en català dels qui aspiraven a
poder sortir del món localista a que estaven sotmesos mitjançant els
llibres.
 Mercè Rodoreda (jove)

4. OPINIÓ

El tema de l'obra és un tema complicat, al mateix moment quotidià. És

interessant pensar que sense adonar-nos realment la descripció dels
personatges es molt detallada i ens dona gairebé el perfil d'un ésser
humà. Els problemes que tenen les situacions en les que es troben, molt
d'argument i intriga no en desperta gaire ja que es simplement la història
d'una situació familiar. Els personatges estan molt ben triats i cal
remarcar la figura femenina en tot moment per sobra de la masculina. La
complexitat de les persones també es apreciable en aquesta novel ·la ja
que els personatges ficticis tenen un aire molt real. L'ambient des de el
principi es una de les grans situacions que en tot moment ens permet
imaginar que pot estar fent el personatge en els diferents llocs.

La meva opinió personal en vers a l'obra és; que és una obra magistral
amb una estructura ben marcada, amb una descripció fabulós i amb una
construccions d'uns personatges que està molt bé però hi ha estones en
les que les abundants descripcions és fan pesades i que es poden
resumir en poques línies i no moltes. El fer el treball ma ajudat a afavorir
positivament la meva opinió sobre el llibre ja que he hagut de
profunditzar i pensar més en el missatge subliminar que no pas amb el
bla, bla, bla superficial del que ens parla al llarg de la novel ·la, el conte
exterior.

RESUM PER CAPÍTOLS:

CAPÍTOL U: Una joia de valor

Teresa Goday era pobra (sa mare tenia una boqueria) fins que es casa amb un senyor
vell molt ric anomenat Nicolau Rovira.
Ella té un nadó d'11 mesos amb en Miquel Masdéu (treballa apagant i encenent fanals),
que casat amb una dona que no pot tenir fills, els cuida. La Teresa els dona diners
(venent els regals que li fa en Nicolau, en concret al capítol parla d'una agulla de pit
caríssima que la senyora Goday de Rovira torna a vendre al joier -senyor Begú-) i a la
seva tieta Adela també.
Apareix la Felícia, que es la serventa, però no té relevancia de moment. L'afegeixo per a
que ho sapigueu.
La Teresa enganya el seu marit dient que al caure desmaiada al carrer li han pres l'agulla
(que tornaran a comprar quan el joier faci un d'indèntica) i el fa comprar-li una altra.
Apadrina el nen (el seu fill) i li explica que ho fa perquè la seva mare va morir al part (i
que era cosina germana del Miquel)  i que ara viu amb ell i una altra dona.

CAPÍTOL DOS: Bàrbara

En Salvador Valldaura coneix una violinista de Venècia (Bàrbara) a la qual la seva mare
va abandonar i el seu pare viatja massa com per atendre-la. Vivia amb els seus avis i
donava concerts.
Ell s'enamora i es fan petons, però al cap de no-res ella es suïcida i el germà del
Joaquim Bergadà (amic del Salvador) anomenat Rafael li presenta la viuda Teresa
Goday.

CAPÍTOL TRES: Salvador Valldaura i Teresa Goday

Eulàlia (dona d'en Rafael) organitza una festa de Carnaval (a la qual Teresa porta un
vestit de Terenci Farriols)  per a ajuntar a la Teresa i el Salvador (que ja es coneixen
d'altres reunions) després que ell torni del viatje, durant el qual va estar enviant-li
violetes tots els dies (igual que va fer amb la Bàrbara).
Es casen en primavera (al principi la Teresa no volia donar una resposta adjudicant que
encara trobava a faltar al senyor Rovira, però finalment diu que sí) a Santa Maria del
mar i passen la lluna de mel a Vilafranca.

CAPÍTOL QUATRE: Una torre a Sant Gervasi

Valldaura vol acabar la carrera a París però sap que Teresa enyorarà Vilafranca, així que
va a veure al seu administrador (Josep Fontanills) perquè li busqui una torre que decorar
a la seva mida.
La compra al marquès de Castelljussà i porta l'escriptura al notari Amadeu Riera.
Viuen a París un temps, però quan ella es queda embarassada tornaren allà i Valldaura
deixà la carrera. Tingueren una nena, Sofía, i els seus padrins van ser Joaquim Bergadà i
Eulàlia.
Comentari: la Teresa compara la casa amb un mirall.

CAPÍTOL CINC: Tempesta de primavera

Resum (no passa res transcendental però sí s'introdueixen molts personatges): Valldaura
és Fora mirant una finca al Montseny amb Fontanills.
Hi ha una tempesta (la Sofía té sis mesos) i les dones s'espanten. A la nit s'adonen que a
la nena li está sortint la primera dent.
És un capítol descriptiu (parla dels animals, paons i gallines de Guinea, del lloc) de la
casa de Barcelona.
Personatges nous:
Climent (cotxer) i que té un amor amb l'Evarista (Dida de la Sofía), que té els ulls verds
i la pell blanca.
Anselma (cuinera), Gertrudis, Filomena i Mundeta (minyones) i Antònia (traballa
netejant olles).

CAPÍTOL SIS: Joaquim Bergadà a Barcelona

En Quim (que té moltes enamorades però amb cap arriba a casar-se perquè el deixen)
passa uns dies a la casa. Se l'emporta a Vilafranca i li encanta la masia, li proposa
comprar-la però en Valldaura diu que s'ho pensarà. 
Es veu com Valldaura continua trobant a faltar la Bàrbara i la Teresa al senyor Rovira
(no en el mateix sentit obviament).
Apareix el personatje del notari Riera (Amadeu) i la seva germana (Marina) quan els
Valldaura van a un concert de música amb l'Eulàlia i el Rafael.

CAPÍTOL SET: El nen Jesús Masdéu

El día de Santa Teresa el Jesús li porta flors (ja que la Teresa prèviament havia enviat
una carta al Miquel) i  allà coneix a la Sofía.
La senyora li dona xocolates per emportar i un sobre amb monedes d'or. Comença a fer-
li visites més contínues i li explica que li fan classes de dibuix i que vol ser pintor de
figures.

CAPÍTOL VUIT: Abelles i glicines

L'Eulàlia visita la Teresa i prenen el té al jardí mentre critiquen a de la dona del notari
Riera (Constància).
Es sap que a la Sofía la festegen i que el senyor Begú s'ha mort.
Apareix l'Armanda, única minyona a la qual Teresa parla de tu i que és neboda de
l'Anselma, per reemplaçar que la Gertrudis es va casar i la Mundeta va anar a cuidar els
pares.

CAPÍTOL NOU: Neteja d'armaris

Les minyones parlen que l'Eladi Farriols festeja la Sofía.
Apareixen noves minyones: Lluïsa, Simona (lletja de cara però amb molt bon cos) i
Cristina.
Es deixa entreveure com l'Eladi festeja a l'Armanda.

CAPÍTOL DEU: Eladi Farriols

L'Eladi és fill del germà que té la botiga de roba (Terenci Farriols) i treballa allà tot i
que té la carrera d'advocat.
Coneix a la Teresa i la Sofía (es suposa que això és com una mena de flashback narrat
per ell) i comencen a parlar ja que tots dos van al tennis.
L'Eladi va a dinar a casa d'ella i s'adona que li atreu la Simona.
Després la Sofía se'n va a Londres i quan torna ell li proposa casar-se, però com que
Valldaura mor (aparició de la tórtora) per un atac de feridura esperen dos anys.
Un cop casats l'Eladi s'enamora d'una cupletista del Paral.lel.

CAPÍTOL ONZE: Pare i filla

Es descriuen records de la Sofía i el pare en els quals s'explica que ell li va prometre que
tota l'herència seria seva, no obstant això quan es llegeix el testament es veu que la torre
està a nom de la Teresa.

CAPÍTOL DOTZE: Lady Godiva

La noia del Paral.lel és Lady Godiva (Pilar Segura), és cantant, i esdevé l'amant de
l'Eladi (que abans no solia freqüentar cap dona d'aquesta manera, és a dir, més d'una nit)
i es queda embarassada.

CAPÍTOL TRETZE: El pintor Masdéu

El Jesús acaba treballant pels magatzems Eudalt a la vegada que fa il.lustracions per a
anuncis.
Viu a un estudi llogat i de tant en tant visita els seus pares i la senyora Valldaura (que li
va pagar els estudis i a qui estima de veritat).

CAPÍTOL CATORZE: Bodes de Sofia

La Sofia i l'Eladi es casen (en les noces es veu a Teresa i Amadeu molt units ;)) i al
vespres es queden a la casa gran (la Teresa s'allotja amb els Fontanills) on ella l'humilia
fent que li besi el peu. Quan ho fa ell li deixa anar que té una filla (anomenada Maria) i
ella decideix que porti la nena a viure a allà.

CAPÍTOL QUINZE: Naixements

La Pilar (que viu a una masia amb en Felip Armengol perquè tots dos treballen per al
Sebastià Sánchez) dona la nena a uns senyors rics i d'aquests passa a casa de la Sofia.

L'Eladi comença a dormir amb l'Armanda quan la Sofia té el primer fill (Ramon, el qual
es preveu que s'enamorarà de la Marina Riera -filla i neta de les Marines Riera
ateriors-).
Tres anys després té un altre (Jaume) que neix prematur.

A la Teresa li comencen a fallar les cames i es nega a embenar-se-les o a utilizar bastó.

CAPÍTOL SETZE: Les minyones a l'estiu

Quan els senyorets són a fora, les minyones (Olívia, Marieta, Esperança i Miquela) es
ruixen amb l'aigua al jardí.

Apareixen personatges Nous: Rosa (dida dels nens) i al Miquel (conductor de

l'automòvil), perquè el Climent (cotxer) ja no hi és.

CAPÍTOL DISSET: Els nens

L'Armanda narra que la Sofia està al corrent de les aventures del seu marit i que per
això ella tria a les minyones boniques, en un acte cruel i pervers. També explica com
s'adona que la Maria és filla de l'Eladi (i no filla d'uns pares morts a un accident i
parents de l'oncle Terenci).
Es descriu com la Teresa comenza a veure vi.

CAPÍTOL DIVUIT: Una tórtora a la finestra

S'expliquen anècdotes dels nens (com la Sofia no mostra amor per la Maria, com ella i
el Ramon peguen al Jaume -el qual es tractat de diferent o malaltís- i les visites que
aquest fa a l'àvia, que li diu 'senyor Jaume' i li dona vi, acompanyada sempre per la
Miquela).
Apareixen les tòrtores (tractades al llibre com símbol de mort) i efectivament en Jaume
mor ofegat per culpa dels seus germans que el persegueixen i li fan mal.
La Teresa veu una tòrtora (amb un collaret negre al voltant del coll, metáfora de la
senyal que té el Jaume al coll) i sap que algú ha mort perquè recorda l'aparició dels
ocells quan va passar amb en Valldaura.

Es fa l'enterrament i ella col.loca una ploma de paó al costat del cos perquè al Jaume li
encatava tocar-les. L'Armanda li ensenya el senyal del coll i li suggereix que allò no ho
fa l'aigua.
Es descobreix que la Teresa i l'Amadeu s'estimaven.

CAPÍTOL DINOU: El notari Riera

La Teresa el crida per fer el testament (ho deixarà tot a nom de la Maria) i explica que
les cames se li van morir perquè tenia un amic que al negligir-la (es refereix al notari) li
va fer entrar la pena i els nervis se li van morir.

CAPÍTOL VINT: Temps passat

Només s'expliquen records que el notari i la Teresa tenien junts quan s'estimaven.

CAPÍTOL VINT-I-U: El professor de piano

El professor de piano de la Maria i el Ramon (que té un peu deformat i la cama
escurçada) es queixa a la Teresa que els nens no atenen i fan entremaliadures; per donar
contundencia al discurs li mostra un retall del diari on es veu a Lady Godiva i assenyala
la semblança amb la Maria. Vol també ensenyar-li una carta del seu amic Granados (per
demostrar que és un músic de prestigi que podría estar donant concerts) però la Teresa
es queda el retall i només li comenta que els renyi.

CAPÍTOL VINT-I-DOS: Eladi amb una minyona

L'Eladi acostuma a anar a cada de la Filo perquè li agrada passar l'estona amb minyones
(a les quals les fa desesperar fent-se l'interessant tallant-se les ungles i fent coses
estranyes com besar-li els peus).

CAPÍTOL VINT-I-TRES: Les arracades d'Armanda

Ella deixa de treballar a la cuina (perquè se l'inflen els budells) i passa a ser
acompanyant de la Teresa i minyona de la casa.
Parla d'unes arracades que li va regalar l'Eladi i que per a ella simbolitzen que la
considerava especial.

CAPÍTOL VINT-I-QUATRE: Eulàlia i Quim Bergadà

A l'Eulàlia li assessinen el marit i a partir d'aquí passa unes temporades a París. Torna i
fa un dinar amb la Sofia i la resta de la familia i comenta que la Maria li sembla
diabólica i que el Ramon és només un noi més.
Explica com s'uneix més al germà (Quim) del seu difunt marit.

CAPÍTOL VINT-I-CINC: Sofia

La Sofía explica que ella i l'Eladi dormen separats, dona a entendre que el matrimoni no
ha funcionat perquè gairebé tots el gustos eren oposats.
Afirma que el sentiment que té per la Maria és de dominació (és seva i no de la Pilar).

CAPÍTOL VINT-I-SIS 
La Sofía acomiada a la Rosa (que ja feia anys que no donava classe i només ajudava a la
Maria amb la roba). Abans s'anar-se parla amb l'Eladi sobre l'amor dels dos germans.

CAPÍTOL VINT-I-SET
L'Eladi vol anar a buscar els fills (que estan en una casa amb amics) per explicar-los que
son germans de pare, però al final decideix escriure'ls perquè tornin i parlin.

CAPÍTOL VINT-I-VUIT
Es narren records de la Maria i el Ramon que juguen a la platja amb un tal Marius, del
qual es posa gelós en Ramon, i compara aquest noi amb en Jaume perquè segons ell tots
dos son impediments per estar amb la Maria.

CAPÍTOL VINT-I-NOU
En Ramon se'n va a casa dels Riera perquè els diuen que són germans i no poden
estimar-se. Aquí tots dos trenquen amb el món de la infantesa al llençar les joguines i
trencar els records de quan eren petits.

CAPÍTOL TRENTA:
La Maria narra records; com ella i en Ramon es van besar a la vora del rierol (on en
Jaume havia mort) i com sospitaven que el petit els havia vist.

CAPÍTOL TRENTA-U
L'Eladi visita el notari Riera per a què aquest li doni a la seva germana (Marina) un taló
de diners per al Ramon, que continua vivint amb ells.

CAPÍTOL TRENTA-DOS
Es narra la imatge de la Maria (davant un mirall, nua, despullada de la vida i la
innocència) i com ella es retrau la mort del Jaume. Al final descobreix el retall de Lady
Godiva i al pujar a la teulada (com solia fer amb el Ramon) rellisca (o es suicida, no ho
deixa molt clar) i queda travessada per una branca del llorer.

CAPÍTOL TRENTA-TRES
Les minyones (Júlia, Armanda, Jacinta, Anna i Virgínia) estan cuinant. La Júlia surt
afora a buscar fulles i veu que del llorer en regalima sang, que més tard descobreixen
que és de la Maria.

CAPÍTOL TRENTA-QUATRE
Es fa l'enterrament de la Maria. La Sofia obre un calaix, extreu les cartes del Lluís Roca
(qui la festejava) i les trenca.

CAPÍTOL TRENTA-CINC
L'Eladi troba a la biblioteca una llibreta de Valldaura on hi ha escrit que no va estimar
tant la Teresa com la Bàrbara (que és una mica el que passa amb l'Eladi, la Pilar i la
Sofia). Encarrega al marbrista una llosa per a la Maria i rep una carta en què es diu que
el Ramon ja no viu amb els Riera i que té treball.

CAPÍTOL TRENTA-SIS
Les minyones continúen ruixant-se al jardí nues i l'Armanda s'adona que l'Eladi les
vigila des de la caseta.

CAPÍTOL TRENTA-SET
L'Eladi mor (també ho deixa en l'aire pel fet que troben una ampolleta a l'armariet plena
cada semana, com si fos un suicidi) i l'Armanda parla amb el Jesús sobre anar a
analitzar el contigut líquid, però ho deixen córrer.

CAPÍTOL TENTA-VUIT
L'Armanda li mostra l'ampolla a la Sofia però aquesta no fa massa cas. S'adona que té
una taca al peu on l'Eladi la va besar la nit de noces.
CAPÍTOL TRENTA-NOU
La Teresa i l'Armanda s'expliquen els seus somnis. La primera somia coses estranyes i
la segona que la seva ànima surt del cos i es reuneix amb un àngel (Eladi).

CAPÍTOL QUARANTA
L'Armanda parla amb el Jesús sobre la proclamació de la República i sobre que el pare
del Jesús (Miquel) ha mort.

CAPÍTOL QUARANTA-U
Amb la mort de Miquel Masdéu Teresa narra records de quan es festejaven, quan es va
quedar embarassada o quan ell li va regalar un sabó en forma de cor que al final va
desfer i llançar.

CAPÍTOL QUARANTA-DOS
Es narra la mort de la Teresa; com el seu cos canvia des que era jove.

CAPÍTOL QUARANTA-TRES
La Sofia porta el dol dos anys per cada familiar mort. Fa obrir les habitacions tancades i
de tant en tant rep visites del senyor Fontanills.

CAPÍTOL QUARANTA-QUATRE
La Sofia marxa a l'estranger amb la Miquela (parent de l'antiga Miquela) i en Marcel per
culpa de la guerra. L'Armanda es queda a la torre (estava posat al testament de la
Teresa) on té enterrats els diners de la mesada.
Es beu una ampolla de xampany i l'alcohol la fa al.lucinar; creu veure tres esquelets (al
front dels quals posa Teresa, Valldau i Eladi respectivament) i dos nens (una amb el
ventre destrossat -Maria- i l'altre tan petit com una mosca, flotant al xampany -Jaume-).
Trenca un mirall -> simbologia de la vida (els bocins són els diferents punts de vista o
records que la composen).

CAPÍTOL QUARANTA-CINC
L'Armanda s'intal.la a l'habitació del senyoret Eladi.
Arriben uns milicians (dirigits pel Jesús) i ella se'n va a viure a un pis que li procura en
Masdéu.
Es casa amb un dels milicians i dona les claus de la torre a Fontanills.

CAPÍTOL QUARANTA-SIS
El notari (que ja està jubilat) surt a passejar i mentre ho fa narra com s'ha tornat
desconfiat i tanca els calaixos del despatx amb clau. Va a visitar la casa dels Valldaura i
explica que està arrepentit d'haver-li fet mal a la Teresa.
La Sofia li envía una carta (s'havia casat amb un francès però ara estava vídua) en la que
deia que volia enderrocar la casa i construir pisos moderns.

CAPÍTOL QUARANTA-SET
El fantasma de la Maria narra que està anclat al llorer i que quan algú s'apropa ella
intenta tocar a la persona, que sempre acaba pensant que és el fregament d'una
teranyina. El capítol és com una pregària al Ramon, a qui ha estimat tant.

CAPÍTOL QUARANTA-VUIT
La Sofia arriba a la torre i fa que els de la conductora treguin els mobles per cremar-los
fora.
Apareix el Ramon (citat per ella) i ell li explica que feia temps havia tornat d'Amèrica
(estava casat i tenia dos fills -Ramon i Maria-). La seva mare li comenta que a la casa es
movien coses i que els treballadors asseguraven l'existència de fantasmes.
Ve l'Armanda i explica que el Jesús va morir al front. Abans d'anar-se agafa esqueixos
de roser tal com va fer Eulàlia quan la Teresa vivia.

CAPÍTOL QUARANTA-NOU
En Ramon explica que són pobres (per això la Sofia li dona diners) i que es va casar
amb una dona que no sabia res del seu passat. Sent remordiment per la mort del Jaume,
ja que cada cop que veu aigua es posa malalt.

CAPÍTOL CINQUANTA
L'Armanda recorre la torre en un acomiadament i el fantasma de la Maria li frega la
galta.
Al final, quan surt, s'adona que el Ramon s'assembla molt al Jesús.

CAPÍTOL FINAL
Una rata narra la crema dels mobles, l'enderrocament de la casa i la tala dels arbres.