Autora

- Mercè Rodadera va néixer a Barcelona al 1908 e va morir a Girona al 1983.

- És la novel·lista més important de postguerra.
- La seva infantessa és solitària. Era filla única.
- El seu avi li inculca la passió per la lectura i per les flors.
- Ella considera que la seva primera obra és Aloma. Va escriure coses abans, però ho
"rebutja". Després de la guerra reescriu Aloma, la versió que es ven ara.
- Ella quan ho escriu és una noia jove.
- No és una biografia (és un gènere literari totalment diferent, aquesta obra és un
romanç), però coneixent la vida de l'autora i de la protagonista hi ha força punts en
comú. Parla sobre una cosa que ella coneix, però segueix sense ser una biografia.
- El contingut social i cultural (cultura de relacions afectives) reporta veritat.
- El seu avi és una figura fonamental en la seva vida. És un home de classe més o menys
baixa, però molt culta. Ell li transmet la passió per la literatura i les flors.
- En 1928, es casa amb el seu oncle matern 14 anys més gran que ella, Joan Gurguí, que
havia marxat a Amèrica molt jove i n’havia tornat amb una certa fortuna econòmica.
Ella té només 20 anys.
- Aquest matrimoni mai no va ser acceptat per ella. Van tenir un fill.
- A inicis dels anys 30, Mercè tria la literatura com una alternativa d’evasió d’aquell
entorn clos i decebedor que ha patit.
- El gener de 1939 emprèn el camí de l’exili. S’instal·la amb altres escriptors catalans a
França. Allà comença una relació sentimental amb Armand Olbiols.
- A França troba la segona guerra mundial. Vivia en una condició de misèria. Interromp
l'escriptura de novel·les i comença a escriure contes.
- Quan torna a Catalunya li és atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1980).
- Mor d’un càncer a Girona, el 13 d’abril de 1983, i és enterrada a Romanyà de la Selva.
- Deixa com a hereu del llegat literari l’Institut d’estudis catalans.

Obres
- La plaça del Diamant (la mas famosa) obra de guerra, no romàntica si no de problemes.
- Mirall trencat
- Aloma
- El carrer de les Camèlies
- La mort i la primavera
- Quanta, quanta guerra...
- La meva Cristina i altres contes
- Sembla de seda i altres contes

Introducció Aloma
- Obra primerenca. És la novel·la més personal de l’autora. Per tant, hi ha una presencia
de trets biogràfics.
o Guanya el premi Creixells el 1938.
- Acull una historia d’amor frustrada entre una noia jove i un home ja madur.
- Aquesta novel·la tipifica les pors i els neguits de l’adolescència. Perquè ella és
adolescent quan ho escriu.
- Tema: fi dels somnis de la protagonista.
Punt de vista narratiu
- Tot el que ocorre a la novel·la arriba a traves dels ulls d’Aloma.
- Per tant, punt de vista de la protagonista.
- A partir de la subjectivitat d’Aloma es desencadenen la historia de:
o La relació amb Robert
o Malaltia de Dani (è il suo nipote)
o L’adulteri del Joan, su hermano.
- Realment, la narradora no és Aloma, és com una veu en off que relata la historia.
- El narrador del relat és en 3a persona.

Personatges
- Aloma
o Noia de 18 anys (totalment diferent als 18 anys d'ara, no tenen com arribar a la
informació, per exemple la sexualitat o el cicló menstrual)
o Somniadora i innocent
o Amb ganes de trobar algú que l’estimi, no a qualsevol preu.
o Solitària i introvertida
o Contradictòria
- Anna (cognata)
o Dona sense passió
o Pessimista
o Bona mestressa de casa
o Es preocupa molt pel seu fill
- Violeta
o Llunyana
o Noia ideal
o Present (a traves de les cartes de Violeta i Robert)
- Coral (vicina di casa)
o Antítesi di Anna
o Sensual i femenina
o Segura di si mateixa
o Materialista
o Desitjada pels homes
- Robert
o Arriba a Barcelona per oblidar-se de Violeta
o Juga amb els sentiments d’Aloma
o Home liberal, no es compromet
- Joan
o Es despreocupa dels problemes familiars
o No està enamorat de la seva dona
o Manté una aventura amb Coral
o Pensa només en ell mateix. És egoista
o Se sent responsable d’Aloma

Espai
- La novel·la transcorre a Barcelona
 - Concretament, al barri de Sant Gervasi, en una casa que pertany a la família d’Aloma
- Altres referencies:
o Les Rambles
o Muntaner
o Plaça Catalunya

Temps
- Temps cronològic:
o Comença per la preparació de l’arribada del Robert i acaba quan Aloma deixa
casa per no tornar-hi
 Accions extenses. Ex: ir capítol representa tota una tarda
- Temps històric:
o Anys 30
o Fets d’octubre de 1934 (revoltes i malestar)
- Temps simbòlic:
o Estacions de l’any -> amor i desesperació d’Aloma (innocència/maduresa)
 Primavera: inici i desvetllament de l’amor -> relacionat amb la
naturalesa (neixen les flors)
 Estiu: plenitud de l’amor. Dia de Sant Joan -> consumació de l’amor
 Tardor: Davallada de diferents aspectes de la vida:
 L’amor no es tan bonic com semblava
 El Dani mor
 El Joan perd la casa
 En Robert torna a Amèrica

Paper de les dones

Les dones que hi viuen son desgraciades en l’amor:

- Mercè: vídua que recomana a Aloma que no es casi. Parla sempre del seu marit, tot i
que la maltractava i l’enganyava
- Carme Vidal: se separa per la gelosia que causa el naixement de la filla

Paper dels homes

Els homes no tenen tanta importància en la novel·la, però també son desgraciats:

- Daniel: germà mort. Se suïcida. (l'altre germà d'aloma)

- Joan: desgraciat. Es deixa ensorrar per Coral i ho acaba perdent tot
- Robert: atrapat per la passió de Violeta. Juga amb Aloma
- Vell Cabanes: després d’abandonar la família torna a casa, però es com si no en formes
part.

Rodoredians
- Jardí:
o Infantesa
o Paradís perdut
o Refugi solitari
o Confident des somnis
- Casa:
 o Llos del sexe destructor
o Passió arravatadora
o Indiferència i desig
o Afecte i rebuig
o Malaltia

Capitol 1
Primera frase en estil directe. No explica qui diu la frase, comença a parlar d'altres coses.
Aquesta tècnica és molt original. El jardí: espai molt important. Frontera (trencat) entre el món
i el jardí. El jardí és com un llim entre la casa (amb l'amor del seu marit, contracte social) i el
món exterior com un món perillós, desconegut, insegur, etc. És un món ple de coses a fer, però
per a ella, adolescent que no ha tingut accés a una preparació per a la vida pública, és
"perillós".

Un altre element important és el nom d'Aloma. Decidit pel seu oncle, més tard una figura més
paterna.

El primer capítol és un dels més complexos de la novel·la. Conta la història d'una gata, que està
maltractada, es queda embarassada. Viu en condicions pèssimes i per això la seva salut no és
bona. És molt al·legòric, l'amor li fa fàstic i la primera imatge que veiem és de solitud, terrible.
La gata ha de seguir aquest destí independentment del que seria bo per a ella. El mateix
passava en aquells anys amb les dones, havien de casar-se i tenir fills, cuidar de la casa, del
marit...

En aquest modernisme els símbols no s'expliquen, cal pensar-ho.

El comentari de Joan sobre la gata cada matí en obrir la finestra, deixa mostrar la seva
personalitat.

El capítol es pot dividir en dues parts: la primera aquesta introducció i la segona quan Aloma va
al centre. Va al centre perquè té un encàrrec de la seva cunyada, comprar tela per a les
cortines. La compra, però també compra un llibre (a amagades).

Aloma detesta l'amor, però va i compra un llibre d'amor.

La figura de Daniel, l'altre germà, que amb 18 anys se suïcida. Parteix d'un trauma familiar molt
fort. Per a ella la seva germana era una figura molt positiva.

Té un altre germà: Joan. Segueix la "Llei" diguem-ne, té dona, fills, feina... Pare de família. Molt
diferents l'un de l'altre.

Ja des de l'inici hi ha aquesta masculinitat, però canvia a un model diferent: la sensibilitat, la

literatura.

Capitol 2
Aquest capítol comença amb una Aloma cansada d'haver estat llegint tota la nit d'amagat del
seu germà i la seva cunyada. Després banya Dani i es banya ella. Fa les feines de casa: cosir les
cortines, netejar. No li agrada la idea de no quedar-se les cortines que ha comprat, però Anna
vol que l'habitació estigui tan bé com sigui possible pel seu germà.
També ens parla d'una família "estranya" que vivia amb ells. Es van mudar quan la filla petita
(de 14 anys) es va casar amb un noi de 18 anys.

Vull parlar de dos punts que m'han semblat interessants. El primer, el personatge de l'Anna.
Aloma la descriu com una persona que sempre està trista. Jo crec que és perquè dedica la seva
vida a la família, no fa res més. I això influeix Aloma, que no vol casar-se. De fet, ella mateixa
diu que el seu germà no la deixa treballar. Amb això veiem com era la societat de l’època, i la
dependència que tenien econòmicament les dones.

El segon punt. Coneixem aquesta família que vivia a prop. I el que passa a la filla és el mateix
que li passa a l'autora: casar-se sent jove amb un home més gran, obligada.

Capitol 3
En aquest capítol Aloma va sortir de casa d’hora al matí amb el seu germà Joan per anar al moll
a rebre Robert, el germà de la seva cunyada Anna, que tornava d’Amèrica. Estava contenta
perquè aviat podria mirar el mar. Mentre anaven al moll el seu germà li diu que té alguna cosa
a dir-li. Joan voldria vendre la casa i li agradaria saber què pensa Aloma però ella no li dona cap
resposta.

Alguna vegada, quan estava molt ensopida, també Aloma havia pensat que se l’haurien pogut
vendre però ara que el seu germà en parlava, l’esgarrifava imaginar-se vivint en un pis sense
gens de jardí.

Quan van arribar al port el sol ja era una mica alt i faltava mitja hora perquè arribés el vapor.
Quan finalment arriba, hi havia molts passatgers i Joan entre tots tenia la mirada clavada en un
passatger que semblava que busqués una cara coneguda i de fet era Robert qui els buscava.

En aquest capítol emergeixen el tema de la condició de la dona durant el segle XX i el tema de

la pobresa. Durant aquest període les dones solien quedar-se a casa i només sortien si
necessitaven alguna cosa per a la casa (com fa Aloma al primer capítol per comprar cortines),
no estaven acostumades a la vida pública i de fet no entenien ni sabien res. Dues frases que en
el tercer capítol són un exemple d’aquest tema són: «sempre ficada a casa» i «era una pobra
noia que no entenia res i que no sabia res de res». Pel que fa al tema de la pobresa un exemple
és el fet que Aloma només té que una combinació i pensa que més que comprar el llibre podria
haver comprat una altra combinació. També li venen al cap les paraules d’un conegut del seu
germà que deia que ser pobre és una desgracia però invàlid ho és més.

Capitol 4
El capítol s'obre amb una descripció molt acurada d'un personatge, és a dir, Robert.
És un home molt pàl·lid, no massa alt, amb els cabells brillants escombrats a la dreta. Robert
arriba a Barcelona i Joan i Aloma li donen la benvinguda. Llavors se'n van cap a casa, durant el
trajecte, en Robert i en Joan parlen molt mentre l'Aloma es manté molt allunyada, només mira
i escolta els dos.
A partir d'aquí comença la comparació de Robert entre Barcelona i Buenos Aires, argumentant
que la vida a l'Argentina és molt més senzilla i la vida és millor. Un cop arribem a casa, l'Aloma
acompanya en Robert a l'habitació que li havien preparat. Després d'això entren en escena
altres personatges: el senyor Cabanes, la senyora Concepciò, la Maria Baixeres, la Mercè i la
preciosa Coral que no perd l'oportunitat de provocar i fer broma amb en Robert.
En un moment donat, l'Aloma decideix retirar-se i sortir a passejar pel barri, en Robert decideix
unir-se a ella també afegint que no és una cosa que passi cada dia poder sortir amb una noia.
Tanmateix, el silenci regna entre tots dos. El capítol acaba amb una Aloma molt més segura, de
fet, dirà que si alguna vegada en Robert la vol conquerir, haurà de posar-hi tot el seu esforç,
perquè no serà fàcil.

Els temps principals d'aquest capítol són:

1) Inadequació inicial d'Aloma -> Al principi apareix molt silenciosa i retraïda, amb certa
incapacitat per socialitzar;
2) Voler enamorar-se -> Des del capítol de entén que l'Aloma vol enamorar-se i vol tenir
una història d'amor;
3) L'home lliure -> la possibilitat de tenir més dones, o en tot cas de provar-ho amb més
dones;
4) Matrimoni -> via d'escapament per a moltes dones;
5) Figura de contrast: Aloma i Coral -> La gelosia de l'Aloma cap a ella.

Capitol 5
El en cinquè capítol Dani es troba malament perquè té febre, per tant el van posar al llit. Joan
telefona al metge i mentre l’esperen Aloma s’ocupa del nen. El metge hi va tard i dit que només
es un cop d’aire, però Aloma està preocupada perquè no havia explicat al metge que Dani havia
baixat del llit i tenia por que empitjoraria. De fet al vespre Dani té tanta febre que l’han de
vetllar tota la nit. Passen les nits i Aloma i Robert es van ajuntant perquè es reparteixen els
turns. Mercè els va veure i com sempre parla del seu marit i li diu a Aloma que no es casi.

El tema principal d’aquest capítol és la malaltia de Dani. Podem notar diferents tipus de
reaccions, perquè Aloma i Robert estan preocupats però son més racionals, Anna en canvi està
tan desesperada que no s’aguanta dreta i té por que se li mori el fill, Joan sembla gairebé
indiferent. Un altre tema es la relació entre Aloma i Robert que s’estan ajuntant i col·laboren
per a ocupar-se del nen. Un altre fragment que m’ha cridat molt la atenció és el que descriu la
diferencia entre els papers de l’home i de la dona: Mercè Rodoreda ens diu que les dones
havien d’ocupar-se de la casa i els homes havien d’anar a la feina. Però ens fa notar que també
els homes son desgraciats perquè el matrimoni del seu germà no es un matrimoni feliç, el
marit de Mercè després d’haver-la enganyada havia mort sol i Robert s’havia anat a Amèrica
però no n’havia tret res. En aquest capítol hi ha també una reflexió sobre el comportament de
Joan, que és distret i torna molt tard la nit, per tant no sabem que està passant, però imaginem
que està fent alguna cosa d’amagat.

Capítol 6
Al principi d’aquest capítol Anna està preocupada perquè Joan no arriba a casa i mentre l’estan
esperant Robert li dona a Anna diners perquè Dani pugui anar al col·legi. Finalment Joan arriba
a casa i diu que havia estat a casa d’uns amics i no s’havia adonat que fos tan tard. Mentrestant
el metge diu que Dani necessitava una estada a fora per a curar-se. Com que no tenen prou
diners, Anna li va demanar a uns vells amics si poden estar amb ells a la seva hisenda, però
descobreix que estan a punt de separar-se.

El tema principal d’aquest capítol es el comportament estrany de Joan, del que ja Mercè
Rodereda havia parlat en el capítol precedent. No sabem si Joan realment estava amb aquests
amics i de fet Aloma pensa que enraonava tan de pressa que devia estar mentint. A més quan
el metge els va dir que Dani hauria de passar una estada a fora, ell es preocupa més dels diners
que de la salut del seu fills. Al final del capítol la autora ens presenta a la família Vidal, una
parella molt enamorada al principi, però que es separa a causa de la gelosia provocada per el
naixement de la filla.

- Comportamiento extraño de joan

- Robert exibicionista

Capitol 7
En aquest capítol, Aloma, feliç sense saber bé el motiu, va voler escriure en paper aquestes
emocions. Comença a buscar el paper per escriure i troba Dani que li pregunta què està fent.

Durant el sopar, després, Aloma no menja res i això incurosament Joan que li va preguntar el
perquè; ell li va dir que no la veia bé des de tot el dia. Després d'aquesta afirmació de Joan,
Anna va respondre dient que la noia no havia deixat de cantar tot el dia, estava molt feliç.

Quan els sorolls van parar, Aloma va començar a escriure. Va escriure, primer de tot, que havia
estat malament; després, va escriure sobre la seva gran falta de Robert i recorda els seus
primers moments junts. Va escriure sobre la seva tristesa per no poder veure'l a causa de la
seva feina i li recordava de pensar en ella, de no mirar a les altres dones que podria conèixer;
tot i que, si pensant en ella pensaria en altres dones, llavors era millor no pensar en ella. Escriu
que desitjaria molt que estigués amb ella en aquell moment per poder besar-lo i acariciar-lo
gairebé per fer-lo "ofegar-se" entre els seus braços, però seria millor que estigués lluny d'ella
perquè Robert, no sabent nadar, s'ofegaria.

Quan acabi d'escriure, signes amb el teu nom i inserís l'adreça per a enviar-la.

Felicitat d' Aloma. Amor per Robert, es veu a la carta que escriu. Moment important, perquè
són cartes "imaginàries", món interior d'Aloma. Ambigüitat d'Aloma, desitjos, curiositats molt
fortes i "el fre de mà".

- Experimentació "virtual" de l'amor, és un pas més escriure la carta i no només pensar-

hi.
- Està sola.
- No vol res per la força

Capitol 8
En el capítol vuit, Aloma va a enviar la carta, però ho fa en secret esperant no ser vista, de fet,
va amagar la carta dins dels vestits. El mateix vespre va tornar a escriure una altra carta en la
qual va insistir en la seva falta per Robert, no creia que pudria ser tan amarga. Li parla del seu
fill que sembla un home petit i que encara no coneix. Després d'escriure la carta, Aloma va
agafar el llibre que mantenia amagat a l'armari per amagar dins la carta que després enviaria al
matí següent. Flux de consciència a través de la narració. Mentre escriu la carta. El punt de
vista del narrador és important en aquest capítol. La carta, aloma que escriu la carta i el
narrador que comenta el que pensa aloma.

Estratègia d'Aloma per manar la carta: comparable a quan compra el llibre a amagades. Calcula
els diners, va amb cura... Com ella carrega una importància emotiva, busca com expressar les
seves emocions.

La por d'enviar la carta i escriure una altra, i la voluntat d'escriure una altra sobre com et sents i
què sents. Que es pot veure en la manera en què amaga la carta per enviar-la i de la manera en
què l'amaga per no deixar que ningú la trobi.
Capítulo 9
El capítol s’obre amb l’Anna i el Joan discutint la idea de Robert d’anar al cinema. L’Anna no va
tenir ganes i per no semblar-s’hi, l’Aloma li va proposar acompanyar-lo. Robert va acceptar i va
anar a vestir-se. Estava emocionada i contenta i mentre es preparava va decidir anar al jardí a
buscar una flora per posar-li els cabells, però Joan la va renyar per no arribar tard i li va fer
perdre les ganes. Ella i en Robert van sols al cinema i pel camí no van dir ni una paraula.

Després de la pel·lícula que tractava d’una festa amb molta gent, van marxar cap a casa en
silenci. Quan van arribar, en Robert va demanar un cafè que l’Aloma li va fer. Després del cafè
van pujar l’escala per anar a dormir e davant de la porta de Aloma, Robert la va agafar i li va
besar els llavis.

En aquest capítol hi ha diversos temes tractats àmpliament al llibre. Tenim:

- La condició de la dona casada (Anna): sempre cansat i tancat a casa.

- El tema de les flors: per Aloma, el jardí és un lloc feliç. I escollir una flora per posar-se
als cabells per fer-se bella va ser una part important de sortir amb Robert.
- Emergeix el tema de l’edat d’Aloma: tot i que té moltes responsabilitats ( com tenir
cura del seu nebot i de la casa), sabem que només és una nena. La seva fase
adolescent, de fet, condiciona les seves accions però sobretot els seus pensaments.
L'emoció que sent en cada gest d'enfocament de Robert és la mateixa emoció que sent
una noia en la seva primera experiència d'amor. L'interessant és que ella mateixa pren
consciència d'aquesta condició fràgil i innocent i intenta amagar-la
- El tema de l’amor: per Aloma l’amor d’un home és important encara que al principi ho
nega una mica. Durant els diferents capítols, canvia d’opinió i fins i tot comença a
escriure cartes a un amant imaginari. En aquest capítol fins I tot es veu com una esposa
amb Robert: <<És com si fóssim casats>>, mentre li feia cafè. El tema culmina a la part
final amb el peto entre Robert i Aloma.

Situazione psicolgica dei personaggi - Robert: és un home difícil d'entendre. Mai explica el
motiu de la visita i sempre es manté enigmàtic en el seu comportament amb Aloma. Sembla
desinteressat però després fa bromes sobre la seva bellesa i fins i tot la fa un petó al final del
capítol. No entenem què vol realment i com acabarà.

Aloma: Tenia una felicitat inicial per la il·lusió de sortir amb Robert i la preparació. Segueix una
fase de desànim, primer pel retret d’en Joan i després pel silenci de Robert pel camí, durant el
qual Aloma només vol tornar a casa. Torna una fase de tranquil·litat quan se'n van a casa i es
prenen un cafè com si fossin casats i finalmente no sabem com reaccionarà després del petó
d’en Robert. Saben que va estar agraïda per quella sortida i li va dona les gracies, així que ens
podem imaginar que estarà contenta.

Aspecte premonitori: ella ja té un ambient primaveral, fuig coses que no hi són. S'ho imagina.
Realisme psicològic. Joan la treu tots els entusiasmes.

1. ¿Beso llarg i dolorós? Normalment una cosa que t'agrada no se't fa llarg.
- Beso sense consentiment.
Capítulo 10
El dia següent, després de rentar-se la cara, Aloma es queda una estona davant del mirall i
reflexiona sobre el petó de la nit anterior i lo descriu de manera molt diferent, perquè diu que
li agradaria tornar a sentir tota aquella dolçor.

Una part del capítol descriu també els dies precedents a la sortida de Anna i Dani: mentre
Aloma prepara les maletes, li venen ganes d’anar amb ells perquè recorda la masia de la família
Vidal i aquel paisatge amb camps i muntanyes.

Quan Anna i Dani es van, Aloma es queda amb Joan i Robert i la casa li sembla mas vella.
Durant el dinar Joan proposa a Robert i a Aloma que vagin a passejar a la tard però Robert no
diu res i es va a dalt, per tant Aloma es queda sola i es sent buida i avorrida. Després d’estar
una mica en el jardí regant les plantes, donant-li gra a les gallines i pensant en Robert es posa a
fer el sopar i mentrestant imagina d’estar enraonant amb unes amigues en una festa.

Temas:

- Descripció del petó que ja no és “dolorós” sinó “dolç”

- l’emoció de sentir el seu nom pronunciat per la veu de Robert, però també la
consciència que un petó és molt poca cosa, i de fet Robert en aquest capítol es
comporta com si no hagués passat res (manipolador). A propòsit del nom hi ha un
fragment on Robert li pregunta a Aloma qué significa el seu nom perquè li sembra molt
estrany però també molt dolç (com el petó).
- indiferència de Joan que no acompanya a la seva família a la estació—> Aloma està
indignada però no diu res (“va callar com sempre”), perquè les dones no podien
oposar-se a un home que representava l’autoritat.

-desig d’evasió i sentiments de la protagonista: es sent sola, buida, abandonada i per tant
imagina que té unes amigues i que està en una festa.

Canvi del bessó de dolor a dolçor. Comparació entre el silenci de les dones i el dels homes.
Robert si no vol respondre no respon, no per poder.

Capítulo 11
En aquest capítol tenim notícies d’Anna que sovint envia cartes a Aloma per dir-li que Dani està
molt millor. Aloma també li envia una carta a Anna per a contar-li que Coral havia vingut dos
vegades i que feia preguntes sobre Robert. Li diu també que havien decidit de passar el dia de
Sant Joan fora de casa i que estava canviant de forma el vestit blau. Després tenim una
descripció de la festa de Sant Jordi en diferents llocs de Barcelona: el barri de Sant Gerardi,
Plaça de Catalunya, les Rambles, Montjuïc…

En algun moment Joan els deixa solos per a saludar a algú però no ho tornen a veure. Aloma i
Robert es diverteixen i riuen molt: pugen a les muntanyes russes, s’asseuen de cara al port i
Robert li diu a Aloma que està molt bonica, no només aquell dia sinó sempre.

Quan arriben a casa Robert va agafar Aloma pel braç i li fa un altre petó molt apassionat i
imaginem que passen la nit junts.

La matí següent Aloma es desperta nua, cansada i adolorida, recordant les paraules que Robert
li havia dir la nit anterior, es a dir “És l’olor d’aquestes flors”
-En aquest capítol tot ens fa pensar que l’estiu està a punt d’arribar: la calor i els insectes típics
dels mesos calents, la festa de Sant Joan que es celebra en juny i les flors (sobretot el llessamí i
les gardènies) que floreixen en el jardí d’Aloma. Sabem que en aquesta novela la successió dels
estacions de l’any es molt important des de un punt de vista simbòlic: en particular, l’estiu
representa el mes de la plenitud de l’amor.

En aquest capítol de fet passen coses molt boniques: sabem que Dani s’està recuperant, Robert
i Aloma s’estan ajuntant y es portan molt bé, Aloma es sent plena de vida.

-Tema clau: iniciació sexual, Aloma sap que s’ha “entregat”( la contextualització històrica de la
vida sexual de una dona és important, que significa per una dona ja no ser verge en aquella
època.

-Presencia de dues emocions: gelosia (cap a altres dones) i vergonya (a Aloma li feia vergonya
el que pensava), però podem notar també una maduració d’Aloma respecte als capítols
precedents.

Aloma madura. El tema clar d' aquest capítol és la iniciació en la sexualitat. Contrapunt de
Coral.

Capitol 12
El capítol comença amb Joan despertant Aloma. Després Robert entra a la seva habitació i la fa
un petó. Després d'haver dinat Joan va convidar a Aloma i Robert a celebrar una mica més el
seu aniversari, però com Aloma no tenia ganes d’anar amb ells es va quedar sola a casa. També
arriben unes cartes: una d'Anna i l'altra d’Amèrica per a Robert. La carta d’Anna deia que el
Dani havia empitjorat. Aloma estava preocupada per la carta de Robert i li demanarà que no
se'n vagi. Robert li va dir que no se n’aniria.

L'endemà Robert estava de mal humor i no se'n parlen. Aloma es passa tot el dia sola, fins que
a la tarda comença a ploure i per fi Robert la parla. Però ella està enfadada i se'n va.

“El seu germà vivia tan al marge que no s’adonava de res. No veia que ella estava molt trista.”
Això ho diu Aloma i reflecteix la solitud que sent. Ningú s'adona que està trist, ni tan sols el seu
germà. La persona amb qui començava a sentir-se millor, Robert, en aquest capítol la deixa de
banda. Ella espera que la parli, que vagi a la nit a la seva habitació, que no vagi amb Joan. Però
no passa. Ella se sent usada

Una altra cosa per comentar és la poca importància que el Joan dona al seu fill. Quan llegeix la
carta que ha enviat l'Anna dient que Dani està malalt diu: “Què hi farem? No ens tirarem pas
de cap al pou perquè el nen s’hagi refredat.”

Capitol 13
En aquest capítol Aloma va a casa de la senyora Baixeres perquè la seva filla es casaria i volia
que veiés el vestit. Quan va arribar a casa de la senyora Baixeres, la Maria li va ensenyar el anell
de compromís. Les seves amigues la convencen perquè es provi el vestit.

Després Aloma se'n va a casa i pel camí troba Joan, que estava pàl·lid i amb mala cara. El porta
a casa i en entrar per la porta es desmaia. Intenta despertar-ho però no pot i es posa nerviosa.
Uns minuts després arriba Robert que el porta al llit. Allí Joan recupera el coneixement.

A la nit Aloma i Robert parlen al jardí, i ella no creu que ningú no la pugui voler més. Al final del
capítol reben una carta de l'Anna: tornen a casa perquè el Dani està malalt.
Volia comentar el fet que al final del capítol Aloma idealitza la seva “relació” amb Robert. Diu:
“Mai no hauria imaginat que algú pogués estimar-la tant”. Quan, de fet, es coneixen desde fa
pocs dies. I just al capítol anterior Aloma s'enfada perquè Robert la ignora tot el dia.

Aloma s'autoexclou del grup d'amigues.

Flors: ram de flors de la núvia, objecte molt simbolic en un casament. Maria diu que portés un
ram de roses no de lliris (blanques simbol de puresa), ella en canvi vol que significant passion.

Aloma volia saber de qui era la carta de rober. Silenci Homes vs dones. I que cap a cada tarda.

Aloma es compara molt amb altres dones, aquí es veu una aloma més madura i no ho fa.

Periple sexual d'una noia no és una cosa Bueno des del punt de vista social.

Capitol 14
Anna i Dani tornen a casa però Dani no va millorar, le seves condicios eren critiques. Era tan
escanyolit que el metge no trobava carn on punxar. Despres d’un ultim emocionant diàleg amb
Aloma, Dani mor durant la nit.
Despres de la mort del nen la casa cada dia era més trista, Anna va patir molt, Aloma va fer el
que va poder per distreure-la però l’atenciò canvia en una nova carta que va rebre Robert i
quan l'Aloma la va veure, el Robert, potser per no fer preguntes, li diu que si no torna a casa, és
només per a ella.
Un diumenge, amb una excusa, el Joan diu a l’Aloma de fer una passejada i en aquesta, després
quel’Aloma recorda la infància amb els seus dos germans, el Joan confessa que està enamorat
de Coral i per ella va comprar un anell amb un brillant per conquistar-la, No obstant el rebutja i
ara necessitava diners per mantenir la casa però no sabia com fer-ho i li demana ajuda: li diu
que demaneu diners al Robert però ella no vol, llavors li proposa de demanar que li tornin
l'anell de Coral explicant la situaciò.

La mort de Dani porta una profunda angoixa a la casa i sobretot a l’Anna. Molt lineal però
efectiva és la seva descripció tan bon punt arriba a casa i molt breu però molt intens és l'últim
diàleg abans de morir amb l’Aloma.

La confessiò de Joan porta una nova preocupaciò per Aloma, important segon jo perquè en
aquesta conversa, el Joan, es mostra com és realment.

- Narració anti-melodramatica: la mort és ràpida i l'atenció canvia ràpid a la carta.

- Mort de dani i diàleg amb aloma.
- Confessió de joan: es mostra com és realment.
- Incompatibilitat: amor Robert/mort dani
- Comença l'hivern
- Xantatge emocional de joan: "si no m'ajudes perdem la casa"

Capitol 15
El capitol s’obre amb Aloma que es davant de la casa de Coral sense saber que fer. Va decidir
anar però quan va sonar la campana no va respondre ningú. Mentrestant, un home havia
arribat a la porta i li pregunta si volia entrar. Després de confirmar que era casa de Coral van
entrar a esperar-la junts.
L'home, que es diu Joaquim, semblava una bona persona i li feia molts elogis a l'Aloma. Com
que Coral estava retardant la porta per fer un tour de la casa i en el dormitori, Aloma, va veure
l’anell aixi que fingeix trobar-se malament per quedar-se en aquesta habitació.
Mentre Coral entrava sense fer cap soroll, enfadada s’enfronta contra els dos. Despres Aloma li
explica perquè estava allà, però Coral no volia tornar l'anell perquè el germà havia aconseguit
el que volia després d'això, així que Aloma roba l'anell de les seves mans, escapa i quan ella
arriba, alça la lleba i va tirar l’anell daltabaix del celobert
Despres en marxar, es interceptada de l’amic de Coral,i li diu que potser l'estimava, però Aloma
li diu que tè parella i es despedeixen.

El tema principal del capitol es la recuperació de l'anell donat a la Coral.

L'estructura del capítol és senzilla, només hi ha tres personatges i el capítol es divideix en dues
parts: la primera amb Aloma i Joaquin i la segona després l’arribada de Coral
Joaquim de seguida sembla tenir un gran interès per Aloma però la relació entre ell i Coral no
està clara, no està clar si és amic o xicot.
Emergeix el caràcter difícil i dominant de Coral però tambè en Aloma veiem una mica de
caràcter, no és la noia ingènua dels capítols anteriors.

- Joaquin = Daniel, sensible a les lletres, notal el dolor d'aloma, però el Qui és? Amic,
amant...
- Esforç d'aloma per recuperar l'anell, res típic d'ella.
- Coral ho fa tot a canvi d'alguna cosa material, no li agrada Joan. No és una normal, ella
mateixa és l'empresària. No depèn de cap, per això no vol retornar l'anell. Aloma
s'enfada per la humiliació que sent.

Capitol 16
En aquest capítol, l'Aloma torna a casa després de discutir amb la Coral i li diu a en Joan que no
ha recuperat l’anell. Al cap d'uns dies, a petició del seu germà, l'Aloma demana al Robert que li
demani diners en préstec, però ell li diu que no en té i que ja n'ha parlat amb en Joan i l'Anna
també ho sabia. L’Aloma es sentia voltada de mentides, de persones que nomès se li
acostavaven perquè els feia falta. Es va anar a dormir sense sopar perquè no volia veure ningú.
Mentre dormia, va arribar en Robert i es va posar al seu costat, abraçant-la quasi fent-la mal i
ella, que en aquell moment no el volia veure, el va allunyar mossegant-li el llavi i fent-lo sagnar.
Comentari: En aquest capítol els temes són: - la ràbia de l'Aloma que se sent burlada per
tothom. És tractada com una nina pel seu germà i la seva cunyada que l'exploten per als seus
propis fins. Robert també l'enfada amb la frase: <<Si tingués el que necessiteu, qui sap on
fóra..>> - La desesperació de l'Anna per la pèrdua de casa seva. Ja havia perdut el seu fill, així
que era més inestable emocionalment. -Una altra actitud irrespectuosa d'en Joan cap a la gent
del seu costat.

- Violència sexual al final. No pot demanar ajuda.

- Ella no pot dir que no. Robert és un manipulador.
- Ajuda a entendre també el capítol anterior.
- No té llibertat
- Diu que vol morir.

Capitol 17
El capítol comença parlant del nou apartament que havien trobat. Era en un carrer estret i fosc
sense jardí. Durant les nits següents, Aloma havia esperat en Robert, però mai no havia tornat.
Aloma es va penedir del que havia fet i no sabia com demanar perdó. Mentrestant, l'Anna
revela que sempre va saber de la Coral i de totes les altres noies amb les quals Joan l'ha
enganyat. La història continua amb l'Aloma que no pot dormir i finalment s'aixeca del llit i
plorant, va a demanar perdó al Robert.

En aquest capítol els temes són: - La consciència de l’Anna: és conscient de totes les traïcions
del seu marit i també sap que mai la va estimar. Explicar-ho a l'Aloma ho fa encara més trist i fa
de l'Anna un objecte de compassió dels lectors. Ho tolera tot: la falta de respecte, la
indiferència, les traïcions, sense dir mai res. Per la situació de la dona en aquell moment, tot
era normal. - Les segones reflexions d’Aloma: ella no sap com tractar amb en Robert. Ella no
l'estima, però vol demanar-li perdó i continuar la seva història. Finalment s'aixeca i se'n va a
l'habitació del Robert plorant. Ella no sap què vol realment d’ell.

- Ana sap tot, s'ha adequat a les expectatives socials de la dona. Moltes diferències
home-dona.
- El perdó -> gest clàssic de les víctimes. Aquí també entra en joc el patriarcat, que fa
que aloma pensi que la culpa és d'ella. I també perquè Robert és un manipulador.
- Aloma no accepta que ha estat víctima.
- Violència implícita.
- No és capaç de justificar la seva infelicitat.

Capitol 18
Aloma va agafar la americana de Robert i sense voler es va caure la cartera de una de les
butxaques. De la cartera mig oberta va sortir una fotografia d’una noia i Robert. Aloma se la va
ensenyar a Anna i Anna li va dir que la coneixia, que era una amiga de Amèrica de Robert.
Després va deixar la fotografia dins la cartera i la cartera dins la butxaca.

Aloma no tenia gana així que va pujar cap a les habitacions i va entrar a la de Dani que feia
molt de temps que no entrava. Enyorava a Dani i a Daniel, a les unes persones que havia
estimat. Va anar fins el calaix de la roba de Dani, quan en aquell moment va sentir la veu de
Robert. Van enraonar i Robert li va dir que s’entornava a Amèrica. Aloma desesperada li va
preguntar si es casaria amb ella però ell li va dir que seria millor que es casés amb un altre
home. Aloma, trista perquè aquelles paraules li havien fet mal se’n va anar cap a la seva
habitació.

- Aloma molt coherent, sempre ha dit que no vol res per la força.
- Li pregunta a Robert que si es casaria amb ella perquè no s'atreveix a dir-li que està
embarassada. Tampoc s'ho vol dir perquè no vol que el es queda a la força, si no que
sigui per voluntat pròpia.
- Construcció social de la masculinitat fràgil i de la condició de la dona.

Capitol 19
Aloma es va despertar, encara era fosc i ella es sentia malament perquè ja no veuria més a
Robert, i tots dos acabarien malament. Acabada de vestir-se va entrar Robert a la cambra per
dir Adéu a Aloma, per última vegada. Ella estava atordida perquè per ell només havia sigut una
noia per estimar durant un temps i ja està.
Van sentir passos que provenien de les escales i Robert va sortir de la cambra. Era Anna qui
pujava per les escales que venia a portar coixineres a Aloma, encara que Aloma no li prestava
atenció i començà a pensar en el seu futur fill, que seria igual que Dani. Pensar en això la va
esgarrifar.
Quan es van dir Adéu Robert i Anna, Aloma indignada va sortir a fora al jardí. Robert la va
seguir.
Van agafar al taxi tots tres (Robert, Aloma i Joan) per anar fins al moll on allà Aloma es
marejaria. Van pujar al vaixell i quan ells dos es van quedar sols es van donar un petó.
A la tornada Aloma estava trista i quan estaven en el taxi, Joan li va preguntar si estimava a
Robert, Aloma no ho va negar i la va abraçar.

- Aloma creu que ha d'assumir que és la seva culpa.

- Pensa que li diria el seu fill quan preguntés pel seu pare.
- Viure-morir, val la pena?

Capitol 20
Després de venir del port van anar cap al pis. A la tarda van anar a la casa per mirar de que no
sabien deixat res i donar-li les claus als nous amos.
Van tornar al pis. Quan Anna havia acabat de rentar els plats Aloma, amb gran esforç, li va dir a
Anna que tindria un fill. Anna estava atordida per lo que havia escoltat i encara no s’ho creia.
Després d’això Aloma sentia un menyspreu per part d’Anna i va agafar les claus de la taula i se’n
va anar. Quan tornes Joan, Anna li explicaria i tothom ho sabria. Aloma sentia mirades fixes
sobre d’ella.
A la nit va tornar a casa, va pensar que ficaria oli al reixat, que les flors s’haurien de canviar, etc.
Va pujar les escales sense fer soroll, va anar fins les golfes on allà recordà els temps amb
Daniel. També va anar a la habitació de Robert on havia passat una de les seves pitjors nits. Per
últim abans d’anar-se’n va tocar el reixat amb els dits i va tancar.
Va començar a caminar entre els carrers foscos d’aquella nit tant fosca.

- Aloma canvia la seva percepció de la vida: ara ha de viure pel seu fill, es debat entre
morir o viure, però al final decideix viure per ell.
- S'adona que no li va fer cas al llibre que compro, tornen moltes coses nomenades en el
primer capítol.
- El final és una imatge entre misteriosa i fúnebre.
- En llegir la carta s'adona que en realitat no ha viscut una història d'amor, era molt
innocent.
- Viu dues nostàlgies: la primera per tornar a la casa on hi ha tots els seus records, la
segona d'una vida que mai tindrà.
- El preu que paga per la seva llibertat és estar sola, però així no està amb un tonto.
- La "primavera" de la seva vida és molt curta.