FITXA DE LECTURA

Nom i Cognoms: Lina Aduden Lahasen NOTA:

Data: 18/11/23 Curs: 4ESO A

A. SOBRE LA BIBLIOGRAFIA

Títol: Aloma.

Autor: Mercè Rodoreda.

Editorial: Educaula62

B. SOBRE LA LECTURA
1. Per què la protagonista es diu Aloma?
Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare ho havia volgut. Mentre llegia Llull va
dir que volia que tingués aquest nom, fent referència al Llibre d'Evast i d'Aloma i de
Blaquerna. Ja que diu que la primera cosa que necessita una dona és un nom bonic.

2. Resumeix el capítol IV

En el capítol IV Aloma finalment coneix a Robert, el germà de la seua cunyada Anna.

Aloma i el seu germà Joan recullen a Robert del port , es presenten i van amb un taxi
a casa. Una vegada a casa esperen convidats ja que vindran La senyora Concepció,
Coral, María Baixeres, el vell Cabanes i Mercè. Després de parlar una estona amb la
família va arribant la gent i mengen tots junts però l'ambient és tibant a causa de
Coral, que està flirtejant obertament amb Robert. En veure tal escena Aloma es
tanca en la cuina i quan Coral decideix anar-se, Robert li dona una rosa. Després que
tots s'acomiadaren Aloma decideix donar-li un tour a Robert per la zona però estava
distret tot el camí. Una vegada arriben a casa Aloma parla amb si mateixa per a
aclarir les seues idees, pensant que Robert li desagrada abans d'anar-se a dormir.

3. El principi del capítol IV relata el primer encontre d’Aloma i Robert i el trajecte que
fan amb taxi fins a casa. Torna’l a escriure focalitzant la narració en ell, és a dir, des
de l’altra perspectiva, des d’uns altres ulls (i pensa que canvies la visió d’una noia
adolescent que no ha sortit de Barcelona per la d’un home madur que ve
 d’Amèrica, amb tot el que això pot suposar). Quan ho hages fet, fixa’t en què ha
canviat.
Finalment havia arribat al meu destí, Barcelona. Feia molts anys que no passava per
ací i sincerament, no em penedisc. Tot és tan avorrit com era abans, només hi ha
vells i xiquets als carrers.
Havia arribat al port i esperant-me estava Joan, el marit de la meua germana, i al seu
costat hi havia una xica bastant bella.
-Hola, ja tinc totes les meues maletes.
Li vaig dir a Joan mentre baixava del vaixell.
- Tu has de ser Aloma, veritat?
Com moltes altres xiques abans, va decidir fer-se la difícil i ni tan sols em va
respondre. A més començava a quedar-se arrere, segurament per a evitar-me. En
passar una estona caminant pels xicotets carrers de Barcelona ens muntem en el
taxi.
-Que xicoteta que trobe Barcelona!
Vaig dir jo, amb un to monòton. Després de passar tant de temps fora m'he adonat
del tedioses que són els carrers de Barcelona.
- Doncs és gran.
Va dir Aloma amb el seu to indiferent.
En eixe moment vaig pensar que era normal que tinguera eixa mentalitat, al cap i a la
fi mai havia eixit d'aquest lloc tan desesperant, comparant-lo als carrers d'Amèrica
tot això mancava d'emoció.

4. Per què l’Anna pateix tant en el capítol VI?

Anna al principi del capítol pateix perquè Joan està tardant més que de costum i tem
que li haja ocorregut alguna desgràcia. Normalment no es preocupa per eixes
situacions però el seu fill, Dani, està malalt, ella es torna paranoica i no sap com
actuar. Encara que la malaltia del seu fill siga lleu, ella pensa que és la fi del món i
fuig de la situació, deixant-li el treball als altres.
 5. Al final del capítol Aloma està furiosa. Per quin motiu? En canvi, el capítol VII
comença explicant que Aloma és molt feliç. Què li passa? Per què està tan
contenta?
Aloma al final del capítol està furiosa a causa de la situació de Carmen i el seu marit,
ja que l'ha abandonada amb una filla. En escoltar tal història Aloma es disgusta. En
canvi, al principi del capítol set, Aloma està feliç perquè troba dues pessetes que li
van caure a Robert. Ja que s'imagina com seria si tinguera una relació amb algú,
inconscientment pensant en Robert.

6. Durant el capítol XVI, l’Aloma pensa una frase que repeteix al principi de la

novel·la. Quina és?

En el capítol 1 Aloma pensa: "L’amor em fa fàstic.” i en el capítol XVI pensa: "Quin
fàstic, l’amor."

7. Capítol XIX. Com és el comiat de Robert a Aloma abans de tornar a Amèrica?

Li va expressar el seu amor i va prometre tindre-la sempre en el seu cor. No obstant
això, Aloma sospitava que les seues paraules eren només un gest per a quedar bé i
temia patir les conseqüències.

8. Busca les següents paraules en el diccionari i copia la definició:

a. Llessamí: llessamí n. m.

1. Arbust de tiges enfiladisses i molt flexibles, amb flors petites, blanques o grogues, i molt
oloroses.
b. Masovers
1. m. i f. Persona que és estadanta i té cura d’un mas de propietat d’altri.
c. Metzina.
1.f. [LC] [MD] Substància que, introduïda en l’organisme animal, dona la mort o produeix un
efecte morbós.
2. [BOS] metzines de pometa Arbust de la família de les solanàcies, baix i espinós, de fulles
pinnatipartides amb els segments lobulats, flors de corol·la pentagonal, purpúries, blaves o
blanques, en cimes pauciflores, i fruit en baia esfèrica, lluent, groga o bruna, originari del
sud d’Àfrica i naturalitzat en alguns indrets propers a la costa (Solanum linnaeanum).
 d. Esquerpa
1 adj. [LC] Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els
que s’hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
2 adj. [LC] per ext. Un país esquerp.
e. Capsigrany
1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels lànids, l’espècie més comuna d’aquesta família, d’uns
17 centímetres de llargada, amb el cap i la nuca de color castany rogenc intens el mascle
(Lanius senator).
2 m. [LC] Persona de poc seny, no gens entenimentada.
3 m. [LC] [ZOP] Bavosa.

9. Busca informació sobre la vida de l’autora de l’obra i escriu-ne un resum. (Entre 80-

100 paraules).
Mercè Rodoreda va ser una escriptora espanyola que va nàixer a Barcelona en 1908.
Va escriure novel·la i poesia en català. La seua obra més destacada és "La Plaça del
Diamant". Rodoreda va ser testimoni de la Guerra Civil i va haver de viure en l'exili
durant molts anys. Els seus escrits reflecteixen una sensibilitat davant la condició
humana i la memòria. Es va exiliar a França i Suïssa i va enfrontar dificultats
personals i polítiques. Va tornar a Catalunya en 1954 i la seua narrativa,
caracteritzada per la reflexió i la riquesa literària, la posiciona com una figura central
en la literatura catalana. Va morir a Ginebra deixant un llegat literari significatiu.