‘’Cant de Ramon’’

En aquest poema Ramon llull ens explica els fets més importants de la seva vida, en primer
lloc desde la infantesa fins als 30 anys va viure una vida lliure, alborotada i desordenada. El
fet que va fer cambiar aquest mode de vida va ser quan un dia pel carrer va enamorar-se
d’una noia, la única de la que va enamorar-se de veritat, però aquesta li rebutjava, no
obstant Ramon va perseguir-la fins arraconar-la a una esglèsia, on la noia veient-se
vençuda va obrir-se de bat a bat la túnica, deixant veure un pit canceròs. Aquest
esdeveniment va ser el detonant del seu canvi, ja que va restar durant molts dies tancat a
casa i gairebé ni menjava ni dormia, i quan aconseguia dormir tenia malsons horribles, els
quals el turmentavan, aquests tractaven sobre veus estranyes que li contaven llegendes
estranyes, però especialment ens fa èmfasis sobre un somni en concret, que es repetia
successivament, aquest es situava en el cim d’una muntanya i hi havia una creu feta de
fusta, de la qual penjava un home mort i també al peu de la creu hi havia una noia, que li
deia que havia de fer penitència. Després de la visita de mil metges, curanders i remeiers de
tota mena, va concloure que aquests malsons només podien ser per obra de Déu, i va ser
aquí el moment que va començar la seva nova vida, per això va decidir ordenarse clergue,
per transmetre la paraula de Déu, i després de 50 anys de peregrinació, de l’estudi de
llengües com l'àrab, i de transformar els escèptics infidels, ens explica que ara és un home
vell, pobre i menyspreat que es troba en un vaixell mercant de camí a casa, escrivint les
seves últimes paraules, pensant en el pit d’aquella noia jove, els seus bruns cabells d’olor a
mar i del penediment de no haver-la abraçat.