Tema 1.3.

Literatura medieval: poesia trobadoresca

1. Introducció

Entre els segles XII i XV trobem un període, a Catalunya, conegut a nivell literari com Edat Mitjana.

En aquesta època, els documents relacionats amb la ciència, la religió o el dret s’escrivien predominantment en
llatí. Amb tot, aquest és un període en què les llengües romàniques ja s’han consolidat com a idiomes diferenciats,
per la qual cosa cada cop és més freqüent trobar textos d’altres tipologies escrits en llengua romanç.

2. La societat feudal

La poesia trobadoresca neix a dins d’una societat on el sistema de govern és conegut amb el nom de feudalisme.
Aquest consistia en un sistema estamental, on cada persona tenia clara quina era la seva posició jeràrquica respecte
als altres.

AGRUPACIÓ DE LES PERSONES SEGONS LA SEVA POSICIÓ SOCIAL

Cada territori estava governat per un senyor feudal, un personatge que formava part de la noblesa o del clergat.
Aquest, a la vegada, retia comptes al rei, escollit per Déu, qui aglutinava diversos d’aquests territoris. Els senyors

1
feudals eren els encarregats d’administrar els seus propis terrenys, cedint-los al poble (serfs) perquè els treballessin
a canvi de tributs. La relació de submissió del senyor feudal respecte al rei es coneix amb el nom de vassallatge,
mentre que la que exerceix el poble respecte al senyor feudal rep el nom de servitud.

Vassallatge. El senyor feudal jura fidelitat, ajuda militar i consell al rei.

Servitud. El serf jura fidelitat al senyor feudal. El senyor feudal garanteix al poble: protecció militar, justícia i aliment
(cessió de terres). El poble garanteix al senyor feudal: protecció militar (deixa el treball per formar part de l’exèrcit
en cas de guerra), consell i ajuda econòmica a través del treball.

La vida social de la noblesa tenia lloc en castells, coneguts avui dia com la Cort, perquè era on es reunia la cort del
rei, els consellers. Aquesta Cort també serà l’escenari on es desenvoluparà la poesia trobadoresca.

3. La llengua de la poesia

OCCITÀNIA

La poesia trobadoresca neix a Occitània i ben aviat s’estén per altres territoris i esdevé un referent literari.

El primer trobador conegut va ser Guilhèm d’Aquitània o Guilhèm de Peitieu (1071-1127). Escrivia en occità. A
Catalunya, els poetes catalanoparlants també escriuran en occità.

2
Per què l’occità? El fet que els poetes catalans adoptessin l’occità pot explicar-se per diversos motius:

a) La proximitat geogràfica.
b) Les relaciones polítiques entre Catalunya i Occitània, reforçades pel casament entre Ramon Berenguer III
(besavi de Pere el Catòlic) amb Dolça de Provença.
c) Les relacions econòmiques
d) Les similituds lingüístiques entre totes dues llengües.
e) El prestigi de la lírica trobadoresca.

Activitat 1. Llegeix els tres textos que es presenten a continuació i compara la versió occitana amb la versió catalana
actual. Hi veus molta diferència? Per què creus que pot ser?

Lanqand li jorn son lonc en mai
m'es bels douz chans d'auzels de loing,
e quand me sui partitz de lai
remembra.m d'un'amor de loing.
Vauc, de talan enbroncs e clis,
si que chans ni flors d'albespis
nom'm platz plus que l'inverns gelatz.
JAUFRÉ RUDEL
Pel maig, que el jorn és tan llarguer
m'és dolç el cant d'ocells de lluny,
i quan me'n vaig del meu recer,
recordo aquell amor de lluny.
Soc de tristors i anhels colpit,
tant, que ni el cant ni l'arç florit
estimo com l'hivern gelat.

Dirai vos senes duptansa Us diré sense trigança

d'aquest vers la comensansa; que els mots fan del ver semblança.
li mot fan de ver semblansa; Començo: feu confiança.
¾Escoutatz!¾ Escolteu!
qui ves Proeza balansa Qui al Valor mai no s'atansa
semblansa fai de malvatz. sembla ben malvat arreu!
MARCABRÚ

Lo ferm voler q'el cor m'intra
no.m pot jes becs escoissendre ni ongla
de lausengier, qui pert per maldir s'arma;
e car nom l'aus batr'ab ram ni ab verga,
sivals a frau, lai on non aurai oncle,
jauzirai joi, en vergier o dinz cambra.
ARNAUT DANIEL
El fort desig que al cor m'entra
no l'esgardissarà ni ben ni ungla
de llausanger, que maldient perd l'ànima;
i puix no goso batre'l amb cap verga,
ben en secret, on no tindré cap oncle,
gaudiré amor, en dolç verger o cambra.

3
Activitat 2. Ara explica com interpretes cadascuna de les tres estrofes.

La llengua utilitzada no era una llengua dialectalitzada, sinó una d’unificada (podríem dir que normativitzada per a
l’ús de la poesia trobadoresca). Aquesta llengua comuna utilitzada per a la poesia trobadoresca s’anomenava Koiné
i, tot i que la base era occitana, era una mica diferent respecte a l’occità que es parlava al carrer. Actualment
s’utilitza aquest terme per a designar qualsevol varietat feta servir com a estàndard per a una comunitat lingüística.

4. La poesia dels trobadors o la lírica trobadoresca (segles XII al XIV)

Ja des d’uns inicis, la poesia trobadoresca és considerada una poesia culta. Tanmateix, l’estil i el contingut van anar
perfeccionant-se amb el temps. Així, doncs, no era estrany que els primers trobadors parlessin de la dona a la que
estimaven com si fos un bé (un animal domèstic) o que a les pastorel·les s’hi incloguessin escenes de violacions
d’una forma bastant gràfica, entre d’altres. A mesura que aquest tipus de composició adquireix més prestigi i més
referents, també es va perfeccionant. Es perfecciona tant en el contingut com en la mètrica.

El concepte de poesia trobadoresca sovint s’associa amb el de poesia lírica. Això és així perquè el poeta (jo líric)
parla en primera persona, normalment de temes relacionats amb els sentiments amorosos.

5. Els trobadors i els joglars

1.5.1. Trobadors

Trobar: El mot trobador es refereix a aquell que «troba», i «trobar» té, en aquest cas, el sentit de *compondre (no
composar) un text i una música.

4
Estaments: Els trobadors, que per regla general eren nobles, podien ser de condició ben diferent: des de reis (Alfons
I el Cast...) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l’estona; fins a autèntics professionals de la
poesia (Cerverí de Girona, Ramon Vidal de Besalú...).

Els cançoners recullen les composicions dels trobadors. Es compilaren a partir del segle XIIII, ordenats per autors i
gèneres amb/sense notacions musicals, amb/sense petites biografies (vida) i amb/sense breus explicacions del
perquè dels poemes (razó).

Vides. En aquella època els trobadors eren personatges molt populars, els famosos de l’època. Ho eren tant que
fins i tot se n’escrivien biografies, que no necessàriament coincidien amb la realitat. Aquestes biografies
s’anomenaven vides i una de les més famoses va ser la Vida del trobador Guillem de Cabestany.

Razós. Expliquen per què es va escriure un poema. Són importants perquè sovint s’esmenta qui eren en realitat les
dames a qui es dirigien i la seva situació personal.

Text 1. Llegeix la llegenda del cor menjat que hi ha a continuació i explica amb les teves paraules què els va passar al
trobador i a la seva estimada.

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home
molt agradable en persona i molt famós en armes, cortesia i servei.

Hi havia en la seva comarca una dama que es deia Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, qui era un
noble ric, ferotge i orgullós. Guillem de Cabestany estimava Saurimonda per amor i a ella adreçava les seves cançons.

La dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló,
el qual, irat i gelós, investigà el fet i sabé que era veritat. Llavors va fer vigilar l'esposa.

Un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany i, aprofitant que passejava amb poca companyia,
el va matar: li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap. A continuació, va fer portar el cor a casa seva, així com també
el cap; va fer rostir el cor tot posant-li pebre i el va fer donar a menjar a la seva esposa.

Quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella
digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa". Llavors ell li respongué que era el cor de Guillem de Cabestany i,
perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. Quan veié i sentí allò, Saurimonda va dir: "Senyor, m´heu donat
tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." En aquell precís instant, va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix.
I així va morir.

5
 Pel Rosselló i per tot Catalunya va córrer la nova de la mort de Guillem de Cabestany i Saurimonda. Fou molta la
tristor per totes les comarques i la queixa finalment arribà al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i
d'en Guillem de Cabestany. El monarca viatjà a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés
davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, li va prendre tot allò que tenia i el va posar
a la presó. I després va fer recollir els cossos de Guillem de Cabestany i de Saurimonda i els va fer portar a Perpinyà i posar
en un monument davant la porta de l'església. Sobre el monument hi va fer esculpir com havien mort i va ordenar que per
tot el comtat del Rosselló tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys.

1.5.2. Trobairitz

Quan parlem de trobadors, generalment ens ve al cap una figura masculina.

Cal no oblidar, però, que també hi havia dames nobles que componien
poemes. Les trobairitz eren dames que feien de trobadors: Tibors de Sarenom,
la Comtessa de Dia, Almucs de Castelnau, Iseut de Capio, Maria de Ventadorn,
Alamanda, Garsenda de Provença, Clara d’Anduza, Azalais d’Altier, Castelloza,
Bieiris de Romans…

Les composicions de les trobairitz es caracteritzen perquè normalment són de

caire conversacional i per presentar situacions més aviat quotidianes, amb un
llenguatge més planer.

TROBAIRITZ

1.5.3. Joglars

Els joglars eren aquells que recitaven els poemes que componien els
trobadors amb l’ajuda d’un llaüt. Sovint ho feien a les Corts reials o a les places
dels pobles i ciutats, essent la majoria de joglars personatges itinerants (es
movien de Cort en Cort). Algun joglar va esdevenir també trobador: Cerverí
LLAÜT de Girona, Ramon Vidal de Besalú...

A l’edat mitjana es distingien dos tipus de joglars. Els joglars lírics eren aquells que tenien molta cura a l’hora de
recitar els poemes, repetint mot per mot i mantenint la mètrica original. Els poemes amb què treballaven sovint

6
eren curts i de temàtica amorosa. Els joglars èpics, en canvi, recitaven gestes extenses de personatges famosos de
l’Europa Occidental, però els relats mai no eren iguals, perquè cada joglar hi deixava la seva empremta personal. És
a dir, se’ls permetia improvisar paraules i fer petits canvis en l’estructura.

Activitat 3. Quina diferència hi ha entre un trobador i un joglar?

1.6 . El paper de la dama durant l’Edat Mitjana

La figura de la dona durant l’edat mitjana està forçament vinculada al paper que li dona l’Església: la causant del
pecat original, qui va desterrar l’home del paradís i, per tant, un ésser inferior en tots els aspectes i ple de vicis. No
obstant això, els trobadors revertiran aquest concepte, convertint la dona en una dama, objecte de desig,
idolatrada, perfecta, única portadora de la clau que els pot alliberar del turment amorós que sofreixen.

Text 2. Llegeix el text següent i fes les activitats que hi ha a continuació:

De la dona a la dama

Durant l'edat mitjana era comunament acceptat que la dona era, respecte de l'home, un ésser inferior des del punt
de vista físic i intel·lectual, i se li reservava la funció merament reproductiva. Alhora, però, se la considerava com
un objecte atractiu, misteriós, impur i perillós, per tal com incitava l'home a pecar ja des dels orígens de la
humanitat. El relat del pecat original del llibre bíblic del Gènesi atribuïa a Eva la responsabilitat d'haver temptat
Adam amb la fruita prohibida. Com a conseqüència d'aquesta condició pecaminosa, la dona era tinguda per
inconstant, voluble i dèbil des del punt de vista moral. Aquesta consideració negativa de la dona explica la misogínia,
que és l'actitud i la pràctica literària consistent a blasmar el gènere femení i que trobem exemplificada en autors
com Bernat Metge o Jaume Roig, entre d'altres.

En aquest context, la poesia dels trobadors va construir una imatge idealitzada de la dama que capgirava
totalment la visió predominant. Tant la bellesa corporal de la dama com les seves virtuts morals no solament eren
la manifestació d'un ideal, sinó que esdevenien un mitjà per al perfeccionament espiritual del trobador. En un
primer moment, la dama encarnava els valors feudals, com ara el poder, la generositat i la mesura; més endavant,
va ser una síntesi de les virtuts cristianes, com ara la humilitat, la pietat o la paciència.

a) Per què el paper de la dona durant l’Edat Mitjana era tan negatiu?

7
 b) Quina era la fruita prohibida?
c) A la mitologia grega, qui va ser el/la causant d'alliberar tots els mals sobre la humanitat?
d) Què vol dir el terme misogínia?

e) Com van capgirar els trobadors la imatge que la religió havia atribuït a la dona?

f) Creus que actualment la nostra societat és misògina? Justifica’n la resposta.

1.7 . L’amor cortès

La temàtica de la poesia trobadoresca és l’amor cortès, el qual reprodueix

la rígida estructura feudal (senyor-fidelitat-vassall) dins del camp literari
(dama-fidelitat-amador).

Durant l’edat mitjana imperava la família sindiàsmica, un tipus

d’estructura familiar en què els matrimonis eren escollits per conveniència
i, mentre que exigeixen la fidelitat de la dona, permeten la infidelitat del
JOGLARS AMB EL LLAÜT marit, que és, en molts casos, pública.

La fina amor, per una altra banda, són les normes de joc que s’estableixen en la temàtica de l’amor cortès. Aquestes
es contraposen a la concepció matrimonial que imperava en el moment i permeten que la dama pugui enamorar-
se d’algú (el trobador) i ser corresposta (sexualment).

Domma, domina o midons Dama a qui s’adreça el poema. Acostuma a ser casada i de condició més elevada
(del llatí meus dominus, que el trobador. La dona es presenta com un ser superior, però gens angelical, és
«el meu senyor») ben física i plena de sensualitat.

Om El trobador, el vassall de la dama.

Gilós Acostuma a ser el marit de la dama, que no tolera el festeig del trobador, i és
presentat com un enemic.

8
 Lauzengier o llausanger En un ambient tancat com és la cort, no poden faltar els malparladors, còmplices
del marit, que faran encara més difícil el propòsit del trobador.

Penyora Objecte simbòlic que la dama atorga a l’om com a símbol de l’acceptació dels seus
requeriments.

Senhal o senyal Pseudònim que amaga el nom de la dama i, normalment, va a l’última estrofa de
la composició.

1.8 Els estils poètics

La lírica trobadoresca demanava el compliment d’unes normes molt estrictes. D’aquesta manera, les composicions
poètiques exigien destresa i força coneixements de caràcter mètric i conceptual per part del trobador. A més a més,
les lleis mètriques havien de ser seguides fidelment: no es permetien errors en el còmput de síl·labes, la rima havia
de ser consonant... El compliment o no d’aquestes lleis originava divisió d’estils:

a) Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.

b) Trobar clus: poesia hermètica, amb significats amagats i difícil d'entendre.
c) Trobar ric: poesia caracteritzada per donar molta importància a la forma i a la musicalitat, més que no pas al
contingut.

Les lleis que regien el trobar van ser recollides aviat, perquè els poetes poguessin disposar d’una base sòlida a l’hora
de fer les seves composicions. Ens han arribat les següents peces: Les Razós de Trobar de Ramon Vidal de Besalú
(1243), Regles de Trobar de Jofre de Foixà (1290) i Leys d’Amors de Guilhem Molinier (1328-1355).

1.9 . Els gèneres

Segons les característiques formals i el tema de què tracten els poemes, la literatura trobadoresca va produir
diferents gèneres:

9
 Gènere propi de l’expressió amorosa trobadoresca on el poeta lloa i idealitza la dama basant-se en
les normes de la fina amor: el trobador es declara vassall de la dama a la qual estima i serveix. Per
Cançó això sovint l’anomena midons (el meu senyor) i li promet fidelitat i servei, talment com el vassall al
seu senyor. La cançó ha de tenir una melodia pròpia i de 5 a 7 estrofes, amb tornada (estrofa final
més curta).

La relació amorosa, però, sempre ha estat àmplia de registres i el mateix refinament de la poesia trobadoresca va
preveure gèneres diferents per a cada circumstància concreta, com la pastorel·la, l’albada, el comiat, la dansa o la
balada; aquests dos darrers més propers a la tradició francesa que no pas a l’occitana:

Alba Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar-se en fer-se de dia.

Poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller enamorat d’una pastora i l’objecte del seu
Pastorel·la
amor.

L’altre gran tema de la poesia trobadoresca es relacionava amb les tensions feudals, i es va concretar en un tipus
de composició maliciosa i satírica, anomenada sirventès:

Poesia des de la qual es llançaven calúmnies i acusacions contra un noble contrari o un bàndol
Sirventès
enemic.

Més enllà d’aquests dos grans temes, també són freqüents els planys i els debats:

Plany Composició destinada a lloar un gran personatge mort.

Tençó o
Poema que transcrivia una mena de baralla dialèctica entre dos trobadors.
debat

1.10 Característiques formals de la lírica trobadoresca

Els trobadors anomenaven els versos bordons i les estrofes cobles, sovint de 8 versos. Segons les relacions de rima que
s'establien entre les diferents estrofes al llarg de poema, aquestes rebien diferents noms:

10
 a) Cobles unisonants: Totes les estrofes tenen la mateixa combinació de rima (ABBACDDC...)
b) Cobles singulars: Cada estrofa té una rima diferent, encara que l’estructura és la mateixa (ABBACCDD,
EFFEGGHH ....)
c) Cobles capicuades: la darrera rima d’una estrofa es repeteix a la següent (ABABCDCD; CDCDEFEF…)

Per a l’anàlisi de la mètrica també s’han de tenir en compte aquests conceptes:

a) Tornada: Estrofa final més breu. Sol aparèixer el senhal amb què el trobador designa la dama a qui va dirigit el
poema.
b) Rima: Normalment, consonant.
c) Mètrica: Habitualment versos heptasíl·labs o octosíl·labs. Isosil·làbics (= mateix nombre de síl·labes).

Text 3. Llegeix el poema següent i fes les activitats que hi ha a continuació:

D'un sirventes m'es pres talens

I I
D'un sirventes m'es pres talens, D'un sirventès m'ha vingut ganes,
qe razos m'o mostra e m'o di, que la raó m'ho assenyala i m'ho dicta,
e qand faitz er, tendra.l cami i quan fet estigui, emprendrà camí
a Miraval tot dreich correns, a Miraval corrent directament,
a.N Raimon, don ai pesanssa, a Raimon, pel qual sento pena,
car fetz tant gran malestanssa perquè va fer tan mala acció
contra dompnei, don totz tems s'es vanatz; contra la galanteria, de la qual sempre s'ha vanat;
e s'anc tenc dreig viatge i si abans seguí recte camí
de drut cortes, ar camja son coratge. d'amant cortès, ara canvia la seva intenció.

II II
En lui es era coneissens En ell és ara evident
lo reproviers qe.l savi di: el proverbi que el savi diu:
c'om non conois tant ben en si que un no coneix tan bé en si
cum en atrui los faillimens; com en altres els defectes;
q'el sol haver s'esperanssa perquè ell solia tenir esperança
en joi et en alegranssa, en goig i en alegria,
mas aras n'es malamens cambjatz, però ara per mal s'ha canviat,
qe mes a tal usatge que ha introduït tal costum
don no.is pot ges esdir de vilanatge. que no li permet justificar-se la vilania.

III III
Car per sos bels captenemens Perquè per ses bones qualitats
e per son bel trobar parti i per son bell trobar apartà
sa cortesa moiller de si: sa cortès muller de si:
ben par qe.l consseilles sirvens. bé sembla que l'aconsellés un servent.

11
 Issutz es de l'esperanssa
d'esser drutz, a ma semblanssa,
car si.l plagues mais dompneis ni solatz,
non feira tal outratge
don tuich cortes volguesson son dampnatge.
S'ha allunyat de l'esperança
de ser amant, en la meva opinió,
perquè si li plagués més galanteria i solaç
no faria tal ultratge
a causa del qual tots els cortesos voldrien son mal.

IV IV
Car maritz a cui platz jovens Perquè el marit al qual plau la joventut
deu sofrir, per so c'atressi ha se suportar, perquè de la mateixa manera
sofrant lui siei autre vezi; el suportin els altres veïns,
mas aissi l'es camjatz sos sens. però així li ha canviat el seu seny.
E car fetz tant malestanssa, I doncs va fer tal malvestat,
poing c'ab lieis aj'acordanssa. intenti amb ella arribar a un acord.
E si'la.l vol ni sos cobrars li platz, I si ella vol i li plau recuperar-la,
fassa.il tant d'avantatge li ha de concedir l'avantatge
qu'ill sofr'un drut qui trob'a son coratge. de suportar un amant que trobi al seu gust.

V V
E pois er sos albercs gauzens I després la seva casa serà feliç
qand ab lieis aura faita fi, ja que amb ella haurà fet les paus,
ab que ja mais non la chasti amb la condició que mai no li faci retrets
de trobar ni de motz plazens; per trobar ni pels mots plaents;
ni de lieis no.is don doptanssa ni ella tingui dubtes
ni non s'o teign'a grevanssa ni li tingui com un greuge
si sos albercs es soven cortejatz; si casa seva és sovint festejada;
c'assi er d'agradatge perquè així ens agradarà
a nos cortes et als gelos salvatge. a nosaltres, els cortesos i desagradarà els gelosos.

VI VI
Na Caudairenga, dompna, ben sapchatz Na Caudairenga, senyora, bé sabeu
qu'iratz sui del viatge que estic irritat del camí
que avetz pres en vostre bon coratge. que heu emprés en el vostre bon cor.
HUGUET DE MATAPLANA

Razó: Raimon de Miraval s'enamorà d'una dama jove i gentil. Era bella, cortès, amable, instruïda i parlava bé. Molt la
va estimar i l'honorà, la lloà cantant i cantant i la posà en gran mèrit entre la bona gent. I durant molt de temps li va
demanar que li donés plaer en dret d'amor. I ella li va dir que no li donaria plaer a títol d'amant, però que si ell volia
deixar la seva muller, ella el prendria per marit.
Quan Ramon de Miraval va escoltar que ella el volia prendre per marit, es va posar molt alegre i va anar al seu
castell. I va pensar amb quina excusa podria deixar la seva muller, la qual en el poema s'anomena senyora Caudairenga.
Era bella i amable i en Guillem Paremon estava enamorat d'ella, que era un cavaller gentil i bo i bell.
En Raimon de Miraval va utilitzar aquesta excusa davant sa muller: que no convenien dos trobadors en una
casa. I li va dir que cridés els seus pares i que se n'anés a casa seva. I quan ella va veure la intenció del seu marit va
cridar Guillem Paremon i ell se l'endugué i la prengué per muller.

12
 Però la dama de la qual en Raimon estava enamorat, ma senyora Aimengarda, prengué per marit un gentil
baró d'aquelles comarques que es deia Olivier de Saissac. Per la qual cosa Miraval tingué gran dolor i gran tristor, a
causa de la dama i per l'esposa que havia perdut.

a) Digues quin significat tenen els mots marcats en negreta:

• Proverbi:
• Goig:
• Vilania:
• Solaç:
• Ultratge:
• Retrets:
• Greuge:
b) En aquest poema, qui ha comès una mala acció i contra qui?

c) Què li ha fet?

d) Qui li va aconsellar que fes això?

e) Qui li vol mal per haver fet això? Per què?

f) Què hauria de fer Raimon de Miraval per recuperar la seva esposa?

g) Si li ho concebés, la seva dona l'hauria de perdonar?

h) En aquest poema, qui és Huguet de Mataplana?
i) Quin dels dos poemes és l’original, el de l’esquerra o el de la dreta? En quina llengua està escrit? Per què?

j) Què és una razó?

k) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què? D'un sirventès.

l) Quantes estrofes el componen?

m) Quin nom rep la darrera estrofa?
n) Tenint en compte les lleis de fina amor que regeixen l’amor cortès, digues què o qui són els tres elements
subratllats a la penúltima i última estrofes.

13
Text 4. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Entre Lerida e Belvis

I I
Entre Lerida e Belvis, Entre Lleida i Bellvís,
pres d'un riu, entre dos jardis, prop d'un riu, entre dos jardins,
vi ab una pastorela vaig veure, amb una pastoreta,
un pastor vestit de terlis, un pastor vestit de terliç;
e jagren entre flors de lis, i jeien entre flors de lliri,
baysan sotz l'erba novela. besant-se sota l'herba fresca;
E anc pastora pus bela, i mai pastora més bella,
plus cuynda ne pus ysnela, més graciosa i més eixerida,
no crey que fos, ne no m'es vis no crec que existís; ni crec haver-ne vist
c'a mos oyls tan plazen ne vis que als meus ulls fos tan agradable
en França ne en Castela. ni a França ni a Castella.

II II
Gen m'esgardey lor bestiar, Vaig contemplar bé el seu ramat,
e vi·l a un sirven menar i vaig veure que un servent se l'enduia
qui als dos emblat l'avia, el qual als dos l'havia robat;
e commencey l'aut a cridar: i vaig començar alt a cridar:
-laxatz lo, non podetz anar!- -deixeu-lo, no podeu marxar!-,
E·l sirven fetz n'a ma guia; i el servent feu al meu gust;
e cant eu vi que·l fazia i quan vaig veure que ho feia
pris lo, qu'esters no·m plazia vaig prendre'l (el ramat), que no em plaïa
que m'anes ab luy barayllar. anar-me'n amb ell a barallar;
E aney l'en un ort tancar; I vaig anar a un hort a tancar-lo,
puys torney lay on partia. després vaig tornar allà d'on venia.

III III
Can fuy tornatz pres del jardi Quan vaig tornar prop del jardí,
la pastora cridar auzi: la pastora cridar vaig sentir:
-Ay, lassa!, mal'anc fuy nada; -Ai dissortada!, mal any vaig néixer!
tots gauigs torn'en dol a la fi. tot goig esdevé dolor a la llarga:
Tan can mos amics fo ab mi Mentre el meu amic estava amb mi,
no·m cugey mays fos irada; no pensava que mai pogués estar tan amoïnada
ay! douçors leu m'es passada, ai! dolçor: ràpid m'ha passat,
ez en gran dolor tornada! i s'ha tornat gran dolor!
Digatz, seyner En Cerveri, Digueu-me, senyor En Cerverí,
si vis bestiar el cami, si heu vist bestiar al camí,
qu'eu lo·m tem de cavalgada. que jo me'l temo en desbandada.

IV IV
-Si.l bestiar c'avetz perdut, -Si el bestiar que heu perdut,
Na Toze, .us avi'eu rendut, mossa, jo us l'hagués tornat,
cal gazardon cobraria? quina recompensa rebria?
-Seyner, de vos faria drut, -Senyor, de vós faria amant1,
e aurietz lo.m car venut; i me l'hauríeu venut car:
mas cutxos perden cambia.

1 Mantindria relacions sexuals.

14
 Ensems tenguem nostra via però en mal moment es canvia perdent2.-
lay o·l bestiars paixia; Junts fem el nostre camí
e, can l'ac per seu conegut: allà on el bestiar pasturava;
-Seyner, -fetz il,- Deu vos ajut! i, quan per seu el va reconèixer:
Anatz, que re no·n faria. -Senyor -va dir ella,- Déu us ajudi,
aneu, que res no en faré3.
V
-Na Toza, no·us estara gen V
si.m trencatz vostre covinen». -Mossa, no seria correcte
-Seyner, cauz'es costumada; si em trencàveu la vostra promesa.
no·us meraveylletz s'eu vos men, -Senyor, és causa corrent:
c'ab mi·us n'an mentit mays de cen, no us meravelleu si jo us menteixo,
e son vos gen escapada. perquè amb mi us n'han mentit més de cent4;
Pendre deu hom sa soldada i soc de vós gentilment escapada5:
sempre que l'es autreyada; hom ha de prendre el seu sou
car qui temps a, e temps aten, immediatament que li és donat6;
pert son temps trop neciamen, perquè qui té l'oportunitat i deixa passar el temps,
e femna.s leu cambiada. perd son temps molt nèciament;
i la dona aviat canvia7.
VI
-Na Toza, joys no m'agrada VI
ne jazers de femna irada. -Mossa, gaudir no m'agrada
S'agues joy, e vos marrimen, ni jeure amb dona irritada8.
-No fora cauza d'avinen, Si tingués goig, i vós penediment...!
-Mas era·m deu esser dada. -No seria causa digna9.
-Però ara em deu ser donada10!
VII
Seyner, caus'es desguiada VII
per forç'ab cutx'autreyada. -Senyor, la cosa aconseguida
No·s deu far, per qu'eu m'en repen; per força és cosa desagradable,
-pero vuyll n'auzir jutyamen no s'ha de fer, perquè jo me'n penedeixo11
de l'Enfan, on pretz s'agrada. -Però vull sentir jurament
de l'Infant, de qui m'agrada el mèrit12.

VIII
A la Vezcomtesa plazen, VIII
Na Toza, de Cardona.us ren, A la Vescomtessa amable,
c'amor no te pro, forçada. mossa, de Cardona em remeto,
perquè l'amor no és profitós si és forçat13.

CERVERÍ DE GIRONA

2 Si vull alguna cosa, n’he de donar una altra a canvi.

3 No et penso donar el que t’havia promès.
4 Moltes dones han fet el mateix.
5 I jo encara he estat bona, he tingut pietat, t’he dit les coses de manera gentil.
6 Hauríeu d’haver mantingut relacions sexuals amb mi abans d’haver-me retornat el ramat.
7 La dona té canvis de temperament, és volàtil, canvia de discurs ràpidament (discurs misogin).
8 No us vull violar.
9 Efectivament, no seria bo que ho féssiu.
10 Però m’ho heu promès.
11 Em penedeixo d’haver-te promès que me n’aniria al llit amb tu.
12 Pot voler dir que vol resar, essent l’Infant Jesús. O pot referir-se al fill del rei: vol aspirar a un càrrec dins de la Cort i no vol que la seva imatge quedi

tacada o vol explicar-ho tot a l'Infant.

13 Ara explico aquest relat a la Vescomtessa perquè sàpiga que soc bo.

15
a) Digues quin significat tenen els mots marcats en negreta:
• Terliç:
• Eixerida:
• Plaïa:
• Dissortada:
• Desbandada:
• Hom:
• Nèciament:
b) En quin lloc transcorre l'acció?
c) Com és la pastora?
d) Quin favor fa el trobador a la pastora?
e) A canvi de què Cerverí retorna el ramat a la pastora?
f) Per què la pastora trenca el pacte amb Cerverí?

g) El trobador i la dama acaben consumant l’amor? Quin fragment del poema t'ha fet arribar a aquesta conclusió?

h) Quin dels dos poemes és l’original, el de l’esquerra o el de la dreta? En quina llengua està escrit?

i) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què?

j) Quantes estrofes el componen?

k) Quin nom rep la darrera estrofa?
l) A qui va dirigit el poema?

1.11 Els autors

Els trobadors catalans més importants compongueren els seus poemes durant el regnat d’Alfons el Cast i el seu fill,
Pere el Catòlic. Els més coneguts han estat Guerau de Cabrera, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà,
Ramon Vidal de Besalú i Huguet de Mataplana. L’últim dels trobadors catalans i el més important del segle XIII va
ser Guillem de Cervera, més conegut amb el pseudònim de Cerverí de Girona.

16
Guillem de Berguedà (1138-1196). Era fill del vescomte de Berga. Va ser, sobretot, un noble de caràcter bel·ligerant,
que va participar activament en les lluites feudals del seu temps. Devia ser un tipus de tracte difícil, com ho proven
els poemes en els quals ataca el bisbe d’Urgell i que li valgueren l’excomunió, així com també els àcids sirventesos
que dedicà als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga, de qui desitjava la muller. Sabem que el van abandonar
amics i parents i tot fa pensar que va morir assassinat. Del conjunt de la seva obra, considerada entre les millors
dels trobadors catalans, es conserven vint-i-vuit poemes i tres debats poètics.

Cerverí de Girona (1259-1285). També conegut com a Guillem de Cervera, és el trobador català d’obra més extensa,
perquè d’ell es conserven cent catorze poemes lírics, cinc de narratius i un de tipus moral. Se sap que va estar
vinculat al vescomte Ramon Folc de Cardona i al servei dels reis Jaume I i Pere II, dels quals rebia salari com a joglar.
Entre la poderosa família dels Cardona i la casa reial no van faltar mai els plets, els problemes i les tensions. El
conjunt de la seva poesia demostra que era un escriptor de recursos amplis, un poeta que conreava el trobar ric i
el trobar clus.

Text 5. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Cançoneta lleu i plana a) Digues quin significat tenen els mots marcats en negreta:
• Ufana:
I
Cançoneta lleu i plana, • Cabiró de biga:
lleugereta, sense ufana
• Ortiga:
faré sobre Mon Marquès,
traïdor de Mataplana, • Tes:
tan farcit d'engany i obès.
• Foll:
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès! • Sestar:
b) Quina és la tornada d'aquest poema?
II
Benhagen, Marquès, les pedres
de Melgur, prop de Someiras,
on perdéreu de dents, tres; c) Creus que el poema realment és lleu, pla, lleuger i sense ufana?
no en sofriren les primeres d) Què li va passar a Melgur al marquès?
i no s'hi coneix pas res.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!
e) Què creus que volen dir els versos: el braç no us val una figa, sembla un
III cabiró de biga?
El braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
f) Què se li hauria de fer al marquès perquè pogués moure el braç?
caldrien fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

17
 IV g) Llegint la quarta estrofa, de quin tipus de persones creus que s'envolta
Marquès, qui de vós es fia
el marquès?
no té amor ni companyia,
ull viu, si vol sortir il·lès;
que vagi amb vós a ple dia,
de nit no li és permès. h) Portar calçó cordovès és una expressió que antigament es referia a les
Ah, Marquès, Marquès, Marques, persones de condició homosexual. Dit això, què creus que volen dir els
tan d'engany farcit i obès!
versos: és ben foll qui amb vós es vana de sestar de bona gana sense
V calçó cordovès?
És ben foll qui amb vós es vana
de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès. i) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què?
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!

Text 6. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Plany a) Digues quin significat tenen els mots marcats en negreta:

• Pros:
I
Canto plorant, ple de tristor, • Desprès:
per la dolença que m'ha pres
• Franc:
havent-se mort el meu Marquès,
En Ponç, el pros de Mataplana, • Capteniments:
que era desprès, franc i cortès,
• Puix:
ornat de bons capteniments,
considerat un dels millors • Pagans:
que a Sant Martí de Tors mai fos
• Remès:
fins a tocar la terra plana.
• Car:
II • Blasmava:
Molta d'angoixa i de dolor
ens ha deixat i ben malmès • Mercès:
nostre país, puix ja no hi és • D'ençà:
En Ponç, el pros de Mataplana;
pagans l'han mort, ha estat remès • Eixir:
per Déu de tots els mancaments, • Formós:
tant dels més grossos com menors,
car són els àngels valedors • Tapits:
de qui servà llei cristiana. b) A qui va adreçat aquest poema?

III
c) Quines coses positives se'n diu?
Marquès, en tot no vaig sinó
mentir i errar, quan, descortès,
blasmava tant vostres mercès,
ja que, d’ençà dels Mataplana,
no hi ha vassall més compromès,

18
 digne de més mereixements, d) Qui l'ha matat?
ni més valent ni honrat que vós,
salvant els vostres rics majors,
i no us ho dic per fer-ne ufana.
e) Quina gràcia li ha concedit Déu?
IV
Marquès, per tant de desamor
i d'ira que ens havia encès, f) Quina actitud té Guillem de Berguedà a la 3a estrofa?
hagués volgut, si a Déu plagués,
que, abans d'eixir de Mataplana,
féssim les paus per sempre més; g) Què hauria volgut fer Guillem de Berguedà abans de la mort del
ara tinc molts remordiments
perquè no us vaig prestar socors marquès?
tot defensant-vos, sense pors,
de mans de gent tan inhumana.
h) On es troba ara el marquès?
V
Del paradís al lloc millor
on és el bo del rei francès,
i) Qui més hi ha allí?
prop de Rotllà, ha estat admès
el meu Marquès de Mataplana;
i el meu joglar de Ripollès
i el meu Sabata amb altres gents:
dames de rostre molt formós j) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què?
sobre tapits coberts de flors,
i l'Oliver, el de Lausana.

GUILLEM DE BERGUEDÀ

Text 7. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Si tots els dols, els plors a) Digues quin significat tenen els mots marcats en negreta:
i els marriments • Dols:

I • Marriments:
Si tots els dols, els plors i els marriments, • Cabal:
i les dolors, i el desconsol, i el mal
que hi ha en el nostre món de falliments, • Acerbs:
hom aplegués, farien curt cabal • Afeixugat:
davant la mort del jove rei anglès
que deixa el mèrit amb acerbs dolors, • Orbat:
el segle, afeixugat i tenebrós, • Colpits:
orbat de joia, ple de tristor i ira.
• Furtat:
II • Avar:
Colpits, sofrents i plens de marriments,
són ara el soldader servicial, • Desconhort:
els trobadors i els joglars complaents. • Jorn:
Ai las, la Mort és un guerrer mortal

19
 que els ha furtat el jove rei anglès! b) Com deixa el segle la mort del jove rei anglès?
Ell feia semblar avar el generós.
Per a aquest desconhort, tan turmentós,
mai no hi haurà en el món prou plors ni ira.
c) Qui es troba colpit, sofrent i ple de marriments?
III
Oh Mort cruel, plena de marriments,
bé et pots vanar que el cavaller més alt,
tu ens has robat. I eren ben seus els béns d) Què vol dir que el jove rei anglès feia avar el generós?
i el vell valor que a un gran senyor li cal,
que era el més noble, el jove rei anglès!
Oh, si plagués a Déu que vivent fos
i que morissin tots els ofensors,
en comptes d'ell, que als bons desvetllen ira! e) Bertran de Born, qui preferiria que hagués mort en comptes
del rei anglès?
IV
Si d'aquest segle, ple de marriments,
l'amor en fuig, cap joia ja no em val,
car tot el que conté no m'atreu gens. f) Què vol dir el vers: feu-ne mirall, del jove rei anglès?
L'avui fa espant, tot jorn és deslleial.
Feu-ne mirall, del jove rei anglès,
que era del món l'home més coratjós! g) A qui fan referència les paraules: al qui, mogut pels nostres
Se n'és anat, el seu cos amorós
per què ara regnen desconcert i ira. marriments ens lleva el sofriment perpetual i passió sofrí de
grans turments?
V
Al qui, mogut pels nostres marriments
ens lleva el sofriment perpetual
h) Què li demana Bertran de Born a aquesta persona?
i passió sofrí de grans turments,
li demanem, car és perdó eternal,
que mercè atorgui al jove rei anglès.
Si així li plau, el mantindrà joiós i) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què?
al bell costat dels cavallers millors
allà on jamai no hi ha dolor ni ira.

BERTRAN DE BORN

Text 8. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Voldria tenir el meu cavaller a) Com se'n diuen de les dones nobles que componen cançons a
l'edat mitjana?
Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí. b) Què voldria la Comtessa de dia?
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.

20
 Quan us tindré en el meu poder? c) Quins dos termes utilitza la Comtessa de Dia per referir-se al
I que jagués amb vós un vespre
seu enamorat?
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit d) A qui haurà de suplantar l'enamorat?
de fer tot això que jo voldria. e) De quin gènere trobadoresc es tracta? Per què?

COMTESSA DE DIA

Text 9. Llegeix el següent text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Bon companyó, cante enllà del portell b) Què han fet els dos enamorats?

Bon companyó, cante enllà del portell.

No dormiu més, que ja sento l'ocell
c) Què busca l'ocell?
que cerca el dia volant pel boscatge.
Ai, si el gelós us venia a fer ultratge!
I adés serà l'alba!
d) De què té por Guerau de Bornell?
GUERAU DE BORNELL

a) Digues quin significat tenen els mots marcats en e) Quina part del dia és l'alba?
negreta:
• Portell:
f) De quin gènere trobadoresc es tracta?
• Ultratge:
• Adés:

21