LA LÍRICA TROBADORESCA

L’amor en la poesia i en la música

CRONOLOGIA
 Any 476: Caiguda Imperi Romà
 Any 711: Àrabs arriben a la Península
 Segle XI-XII: formen llengües
romàniques
 Segle XII: Funda Corona d’Aragó

Lírica trobadoresca (final s.XI-S.XII fins

XIII)
ANTECEDENTS SEGLE X
Corona d’Aragó i Occitània
S.XII
 S. XIII Batalla de Muret (1213)
 Felip II (rei França)
 Ramon IV de Tolosa + Rei Pere el Catòlic
(Rei de la Corona d’Aragó, pare de Jaume I)
Lluiten per Occitània
 Resultat: Mor Pere el Catòlic
 Occitània passa a França
 Acaba la voluntat expansiva de la Corona
aragonès d’anar cap al nord i decideixen anar
al sud.
CORONA D’ARAGÓ S. XIV
SOCIETAT FEUDAL
 Societat jerarquitzada
 Organitzada en corts feudals
 Un senyor tenia un feu i els
vassalls estaven al seu servei.

PACTE DE VASSALLATGE
Àmbit literari
 PROTAGONISTES: trobadors i
trobairitz
TROBADORS I TROBAIRITZ
ALGUNS DELS MÉS IMPORTANTS. N’HI HA MOLTS MÉS.


Guillem de Peitieu Beatriu de Dia

Bernat de Ventadorn Maria de Ventadorn

Arnau Daniel Garsenda de

Forcalquier
Marcabrú Castelloza
ORIGINALITAT

 Escriu en occità (ja no en llatí)

 Empra rima i mesura de síl·labes
(compta fins l’última síl·laba tònica)

 Temàtica: amorosa NO religiosa

 NO CONTINUEU
 Estudieu fins la diapositiva anterior

Continuarem en les properes sessions

INFLUÈNCIA EN LA NOSTRA
LITERATURA
 Territoris propers
 Similitud de llengua
 SOBRETOT: FAMA DE LA POESIA
TROBADORESCA
 ALGUNS DELS MES IMPORTANTS
Guillem de Berguedà
Ramon Vidal de Besalú
Cerverí de Girona
Huguet de Mataplana

REIS: Alfons el Cast (pare de Pere REINES: Reina de Mallorques,

el Catòlic, pare de Jaume I) Garsenda de Provença

Vides i razós ens han donat informació sobre els

trobadors i trobadores.

Les vides: text biogràfic sobre el trobador o la trobadora.

Les razós: Text en què s’explica el motiu d’algunes
poesies.
Tòpics de la literatura trobadoresca
 Basada en l’amor cortés (fin’amors):
reflex de la relació de vassallatge.
◦ El trobador (vasall) segueix un protocol per
tenir l’amor de la dama casada de posició
elevada (senyor).
 Tasca era complexa, frustant i perillosa.
 Extramatrimonial (senhal)
Era realment un enamorament?
És un joc per mostrar les dots dialèctiques
del trobador

 El senyor feudal acceptava “el festeig”

Rerefons dels poemes
Dificultatper canviar d’estament social, a
un més elevat.

Per què s’adrecen a les dames?

Les dames quedaven a càrrec del territori,

els senyors estaven a la guerra.
 Estadis del trobador
1. Fenhedor o tímid: trobador no gosa
transmetre el seu desig a la dama.
2. Pregador o suplicant: trobador
s’atreveix i li ho diu a la dama. Dama
accepta: penyora encoratjar-lo.
3. Entenedor o enamorat tolerat: relació
més intensa, però sense contacte (assai
o assaig) per falta de confiança.
 Estadis del trobador
4. Drutz o amant: hi ha relacions sexuals.
Món feudal i la metàfora feudal
Món feudal i la metàfora feudal
Pacte de vassallatge
GÈNERES TROBADORESCOS
 Cançó: poema de tema amorós en què es lloa la midons.
 Plany: poema trist sobre un fet històric o un personatge
important mort.
 Pastorel·la: descriu l’encontre amorós entre una
pastora i un cavaller.
 Sirventés: poema crític contra una persona i també
expressar una ideologia.
 Alba: poema que expressa la tristesa dels amants
perquè s’han de separar quan ix el sol.
 Balada: per a ballar
 Maldit: maleïa la dama
Mètrica
 Recompte fins l’última síl·laba tònica
 Bordons (Vers): decasíl·lab, cesura 4a
síl·laba.
 Cobles (estrofes): octava ( 8 versos)
 Rima consonant: rimen vocals +
consonants
 Rima assonant: vocals
 Rima masculina (paraula aguda) o rima
femenina (No aguda).
 SINALEFA: Es pronuncia en una sola síl·laba dues
vocals en contacte:
Torne a pensar dolçament en vosaltres.
Tor-ne a pen-sar dol-ça-ment en vos- al-tres

ELISIÓ: En un vers entren en contacte dos sons

iguals i sols pronunciem un:
Té el meu carrer tota una mar al fons
Tel meu car-rer to-tau -na mar al fons
 HIAT: Pronunciem de forma separada
dues vocals en contacte per mantindre la
regularitat del poema:

Si tu te fas la llu-na (6)
La llu-na del cel blau (6)
Jo me fa-ré el nú-vol (6)
I et vin-dré a ta-par. (6)
ESTILS
 Trobar lleu: lleugera i senzilla

 Trobar clus: hermètica

 Trobar ric: gran elaboració i molts

recursos
Llengua
 Occità no en llatí
 Occità es converteix en llengua de
prestigi literari
 Occità és una koiné (seleccionen les
formes comunes en els diferents dialectes
i es crea una nivell de llengua comú)
https://www.vilaweb.cat/noticies/sondatge-occ
ita-reculada-esperanca/