La poesia

trobadoresca
 Lírica popular i lírica culta

• Poesia lírica popular (relacionada amb la vida

quotidiana, de transmissió oral, anònima,
creada pel poble i per al poble) en llengua
catalana.

• Lírica culta (de transmissió escrita), fins al segle

XII s’havia escrit exclusivament en llatí i era de
temàtica religiosa. POETES.
• S. XII neix la primera poesia lírica culta escrita
en una llengua romànica: la poesia
trobadoresca, escrita en occità.

• Apareix al sud de l’antiga Gàl·lia, i s’estén fins

a la Corona d’Aragó i el nord d’Itàlia.

• Els trobadors catalans en copien la forma, la

temàtica i la llengua.
• Ausiàs March, primer poeta que farà lírica
culta en català, ja en el segle XV.

• Pel que fa a la prosa, serà escrita en llatí o en

català.

• Els autors de lírica culta escrita en llatí rebran

el nom de POETES. Aquells qui escrivien lírica
culta en occità s’anomenaven TROBADORS.
• Per tant, la poesia trobadoresca:
o És la primera poesia lírica culta escrita en llengua occitana.

o És, en la majoria dels casos, d’autor conegut.

• A principis del segle XIII, el rei de França, Felip
August, vol expandir-se vers Occitània.
• El rei de França busca una excusa de caràcter
religiós per dur a terme la seva expansió:
L’heretgia (càtars, valdesos o dolcinians). Ho fa
amb l’ajuda de l’exèrcit del Papa.
• Pere el Catòlic, pare de
Jaume I el Conqueridor, els
ajudarà. Pere el Catòlic
mor l’any 1213 a la batalla
de Muret defensant els
seus vassalls occitans.
• Molts occitans acusats de càtars, entre ells
trobadors, buscaran refugi en terres catalanes,
en les corts dels nobles catalans, on portaran
el model de la poesia trobadoresca que
començarà a ser conreada a la Corona d’Aragó
per trobadors catalans.
El trobador
• El trobador és l’autor de la poesia lírica
provençal (XII i XIII), primer al sud de la Gàl·lia,
i després a Catalunya i al nord d'Itàlia.

• El seu nom deriva del verb "trobar", en el

sentit de "crear literàriament".
• Es recita acompanyada de música.

• El trobador és l’autor tant de la lletra com de

l’acompanyament musical.

• Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis.

També hi havia trobadors de condició social
més baixa.

• La poesia dels trobadors ens ha arribat

recollida en “cançoners”.
• En els cançoners trobem la lletra i la notació
musical d’aquestes poesies. També una petita
biografia.
El joglar
 Trobador / Joglar

 TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua

occitana.

JOGLAR: Rapsode en públic dels poemes dels

trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava
professionalment a aquesta activitat.
La poesia trobadoresca,
poesia cortesana
• La poesia trobadoresca és una “poesia
cortesana” perquè es desenvolupa a les corts
dels nobles i dels reis.

• Per tant, és una poesia feta per a la noblesa i

tractava dels temes que podien interessar a
aquest grup social: l’amor, la guerra, l’honor…
 La poesia trobadoresca, poesia
feudal
• Durant els segles de la poesia trobadoresca l’occident
europeu viu sota el sistema social anomenat
FEUDALISME.

• La societat feudal estava estructurada d'una manera

jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide,
l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-
vassall. El vèrtex d'aquesta piràmide era el monarca
(el poder del qual era més nominal que efectiu).
• En el feudalisme s’establia una relació o
pacte de vassallatge: entre el senyor i el
vassall s’establien un seguit d’obligacions.
• Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al
vassall i aquest estava obligat a donar-li un
SERVEI, ja fos militar o econòmic.
• Per què diem que la poesia trobadoresca és
una “poesia feudal”? Perquè traslladarà les
relacions feudals entre un senyor i un vassall a
la poesia de temàtica amorosa.

 DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que

vol dir “el meu senyor”. Serà com el senyor feudal en un pacte
de vassallatge.
 TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de
servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en
les seves poesies.
• VASSALLATGE FEUDAL
 El senyor feudal té una situació social clarament superior a la
del vassall, a qui deu protecció.
 El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensarà
amb les armes, si és necessari. Depèn totalment dels favors
del senyor feudal.

• POESIA TROBADORESCA
 La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un ésser
excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment
està per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser
l'esposa d'un rei o senyor feudal).
 El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és
l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei
amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els
favors de la dama.
 El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell
és el seu servent en l’amor.
 La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor
feudal.
 El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien
els vassalls en el pacte de vassallatge.
DAMA I TROBADOR
• Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no
és possible dins del matrimoni, que entre els
nobles acostumava a ser concertat per les
famílies. El veritable amor només podien
viure’l els amants.
 Els personatges

• El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu

servidor. Li deu fidelitat, servei amorós, lleialtat.
Quatre fases abans d’aconseguir-ne l’amor.

 fenhedor (tímid).
 pregador (suplicant).
 entendedor.
 drutz (amant).
• La dama o midons. Per tant, la relació
amorosa entre la dama i el trobador és
adúltera. Com que la dama era casada, el
trobador havia de referir-se a ella amb un
pseudònim, anomenat senyal, per no
despertar les sospites del marit i dels
cortesans.

• El marit o gilós. Apareix sempre com un ésser

roí, malvat, del qual s'han d'amagar.
• Els envejosos maldients o lauzangiers: espien
la relació entre el trobador i la dama,
Juntament amb el senyor, es converteixen en
enemics del trobador.

• El guaita, amic del trobador que vigila que no arribi

el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan
junts.
 Gèneres
• De temàtica amorosa:

 La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons

les pautes de l'amor cortès.

 Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una

pastora, a la qual pretén enamorar.
 Alba: el trobador es queixa de l'arribada del dia després
d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba
representa la separació
Poesia d’atac personal

Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge.

Altres temes
El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun
personatge important o d'un amic.
La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar
ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes
diversos (qüestions amoroses, literàries o polítiques).
 Principals trobadors

• OCCITANS
 Guillem IX d’Aquitània
 Jaufré Raudel
 Arnaut Daniel
 Marcabrú
 Cercamón
 Bernat de Ventadorn
 Giraut de Bornelh
 Raimbaut d’Aurenga
• CATALANS

 Alfons el Cast
 Pere el Catòlic
 Guillem de Berguedà
 Guillem de Cabestany
 Guillem de Cervera (Cerverí
de Girona)
 Berenguer de Palol