1r de BATXILLERAT

Literatura. Primer trimestre

L’Edat Mitjana (s. V- s. XV)
Feudalisme
És el règim social de l’any 1000. Es
caracteritza per una relació de vassallatge
entre els pagesos que cultiven la terra i els
senyors feudals que exerceixen el poder.

La societat era estamental: estava dividida

entre la noblesa, l’eclesiàstica i el poble.
La corona d’Aragó
- L’any 1162 neix la Corona d’Aragó, formada pels
territoris d’Aragó i els comptats catalans.
- Al segle XIII, experimenta una gran expansió
quan el rei Jaume I conquesta Mallorca (1228) i
València (1238).
- Més tard, el seu fill Pere el Gran també
adquireix Sardenya i Sicília.
- El rei tenia un poder que procedia del dret
diví.
- L’Edat Mitjana va ser el segle d’or de les
lletres catalanes, ja que els reis d’Aragó
estengueren el seu imperi i conqueriren part
d’Itàlia i les tropes arribaren fins a l’actual
Grècia.
El sorgiment de la llengua catalana

L’Edat Mitjana és l’època de la formació del

català i de les altres llengües romàniques.

Al s. IX ja estava formada la llengua

catalana oral o llengua vulgar, tot i que el
llatí continuava sent la llengua culta.

Al segle XIX, es trobà un manus del segle

VIII, procedent d’un monestir de Ripoll, on
ja apareixia una frase en català.
Els trobadors
La lírica dels trobadors
Tota la literatura fins el moment s’escrivia
en llatí. Al s. XII sorgeix la primera
literatura escrita en una llengua romànica
que avui es parla al sud de França,
l’occità. Per la proximitat geogràfica i pel
vincle polític entre Catalunya i Occitània,
molts de poetes catalans començaren a
escriure poesia trobadoresca en occità.
La poesia trobadoresca és una
lírica feudal, feta i pensada per
plaure a un públic d’aristòcrates
refinats, que tenien relació amb
la cort. Destacà, especialment, la
difusió cultural de la cort de la
duquesa Elionor d’Aquitània.
Per triomfar a la cort, el cavaller i
trobador ha de reunir una sèrie de
virtuts: la joventut, la valentia, el
seny, la noblesa, l’educació, saber
dansar i sobretot ser bon conservadors
per enamorar les dames.
La poesia trobadoresca reflecteix les
relacions pròpies de la societat
feudal, basada en el vassallatge. El
trobador actua com a vassall de la
dama. Li ofereix submissió a canvi de
l’acceptació del seu servei amorós.

El trobador es declara servent de la

dama, a la qual anomena “midons”.
La dama a qui el trobador declara el seu amor sempre és una
dona casada. Per això, el trobador sempre amaga el nom
vertader de la dama rere un pseudònim. L’amor cortès, doncs,
és un amor d’adulteri. El marit de la dama s’anomenava
“gelós”.

L’amor cortès és un amor apassionat que es basa en la

impossibilitat del seu acompliment.
Els trobadors i els joglars
La poesia trobadoresca és un esdeveniment
social, un espectacle refinat que tenia
lloc a les corts.

Els trobadors: Eren els autors dels

poemes. Sovint pertanyien a la noblesa i
fins i tot eren reis.

Els joglars: Interpretaven els poemes de

memòria i els cantaven davant el públic
amb un llaüt, una lira... Els difonien
arreu.
Gèneres trobadorescs
A) LA CANÇÓ: El tema principal és l’amor impossible entre un trobador i una dama casada.

La composició està formada per cobles de vuit versos i tornades de quatre.

B) EL SIRVENTÈS: Sol ser un text d’odi i de venjança que els trobadors feien servir per
desafiar altres trobadors. Sovint tenien motivacions polítiques.
Els primers trobadors catalans
Guerau de Cabrera

Guillem de Berguedà

Cerverí de Girona
No prengueu el fals marit, No sigui per vós amat,

Jana delicada car més val aquell que teniu en secret,

No el prengueu el perjur, Jana delicada.

que és un neci ignorant, Que no jegui amb vós al llit,

Jana delicada. més us hi valdrà l’amic,

Que és neci i adormit, Jana delicada.

que no dormi amb vós al llit,

Jana delicada. Viadeyra de Cerverí de Girona

Cançoneta lleu i blana, Marquès, qui de vós es fia,

lleugereta, sense ufana, si cerca amor, té falsia,

faré jo d’un cert marquès, si bon goig, poc resta il·lès.

traïdor de Mataplana, El qui amb vós ha anat de dia

que de mil fraus porta el pes a la nit ja no us ha admès.

Ai, marquès, marquès, marquès, Ai, marquès, marquès, marquès,

de mil fraus porteu el pes. de mil fraus porteu el pes.

Guillem de Berguedà, “Cançoneta

lleu i blana”
Tinc un desfici, ai, inclement Voldria haver-lo avarament Oh bell amic ple de dolçors!

pel cavaller que m’ha servit. entre mos braços nu una nit. Quan us tindré vora el meu cor?

Massa l’he amat, m’ha malferit, Feliç seria en lo meu llit Si amb vós jagués, quin bell deport!

vull que tothom en tingui esment. si jo li fos coixí plaent. Quin bes, el meu, més amorós!

Ara veig que sóc traïda Més que Blancaflor, ferida, Sapigueu que goig hauria

car no li he dat el meu amor. que Floris, cerco el seu favor si us tingués en lloc del marit

Per ell jo visc en plany i enyor car jo li ofreno cor i amor, sols que em juréssiu, agraït,

al llit o quan vaig vestida. el seny, els ulls i la vida. de fer ço que jo voldria.

Comtessa de dia, “Tinc un desfici, ai,

inclement”
les quatre grans
cròniques
Les cròniques de l’expansió
● Llibre dels fets, de Jaume I
● Crònica del rei en Pere, de Bernat Desclot
● Crònica, de Ramon Muntaner
● Crònica, del rei Pere el Cerimoniós

Donaren testimoni de l’expansió de la Corona d’Aragó

durant el segle XIII cap al sud i cap al Mediterrani.
 CARACTERÍSTIQUES

● Estaven escrites en la llengua del poble

● Pretenien augmentar el prestigi de la llengua catalana i de la corona i ser un instrument de
propaganda
● Presenten el fets com una manifestació de providencialisme

Providencialisme: Justificació dels esdeveniments de la història (de les decisions polítiques) com a
fruit de la voluntat de Déu.
jaume I: El llibre dels feits
Per què és tan important?

És la primera vegada a la literatura

d’Occident que un rei escriu les seves
memòries amb la voluntat de deixar
constància escrita del seu temps, del seu
regnat.

Jaume I és l’autor de la crònica

● Probablement la va dictar a algun escrivà, però la seva participació constant és indiscutible.
● La crònica està escrita en 1a persona: el Nós Majestàtic

“I per tal que els homes coneguessin i sabessin, quan hauria acabat aquesta vida mortal, això
que nós havíem fet amb l’ajuda del Senyor poderós, en qui és vertadera trinitat, deixam aquest
llibre per memòria a aquells qui vulguin sentir les gràcies de Déu Nostre Senyor ens ha fet i per
donar exemple a tots els altres homes del món”.
ESDEVENIMENTS

● Des del naixement fins a la conquesta de

Mallorca i València. Destaquen aquests dos
darrer i es converteix en una espècie de diari de
guerra.
Bernat desclot: La crònica del rei en pere
● L’autor fa servir el pseudònim de Bernat Desclot. És
un funcionari de la cancelleria, i això fa que la cort
sigui descrita detalladament.
● S’utilitza la tercera persona
● El to és rigorós i distant.
Ramon muntaner: Crònica
Ramon Muntaner (1265-1328), va participar en
nombroses campanyes militars dels reis catalans.

ESDEVENIMENTS NARRATS

● Narra els fets que ell mateix va viure durant el

regnats de cinc reis, des de Jaume I fins a Alfons
el Benigne. Es tracta d’un moment d’expansió.
“El rei En Pere era el millor cavaller del món, que
conduïa els bons cavallers de la terra com mai
el rei Artús no tengué la taula rodona”
CARACTERÍSTIQUES

● Tendeix a l’autobiografia i a la narració de les

experiències personals
● Mostra un to d’exaltació èpica permanent i
d’enaltiment als reis de la corona d’Aragó-
● És la crònica que té més qualitat literària.
Pere el cerimoniós: Crònica
● un regnat molt llarg marcat per greus conflictes
polítics i socials: la pesta negra, revolta dels
nobles, guerres amb Castella i Gènova…
● Com el seu besavi Jaume I, la va escriure ell
mateix amb l’ajuda d’escrivans.

CARACTERÍSTICA:

Ja no es presenta com un heroi cavalleresc, sinó com

un príncep renaixentista que exerceix el poder sense
escrúpols.
ramon llull
RaMon Llull
És un autor d’una importància cabdal pel que fa a la
creació de prosa en català. És el primer autor
europeu que utilitza una llengua vulgar per escriure
sobre ciència, filosofia, teologia…

Va escriure més de 260 obres en català, llatí i

àrab… Va tocar tots els gèneres: poesia, prosa
didàctica, novel·la...
La vida de llull
- Neix a Palma vers el 1232, fill de pares barcelonins que s’establiren a l’illa després
de la conquesta de Jaume I.
- La seva posició benestant li dóna accés a la cort reial, on entra en contacte amb la
cultura.
- Cap a trenta anys, mentre escrivia, va tenir una visió de Crist a la creu, un episodi
que es va reiterar cinc vegades. Llavors, va decidir canviar de vida. Va abandonar la
cort i la seva família, i es dedicà a la pregària i a l’ermitatge.

ELS SEUS TRES OBJECTIUS:

a) Convertir els infidels en cristians

b) Fundar monestir per ensenyar llengües orientals als missioners que havien d’anar a
convertir els infidels
c) Redactar obres per refutar els errors de les religions no cristianes
- Llull, per complir la seva
missió, viatjà arreu del món a
Montpeller, París, Gènova,
Nàpols… Entrevistada bisbes i
papes perquè l’afavorissin en
el seu projecte
- També viatjà al nord d’Africa.
La imatge és d’un viatge que va
fer a Bugia, on va ser
apedregat i empresonat.
- Va morir el 1316 no se sap si a
Bugia o en el viatge de retorn
a Mallorca
La poesia
Poesia autobiogràfica: Llull
confessa les seves crisis
personals i parla de la seva
vida. Obres: Lo Desconhort i
Cant de Ramon

Poesia religiosa: Dedica

diversos poemes a la Mare de Déu
La prosa didàctica
Llibre de l’ordre de cavalleria (1272)

Estableix els deures i les obligacions del cavaller perfecte. Descriu

els rituals dels homes d’armes.

Llibre de les bèsties

És el setè llibre de Fèlix o llibre de les meravelles. És un relat

breu en prosa protagonitzat per animals. L’objectiu és reflectir a
través del comportament dels animals els principis que han de
presidir al bon govern entre els humans.
 la novel·la
Llibre d’Evast e Blanquerna (1283)

- També pretén mostrar una conducta que l’autor considera

adequada
- S’ha considerat una novel·la urbana, perquè és el primer
relat europeu que transcorre en una ciutat
- La novel·la té cinc llibres. El primer està dedicat a Evast i
Aloma. Els altres quatre als seu fill Blanquerna.
- Blanquerna porta una vida religiosa i va ascendint dins la
jerarquia de l’Església: és monjo, després abat, bisbe,
cardenal i papa. Quan arriba a papa, Blanquerna dimiteix, i
abandona per acollir-se a la vida solitària, en companyia
de Déu i de la natura.
La prosa Mística
Llibre d’Amic e Amat (1276-1278)

Reflecteix l’experiència mística de Llull. És una obra en prosa poètica en què l’Amic i
l’Amat, és a dir, l’home i Déu, expressen, sovint de forma dialogada, el lligam d’amor que
els uneix. Llull fa servir un llenguatge molt bell i elaborat, ple de metàfores literàries:
Un exemple…
Digues, foll, què és amor? Respòs que amor és aquella cosa que los francs met en
servitud, e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual és pus prop amor: a
llibertat, o a servitud’ (versicle 287)

Cantava l'ocell en el verger de l'Amat. Vingué l'Amic, el qual digué a l'ocell:

- Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l'amor, car en el teu cant es
representa als meus ulls el meu Ama. (versicle 26)
anselm turmeda
La literatura religiosa del segle XIV i XV
A finals del segle XIV, s’instaurà
una forta crisi religiosa en la
societat medieval que va desembocar
en el Cisma d’Occident.

Diversos autors varen intentar

preservar la concepció medieval de
Déu:

- SANT VICENT FERRER

- FRANCESC EIXIMENIS
ANSELM TURMEDA La figura contradictòria d’Anselm
Turmeda va ser, en canvi, un reflex
d’aquesta crisi espiritual.

Originàriament, era un frare

dominic de Mallorca. No obstant
això, va convertir-se a l’islam
després d’un viatge que va fer a
Tunis.

Obres més destacades:

La disputa de l’ase contra el frare

Anselm

Llibre de bons amonestaments