Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella 0.- Introducci 1.

- Context histric

vers dels segles XIV i XV.

2.- Aspectes generals de la narrativa en pros i en vers dels segles XIV i XV 2.1.- El Lai 2.2.- El fabliau 3.- El cercle literari de Bernat de Fenollar 3.1.- Bernat Fenollar 3.2. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar 3.3. La denominaci dEscola Satrica Valenciana 4.- Jaume Roig 4.1. Dades biogrfiques 4.2. Espill o Llibre de les dones 4.2.1. Estil i llenguatge 4.2.2. Contingut 4.2.3. Les dones descrites a lEspill 4.2.4. El propsit autorial de lEspill 4.3. Arrels i evoluci del discurs misogin 5.- La tertlia de Berenguer Mercader 6.- Joan Rois de Corella 6.1. Dades biogrfiques 6.2. Producci literria 6.2.1. Obres religioses 6.2.2. Obres amoroses 6.2.3. Obres mitolgiques 6.2.4. Peces de circumstncies 6.3. Crtica literria, fonts de lobra corelliana i trets especfics 7.- Conclusions Bibliografia

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella 0.- Introducci

vers dels segles XIV i XV.

En la literatura catalana dels segle XIV i XV hi conviuen, per una banda, la literatura moral i religiosa i, per una altra, el naixent Humanisme. Emergeix una literatura creada per una classe social punyent, la burgesia, que imposa una nova visi del mn i que al mateix temps divergeix dels tpics imperants fins aquell moment. 1.- Context histric Durant aquests segles Barcelona va perdre lhegemonia del comer davant Valncia, que esdevingu nucli econmic i cultural de la corona. A lmbit rural, la noblesa va enfortir les exigncies envers els camperols, cosa que ocasion les revoltes dels pagesos de remences, que gaudint del favor de la monarquia, van aconseguir la llibertat. Durant el segle XIV, sota la protecci de Pere el Cerimonis (1336-1387), es va crear la Cancelleria Reial, que contribu a fixar un model de llengua escrita que permetria la desoccitanitzaci lingstica de la poesia i el conreu duna prosa uniforme per part dels autors catalans. La mort sense descendncia de Mart lHum (1396-1410) i la tria al Comproms de Casp (1412) duna dinastia no catalanfona, obr una escletxa lingstica, ja que el catal havia de compartir la condici de llengua cortesana amb el castell: laristocrcia a llarg termini va acabar adoptant-lo com a llengua de cultura. Amb el rei Alfons el Magnnim (1416-1458), la corona dArag va assolir la seva mxima expansi mediterrnia, cosa que va permetre als autors posar-se en contacte amb el naixent Humanisme itali. Ferran el Catlic (1479-1516), casat amb Isabel de Castella, heret un regne esgotat econmicament i amb importants conflictes per resoldre. Despleg una poltica orientada a afavorir el redreament de Catalunya, tot i que tamb hi va haver aspectes negatius, com ara la introducci de la Inquisici castellana, lexpulsi dels jueus i una castellanitzaci general de la cort. 2.- Aspectes generals de la narrativa en pros i en vers dels segles XIV i XV Les mostres narratives ms antigues en llenges romniques van rebre el nom a casa nostra com a noves rimades, dorigen occit, eren versificades i sestructuraven en forma de versos isosillbics, generalment octosillbics, disposats en parelles de la mateixa rima. Ms tard, van nixer les codolades, composicions escrites en versos alternats de 4 i 8 sil. Ambdues gaudiren de popularitat durant els segle XIII i XIV. De fet, la codolada perviu en la trad. Oral mallorquina. A partit del XIV, a nivell temtic, la lite pren com a eix lesdevenir hum front lhegemonia del teocentrisme. Preludi de larribada del Renaixement.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

Com a referent, troba el Decamer de Boccaccio, tradut al catal annimament lany 1429. A ms, el mateix any, la traducci de la Divina Comdia, de Dant, va tenir un gran influx en els recursos narratolgics de les obres creades a casa nostra. Durant aquest perode, la noblesa i el clergat van perdre definitivament el control de la literatura. En la lite de lpoca, els narradors abandonen els ideals del mn cortes i cavalleresc. El tractament de lamor evoluciona i es passa de les rgides convencions de lamor corts a un tractament desinhibit de les relacions afectives, entronitzant la visi burgesa del mn. Tamb es desenvolupa una stira social del gust de la burgesia. Duna banda, la dona, idealitzada en la lite dels trobadors, esdev motiu de crtica per mitj de la misognia. Daltra, lanticlericalisme tamb cobra una importncia cabdal. El mn fantstic i meravells ara shumanitza. Els autors incorporen referncies de coordenades despai i temps: ara, la geografia i lonomstica sn conegudes pels lectors. A Frana, durant el XIII i XIV prenen forma dues manifestacions novellesques que tindran reflex en la lite catalana: el lai, de carcter cortes i allegric i dambient meravells, i el fabliau, dassumpte plaent, humorstic o groller. 2.1.- El Lai Designa composicions amb carcter meravells o amors. Solen ser narracions escrites en octosil. Apariats entre el centenar i els dos milers de versos. Relaten fets meravellosos i cortesos esdevinguts en un jard o verger encantat. El protagonista, procedent del mn quotidi, s traslladat a un ambient fabuls i allegric. Els primers que trobem en terres catalanes daten del s.XIV. En sn exemples: La Faula de Guillem de Torroella, un dels ms coneguts i Fraire de Joi e Sor de Plaser, annima. - La Faula: s una narraci de 1268 octosllabs apariats, escrits en primera persona i protagonitzada pel mateix Guillem, que explica com un dia, passejant per les costes de Sller, va pujar accidentalment a una balena que el va conduir a una terra llunyana, plena danimals amb capacitat de parlar. En la narraci apareixen personatges de la matria de Bretanya (Arts, Morgana). Els animals i Morgana i Arts fan els seus parlaments en francs. La resta de la composici s en catal. - Fraire de Joi e Sor de Plaser: narraci annima de 850 octosllabs apariats. s la recreaci de La bella dorment, enriquit amb altres motius folklrics. La protagonista, Sor de Plaser, filla de lemperador, mor sobtadament mentre menja. Els seus pares la reclouen en una torre situada en un bell verger on ning, llevat dels pares, t accs. 2.2.- El fabliau Els fabliaux es presenten versificats en octosllabs apariats i tracten assumptes divertits, lliures i obsens. Protagonitzats per personatges

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

burgesos, pagesos, juristes i clergues. Mostren conflictes amorosos on els marits sn burlats, les dones sn adlteres i els amants recompensats. Va tenir un xit notable entre lartistocrcia. A Catalunya, va arribar de la m de Guerau de cabrera. La majoria van ser redactades entre la segona meitat del segle XIV i comenaments del XV. En sn exemples: els Planys del cavaller Matar i Llibre de fra Bernat . - Planys del cavaller Matar: dautor annim, tracta amb intenci pardica temes de la lite cortesa com el debat entre clergues i cavallers per saber quin dells posseeix ms i millors qualitats com a possible amants duna dama. Clara actitud anticlerical i to irreverent. - Llibre de fra Bernat: de Francesc de la Via, t un alt to anticlerical. Presenta la lleugeresa moral duna monja. Descriu escenes escabroses, amb metfores sexuals preses del mn de les armes i la cavalleria. 3.- El cercle literari de Bernat de Fenollar A la Valncia del XV es construren diferents cercles de creaci literria, on shi celebraven tertlies. A casa de Bernat Fenollar, es reun un cenacle de gent burgesa, les produccions literries de les quals sacostaven a la stira i al llenguatge colloquial. 3.1.- Bernat Fenollar Nascut pels volts de 1438 (segons Mart de Riquer). Per a ell, la poesia noms tenia sentit si es plantejava en forma de dileg entre amics. Quan era jove, va mantenir dileg potic amb Ausis March i amb Joan Ros de Corella. La tertlia literria de Bernat Fenollar va comenar a funcionar al voltant de lany 1474. Va tenir una gran convocatria. Va escriure poemes de carcter satiricoamors amb Joan Moreno, Jaume Gassull, Pere Vilaspinosa i Narcs Vinyoles, entre altres. Enllest obres de carcter religis amb Joan Escriv i amb Pere Martines. Els literats del seu entorn es van apartar de la producci ausiasmarquiana, ja que enfocaven lamor des dun vessant pardic i satric. Les seves produccions no tenen afany moralitzador, sin que estan orientades a lentreteniment. Les obres daquest cercle van tenir un gran xit popular. 3.2. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar - Lo procs de les olives: narraci en octaves en forma de discussi entre Bernat fenollar i Joan Moreno sobre les aptituds dels vells i dels joves per a les relacions amoroses. Tingu repliques posteriors. - Lo somni de Joan Joan: obra en codolades escrita per Jaume Gassull. s una mena de continuaci de lanterior. Unes dones, assabentades de les discussions de lobra Lo procs de les olives, discuteixen tamb sobre si sn millors amants els joves o els vells i es busquen un defensor, Misser Arts.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

3.3. La denominaci dEscola Satrica Valenciana Segons Salvador Jfer (1988), hi ha hagut nombrosos intents dagrupar sota un nom com els autors citats. Laparent coherncia literria entre els membres va fer que Mil i Fontanals, lany 1865, proposs la denominaci dEscola Valenciana, que seria Satrica. Per no tothom opina aix. Antoni Ferrando, apuntava que la denominaci era desorientadora. 4.- Jaume Roig 4.1. Dades biogrfiques Va nixer a Valncia durant els primers anys del segle XV i estudi medicina i arts a Lleida i a la Sorbona (Pars). El 1434 apareix documentat amb el ttol de mestre i en funcions dexaminador de metges de Valncia. Va ser metge de la reina Maria de Castella, dona dAlfons el Magnnim. Es mogu sempre en els cercles de la burgesia. Lany 1460 inici la redacci de lEspill o Llibre de les dones, la seva obra ms important. 4.2. Espill o Llibre de les dones s sens dubte el text de contingut misogin ms conegut i rellevant de la historia de la lite. Catalana . 4.2.1. Estil i llenguatge Narraci escrita en vers que consta de 16359 versos de 4 sil. Segons lautor, lobra est escrita en noves rimades partides, ja que en comptes de tenir vuit sil cada vers en t 4. Aquest nmero t un valor central a lobra, ja que sarticula en quatre llibres, dividits alhora en quatre parts cadascun. El llenguatge combina la imitaci de lestil eclesistic formal amb la flexibilitat i la popularitat, que ajuda a accentuar el carcter satric de lobra. Les faccies o les grcies no shan de buscar en els seriosos continguts doctrinals, sin en els comentaris sobre les dones, mitjanant una exagerada crtica, amb ancdotes que pretenien entretenir i provocar el somriure. Per aquest propsit sinspira en els fabliaux i exempla, amb latac al matrimoni. 4.2.2. Contingut - Contingut: LEspill comena amb una consulta en qu Jaume Roig endrea lobra a Joan Fabra, per tal que la revisi, i li dedica a Baltasar Bou amb lobjectiu de prevenir-lo sobre els perills que comporten les dones. - Prefaci: Integrat per quatre parts. Aqu en narrador manifesta des de la vellesa com de desgraciats han estat els seus anys de vida per culpa de les dones. Cal no confondre el narrador amb Jaume Roig, ja que lEspill no s una novella autobiogrfica. Lobjectiu del narrador s adoctrinar Baltasar Bou i a la resta de joves que es lliurin a lamor i ho fa amb la seva experincia amb les dones.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

- Llibre primer: Tracta de sa fadrinea e joventut. Integrat per quatre parts, en la primera, ensopega amb la primera dona cruel de la seva vida, la seva mare ja que, quan el seu pare mor, aquesta el fa fora de casa. Desprs comena una etapa militar al servei dun cavaller bandoler, per ha dabandonar per culpa de la gelosia de la dona daquest. Torna a Valncia, per la seva mare no lacull. A la segona i tercera parts, que transcorren a Pars, el prota recorre mn i arriba fins a Frana, on es desplega una intensa activitat militar com a mercenari i guerrer, prenent part a la Guerra del Cent Anys. Aquest perode s farcit de breus episodis que expliquen histries protagonitzades per dones i als quals sentreveuen les fetilleries q duen a terme i el seu cinisme. A la quarta part, es produeix la tornada a Valncia, una vegada sha enriquit, ha aconseguit diners i inicia aix una vida burgesa. - Llibre segon: De quant fon casat. Shi expliquen les quatre experincies matrimonials del prota i aquestes corresponen respectivament a cada una de les quatre parts del llibre. - Llibre tercer: De la lli al Salam. En la primera part, el narrador, en somnis rep laparici de Salam, un rei que tingu 700 dones i 300 concubines, i aconsella el protagonista que no es torni a casar. Com a prova de la perversitat de les dones, Salam li explica tot un seguit dexemples de la histria sagrada i de la profana. En la segona part, salam increpa el protagonista per no penedir-se dels seus errors i li recomana uns consells per evitar la temptaci. Es tracta el tema de la Immaculada Concepci. En la tercera, Salam ordena q el prota serveixi Du i en la quarta es refuten els principals motius profeministes: lenumeraci de dones virtuoses es talla de soca-rel amb la justificaci que Du va fer la dona per procrear. - Llibre quart: de enviudat. Ens mostra la reflexi del prota desprs del parlament de Salam. A la segona part, el prota s un venerable anci i diu haver passat penries a causa de la maldat del gnere femen. En la tercera part, es penedeix si ha dit alguna falsedat sobre les dones i a favor delles diu que entre totes, noms nha coneguda una de virtuosa, Isabel Pellisser, que va morir deixant desconsolat el seu esps, Jaume Roig. Noms per ella, li plau al prota signar la pau amb les dones. A la quarta part, prega a la Mare de Du i demana que li siguin preses en compte les penries passades amb les dones. Lobra sacaba amb un darrer advertiment al nebot perqu saparti de les dones i sigui devot de la Mare de Du. 4.2.3. Les dones descrites a lEspill El protagonista es proposa blasmar dones de tota mena (donzelles, casades, beguines, monges i vdues). La crtica a les monges s ferotge. Les acusa dalcavotes, fetilleres, luxurioses i prostitutes. La finalitat s illustrar en detall la maldat femenina, anunciada al prefaci. 4.2.4. El propsit autorial de lEspill

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

Una bona part de la lite medieval es caracteritza per tenir una finalitat didctica orientada a lensenyament i lallionament hum. Jaume Roig barreja la moralitat amb la comicitat i conjuga lestil elevat, propi del didactisme, amb un estil pla farcit de colloquialismes i vulgarismes. Lautor desplega tota una stira anticlerical: presenta els representats de lestament religis amb un allau de comportaments depravats i impropis (sobserva amb la novcia, la quarta esposa del jo literari, que descriu en un parlament la quotidianitat en els convents, imprpia de la vida del clergat. Per exemple, una monja vella li va ensenyar fetilleries, afer avortaments i a reconstruir la virginitat, assegurant-li que no era pecat). Com a metge, a banda de recollir algunes malalties i remeis existents en la medicina del seu temps, lobra es fa ress de la malaltia de lamor hereos, s a dir, lenamorament, al qual Roig aconsella no caure perqu comporta la relaci amb una dona, font inesgotable de conflictes. Per al seu guariment, Roig noms prescriu la castedat. 4.3. Arrels i evoluci del discurs misogin La font de la qual beu tota la literatura de tradici misgina s el mite bblic de la creaci de la dona a partir de lhome i la caiguda daquest en el pecat a causa de la suprbia dEva, vinculada al dimoni. Trobem fonts, per, al llarg de la histria. Al segle XIII Vicent de Beauvais escriu un tractat pedaggic De euditione filiorum nobilium, i segrega lensenyament adreat als nens (temes cientfics) de ladreat a les nenes (feines de casa i obedincia al mascle). El tema de la misognia es popularitza a partir del segle XIII. La pea primerenca s el Chastie-Musart, que blasma les dones per provocar el somriure i acaba amb una retractaci a favor de les dones bones i de la Mare de Du. Per les obres que ms fama van assolir van ser les Lamentationtes de Matheolus i el Roman de la Rose de Jean de Meun. Al segle XIV es multipliquen les mostres, sobretot en vulgar, perqu el tema agrada i sha fet molt popular. El ms conegut s Boccaccio que consolida la tpica enumeraci de vctimes illustres del sexe femen amb les obres Corbaccio i De mulieribus claris. La nostra literatura presenta exemples de la literatura misgina, com Llibre de les dones i el Ter Cresti de Francesc Eiximenis, el Libre de fra Bernat de Francesc de la Via, entre daltres. No obstant, tamb es troba literatura que defensa el sexe femen: el Triunfo de les dones de Rois de Corella o la Vita Christi de sor Isabel de Villena, com a reacci a lEspill. 5.- La tertlia de Berenguer Mercader Al llarg del segle XV es van formar a Valncia diversos nuclis descriptors que es reunien i conversaven sobre literatura. Daqu sorgir la ben anomenada valenciana prosa. Les caracterstiques daquest estil sn lartifici, lampullositat, lafectaci i la inspiraci en la sintaxi llatina.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

Dintre dels nuclis que van conrear lanomenada valenciana prosa, cal fer esment a la tertlia dels autors que es reunien a casa de Berenguer Mercader. Una tertlia eminentment aristocrtica, que compt amb la presncia del poeta Joan Rois de Corella. Al voltant daquest grup es va escriure el Parlament en casa de Berenguer Mercader (abans del 1471). Hi ha una introducci de Rois de Corella i desprs shi recullen les faules ovidianes, aportades per cadascun dels contertulians (Berenguer Mercader, Joan Escriv, Guillem Ramon de Vilarrassa, Llus de Castellv i Joan de Prixita). 6.- Joan Rois de Corella 6.1. Dades biogrfiques Neix segurament a Gandia entre el 1433 i el 1443. Va despuntar des de ben jove com a escriptor i va rebre elogis del Prncep de Viana. Corella va rebre els ttols de cavaller i mestre en Teologia. Mor a Valnci lany, 1497. Escriptor valenci, una de les ms grans figures dins de la literatura catalana dels segle XV. Va estar relacionat amb Ausis March i amb altres escriptors dels cercles literaris de Valncia. 6.2. Producci literria La seva obra abasta tant la prosa com el vers i combina temes religiosos i profans, amb un llenguatge culte i elegant. Pot considerar-sel pont entre la cultura medieval i la nova etapa del Renaixement. Segu els aires classicitzants introduts per Bernat Metge i cant lamor duna manera molt diferent a la de March. Estilsticament, la seva obra s rica en imatges i ambientacions escniques amb un clar desig de renovaci, que es veu sobretot en el tractament de la natura. La seva poesia no presenta complexitat estilstica o formal i sacosta a la musicalitat del vers itali (decasllabs amb rimes suaus). La poesia amorosa, per, segueix una lnia molt personal. En la prosa, trobem dues direccions: una amb obres inspirades pels clssics i una altra amb temes bblics. Ambdues presenten un clar sentit moralitzador. La llengua presenta gran quantitat de neologismes, hiprbatons i sintaxi llatinitzada (verbs al final de les frases). Mart de Riquer proposa un estudi de la producci corelliana classificant-la en quatre grans blocs: obres religioses, obres amoroses, obres mitolgiques i peces de circumstncies.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella 6.2.1. Obres religioses

vers dels segles XIV i XV.

La producci religiosa s considerable, per, deixant de banda la seva versi del Cartoix i la dels Salms, no tenen lalada que es podria esperar dun mestre en teologia. Dins aquest grup, trobem obres com: La vida gloriosa de santa Anna (dilatada biografia de la mare de la Verge Maria), la Histria de la gloriosa santa Magdalena (que segueix essencialment la Llegenda Aurea de Jaume Varazzo), La histria de Josef, fill del gran patriarca Jacob (amplificaci dels captols del Gnersi q narren els fets de Josep), El cartoix (traducci de la Vita Christi que va escriure Ludolf de Saxnia, assol un xit fabuls) i El Psalteri (traducci de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llat). 6.2.2. Obres amoroses Aquest grup comprn obres escrites tant en prosa com en vers, i sn marcades per la temtica amorosa. Entre daltres podem citar les segents: la Balada de la garsa i lesmerla (descriu duna manera directa el sentiment dimpotncia que sent lamant quan no s correspost per lamada); la Tragdia de Caldesa (shi descriu una infidelitat amorosa. El to s de denncia i lamentaci per lengany de la dama, que s maleda i menyspreada pel poeta); Poesies a Caldesa (poesies referents a la traci i a la infidelitat de Caldesa, la defineix com una dama galant, per de cor fals. En un primer moment lactitud s dolguda i trista, per s substituda pel sarcasme i la stira. I lEpistolari amb el prncep de Viana, es tracta de la correspondncia que va mantenir amb el prncep entre el juliol de 1458 i el juliol del 1459, en qu el tema del debat s el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no s corresposta i, l'altra que s desitjada per que en canvi no estima. 6.2.3. Obres mitolgiques Es tracta dobres de caire mitolgic, amb gran influncia de les

Metamorfosis i les Heroides ovidianes. s en les proses mitolgiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra literria est ms marcada per l'estil. Algunes de les obres daquesta temtica sn: les Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe, una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracs amors; la Histria de Biblis, qui senamor de Cauno, germ seu, Corella conserva la intenci dels versos,

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

per actualitza diferents detalls a la realitat quotidiana del s.XV. Ovidi dedica dos-cents versos a la histria de Biblis, en canvi, Corella en fa 235 ratlles. La Histria de Jason e Medea, on tota lobra s posada al llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. I la Histria de Lender i Hero, escrita en prosa, per amb intercalacions de versos estramps. 6.2.4. Peces de circumstncies Seguit de peces que Corella va escriure per circumstncies diverses. Entre elles podem destacar: El Triunfo de les dones. Es tracta dun llarg parlament de la Veritat, personatge allegric, en defensa del sexe femen. Obra a contracorrent de la misognia de l'poca, fou escrita com a conseqncia de la polmica suscitada pel Maldezir de mujeres de Pere Torroella. Cal mencionar dos epitafis breus. Un en prosa, dedicat a la Sepultura de mossn Franc d'Aguilar. L'altre, en vers, dedicat al cavaller Perot de Penarroja. Tots dos cavallers valencians morts en la guerra de Granada. 6.3. Crtica literria, fonts de lobra corelliana i trets especfics La crtica ha lloat la poesia de Corella per la novetat que suposa, per ha criticat durament la prosa boccaccesca. Lola Badia distingeix dintre la producci de Corella entre dos tipus de poesia: la prpiament dita, emparentada amb la teologia i en aquest cas amb les metemorfosis ovidianes; i la vulgar poesia, relacionada amb les recreacions dels contertulians de Berenguer Mercader, entesa com un exercici per evitar loci i relacionada amb nocions com lharmonia, lelegncia i lelevaci destil. Les principals fonts de lobra corelliana sn Ovidi i Sneca per a les proses mitolgiques. Linters de Corella pels dos autors clssics era un smptoma humanstic innovador introdut per Bernat Metge. Pel que fa als clssics ms contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitar les tcniques de la narrativa sentimental. Segueix la lnia de lexaltaci de la poesia, amb el propsit de titllar de diablica la teologia pagana. 7.- Conclusions Jaume Roig i Rois de Corella, doncs, sn els mxims exponents de la narrativa catalana en prosa i en vers del segle XV. La producci literria

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

damds demostra que hi havia una constant ebollici literria a la Corona dArag i en particular al Regne de Valncia. Paradoxalment, la producci literria daquests autors culmina el perode daurat de les nostres lletres, ja que els esdeveniments poltics derivats de la uni amb la corona castellana, propiciaran una progressiva substituci lingstica. Caldr viure lagonia de tres segle durant lEdat Moderna fins que arribi loda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau, que marcar el tret de sortida cap a la recuperaci literria del pas.

Bibliografia RIQUER, M (1980). Histria de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel. BADIA, L. (1988). De Bernat Metge a Joan Ros de Corella. Barcelona: Quaderns Crema.