70.

LA LITERATURA, LA MÚSICA I
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE
MASSES
 70. LA LITERATURA, LA MÚSICA I ELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ DE MASSES

70.1. LA LITERATURA, LA MÚSICA I ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ DE MASSES

70.1.1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

Entrats al segle XXI podem assegurar, prenent paraules del teòric de la

comunicació Marshall McLuhan, que els mitjans electrònics han trencat totes les
barreres comunicacionals de temps i espai. Així, els mitjans de comunicació de
masses han transformat el que abans s’anomenava públic (éssers aïllats, amb
punts de vista diversos) en una massa (un grup d’éssers relacionats entre ells,
obligats al compromís i a la participació). Actualment, ja no existeixen individus
aïllats, sinó que tots vivim en un barri global, bombardejat contínuament amb nova
informació.

A El medio es el mensaje, a més, McLuhan i Quentin Fiore exposen que el missatge

no és només la informació que es transmet a través dels mitjans de comunicació, ja
que no es pot obviar el fet que el mitjà també pot ser el missatge. De fet, el mitjà
té el poder d’emmotllar la informació com li convé més i, com a conseqüència, té la
facultat d’emmotllar l’opinió de l’audiència massiva. En aquest fet s’han de buscar
les raons per les quals un producte literari o musical esdevé un èxit, mentre que
d’altres es queden en l’oblit.

La Unesco apunta en la seva declaració sobre educació en els mitjans que aquests
són omnipresents. Actualment, gairebé la totalitat de la població catalana escolta la
ràdio i mira la televisió. Hi ha dues opinions divergents sobre la influència
socialitzadora dels mitjans de comunicació de masses. D’una banda, hi ha qui
considera que els mitjans recreen la societat i imposen un estil de vida i una sèrie
de valors socials. D’altra banda, hi ha qui pensa que els mitjans només difonen la
realitat sense interpretar-la, i que es limiten a actuar com a reforçadors dels valors
de la cultura actual. Sigui com sigui, el que és evident és que els mitjans de
comunicació són agents socialitzadors de gran abast i, per tant, són cabdals per a
la difusió de la música i la literatura actual.

70.1.2. SITUACIÓ DELS NEGOCIS DEL LLIBRE I LA MÚSICA A CATALUNYA

A Catalunya, el del llibre és un dels sectors més dinàmics i amb una major tradició
exportadora. El nostre país és líder en el conjunt de la producció editorial
espanyola, amb un 57% de les vendes de tot l’Estat. Hi ha una relativa fortalesa de
l’edició en català, fet que s’explica, en bona mesura, per la importància de l’edició
en castellà a Catalunya. La presència rellevant d’empreses multinacionals de l’edició
té conseqüències positives en la posició de Catalunya en els mercats internacionals.
El teixit empresarial del sector està liderat pel Grup Planeta, el més important de
l’Estat Espanyol, seguit per les empreses del grup Berstelsmann, Hachette i
Océano. Pel que fa a l’edició en català, cal destacar els grups Edicions 62,
Enciclopèdia Catalana i l’auge recent de Quaderns Crema.

En canvi, el mercat de la música és bastant més feble a Catalunya, ja que hi ha una

absència de distribució pròpia potent, i les filials de les grans multinacionals
discogràfiques són a Madrid. A més, el canvi d’hàbits de consum i l’augment de la
pirateria posen en crisi, malgrat les recents mesures governamentals per tal
d’abaratir a l’usuari ni que sigui una mica el cost dels discos, l’estructura tradicional
de la indústria fono i discogràfica.

70.1.3. IMPORTÀNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

Els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal en la difusió de totes les

manifestacions culturals. En el cas del llibre, el paper dels mitjans és, bàsicament,
el de donar informació sobre l’oferta editorial existent i augmentar el prestigi de la
lectura com a hàbit cultural. De fet, una major presència del llibre a la premsa, la
ràdio i la televisió podria afavorir un increment del reconeixement del valor de la
lectura per part de la població com a hàbit cultural de la majoria. En aquest sentit
és com s’han d’enfocar les informacions respecte a certàmens literaris i les
entrevistes als escriptors, per tal de foragitar la imatge de la lectura com un hàbit
elitista i no apte per al gran públic. No obstant, encara hi ha, en ràdio i sobretot
televisió, una manca substancial d’espais dedicats exclusivament al llibre.

En el cas de la música, hi ha un valor afegit: la televisió, i sobretot la ràdio, omplen

hores dels seus continguts amb música. A més, la música és l’única disciplina que
és present a quasi tots els altres sectors culturals: en les arts escèniques, l’edició,
l’audiovisual, etc.

70.1.4. COMPETÈNCIA I PROMOCIÓ ENTRE MITJANS

L’estat d’opinió general, des de fa uns quants anys, assenyala la televisió com la
causa de la disminució de l’hàbit de lectura de la població. De fet, les vendes de
llibres estan estancades, i això podria estar motivat per la pluralitat i diversificació
de l’oferta cultural, en què la literatura només en forma una petita part. Internet
també s’ha convertit en un gran competidor del llibre, ja que la gent hi dedica molt
temps en detriment de la lectura.

Així, per tal de potenciar la literatura, seria convenient que hi hagués una interacció
major entre la indústria del llibre i la indústria televisiva, i no a força de programes
elitistes, sinó a través de productes atractius que estimulin la curiositat a tota mena
de gent.

Cal tenir en compte, però, que els mitjans de comunicació de masses són
imprescindibles per promocionar adequadament les novetats literàries i musicals. A
efectes de màrqueting, com més exemplars es venen d’un producte cultural, més
compradors s’hi senten atrets. I el nombre de vendes de cada obra no es donaria a
conèixer sense la intervenció dels mitjans de comunicació, els veritables
responsables de l’èxit o del fracàs de les obres literàries i musicals. Un exercici molt
interessant consistiria a veure si Javier Cercas, J. K. Rowling, David Bisbal o Rosa
d’Operación Triunfo haurien estat capdavanters de les seves respectives llistes de
vendes sense la intervenció dels mitjans de comunicació de masses.
Independentment de les qualitats de les obres de cadascun d’aquests autors, cal
tenir en compte que els mitjans de comunicació són els responsables de vehicular
les característiques que fan excel·lir les obres en qüestió.

En el cas de productes musicals, qualsevol que pretengui aconseguir uns bons

resultats de vendes haurà d’aparèixer prèviament a la llista dels discos més venuts
(l’elabora setmanalment l’Associació Fonogràfica i Videogràfica d’Espanya (AFYVE);
i, si no, en alguna llista de les que recullen el millor del que s’ha publicat en les
setmanes prèvies, i que són publicades per diversos mitjans escrits, radiofònics i
audiovisuals. Des de la coneguda llista de “Los 40 Principales”, cap radiofórmula no
es queda sense el seu propi rànquing d’èxits, i també n’hi ha a suplements i
revistes musicals i a pàgines web diverses, entre altres mitjans.
Les llistes en qüestió acostumen a estar elaborades a partir de l’opinió
d’especialistes o aficionats però, no obstant això, la majoria de vegades són
utilitzades com a instrument de màrqueting, destinades a promocionar un treball en
concret.

Tant en el món de la literatura com en el de la música, cal tenir en compte que hi

ha diversos mitjans que pertanyen a grups mediàtics amb interessos en la indústria
editorial i/o discogràfica i, per tant, promocionen amb més vehemència els
productes de la seva propietat.

En el cas de la literatura, els mitjans de comunicació han creat els anomenats

autors mediàtics que, després de fer-se famosos a la pantalla, s’han dedicat a
l’escriptura de llibres amb un gran èxit de vendes, tot sigui dit. És el cas, per
exemple, d’Andreu Buenafuente a Catalunya o de María Teresa Campos a Espanya.
Altres personatges com Judith Mascó o Lorena Berdún han fet incursions en el món
de la literatura (aquesta darrera ja ha tret cinc obres). Sense dubtar de les
capacitats literàries d’aquests autors, cal assenyalar que l’èxit de vendes ve donat
principalment per l’activitat que desenvolupen en els mitjans de comunicació de
masses. Un clar exemple el trobem en José María Aznar, que ha entrat per la porta
gran de l’edició i ha passat d’expresident del Govern espanyol a autor d’un best-
seller: Ocho años de gobierno: una visión personal.

Apuntem aquí els fenòmens de literaturització i desliteraturització: la literaturització

d’una obra consisteix en considerar-la com a literatura quan en èpoques anteriors
no ho era. El fenomen contrari és la desliteraturització, que es dóna en obres que ja
no produeixen respostes estètiques. És el cas, per exemple, dels Diàlegs de Plató,
de gran valor filosòfic però amb poc valor literari.

70.1.5. CANVIS EN LA SOCIETAT DE MASSES

En el cas de l’obra editorial, el progrés de les noves tecnologies de la informació i la

comunicació comporta una profunda transformació dels mitjans tècnics de
producció i difusió. Com a conseqüència d’aquest procés, es preveuen canvis
importants en el sector, tant en relació a la producció d’obres com en la seva
comercialització.

Tal com es posa de manifest en el Llibre Blanc de la Indústria Cultural de

Catalunya, elaborat el 2002, actualment hi ha un procés en marxa de convergència
dels mercats de producció i difusió de continguts d’informació, en què conflueixen
els diferents agents de les indústries culturals i, fins i tot, de la informàtica i de les
telecomunicacions.

Les tecnologies digitals permeten la difusió de l’obra editada a través de nous i

múltiples canals. En el futur, l’objecte del negoci d’edició electrònica ja no consistirà
només en el disseny d’un producte acabat (el llibre), sinó en la gestió d’uns
continguts d’informació que s’oferiran als mercats per canals complementaris i amb
sistemes de preus diferents. En el cas de la música, aquests processos ja s’estan
donant, a causa d’Internet principalment i, de fet, actualment hi ha obert un gran
debat sobre les descàrregues de música gratuïtes a través de la xarxa i de la
regulació que cal aplicar-hi.

Una de les tendències més noves, i que va a contracorrent dels temps actuals, és
la del copyleft, una alternativa radical al copyright, que consisteix en plantejar una
via alternativa tant als drets d’autor com al model de producció cultural de la nostra
època. Aquest moviment va néixer a finals dels anys vuitanta entre programadors
informàtics del moviment de software lliure, i actualment s’ha estès a tots els
àmbits de la cultura. A Catalunya, la Universitat de Barcelona aposta per una idea
que consisteix en posar a lliure disposició gran part del material docent dels cursos.
La modesta editorial “Traficante de Sueños” i el quartet funky “LaMundial.net” de
Barcelona són alguns dels que s’han apuntat al copyleft. Pengen les obres a
Internet i permeten que qualsevol les copiï, distribueixi o, fins i tot, en faci noves
versions. L’objectiu d’aquests autors és que el major nombre de persones els
conegui. Altres entitats que opten pel copyleft demanen una suma per la
descàrrega de l’obra, tot i que l’usuari després la pot tornar a copiar o manipular
sense cap més cost.