LITERATURA S.

XI - XII
CONTEXT HISTÒRIC
S. XI - XII ⮕ Poesia en occità

S. XIII ⮕ comencen a aparèixer les primeres veus d’una primera literatura catalana gràcies a
Ramon Llull.

El regnat de Jaume I el conqueridor (1213 - 1276) va ser molt extens i es van expandir molt.

Jaume I conquesta Mallorca (1229) i València (1232 - 1245) per controlar el que sortia i entrava al
port (comerç).

Quan Jaume I mor, els seus regnats passen als seus fills:

Pere el gran ⮕ Catalunya, Aragó, València i Sicília.

Jaume II ⮕ Cerdanya, Rosselló i Mallorca.

RAMON LLULL
Ramon Llull va néixer a Mallorca entre el 1232 i 1233, tres anys després de la conquesta de
Mallorca per Jaume I. Va pertànyer a una família noble i l’educació va ser pròpia d’un cavaller de
l’època. Sabem detalls sobre la seva vida gràcies a la seva obra “Vida Coetània”.

Ramon formava part de la cort. Tenia una posició molt còmoda. Escrivia poesia trobadoresca. Es
va casar i va tenir dos fills. En l’any 1266, mentre escrivia, se li va aparèixer deu crucificat en
somnis durant 5 dies seguits. Va deixar a la seva família i comença a predicar la paraula de deu.

Els seus objectius eren:

Intentar convertir als infidels

Escriure llibres basats en l’ideari cristià
Crear escoles i monestirs on es poguessin formar futurs missioners.

Ramon comença a aprendre de jesús i difondre les seves idees. Va decidir aprendre d'ell perquè li
van aconsellar en un dels seus viatges, i hi va dedicar nou anys a formar-se i escriure “El millor
llibre contra els errors dels infidels”.

Entre el que va aprendre, l'àrab el va ajudar molt a escriure llibres per intentar convertir als àrabs,
com “Llibre de contemplació”, escrit primer en àrab i després en català.

En el 1274 crea l’Art. Mentre estava orant a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció que el va
portar a crear l’Art. L’Art és un mitjà per a demostrar, amb arguments lògics, la fe cristiana.

La majoria de les 260 obres que va crear estaven relacionades amb l’art, i Llull va crear diferents
versions d’aquest sistema.
ELS SEUS VIATGES

1263 - 1265: Va predicar a diferents llocs de Mallorca.

1275: Jaume II crida a Ramon a Montpelier perquè un savi teòleg examini les seves obres.
Aquestes són aprovades i Jaume II deixa a Ramon predicar al seu regnat.

1276: Es funda el monestir de Miramar: tretze franciscans hi estudien àrab i l’Art Lul·lià. Es dedica
a fer “Vida contemplativa”, “Llibre d'Amic e Amat” i “Llibre de l’orde de cavalleria”.

1283: Montpelier defensava l’art. Ramon escriu “Art demostrativa” i “Llibre d’Evast e d’Aloma e de
Blanquerna son fill”.

1288 - 1289: Llull viatja a París per predicar, però fracassa davant l’aristotelisme. Escriu “Llibre de
Meravelles”.

1292 - 1293: Primer viatge al nord d’Àfrica per convertir als infidels.

1294 - 1295: Segona estada a París. Es relaciona amb el papa Celestí V. Escriu “Arbre de filosofie”

1301 - 1305: Viatge aventurer a Xipre, Armènia, Àsia menor i Jerusalem.

1306: Viatge missioner al nord d’Àfrica, a Bugia. Després de discutir l’art és empresonat durant 6
mesos, condemnat a mort i expulsat del país.

1309 - 1311: La seva Art és acceptada en cercles universitaris i la facultat d’arts liberals, però no
tant en teologia. Escriu “Vida Coetània”.

1316: Ramon Llull mor als 83 o 84 anys en un vaixell tornat cap a Mallorca.

L’ART: PENSAMENT LUL·LIÀ.

1. Era una tècnica complexa per interpretar la realitat, trobar la veritat i demostrar-la. També
per justificar la fe cristiana.
2. Partia de principis comuns a les tres religions monoteistes de l’època (Cristiana, Musulmana i
Jueva). Havia de ser infal·lible en la conversió dels infidels.
3. L’Art consistia en un mètode apte per a totes les disciplines del saber del s. XIII (teologia,
ciències i humanes.)
4. Va consagrar la vida i l’obra literària, perquè fins i tot les seves novel·les i poesies volien
transmetre la teologia i l’aproximació del lector a l’Art.

LES SEVES OBRES

PROSA FILOSÒFICA I CIENTÍFICA:

“Llibre de contemplació a Deu”

“Arbre de la ciència”
“Llibre del Gentil e dels tres savis”

POESIA
 “Cant de Ramon”
“Llibre de Amic e Amat”

ART DE PREDICACIÓ

“Llibre de virtuts i pecats”

“Art abreujada de predicació”

OBRA NARRATIVA

“Vida Coetània”
“Llibre d’Evast e d’Alora e de Blanquerna son fill”
“Llibre de l’orde de cavalleria”
“Llibre de meravelles”

Ramon Llull va escriure en:

Llatí, perquè era la llengua culta i de prestigi a Europa al segle XIII.

Àrab, per convertir als musulmans
Provençal, llengua amb la qual escriu la majoria de les seves obres.
Català, llengua a la qual Ramon li dona prioritat, volent arribar al màxim nombre de lectors, ja
que el català era la llengua popular.

LES 4 GRANS CRÒNIQUES MEDIEVALS

En el s. XV Martí l’humà mor sense descendència, i els reis castellans comencen a regnar.

Les 4 grans cròniques historien l’època dels regnats Catalunya entre el s. XII i el s. XIV. Són
importants perquè gràcies a aquestes la gent pot saber més sobre la corona.

La crònica de Ramon Muntaner, Jaume I, i Pere el cerimoniós són memòries. La de Bernat d’Esclot
és autobibliogràfica. ?

Van ser escrites en llengua popular perquè volien que la gent les entenguis.

CARACTERÍSTIQUES:

Van ser escrites entre els finals del segle XIII i principis de segle XIV, en l’expansió de la
corona catalanoaragonesa.
Prosa en llengua popular, històries de lluites.
Esdeveniments coetanis (que tothom havia viscut).
Caràcter polític, de propaganda i justificació de l’acció governamental dels monarques.
Les obres de Jaume I i la de Pere III són les úniques autobiogràfiques de monarquies
medievals escrites amb el “nos” majestàtic.
La de Jaume I, Pere III i la de Ramon Muntaner es veu més clarament que són memòries: el
testimoni d’una època, la de la plenitud de Catalunya medieval i de la seva expansió.
Punt de vista lingüístic, són de gran interès.
 Des del punt de vista literari, alguns episodis s’acosten als temes de les cançons de gesta i
d’altres de cavalleria posterior.

LLIBRE DELS FEITS - Jaume I

Jaume I escrivia perquè volia ser recordat i servir d’exemple per a les futures generacions

CARACTERÍSTIQUES:

Narra de manera autobiogràfica les gestes més importants del rei Jaume I
Escrita en dues etapes i en primera persona. Narra la conquesta de Mallorca i València.
Sovint es presenta com a un heroi, també dona detalls de la seva vida quotidiana.
Realista i detallista
Llenguatge popular i col·loquial
Jaume I era vist com un cavaller. El seu llinatge, presència física i la seva valentia.
Carac. principals: Els trets humans, el sentiment religiós, la guerra i l’amor dels reis cap als
seus regnes.
Els moments més importants són el seu engendrament i el seu naixement, la mort del seu
pare, el jurament com a rei i les conquestes de Mallorca i València.

LA CRÒNICA DE BERNAT D’ESCLOT o LLIBRE DEL REI EN PERE - Bernat d’Esclot

Bernat d’Esclot no és un rei. Es creu que l’autor de l’obra es diu en realitat Bernat d’Escriva.
Aquest era tresorer de la cort i era d’un regne de França que es deia Es Clot.

CARACTERÍSTIQUES

L’obra se centra en la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya dels francesos i el seu

posterior alliberament.
Estil: rigor i objectivitat
La seva crònica és escrita en 3a persona
Tracta des del naixement de la corona catalanoaragonesa, dels reis. Passa de manera
progressiva.
Té 168 capítols, 94 destinats a Pere III

CRÒNICA DE MUNTANER - Ramon Muntaner

Ramon Muntaner diu que participa en tots els esdeveniments de l’obra, però parla de coses que
no ha pogut viure.

El seu objectiu era elogiar als reis

CARACTERÍSTIQUES

Període més llarg de tots: des del naixement de Jaume I fins al naixement d’Alfons el Benigne.
Així i tot, Muntaner és el protagonista ?
Els moments que explica amb més importància són de Roger de Flor, un comandant.
Llenguatge col·loquial
Característiques principals: Era patriòtica i hi havia una presència constant de l’autor.
La finalitat de la crònica era deixar constatat el que havia viscut en primera persona els
esdeveniments més importants havent sobreviscut tots ells i donar gràcies a deu.

PERE EL CERIMONIÓS

CARACTERÍSTIQUES

Va ser escrita entre el 1385 i narra sobre dels regnats de Pere III i el seu pare, Alfons III el
Benigne.
Dirigida pel mateix monarca, aquest no es presenta com a un heroi i relata els fets polítics
amb objectivitat.
Protector de les arts i les lletres. Poeta i historiador, crea la Universitat de Perpinyà i va
traduir els clàssics de l’època.
Durant el regnat de Pere III es comencen a veure les primeres crisis que acaben en la
decadència de la corona d’Aragó.

La finalitat: L’obra s’obre amb un pròleg en forma de sermó, agraeix a la bondat divina que estigui
en una posició tan alta.

Pere comença a escriure l’obra, però sabia que anava a morir en qualsevol moment. Aixi que li diu
a un treballador seu, Bernat d’Escoll, que l’acabi. Aquest també mor i, finalment, és acabada per
Joan I el caçador