LES QUATRE CRÒNIQUES

Narrativa historiogràfica: El text historiogràfic medieval parteix de la

tradició d'origen clàssic, tot i que està més condicionat per la religió i el poder polític.

A l'Edat Mitjana la història era un seguit d'esdeveniments cronològics lineals. Des de

la creació d'Adam i Eva fins a la fi del món i el judici final.

L'Edat Mitjana va heretar dels clàssics la convenció de reportar la memòria dels fets
de la humanitat amb una expressió retòrica acurada, destinada a ensenyar i a
persuadir.

Textos historiogràfics: hi ha tres tipus:

- Annals i repertoris cronològics: fets en ordre cronològic
- Historiografia: Des de l’origen fins al seu present
- Cròniques: informes d’uns fets puntuals

Les primeres notes historiogràfiques són del segle VIII.

Les Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó són la primera crònica catalana.

Les cròniques: Als segles XIII i XIV la corona d'Aragó es va expandir pel
Mediterrani. Passava per un moment d'esplendor en tots els àmbits, també en la
Literatura. Les cròniques són textos històrics que reflecteixen l'època de màxima
esplendor de la corona.
Les cròniques són el període des del regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
fins al de Pere el Cerimoniós (1336-1387).
Els autors de les quatre cròniques són: Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i
Pere el Cerimoniós.

Què significa història/fer història a l'Edat Mitjana?

- Fer història en l’Edat Mitjana significa influir o formar part dels esdeveniments
que van passar a aquella època. Alguns reis van fer història a partir de les
coses que van fer com el rei Jaume I que va conquerir València i les Illes
Balears. Personatges que van fer expedicions com Cristòfor Colom que va
anar a Amèrica també formen part de “fer història”.

Per què les cròniques són importants per la literatura catalana?

- Les cròniques es van escriure en el moment on la literatura estava en el seu
millor moment. Són importants perquè donen informació sobre fets històrics a
Catalunya i personatges de l’època en el que van ser escrites. A més les
quatre cròniques van ajudar a la difusió de la llengua catalana, on en aquell
moment el castellà era més rellevant en la literatura escrita.