La literatura histórica: les cròniques i les epístola.

1- Introducció: en aquesta presentació anem a explicar dos punts de la literatura històrica

que són les cròniques i les epístoles. També li podem dir novel·la històrica a la literatura
històrica. Encara que les epístoles siguin obras de ficció, representen un període històric
llunyà i en la que formen part personatges i llocs no ficticis.

2.Història contemporània.
-Les primeres obres d’aquesta etapa eren en llatí i les deien cròniques llatines i
després al segle 13 en llengua vulgar.
-Arran d’això al s. XVI 16 es van escriure quatre llibres d’història que posseeixen
valor literari (l'art d’escriure , de l’escritura , de l’alfabet i gramàtica). Aquestes van
ser les cròniques de Jaume i, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el
Cerimoniós.
-Aquestes obres historien dos segles i el regnat de vuit monarques, conegut com el
període d’apogeu de la Corona d’Aragó.
-Aquí hem posat una taula amb els autors més importants de l'època i algunes de
les seves obres.
les dades son les dates apoximades de redacció de cada autor. Jaume el
conqueridor.
Jaume I converteix la seva crònica en unes memories.
Bernat desclot es centra en Pere ii que el va conèixer i fa l’obra…
Ramon Muntaner parla del temps i esdeveniments que va viure i la crònica de Pere
III cobreix el seu regnat i el del seu pare.
Les cròniques:
Les cròniques narren fets contemporanis als autors, ells han estat testimonis i això
atorga credibilitat al relat. Aquestes obres estan escrites en prosa i tenen gènere
informatiu que explica uns fets reals amb predomini de l'objectivitat.

3. Una eina de propaganda amb intencionalitat pedagògica

Ens referim a les cróniques amb aquest titol
-La intencionalitat política de les cròniques és evident.
-La seva finalitat no és crear un llibre d’història tal com l’entenem la vertadera
finalitat és la propaganda: i els reis la utilitzaven per glorificar el seu govern.Ells
agafaven com a model la tradició èpica i artúrica.
-A aquestes propagandes domina el tó heroic.
-Per aconseguir aquest doble objectiu propagandístic i pedagògic, les cròniques fan
servir tècniques narratives.
-Descriuen moments de la intimitat dels protagonistes, buscant la complicitat del
lector.
-Altres vegades utilitzen recursos d’estil extrets de la tradició literària i motius del
folklore popular.
4. Les epístoles de les reines.
-Les reines de la corona catalanoaragonesa, com Maria de Castella, Violant de Bar,
Margarida de Prades o María de Luna van ser en moltes ocasions les substitutes
dels seus marits i exercíen com a reines gestionant tot el poder.
-Utilitzaven les epístoles com un mitjà d’expressió per comunicar-se, informar-se i
ordenar.
-Totes aquestes epístoles formen part de la creació literària d’aquest període,
pertanyen a la Cancelleria Real i ens ofereix una visió dels fets polítics diferent de la
de les cròniques, de les quals constitueixen el seu revers.
-En bona part d’elles se’ns mostra la gestió quotidiana del poder i els seus
problemes, això ens ofereix una altra perspectiva dels fets, que en moltes ocasions,
són contemporanis de les cròniques.
-La veu o opinió de les reines també deixa constància d’altres preocupacions socials
o culturals.
-A través d’aquest epistolari es va introduir part de la cultura i art francès.

-Un dels epistolaris més destacats, és el de la reina Violant de Bar, és un dels més
complets.
-Violant de Bar era, al costat de Joan I, una de les parelles més interessades en la
cultura, en la seva cort es va donar acolliment a artistes i joglars.

-Les epístoles de la reina Maria de Castella, que va estar regnant durant 25 any,
resultaven molt interessants pel que fa a la gestió i les maneres de govern de la
reina.
-Una de les seves epístoles més famoses consisteix en que la reina ha convocat
corts i es dirigeix a l’abat de Montserrat per exigir-li que hi acudeixi. La carta mostra
el tracte de la reina amb els súbdits dels diferents territoris que governen amb
fermesa i justícia.
-En una altre epístola, la reina dicta ordre de fer fora els alcavots de Tortosa
perseguint el negoci de la prostitució a la ciutat.