Literatura Trobadoresca

Començarem a treballar la literatura de la nostra llengua des de l'època medieval.

L'edat mitjana comprèn un llarg període de gairebé deu segles, des de la caiguda
de l'imperi romà fins al 1453. A partir del segle X es divideix en dues èpoques, l'alta
edat mitjana (X-XI i XII) i la baixa edat mitjana (XIII, XIV i XV).

L'edat mitjana representa moments d'incertesa política, d'inseguretat, de senyors

feudals que imposaven les seves lleis i dels pobles que comencen a crear-se una
identitat nacional i una llengua.

Així, la literatura és considerada un reflex de la societat en què es dona, de tal

manera que en estudiar qualsevol mostra literària s'acudeix al seu context social.

La literatura ha servit per parlar d'allò més íntim (emocions, sentiments, sensacions)
per inventar històries que revivim, a través de personatges reals o ficticis.

La literatura es nodreix de tot un seguit de temes que s'han mantingut al llarg del
temps perquè seguim tenint els mateixos dubtes, la mateixa manera de sentir allò
que més ens afecta.

La literatura és imaginar, i per treballar la literatura cal tenir molta imaginació.

Clicau aquí i podreu veure una presentació general de literatura

medieval a tall d’exemple del que haureu de fer vosaltres la
setmana vinent.
Ramon Llull

Ramon Llull: Creador de la prosa literària catalana

Ramon Llull (Mallorca, 1232/33-1316) és una figura cabdal i singular de la història

de la cultura catalana, però aquí sobretot veurem quina importància va tenir com a
literat.

Se'l considera el creador de la prosa literària catalana perquè les primeres obres
literàries en llengua catalana són d'ell.

A més va ser un dels primers autors europeus que va utilitzar una llengua romànica,
considerada llavors "vulgar", recordem-ho, per escriure prosa filosòfica i teològica.

Per què ho va fer? Per algunes raons concretes

● La primera és que tenia una formació cavalleresca i, per aquest motiu, no

dominava el llatí que va aprendre de gran.
● La segona i més important que volia arribar al màxim de gent possible i això
no ho podia fer en llatí que ja només empraven els monjos.

Aquesta tria va tenir les seves dificultats, com que no tenia models on fixar-se va
haver de:

● crear termes nous (neologismes: ja que havia d'expressar conceptes que fins
aleshores sols s'havien dit en llatí).
● i va haver d'elaborar una prosa madura (ja que havia de desenvolupar
raonaments que mai s'havien fet en llengua vulgar).

Llull va ser autor d’una extensa obra, d'uns 265 títols, la majoria dels quals es
conserven en llengua llatina (57 s’han conservat en català, de les quals 20 tenen
una versió només en català i les 37 restants tenen una doble versió catalana i
llatina. Fins a dia d’avui no ha estat localitzada cap obra en la seva versió àrab), i
d’una gran varietat de temes: teologia, filosofia, alquímia, lògica, medicina, física,
pedagogia, matemàtica, etc.
Quan es parla de Ramon Llull, no es pot separar la faceta d'escriptor de les de
filòsof i missioner perquè de fet, si escrivia, era perquè els seus objectius eren:

● construir escoles on s'ensenyés àrab a futurs missioners a fi de convertir tots

els infidels a la fe de Crist.
● retornar els usos i costums de la societat occidental als propis del
cristianisme inicial.
● demostrar amb arguments irrefutables que la fe cristiana és la veritable.

Les obres literàries que va escriure i s'han conservat són:

● El Llibre d'Evast e Blanquerna. Va ser la primera novel·la escrita en llengua

neollatina. Explica la història d'un jove, Blanquerna, fill d'Evast i Aloma, un
matrimoni cristià exemplar, que arriba a la cúpula de la cristiandat, el papat al
qual acaba renunciant per fer-se ermità.
● El Llibre de les bèsties, una narració, d'estil simple, amb finalitat didàctica i
moral sobre els comportaments humans representats per animals. Es troba
dintre d'un altre llibre més extens: Fèlix o llibre de les meravelles que tenia la
intenció de ser una enciclopèdia sobre tots els elements que es podien trobar
a la terra, concretament a l'apartat que dedicava als animals. No és un llibre
del tot original perquè es basa en una faula oriental que es deia Calila i
Dimna.
● El Llibre d'Amic e Amat, una obra breu que conté un aforisme moral per ser
llegit cada dia de l'any, abans d'anar a dormir i reflexionar-hi. És considerada
la màxima expressió de la mística lul·liana. Hi apareixen tres personatges:
l'Amic (l'home), l'Amat (Déu) i l'Amor, figura que fa de mitjancera entre
ambdós.
● El Llibre de l'orde de Cavalleria (1276), un manual que explica com ha de ser
un bon cavaller cristià. El seu èxit hauria de ser notable, perquè Joanot
Martorell el fa llegir a un dels personatges, concretament a qui ensenya a
Tirant lo Blanc a ser-ne un.

Aquí pots veure una presentació sobre en Ramon Llull.

Mira aquest vídeo amb atenció.

Les Cròniques
Les quatre grans cròniques

Es van redactar a les acaballes del segle XIII i al llarg del segle XIV, coincidint amb
l’expansió de l’imperi català. Eren unes narracions en prosa que estaven destinades
per a ser escoltades i llegides de manera individual. Eren extenses i sempre
tractaven episodis històrics de caràcter bèl·lic.

Com a eix vertebrador de les quatre cròniques trobem la narració d’uns fets coetanis
dels seus autors, com a resultat de l’experiència viscuda. Això és un element
diferenciador de les cròniques d’autors d’altres literatures, atès que, les accions se
situen en èpoques allunyades al seu temps.

La finalitat de les cròniques era justificar les decisions de caràcter polític que prenien
els reis catalans. Per tant, tenien un rerefons polític i sobretot un sentiment de fort
patriotisme.

Les quatre cròniques de la literatura catalana són la de Jaume I, la de Pere III el

Cerimoniós, Bernat Desclot, i Ramon Muntaner.

Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Glossa de manera autobiogràfica les gestes més destacades del rei Jaume I. Fou
escrita en dues etapes diferents: 1244 i 1274. Comenta en 1a persona les
conquestes de Mallorca i València. Presenta el rei com si fos un heroi, tot i que,
també comenta aspectes de la seva vida quotidiana. La crònica està explicada de
manera versemblant i detallada, això fa pensar que potser el monarca en controlava
l'escriptura. Hi predomina el llenguatge popular i col·loquial.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere

No es tenen gaires dades de l’autor d’aquesta crònica. Sembla que la va redactar el
tresorer del rei, Bernat Escrivà, que a la vegada era membre de la cort del rei.
Aquest privilegi va fer que pogués emprar per a la seva escriptura documentació de
la Cancelleria Reial.

La crònica de Bernat Desclot fou redactada entre el 1283 i el 1288. És

protagonitzada pel rei Pere II el Gran. Se centra en la conquesta de Sicília, la
invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu alliberament. És fidel als fets,
que són presentats de manera objectiva.

Crònica de Ramon Muntaner

Caracteritzada per abastar el període més gran de totes les cròniques: s’inicia amb
l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328).
Ramon Muntaner també esdevé protagonista dels fets que narra. Sobresurten els
passatges sobre l’expedició dels catalans a Orient, encapçalats per Roger de Flor.
Té com a objectiu lloar els reis del casal d’Aragó. Aquesta crònica va ser escrita
amb la finalitat de ser llegida en veu alta. D’aquí que hi trobem recursos de caire
joglaresc, un llenguatge viu i col·loquial.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

Redactada entre el 1349 i el 1385. Tracta els regnats de Pere III i del seu pare,
Alfons III el Benigne. La crònica és dirigida pel mateix monarca. Aquí no apareix
com un heroi. Els fets polítics són redactats de manera objectiva. Explica
principalment dos episodis: la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra
els nobles rebels a València i a Aragó.

Aquest vídeo conté bona informació sobre les cròniques.

Esquema cronològic i mapa conceptual de les Cròniques.