POESIA TROBADORESCA (XII - XIII)

→ Rols (reprodueixen l’estructura de la societat):

- Trobador: músic i poeta que componia poesia culta en llengua occitana i de tema
amorós (amor cortès), i les interpretava en ambients cortesans.
❖ Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)
❖ Guillem de Berguedà
- Joglar: recitava i dramatitzava poesia popular.

→ Característiques formals:

- Cobla: 8 versos unisonants (monorima) o singulars (rima canviant)

- Tornada: Estrofa breu on apareix la persona a qui es dedica l’obra
- Rima: Consonant
- Mètrica: Heptasíl·labs / Octosíl·labs (isosil·làbics)

→ Gèneres:

- Cançó: Composició de temàtica amorosa, basada en l’amor cortès.

- Sirventès: Atac personal cap a l’enemic del trobador.
- Plany: Lament de la mort d’un personatge mort (familiar, amic, personalitat cèlebre).
- Tençó: Debat entre trobadors.
- Pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, objecte del seu amor.
- Alba: Sentiments dels amants en separar-se, després d’haver passat la nit junts.
- Viadera: dues sèries breus d’estrofes de dos versos, cadascuna amb rima pròpia.

→ L’AMOR CORTÈS: Triangle amorós → Gilós - Dama - Trobador

- Personatges:

❖ Dama / Dona / Midons: la seva identitat s’amaga amb un senyal

❖ Hom / Trobador / Jo poètic: L’autor és vassall de la dama
❖ Gilós: El marit de la dama
❖ Lausengiers: Els espies que informen el marit.

- Idealització de la dama: noble, casada, jove, bella, gentil, virtuosa…

- Actitud de vassallatge: el trobador és vassall de la dona, servent pel seu amor.

- Sofriment: mort per amor (si no és correspost) o joia més completa (si ho és).

POESIA EN CATALÀ (XIV - XV)

❖ Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi

❖ Joan Roís de Corella i Ausiàs March (més obres i de millor qualitat)
NARRATIVA HISTORIOGRÀFICA: Les 4 cròniques (XIII - XIV)

Una crònica és una narració històrica que recull i ordena cronològicament uns fets històrics.
Són una lloança cap als governants i la seva finalitat era justificar els regnats.

❖ “El llibre dels fets” de Jaume I: Narra de forma autobiogràfica (nos majestàtic) els
seus records personals, emfatitzant en les conquestes de València i Mallorca.

❖ “Llibre del rei En Pere” de Bernat Desclot: Se centra en el regnat de la Corona

d’Aragó i, concretament, en Pere II el Gran, fill de Jaume I.

❖ “Llibre” de Ramon Muntaner: Va ser un militar al servei dels reis. Narra des que la
concepció de Jaume I fins a la coronació d’Alfons IV, incloent-hi els episodis dels
almogàvers.

❖ Pere el Cerimoniós: Obra autobiogràfica i d’estil formal, dirigida pel monarca,

destinada a explicar les intrigues de la cort.

→ Característiques comunes

❖ Patriotisme i nacionalisme: lloança a la corona

❖ Intencionalitat política: el rei és el millor governant que podrien tenir
❖ Heroisme: el rei és més que un cavaller, és un heroi
❖ Protagonistes idealitzats
❖ Voluntat de divulgació: escrita per ser llegida/cantada al poble
❖ Retrat social i cultural: societat estamental, feudalisme i vassallatge
❖ Intervenció divina: teocentrisme (Déu és el centre de l’univers)
❖ Historicisme: fets comprovables + part subjectiva
❖ Llenguatge oral: Ús de crosses per mantenir l’atenció (3 primeres cròniques)

NARRATIVA ÈPICA: La novel·la cavalleresca

- Tirant lo Blanc
- Curial e Güelfa
LA DIDÀCTICA RELIGIOSA: Ramon Llull o doctor il·luminat (1232 - 1316)

Era un noble nascut a Mallorca que estava al servei de la cort reial de Jaume II amb un
càrrec força influent, i formava part de la 1a generació d’escriptors catalans a Mallorca.

Posats que afirmava que Jesucrist se li va aparèixer 5 cops a la Serra de Tramuntana on va

fundar un monestir), es va dedicar a anar per la Mediterrània per a predicar sobre Déu
cristià “Conversió de Ronda”.

Va adaptar el seu vocabulari filosòfic als seus llibres i, per tant, va introduir un corpus
lingüístic immens. Va aprendre autodidactament català, occità, llatí i àrab. També feia traduir
les seves obres a altres llengües (llengua vulgar), per a arribar a un major públic, de manera
que va ser una persona influent a la cultura europea.

- Objectius:

❖ Convertir als infidels al cristianisme

❖ Fundar escoles i monestirs perquè els missioners puguin estudiar teologia i

llengües.

❖ Escriure llibres didàctics i moralitzants demostrant la superioritat del Déu

Cristià per damunt dels altres dos en les religions monoteistes.

- Obres:

❖ Llibre d’Evast e Blanquerna (Llibre d’Amic e Amat)

❖ Fèlix → El llibre de les bèsties (faula política)
❖ Vida coetània (autobiografia)

LA CANCELLERIA REIAL: Bernat Metge (XIV)

L’EDAT MITJANA

L’edat mitjana és el període que sol fixar entre la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476)
i l’arribada de Colom a Amèrica l’any 1492.

L’alta edat mitjana (V - X) destaca per l’aparició dels regnes germànics, com ho van ser els
visigots a Catalunya, i pels intents de Carlemany d’unificar el seu imperi (carolingi).

L’interès per la literatura, però, no es va desenvolupar fins a la baixa edat mitjana (XI - XV),
quan van aparèixer els primers textos en llengües romàniques.
Així, la producció literària va començar pròpiament el segle XII, al sud de França, amb la
lírica trobadoresca, escrita en occità; escrita en català, la narrativa historiogràfica, i la
literatura didàctica-religiosa, a més de la cancelleria reial.