Literatura catalana

Unitat 1

Els primers textos:

segles XII-XIV
Context
L’edat mitjana és un extens període que comprèn des del segle V,
amb la fragmentació de l’Imperi romà d’Occident, fins al segle XV,
en què s’inicia el Renaixement.
Trets comuns de l’edat mitjana
Des del punt de vista cultural:
● Naixement de les llengües vulgars o romàniques (al voltant de segle VIII).
Accedeixen a l’escriptura a partir dels segles, XII i XIII.
● Teocentrisme.
● La finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i de l’art.
● La introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa) i les corts (poesia
trobadoresca).
● La pervivència d’una cultura popular de tradició oral (poesia tradicional i
joglaresca).
● La imitació en art i en literatura d’uns models artístics i literaris (clàssics, bíblics o
orientals).
SEGLES XII i XIII: Els primers textos
Vinculades estretament a la casa reial, les antigues lletres
catalanes es van expressar en:

1. La poesia refinada dels trobadors

2. La literatura religiosa, filosòfica i moral de Ramon Llull
3. La narrativa historiogràfica compilada en les cròniques
1. La poesia refinada dels trobadors
● És la primera mostra d’expressió literària en llengua romànica.
● Neix al sud de França a finals del segle XI.
● Fins a finals del segle XIII va ser conreada amb èxit per autors de diverses
procedències.
● Era una poesia lírica, cantada.
● Era profana, no religiosa, de temes universals (amor, lament fúnebre o
escarni).
● Era culta, ja que requeria una alta exigència formal mètrica i estilística.
● S’escrivia en una llengua artificial, una koiné basada en el provençal,
dialecte de l’occità, que era la llengua pròpia d’Occitània.
1. La poesia refinada dels trobadors
El trobador i la trobairitz eren poetes de la cort que componien i cantaven
aquesta poesia culta en provençal per al públic refinat i culte de la cort.

Què els diferencia dels poetes?

-Llavors s’anomenava poeta aquells qui escrivien poesia culta en llatí.

Què els diferencia dels joglars?

-Els joglars cantaven o recitaven poesia popular en la seva pròpia llengua o

interpretaven composicions d’un trobador.
1. La poesia refinada dels trobadors
1.1 L’amor cortès

L’amor cortès -o fin’amors en occità- és una filosofia de l’amor nascuda al segle IX que
significa ‘amor pur’ i s’expressa d’una manera cortesa i cavalleresca.

● Idealització de la dama: el trobador canta a una dama idealitzada, normalment

casada (jove, bella, gentil, virtuosa).
● La dama rep un pseudònim en el poema.
● Personatges: hom, el trobador; domna (l’esposa del dominus, el senyor) o midons,
la dama a qui canta el trobador; el gilós, el marit enganyat, i els lausengiers, els
espies que informen el marit.
1. La poesia refinada dels trobadors
1.1 L’amor cortès

● Actitud de vassallatge: el trobador, com a servent de l’amor i de la

dama.
● Sofriment: aquest objectiu el pot dur al dolor més extrem, la mort,
(si no és correspost); però també a la joia més completa (si la dama
el correspon).
● L’amor cortès no és una experiència viscuda pel trobador. Sinó que
se serveix de tòpics (l’amor com a malaltia, l’amor a primera vista,
la mort per amor…).
1. La poesia refinada dels trobadors
1.2 Els gèneres trobadorescos

❏ Sirventès: poema de caire moralitzador, d’atac personal, de defensa o atac d’un

país o una política determinats.
❏ Plany: lament per la mort d’un personatge.
❏ Debat poètic: discussió entre dos trobadors.
❏ Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
❏ Alba: narració de la separació de dos amant a l’alba.
❏ Viadera: cançó popular amb dues sèries breus d’estrofes de dos versos, cadascuna
amb la seva rima pròpia.
1. La poesia refinada dels trobadors
1.2 Els gèneres trobadorescos

CARACTERÍSTIQUES FORMALS DE LA LÍRICA TROBADORESCA

Cobla Estrofa sovint de 8 versos. Unisonants (es repeteixen les rimes).

Singulars (les rimes canvien).

Tornada Estrofa breu en què apareix el destinatari del poema.

Rima Acostuma a ser consonant.

Mètrica Versos heptasíl·labs o octosíl·labs.

1. La poesia refinada dels trobadors
1.3 Els trobadors catalans

● Guillem de Berguedà
● Comtessa de Dia
● Guillem de Cabestany
● Almucs de Castellnou
● Cerverí de Girona
Trets comuns de l’edat mitjana
Des del punt de vista social:

● Piràmide social esticta.

● La implantació del feudalisme, sistema fonamentat en el
vassallatge.
● La importància de conceptes com l’honor, el valor o la fidelitat
(estament de la cavalleria).
● L’ascensió de la burgesia i la importància de les ciutats (a
partir del segle XII).