Jordi de Sant Jordi

1.La poesia catalana a la cort de Nàpols

- La fin'amors estava en declivi des del S.XIII, malgrat intentar revifar-la amb la Gaia
Ciencia a Tolosa de Lienguadoc (1323) i Barcelona (1393), no van contribuir a
renovar la literatura i va crear una poesia mediocre.
- La renovació va arribar després a la cort del rei Alfons IV el Magnànim, es va
envoltar d'un grup d'artistes, traductors, poetes i músics, Jordi de Sant Jordi, Gilabert
de Proxita, Melcior de Gualbes і Andreu Febrer.
- Els escriptors de la cort llegien els italians Dant i Petrarca, continuadors de la
renovació poètica del Dolce stil nuovo (els influí). Malgrat que estaven connectats a
l'arrel trobadoresca, visible en l'estrofisme i ús d'occitanismes (permet l'evolució de la
poesia catalana).

2. Perfil biogràfic
(Valènela, 1400 - 1424) Armat cavaller jove, va participar en campanyes militars de Sardenya
i Còrsega (19-20) a ordres d'Alfons V, al costat d'Andreu Febrer, Ausiàs March. Durant el
setge de Nàpols (1423) va ser fet captiu, i va néixer un poema sobre la soledat de la presó:
"Desert d'amics, de béns e de senyor". Un cop alliberat, residia a la cort de Nàpols on el rei
Alfons el nomenà cambrer reial.

3. L’obra
18 poemes (posteriorment s'han agrupat sota l'epígraf de Cançoner). Amb varietat de formes i
gèneres, així com tractament personal dels tòpics amorosos de la poesia trobadoresca (presó
d'amor, vassallatge amorós, sofriment de l'enamorat), amb imatges sensuals relacionades
amb el món luxós de la cort.
➔ "Setge d'amor": poeta se sent atacat per armes poderoses d'Amor i basteix una
defensa basada en l'ús al·legòric d'elements bèl·lics, per ser vençut.

4. Influència italiana
L'originalitat de les poesies es deu gràcies a convivència de models medievals amb la
renovació del renaixement italià.
Aquells qui el conduiran a la tomba veuran en els seus ulls, la imatge de la dama, present en
la poesia del trobador Arnaut Daniel, també en sonets de Petrarca.

5. Estil personal i llengua

Versos estramps (poesia trobadoresca) també prové el lèxic provençal, opta per una
expressió lingüística catalana. La reflexió sentimental, l’element biogràfic i tractament
personal dels tòpics amorosos donen un aire de modernitat i ruptura. Anys posteriors, Ausiàs
March reprèn la línia poètica i en culmina el procés de modernització.
 Ausiàs March ( influència fins al SXX)
(Gandia 1400 - València 1459) Renovació vers català. Estableix una línia entre la poesia
anterior (trobadors) i posterior (marcada per ell) crea un discurs propi que suscita una estela
d'imitadors.
1. Perfil biogràfic
Família de cavallers cultes (fill i nebot de Pere i Jaume March). Participa en campanyes pel
Mediterrani impulsades per Alfons el Magnànim (no perfil de cavaller cortesà). Aviat es
retirà a les possessions de Gandia.
Es casà amb Isabel Martorell. Es quedà vidu i es casà amb Joana Escorna (11 anys més tard
mor). Les morts el van inspirar per escriure poemes morals i espirituals. Els darrers anys els
passa a València (carrer de Cavallers).

2. Obra
128 poemes en quatre apartats: Cants d'amor, morals, mort i espiritual.
Poeta amorós (el sentiment és essencial). L'amor ocupa el lloc central en la seva producció.
Es presenta com un ésser privilegiat, gaudeix del mestratge amorós. És el gran clàssic de la
lírica medieval
● Cants d'amor, empra cinc sobrenoms per referir-se a dames. Principals: "Plena de
seny" (19 poemes) i "Llir entre cards" (35 poemes), i 3 menors: "Amor, amor", "Mon
darrer bé" "Oh, foll'amor". Per a ell el poema no és un elogi de la dama, sinó que
l’enfoca com la projecció i anàlisi del pensament, dubtes i neguits. Malgrat la
pervivència d'elements tradicionals, suposa una ruptura perquè escriu "Lleixant a part
l'estil dels trobadors"
● Cants morals i Cants de mort recullen els aspectes doctrinals i filosòfics del
pensament (en general es fonamenta en l'escolàstica, el sistema teològic definit per
Tomàs d'Aquino al S.XIII).
● Cant espiritual (poema CV) 224 versos, recull la concepció sobre el més enllà i mort.

3. Estructura dels cants

Poesia renovadora en tractament de temes, tant amorosos com espirituals, és continuista en
l'aspecte formal. Empra decasíl·labs líric samb cesura (4 + 6) accents a la quarta i desena
síl·laba.(6+4).
El cant s'inicia amb versos discursius que inclouen l'element d'una comparació i més
endavant la identificació del jo poètic amb l'element d’una comparació. Aquest recurs es
desenvolupa en diverses estrofes (cant llarg), o una cobla (poemes breus)

4. Estil
To didàctic guanya claredat quan hi recorre al joc retòric, un repertori de figures de
pensament que destaquen per l'originalitat respecte a la poesia coetània i han perdurat fins
avui. Entre altres figures, trobem: Metàfora, Comparació, Antítesi, Paradoxa
 Joan Roís de Corella

1. Perfil biogràfic
(Gandia 1435 - València 1497) clou el segle d'or de la literatura catalana. Relacionat amb el
príncep de Viana i alternà l’ambient refinat i nobiliari amb l'amistat d’escriptors de l'escola
valenciana. Mestre en Teologia (vida sentimental agitada amb diferents amors). Fou valorat i
reconegut per escriptors coetanis.

2. Renovador de l'expressió literària

Obres llunyanes de la mentalitat medieval. Es lliura a la narració sentimental i no respecta la
separació entre vers i prosa (com Giovanni Boccaccio a la novella Elegia di madonna
Fiammetta (1344)
Valenciana prosa: Estil basat en la transposició de trets sintàctics de la llengua llatina a
expressió catalana.
Els principals referents són Séneca i Ovidi, trets estilístics que presenta coincideixen amb les
propostes més agosarades de la literatura europea del SXV.

3.Obra amorosa i religiosa

L'amor ocupa el lloc central, entén la literatura com un consol de l'enamorament dolorós. Tres
cicles omplen la seva obra sentimental i marcada per experiències personals: Caldesa i
Violant d'Urleda i Isabel Martínex de Vera.
● Caldesa (amor tempestuós) deixa retrats i frustracions, com "A Caldesa", ressò del
maldit trobadoresc.
● Poemes com"La balada de la garsa i l'esmerla", basada en la forma francesa del
virolai (cantada)
Predicador: Producció religiosa vinculada a versions dels Salms i textos hagiogràfics, és a
dir, expliquen les vides dels sants, com Vida de la Verge Maria.
 Narracions de cavalleria

1. El cicle del rei Artús

S.XII havien aparegut a Europa narracions escrites en llengua romànica, francès. Eren en vers
i tenien com a protagonista cavallers de la Bretanya vinculats a la cort del rei Artús.
Aquestes narracions contenien elements meravellosos i inversemblants. Per exemple, s'hi pot
trobar un lleó plorant d'agraïment davant d'un cavaller.

2. Llibres de cavalleria
Obres del cicle artúric llegides de seguida a Catalunya, tal com passà més tard amb els llibres
de cavalleria, com l'obra castellana Amadís de Gaula, documentada des del segle XIV.
Els llibres de cavalleria repetien en prosa el mateix model narratiu artúric: un heroi errant,
amb capacitats sobrehumanes, que s'enfronta a éssers imaginaris en terres llunyanes i
exòtiques.

3. La novel·la cavalleresca
A mitjans del S.XIV es van imposar uns canvis de costums socials, promoguts per la
burgesia, que van orientar gustos lectors cap a ambients coetanis i personatges realistes.
Aquest procés acaba al segle XV amb l'aparició de la novella cavalleresca, protagonitzada
per un cavaller, amb argument versemblant i l'acció s'esdevé en espais reals i coneguts.
Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, són els títols més significatius d'aquest gènere. Les
novel·les llargues en prosa, impliquen un espai i perfil nous en l'experiència lectora:
l'individu laic i culte en la seva privacitat.
 TIRANT LO BLANC
1. Joanot Martorell
(València, 1410 - 1465) Va néixer en el cercle de la noblesa lligada a Gandia. Acostumat a
lluites i va optar per la cavalleria.
Va participar en lletres de batalla, combats a ultrança (lluites a mort en defensa de l'honor del
cavaller).
Després de la mort del pare, es va fer responsable de la família, però no va poder evitar la
ruïna econòmica. La sensació de fracàs va sorgir la novel·la, Tirant lo Blanc. A través de les
aventures d'un heroi no sobrehumà, Martorell expressa el desengany personal davant l'ideal
cavalleresc que ha defensat en la vida. Entén que, com a forma de vida, la cavalleria ha
perdut el sentit.
A causa de les dificultats econòmiques, el 1464 Martorell va empenyorar el manuscrit a Martí
Joan de Galba, que el va fer imprimir. L'escriptor va morir solter i sense descendència.

2. Difusió del Tirant

L'èxit va ser immediat, se'n va fer una reimpressió a Barcelona 7 anys després.
- 1501 es traduí a l'Italià
- 1511 al castellà (Cervantes l’elogia a l'inici de Don Quijote)
Possiblement, William Shakespeare conegués l'obra, ja que a (Molt soroll per no res), recull
declarar l'amor amb un mirall, cosa que fa Tirant (tòpic aparegut en altres obres).

3. L’argument de Tirant
Segueix el fil de la vida de Tirant i s'estructura en cinc parts (escenaris diferents)
S'hi alternen els temes militars i l'amorósos (desig carnal). Galba va dividir-la en 487capítols.

Primera part: Anglaterra (capítols 1-97)

Tirant es dirigeix cap als torneigs d'armes de la cort de Londres. Pel camí troba a Guillem de
Varoic (cavallers angles), i l’instrueix sobre els principis de l'orde de cavalleria. Derrota a
Londres tots els seus oponents i és elegit "el primer de tots els altres cavallers

Segona part: Sicília i Rodes (cap98-114)

Uns cavallers fan saber a Tirant i companys que l'illa de Rodes està assetjada. Tirant aixeca el
setge naval i Rodes queda alliberada. L'èxit arriba a orelles de l'emperador de Constantinoble,
que vol al cavaller per combatre "el Gran Turc".

Tercera part: Imperi bizantí (cap 115-297)

Tirant és victoriós a les batalles, però dubitatiu en l'apropament a Carmesina. En el progrés hi
participen la donzella Plaerdemavida i la Viuda. Els sentiments i jocs amorosos afecten a
Diafebus i Estefania, o l'emperadriu i Hipòlit. En aquests episodis l'ideal de la virtut
cavalleresca queda desenfocat pel goig de viure els plaers del cos.
Quarta part: Barbaria (nord d'Àfrica)(cap 298-407)
La nau on viatgen Tirant i Plaerdemavida naufraga. Tirant rebutja la princesa Maragdina per
ser fidel a Carmesina, inicia una tasca evangelitzadora per les terres de Tunis. Però torna a
Constantinoble (perill).

Cinquena part: Imperi bizantí (cap 408-487)

Tirant allibera Constantinoble del setge turc. Carmesina retirada a un monestir torna a la
ciutat i es casa. Després Tirant es posa malalt i mor. En saber la notícia també mor Carmesina
i l'emperador. Els cossos de Tirant i Carmesina són enviats a la Bretanya per ser sepultats.

4. La modernitat de TIRANT LO BLANC

Expressa el final de l'època de la cavalleria, és a dir, frustració de l'ideal cavalleresc.
● Caràcter polièdric dels personatges com a aspecte original de la narrativa. Tirant
és un cavaller fort i hàbil, però pateix accidents i malalties. És valent a batalles, però
tímid amb Carmesina. Representen un progrés en construcció de la novel·la moderna.

La complexitat de la societat es veu reflectida en la varietat de registres lingüístics: s'hi

identifiquen el llenguatge col·loquial i la "valenciana prosa"
Tirant lo Blanc és una a "novel·la total" o polièdrica:
- Històrica: descriu pràctiques dels cavallers medievals.
- Social: costums a la cort.
- Militar: descriu l'arribada d'armes noves.
- Sentimental: estableix relacions de parella
 Curial e Güelfa

1. Autoria desconeguda
Novel·la en prosa (1432 -1465), context històric que el Tirant, però desconeix l'autor.

2. Argument del Curial

Noble sense fortuna que entra al servei del marquès de Monferrat. El marquès té una
germana, Güelfa, vidua del duc de Milà, s'enamora de Curial i el fa cavaller. Ella li
proporciona els diners, però Curial se n'ha de fer mereixedor en empreses
cavalleresques i compleix la condició de guardar en secret la protecció que la dama li atorga.
Els èxits el porten a rebre l'oferta d'esposar-se amb Laquesis, filla del duc de Baviera. Curial
s'interessa i Güelfa se'n sent gelosa i retira la protecció. Quan Curial participa en un torneig
com a cavaller i hi demostra ser el millor, el rei de França prega al marquès de Montferrat que
doni Güelfa a Curial per muller.

3. Anàlisis
La trama s'emmarca en 2 idees. D'una banda, el cavaller acumula mèrits per ascendir
socialment. L'ambició li fa abandonar la mare per satisfer la vanitat. D'altra banda, la
necessitat del suport econòmic de Güelfa mostra el valor dels diners com a progrés social
associat a la burgesia. El lèxic és mercantil i masclista. Finalment acaben vius i feliçment
junts.
 Espill, de Jaume Roig

1. Autor
Era metge valencià del S.XV que obté prestigi i era metge de la reina Maria de Casella. 1443
es casa amb Isabel Pellisser, apareix al final de l'obra. 1460, mentre era a la vila de Callosa,
refugiat de la pesta, va escriure l'Espill, que durant el S.XVI va ser reimpresa 3 vegades. Roig
va morir a Benimàmet.

2. Argument
Novel·la en vers de caràcter misogin que crítica a les dones. Consta de 4 parts:
1- Joventut del protagonista, porta una vida de vagabund per Catalunya i Franç passa mil
tràngols per dones, torna enriquit a València per aconseguir l'estabilitat mitjançant el
matrimoni.
2- Narrador relata els 3 matrimonis. El primer, una dona mentidera i bruta. El segon una
vídua hipòcrita, que se suïcida. El tercer, una borratxa que mor ofegada per culpa del vi.
3- Protagonista insisteix a tenir descendència. Aleshores se li apareix en somnis el rei
Salomó, que coneixes dones perquè n'ha tingut set-centes, i descriu totes les maldats fins a
convèncer d'estalviar-se problemes a la nova relació
4- Narrador vell (després de peregrinar per monestirs catalans), es retira a València i realitza
una vida pietosa (apartat de dones). Al final, s’hi reconcilia i en salva a dues: la verge Maria i
Isabel Pelliser (morta en la redacció de l’obra).

2. Anàlisi
● 16359 versos tetrasil·làbics aparats, rimen en consonància de dos en dos. És la ficció
autobiogràfica, primera persona, d'un narrador que explica la seva vida desgraciada a
causa de dones. Intenta aconsellar als lectors masculins la manera d'evitar les vileses
de les dones. En realitat, el llibre és per divertir. Per aconseguir-ho, respon als gustos
dels lectors i segueix la tradició misògina medieval.

Aquesta es construeix a partir de la noció d'un viatge. El personatge abandona casa seva i se'n
va a conèixer món. El resultat és diferent, ja que mai Roig havia fet una descripció tan
pessimista del món, ni s'havia presentat com a protagonista un antiheroi que només pateix
desgràcies.