LITERATURA MEDIEVAL (S.

XV)

LITERATURA MODERNA (decadència → lit

culta i popular
Causes de la decadència:
- econòmiques →
- polítiques →
- militars → diverses guerres en les que
catalunya perdia. Sobretot va afectar
molt la derrota de la guerra de
successió, ja que amb el decret de nova
planta es va prohibir el català.

- culturals → van ser els segles d'or de la

literatura castellana i francesa i
catalunya va unir-se a escriure en
aquelles llengües (Joan Boscà)

Renaixement (S. XVI)

L'art del Renaixement busca la simetria,
ordre, austeritat (essencial), simplicitat...
Al segle XVI es va trencar l'església. Els
protestants es queixaven de la riquesa de
l'església, ja que ells no tenien tants diners.
L'esglèsia demanava diners amb
indulgències (corrupció) per construir una
basílica en el baticà.
Martí Luter crea el protestantisme trencant
l'església.
La església va aplicar la contrareforma,
controlant tota la escriptura i sancionant qui
no faci cas.

- Prosa (diàlegs)
↳ Cristòfor Despuig ( "Los col·loquis
de la insigne ciutat de Tortosa" )
Formada per una introducció i sis
col·loquis.
Hi participa el cavaller valencià don
Pedro que s'atura a Tortosa a passar la
nit, que es troba amb dos ciutadans
(Lívio i Fabio) que li ensenyen la ciutat.
Obra adreçada al comte d'Aitona.
Els dos ciutadans són contraris.

- Lívio és un cavaller culte,

cosmopolita, crític, no creu en
miracles, denuncia la cobdicia
del bisbe...
- Fàbio és conservador, molt
religiós, conformista i no és
crític.
- Don Pedro és un cavaller
valencià, és ponderat, generós,
diplomàtic, defensa la noblesa,
es preocupa pel català, i el poc
respecte que hi havia pels afers
 religiosos.

- Poesia
↳ Pere Serafí → pintor, escriptor i
publicista.
També se'l coneix com l'obrer.
Va escriure molts tipus de poesia.
En un sonet que va escriure es
demostra que és del renaixement,
parlant dels seus ideals grecollatins.
Per Pere Serafí, Homer és el millor
ideal a seguir, també Ovidi i Virgili.
També considera prínceps de la
poesia als humanistes Dante,
Petrarca i Ausiàs March.

- Poesia popular
"l'amor és que m'atormenta"→ parla
d'una noia que no sap si mantenir
 rel·lacions amb un home i al final
accepta i queda satisfeta.

- Teatre
↳ Teatre cortesà, sorgeix de la cort
valenciana de Germana de Foix.
Representa la vida quotidiana de la
cort, és teatre satíric (burla amb
humor)
Obres multilingües per ser entesos
pels nobles que
s'havien castellanitzat.
"La visita" de Joan Ferrandis
d'Herèdia és una sàtira divertida
sobre els costums socials de les
dames valencianes.

↳ teatre religiós → autos

 sacramentals, obres de teatre per
defensar-se de les acusacions dels
protestants.
Joan Timoneda és l'autor més
important català d'autos
sacramentals.
Les obres més importants
són "L'església militant" i "El castell
d'Emaús"

Barroc (S. XVII)

L'art del barroc busca el contrari que el
del Renaixement.
Obres recarregades de decoració,
desordre, caos, corbes, contrast...,
poesia plena de figures retòriques.

- Acròstics
"Soneto ab Labyrinto"→ soneto ple
 d'acròstics on hi ha un diàleg entre Crist
i Santa Teresa de Jesús.

- Poesia i teatre
↳ Francesc Fontanella
va fer poesia de molts tipus,
religiosa, patriòtica i amorosa
perque es van morir les seves
dones.
Va dedicar sonets a Helena Serra
(primera dona)
- "A la mort de Nise" (pseudònim
literari que l'autor fa servir per la
seva primera dona morta
(Helena))

- Té dues obres teatrals: (volia

dignificar el teatre català, utilitzant
els mateixos recursos que els dels
poetes europeus. com el "teatre dins
del teatre" de
Shakespeare a Hamlett.
- "Tragicomèdia pastoral d'Amor,
Fermesa i Porfia"
Parla d'una Barcelona
ideal "locus amoenus",
protagonitzat per pastors que
resolen conflictes amorosos.
Hi ha elements tràgics i còmics
(contrastos)

- "Lo desengany"
Pastors amb conflictes
amorosos demanen ajuda a un
mag i recomana que mirin un
teatre (teatre dins del teatre)
El tema principal és el
desengany.
↳ Francesc Vicent Garcia "Rector de
Vallfogona"
- poesia escatològica i delicada.

- "A una hermosa noia de cabell

negre que es pentinava en un
terrat ab una pinta de marfil"
Sonet (4,4/3,3) Als quartets
parla de com és la noia i què fa.
- S'utilitza l'hipèrbaton
(desordre sintàctic)
- Utilitza la metàfora (cabells
de finíssima atzabeja)
- Personificació (tenen
enveja "els cabells)
- Metàfora (pura neu del
coll "pell")
- Comparació (com lo marfil
 blanqueja)
- Hipèrbole (pinta i mà de una
peça pareixia)
- Metàfora, Oxímoron (dolç
combat)
- Personificació (el cor
enamorat)
Vol que la dona deixi de
pentinar-se perque el
miri a ell.

- "A una monja gravada de verola"

- Insults cap a una monja.

Neoclassicisme / Il·lustració (S. XVIII)

- Joan Ramis (teatre i poesia)
Escriptor de Menorca, on no hi habia
aplicat el decret de nova planta.
Era polifacètic,
- teatre:
tragèdia:
- Lucrècia: dama romana de
l'època de
l'Imperi Romà.
Era el símbol de la fidelitat, el
seu marit anava orgullós
dient-ho i un capità va violar-la i
Lucrècia va suicidar-se
drama:
- Arminda:

tragicomedia:
- Rosaura el més contant amor.

- poesia: tirsis i Filis (ègloga

dialogada) Virgili, Bucoliqus.
 - assaig:(històries sobre Menorca)
- traductor: (Llatí → Català-Italià →
Català,
Francès → Català) Associació
Mahonesa (port de Maó)

pàg 215 → regla 3 unitats

- Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de

Maldà (prosa)
Els 50 últims anys de la seva vida va
escriure "El calaix de Sastre" un dietari
on explicava com es vivia a la ciutat de
Barcelona. pg 211
Ocupava 71 volums en total i s'han fet
tries de capítols.
Per ell era fer periodisme de proximitat.

Està escrit sense pensar abans, amb

 barbarismes, castellanismes, desordre,
estil col·loquial...

Corrent literari i artístic del segle XVIII,

alhora corrent intel·lectual de la il·lustració.
Al segle XVIII la poesia més important és la
francesa.
- Els autors del neoclassicisme imiten els
models grecollatins.
(Isop, fàbules)
- La versemblanca, que defuig la fantasia i
els excessos del Barroc.
- Evita els contrastos (unitat d'estil),
efectisme (generar efecte als lectors) i la
barreja de gèneres.
- La finalitat de l'art és moralitzadora i
 pedagogica.

Autors Principals

- Joan Ramis
- Rafael d'Amat i de Cortada "Baró de
Moldà"

LITERATURA CONTEMPORÀNIA (S. XIX)

- Títol
- Gènere
- Estructura (parts)
- Tema/s
- Mode d'expressió (vers o prosa,
paràgrafs..)
- Argument (extens)
- Tipologia de personatges (exemples)
https//:rector-vallfogona. cat
(teatre religiós en el menú)

GÈNERES DE TRANSMISSIÓ ORAL

- Té uns orígens immemorials.

- És una forma de transmetre elements de
la pròpia cultura i de la pròpia història de
forma oral.
- Es caracteritza per:
- Caràcter conservador.
- Transmissió oral.
- Anònima.
- Modificable (segons l'intèrpret).
- Cronologia imprecisa.
- Adaptació a diversos països.

- Es divideix en:
• Poesia popular:
- profana (corrandes, romanços)
corrandes → poesia en una sola
estrofa de temes molt diversos.
Moltes vegades amorosos.
4 versos de 7 síl·labes.
romanços → poesies narratives
dedicades a explicar fets o la
vida d'algú (lladres, bandolers...)
temes molt diversos.
- religiosa (goigs, nadales)
goigs → poesia popular religiosa
que fa un elogi d'un Sant, la
mare de Déu o Jesucrist, porten
una melodia i es poden divulgar
de forma escrita.
nadales → poesia popular
religiosa dedicada a aglossar
algun aspecte popular
rel·lacionat amb jesucrist.
• Teatre popular:
- religiós = cicles/temes (Pasqua,
Nadal, merià, , hagiogràfic,
bíblic)
↳ Nadal → naixement de
Jesucrist (El cant de la
Sibil·la, representació que es
feia abans de la missa del
gall, una dona amb una
espasa fa profecies i diu que
naixerà Jesucrist)
↳ Pasqua → expliquen últims
moments de la vida de
Jesús (passions de setmana
Santa)
↳ Merià → asunció de l'ànima
de la verge Maria (Misteri
d'Elx)
 ↳ Bíblic → representacions
d'escenes bíbliques.
↳ Hagiogràfic →
representacions de vides de
Sants.

- popular (profà (sainet))

sainet = entremès
↳ obra de teatre popular profà
breu que es representa
entre acte i acte d'una obra
culta.
Es reprodueix la manera de
viure de les classes populars
(senzilla) caràcter còmic
satíric

• Narrativa popular:
- rondalles → conte meravellós,
 ficció, imaginació..
(Hansel i Gretel... Joan de l'os)
Narració en prosa breu de
transmissió oral.
Temps i espai indeterminats.
- llegendes → narració a partir
d'un element real que es va
deformant. (Sant Jordi, La
llegenda de les encantades de
Montserrat)